Professional Documents
Culture Documents
Tirant Lo Blanc, Discursos Sobre L'amor. Tòpics Literaris
Tirant Lo Blanc, Discursos Sobre L'amor. Tòpics Literaris
A l’edat mitjana
i
A Tirant lo Blanc
Capítol 117, 118 i 119 comença història amor
• Paral·lelisme amb amor de lluny de Jaufré Rudel: a Vidas se’ns explica que
fou príncep de Blaia i s’enamorà de la comtessa de Trípoli sense veure-la,
només pel que expliquen els pelegrins que venen d’Antioquia. Es feu croat
per veure-la, caigué malalt a la nau i el portaren a Trípoli on la seva
enamorada el prengué en braços. Recuperà oïda i respiració per instants i
morí. Finalment, la comtessa es feu monja.
• Tirant que guanya tots els combats i batalles, cavaller ideal que busca
triomf i glòria, cau malalt d’amor, pres d’un intens sentiment que
transforma els enamorats com si estiguessin posseïts per una força malèfica
i benèfica alhora.
Discursos sobre amor a l’Edat Mitjana
El consideren una malaltia mental i està entre les que afecten el cervell dels individus.
Remeis:
• Dieta lleugera
• Banys
• Passejar, llegir
• Dormir molt
• Escoltar música
• Escoltar consells de persones sàvies
Els quatre estadis pels quals tot enamorat cortès havia de transitar:
El tòpic cortès de la mort per amor: l’extrema passió que captiva el cor de Tirant i
l’aparent indiferència de l’amada el porten a un estat absolut de melangia que el fa
pensar en la mort com a únic remei dels seus mals.
Presó d’amor l’home encadenat a l’amor que sent per la seva estimada. Els ulls de Tirant
restaran empresonats per sempre des del moment en què contemplarà la bellesa de
Carmesina. Tirant quan no estava enamorat, deia als enamorats: <<no us fa vergonya
privar-vos de la llibertat i posar-vos en mans de l’enemic>> (pàgina 94)
FLAMMA AMORIS o IGNIS AMORIS, ”la flama, el foc de l’amor”, una
passió fogosa que crema per dintre.
Carpe diem que significa aprofitar el dia. Aquest tòpic ens el transmet Plaerdemavida, quan explica a
Tirant i Carmesina que han d’aprofitar cada moment quan estan junts.
El primer tòpic que apareix és el Beatus Ille o feliç aquell que viu en contacte amb la natura, allunyat
de les riqueses, el representat en la novel·la és Guillem de Varoic, qui després de viure un vida de
cavaller, senyor feudal, envoltat de riqueses, decideix deixar-ho tot i retirar-se a la muntanya.
El tòpic Locus amoenus lloc agradable, paisatge bell, harmoniós, que idealitza la
natura i va relacionat amb l’amor; aquest tòpic ens el transmet Tirant lo Blanc quan
coneix a Carmesina, ja que es troba en un lloc idealitzat, en un moment i lloc idíl·lic,
perfecte.
Relacionat amb aquest tòpic, trobem l’ideal cavalleresc, això vol dir que el cavaller
no només és bon guerrer sinó que, a més a més, és culte, devot en la seva religió,
sensible i ofereix les seves victòries a la seva estimada. El màxim representant
d’aquest tòpic en el llibre, és Tirant i li ofereix les seves victòries a Carmesina.
Eufemismes per parlar sexe, sexualitat...
<<- Na núvia, com us trobeu vós ara que no crideu ni dieu res? Em sembla que ja us ha passat
el dolor i la pressa de la batalla. Que et vingui el dolor pels talons! No pots cridar una mica
aquell saborós ai? Que n’és De plaent quan se sent dir a les donzelles! Que callis és senyal que ja
t’has enviat el pinyol!>>(Pàg 171, capítol 220).
A la cita anterior trobem la metàfora <<la pressa de la batalla>>: que era el moment àlgid
d’una batalla, quan tenia lloc el xoc dels exèrcits enemics.
Metàfores
<<- Cavaller gloriós, quedeu-vos en camisa i, descalç, aneu a posar-vos al costat d’aquella
que us estima més que la seva vida; i feriu fort amb els esperons, tal com correspon a un
cavaller, i deixeu de banda qualsevol mena de pietat>>
El bany com a remei per calmar el dolor, el desig
sexual, ja que l’amor era diagnosticat a l’Edat Mitjana
com una malaltia. És per això que també té prescrits
els seus remeis i metges recomanaven banys i aigua
freda per temperar desig sexual:(pàgina 142, capítol
163)
Jocs de paraules
Dins de la metàfora, tòpic que identifica l’amor amb una malaltia, trobem el joc
de paraules, concretament, paronomàsia “mal de mar”/”mal d’amar”. Tirant
s’enamora “ad visum” en veure Carmesina i, immediatament, pateix mal d’amors.
Amb la conversa mantinguda amb Diafebus en el capítol 118 fa un joc de
paraules (paronomàsia). (pàg 93, capítol 118)
En aquest mateix capítol 118 (pàg 94) trobem una paronomàsia amar/amarg, ja
que l’amor és dolor, l’amor és patiment, és, fins i tot, mort:<< No vulgueu
turmentar-me més- digué Tirant-, que no he sentit mai un mal tan freu com el que
ara sento, que em portarà ben aviat a una mort miserable o la glòria reposada si la
fortuna no és contrària, car la fi de totes aquestes coses és el dolor, perquè l’amor
és sempre amarg>>
Capítol 118
• Quins tòpics sobre l’amor hi trobem? (almenys 5 tòpics)
• Metàfora? Cita’n l’exemple
• Jocs de paraules
Capítol 162
Metàfores. Cita’n els diversos exemples
Capítol 127
• Quina teoria sobre l’amor trobem?
• Resumeix-la
• De quin discurs és partidari el personatge que explica aquesta teoria sobre
l’amor?
• Quin és el subjecte actiu en cada tipus d’amor definit (home o dona)?