www.clubemas.

cat

Lambientalitzaci de la compra en empreses i administracions: un punt de trobada entre oferta i demanda amb valor afegit
Sovint sentim a parlar de les dificultats que com a organitzacions o particulars podem tenim a lhora dambientalitzar les nostres compres i aix reduir el nostre impacte ambiental. No sempre sabem quins criteris de referncia conv adoptar, quina s lopci millor, com interpretar la informaci tcnica disponible, on trobar un determinat producte o els seus provedors, etc. Aviat far tres anys des que vam incloure en aquesta revista les fitxes de compra verda (juliol del 2008) que tracten diferents productes i serveis per tal dagilitzar la disponibilitat dinformaci a les empreses que estiguin interessades a incloure criteris ambientals en els seus processos de compra. Amb la collaboraci del Collegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB), vam iniciar aquestes fitxes amb un producte senzill, aix que tothom compra i que no suposa una complicaci canviar: el paper doficina. Va ser una manera de posar a labast de tothom la possibilitat duna primera compra verda fcil de fer i aix iniciar-se en aquest mn amb una experincia positiva. Desprs, de mica en mica vam anar treballant productes ms complexos i que de vegades requereixen ms dinformaci o una recerca ms acurada de provedors. Ara, en aquesta edici de lRQA, fem la primera dedicada als serveis, ms concretament als esdeveniments. S, una activitat que moltes organitzacions desenvolupen i que, a ms a ms, en moltes ocasions constitueix una targeta de presentaci de cara a clients, provedors, representants, opini pblica, etc. Amb aquest mateix objectiu, lany 2009 vam fer una jornada en la qual vam exposar els casos dempreses i administracions pbliques que han aconseguit seleccionar provedors i productes ms

respectuosos amb el medi i, daquesta manera, reduir el seu impacte ambiental. Vam aprendre que s possible ferho, encara que sovint sigui difcil. Des de llavors, el mercat ha anat evolucionant: cada vegada hi han ms empreses que es preocupen per afegir valor ambiental als seus productes i serveis, moltes fent referncia a les etiquetes ecolgiques reconegudes oficialment. Aix ens facilita les coses a molts compradors, tot i que s veritat que al mercat hi han moltes etiquetes ecolgiques. A finals del 2010, Europa tenia 1.152 empreses amb productes i serveis amb letiqueta ecolgica europea (Ecolabel o Flor europea), dels quals 331 a Itlia, que s lestat ms ben posicionat a la Uni Europea, seguit per Frana, amb 245. En el mateix perode, les ecoetiquetes europees atorgades a empreses a lEstat espanyol (tercer a escala europea) eren 80, i Catalunya contribueix a aquestes estadstiques amb 48 empreses que ofereixen cada vegada ms referncies de productes i serveis ecoetiquetats. Lecoetiqueta europea actualment cobreix un ventall de vint-i-set categories de productes i serveis. A hores dara hi han en estudi vuit nous grups que amplien labast a productes tant ds domstic com professional, com ara les aixetes o els vters, els detergents per a la roba o per a rentavaixelles ds pro-

fessional, els productes impresos, les rentadores i els sistemes de calefacci, entre daltres. Si analitzem les dades del Distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, trobem que el nombre dempreses creix sensiblement respecte a lecoetiqueta europea. A finals del 2010, tenem 237 empreses, de les quals 49 eren fabricants de productes i 188 provedores de serveis i, en conjunt oferien 1.085 productes i 208 serveis respectuosos amb el medi ambient. bviament, tamb continua creixent el conjunt dorganitzacions registrades

EMAS, s a dir, de provedors potencials que sabem que gestionen els seus processos per tal de reduir el seu impacte ambiental. Conscients que encara ens queda cam per recrrer, el 27 dabril ens trobem per treballar de nou de manera conjunta i des duna perspectiva prctica per trobar maneres per a superar les dificultats en lambientalitzaci de les compres, aix com per conixer de primera m exemples de productes i serveis ecoetiquetats disponibles en el mercat. Esperem que aquesta experincia faciliti el punt de trobada entre demanda i oferta.

Motxilla ecolgica
La revista RQA, est compromesa en estudiar i donar la mxima informaci sobre el seu impacte ecolgic. En aquest nmero, les dades del cost ambiental que t cada exemplar sn: La RQA est feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14 ngel Blau, i t un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Limpacte ambiental per cada nmero, inclosa la fabricaci del paper i el procs dimpressi s el segent: Consum total de matries primeres Producci de residus Consum daigua Consum denergia Emissions de CO2: 65,36 gr. 13,48 gr. 0,41 l. 0,19 kwh 99,39 gr.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la producci del paper i amb la impressi de les edicions 1 a 11 de la RQA, han estat calculades amb aquesta motxilla des de la seva primera impressi i han estat compensades mitjanant un projecte de segrest de carboni a travs de la iniciativa CeroCO2: Aquest i els segents nmeros seran compensats properament en projectes similars.

-1-

Experincies
El programa dacords voluntaris per a la reducci demissions de gasos amb efecte dhivernacle
El passat 22 de juliol de 2010, es va posar en marxa el Programa dacords voluntaris per a la reducci de les emissions de gasos amb efecte dhivernacle (GEH) que impulsa lOficina Catalana del Canvi Climtic (OCCC).

zaci de les organitzacions que fan aquest esfor voluntari. Per garantir la transparncia, les dades comunicades seran pbliques. Aix, el Programa esdev una eina de sensibilitzaci i de coneixement mutu dexperincies per reduir les emissions.

Aquestes Guia i Calculadora sactualitzen al web cada 1 de mar de cada any amb els nous factors demissi (mix elctric, etc.).

Com es comuniquen les dades a lOCCC?

Els formularis de dades sn senzills i es poden descarregar del web. Actualment, sn fitxers en format MSExcel i en un futur prxim hi haur una aplicaci per gestionar la informaci. El procediment no duu associada cap taxa de gesti.

Quins en sn els beneficis?

Des de la perspectiva de les organitzacions, els beneficis ms immediats sn la reducci de la factura energtica, la menor dependncia de recursos fssils i la reducci de la vulnerabilitat associada a increments potencials del seu preu. Tamb poden millorar el seu posicionament estratgic en temes mediambientals mitjanant la incorporaci dun valor afegit als seus productes i serveis. Tots aquests beneficis comporten una millora de la seva competitivitat en la lnia del desenvolupament sostenible, aspecte clau en el context de crisi econmica actual.

ment especfic per a les organitzacions EMAS i tamb per a ajuntaments que disposen dun Pla dacci denergia sostenible (PAES). La metodologia del Programa dacords i les eines associades poden ajudar les organitzacions EMAS a integrar el vector de canvi climtic (indicador CO2 equivalent) en el seu sistema de gesti ambiental, requisit obligatori en el marc del Reglament EMAS III.

Quin reconeixement satorga?

El portal web de lOCCC esdev una eina publicitria i de comunicaci. Les organitzacions adherides compten tamb amb una etiqueta, impulsada per lOCCC, que poden utilitzar un cop lliurat el primer inventari i el plantejament de mesures. Tamb compten amb la possibilitat de descarregar del web un informe que reprodueix la situaci exacta pel que fa a la seva petjada de carboni i descriu les actuacions dutes a terme.

Qui pot formar-hi part?

Els acords voluntaris sn un instrument de collaboraci entre el sector pblic i qualsevol organitzaci amb capacitat de reduir emissions a Catalunya. Sn una eina ms per sumar esforos en la mitigaci del canvi climtic i permeten compartir la responsabilitat en el cam cap a una economia baixa en carboni i sostenible.

Quins requisits ha de complir linventari demissions de GEH?

Linventari haur de considerar, com a mnim: les emissions directes (les associades als combustibles fssils, el transport amb flota prpia, el procs i daltres de significatives) les emissions indirectes associades al consum delectricitat. De manera voluntria, lorganitzaci pot incloure-hi altres emissions indirectes1: Les organitzacions han de fer linventari seguint la metodologia ISO 14064 Part 1 que marca les directius per fer inventaris demissions de GEH en organitzacions i, de manera general, cal una verificaci prvia de linventari demissions realitzada per una entitat reconeguda per lOCCC. Les despeses de la verificaci aniran a crrec de lorganitzaci.

1. Transport extern, viatges comercials, transport extern de distribuci, transport extern in itinere, tractament de residus (extern), matries primeres o s de productes i serveis. 2. No t operacions de logstica a lestranger, i t menys de 500 empleats o b la seva petjada s inferior a 25.000 tCO2.

Quines facilitats tinc si sc una organitzaci EMAS?

A fi de facilitar i dintegrar altres sistemes de gesti, shan creat un procedi-

Parallelismes entre lEMAS i el Programa dacords. Facilitats dintegraci: Programa dacords voluntaris 1 Inventari demissions de GEH EMAS Indicador de CO2 equivalent

Quins compromisos adopta lorganitzaci?

Mitjanant lAcord, lorganitzaci es compromet a reduir de manera voluntria les seves emissions de GEH ms enll del que obliga la normativa. Les implicacions sn:

Lorganitzaci EMAS en el marc del Reglament EMAS III ha de calcular lindicador de CO2 equivalent anualment. En el marc daquest Reglament, lOCCC, juntament amb la Direcci General de Qualitat Ambiental, han establert unes especificacions per al clcul daquest indicador. Una organitzaci EMAS que segueixi aquestes indicacions estar complint tamb el requisit del Programa dacords voluntaris quant a inventari demissions. 2 Verificaci de linventari (si aplica) Declaraci ambiental validada

Lorganitzaci EMAS ha demetre una Declaraci ambiental que ha destar validada per un verificador EMAS. Aquesta validaci inclou lindicador de CO2 equivalent. En el marc del Programa dacords voluntaris, segons la tipologia de lorganitzaci, cal que linventari sigui verificat per una entitat reconeguda. En aquest sentit, una empresa EMAS que compleixi els requisits dhomologaci establerts per lOCCC podr utilitzar la declaraci ambiental validada per demostrar la verificaci del seu inventari, i per tant no caldr una verificaci addicional. Mesures de reducci demissions de GEH Mesures per reduir limpacte ambiental

3 Elaborar anualment un inventari demissions de GEH de lorganitzaci per conixer el seu impacte. Plantejar i implantar anualment mesures per reduir les emissions de lorganitzaci a Catalunya. Aquestes mesures hauran de ser significatives, mesurables i verificables. Una vegada lorganitzaci ha fet lesfor de calcular la seva petjada i de reduir internament les emissions, de manera voluntria pot compensar les emissions que no ha pogut reduir internament. Per la seva part, lAdministraci aporta un marc institucional que, sota criteris tcnics rigorosos, promou la visualit-

Ara b, a fi de facilitar lelaboraci de linventari, lOCCC disposa duna Guia de clcul demissions i una Calculadora. Aquesta eina pot ser utilitzada per organitzacions les fonts demissi de les quals derivin de combustibles fssils, transport i consum elctric (s a dir, que no tinguin emissions de procs i no comuniquin altres emissions indirectes). A ms, si lorganitzaci compleix una srie de condicions2, no caldr que faci verificaci de linventari.

Les organitzacions EMAS han de proposar anualment objectius de reducci dels seus impactes ambientals en general. En el marc del Programa dacords, es demana que anualment es plantegin i simplantin mesures de reducci demissions de GEH. Per tant, es poden aprofitar les sinergies i dins de les mesures plantejades per lEMAS pensar destablir-ne alguna de reducci demissions de GEH que sigui mesurable, significativa i quantificable, la qual es podr utilitzar per complir els requisits dels acords.

Actualment, 15 organitzacions ja han formalitzat ladhesi al Programa i hi ha un nombre significatiu en trmit. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a visitar peridicament el portal web www.gencat.cat/canviclimatic, sota acords voluntaris, on ani-

rem actualitzant i publicant tota la informaci relativa al Programa.

On contactar?
A la bstia acordsvoluntaris.dmah@gencat.cat o al telfon 93 444 50 00.

-2-

Laltra compra, baixa en dixid de carboni Cap a organitzacions sostenibles, responsables i innovadores Virgnia Domingo Reig i Jordi Fernndez Pons
Comissi de Medi Ambient i Empresa Collegi dAmbientlegs de Catalunya www.coamb.cat

CV? COMPRA
VERDA

LEstratgia estatal dinnovaci, a travs del Programa INNPLICA, fomenta la compra pblica innovadora
que permetran estalviar desplaaments innecessaris i aix contribuiran a reduir les emissions GEH, a ms devitar prdues de temps i de combustible. Encara que el primer que cal fer per a lluitar contra el canvi climtic s la reducci local demissions de gasos contaminants, com a mesura addicional tamb sn tils les compensacions a travs de projectes que redueixin emissions en altres punts del mn, de manera permanent i aportant beneficis socials i ambientals. No obstant aix, la reducci demissions a fora de projectes comprats noms t lgica ambiental si sassumeix un canvi de fons: compensar les emissions inevitables, desprs dhaver intentat reduir-les tot el possible. En aquesta lnia, una de les especificacions que cal introduir en les contractacions dagncies de viatges pot ser la contractaci de provedors que disposin de mecanismes de compensaci de les emissions de CO2 associades als viatges a travs dels projectes de transferncia de tecnologies netes i de captura daquest gas carbnic.1 Heus aqu altres bones prctiques que redueixen limpacte del viatge amb avi sobre lentorn: portar-hi un equipatge lleuger, perqu com menys pes, menys despesa de combustible cal per a lenlairament; reduir els residus i les emissions anant a laeroport i tornantne amb transport pblic o amb cotxe compartit; fent servir envasos reutilizables, reciclant les bosses de plstic, paper i daltres a les zones de recollida selectiva dels aeroports; reservar vols directes, perqu emeten menys CO2, ats que s durant lenlairament i laterratge que sutilitza la major part del combustible; o viatjar en classe turista, perqu sutilitza ms eficientment lespai de lavi i aix es redueix la mitjana denergia i demissions de CO2 per persona. Igual dimportants sn les emissions causades per la mobilitat dels treballadors en laccs al seu lloc de treball. Es poden aplicar criteris per a millorar: en la contractaci de personal, tenint en compte la proximitat al domicili o el mitj de transport que sutilitzar; en els vehicles per als desplaaments de persones o de mercaderies, adquirint

Com s sabut, fer front als reptes energtics i de mitigaci del canvi climtic en el present i el futur significa canviar les formes de produir, de proveir-nos denergia, de mourens, de consumir, etc., i no s nicament una qesti de costos econmics, sin tamb de responsabilitat amb la societat i lentorn. Des de la perspectiva de la sostenibilitat, les organitzacions tenen loportunitat per innovar i per crear un nou teixit productiu i de consum, de qualitat i respectus amb lentorn.

El projecte de llei deconomia sostenible del Govern espanyol incorpora la sostenibilitat en la gesti de les empreses pbliques
Les organitzacions amb sistemes de gesti ambiental implantats estableixen peridicament millores i objectius ambientals que tenen a veure, entre daltres, amb la reducci del consum de recursos naturals i de materials. Ara b, tenint en compte que qualsevol procs de compra o contractaci genera unes externalitats ambientals derivades del producte o servei que sadquireix, laplicaci de criteris de sostenibilitat en aquestes activitats s una oportunitat per a reduir la incidncia ambiental i per a avanar cap a organitzacions ms baixes en dixid de carboni (CO2), sovint tamb socialment ms responsables. Alguns estndards de gesti com ara lEFQM, la ISO 9001 o la Responsabilitat Social Empresarial tenen en compte la cadena de subministrament i en ocasions obliguen a avaluar els provedors dels provedors. El nou Reglament europeu de gesti i auditoria ambiental (EMAS III) dna ms importncia a la comunicaci entre les parts per tal dincorporar, per exemple, limpacte ambiental dels provedors. El mateix Projecte de llei deconomia sostenible del Govern espanyol incorpora la sos-

tenibilitat en la gesti de les empreses pbliques, i requereix que en els procediments de contractaci sincloguin condicions dexecuci relatives a la reducci del nivell demissions de gasos defecte hivernacle (GEH) i a la millora dels indicadors ambientals, i tamb criteris dadjudicaci que valorin lestalvi i ls eficient dels recursos naturals i dels materials, el cicle de vida dels productes, la producci ecolgica, la generaci de residus i la gesti daquests, i ls de materials reciclats, reutilitzats o ecolgics. Tamb lEstratgia estatal dinnovaci, a travs del Programa INNPLICA, fomenta la compra pblica innovadora. La sostenibilitat i la innovaci sn vistes com a oportunitats per al canvi de model, que amb la crisi actual sha mostrat clarament insostenible des dels punts de vista econmic, ambiental i financer. Avui dia, s fora com trobar criteris ambientals i de compra verda per a productes i materials doficina i serveis de neteja, o b el requeriment de certificacions dacord amb estndards internacionals (ISO 14001, Reglament EMAS, o sistemes decoetiquetatge). Per el volum de contractes a les organitzacions s molt ms ampli i sovint t un gran potencial per a generar millores ambientals de carcter glocal (accions locals amb efecte global). Lactual dependncia del sector del transport respecte als combustibles fssils fa que la mobilitat sexpressi com una de les principals derivades del canvi climtic. Per aquest motiu, la introducci de criteris de sostenibilitat en la mobilitat de les persones i de les mercaderies de les organitzacions contribueix, des de lmbit local, a la reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle (GEH), dmbit global. Per exemple, i sempre que sigui possible, es pot tenir en compte limpacte ambiental de lallotjament, el mitj de transport utilitzat, la planificaci en els desplaaments, o ls de noves tecnologies de la comunicaci,

vehicles elctrics o hbrids o adherintse a sistemes com ara el cotxe multiusuari o carsharing (www.carsharing.com) o el vehicle compartit o carpooling (www.compartir.org). Les possibilitats dambientalitzar congressos, seminaris, jornades i altres esdeveniments2 tamb sn diverses (a hores dara es treballa en una futura ISO 20121). I, per extensi, els criteris de sostenibilitat es poden aplicar a la missatgeria; a les publicacions en paper o electrniques; a la contractaci de serveis dassessoria, pel que fa a la seva gesti ambiental o la mobilitat del personal; a la roba de treball, amb un ms alt o ms baix impacte ambiental;3 i als serveis de manteniment de les installacions, tenint en compte la formaci adequada dels treballadors, la correcta gesti dels residus i laplicaci de bones prctiques ambientals durant lexecuci dels treballs.

La reducci demissions a fora de projectes comprats noms t lgica ambiental si sassumeix un canvi de fons: compensar les emissions inevitables, desprs dhaver intentat reduir-les tot el possible
En resum, en aquest article hem volgut mostrar que la reducci de les emissions de GEH a travs de les compres i les contractacions s una ms de les accions que tota organitzaci responsable pot engegar per posicionar-se davant un futur que integri els aspectes ambientals i per adaptar-shi adequadament. Escollint provedors que apliquin alguns daquests criteris, o b inspirantnos en el seu exemple per desenvolupar la nostra activitat, promourem que els serveis esdevinguin agents de canvi en favor duna manera de fer ms respectuosa amb el planeta. 1. Per garantir lefectivitat daquestes accions de compensaci, cal fer-ho a travs dentitats supervisades per algun organisme de control que vetlli pel compliment de condicions dintegritat ambiental: els projectes no noms han de generar reduccions demissions reals, addicionals, quantificables i verificables, sin que tamb han devitar altres impactes negatius, ambientals o socioeconmics; de transferncia de recursos: els projectes han dassegurar que es transfereixen recursos i/o tecnologies netes als pasos en vies de desenvolupament i que aquests ajuden a millorar les seves condicions de vida; i els projectes han destar certificats segons el Mecanisme de desenvolupament net de les Nacions Unides (CDM), i de manera addicional es valoren certificacions voluntries com ara el Gold Standard. 2. Vegeu la fitxa de compra verda daquest nmero de la revista RQA (abril del 2011) 3. Vegeu la fitxa de compra verda del nm. 9 de la revista RQA (juliol del 2010)

-3-

Projecte RSC i EMAS: revisi del treball fet

Fa ja tres anys que el Club EMAS va engegar aquest projecte amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aprofitem locasi per a avaluar els avenos fets i per a posar en valor la utilitat dels conceptes RSC i EMAS. Marc Brundelius
Especialista en RSC i coordinador del projecte RSC i EMAS Des de els seus inicis fins al 2008, han participat en les diferents fases daquest projecte un total de dotze organitzacions la majoria de les quals han estat representades pels respectius responsables de medi ambient. Les diferents finalitats i fases del projecte shan portat a terme per mitj de ls deines de planificaci, i tamb de laprofitament de lintercanvi i debat intens entre les organitzacions participants. Algunes de les lnies de treball explorades al llarg daquests anys han estat la planificaci duna estratgia dRSC (2008), la redacci duna memria de sostenibilitat segons els criteris del Global Reporting Initiative (2009) i loptimitzaci de les prctiques i propostes de dileg amb els diferents interlocutors durant el 2010. El projecte ha integrat en les diverses fases diferents organitzacions participants, un total de dotze, tal com hem comentat, per un grup de cinc organitzacions shan mantingut des del comenament. Amb relaci a aix, la valoraci de la feina feta fins ara en aquestes organitzacions evidencia que entre loctubre del 2009 i el mateix mes del 2010 aquestes empreses han portat a terme un total de vint-i-tres accions relacionades amb lRSC. Entre aquestes accions hi han, per exemple: enquestes de satisfacci laboral per als seus treballadors, plans digualtat per part dalgunes pimes, introducci de millores en el pla de formaci, iniciatives per poder sistematitzar el dileg amb els interlocutors externs o amb els treballadors, validaci de la declaraci ambiental EMAS amb continguts de GRI, propostes de nous projectes amb la comunitat local, i/o mesures per portar a terme una millor difusi de les bones prctiques dRSC implantades.

Jornada de treball del grup RSC i EMAS

En projectes constructius com poden ser biblioteques, es fan aportacions econmiques per a la compra de llibres i altres materials, i lempresa es compromet a la millora de les zones verdes o dels equipaments de les rees ldiques infantils. EMCOFA
com el del Cmping Les Medes (www.campinglesmedes.com). Aquesta empresa s una de les organitzacions petites del grup, amb dotze treballadors, que el 2010 va creure convenient contribuir amb ajuda financera a la Fundaci Oncolliga, una organitzaci que ajuda persones amb cncer de la comarca de Girona. Aquesta iniciativa compta amb la collaboraci de tots els seus treballadors, que estan involucrats duna manera molt interessant en lacci, com b ens comenta Francesc Recio, responsable de medi ambient i qualitat del cmping: Cada treballador aporta un valor simblic del seu sou mensual per ajudar aquesta Fundaci, i lempresa aporta la xifra resultant de tot el que shagi recollit entre els empleats. Fer participar i involucrar els treballadors s el ms important en aquesta mena daccions. Altres exemples interessants daccions portades a terme arran del grup de treball s el cas de lempresa EMCOFA (www.emcofa.com), una organitzaci del sector de la construcci, un dels ms afectats per la crisi, amb uns 165 treballadors, que inclou, en loferta de licitaci dalgunes de les obres a les quals es presenta, millores socials per a la localitat en qu es construeix. Lenfocament daquesta acci est en la contractaci de treballadors del mateix municipi on es fa lobra, aix

Lobjectiu del projecte: sistematitzar lRSC en el dia a dia de lorganitzaci, aprofitant la seva experincia en EMAS
Aquest projecte ha volgut donar a conixer entre les organitzacions participants les lnies generals de lRSC, aprofitant que les organitzacions EMAS participants ja tenen molt de cam fet en el camp ambiental i, per tant, tamb estan ms disposades a treballar i ms obertes a millores en altres camps. Lactual situaci econmica, complicada en lactualitat, no ha estat un impediment per a fer millores en aquest sentit en el dia a dia de les empreses i shan donat exemples

com de subcontractistes de la mateixa zona. Ms enll, tamb en altres projectes constructius com poden ser biblioteques, es fan aportacions econmiques per a la compra de llibres i altres materials, i lempresa es compromet a la millora de les zones verdes o dels equipaments de les rees ldiques infantils. Aquest projecte RSC i EMAS ha donat a conixer les fortaleses daquestes organitzacions participants i ofereix un full de ruta per tal de seguir treballant en aquest camp, ja que hem de destacar que aquestes empreses EMAS ja feien poltiques i accions que es poden considerar prctiques dRSC. De fet, el reglament EMAS cont tota una srie daspectes compatibles amb lRSC; i, a ms, moltes de les empreses que hi participaven ja aplicaven conceptes daquest mena, com ara actuacions voluntries en lmbit de la prevenci de riscos laborals o en accions socials. Aix doncs, el pas ms important, i aix mateix leix del treball, s lassistncia a les organitzacions en la tasca dagrupar totes les prctiques fetes i en el procs de realitzaci daltres, aix com avanar cap a una estratgia per introduir conceptes de responsabilitat social per mitj duna sistemtica per planificar i implementar les feines segons diferents objectius de millora. En aquest sentit, un dels exemples ms significatius van ser els treballs de sistematitzaci en laplicaci de les directrius de GRI en la redacci dels informes de sostenibilitat en quatre de les organitzacions participants. Un segon mbit dactuaci que sha treballat s el fet que, encara que simplementi lRSC en la gesti diria de les organitzacions, aquesta no obt automticament el reconeixement dels interlocutors de lorganitzaci; i, tal com es va comentar a larticle de lRQA del juliol del 2010, lRSC es basa en la relaci amb els diferents interlocutors i amb el dileg sobre els interessos i expectatives de les dues parts: per una banda, la direcci de lempresa, i per laltra, la dels clients, provedors, treballadors, vens, organitzacions pbliques, etc. Amb aquest di-

Francesc Recio, Cmping Les Medes: Fer participar i involucrar els treballadors s el ms important en aquesta mena daccions
leg sarriba a punts de trobada per implementar el model correcte dRSC en cada organitzaci. Ns un exemple lempresa SECE S.A. (www.sece.com). Aquesta organitzaci es dedica al manteniment de lenllumenat pblic amb uns 370 empleats. Com explica la Marga Artola, del Departament de Responsabilitat Social Corporativa, en aquest mbit: Estem formulant els futurs passos de lRSC a SECE amb la participaci dels diferents interlocutors de lempresa, i hem establert un comit intern dRSC compost actualment per responsables de las rees de recursos humans, finances, administraci, rea tcnica, comercial-mrqueting i gerncia. La representativitat sampliar, ja que shi inclouran membres del comit dempresa. El comit intern elabora els objectius que tenim respecte a lRSC en un pla director dRSC. Parallelament convoquem un comit extern dRSC compost per representants de ladministraci pblica, provedors, un banc i una ONG. Es far el lliurament de la primera memria dRSC de SECE de lany 2009 per tal de rebre opinions, i posteriorment es facilitar el pla director amb lobjectiu destablir un dileg sobre lRSC a SECE i propostes de diferents formes de collaborar. Ens agradaria destacar tamb que amb aquest objectiu de conixer i fomentar el dileg amb els diferents interlocutors shan fet tota una srie dentrevistes amb els diferents participants de lany 2010, i aix ens fa veure que encara cal treballar ms en laplicaci dun dileg formal, regular i amb resultats documentats. En aquest sentit, les organitzacions participants, en estar en lmbit dEMAS, ja tenen

-4-

Marga Artola, SECE: Estem formulant els futurs passos de lRSC a SECE amb la participaci dels diferents interlocutors de lempresa
eines per a aquest dileg dins del marc ambiental. A tall dexemple, podem comentar lexperincia portada a terme per diferents empreses del grup implicant els treballadors en el disseny de mesures concretes a lhora de reduir impactes ambientals en la seva rea de treball. Aquesta implicaci s coordinada pel responsable de medi ambient de cada organitzaci i amb les diferents sessions de formaci portades a terme. Aquesta relaci i participaci en lmbit ambiental s la que es vol treballar tamb en temes dRSC.

les conclusions del Comit reflectien les percepcions de la plantilla. En el passat van sorgir tota una srie de suggeriments daquest grup que desprs vam integrar a la nostra estratgia, com per exemple la formaci dels caps intermedis a APLI.

Temes pendents que cal desenvolupar en aquest projecte RSC i EMAS arran del treball fet
Amb relaci al desafiament darribar a una noci compartida del que s lRSC a lempresa, cal destacar que el comit dempresa s un interlocutor molt important. Aquest aspecte s un dels que shan de millorar, ja que sobserva encara poca comunicaci amb aquest interlocutor amb relaci a qestions lligades a lRSC. s important anar ms enll i desenvolupar aquesta funci no noms en el seu paper de representant sindical en lmbit de la negociaci collectiva. Un altre exemple duna oportunitat que potser encara cal aprofitar ms s la relaci amb els clients i consumidors. Moltes empreses treballen el dileg amb aquests interlocutors en la fase postvenda quan hi ha alguna queixa o reclamaci cap a lempresa. Aquesta gesti de les reclamacions s molt important en el sentit de la responsabilitat social cap al client, per anar ms enll vol dir intentar el dileg amb aquest grup ja en la fase inicial de disseny del producte. Pensem en la utilitat que pot tenir cap a les dues bandes el fet de mantenir un dileg amb grups vulnerables com ara persones amb alguna discapacitat, gent gran, nens, etc. Aquest s un dels assumptes en qu ms interessa avanar en aquest grup dRSC i EMAS, aix com en el desenvolupament de la demanda i la sensibilitat de conceptes dRSC per part dels consumidors i clients. Les seves preferncies sn difcils de predir, per cada vegada es nota un inters ms gran per aquestes qestions a lhora de comprar o contractar un producte o servei. Aquest inters sha de fomentar i pot ser la base a partir de la qual incloure aquest collectiu en la fase de disseny dun producte, i podria ajudar lempresa a orientar la seva RSC cap al mercat amb el qual vol operar.

El 84% dels consumidors espera que les empreses actun de manera responsable. Per alhora noms el 19% creuen que les empreses estan realment compromeses amb aquesta responsabilitat.
En aquest sentit i donant llum a aquesta reflexi, lestudi Brand Sustainable Futures 2010, publicat per la consultora Havas loctubre del 2010, quantifica algunes percepcions i intencions dels consumidors en lmbit de nou pasos on es fa lestudi, entre els quals hi ha Espanya. Una dada interessant que es pot extreure daquest estudi s, per exemple, que el 84% dels consumidors espera que les empreses actun de manera responsable. Per alhora noms el 19% creuen que les empreses estan realment compromeses amb aquesta responsabilitat. Una altra dada interessant s que cada vegada ms creix el nombre descptics que consideren que les empreses estan ms interessades a tenir una bona imatge ms que a actuar adequadament. En aquest mateix estudi, tamb s interessant destacar que els consumidors disposats a premiar les organitzacions responsables a Espanya son prop del 20%, una xifra que est molt per sota de la mitjana dels pasos analitzats. Aquesta situaci est portant a generar un trencament a lhora que el consumidor faci realitat les seves intencions en accions, ja que, com reflecteix lestudi, el 85% declaren tenir en compte aspectes mediambientals i/o socials en la seva decisi de compra, per noms un 45% ho fan de manera sistemtica i amb freqncia. Una proporci similar, de prop del 40%, estarien disposats a pagar un 10% ms per productes produts de forma social i mediambientalment responsable. Cal destacar, tamb, una de les conclusions ms importants de lestudi: la manca dinformaci, lelevat cost i/o

Jos Manual Flores, APLI PAPER S.A: Dintre de la planificaci preventiva anual que porta a terme APLI, sha fet lavaluaci de la satisfacci laboral a lempresa
La productora detiquetes i articles de papereria APLI PAPER S.A. (www.apli.com), una organitzaci de 120 empleats, fa aquesta tasca comentada anteriorment de transferir lexperincia desenvolupada amb EMAS a lmbit social. Com explica Jos Manuel Flores, responsable de lrea de logstica, qualitat, medi ambient, salut i seguretat: Dintre de la planificaci preventiva anual que porta a terme APLI, sha fet lavaluaci de la satisfacci laboral a lempresa. Els resultats obtinguts es van tractar dintre del Comit de Seguretat i Salut amb els representants dels treballadors. Posteriorment, es va convocar un grup de treballadors de cada secci de la planta per tal dassegurar que

lescassa disponibilitat de productes constitueix un dels principals obstacles per a la compra de productes responsables per part dels espanyols. Una altra lnia de treball daquest grup dRSC i EMAS que cal desenvolupar s la ms gran relaci amb la comunitat local, s a dir, amb la poblaci que s al voltant de lempresa, sigui social, econmica o cultural. Laspecte de latur i/o la integraci de persones en risc dexclusi social encara no forma part daquest dileg amb la comunitat; s un aspecte que caldr desenvolupar. Seguint amb els nous reptes que caldr afrontar, un altre dels aspectes s la comunicaci i el dileg amb les organitzacions no governamentals (ONGs), tant socials com mediambientals. La concepci que a vegades es t daquestes organitzacions s que sn adversaris del mn empresarial, per tenim exemples clars i molt vlids de dileg en els quals les empreses obtenen una visi crtica del seu impacte social i lONG obt loportunitat de collaborar-hi i ser part de la soluci concreta al problema amb una aliana estratgica entre lempresa i lONG. En definitiva, si abordem la situaci des dun enfocament ms global, no tot ha de dependre de la iniciativa de lempresa, sin tamb de la capacitat de dileg

La manca dinformaci, lelevat cost i/o lescassa disponibilitat de productes constitueix un dels principals obstacles per la compra de productes responsables per part dels espanyols.
de tothom: comits dempresa, clients, consumidors, ONGs i qualsevol altra part interessada. Per, sobretot, en aquest projecte es vol incidir en la idea que la soluci passa, tamb en la situaci econmica actual, per trobar noves frmules conjuntes per a desafiaments antics, com ara el de la innovaci, la igualtat doportunitats, latur i daltres que segur que caldr dafrontar en el futur ms prxim.

Mostra dexperincies de la Primera Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya entre les que es trobava el projecte RSC i EMAS.

-5-

Notcies
LAgncia de Residus presenta cinc candidats al II Premi Europeu de la Prevenci de Residus
En el Premi hi participen les activitats organitzades durant la segona Setmana Europea de la Prevenci de Residus, que sha celebrat del 20 al 28 de novembre del 2010. Durant la celebraci de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus, es van portar a terme 4.346 activitats a trenta-tres regions de vint-i-quatre pasos. El Premi t cinc categories: administracions, associacions i ONGs, empreses, institucions escolars, i altres institucions

Imatges dalgunes de les iniciatives presentades.

El Premi Europeu de la Prevenci de Residus vol distingir les iniciatives que van tenir lloc en el marc de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus, que es va celebrar el passat mes de novembre a trenta-tres regions de vint-i-quatre pasos i durant la qual es van organitzar 4.346 activitats. La Setmana Europea de la Prevenci de Residus sengloba en el si dun projecte europeu, de tres anys de durada, que compta amb el suport del progra-

ma LIFE+ de la Comissi Europea i t com a principals socis ADEME (Agncia del Medi Ambient i del Control de lEnergia de Frana), lder del projecte, ACR+ (Associaci de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gesti Sostenible dels Recursos), ARC (Agncia de Residus de Catalunya), IBGE (Institut de Gesti Ambiental de la Regi de Brusselles, Blgica) i LIPOR (Servei Intermunicipal de Gesti dels Residus del Gran Porto, Portugal). Lobjectiu del projecte s lorganitzaci anual arreu dEuropa de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus. Cadascun dels organitzadors de la Setmana han presentat cinc candidatures al Premi, una per cada categoria: administracions, associacions, empreses, institucions escolars, i altres institucions. LAgncia de Residus de Catalunya ha elegit els cinc nominats catalans tenint en compte la relaci de lactivitat amb els cinc eixos de la Setmana (sensibilitzar sobre lexcs de residus, produir millor, consumir millor, allargar la vida dels productes i llenar menys residus), loriginalitat de la pro-

posta, el seu carcter innovador, ladaptabilitat a daltres contextos regionals o locals, la mobilitzaci del pblic objectiu i la durada. Heus aqu els candidats que ha presentat lAgncia de Residus en les diferents categories: Administracions: lEntitat de Medi Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona, per la campanya Millor que nou, 100% vell, que impulsa la reparaci i la reutilitzaci per tal dallargar la vida til dels productes a travs de diferents vies: la xarxa de reparadors per barris, els mercats de segona m, els tallers especfics de reparaci, etc. Associacions i ONGs: el Gremi de Tallers de Reparaci dAutombils i Manteniment de Vehicles de Motor de Barcelona, pel projecte Ecotallers, que vol ser una eina per a sensibilitzar els tallers de reparaci dautombils sobre la reducci denvasos de petit format de pintura i olis. Empreses: el Grup Codorniu, pel projecte Reducci denvasos al sector vitivincola. Institucions escolars: lescola El Sitjar, per la campanya Al Sitjar fem

un bon paper, que versa sobre la reducci i el bon s del paper a lescola, consensuar propostes i mesures de bones prctiques, i organitzar el Dia sense paper. Altres institucions: lempresa Urbaser i lEscola Superior de Disseny Elisava, pel taller exposici Trapos sucios?: Del uniforme al objeto, que mostra el procs creatiu per a dissenyar noves solucions des dobjectes per als treballadors, o per a ludoteques, o per a campanyes, fins a microarquitectures, a partir de 9 m3 duniformes fora ds. El veredicte del jurat del Premi, que est format per especialistes europeus independents en matria de prevenci de residus, es va emetre el passat 28 de mar en un lliurament de guardons que va tenir lloc a Brusselles. En el proper nmero daquesta RQA us informarem dels guanyadors. Enguany, la prxima edici de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus se celebrar del 19 al 27 de novembre. Per a ms informaci, consulteu a: www.arc.cat/setmanaprevencio2011.

La Festa de lArbre a Sant Just Desvern

El dissabte 23 doctubre del 2010, lAjuntament de Sant Just Desvern va aprofitar la tradicional celebraci de la Festa de lArbre al municipi per a fer la plantaci popular darbres en una zona acabada de restaurar i inclosa en el recentment declarat Parc Natural de Collserola. En concret, es van plantar cinquanta exemplars de diferents espcies autctones: pins pinyers, alzines, roures i lledoners. Lespai de plantaci s una esplanada propera al cam de la

Muntanya i al cam de Can Bar, camins que tamb shavien arranjat recentment dins un projecte de restauraci ambiental dels entorns de la capalera de la vall de Sant Just. De fet, durant aquest dia es van visitar algunes de les

actuacions de restauraci fetes amb una passejada de descoberta del nou corriol dels Ametllers, que recorre bona part de la vall de Sant Just, la visita a la font de Can Merls, etc. Finalment, es va fer un dinar popular de muntanya.

Aquesta plantaci popular darbres va ser oberta als ciutadans, i tamb hi van participar el Club EMAS i 50Just, el grup de persones de Sant just que el 2010 complien cinquanta anys.

-6-

Els EMAS catalans donen a conixer la seva experincia a laltra banda del Mediterrani
(El Club EMAS i alguns dels seus membres acullen una delegaci dempresaris grecs)
Hi han moltes maneres de interactuar amb altres empreses i daprendre de les seves experincies; conixer-se s, potser, la ms efica. Aquesta manera dactuar va ser des de comenament un dels trets caracterstics del Club EMAS, que, com que no disposava duna seu fsica, organitzava les juntes directives a les seus dels seus socis, unes visites que eren complementades amb una interessant visita guiada per part del responsable ambiental de lempresa. Doncs aquesta experincia, que ha estat molt profitosa, ara hem pogut estendre-la a laltra banda del Mediterrani. En el marc del projecte europeu de formaci professional Green Business. Methods and applications in order to

transform a small/medium enterprise into a green enterprise, organitzat per la Cambra de Comer dEvia (Grcia) i Moveu (Organitzaci de Mobilitat Europea) dins del Programa Leonardo Da Vinci, el Club EMAS i alguns dels seus membres van acollir, a finals de novembre del 2010, una delegaci de vint-i-vuit representants de quinze empreses gregues de diferents sectors:

construcci de cases de fusta disseny i producci de plaques solars sector editorial alimentaci i productes agrcoles construcci/excavaci sector vincola enginyeria mecnica disseny dinstallacions elctriques / installacions denergies renovables perruqueries.
Aquesta iniciativa de la Cambra de Comer dEvia t lobjectiu destimular entre les empreses ladopci de criteris ambientals en la seva gesti, aix com lacostament a les normatives europees ambientals. Les empreses van rebre dues sessions de formaci sobre lEMAS, que van

Representants de les organitzacions participants.

anar a crrec del Club EMAS, i van fer quatre visites a empreses scies del Club: Enplater (www.enplater.com), El Tinter (www.eltinter.com), Leitat (www.leitat.org) i Parador de Turisme de Cardona (www.paradores.es). Aquestes activitats han perms que, desprs duna introducci als sistemes de gesti ambiental, els participants poguessin constatar de manera prctica la implantaci de lEMAS en quatre casos dempresa concrets de diferents sectors i dimensions. Els representants de les empreses van

rebre formaci i informaci sobre les eines de gesti ambiental disponibles per a les pimes, les opcions existents en relaci amb la reducci dels consums i loptimitzaci dels recursos, aix com la relaci amb les administracions competents i amb altres parts interessades. Des del Club EMAS esperem que iniciatives com aquesta serveixin per a motivar altres empresaris europeus a acollir-se a lEMAS i fer crixer aquesta comunitat dorganitzacions innovadores, creatives i amb una nova visi del propi negoci.

El Club EMAS vol donar difusi europea a les millors prctiques ambientals dels seus associats
El Club EMAS posa a disposici dels seus associats la iniciativa Dna a conixer el teu EMAS. Aquesta actuaci, exclusiva per als socis de lassociaci, pretn difondre les millors actuacions ambientals dels seus associats en un mbit no noms catal, sin tamb europeu. Lassociaci recull les diferents propostes dinformacions de projectes, actuacions, jornades, bones prctiques, etc. que els seus socis han portat a terme en el marc del seu sistema EMAS o de collaboraci amb el Club, i intenta donar-hi la ms gran difusi

possible. Una de les actuacions s traduir a langls aquestes informacions amb lobjectiu de posar-les en coneixement de la Comissi Europea perqu aquesta valori la possibilitat de publicar-les, tant a la seva web, a lapartat News stories and press releases, com a lEMAS Newsletter daquesta instituci. Es tracta de facilitar la tasca de difusi daquestes actuacions a escala europea i de fomentar lintercanvi dexperincies i contactes amb altres organitzacions i institucions europees aprofitant labast daquestes eines. La Comissi Europea ha rebut molt positivament aquest esfor de transparncia i dajuda a les empreses i ha publicat en aquests dos formats notcies enviades pel Club EMAS amb diferents actuacions i projectes portats a terme durant aquests anys. Per a veure les actuacions publicades a News stories and press releases:

http://ec.europa.eu/environment/ema s/news/index_en.htm. I les publicades a Newsletters, Leaflets, Fact-sheets: http://ec.europa.eu/environment/ema s/documents/brochure_en.htm News stories and press releases

Newsletters, Leaflets, Fact-sheets

Agenda ambiental
Fires, jornades i seminaris
27 dabril del 2011 Jornada de Benchmarking sobre Compra Verda Lloc: Centre Esplai, El Prat del Llobregat (Barcelona) Ms informaci: http://www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS 8 de maig del 2011 Festa Esplai, 25a edici Lloc: Parc Nou del Prat del Llobregat (Barcelona) Ms informaci: http://www.esplai.org Organitza: Fundaci Catalana de lEsplai 11-12 de maig del 2011 Congrs dAgricultura, Aigua i Energia Lloc: Madrid Ms informaci: http://aca-web.gencat.cat/aca/ Organitza: Adecagua 16-21 de maig del 2011 Construmat 2011 Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.construmat.com/ Organitza: Fira de Barcelona 1-3 de juny del 2011 Carbon Expo 2011 (Global Carbon Market, Fair & Conference) Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.carbonexpo.com/ Organitza: Fira de Barcelona 5 de juny del 2011 3a Jornada de Difusi dEMAS (EMAS al carrer) Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS 15-16 de juny del 2011 Dia de lEmprenedor 2011 Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.diaemprenedorbarcelona.cat/ Organitza: Fira de Barcelona Activitats de la Fbrica del Sol Ajuntament de Barcelona Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.mcrit.com/crbs/principal/ principal.htm Organitza: Ajuntament de Barcelona (Medi Ambient) Mster 2011-2012 en Responsabilitat social corporativa: Comptabilitat i auditoria social Lloc: Barcelona Ms informaci: http://www.grupcies.com/ Organitza: Universitat de Barcelona (UB) Mster 2011-2012 en Arquitectura i sostenibilitat: Eines de disseny i tcniques de control mediambiental Lloc: Barcelona Ms informaci: http://formaciocontinua.upc.edu/ Organitza: Universitat Politcnica de Catalunya (UPC)

-7-

Espai compra verda

FITXA COMPRA VERDA AMBIENTALITZACI DESDEVENIMENTS

1. Categoria del producte
Esdeveniments i actes, entesos en sentit ampli com a reunions que apleguin un cert nombre de persones i que poden ser de naturalesa diferent: cultural, professional, cientfica, festiva, etc. Materials i documentaci: Prioritzar la utilitzaci de mitjans de comunicaci electrnics, imprimir noms la documentaci necessria; i, si cal imprimir alguna documentaci, fer-ho sempre en paper reciclat i a doble cara. Minimitzar el lliurament de material i escollir sempre materials reutilitzables davant dels dun sl s. Els materials produts hauran de ser respectuosos amb el medi ambient en tot el seu cicle de vida. Ctering: Usar vaixella reutilitzable (gots de vidre, gerres, plats de cermica, etc.) i evitar els envasos dun sl s. Servir productes locals i de temporada, a granel, ecolgics i de comer just als pats, i ajustar les quantitats al nombre dassistents. Gesti dels residus: Reduir al mxim possible la generaci de residus i fomentar el reciclatge dels que es generin. Comunicaci: Fer partcips als assistents de les bones prctiques dambientalitzaci que incorpora lesdeveniment i dels resultats aconseguits amb la gesti ambiental aplicada. Control operacional: Calcular el consum de recursos, la generaci dels residus i les emissions generades per lacte (per exemple, pels quilmetres recorreguts pels assistents segons el mitj de transport escollit) per tal de poder calcular limpacte ambiental global. 2.4. Beneficis dintroduir criteris ambientals en lorganitzaci dactes Beneficis ambientals: Racionalitzaci del consum de recursos naturals, reducci de la generaci de residus, reducci de les emissions contaminants, disminuci de la crrega contaminant de les aiges, reducci del soroll generat i sensibilitzaci ambiental dels assistents. Beneficis econmics: Reducci dels costos energtics, de les matries primeres i del tractament de residus. Ms facilitat daccs a lnies de crdit i patrocinadors. Beneficis socials: Millora de les relacions amb la comunitat local, ms alta competitivitat internacional, millora de la imatge de lacte i de les entitats organitzadores, i atracci dun pblic cada vegada ms conscienciat i exigent.

2. Criteris ambientals en lorganitzaci desdeveniments

Tot esdeveniment t un impacte ambiental associat, derivat principalment dels desplaaments dels participants i del consum de recursos que es fa durant la celebraci. Un esdeveniment es pot considerar ambientalitzat o sostenible si est dissenyat, organitzat i executat dacord amb els principis de sostenibilitat, amb el clar objectiu de prevenir limpacte ambiental global que pot tenir. 2.1.Premisses per als organitzadors desdeveniments Lambientalitzaci de lacte ha de ser una prioritat, i els seus responsables han dassumir el comproms de vetllar pel compliment de les mesures adoptades en favor de la sostenibilitat. El projecte dambientalizaci ha danar lligat a tot el procs dorganitzaci de lacte. Cal que shi impliquin tots els actors (personal de manteniment, servei de ctering, gestors despais, oficina tcnica, etc.). s cabdal dedicar uns esforos especials a la comunicaci, la implicaci i la sensibilitzaci dels participants. 2.2. Etapes dorganitzaci dun esdeveniment Cal tenir integrats els criteris de sostenibilitat en totes les etapes de lesdeveniment: Planificaci: Letapa inicial de lacte s quan es prenen les decisions ms determinants de disseny, les quals condicionaran el projecte dambientalitzaci futur. Organitzaci: En aquesta etapa, es defineixen aspectes ms concrets, com ara lelaboraci dels materials de difusi, la contractaci de serveis i provedors, etc. Celebraci: Durant la celebraci, es posen a la prctica les actuacions planificades anteriorment. s important que durant aquesta etapa els participants rebin tota la informaci relacionada amb el projecte de sostenibilitat. Tamb cal fer un monitoratge de les iniciatives ambientals introdudes. Tancament i avaluaci: Un cop finalitzat lacte, es duen a terme les tasques de desmuntatge i de neteja dels espais utilitzats. En aquesta etapa, tamb s important fer una avaluaci del projecte dambientalitzaci i fer-ne difusi per a futures millores. 2.3. Especificacions tcniques Cal tenir presents els aspectes que tenen una incidncia ambiental especial i escollir sempre lopci ambientalment ms correcta. Mobilitat: Promocionar els desplaaments sostenibles (transport pblic, bicicleta, cotxe compartit, etc.) en totes les etapes de lorganitzaci de lesdeveniment. Noves tecnologies: Usar les noves tecnologies (internet, videoconferncies, etc.) per fomentar mitjans de participaci no presencials, i disminuir aix desplaaments potencials. Provedors (espais, allotjament, ctering, transport, etc.): privilegiar provedors de productes i serveis que disposin de sistemes de gesti ambiental (EMAS o ISO 14001) o que ofereixin productes o serveis amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, lEcolabel o altres etiquetes de producte reconegudes.

3. Clcul i compensaci de les emissions de gasos defecte hivernacle (GEH)

Una bona manera de dimensionar limpacte ambiental generat per un esdeveniment s calcular les emissions de GEH (CO2 equivalent) associades a aquest, que principalment aniran lligades als desplaaments i als consums energtics dels espais usats. Un cop calculades, aquestes emissions es poden compensar invertint la quantitat econmica equivalent en projectes de reducci demissions. Daquesta manera es pot parlar dactes neutres en dixid de carboni.

4. Certificacions i estndards
El 2007, es va aprovar la norma British Standard BS 8901, que defineix un marc teric per al disseny, lorganitzaci i la gesti desdeveniments considerant els seus impactes ambientals, econmics i socials. Actualment sha comenat a desenvolupar la norma ISO 20121, que es preveu que saprovar a finals del 2012. La norma promou una gesti sostenible dels esdeveniments i exigeix la identificaci dels aspectes clau amb incidncia ambiental.

5. Webs i documents dinters

Guies dambientalitzaci desdeveniments: Ambientalitzaci dels esdeveniments del Collegi dAmbientlegs de Catalunya. Collegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB). Congressos ms sostenibles. Universitat Autnoma de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (Guies dEducaci Ambiental; 35). Green Meeting Guide 2009. ICLEI. Local Governments for Sustainability. Webs dinters: Green Meeting Industry Council: http://www.greenmeetings.info. BlueGreen Meetings: http://www.bluegreenmeetings.org. EPA Green Meetings: http://www.epa.gov/oppt/greenmeetings. Meeting Professionals International: http://www.mpiweb.org/AboutMPI/CSR/Resources.aspx.

Espais i consum de recursos: Triar espais que permetin fer un s responsable de lenergia i de laigua, que duguin una gesti correcta dels aspectes ambientals i que estiguin ben comunicats amb transport pblic i sense barreres arquitectniques. Allotjament: Triar allotjaments propers a lespai on se celebrar lacte i/o ben comunicats amb transport pblic directe.
Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Edita: Club EMAS Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Dipsit legal.: B-46.367-07
Imprs en paper 100% reciclat:

Collaboradors daquest nmero Gregori Reyes, Maria Passalacqua Collegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB) Els tcnics del COAMB que han participat en aquesta fitxa han estat Jordi Fernndez, Carme Hidalgo i Victria Ferrer Jordi Abad (disseny i maquetaci) Manuel Reyes (disseny psters)

Amb el suport de

Si no vols rebre RQA, fes-nos-ho saber a ladrea: info@clubemas.cat

-8-