Gil-Manuel Hernàndez i Martí

28 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

Falles i ciutadania
festiva.
L’associacionisme
faller al País Valencià
Professor del
Departament
de Sociologia i
Antropologia Social
de la Universitat de
València

L’associacionisme festiu al País Valencià

U
n dels trets principals de la festa moderna, en un
context marcat per la globalització, és la seua con-
tribució a la reactivació de les identitats locals, fe-
nomen que té lloc mitjançant l’articulació del con-
junt d’actes rituals i el funcionament d’una complexa xarxa
d’associacions festives. Les associacions festives es diferencien
de la resta d’associacions voluntàries per la conjunció d’una
sèrie de trets que els atorguen un caràcter particular: es tracta
d’associacions populars i d’origen tradicional, que són alhora
llocs de distracció, gaudi i esbargiment, amb un important
component històric de masculinitat, i que estan orientades
cap a la celebració emotiva d’una festa, religiosa o civil. En
aquestes entitats s’arriba a una vivència intensa i sacral de la
identitat local, amb un acusat component de rememoració i
reactualització simbòlica del passat local.

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 29

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Les associacions festives, molt esteses i arrelades al País Va-

lencià, estan marcades per un elevat grau de participació dels
individus, que pertanyen als nivells socials més diversos. Són
agrupacions en les quals predomina la integració interclas-
sista dels afiliats i l’apel·lació a una causa comuna de caràcter
identitari. En el seu si, els contactes són directes i recurrents,
i la familiaritat i confiança solen presidir el tracte entre els
La singularitat socis. Tenen uns orígens tradicionals, perquè constitueixen
de les associa- fenòmens de relativa llarga duració, però en realitat són pro-
ductes de la modernitat, atès que la seua formalització, ins-
cions festives,
titucionalització i expansió, tal com avui les coneixem, data
tan lligades les d’un període que va des de la fi del segle XIX fins al primer terç
transformaci- del segle XX. Posteriorment, en especial amb l’adveniment de
ons del vell ca- la democràcia i l’estat de les autonomies, les associacions fes-
tives adquireixen tots els trets de les associacions modernes i
lendari cristià
com a tals funcionen, fins al punt que les seues activitats les
en un calendari situen molt a prop de les característiques de l’associacionis-
secularitzat, me cultural en general i es connecten amb tot un moviment
les predisposa de reivindicació i revitalització de les identitats particulars.
a convertir-se Així, al llarg del segle XX, les antigues ’associacions’ valen-
cianes de la societat preindustrial, com ara confraries, ger-
en instàncies
mandats, comissions, corporacions, clavaries, majordomies,
que aglutinen grups cerimonials, penyes i gremis, tot i conservar els noms,
els diversos van esdevenint associacions reglades i estables, amb local so-
nivells a tra- cial permanent, socis censats, activitats programades anuals,
vés dels quals estatuts oficials, exercicis econòmics comptables, reglamen-
tació d’activitats, recerca de patrocinadors comercials i reco-
s’expressen
neixement institucional en un registre regularitzat d’associa-
els sentiments cions orientat a la concessió de subvencions i el control de
locals de perti- moviments. Es tracta d’un procés general que té lloc a tot
nença. Europa i al conjunt de l’Estat, fet que implica la plena intro-
ducció de la festa en la lògica de la racionalitat burocràtica,
del turisme i del mercat capitalista.
La singularitat de les associacions festives, tan lligades a
les transformacions del vell calendari cristià en un calendari
secularitzat, les predisposa a convertir-se en instàncies que
aglutinen els diversos nivells a través dels quals s’expressen
els sentiments locals de pertinença. Això és possible en la

30 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

 Falles i ciutadania festiva. L’associacionisme faller al País Valencià

mesura que constitueixen un privilegiat espai públic de re-

lació social, basat en el contacte directe i en la comunicació
social intensa. D’aquesta manera, a través de les associacions
festives, els individus poden viure d’una manera privilegiada
i reflexiva la seua pròpia localitat i el patrimoni festiu que
ajuden a preservar dinàmicament, obtenint a canvi un nivell
més fort d’integració local i una certa seguretat existencial en
un temps marcat per la incertesa i la volatilitat de les relaci-
ons socials.
La celebració de la festa en la majoria de les ciutats i els
pobles valencians comporta una vertebració del subjecte
social a través d’agrupacions de sociabilitat específicament
festiva, l’objectiu preferencial de les quals és participar en
la festa mitjançant la pràctica ludicoritual de la convivialitat,
la comensalitat, les deambulacions simbòliques i la donació
altruista, entre altres pràctiques. Les associacions festives va-
lencianes (comissions de falla i de fogueres, associacions vi-
centines, confraries de Setmana Santa, comparses de Moros i
Cristians, penyes, grups cerimonials i associacions festeres en
general) s’integren, igualment, en l’estructura urbana històri-
ca de les seues respectives localitats, la dimensió patrimonial
cultural de les quals acaba sent redimensionada per mitjà de
les celebracions rituals de la festa. Així mateix, s’han anat
transformant en entitats modernes multiactives i plenament
inserides en l’espai cibernètic i comunicatiu.

El desenvolupament de l’associacionisme faller

Les comissions falleres són les continuadores de les antigues

colles informals de veïns de València que, ja cap a la meitat
del segle XVIII i en la vespra del dia de Sant Josep, crema-
ven falles, ja foren aquestes amuntegaments de trastos vells
o cadafals amb escenes grotesques representades per ninots
damunt.
A mitjan segle XIX les falles no gaudien encara d’un empla-
çament geogràfic circumscrit a nuclis fixos, possiblement a
causa de l’escassa formalització organitzativa encara imperant
en la festa, per la qual cosa les comissions responien a grups

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 31

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí

La falla veïnal de veïns informals i semiimprovisats que al capdavall s’eri-

requereix sem- gien en l’autèntica ànima de la festa, perquè n’eren el nucli
organitzador. Normalment l’erecció de les falles és atribuïda
pre l’existència
de manera específica a un grup de festers que representa el
d’un nucli o veïnat, en realitat un carrer o plaça en un primer moment,
grup orga- que s’estén progressivament als voltants i als carrers adja-
nitzatiu que cents. La falla es planta sempre a la via pública, representa el
carrer o carrers on s’emplaça i s’exhibeix a la contemplació
s’atribueix la
pública o erta sense cap tipus de limitacions o restriccions.
representació
La falla veïnal requereix sempre l’existència d’un nucli o
del barri i que grup organitzatiu que s’atribueix la representació del barri i
obté legitima- que obté legitimació per a gestionar i promoure la celebració
ció per a gesti- de la festa, tal com passa amb les festes de carrer. En l’últim
terç del segle XIX apareixen expressions com ara «junta de
onar i promou-
falla» (1871), «fallers» (1881) o «comissió organitzadora»
re la celebració (1890), «ninot de falla» (1893), «despertà» (1894), etc. El
de la festa, tal 1892 es té constància d’un «president» i ja en la darrera dè-
com passa amb cada del segle XIX hi ha una formalització o institucionalitza-
les festes de ció dels grups que gestionen l’organització del festeig, que
són específicament reconeguts com a «fallers» en el conjunt
carrer.
del veïnat, en la premsa i en la ciutat, i que formen nuclis di-
ferenciats dotats d’estructura orgànica interna. Així, el 1896
ja es produí la primera reunió conjunta dels «presidents» de
falla amb l’objecte d’obtenir autorització per als festejos.
En el període esmentat ja es consoliden càrrecs com ara els
de president, secretari i representants, amb càrrecs específics
com ara tresorer i comptador. Per tant, s’assisteix a un procés
de formalització, racionalització i burocratització organitza-
tiva que implica que la planificació fallera s’assenta sobre la
divisió del treball. A mesura que s’amplia el programa de fes-
tejos, es multipliquen les tasques organitzatives, sobretot de
recaptació de recursos. Així, el funcionament de la comissió
es desplega en una vessant triple: com a òrgan de recaptació
de fons, de programació i gestió de festejos, i com a comuni-
tat de relacions.
Després de la Guerra Civil, el nou règim franquista rees-
tructura les Falles d’acord amb els seus criteris polítics i ideo-
lògics, i en aquest sentit, ha d’utilitzar-se amb més propietat

32 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

 Falles i ciutadania festiva. L’associacionisme faller al País Valencià

el terme comissió, com a associació estable, que el d’empla-

çament, ja que el primer reflecteix el creixent assentament i
persistència d’una organització perdurable, com és la comis-
sió fallera, amb tendència a burocratizar-se i a consolidar una
territorialitat perfectament definida per la demarcació fallera.
Per contra, l’emplaçament remet a una realitat de preguerra,
en la qual els grups que gestionaven la festa fallera no estaven
encara del tot institucionalitzats i agrupats en associacions
més o menys estables, independentment que ja es parlara de
l’existència de comissions en el seu si agrupades en el Comitè
Central Faller i l’Associació General Fallera Valenciana. En tot
cas, les comissions falleres reconstruïdes després del 1939
van passar a consolidar ràpidament la seua territorialitat sota
la denominació de demarcació, i van configurar una xarxa de
petits territoris festius de caràcter autònom que ja compreni-
en quasi tot el teixit urbà de la ciutat. Cal definir
Cal definir una comissió fallera moderna com una associ- una comissió
ació festera constituïda a partir de la decisió lliure dels seus
fallera
membres, la principal activitat de la qual se centra en la re-
captació de fons per a la construcció de la falla. Hi predo- moderna com
minen la continuïtat i l’estabilitat, i està molt vinculada a una associació
una territorialitat. També ha de distingir-se el reclutament i la festera
integració dels seus membres, així com el seu funcionament constituïda
i organització, el tipus de relació mantinguda amb organis-
a partir de la
mes superiors —com ara la Junta Central Fallera, creada per
l’Ajuntament de València el 1939 per controlar institucional- decisió lliure
ment la festa des del poder polític local—, i la seua projec- dels seus
ció externa, sempre dins de la definició de la comissió fallera membres,
com a associació civil autònoma i autofinançada, integrada
la principal
al mateix temps en un organisme metaassociacional que hi
retroactua i en limita l’autonomia.
activitat de
Des dels anys quaranta augmentà l’especialització i la vida la qual se
interna associativa de les comissions falleres, la freqüent inte- centra en la
racció dels seus membres, i la convivència i la implicació mu- recaptació de
nicipal. Durant la postguerra immediata hi havia una mitjana
fons per a la
de quatre mil fallers actius a València, els noms dels quals es
recollien en els llibrets publicats cada mes de març per les construcció de
comissions per a explicar en vers l’argument de la seua falla i la falla.

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 33

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí

reflectir la vida associativa interna. Així mateix, començaren

a confeccionar-se censos oficials fallers, elaborats i controlats
per la Junta Central Fallera.
En aquests anys la comissió fallera es reunia en qualsevol
bar del barri, ja que encara no s’havien generalitzat els actuals
casalets, llogats o adquirits per la comissió en alguna planta
baixa i consolidats a partir dels anys seixanta. Era en aquests
bars on es desenvolupava la sociabilitat fallera. Abans es pas-
saria per les construccions efímeres de barraques, alqueries i
paradors. D’altra banda, el funcionament dels càrrecs direc-
tius de les comissions es caracteritzava encara per una indefi-
nició de les funcions, pel fet que, fins a l’entrada en vigor del
primer Reglament faller, de la fi del 1944, no s’especificaven
les tasques de cada càrrec. En certa manera se seguia la tònica
de preguerra, amb l’existència d’uns càrrecs bàsics, que soli-
en ampliar-se en les comissions més riques, però que en les
de barri quedaven reduïts a la mínima expressió. En tot cas,
a poc a poc, aniria incrementant-se el grau de complexitat
organitzativa en les comissions més potents, que amb el pas
del temps s’estendria a totes les comissions. Alhora, com que
hi ha un concurs oficial que premia les millors falles, aquestes
queden dividides en seccions, la més important de les quals
és la Secció Especial, que acull les falles més cares i grans.
L’adscripció a cada secció es fa en funció del cost econòmic
dels cadafals.
Quant a la demarcació fallera, que es consolida entre els
anys quaranta i cinquanta, pot definir-se com un espai terri-
torial on la comissió fallera constituïda com a tal té l’ús exclu-
siu en matèria d’activitat fallera, un ús que ve determinat per
una assignació específica per part de la Junta Central Fallera
de números de pati o habitatges en uns carrers concrets, que
sovint poden estar distribuïts en diverses demarcacions, en
ocasions després de conflictes o disputes entre comissions
que es barallen per un mateix territori. D’aquesta manera, la
consolidació de la demarcació fallera suposa un gran avenç
en el procés de regularització, racionalització i burocratització
de la festa fallera. En definitiva, la demarcació es converteix
en el territori identitari i de pràctica ritual de la comissió de

34 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

 Falles i ciutadania festiva. L’associacionisme faller al País Valencià

falla, sobre el qual manté, en termes fallers, una sobirania

absoluta.
A partir de l’any 1952, la Junta Central Fallera comença
a organitzar congressos oficials fallers per aprofundir en el
control i la direcció institucionals de la festa fallera, fet que
es plasma en una sèrie de reglaments fallers que aniran re-
novant-se periòdicament. La nova reglamentació posaria fi,
per exemple, a les comissions de falla infantils existents fins
aquell moment, que passarien a integrar-se en les comissions
adultes com una secció interna. Per la seua banda, les dones
formarien part de les ’seccions femenines’, privades de vot i Des dels anys
capacitat directiva, situació que sols començaria a canviar en
seixanta, la co-
temps de la transició democràtica. En tot cas, històricament
la comissió fallera ha funcionat amb democràcia interna a
missió fallera
l’hora de prendre decisions importants i conformar l’organi- contemporània
grama directiu intern. Des de la Junta Central Fallera també es converteix
s’enquadrarà les comissions de València en sectors fallers que en una entitat
agrupen, mitjançant criteris d’agrupació de barris contigus,
veïnal impor-
desenes de comissions, a fi de racionalitzar-ne administrativa-
ment el funcionament. Paral·lelament, a mitjan anys setanta, tant, nucli
les comissions falleres comencen a formar agrupacions de permanent
falles des de la base, i no des de l’Ajuntament, per coordi- d’activitat
nar els seus festejos, aprofundir lligams de germandat i bus- social i cul-
car ajudes econòmiques entre el comerç. En els noranta, les
tural i senyal
agrupacions formen la gran Interagrupació de Falles. També a
mitjan anys noranta apareixen les federacions de comissions d’identitat de
de falla, que segueixen un criteri d’interès en un objectiu la barriada cor-
comú: així, hi ha federacions de falles de la secció especial, de responent.
la secció primera A, d’enginy i gràcia i, darrerament, de falles
estèticament innovadores.
El que queda clar és que, des dels anys seixanta, la comissió
fallera contemporània es converteix en una entitat veïnal im-
portant, nucli permanent d’activitat social i cultural i senyal
d’identitat de la barriada corresponent. A partir dels anys no-
ranta, la necessitat de gaudir de subvencions institucionals fa
que les comissions entren a formar part del registre valencià
d’associacions culturals. Les mateixes tendències observades
a València es detecten als pobles i les viles que també cele-

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 35

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí

bren les Falles, especialment en grans poblacions com ara

Alzira, Torrent, Gandia, Xàtiva o Borriana, alhora que la festa
fallera no para d’estendre’s per tot el País Valencià, des de Be-
nicarló fins a Benidorm, i fins i tot a pobles castellanoparlants
de l’interior, com ara Bunyol, Utiel o Elda.

L’associacionisme faller actual

En les Falles s’observà, a més, durant tota la segona meitat del

segle XX, un continu creixement del nombre de comissions:
a València es passà de 35 comissions censades el 1940 a les
269 del 1975, i d’aquestes, a les més de 385 actuals. Simultà-
niament, l’expansió fallera per les comarques és tan gran que
les més de 420 comissions actuals superen en nombre les del
cap i casal. En conjunt, les comissions del cap i casal comp-
tabilitzen prop de 100.000 persones i unes tantes altres a les
comarques, fet que genera una gran massa de fallers i falleres
articulada en una àmplia xarxa de comissions falleres i juntes
locals, cadascuna de les qual té al voltant la seua demarcació,
els seus símbols identitaris i una intensa sociabilitat que va
més enllà dels aspectes estrictament festius, ja que expressa
una valencianitat temperamental acusadament emocional i
molt vinculada a llaços familiars i d’amistat.
Una cosa semblant ocorre amb les comissions de districte
foguerer i de barraca a Alacant, les festes de les quals es van
El territori instaurar el 1928 per importació de les Falles de València.
festiu bàsic A Alacant, el districte és com la demarcació fallera i el racó
de la comissió foguerer, com el casal faller, és a dir, un centre de sociabilitat
festera i, en no poques ocasions, veïnal. Els districtes també
fallera, com a
apareixen coordinats per una comissió gestora supraassocia-
expressió cional regida per un reglament de la festa.
de la ciutada- El territori festiu bàsic de la comissió fallera, com a expres-
nia festiva, es sió de la ciutadania festiva, es vincula a un fragment del barri
vincula a un o a tot un barri; els territoris intermedis, a grups de barris,
i el territori ritual únic, pel seu caràcter convergent, a espais
fragment del
generalment cèntrics o simbòlicament aglutinants. La iden-
barri o a tot tificació dels subjectes directament festius —i fins i tot dels
un barri. que no ho són— amb el territori, fa que aquest siga percebut

36 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

 Falles i ciutadania festiva. L’associacionisme faller al País Valencià

com una unitat real pels seus habitants, de manera que es Des de les
pot aventurar que aquest territori opera com una espècie de comissions
nexe sociològic entre l’individu i l’espai realment viscut de
falleres s’ha
pertinença. És així com el desenvolupament de microiden-
titats col·lectives diferenciades per la festa genera una major realitzat una
consciència d’identitat col·lectiva de la ciutadania en l’àmbit important
de la localitat, que produeix una translació visible de la iden- tasca de revi-
titat local i de la microidentitat, a la identitat col·lectiva.
talització de
La complexitat interna de les comissions falleres contem-
les tradicions
porànies és tal que organitzen una gran diversitat d’activitats,
com ara teatre, dansa, competicions esportives, jocs de taula, valencianes,
activitats infantils, excursionisme, gastronomia, música, acci- com ha estat el
ons caritatives i solidàries, exhibicions pirotècniques o parti- cas de les co-
cipació en altres festes locals. Així mateix, des de les comissi-
lles de tabals
ons falleres s’ha realitzat una important tasca de revitalització
de les tradicions valencianes, com ha estat el cas de les colles i dolçaines, la
de tabals i dolçaines, la recuperació de la indumentària antiga recuperació de
o el foment del valencià a través de la publicació de llibrets de la indumentà-
falla, llibres i revistes. L’expansió quantitativa i qualitativa de ria antiga o el
la festa també ha fet que haja crescut la cobertura mediàtica,
foment del va-
amb l’explosió de les pàgines web de comissions falleres o
l’aparició de webs personals, blocs i revistes virtuals, a més lencià a través
del creixement en les publicacions i programes de ràdio i te- de la publica-
levisió de la temàtica fallera. ció de llibrets
En els darrers anys, el món de l’associacionisme faller s’ha
de falla, llibres
vist enriquit amb noves iniciatives, com ara les anomenades
i revistes.
Falles Populars i Combatives. Aquestes falles van començar
fa una dècada com un intent de recuperar la festa popular
fallera per part de joves col·lectius de l’esquerra independen-
tista i radical que fins aleshores s’havien mantingut distants
de les Falles, quan no hostils. A poc a poc, la iniciativa anà
consolidant-se i expandint-se, fins a complementar-se amb
les mobilitzacions de l’Intifalla, sorgida el 2012 arran de les
protestes estudiantils i ciutadanes de l’anomenada Primavera
Valenciana.
Es tracta d’un fenomen molt interessant que sols podem
entendre si l’emmarquem dins el procés d’una progressiva
desinstitucionalització de la participació ciutadana en la cosa

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 37

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Les Falles Po- pública, una tendència social que s’aprecia en tot Occident i
pulars i Com- en diversos àmbits de la vida. Una cosa semblant ocorre en
l’activisme social i polític, ja que moltes persones, especial-
batives tracten
ment joves, continuen interessats per la política, però sense
de recuperar el voler militar en partits polítics o sindicats a l’ús, amb els seus
sentit popular, comitès, secretaries, aparells burocràtics i disciplines de partit.
primigeni, I sembla que en les Falles, tan pervertides per reglaments,
institucions i inèrcies d’un passat autoritari, està començant
transgressor,
a ocórrer una cosa una mica similar. A València i a la resta del
subversiu i
País Valencià on se celebren les Falles hi ha milers de fallers
satíric de la i falleres vocacionals que volen expressar el seu compromís
festa, tan amb les Falles sense militar en comissions convencionals.
ofegat per les Efectivament, ara passa que molta gent jove tant de l’esquer-
ra a l’ús o de l’esquerra alternativa, que ja no és antifallera
Falles oficials,
com ho ha estat bona part de la generació d’esquerrans de
posant-lo al la transició, vol participar decididament en l’activitat falle-
servei de la ra, això sí, sense implicar-se en les comissions convencionals
impugnació ri- amb les seues típiques organitzacions internes, sense figurar
tual de l’ordre en censos oficials supervisats per la Junta Central Fallera o
sense pagar quotes regulars, sinó generant noves estructures
polític, social i
flexibles, assembleàries i no patriarcalistes, molt basades en
econòmic exis- les potencialitats de les xarxes socials, fins i tot per a auto-
tent. finançar-se (parlem, per exemple, del reeixit model Verka-
mi), però també amb presència en carrers i places, fins i tot
plantant i cremant falles «il·legals» en solars, com demostra
irònicament la recent agrupació de totes les falles alternatives
de València —hi ha ara quatre o cinc iniciatives en diversos
barris— en una Junta Solar Fallera.
Es tracta d’un model festiu innovador que començà a Cata-
lunya, on en la darrera dècada han proliferat les festes majors
autogestionades, plantejades com a referents festius diferents
dels oficials, en la mesura que defensaven una festa alterna-
tiva i molt crítica amb la instrumentalització de la festa pels
poders locals. En sintonia amb este esperit, les Falles Populars
i Combatives tracten de recuperar el sentit popular, primige-
ni, transgressor, subversiu i satíric de la festa, tan ofegat per
les Falles oficials, posant-lo al servei de la impugnació ritual
de l’ordre polític, social i econòmic existent. Davant aquest

38 07 | HIVERN - PRIMAVERA DEL 2014

 Falles i ciutadania festiva. L’associacionisme faller al País Valencià

enfocament, que beu en els mateixos orígens de la festa falle-

ra, és comprensible que el món faller convencional recele o
veja amb rebuig estes noves propostes. Es tracta d’un model
que desafia la comissió de falla habitual, amb el seu mono-
poli festiu de l’espai públic (la demarcació fallera), amb el
suport d’uns poders públics que sols concedeixen legitimitat
a aquestes comissions formals i no a les informals que pu-
guen sorgir. En conclusió, encara que l’associacionisme faller
convencional és ben potent i gaudeix d’un gran arrelament
social, tot sembla apuntar que, encara que siga lentament,
alguna cosa està canviant en les Falles, concretament la con-
solidació i difusió de formes d’activitat fallera emergents que
molt probablement seran rellevants en el futur.

CANEMÀS · REVISTA DE PENSAMENT ASSOCIATIU 39