PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

19 DE JUNY DEL 2022 SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST Nº. 4048

UNA SOLA TERRA

INFORMACIÓ PARROQUIAL
Sabies que Diumenge Verd és un dels noms que
rep el diumenge de Pentecosta a l’Església apostòli- COL·LECTA DEL 11 I 12 DE MAIG
ca armènia i en altres esglésies cristianes orientals?
Evoca l’esclat de la primavera i el color de les plan-
tes, de les fulles i de les garlandes amb què s’ador- Col·lectes 122’76 €
nen les cases, en senyal de reverència i d’agraïment
a la terra que ens acull i ens alimenta. Avui, però,
sembla que hem oblidat aquesta connexió íntima COL·LECTES DE CORPUS CHRISTI I
que ens uneix amb la natura, de la qual nosaltres
només en som un embrió, una font de vida tan per- CÀRITAS
fecta com el nostre planeta. L’oxigen és imprescindi-
ble per a la vida, però és inexistent a Venus i a Mart,
igual que el metà que, associat a l’oxigen, és decisiu CORPUS CHRISTI
perquè es formin el diòxid de carboni i el vapor d’ai-
gua. En canvi, a la Terra, s’hi produeix un equilibri Aquesta setmana és el dia de Corpus, amb la
absolutament precís entre tots els elements físics i qual cosa la col·lecta serà únicament per cor-
químics. Resulta increïble imaginar que, si la força pus
de la gravetat fos lleugerament més potent, l’univers
es col·lapsaria; i que si ho fos menys, no hi hauria ni
planetes ni estrelles. Per això la gravetat té la mesu-
ra justa perquè la vida existeixi. CÀRITAS

Aquest és el món en el qual nosaltres habitem i, pre- També a partir de setembre farem sempre una
cisament, en la lluita incansable per preservar-lo, col·lecta el 2 dissabte i diumenge de cada
cada 5 de juny, des del 1973, celebrem el Dia Mun- mes, per Càritas. Penseu que no tenim ingres-
dial del Medi Ambient; enguany, sota el lema «Una sos, ni subvencions de cap mena. Per això fem
sola Terra». Pregunta’t què pots fer més per canviar aquestes col·lectes per poder donar resposta a
els teus hàbits de cada dia i fer-los més sostenibles, les necessitats de la nostra Vila.
perquè ser ecologista no és dur una samarreta ni
anar a cap manifestació. És com la fe, una opció de Càritas, al llarg dels anys ha anat canviant al
vida integral que t’empeny a nedar més enllà de les igual que h canviat la nostra societat per poder
boies i a aprendre de tots els teus naufragis. El nos- donar respostes més eficaces i adequades a la
tre segle tan ràpid i frenètic només ens té en compte
realitat quotidiana
com a éssers productius. Però som molt més que
les nostres professions perquè, de què serveixen els
diners si no és per mantenir un sistema injust en què
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
els més pobres són els que sempre s’ofeguen? I on Dissabte 19:30, Diumenge 11h
mai no preguntem a l’altre qui és –i no pas a què es DIES FEINERS
dedica–, perquè també som la suma de les nostres Dijous i divendres missa a les 19:00h
emocions i de tot allò tan bonic i positiu que fem MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
però que ningú no veu perquè no es pot traduir en Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
diners. Salvar el planeta és una responsabilitat per- RESIDENCIA AMMA O
sonal i col·lectiva de la família de la humanitat que Tots el dissabtes a les 5 tarda
comença a dins de cadascú –i no només cada 5 de R
LOCALS PARROQUIALS
juny–, perquè tothom pot plantar les llavors de l’es- c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
perança i potser et semblarà que és massa poc... Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
«com quan sembren un gra de mostassa, que és la de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: I
més petita de les llavors de la terra» (Mc 4,31), fins Dimecres de 18 a 19:30 h S
que vegis en quin arbre tan magnífic s’acaba con-
vertint.

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Gn 14,18-20
1Co 11,23-26
Lc 9,11b-17
L’EUCARISTIA COM ACTE SOCIAL
Segons els exegetes, la multiplicació dels pans és un relat que ens
permet descobrir el sentit que l’eucaristia tenia per als primers cristians
com a gest d’uns germans que saben repartir i compartir el que tenen.
Segons el relat, hi ha una multitud de persones necessitades i famolen-
ques. Els pans i els peixos no es compren, sinó que s’apleguen. I tot es
multiplica i es distribueix sota l’acció de Jesús, que beneeix el pa, el parteix
i el fa distribuir entre els necessitats.
Oblidem sovint que, per als primers cristians, l’eucaristia no era només
una litúrgia, sinó un acte social en què cadascú posava els seus béns a
disposició dels necessitats. En un conegut text del segle II, en què sant
Justí ens descriu com celebraven els cristians l’eucaristia setmanal, se’ns
diu que cadascú aporta allò que posseeix per «socórrer els orfes i les vídu-
es, els qui pateixen per malaltia o per una altra causa, els que són a les
presons, els forasters de pas i, en una paraula, tothom qui té necessitat».
Durant els primers segles resultava inconcebible anar a celebrar l’eu-
caristia sense portar alguna
cosa per ajudar els indigents i
els necessitats. Cebrià, bisbe
de Cartago, retreu a una rica
matrona: «Els teus ulls no ve-
uen el necessitat i el pobre
perquè estan enfosquits i co-
berts d’una nit espessa. Tu
ets afortunada i rica. T’imagi-
nes celebrar el sopar del Se-
nyor sense tenir en compte
l’ofrena. Tu véns al sopar del
Senyor sense oferir res. Tu
suprimeixes la part de l’ofrena que és del pobre».
L’oració que es fa avui per les diverses necessitats de les persones no
és un afegit postís i extern a la celebració eucarística. La mateixa eucaris-
tia exigeix repartir i compartir. Diumenge rere diumenge, els creients que
ens acostem a compartir el pa eucarístic hem de sentir-nos cridats a com-
partir més de debò els nostres béns amb els necessitats.
Seria una contradicció pretendre compartir com a germans la taula del
Senyor tancant el nostre cor als qui a hores d’ara viuen l’angoixa d’un futur
incert. Jesús no pot beneir la nostra taula si ens guardem el nostre pa i els
nostres peixos.