Com es va formar el món grec i a on?

Quines eren les civilitzacions pre-

hel·lèniques?
De la unió de les civilitzacions pre-hel·lèniques: minoics (palau
Cnossos), micènics (Ilíada) i doris (dominaven el ferro) al sud de la
península Balcànica i les illes de l’Egeu.

Taula amb etapes de la història de Grècia (entre els segles VIII i II a.C.)
ÉPOCA SIGLOS PRINCIPAL CARACTERÍSTICA

Arcaica s. VIII- VI a. Consolidación de las polis y colonización de las costas del

C. Mediterráneo

Clásica s. V a. C. Etapa de mayor esplendor de las polis, sobresaliendo Atenas y

Esparta

Helenística s. IV- II a. C. Alejandro Magno conquistó Grecia y el Imperio persa

 ARCAICA
1. Què és la chora?
La chora era el territori de la polis format per camps i llogarets que
envoltaven la ciutat principal

Parts de la ciutat de la polis:

L'àgora: la gran plaça central en què es desenvolupava la vida política i comercial.

L'acròpoli: conjunt dels edificis religiosos situat a la zona més elevada de la ciutat.

2. Qui eren els aristoi?

Els aristoi, que en grec significa “els millors”, eren la minoria privilegiada o
aristocràcia, propietaris de les terres i qui controlaven l’exèrcit.

3. Escriu el nom de 2 polítics que van acabar amb el domini dels

aristoi
Al segle VI van sorgir moviments socials en contra de l’aristocràcia i els
aristoi. Els polítics que acabaren amb el control de l’aristocràcia foren
Pisístrat (tiranos) i Solón (legislador)

4. Defineix el terme oligarquia

El terme oligarquia es forma amb la paraula grega oligo, que significa
"poc", i el sufix -arquia, de la paraula grega arkho, que significa "manar".És
una forma de govern o d’ organització social on el poder polític recau
sobre una minoria de la societat (aristoi)

5. Significat de la paraula aristocràcia

El terme aristocràcia (deriva de “arisotoi”:millor i “cracia”:poder o
govern) es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels
millors.
 6. Què són les colonitzacions gregues?
Són les expansions del territori per conquerir noves terres entre els
segles VIII i VI a.c.

7. Causes de les colonitzacions

1.L’augment de la població va obligar a les polis a cercar noves zones o
terres d’ocupació.
2.Les poques terres que hi havia degut a la desigual distribució perquè
totes eren de les oligarquies.
3.El desig d’incrementar les activitats artesanals va impulsar l’exploració
d’espais per a establir relacions comercials.

8. Escriu els passos per a fundar una colònia

1. En primer lloc es feia una consulta l’Oracle (els Déus grecs).

2. Després es feia una recerca d’un lloc adequat: zones fèrtils amb
aigua per poder cultivar, properes a la mar i fàcils de defensar.
3. Seguidament s’ organitzava l’expedició : se triaven els futurs
pobladors i els donaven vaixells i aliments
4. I finalment hi havia un repartiment igual de les terres entre els
pobladors i contruien les primeres edificacions.

9. Què era la Magna Grècia?

La Magna Grècia és el nom del territori ocupat pels colons grecs al sud de
la Penínsulta Itàlica i Sicília on van fundar moltes polis com la Hèl·lade.
10.Conseqüències de les colonitzacions
1. Van sorgir ciutats gregues per tot el mar Mediterrani, com Siracusa i
Tarent (Magna Grècia), Massalia (França), Ampúries (Península Ibèrica) o
Naucratis (Egipte).
2. El comerç va experimentar una gran expansió, que va permetre el
desenvolupament econòmic de les polis i les colònies
3. La cultura grega es va difondre per tot el món i els pobles que entraren
en contacte amb els grecs van adoptar la seva cultura
4. Els grups afavorits per les noves activitats exigiren participar en el
govern, cosa que provocà revoltes socials amb l’aparició de la democràcia.
CLÀSSICA
11.Què eren les Guerres Mèdiques?

Les Guerres Mèdiques foren els enfrontaments dels grecs que es

rebel·laren en contra de l’expansió de l’Imperi Persa entre els anys 490 i
478 a.c.
12. Explica les Guerres Mèdiques ( Marató, Temòpiles i Salamina)
Les Guerres Mèdiques foren els enfrontaments dels grecs que es
rebel·laren en contra de l’expansió de l’Imperi Persa entre els anys 490
i 478 a.C. Les més importants foren:
a. Batalla de Marató (490 a. C.). Fou la primera Guerra Mèdica
quan els soldats gregs (hoplites) van derrotar a les tropes
perses de Darios I de Pèrsia que volien invair Atenes.
b. Batalla de les Termòpiles (480 a. C.). Segona Guerra Mèdica
on l’aliança de les polis gregues, Esparta per terra i Atenes per
mar, van detenir la invasió de les tropes perses de Xerxes I (fill
de Darios).
c. Batalla de Salamina (480a.C). Enfrontament naval al final de la
segona Guerra Mèdica a la illa de Salamina on els gregs van
derrotar a tota la flota persa per evitar que ocupassin la tota
la Hèl·lade.

13.Vocabulari:

a. Pèricles: gran militar i polític d’Atenes que va aconseguir

derrotar als perses i que va liderar la Liga de Delos, unió de
les polis gregues per lluitar en futures guerres. Es conegut per
voler que el poder estigués en mans de la majoria, és a dir
que tot fos decidit en democràcia.
 b. Bulé: durant l’èpica de democràcia a Atenes es va establir el
consell dels cinc-cents on s’eligien per sorteig 500 ciutadans
per a proposar lleis i controlar l’actuació dels magistrats.
c. Metecs: nom que rebien els estrangers que vivien a les polis
gregues i que en l’època democràtica no tenien drets civils i
no podien votar.
d. Apella: era una de les principals institucions del govern
espartà. Significa assemblea dels ciutadans
e. Periecs: era un grup social d’Esparta format per homes lliures
sense drets polítics que es dedicaven a l’artesania,
l’agricultura i el comerç.

14.Què fou la Lliga de Delos?

La victòria des grecs contra els perses a les Guerres Mèdiques va donar
molt prestigi a Atenes que va liderar una unió militar de més de 200
polis gregues per lluitar en properes guerres i que es va dir Lliga de
Delos.

15.Quines dues polis foren les més importants de la Grècia clàssic i

quin sistema/règim polític tenien?
a. L'Atenes democràtica, amb un règim en què els ciutadans
participaven en les decisions de govern.
b. L'Esparta oligàrquica, amb un règim en què el poder estava
controlat per poques persones.

16.Defineix el terme democràcia

Els ciutadans participaven en les decisions de govern a través de
diverses institucions

17. Com el règim/sistema polític d’Atenes? Qui podia participar? Qui

no podia participar?
Atenes era una democràcia limitada, a la qual només tenien accés alguns
membres de la societat. La societat era esclavista, i només hi tenien drets
polítics els ciutadans de més de 20 anys amb pares nascuts a la polis, però
no les dones, els metecs (o estrangers) ni els esclaus.
-Dones: sota la tutela dels homes i es dedicaven a tasques domèstiques
-Metecs: estrangers que vivien a les polis gregues
-Esclaus: pertanyien als seus amos i feien feines pesades

18.Quines institucions hi havia a l’Atenes democràtica?

Magistrats: Eren els governants de la polis. Hi havia dos tipus: els
Estrategs que eren caps militars, i els Arconts que dirigien tribunals i
cerimònies religioses.

Ciutadans: homes de més de 20 anys nascuts de pares lliures de la polis

que formaven Heliea, Bule i Assemblea, i vigilaven i triaven els magistrats
19. Defineix termes (Heliea, Bulé, Assemblea o ekklesia)
Heliea: Era un tribunal de justícia triat anualment mitjançant sorteig entre
els ciutadans.
Bulé: durant l’èpica de democràcia a Atenes es va establir el consell dels
cinc-cents on s’eligien per sorteig 500 ciutadans per a proposar lleis i
controlar l’actuació dels magistrats.
Ekklesia o assemblea: Era una assemblea de ciutadans que es reunia
periòdicament per votar les lleis, decidir la política exterior i triar els
magistrats.

20. Com era el règim/sistema polític d’Esparta? Característiques de

l’Esparta oligàrquica

Esparta era un estat militar en què tot es feia en funció de l'exèrcit i les
seves conquestes. A diferència d'Atenes, la participació ciutadana era
menor, i els càrrecs polítics requeien en poques famílies (era una
polis oligàrquica).
 21.Quines institucions hi havia a Esparta? Qui eren/era.....
HOMOIOI: Ciutadans espartans lliures i igual davants la llei que formaven
l’APELLA o assemblea
APELLA o ASSEMBLEA: formada pels ciutadans que anomenàvem els cinc
EFORS i triaven la GERÚSIA
EFORS: Els èfors, o magistrats, que eren 5, s'ocupaven de supervisar els
reis i de mantenir l'ordre intern.
GERÚSIA: La gerúsia, o consell d'ancians, estava formada per ciutadans
més grans de 60 anys i els dos reis. S'encarregava de l'administració de
justícia i l'elaboració de les lleis.
DIARQUIA : Estava composta per dos reis que tenien funcions militars i
religioses. També triaven la Gerúsia

Qui triava la Gerússia? Diarquia i Apella

22. Anomena el grup de la societat espartana

Homoioi : Eren ciutadans espartans lliures i iguals davant la llei.La seva
vida estava orientada cap al servei militar de la ciutat, i des de petits eren
formats com a guerrers.

Ilotes: Els ilotes, o esclaus, eren presoners de guerra que treballaven la

terra per als espartans.
Dones: Igual que a Atenes, no tenien drets polítics i depenien de l'home.
Periecs: Eren persones lliures dedicades a les diverses activitats
econòmiques, però sense drets polítics.
Qui no tenien drets?: ilotes, periecs i dones

*Qui tenia drets polítics i qui no a Atenes i Esparta?

DRETS: Ciutadans atenesos i Homoioi

NO DRETS: Dones, Metecs, Ilotes, Esclaus i Periecs

23.Què fou / era la Lliga del Peloponés?

La rivalitat creixent amb Atenes va portar Esparta a abandonar la Lliga de

Delos, i a formar la Lliga del Peloponès juntament amb altres polis.

Ambdues lligues es van enfrontar a les Guerres del Peloponès (431-404

a. C.), que van finalitzar amb la derrota d'Atenes i van obrir una crisi
profunda a les polis gregues.
HELENÍSTICA

Com es coneix l’època d’Alexandre el Gran?

Es coneix com a època hel·lenística

Què era i que destaques del període hel·lenístic? Defineix el període

hel·lenístic.
El període hel·lenístic va començar amb el sotmetiment de les polis a
l'hegemonia de Macedònia, a mitjan segle iv a. C., i va concloure amb la
conquesta de Grècia pels romans el segle ii a. C
Defineix o explica com eren els monarques hel·lenístics /què van ser les
monarquies helenístiques
Els monarques hel·lenístics van exercir el seu poder de manera
autoritària, i fins i tot van ser tractats com a déus

Quines foren les 3 batalles? Qué fou la batalla de Queronea?

1. La batalla de Queronea, a mitjan segle iv a. C., va suposar el
sotmetiment de les polis gregues a l'hegemonia de Macedònia, que
va donar inici al període hel·lenístic.
2. L'any 337 a. C., Alexandre el Gran puja al tron. Al llarg del seu regnat
crearà un imperi que estendrà la cultura grega per Orient Pròxim i el
Mediterrani oriental.
3. Quan Alexandre el Gran va morir l'any 323 a. C., el seu imperi va
quedar repartit entre els seus generals. Els nous regnes van
perdurar fins a la conquesta romana de Grècia el segle II a. C., fet
que marca el final del període hel·lenístic.
Defineix el terme Queronea.
Queronea és el nom d'una batalla en què els macedonis van derrotar els
grecs.

Quines foren les conseqüències de la Guerra del Peloponés?

La Guerra del Peloponès  va debilitar l les polis gregues. Les dimensions
reduïdes, les divisions internes i els enfrontaments entre les unes i les
altres les van deixar a mercè de Macedònia, un regne situat al nord de
Grècia

Derrota de les polis gregues. Qui i a quina batalla es va derrotar les

ciutats gregues?
El rei de Macedònia Filip II va aconseguir derrotar a Queronea (338 a. C.)
les ciutats gregues i estendre el seu domini sobre Grècia.

Quines causes van afavorir la conquesta de les polis gregues per part de
Filip II?
Les divisions internes i els enfrontaments entre les unes i les altres

Qui va ser el successor de Filip II?

Filip II va ser assassinat l'any 337 a. C., i el va succeir en el tron el seu
fill Alexandre el Gran.

Com es va repartir l’imperi després de la mort d’Alenxandre?

Després de la mort d'Alexandre, els seus generals Antígon, Seleuc i
Ptolemeu es van enfrontar per la successió durant dècades, la qual cosa va
provocar la divisió de l'imperi i la creació de les monarquies
hel·lenístiques. Van ser creades per:

Antígon a Macedònia i Grècia;

Seleuc a Síria, Àsia Menor i Mesopotàmia;
Ptolemeu a Egipte, Palestina i Líbia.

Anomena les ciutats importants a la Grècia hel·lenística

Alexandria (a Egipte), Antakya (a Síria) o Pèrgam (a Turquia) van assolir
gran vitalitat econòmica i artística.
Quina va ser la capital d’Egipte?
Alexandria va tenir importància especial, es va convertir en nova capital
d'Egipte

Cap on es va dirigir l'expansió d'Alexandre el Gran?

Alexandre el Gran va emprendre la conquesta de l'Imperi persa i, des

d'allí, va prosseguir cap a Egipte, on va fundar Alexandria a la
desembocadura del Nil, i va estendre les seves possessions fins a l'Índia.

Quan va acabar l’època hel·lenística?

La época helenística finalizó con la conquista de Grecia por los romanos en
el siglo II a. C
ECONOMIA I SOCIETAT GREGUES
Anomena dos autors grecs:
Aristòtil: «És evident que els uns són naturalment lliures i els altres
naturalment esclaus».
Licòfron: La natura no ha fet ningú esclau

Com era l’economia de Grècia? Explica les característiques

Agricultura:  era l'activitat principal. Es practicava a les valls, on es
cultivava la trilogia mediterrània, és a dir, blat, olivera i vinya, a més
d'hortalisses i fruiters. Quins són els components de la dieta
mediterrània: VI, OLI i PA
Ramaderia: zones muntanyoses, i consistia sobretot en la cria d'ovelles,
cabres, porcs, bous i cavalls
Artesania: feta a mà en petits tallers de teixits, ceràmica, armes i eines.
Comerç: va tenir creixement notable i es feia amb regions llunyanes

Com estava formada la societat de Grècia?

Eren els homes, nascuts lliures de pares de la polis. Eren

CIUTADANS una minoria però amb protagonisme. Entre ells hi havia
els gran propietaris de terres i comerciants.
Vivien a la polis però no es consideraven ciutadans
ESTRANGERS perquè no havien nascut allà. Eren numerosos però no
tenien condició de lliure. No podien votar.
 Eren dels amos i molts procedien de captures de
ESCLAUS guerres però també eren esclaus els fills dels esclaus.
Eren molt numerosos i feien les feines més dures.

Explica que feien els nens grecs

Només anaven a l’escoles els nins de famílies acomodades o tenien
professors particulars, jugaven a amagar i a al gallina cega, als 18 anys
feien el servei militar (efebs)
Defineix / què era el Gineceu?
El gineceu era el lloc de l'habitatge grec reservat a les dones.
Defineix /què era Andron?
L'andron era l'espai de la casa grega reservada als homes.
Com vestien els homes i les dones ? com era la roba?
HOMES: Els homes portaven una túnica, o quitó, i es cobrien amb un
mantell, l'himatió, per abrigar-se.
DONES:  portaven una túnica, el peple, lligat a la cintura, i de vegades
també un mantell.
El calçat eren sandàlies
Quin paper tenia la dona a la societat grega?
La dona estava sota la tutela de l'home. No tenia drets polítics, i es
dedicava al treball domèstic.
La formació cultural de la dona era molt reduïda. No anava a l'escola, i els
seus coneixements es limitaven a tasques domèstiques i una mica de
lectura, escriptura o música.

Defineix/què era un simposi?

Un banquet durant una celebració amb menjar abundant
PREGUNTES
Quina civilització va aconseguir instal·lar-se a Grècia gràcies al seu
coneixement del ferro? Els doris
Identifica els elements principals de les polis: Agora i acròpolis
Quin fenomen es va desenvolupar a Grècia entre els segles VIII i VI a. C.?
Les colonitzacions
Qui es va enfrontar a les guerres mèdiques? Les polis gregues i els perses
Quina funció feia la gerusia al sistema polític espartà? Administrava la
justícia i elaborava les lleis
Qui eren els efebs? Els joves grecs abans de ser considerats adults
Quina va ser l’activitat més important de l’economia grega? L’agricultura
Fins on s’estenia l’imperi d’Alexandre el Gran per l’est? Índia
Després de la mort d’Alexandre el Gran, quin dels seus generals va
governar sobre Mesopotàmia? Seleuc