Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

GEÒTOP 149 MINES DE CARBÓ DE FÍGOLS

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL

La conca de Fígols - Sant Corneli situada geogràficament en el sector central del
Berguedà i geològicament en el mantell inferior del Pedraforca; és una de les
zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya. Hi ha dos fets
que determinen clarament el seu interès geològic i patrimonial. D’una banda,
constitueix un dels sectors on les fàcies del Garumnià presenten una major
diversitat litològica, amb capes de gres, lutites, margues, calcàries i carbó. De
l’altra, és un dels punts miners més significatius de Catalunya pel que fa a
l’explotació de recursos energètics com el carbó i a la seva importància
socioecònomica en el passat. La zona es troba actualment en una fase de
restauració i adaptació a noves activitats turístiques que han recuperat alguns
afloraments i vestigis miners, i resten encara alguns afloraments de capes de
carbó de gran interès didàctic, a més s’han recuperat algunes galeries i s’ha
constituït el Museu de la Mines. En conclusió, aquest geòtop és estratègic en el
context geològic de Catalunya, ja que és un excel·lent registre de les fàcies
lacustres del Garumnià, de l’evolució dels Pirineus i atesora un patrimoni miner
únic.

Aspecte de la boca de la galeria de

Sant Romà al nucli miner de Sant
Corneli, on s’hi van explotar els
carbons del Garumnià. Cercs
(Berguedà).

COMARCA: Berguedà MUNICIPI(S): Cercs

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

DADES FISIOGRÀFIQUES
Des del punt de vista fisiogràfic la zona està caracteritzada per relleus calcaris
lleugerament abruptes que sobresurten en el paistage formant cingles. Destaquen
al sud de Sant Corneli, el Cingle de la Garganta d’entre 800 i 1.025 m d’alçada i al
nord, els Cingles de Vallcebre, de 1.100 a 1.200 m d’altitud, ambdós mostren una
orientació SW-NE. A l’est la zona està limitada per el curs del riu Llobregat, aquest
individualitza a l’oest el relleu de l’àrea de Fígols amb una morfologia de lloms i de
tipus estructural, que apareix trencat per barrancs de direcció W-E, com el de
Sant Romà o el de Fumanya amb pendents a vegades superiors al 25%.

CONDICIONS D’ACCÉS
Per accedir al geòtop cal seguir la carretera C-1411 en direcció a França, un cop
es deixa la població de Cercs i passada la central tèrmica, cal agafar un trencant a
l’esquerra cap a la població de Sant Corneli seguint la carretera BV-4025, la qual
puja amb força pendent passant primer per La Consolació, les antigues oficines
de l’empresa Carbons de Berga, i llavors s’arriba a Sant Corneli, on caldrà agafar
el trencant cap al Museu de les Mines, on hi trobem la boca d’entrada a la mina de
Sant Romà. L’accés és bo per fer amb vehicle.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

Equipament de lleure.
D’acord amb el Pla Especial Urbanístic de l’Ajuntament de Cercs la zona està
contemplada com a zona d’equipaments sota un règim especial de protecció, és
zona no urbanitzable, i qualsevol actuació ha de complir la normativa específica
pel nucli miner de Sant Corneli.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA
El geòtop es localitza en la Unitat dels Pirineus, en concret en el Pirineu oriental,
en el Mantell inferior del Pedraforca, a la zona de l’Anticlinal de Vallcebre. Des
d’un punt de vista estratigràfic i miner l’àrea es coneix com la conca de Fígols -
Sant Corneli, que s’inclou en la conca lignitífera de Berga - Tuixén. Els lignits
s’intercalen en les calcàries i margues de les fàcies Garumnià d’origen
continental.

PARAULES CLAU
Calcària, Carbó, Cretaci, Cubeta, Mineria, Museu, Plec, Sedimentació,
Garumnià, Interferència de plecs, lacustre, Tectònica alpina, Zona
Lignit, Mantell de corriment, Mina, Sudpirinenca

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL

El geòtop presenta un gran interès geològic i miner a escala nacional i estatal per
diverses raons. És una de les zones que presenta una major diversitat geològica
dins les fàcies del Garumnià ja que afloren en el sector, gresos, calcàries, lutites i
margues d’origen continental, aquestes corresponen a sediments lacustres de
finals del Mesozoic, interessants pel seu contingut en fauna fòssil continental i per
la importància dels estrats calcaris que arriben a tenir fins 100 metres de potència
en alguns sectors.
Des del punt de vista miner, el lignit que trobem ha estat un dels recursos més
intensament explotats en la història de la mineria catalana, tot i ser un carbó de
baixa qualitat. Es tracta d’una zona molt sensible en l’àmbit socio-cultural de la
zona, ja que la mineria ha estat durant molts anys la base de l’economia. Tot i que
actualment les mines estan tancades, la seva presència existeix tant d’una
manera física, com ho demostren les restes de les explotacions, com a la
memòria col·lectiva de la societat berguedana. Per altra banda, l’existència del
Museu de les mines de Cercs, fa que s’hagi recuperat, encara que d’una manera
testimonial, el conjunt de la mineria de la zona. El caràcter divulgatiu del museu,
fa que sigui molt atractiu al públic en general, sobre tot el que respecta a la visita
amb un petit tren per la galeria recuperada de Sant Romà. En aquesta visita
s’explica l’evolució en el temps de les tècniques d’explotació. En acabar cal
destacar la presència d’alguns afloraments de les capes de carbó, com és el cas
de l’entrada de Sant Romà.

Interès turístic: 4
Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4
Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3
Interès científic: 3

ANÀLISI COMPARATIVA
El geòtop presenta una relació directa amb el geotòp de Fumanya, de fet ambdós
formen part de la mateixa zona d’explotació minera, així els nivells carbonosos
que afloren corresponen a les mateixes fàcies, tot i que el geotòp de Fumanya
presenta més aviat un interès paleontològic, la consideració conjunta dels dos

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

punts permet una millor comprensió geològica de la conca minera de Fígols - Sant
Corneli.
Per altra banda aquest és un geotòp amb característiques geològiques semblants
a altres punts del territori català i ibèric, així per exemple apareixen capes de
carbó del Garumnià que encara s’estan explotant a Saldes, molt a prop de Fígols,
dins la mateixa comarca del Berguedà. Ja d’edat Oligocè trobem els carbons de la
zona de La Granja d’Escarp i Mesquinesa, tots ells molt semblants en quan a les
característiques del lignit i el seu poder calorífic. A nivell de mineria i la
importància socio-econòmica que ha tingut, aquesta és una zona comparable a la
conca minera Astur-Lleonesa.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS

En el sector d’aquet geòtop coexisteixen altres valors patrimonials de tipus històric
i cultural, cal destacar principalment el poble miner de Sant Corneli, aquest petit
nucli urbà és dels pocs exemples arquitectònics de l’estructura d’un poblat
desenvolupat a partir de l’activitat minera a Catalunya. El poble manté encara
moltes construccions i estructures originals, aquest fet ha estat possible al
manteniment d’un mínim d’habitants i al desenvolupament recent d’activitats
turístiques. Es conserven també alguns elements miners que poden ser observats
en el museu de la mineria que es troba a la mateixa població. En l’àmbit local de
Fígols existeixen molts vestigis miners d’interès com la via de tren de la mina del
Coll de Trapell (Tumí) i multitud d’antigues explotacions a cel obert i bocamines.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS)

Els materials que trobem aflorant en aquesta zona formen part de la Unitat del
Mantell Inferior del Pedraforca i en concret de l’estructura coneguda com a
Sinclinal de Vallcebre, amb un cabussament a la zona de Sant Corneli de 30º NW.
La conca garumniana de l’Alt Berguedà presenta una extensió d’uns 200 km2 i
una potència màxima de 850 m. El conjunt dels materials del Garumnià,
sedimentats fa uns 70 milions d’anys, corresponen a dipòsits continentals,
d’origen al·luvial, fluvial i lacustre. La sèrie estratigràfica del Garumnià està
constituïda a la base, per un nivell de calcàries micrítiques de color blanc amb una
potència entre 5 i 10 m que són el nivell guia a partir del qual es realitzava
l’explotació del carbó, per sobre s’hi troba un paquet d’uns 200 m de margues i
calcàries amb intercalacions de nivells de carbó, estratigràficament per sobre

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

afloren gresos canalitzats i conglomerats amb una potència total d’uns 300 m i a
continuació hi ha les calcàries de Vallcebre, massives, micrítiques i blanquinoses
amb una potència màxima d’uns 100 m. Tot seguit hi ha un tram de150 m de
margues i lutites vermelles, i finalment al sostre de la sèrie afloren uns 100 m de
calcàries i margocalcàries ben estratificades.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC

La rellevància geològica d’aquest geòtop recau principalment en els camps de la
mineria i la sedimentologia. Els materials lacustres de les fàcies Garumnià
constitueixen un excel·lent exemple per entendre l’etapa geològica entre finals del
mesozoic i principis del cenozoic i comprendre el desenvolupament de grans
zones lacustres en el sector del Pirineu, on s’hi desenvoluparem ecosistemes
especials d’abundant vegetació que van donar lloc a la formació dels nivells de
carbó. Segurament aquest és un dels millors punts de Catalunya per entendre la
formació del carbó, el seu origen lacustre i reconèixer les seves característiques i
propietats com a combustible.
Per altra banda, el fet de ser una antiga mina condicionada per poder ser visitada,
el geòtop pren especial rellevància i permet donar a conèixer l’explotació
tradicional dels recursos a través de les explotacions mineres subterrànies. Alhora
també permet reconèixer com és la geologia en el subsòl i entendre la distribució
i direcció dels estrats que veiem en superfície.
Finalment cal indicar que aquest és un punt força visitat per el públic en general i
sobretot, per la comunitat docent d’ensenyament mitjà que aprofitant les visites
organitzades pel Museu de les Mines arriba aquest indret. També és un punt
visitat per la comunitat universitària i és un indret habitual de parada del Curs de
Geologia del Berguedà organitzat per l’Associació per la Promoció, Divulgació i
Estudi de la Geologia dins la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura de la UPC i
la Fundació Universitària del Berguedà.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA
El fet que sigui una de les poques zones, juntament amb l’àrea de Tremp, on les
fàcies del Garumnià afloren extensament, així com la forta explotació minera que
s’hi ha dut a terme durant el segle XX, fa que aquesta zona tingui una rellevància
històrica important, de fet aquesta és una zona que ja va despertar l’interès dels
geòlegs de finals del segle XIX i principis del XX.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

És una de les primeres zones on s’hi va desenvolupar una mineria subterrània de

grans dimensions i tecnificada, ja cap a l’any 1868 es té referència de les primeres
explotacions.
Però fins l’any 1912 no es va constituir Carbones de Berga S.A. que va iniciar les
principals explotacions a la comarca per mineria subterrània. De tota manera hi ha
constància de que en el 1781, el Dr. Josep Solanell i Josep Farguell van fer una
empresa per buscar carbó en la zona, però l’ocupació de la comarca per part del
exercit francès en el 1794, van fer abandonar les incipients explotacions. La
història d’aquesta zona minera cal lligar-la amb el desenvolupament industrial de
Catalunya de finals del segle XIX i de la comarca en general, amb la construcció
de la línia de tren de Manresa a Olvan, la fàbrica de ciment del Clot del Moro (la
Pobla de Lillet), i la posterior prolongació del tren en el 1904.
Desprès del tancament de les mines, s’han creat varis projectes de reconversió de
la zona. El més important és el del Museu de les Mines de Cercs. La iniciativa va
sorgir en el 91, quan Carbones de Berga S.A. va cedir a l’Ajuntament de Cercs els
espais urbans de la colònia de Sant Corneli. Aquest museu, inaugurat l’any 1998,
està vinculat al Museu Nacional de la Tècnica de Catalunya. Consta d’un edifici on
es mostren per una part elements de la mineria del carbó, i de l’altra com es vivia
en les colònies mineres. També es pot visitar una galeria de mina (Sant Romà)
amb un petit tren miner, on s’explica d’una manera cronològica els diferents
sistemes d’explotació.
A nivell científic s’hi ha desenvolupat diversos estudis (veure bibliografia) sobre
els materials continentals del Garumnià i la formació del carbó, a nivell tècnic
s’han desenvolupat diferents estudis sobre aquests carbons pel que fa referència
al seu poder calorífic i al seu alt contingut en sofre, en l’aspecte socio-econòmic
cal ressaltar la importància que ha tingut aquest recurs natural en la història
recent de Catalunya.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
---- (en premsa): Itinerari 1: el Berguedà. Col. Mineria a Catalunya. Jaciments
antics i patrimoni miner. Direcció General d’Energia i Mines.

CEBALLOS, J.; MATA, R.; SELLÉS, A. (1995). Punts geològics singulars de la

zona berguedana del Parc Natural del Cadí-Moixeró. PNCM-Geo3,scp. Inédito.
Cercs.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A.; VERGÉS, J. (1988). Geologia del subsuelo del
Pirineo oriental. Acta Geol. Hisp., t23, 22.

COLL MARTÍN, S. (1987). El carbon en España. 1770-1961. Una historia

económica. Madrid, Ed. Turner.

Domínguez, V. i Sáez, A. (1988): La sucesión con carbón de la cuenca

Garumniense de Fígols-Saldes (Pirineo Catalán). Aspectos tectono-
sedimentarios. II Congr. Geol. España. Com. Vol 2, p: 293-296.

Feist, M. et Colombo, F. (1983) La limite Crétace-Tertiaire dans le NE de

l'Espagne du point de vue des charofites. Colloque Sénonien, Gélogie
Méditerranéenne, tome X, (3-4); 303-326.

FOLCH, R. (dir). (1985). Història Natural dels Països Catalans. Gran Enciclopèdia
Catalana, vol. 1, 2 i 3, Barcelona.

Hausman, C. (1996): S. Corneli: dos siglos de historia. Carbones de Berga, inèdit.

Llurdés, J.C. (1997): El turisme de patrimoni industrial miner. L’Erol, 54: 33-36.

Martínez, A. (1996): Guia didàctica de la geologia del Berguedà. Servei Geològic

de Catalunya. (inèdit).

Martínez, A., Vergés, J. y Muñoz, J.A. (1988): Secuencias de propagación del

sistema de cabalgamientos de la terminación oriental del manto del Pedraforca y
relación con los conglomerados sinorogénicos. Acta Geol. Hispa., 23 (2): 119-128.

MASACHS, V. et al., (1981). Itineraris geològics: Bages, Berguedà, Anoia i

Solsonès. Pub. Centre d'Est. Geològics "Valentí Masachs". 208 pàg. Manresa.

MATA LLEONART, R. (1997). Selección y localización de puntos geológicos

singulares en el Alt Berguedà (Prepirineo Catalán). Primer Simposio sobre
Evaluación y gestión del patrimonio geológico. Eds: Mata-Perelló, J.M. & Campo,
R. Camarasa.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

MATA LLEONART, R. I RUBIO, J. (1997). Situació geològica, interpretació

geològica del paisatge. I Curs de Geologia del Berguedà. FUBER. Berga.

MATA LLEONART, R., BECH, J., COLLDEFORNS, B., MATA PERELLÓ, J.M.
(1999). Geological and environmental itinerary of the region of Berguedà: an
exemple of restoration on coal mines. Guide Books of Field Trips. Soils in
Mediterranean Type of Climate, 6th International Meeting. University of Barcelona.

MATA R. Y ESPUNY,. (2000). Itinerario: Les Fonts del Llobregat-Berga. In:Brusi,

D., GEOPIRINEOS, espacios naturales y geología pirenaica. Libro guía de la
Excursión. Monografías de enseñanza de las ciencias de la tierra. Serie
Itinerarios. AEPETC. Girona.

MATA, R. & RUBIO, J. (1998). La diversidad geológica de la comarca del

Berguedà como recurso educativo y cultural. Primer simposio latino sobre
geología, medio ambiente y sociedad. Camarasa. UPC.

MATA-PERELLÓ, J.M., (1982). Introducció a l'estudi dels minerals del Berguedà.

Revista Xaragall. nº 2. Manresa.

MUÑOZ, J.A. Y MARTÍNEZ, A. (1988). Tectònica del Pedraforca. Acta Geol. Hisp.
t23, 22.

Noguera, J. i Sistach, M. (1991): La mineria al Berguedà. Public. Àmbit de

Recerques del Berguedà.

Serra i Rotés, R. (1998): Les mines de Cercs. Museu Nacional de la Tècnica de

Catalunya. Quaderns de didàctica i difusió, 11.

Serra i Rotés, R. (2000): El Carbó. Una proposta interdisciplinar ESO. Museu

Nacional de la Tècnica de Catalunya. Guies didàctiques, 2.

SERRA, R. (1999). Les Mines de Cercs. Quadrens de Didàctica i Difusió num.11

Vergés, J. (1999): Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central.
Evolució cinemàtica en 3D. Col. Monogr. Tècn. n.7. Inst. Carto. Catalunya.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Vergés, J. y Martínez, A. (1988): Corte compensado del Pirineo oriental:

geometría de las cuencas de antepaís y edades de emplazamiento de los mantos
de corrimiento. Act. Geo. Hisp. 23 (2): 95-106.

Vergés, J., Martínez, A., Domingo, F., Muñoz, J.A., Losantos, M., Fleta, J.,
Gisbert, J. (1994): Mapa geológico de España escala 1:50.000.La Pobla de Lillet
N. 255.

VILADRICH, LL., (1986). Les petjades fòssils del coll de Fumanya. L'Erol, any 5,
nº 18. pp 8-15. Berga.

VILADRICH, LL., (1989). Recull bibliogràfic per a la geologia del Berguedà.

Estudis del Berguedà, nº 4. pp 53-77. Berga.

VV.AA. (1997). La mineria del carbó al Berguedà. “L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà” núm. 54, p. 9-45. Berga.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Part final de la mina de Sant Romà amb les primeres forticacions de fusta que es
van utilitzar. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Estat actual de la mina, amb el nou sistema de ventilació i el tren restaurat.

Detall de l’aflorament fora de la mina

dels materials del Garumnià en els
quals apareixen les capes de carbó.
Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Aflorament cobert de carbó a l’entrada

de Sant Romà (Museu).

Capes de lignit intercalades en les calcàries. Front d’explotació. Sant Corneli,

Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Capes de lignit explotades en una de les galeries de la Mina de Sant Romà. Sant
Corneli, Cercs (Berguedà).

Esplanada davant del Museu, al fons la boca de la mina visitable.

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

Detall del lignit en el front d’explotació,

s’hi observa lleugerament l’alteració
d’òxids i el groc dels sulfurs. Sant
Corneli, Cercs (Berguedà).

Lignit explotat en les cintes de descàrrega utilitzades en la mina. Sant Corneli,

Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA

PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR
PATRIMONIAL
El Geòtop no queda inclòs dins de cap zona protegida tot i que es troba molt a
prop d’una zona PEIN, tot i així gaudeix d’una regulació especial per part de
l’Ajuntament de Fígols. Per altra banda la zona es troba en molt bon estat de
conservació, inclòs condicionat per la seva visita. Així doncs es considera que les
actuacions per a la seva preservació i recuperació ja s’han dut a terme. Al mateix
temps tota la zona minera es troba en fase de restauració i s’està constituït un
Parc de Muntanya destinat a usos turístics i didàctics sota la gestió local i privada,
que inclou les explotacions a cel obert, de gran interès geològic i miner.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES

Tota la zona de Fígols i Sant Corneli presenta un impacte visual i paisatgístic
important a conseqüència dels fronts d’explotació a cel obert de les antigues
explotacions, tot i així aquest impacte en molts sectors ha quedat minimitzat per
les restauracions realitzades que han aconseguit parcialment uniformitzar la
morfologia. Actualment la zona no presenta cap amenaça, la baixa afluència de
visitants a les mines més desconegudes i la correcta gestió ambiental i turística
minimitzen els possibles impactes i amenaces. En el cas del geòtop, cal dir que
ha estat recuperat per a un ús turístic i que la correcta gestió de l’espai garanteix
l’absència d’impactes negatius.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS

El geòtop constitueix un recurs didàctic i cultural força interessant per conèixer les
característiques sedimentològiques dels sediments lacustres, en especial del
carbó, per observar antigues explotacions mineres i visitar tot el seu patrimoni. Es
recomana doncs el desenvolupament d’activitats educatives i turístiques
controlades tal i com s’estan realitzant a l’actualitat.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O

INTERNACIONALS
Tot i que no constitueix un punt d’excepcional interès geològic, si que cal tenir en
consideració que és de les poques mines subterrànies de carbó habilitades per a
la seva visita fet que augmenta el seu valor didàctic pel que caldria considerar la

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Direcció General del Medi Natural

seva inclusió en catàlegs de tipus didàctic, turístic i cultural. El Museu de les

mines de Cercs podria ésser emmarcat en un conjunt de museus de tipus miner
tan estatals com internacionals.

ALTRES CONSIDERACIONS
És recomanable la visita a tota l’àrea minera de Fígols i Vallcebre, en la que
destaquen antigues mines com la Tumí a la zona del Coll de Pradrell o els cels
oberts de Fumanya pels interessants afloraments de carbó i els vestigis miners.

AUTORIA DE LA FITXA
Roger Mata Lleonart i Josep Maria Mata-Perellò
Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals
Escola Universitaria Politécnica de Manresa
Universitat Politécnica de Catalunya
e-mail: mata@emrn.upc.es

Albert Martínez Rius

Geòleg Consultor – c/Enamorats, 123 – 08026 Barcelona – tf 932317269

Pàgina web del Museu de les mines de Cercs:

http://www.diba.es/museus/mmcercs.htm

Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 42 00
Fax 93 280 29 94