Amaga

WLE Austria Logo (no text).svgWiki Loves Earth photo contest:

Upload photos of natural heritage sites in Peru to help Wikipedia and win prizes!
Lleida
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLleida
Flag of Lleida.svg Escut d'armes
Escut d'armes
Lleida (40262867523).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Lérida OSM 01.png Modifica el valor a Wikidata Wikimedia | © OpenStreetMap
41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ ECoord.: 41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E (mapa)
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segrià Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Segrià
província de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Capital Lleida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 140.080 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 659,82 hab./km²
Llars 1.180 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici lleidatà, lleidatana Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície 212,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per Segre i Noguerola Modifica el valor a Wikidata
Altitud 155 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicial Lleida
Dades històriques
Anterior Ilerda Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Patrocini Anastasi de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercat Dijous i dissabte
Festa patronal Sant Anastasi i Sant Miquel
Organització política
• Paer en cap Modifica el valor a Wikidata Miquel Pueyo i París Modifica el
valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 25001–25008 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic +34 973 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE 25120 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT 251207 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc web paeria.cat Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Àudio ? i escolteu-ne la pronunciació en català nord-occidental) és una
ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de
Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida. El seu extens terme
municipal, el més gran i poblat de la comarca, és format per la ciutat, les
entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs i 56 partides; les més
properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida.[1] Es troba dins de l'àmbit
funcional de Ponent. La ciutat de Lleida té 140.403 habitants (dades Idescat 2020).
[2]
El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (84,2% del VAB
de 2017), seguit de la indústria (8,3%), la construcció (6,1%) i l'agricultura
(1,4%).[3] La ciutat acull monuments històrics com ara la Seu Vella o el Castell de
Gardeny, els quals són visitats cada any per milers de turistes.[4]

Contingut
1 Geografia
1.1 Localització
1.2 Districtes i entitats de població
1.3 Població
1.4 Clima
2 Història
2.1 Setges
2.2 Segle XVIII
2.3 Segle XIX
2.4 Segle XX
3 Economia
3.1 Fira de Lleida
4 Universitat de Lleida
5 Política i govern
5.1 Composició de la Corporació Municipal
5.2 Paers en cap de Lleida
5.3 Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
6 Llocs d'interès
6.1 Monuments i arquitectura
6.2 Carrers i places amb història
6.3 Espais naturals
6.4 Museus i jaciments arqueològics
6.5 Modernisme[53]
7 Transports
7.1 Xarxa viària
7.2 Ferrocarril
7.3 Aeroport
7.4 Ponts
8 Festes i cultura
8.1 Festes de maig
8.2 Festes de Tardor
8.3 Mostres de cinema
8.4 Aplec del Caragol
8.5 Els Fanalets de Sant Jaume
8.6 Música
8.7 Teatre
8.8 Titelles
9 Gastronomia
10 Ensenyament
10.1 Centres públics d'educació secundària[74]
10.2 Centres concertats[75]
11 Fills i filles il·lustres de Lleida
12 Entitats i associacions [cal citació]
12.1 Mitjans de comunicació
13 Esports
13.1 Associacions
13.2 Esportistes
14 Artistes
15 Polítics
16 Ciutats agermanades
17 Curiositats
17.1 Llegendes Històriques
17.2 Culturals
18 Vegeu també
19 Referències
20 Enllaços externs
Geografia
Llista de topònims de Lleida (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..;
hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Localització
La ciutat és enmig de tres turons. El més important i al voltant del qual
s'esglaona és situat a la vora del riu Segre. Conegut com el Turó de la Seu, on es
troba el conjunt monumental de la Seu Vella, El segon, el Turó de Gardeny, alberga
el Castell de Gardeny i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida,
mentre que al tercer, anomenat Turó de la Serreta, que separa els barris de la
Universitat i de l'Escorxador, hi tingué lloc un dels episodis més coneguts de la
Batalla d'Ilerda entre Juli Cèsar i Pompeu. El terme municipal és situat a 154,65
msnm (al pòrtic de la Seu Nova), a ponent dels Països Catalans, a la Depressió
Central i al Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, principal riu
del municipi, i juntament amb el Noguerola i el Femosa formen els tres rius de la
ciutat.

Almacelles, Alpicat, Gimenells i el Pla de la Font i Tamarit de Llitera

Torrefarrera i Torre-serona Alcoletge i Corbins
Alcarràs Rosa dels vents Els Alamús i Bell-lloc d'Urgell
Alfés, Montoliu de Lleida i Sudanell Albatàrrec i Aspa Artesa de Lleida i
Torregrossa
Districtes i entitats de població
Entitat de població Habitants
Basses d'Alpicat, les 823
Butsènit 902
Gualda 881
Lleida 135.875
Llívia 1.319
Raimat 505
Sucs 568
Torres de Sanui, les 849
Font: Idescat
Centre històric
Rambla de Ferran - Estació
Universitat
Príncep de Viana - Clot
Instituts - Templers
Xalets - Humbert Torres
Camp d'Esports
Joc de la Bola
La Mariola
Balàfia (barri)
Secà de Sant Pere
Pardinyes
Cappont
La Bordeta
Els Magraners
Polígon - Vilanoveta
Ciutat Jardí
Població
La ciutat de Lleida té 140.403 habitants, amb una àrea metropolitana de 202.413
habitants (2016). Pel que fa a població, és la vuitena en importància de l'àmbit
catalanoparlant,[5] la segona capital i sisena ciutat de Catalunya.[6] El terme
municipal té 212,30 km².[2][7]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432
24.531
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573
111.825 112.282 112.282
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731
137.387 139.834
139.176
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
138.144
137.856
140.403 - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Modifica el valor a Wikidata
Clima

Clima de Lleida
El clima és continental, o més específicament continental de forta influència
mediterrània, i sobre el qual la seva situació en una depressió i el contacte amb
el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a
l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten
entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitjana
de 0 °C a l'hivern.

Les precipitacions són escasses i irregulars, i són habituals els bancs de boira
per la seva situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i
l'hivern.

El 7 juliol de 2015 es va registrar el rècord de màxima temperatura amb 43,1 °C,[8]

i durant la fredorada de gener de 1985 la ciutat va patir temperatures inferiors
als 0 °C durant vuit dies consecutius, entre el 6 i el 13 de gener. En particular,
el 8 de gener de 1985 el terme municipal registrava el rècord de mínima temperatura
amb entre -14,2 °C[9] i -18,0 °C,[10] segons les zones.

Dades climàtiques a Lleida

Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 23.5
(74.3) 23.4
(74.1) 28.5
(83.3) 33.0
(91.4) 35.0
(95) 43.4
(110.1) 43.1
(109.6) 40.8
(105.4) 37.2
(99) 32.5
(90.5) 26.0
(78.8) 20.6
(69.1) 43.4
(110.1)
Màxima mitjana °C (°F) 10.0
(50) 13.8
(56.8) 18.3
(64.9) 20.7
(69.3) 25.0
(77) 29.8
(85.6) 33.0
(91.4) 32.4
(90.3) 27.8
(82) 22.0
(71.6) 14.9
(58.8) 9.8
(49.6) 21.5
(70.7)
Mitjana diària °C (°F) 5.5
(41.9) 7.7
(45.9) 11.3
(52.3) 13.7
(56.7) 17.9
(64.2) 22.3
(72.1) 25.2
(77.4) 24.9
(76.8) 20.9
(69.6) 15.9
(60.6) 9.7
(49.5) 5.7
(42.3) 15.0
(59)
Mínima mitjana °C (°F) 0.9
(33.6) 1.6
(34.9) 4.2
(39.6) 6.7
(44.1) 10.8
(51.4) 14.7
(58.5) 17.4
(63.3) 17.4
(63.3) 13.9
(57) 9.7
(49.5) 4.4
(39.9) 1.5
(34.7) 8.6
(47.5)
Mínima rècord °C (°F) −14.2
(6.4) −7.6
(18.3) −7.0
(19.4) −2.2
(28) 0.5
(32.9) 6.0
(42.8) 9.5
(49.1) 7.1
(44.8) 3.7
(38.7) −1.5
(29.3) −7.5
(18.5) −9.5
(14.9) −14.2
(6.4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 26
(1.02) 15
(0.59) 21
(0.83) 39
(1.54) 42
(1.65) 27
(1.06) 12
(0.47) 18
(0.71) 41
(1.61) 43
(1.69) 30
(1.18) 24
(0.94) 342
(13.46)
Mitjana de dies de precipitació 4.2 2.6 3.5 5.4 5.5 3.5 1.8 2.4
3.8 4.8 4.4 4.1 46.2
Mitjana de dies de neu 0.6 0.2 0.2 0 0 0 0 0 0 0
0 0.2 1.2
Humitat relativa mitjana (%) 81 71 62 59 58 53 52 56 63
73 80 84 66
Mitjana mensual d'hores de sol 116 162 226 248 282 321 356 319
256 195 135 96 2.712
Font #1: amet.es[11]
Font #2: amet.es (valors extrems, 1920-2019)[12]
Història
Article principal: Història de Lleida

El Palau de la Paeria, seu de la Paeria de Lleida

El claustre de la Seu Vella

Capitell de la Seu Vella

La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del turó de la Seu, ja que
sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del
poder econòmic i polític: la fortalesa andalusina de la Suda de Lleida) i la
mesquita, i més tard la catedral de la Seu Vella. El turó era, sobretot, un bon
lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles.
Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de la Revolució Industrial i
demogràfica del segle xix. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per
la plana, tot incorporant el riu Segre i la via del tren.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es

remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera
de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la Península
Ibèrica. D'aquesta manera, Iltirta passaria a ser un assentament com a lloc de pas
en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar
(Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital ilergeta i
estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris. Fou elegida pels legats de
Pompeu, Afrani i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC. Els
legats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Juli Cèsar, que va
narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar,
fins que la ciutat es va rendir. Afrani i Petreius van quedar lliures per la
generositat de Juli Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota
l'Imperi Romà fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre
encara es conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pels bagaudes[13]
liderats per Basili, aliats amb el rei sueu Requiari.[14]

Estàtua d'Indíbil i Mandoni, grup escultòric representant aquests caps ilergetes

Entre els anys 712 i 714, paral·lelament a la conquesta àrab de la vall de l'Ebre,
les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es
converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els
regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació.

La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el
Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament
conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi, que governarà la
ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del califat de Còrdova el 1035. A
partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família dels Tugíbides, formarà un
regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres paga
tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del
món cristià se l'hi apropa més i més.

L'any 942, una ràtzia hongaresa travessà saquejant els comtats carolingis, en
especial els comtats de Besalú i Girona;[15] arribaren a les portes de Barcelona i
després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren
derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà,[16] i en la seva fugida per
traspassar els Pirineus van ser derrotats en la Batalla de Baltarga[17] per les
hosts conjuntes catalanes i provençals.

Castell de la Suda
Només a tall d'exemple, cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa
el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de
setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol
III d'Urgell.[18] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori.
Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça
i de Barcelona. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català
sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda,
servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per
una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació
geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord
a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Una
altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps
dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i
Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal
de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a
Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197, Pere I li
dona la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi
de concessió de la Paeria.[19] Juntament amb Cervera, és una de les dues ciutats
del Principat que té paeria en comptes d'ajuntament o casa de la vila. Gairebé
trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi
General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del
conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans estrangeres
després del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen
fins a Balaguer i Camarasa, per a poder reconquerir la ciutat el 1646 i 1647, però,
sense èxit.

Setges
Segurament a causa de la seva posició geogràfica estratègica, la ciutat ha patit
tota una sèrie de setges al llarg de la seva història:

Setge de 800, per Lluís el Pietós

Setge de 884, per ordre de Guifré el Pilós
Setge de 1149. Campanya contra la taifa de Lleida, que acabà amb la conquesta de
Ramon Berenguer IV per al casal de Barcelona
Setge de 1413. Revolta del comte d'Urgell, que acabà amb l'aixecament del setge pel
mateix comte
Setge de 1464. Guerra Civil catalana, que acabà amb la conquesta per Joan el Gran
Setge de 1644. Guerra dels Segadors, que acabà amb la conquesta castellana
Setge de 1646. També durant la Guerra dels Segadors, primer intent de conquesta
Setge de 1647. També durant la Guerra dels Segadors, segon intent de conquesta
Setge de 1707. Guerra de Successió espanyola, amb derrota austriacista
Setge de 1808, durant la Guerra del Francès
Setge de 1938, 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil espanyola les tropes
colpistes conqueriren Lleida
Vegeu també: Batalla de Lleida
Segle XVIII
Durant la Guerra de Successió espanyola, poc després de la presa de Barcelona,
l'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua. Lleida cau en mans de
Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre de 1705.[20] Resolta la Batalla
d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, s'inicia l'ocupació de
tot el territori, i Lleida n'esdevé un primer objectiu.[21] La ciutat cau l'11 de
novembre de 1707 després d'un mes de setge. Com a represàlia, Felip V ordena la
destrucció de La Seu Vella i en signa l'ordre el 1746, però llur defunció n'evita
finalment l'enderroc i el nou règim la converteix en caserna militar, cosa que
obliga els lleidatans a construir una nova catedral. El nou temple, la Catedral
Nova, es va construir unes dècades més tard a la zona baixa de la ciutat. Totes les
edificacions que envoltaven l'antiga catedral foren enderrocades per l'exèrcit
borbònic. Així, pràcticament tot el barri de La Suda i les edificacions fora
muralla més properes, convents i monestirs inclosos, foren enrunades com a càstig
per als lleidatans i per convertir el terreny en perímetre militar de seguretat.
[22]

Segle XIX
El 1860 hi arriba el ferrocarril, cosa que permetrà comunicar la capital del Segrià
amb Saragossa i amb la línia Tarragona-Barcelona. Arran de l'arribada del tren a la
ciutat hi arriba també la fotografia. Les muralles medievals s'enderroquen amb
l'alcalde Manuel Fuster, es projectà el Parc dels Camps Elisis (que inaugurà el
paer en cap Josep Sol el 1863), i s'assentaren les bases del model urbanístic
actual de Lleida.[23]

Segle XX

Monument a les víctimes del Liceu Escolar a l'avinguda Blondel

El 2 de novembre de 1937 durant la Guerra Civil espanyola la ciutat patí un dur
bombardeig obra de l'exèrcit colpista,[24] mitjançant aviació italiana i nazi, que
passà a la fama per la seva cruesa amb casos com el del Liceu Escolar de Lleida, on
48 infants i diversos professors foren assassinats.[25] Igualment tràgica fou la
pèrdua de centenars de vides innocents, la gran majoria de les quals es troben
documentades.[26]

El 3 d'abril del 1938, després de gairebé una setmana de bombardejos aeris i una
cruenta batalla final, les tropes franquistes conquerien Lleida,durant l'Ofensiva
d'Aragó.[27] Les baixes, entre morts i ferits, també es van atansar a les 5.000.
Llavors, Lleida ja s'havia convertit en una ciutat fantasma perquè la majoria de la
població l'havia abandonat el dia 27. Segons un informe de l'arquitecte municipal a
inicis del 1939, 110 edificis van ser reduïts a runa pels bombardejos i el 90% de
la resta van quedar afectats en menys o més mesura. El barri del Canyeret va quedar
gairebé enderrocat, però bona part del Barri Antic, l'entorn de l'Escola del
Treball i carrers com rambla d'Aragó, Democràcia, Comerç o Nord van patir una gran
destrucció. Els republicans van travessar el riu Segre i van volar el pont Vell i
el del ferrocarril.[28]

Començava una trista i fosca època de repressió,[29] deportacions a camps

d'extermini nazis[30] i judicis sumaríssims.[31] Un total de 10.355 lleidatans van
ser represaliats, i 389 foren executats pels consells de guerra del franquisme.[32]

Un cop pràcticament eliminada així la resistència física, es procedí a continuació

a intentar negar la identitat catalana de Lleida. Així, un grup liderat per Eduardo
Aunós implantaven el leridanismo.
Article principal: Leridanismo
Eduardo Aunós fou durant la dictadura de Primo de Rivera ministre de Treball,
Comerç i Indústria (1925-1930).[33] Admirador del règim feixista italià, va tractar
d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i
l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo
de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Nacional
Feixista italià, però li van mancar suports. Més tard, fou ministre de Justícia
franquista i, ja en democràcia, imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el
sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims
contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil espanyola i en els primers anys
del règim, tot i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[34][35]
[36]

L'objectiu d'Aunós i els seus era doble, d'una banda es pretenia que Lleida fos
traspassada a l'Aragó i de l'altra introduir entre la població lleidatana un
sentiment de rebuig envers Barcelona. Aquest moviment es reconvertí al final de la
dictadura i primers anys de la democràcia en el lleidatanisme, que ja no intentava
assimilar Lleida a l'Aragó i es conformava a intentar segregar les Terres de Ponent
de Catalunya, afirmant que Lleida era una província singular i difonent idees
antibarcelonines. El punt àlgid d'aquest grup fou els anys 1983 i 1984, en què
existí l'efímer i ultradretà Partit Lleidatà.[37][38]

Durant tot el franquisme, però sobretot durant els anys 1960 i 1970, Lleida va
rebre un gran nombre de persones vingudes essencialment del sud d'Espanya, cosa que
va fer que creixés més que mai. Barris com el Secà de Sant Pere i els Magraners es
van fundar arran de la immigració espanyola.

Economia
Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de
comunicacions que hi conflueixen. Aquesta situació explicaria, en part, el perquè
del major desenvolupament d'indústries agroalimentàries del que és un dels centres
més importants de Catalunya i fins i tot d'Europa. Empreses com San Miguel, Nanta,
Vall-Companys, el Grup Alimentari Guissona, Indra o Ros Roca hi tenen factories.
Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tot l'àmbit funcional de
Ponent i bona part de la Franja de Ponent. Lleida és un important nucli de serveis
i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres
educatius, oferta cultural i de lleure, etc., en una àmplia zona que inclou les
comarques lleidatanes i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea
d'influència comercial de Lleida té 494.435 habitants.[39]

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, creat el 2005, nasqué amb

la intenció de convertir-se en una de les principals plataformes científiques i
tecnològiques en l'àmbit agroalimentari de tot l'Estat espanyol i ser un pol
d'innovació, capaç d'atreure empreses de base tecnològica.[40]

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per
conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat
mitjana, però sobretot cap al període del pas del segle xix i al segle xx). Al
voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al
voltant agrupades en partides, anomenades «torres», que són una de les
particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis arquitectònics i naturals,
juntament amb el Parc natural de la Mitjana, els Camps Elisis i l'Arborètum Dr.
Pius Font i Quer.

Fira de Lleida
Article principal: Fira de Lleida
La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de l'organització de fires i
congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any se
celebren una vintena d'activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant
Miquel, que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel Arcàngel i que
ja porta realitzades més d'una seixantena edicions.

Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després de Fira de

Barcelona, i per a potenciar aquest mercat i afavorir l'anomenat «turisme de
congressos», Lleida estrenà el 2010 La Llotja de Lleida, un edifici que fa les
funcions de palau de congressos i teatre, i amb capacitat per a 1000 persones i
dues sales addicionals per a 400 i 200 persones respectivament.

El calendari firal 2021, pendent dels efectes de la COVID-19, és el següent:[41]

Fira del vehicle d'ocasió Lleida Ocasió, pendent de data.

Fira natura, pendent de data.
Lleida Expo Tren, pendent de data.
Petitàlia, pendent de data.
Feria de Abril de Lleida, pendent de data.
Fira Agrària de Sant Miquel, del 30 de setembre al 3 d'octubre.
Eurofruit, del 30 de setembre al 3 d'octubre.
Municipàlia, del 19 al 21 d'octubre.
Innocàmping, del 19 al 21 d'octubre.
DeNuvis, 6 i 7 de novembre.
Universitat de Lleida

L'edifici del Rectorat

Nou campus
Article principal: Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de
Lleida. Es tracta de la universitat més antiga de la Corona d'Aragó i una de les
universitats més antigues d'Europa.

Composició de la Paeria 2019-2023

Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Studium Generale,
creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei
Jaume II el Just a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud
del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que
aprovava la creació d'un Studium Generale en les terres del rei d'Aragó i
Catalunya.

Actualment, la UdL és considerada com una de les millors universitats de l'estat,

primera universitat pública en qualitat docent, segons l'informe de la Fundación
Conocimiento y Desarrollo corresponent al 2008,[42] i setena pel que fa a l'impacte
dels treballs de recerca del seu personal investigador en la llista que elabora
Scimago.[43]

Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'Ajuntament està format per 27 paers. En les eleccions municipals de 26
de maig de 2019 en foren 7 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM), 7 del Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Lleida-
Candidatura de Progrés (PSC-CxLL-CP), 6 de Junts per Catalunya (JxCAT-Junts), 3 de
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), 2 del Comú de Lleida-Podem-EC
(Comúdelleida-ECG) i 2 del Partit Popular (PP).

Escudo de Lérida.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Lleida
Candidatura Cap de llista Vots Paers/paeres
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal ERC icono 2017.svg Miquel
Pueyo i París 13.402 23,77% 7 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Lleida-Candidatura de Progrés
Logotip del PSC.svg Fèlix Larrosa i Piqué 13.321 23,63% 7 (Red
Arrow Down.svg-1)
Junts per Catalunya-Lleida Junts per Catalunya.svg Toni Postius Terrado 10.765
19,09% 6 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Ángeles Elisa
Ribes Duarte 5.521 9,79% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Comú de Lleida-Podem-EC Comudelleida.png Sergi Talamonte Sánchez 4.896 8,68% 2
(OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Xavier Palau Altarriba 3.416 6,06% 2 (OOjs UI-
like equal progressive.svg)
Altres candidatures[44][45] Transparent.gif 2.237 3,97% 0 (Red Arrow
Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 393 0,70%
Total vots vàlids i regidors 56.385 100 % 27
Vots nuls 223 0,39%
Participació (vots vàlids més nuls) 56.608 60,66%**
Abstenció 36.707* 39,34%**
Total cens electoral 93.313* 100 %**
Paer en cap: Miquel Pueyo i París (ERC) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (15 vots: 7 d'ERC, 6 de JxCat i 2 del
Comú[46])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[47] Junta Electoral de Zona de Lleida.[48] Periòdic
Ara.[49]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Paers en cap de Lleida
Article principal: Paer en cap de Lleida
Des del 15 de juny de 2019, el republicà Miquel Pueyo i París és el paer en cap de
Lleida.

La política de la ciutat de Lleida des de la transició ha estat clarament dominada

per un partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ja que sempre han governat
la ciutat tret del període entre 1987 i 1989 en què hi va haver un govern de CiU
amb Manel Oronich com a paer en cap, fins a l'any 2019 on Esquerra Republicana de
Catalunya va guanyar les eleccions municipals. També cal destacar les figures dels
dos principals paers en cap de la ciutat: Antoni Siurana, paer en cap del 1979 al
2003 i Àngel Ros, del 2003 al 2018.

Les eleccions municipals de 2019 van donar la victòria a ERC amb 7 regidors, amb
Miquel Pueyo i París com a cap de llista, després de 40 anys de victòries del PSC,
amb una composició del ple amb majoria de 15 regidors per les forces sobiranistes
(Junts per Catalunya amb 6 regidors i Comú de Lleida amb 2 regidors, també comptant
els 7 d'ERC), enfront del bloc constitucionalista amb 12 regidors (PSC amb 7
regidors, Cs amb 3 regidors i PP amb 2 regidors). El 15 de juny de 2019 el ple de
la Paeria va investir Miquel Pueyo com a nou paer en cap de Lleida, amb els vots
favorables d'ERC, JxCAT i Comú.

Llista de paers en cap des de les eleccions democràtiques de 1979

Període paer en cap Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antoni Siurana
Logotip del PSC
19/04/1979 --
1983–1987 Antoni Siurana
Logotip del PSC
24/05/1983 --
1987–1991 Manuel Oronich
Logotip de CiU
21/07/1987 --
1991–1995 Antoni Siurana
Logotip del PSC
15/06/1991 --
1995–1999 Antoni Siurana
Logotip del PSC
17/06/1995 --
1999–2003 Antoni Siurana
Logotip del PSC
03/07/1999 --
2003–2007 Antoni Siurana
Àngel Ros
Logotip del PSC
14/06/2003
29/12/2003 Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Àngel Ros
Logotip del PSC
19/06/2007 --
2011–2015 Àngel Ros
Logotip del PSC
11/06/2011 --
2015–2019 Àngel Ros
Fèlix Larrosa
Logotip del PSC
13/06/2015
28/08/2018 Dimissió/renúncia
-
Des de 2019 Miquel Pueyo
Logotip d'ERC
15/06/2019 --
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Resultats electorals - Lleida, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 27.655 10 40,89
C's Jorge Soler González 12.550 2 18,56
PSC Òscar Ordeig i Molist 7.633 1 11,29
PPC Marisa Xandri Pujol 6.903 1 10,21
CUP Ramon Usall i Santa 4.972 1 7,35
Altres 7.464 11,04
Vots en blanc 449 0,66
Vots nuls 302 0,44
Total 67.925 73,70
Llocs d'interès
Monuments i arquitectura
La Seu Vella o catedral vella: símbol de la ciutat, és el temple que se situa al
turó del centre de Lleida
El Castell del Rei o de la Suda, al costat de la seu
El Castell de Gardeny, conjunt monumental de l'orde del Temple Comanda al turó de
Gardeny
El Palau de la Paeria seu de la Paeria de Lleida, del segle xiii i que, entre molts
d'altres elements d'interès, conserva l'armari de les cinc claus i el retaule de la
Verge dels Paers
La Catedral Nova o seu nova, de la darreria del segle xvii i estil barroc,
edificada sobre l'antic almodí de la ciutat
L'església de Sant Llorenç, d'estil romànic, dels segles xiii-xiv-xvX
L'antic hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
L'església de Sant Martí, del segle xii
L'església de Sant Joan, d'estil neogòtic de la fi del segle xi.
L'edifici del Seminari, seu del rectorat de la Universitat de Lleida
El palau de la Diputació de Lleida, de 1789
La capella de Sant Jaume, del segle xiv
La capella de la Sang, d'estil renaixentista, del segle xvi
L'església de Sant Pere Apòstol, d'estil barroc, del segle xvii, on és enterrat
Gaspar de Portolà
Sucs, amb l'església d'estil historicisme del segle xx i les ruïnes arqueològiques
del parc del Vilot
L'església de Suquets, de darreres tendències del segle xix
L'església del Carme, construïda entre 1954 i 1959
El santuari de Sant Antoni de Pàdua, del segle xx
L'oratori dels Dolors, del 1724, amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors
L'Acadèmia Mariana, del 1862, de façana neoclàssica i vestíbul noucentista
L'antic convent de Santa Clara, de principis del segle xviii i seu dels castellers
de Lleida i les corals Shalom i del Sícoris Club
El convent de Santa Teresa, del 1673
El convent del Roser, es va començar a construir el 1669
El convent, parròquia i santuari de Santa Tereseta, del segle xviii
Les restes del monestir de Sant Ruf, del segle xii
L'estàtua d'Indíbil i Mandoni: estàtua de bronze situada a sota de l'arc del Pont
Les noves facultats de la UdL
L'edifici dels Jutjats, de singular arquitectura
L'ascensor de la Seu vella, que comunica l'eix comercial amb el turó de la Seu
L'auditori Enric Granados, espai musical polivalent que acull vuit formacions
residents
El palau de Congressos - La Llotja de Lleida
L'estació de trens de Lleida, de 1927 (en números romans a la façana) i d'estil
modernista
Les fonts monumentals de Lleida
El pont de Príncep de Viana, de tipus atirantat i únic pont en el món amb els
braços oberts cap a l'exterior
La casa Sauces, del 1808 i estil neoclàssic
La Casa Maternitat, actualment és la seu de la Biblioteca Pública de Lleida.
La Casa Magí Llorenç, d'estil modernista, construïda l'any 1907 a la cruïlla del
Carrer Major i el Carrer Cavallers.
Carrers i places amb història
El carrer Major i els seus trencalls, centre comercial a cel obert
El carrer de Sant Martí, que mena als peus de la Seu Vella
El carrer del Carme, antiga aluderia
La rambla de Ferran, de principi del segle xix
La rambla d'Aragó, al peu de les antigues muralles
La plaça de Sant Joan, que ja existia el 1149
La plaça de l'Ereta, amb els orígens al segle xiii
La Plaça del Dipòsit i el seu majestuós dipòsit del Pla de l'Aigua soterrat
La plaça de Sant Francesc, mirador monumental
La plaça Sant Josep, datada al voltant del 1200
La plaça Ricard Vinyes, actual punt de trobada de la vida social lleidatana.
Espais naturals
L'Horta de Lleida
Els Camps Elisis: parc urbà, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil
francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el
Palau de Vidre i la font de la Sirena i al font de la Nimfa
La Mitjana de Lleida, amb el Parc natural de la Mitjana travessat pel riu Segre
La Banqueta, passeig fluvial de la riba dreta del Segre
L'Arborètum Dr. Pius Font i Quer
Els aiguamolls de Rufea, amb una superfície de 26,93 ha.
El bassot de Torreribera i la seva interessant població d'aus
El molí de Cervià, anterior al 1500
El parc de les Basses, pendent de replantejament
Els patamolls de Montoliu, zona de bosc de ribera
Els pantans de Suquets de Baix Est i de Suquets de Baix Oest
El Pont del Boc de Biterna, sobre el Riu Femosa al camí natural del riu Segre.
Museus i jaciments arqueològics
Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals,
activitats pedagògiques i biblioteca)
La casa Misericòrdia, seu del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
El Museu d'Art Jaume Morera
La sala Sant Joan
El Museu Arqueològic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
El Museu de l'Aigua de Lleida[50]
El Museu de l'Automoció de Lleida[51]
CaixaForum Lleida
Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima (en fase de construcció)[52]
Museu del ferrocarril. Estarà ubicat a les instal·lacions on es fa la recuperació
del material ferroviari i l'estació de Vilanoveta del segle xix (en fase de
construcció.)
El Portal de Magdalena
Les restes arqueològiques de la Cuirassa, l'antic call de la ciutat
Les adoberies de Lleida.
El campanar de la Seu Vella vist des del claustre
El campanar de la Seu Vella vist des del claustre

La Suda
La Suda

Església de Sant Martí

Església de Sant Martí

Convent del Roser (1669)

Convent del Roser (1669)

Catedral Nova
Catedral Nova

Institut d'Estudis Ilerdencs

Institut d'Estudis Ilerdencs

Auditori Enric Granados

Auditori Enric Granados

Els Camps Elisis

Els Camps Elisis

Carrer Major
Carrer Major
Museu de l'Automoció
Museu de l'Automoció

Dipòsit de l'Aigua
Dipòsit de l'Aigua

Plaça Sant Joan

Plaça Sant Joan

Sant Pere (Lleida) S.XVIII

Sant Pere (Lleida) S.XVIII

Modernisme[53]
Teatre de l'Escorxador (1918), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
Antic cinema Vinyes (1920), la façana mostra una barreja d'estils entre modernista
i noucentista
Aquàrium (1915), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
Casa Morera (1922)
Casa Baró (la Vinícola), del 1921 i projectat per Joan Bergós i Massó
Casa Magí Llorens (1905), anomenada com la pedrera lleidatana, va ser projectada
per Francesc Lamolla i Morante
Casa Melcior (1910), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
Casa Bergós (1906), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
Casa Xammar (1920), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
Cases Balasch (1914), projectades per Francesc de Paula Morera i Gatell
Casa Florensa (1905)
Antic Hotel Pal·las (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
Farinera La Meta (1913)
Mercat del Pla (1920), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
Celler de Raimat (1918), projectat per Joan Rubió i Bellver
Església Sagrat Cor de Raimat (1916), projectada per Joan Rubió i Bellver
Cases dels colons de Raimat (1918), projectades per Joan Rubió i Bellver
Xalet Queralt (1910)
Xalet Vila Remei (1924)
Panteó del comte de Torregrossa (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i
Gatell
Plaça Sant Francesc (1920), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
Casa Baró
Casa Baró

Cases Balasch
Cases Balasch

Teatre de l'Escorxador
Teatre de l'Escorxador

Casa Melcior
Casa Melcior

Casa Llorens
Casa Llorens
Casa Bergós
Casa Bergós

Casa Xammar
Casa Xammar

Mercat del Pla

Mercat del Pla

Transports
Xarxa viària
Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i
l'autovia A-2, que la connecten amb Barcelona i Saragossa, l'autovia A-22 cap a
Osca, l'A-14 i la N-230 que són les vies ràpides cap a la Vall d'Aran i l'Estat
Francès, la N-240 que enllaça la ciutat amb Reus i Tarragona, la C-13 cap a
Balaguer i Andorra i la C-12 cap a Amposta al sud i Àger al nord coneguda també com
a eix occidental o de l'Ebre.

Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els
municipis de ponent i d'altres dels Països Catalans i Europa. Quant a la mobilitat
interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 12 línies de bus urbà,
gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a les empreses
Tele Ràdio Taxi Lleida i Loteutaxi.[54]

Des de 2005, Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea

de Lleida (ATM Lleida),[55] un consorci que gestiona el transport públic de la
ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià, Noguera, Pla
d'Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema
Tarifari Integrat (STI) de l'àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet
per a utilitzar els autobusos urbans, interurbans i els Ferrocarrils de la
Generalitat (FGC) en el tram Lleida-Àger de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El
STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 365.273 habitants, en una extensió
de 5.543 km².

Ferrocarril
Article principal: Estació de Ferrocarril de Lleida
Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on operen Renfe
Operadora i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Renfe serveix diverses
línies regionals que uneixen Lleida amb Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Cervera,
Manresa i Saragossa, i serveis d'alta velocitat (AVE) des del 2003, cap a
Barcelona, Figueres, Saragossa, Madrid, Andalusia i el País Basc. D'altra banda,
FGC opera la línia Lleida-La Pobla de Segur des de 2004.

Cal fer esment que, amb l'arribada del tren d'alta velocitat, l'estació i el seu
entorn van ser objecte d'una profunda remodelació inacabada, dintre del Pla de
l'Estació, que comportà el cobriment de la pràctica totalitat de les vies i la
construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que ofereixen
serveis relacionats amb l'oci i el comerç. Així mateix, també està prevista la
construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.[56]

AVE Talgo 350 a Lleida

Estació Lleida-Pirineus
Article principal: Rodalia de Lleida
D'altra banda, la ciutat disposa de servei de rodalies ferroviàries integrat dins
de Rodalies de Catalunya i amb trens regionals que transcorren per les diferents
poblacions de la demarcació de Lleida i que són inclosos en el sistema tarifari
integrat de l'ATM àrea de Lleida. El servei de rodalia de Lleida té tres línies de
regionals: R12, R13 i R14.

Mapa del servei de rodalia de Lleida de Rodalies de Catalunya

Altres línies importants són:

Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles
Línia Tarragona-Reus-Lleida
Línia Lleida-Saragossa
Línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona-Frontera Francesa
Línia Lleida-La Pobla de Segur
Aeroport

Torre i terminal de l'aeroport

Article principal: Aeroport de Lleida-Alguaire
La ciutat disposa de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, turísticament conegut com a
Lleida-Pirineus. Va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, i disposa d'unes modernes
instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la
ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment només hi opera la companyia Air
Nostrum, amb destinacions d'estiu a Maó i Eivissa i estacionals d'hivern a ciutats
britàniques. Les expectatives inicials per a la terminal lleidatana han topat amb
una realitat sense vols ni viatgers que ha obligat la Generalitat a replantejar el
model de l'aeroport relacionada amb les escoles de vol i la formació de pilots.[57]

Hangar principal de l'aeròdrom

Article principal: Aeròdrom d'Alfés
L'Aeròdrom d'Alfés s'ubicava a quatre quilòmetres al nord d'Alfés i a vuit al sud
de la ciutat. Fou inaugurat el 1929 després que el Reial Aeri Club de Lleida
abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà dels Magraners.[58] Després
d'anys de litigis entre l'Aeri Club, la Generalitat i l'organització ecologista
IPCENA, l'aeròdrom fou clausurat i traslladat dins les instal·lacions d'Alguaire,
on continuaren les activitats de l'aeroclub lleidatà.

Ponts
Article principal: Ponts de Lleida
Lleida, en ser una ciutat travessada pel riu Segre, disposa d'una sèrie de ponts
que en comuniquen ambdós marges, un total d'onze passos sobre el riu: cinc de
transitables per cotxes i vianants, un de ferroviari i cinc d'ús exclusiu per a
vianants. Una altra passarel·la que està prevista unirà la Llotja amb el parc dels
camps Elisis:

Pont de Príncep de Viana

Anterior al segle ii, Pont Vell
1860, Pont del Ferrocarril
1973, Pont Nou
1993, Pont de la Universitat
1995, Pont de Pardinyes
1997, Passarel·la del Liceu Escolar
2003, Passarel·la dels Camps Elisis
2004, Passarel·la de l'Onze de setembre
2009, Passarel·la de Rufea
2010, Pont de Príncep de Viana
2010, Passarel·la dels Maristes
Festes i cultura
Festes de maig

L'avinguda de Catalunya
La Festa Major de Lleida se celebra l'11 de maig en honor del seu patró Sant
Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre
de Dioclecià l'any 303. Dintre de les Festes de Maig, cal fer esment de la
recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de la qual ja se'n té constància el
1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer
IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Festes de Tardor
Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la Fira Agrària que
porta el seu nom.

Mostres de cinema
La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (Animac) és una mostra no
competitiva, que se celebra l'última setmana de febrer, que és dedicada a tot allò
relacionat amb l'animació cinematogràfica.
La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya és un certamen competitiu que se
celebra durant el mes de juny, i que a part de la Secció Oficial a Concurs,
incorpora seccions retrospectives i per a noves propostes.
Som Cinema Festival de l'Audiovisual Català, que serveix de plataforma per als
cineastes del futur amb la inteció de crear nous públics i alimentar futures
vocacions.[59]
Aplec del Caragol
Article principal: Aplec del Caragol de Lleida
L'Aplec del Caragol és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina
del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la darreria de maig. L'aplec
reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més
tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombrosos actes
paral·lels.

L'aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones -prop de 12 colles-, improvisat,
informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava
una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa
organització. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu. El 2019,
en la 40a edició, s'hi van registrar xifres rècord: 12000 collistes, 200.000
assitents i s'hi van menjar 12 milions de caragols.[60]

A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la

Generalitat de Catalunya el 2002 Festa tradicional d'interès nacional,[61] i l'any
2004, commemorant-ne el 25è aniversari, el govern espanyol va declarar-lo Festa
d'Interès Turístic Nacional.[62]

Els Fanalets de Sant Jaume

La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al Carrer Major, commemora el
pas de l'apòstol Jaume el Major per Lleida, on segons la llegenda, l'apòstol es va
clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum
perquè pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els infants recorden aquest
fet anant en romeria fins a la seu nova proveïts de fanalets, que donen a la
processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional
està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels gegants de la
ciutat i les principals autoritats.

Música
A mitjan segle xix ja existia amb una banda municipal que dirigia el compositor
Francesc Oliver i Aymauri, que ensems era organista de l'església de Sant Joan. La
ciutat té una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996
sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. Habitualment la banda és formada per una
seixantena de músics.[63]

També hi trobem l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida,

dirigida des de 2002 per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'auditori Enric
Granados.[64]

Lleida disposa de diverses sales de concerts, entre les quals es pot destacar el
Cotton Club, el Cafè del Teatre i La Boite, i els pubs Epap, Les Paul i Sisbris,
que també ofereixen actuacions musicals en directe.

La Paeria també organitza cada any un concurs per a nous talents musicals,
l'anomenat Directe Mostra de Música Jove del Segrià, que es premia amb actuacions
en els grans escenaris de les festes de primavera i de tardor. El Pepe Marín Rock
Festival és un concurs musical adreçat als nous talents de la música rock, en totes
les seves variants.

Teatre
Ja el 1940, tot just després de la Guerra Civil espanyola, es van organitzar a
Lleida els primers Jocs Florals, tot i que per les circumstàncies era prohibit
d'actuar en català. La ciutat va reconstruir a poc a poc una tradició teatral ben
desenvolupada, tant en el teatre semiprofessional com en l'amateur: entre les dues
primeres categories, cal esmentar el Teatre Estable de Lleida i Teatredetext,
dedicats íntegrament al teatre, mentre que Xip Xap, El Sidral i La Pasterada es
dediquen més a l'animació de carrer.[65] Entre els diversos grups d'aficionats, hi
ha l'AEM Teatre i el Cercle Dramàtic Talia. Tota aquesta activitat es va concretar
en la creació de l'Aula Municipal de Teatre.

El 29 de desembre de 1951 un grup de prohoms de Lleida, en resposta a un concurs

públic obert per la Paeria, inauguraren el Teatre Principal al bell mig del Carrer
Major a tocar de la plaça de Sant Joan.[66] Més de mig segle després, continua
oferint sessions de teatre, cinema i òpera, amb una programació estable.[67]

El 8 d'octubre de 1998 obria les portes el Teatre de l'Escorxador, inaugurat un any

més tard i amb dues sales dedicades a les arts escèniques, que donaren impuls al
teatre lleidatà.[68] Amb la Llotja de Lleida, inaugurada el 21 de gener de 2010, la
ciutat guanyava un dels tres equipaments escènics més importants juntament amb el
Liceu i el TNC, esdevenint així aquest equipament el teatre més important en
potencialitat, fora de l'àmbit escènic barceloní, en disposar d'un total de 1.600
butaques.[69]

Titelles
El Centre de Titelles de Lleida fou creat el 1986 amb la voluntat de combinar
elements dramàtics, pedagògics, documentals i dinamitzadors socials al voltant dels
titelles.[70] Amb el futur Museu de Titelles, actualment en projecte, el centre
oferirà al públic un espai únic.

La Fira Internacional de Teatre de Titelles de Lleida va néixer el maig de 1990,

gràcies als esforços del Centre de Titelles de Lleida i amb el suport de la Paeria,
amb el propòsit d'esdevenir una plataforma de mercat per a la professió titellaire
i de divulgació artística.[71] 31 companyies i 33 espectacles, l'execució de 115
sessions, la meitat d'elles gratuïtes, la presència de més de 300 professionals i
l'assistència de prop de 40.000 persones en l'edició de 2019, converteixen aquesta
fira en referent als Països Catalans.[72]

Gastronomia
Gràcies als fruits de l'Horta de Lleida, la gastronomia de la ciutat es basa en
matèries primeres fresques i d'alta qualitat. Parlar de la cuina de Lleida és
parlar de fruita, de caragols, de verdures fresques, de bolets i de carns (sobretot
de porc). Amb aquests ingredients, s'elaboren plats caracteritzats principalment
per la qualitat de la matèria primera.[73] Així mateix, Lleida forma part de la
denominació d'origen Costers del Segre, aportant la producció de l'EMD de Raimat.
Alguns plats i productes típics són:

Arròs a la cassola
Bacallà a la llauna
Caragols a la llauna
Cassola de tros
Coca de Lleida
Fricandó
Pera de Lleida
Peus de porc a la cassola
Poma de Lleida
Samfaina
Bacallà a la llauna
Bacallà a la llauna

Caragols a la llauna
Caragols a la llauna

Cassola de tros
Cassola de tros

Coca de recapte
Coca de recapte

Fricandó
Fricandó

Pera llimonera
Pera llimonera

Peus de porc a la cassola

Peus de porc a la cassola

Samfaina
Samfaina

Ensenyament
Centres públics d'educació secundària[74]
Institut Màrius Torres
Institut Torre Vicens
Institut Samuel Gili Gaya
Institut Joan Oró
Institut Castell dels Templers
Institut Escola del Treball
Institut Josep Lladonosa
Institut Manuel de Montsuar
Institut Maria Rúbies
Institut Caparrella
Institut Guindàvols
Institut La Mitjana
Institut Ronda
Institut Escola Torre Queralt
Centres concertats[75]
Col·legi Episcopal
Col·legi Lestonnac l'Ensenyança
Col·legi Mirasan
Col·legi Santa Anna
Col·legi Arabell
Col·legi Claver
Col·legi El Carme
Col·legi FEDAC - Dominiques
Col·legi Les Heures
Col·legi Maristes
Col·legi Mater Salvatoris
Col·legi Sagrada Família
Col·legi Sant Jaume
Fills i filles il·lustres de Lleida
Categoria principal: lleidatans
Maria Sauret (Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII), heroïna de la Guerra de
Successió Espanyola.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 1852 - Reus, 1884), metgessa.
Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964), botànic i lexicògraf.
Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic català.
Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974), arquitecte.
Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879 – Senalhac de la Tronquièra, 1920), pedagog.
Elvira Godàs i Vila (Lleida, 1917 – Sant Adrià de Besòs, 2015), mestra republicana.
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004), bioquímic.
Ramon Maria Puig i Andreu (Lleida, 1940), arquitecte.
Ticià Riera i Sala (Lleida, 1946), musicòleg.
Miguel Gallardo (Lleida, 1955 - Barcelona, 21 de febrer de 2022), dibuixant i
guionista de còmic.
Jaume Balagueró i Bernat (Lleida, 1968), director de cinema.
Entitats i associacions [cal citació]
Mitjans de comunicació
Diaris
Segre
La Mañana
Emissores de Ràdio
Ràdio Lleida
Cope Lleida
Catalunya Ràdio
Onda Cero Lleida
RNE Lleida
UA1
Canals de Televisió
Lleida Televisió
Tot TV
Esports

Vista del Camp d'Esports de Lleida, estadi de futbol amb capacitat per a 15.000
espectadors i seu del Club Lleida Esportiu

Vista de Lleida des del marge esquerra del riu Segre

Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-
ne:

Unió Esportiva Lleida (Futbol). Milità dos cops en primera divisió i és un dels
clubs històrics de Catalunya. La seva fundació va ser l'any 1939 i va desaparèixer
el 2011.
Club Lleida Esportiu, hereu de la Unió Esportiva Lleida.
Club Esportiu Lleida Basquetbol
Lleida Llista Blava (Hoquei sobre patins)
Club Handbol Pardinyes
Club Natació Lleida
Sícoris Club
Centre Excursionista de Lleida
Reial Aeri Club de Lleida
CECELL Lleida (Voleibol)
Club Bàsquet Lleida
Club Bàsquet Secà de Sant Pere
Club Inef Lleida Rugby
Club Tennis Lleida
Associacions
Centre Excursionista de Lleida
Castellers de Lleida
Associació d'Amics de la Seu Vella
Associació de la Festa de Moros i Cristians
FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol)
Orfeó Lleidatà
Associació Cultural Pepe Marín
Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari
Reial Aeri Club de Lleida
Ateneu Cooperatiu La Baula[76]
Associació d'Amics del Lleida[77]
Agrupació Ilerdenca de Pessebristes[78]
Esportistes
Agnès Gregori Prunera (Lleida, 1910-2007) atleta.
Eva Nasarre (Lleida, 1960), esportista i presentadora.
Araceli Segarra i Roca (Lleida, 1970), és una model i alpinista catalana, medalla
de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior
d'Esports el 1997.
Manel Bosch (Lleida, 1967), campió de lliga ACB amb el FCB i jugador internacional.
Xavi Ariño (Lleida, 1972), jugador ACB de bàsquet.
Emili Alzamora (Lleida, 1973), campió del món de motociclisme.
Berni Tamames (Lleida, 1973), campió de lliga ACB amb el FCB.
Sergi Escobar (Lleida, 1974), és un ciclista català, campió del món en persecució
individual a Melbourne el 2004. Dues medalles de bronze als Jocs Olímpics d'Atenes
el 2004.
Albert Costa (Lleida, 1975), és un tenista català, campió del Torneig de Roland
Garros del 2002.
Saúl Craviotto Rivero (Lleida, 1984), piragüista català, medalla d'or en els jocs
Olímpics de Pequín el 2008
Artistes
Cantants

Pablo Hasél (Lleida, 1988) Raper i poeta empresonat per polèmiques sentencies
judicials contra la llibertat d'expressió que motivaren marxes i concentracions en
contra de la seva detenció i empresonament.
Lorena Gómez (Lleida, 1986), guanyadora de la cinquena edició del concurs musical
Operación Triunfo 2006 de Telecinco, és una cantant de pop.
Enric Pubill Parrano "Lo Parrano" (Lleida, 1915-1989) cantant i figura clau d'el
Garrotín i la Rumba catalana fou l'autor d'«El garrotín de Lleida».
Músics

Enric Martí i Puig (1840-1900) compositor musical.

Ramon Roig i Torné (Lleida, 1849 - Cartagena, 1907), compositor d'obres líriques i
pasdobles, autor del pasdoble «La Gracia de Dios».
Enric Granados (Lleida, 1867 – canal de la Mànega, 1916), compositor i pianista.
Ricard Viñes (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), pianista i compositor de fama
mundial.
Antoni Tolmos i Tena (Lleida 1970), pianista i compositor.
Miki Florensa (Lleida, 1993), guitarrista i cantant.
Poetes i escriptors

Manuel del Palacio (Lleida, 1831 - Madrid, 1906), periodista i poeta satíric.
Magí Morera i Galícia (Lleida, 6 d'agost de 1853 - 5 de maig de 1927), escriptor i
poeta.
Alexandre Plana (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940), crític i poeta.
Màrius Torres i Pereña (Lleida, 1910 - Puigdolena, 1942), poeta.
Cèlia Viñas (Lleida, 1915 - Almeria, 1954), escriptora.
Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923), narrador, poeta, dramaturg, lingüista,
traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener
de 2016), poeta experimental.
Núria Añó (Lleida, 1973), novel·lista catalana.
Txema Martínez Inglés (Lleida, 2 de novembre de 1972), filòleg, traductor,
periodista, escriptor, crític literari i poeta.
Periodistes

Josep Pernau i Riu (Lleida, 1930 - Barcelona, 2011), periodista.

Rosa Maria Molló (Lleida, 1963), periodista.
Neus Tomàs (Lleida, 1973), periodista i subdirectora del diari digital
eldiario.es[79]
Ares Teixidó (Lleida, 1987), periodista i presentadora de televisió.
Pintors

Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926), pintor i dibuixant.

Albert Coma Estadella (Lleida, 1933 - 29 d'octubre de 1991), pintor, escultor i
gravador.
Antoni Abad i Roses (Lleida, 1956), videoartista.
Actors i Actrius

Xavier Deltell (Lleida, 1958), actor, presentador i humorista, conegut per la seva
col·laboració a programes de Toni Clapés i el Crónicas marcianas de Xavier Sardà.
Alícia Pérez Borràs (Lleida, 1971), actriu de teatre, cinema i TV. Coneguda
popularment pel seu personatge de Marta Giralt a La Riera de TV3.
Txe Arana (Lleida, 1972), actriu, presentadora de TV i veu en off en molts
programes de TV3.
Jaume Ulled (Lleida, 1978), actor de teatre, cinema i televisió. Conegut pel seu
personatge de Guillermo Álvarez a la sèrie Amar es para siempre d'Antena 3.
Jordi Villacampa Viñes (Lleida, 1983), actor i director de televisió i teatre,
conegut per presentar el programa Club banyetes de Lleida TV.
Lara Díez (Lleida, 1985), actriu de teatre, cinema i televisió, coneguda per les
seves imitacions de les polítiques Anna Gabriel i Inés Arrimadas al programa
Polònia.[80]
Polítics
Salvador Seguí Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com «El noi del
sucre», fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de
Catalunya de principis del segle xx.
Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 1934), polític i jurista català, ministre de
Justícia (1977-1979), i president del Congrés dels Diputats (1979-1982).
Antoni Siurana i Zaragoza (Lleida, 1943), paer en cap de Lleida durant els períodes
1979-1987 i 1989-2003, i conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya (2003-2006).
Alfred Perenya i Reixachs (Lleida 25 de novembre de 1882- 22 de març de 1930), fou
membre del Consell Permanent de la Mancomunitat i conseller el 1914 i 1917.
Ciutats agermanades
Catalunya Perpinyà, Catalunya Nord[81]
País Valencià Xàtiva, País Valencià[82]
Itàlia Ferrara, Itàlia
Occitània Foix, Occitània
Colòmbia Lérida, Colòmbia
Xina Hefei, Xina[83]
Curiositats
Llegendes Històriques
Ilerdam Videas: La lluita amb els cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni, la cruesa
del setge entre les tropes de Cèsar i les de Afrani i Petreius, una gran tromba
d'aigua que baixà pel riu Segre a mitja batalla (que narrà Cèsar en persona) i la
climatologia que van haver de patir les legions romanes va ser tant violentes que
entre els romans, quan es volia desitjar a algú una circumstància terrible i
dificultosa, o directament engegar-lo a pastar fang, es deia: ilerdam videas!
("Tant de bo vegis Lleida!").[84]

Lleida ha foradat!: El gran folklorista català Joan Amades explica a la seva obra
Lleida i la conquesta de València que "En temps de la conquesta de la ciutat de
València, el rei En Jaume, per enardir els seus homes, va prometre que donaria els
escuts i usatges de la ciutat d’aquells cavallers que fossin els primers a entrar-
hi per la força de les armes. Doncs resulta que foren cavallers lleidatans els que
van irrompre primers a la ciutat i el rei va donar-hi les lleis i ordinacions de
Lleida, tal com havia promès, així com una part del seu escut: al fons resplendien
les quatre barres del Principat de Catalunya; la rata-pinyada, símbol del Rei, el
coronava; i per ornament, un dels quatre lliris de l'escut de la ciutat de Lleida.
A més a més, també va afegir-hi les dues L amb les quals s’obre el nom de la ciutat
d’aquells ardits cavallers que van entrar abans que ningú a València. Fins fa pocs
anys, en record dels usatges lleidatans, a València cada any anaven els síndics
valencians a Lleida a rebre i comprovar les mesures i els pesos, els quals regien
igual en ambdues ciutats. Lleida donava a València el patró i la forma. D'ací
l'origen del proverbi Lleida ha foradat, fent al.lusió al fet d'haver foradat la
muralla de València. ".[85]

La Catedral de València: La crònica de Pere Antoni Beuter, escrita al segle XVI,

relata que a la porta romànica de l’Almoina de la Catedral de València –iniciada el
1262, vint-i-quatre anys després de l'entrada de Jaume I a la ciutat–, poden
veure’s catorze rostres, alguns dels quals identifica com Pere i Maria, de "les
Borguía" (podria ser les Borges Blanques; Guillem i Bertomeua, d'Alcarràs; Bertran
i Berenguera, de Lleida; Domènec i Ramona, de Sarroca de Lleida; Francesc i Ramona,
d’Alguaire; entre d'altres. Podrien ser alguns dels primers repobladors. Ara,
valencians amb aquests cognoms, moguts per la curiositat, van com a turistes a
visitar els municipis dels quals porten el cognom. La llegenda es completava amb un
apèndix. Jaume I havia manat portar, al costat d'aquestes set parelles, a 300
donzelles que serien desposades per altres tants cavallers de la batalla. Durant
els segles XVI al XVIII la llegenda va ser repetida pels grans cronistes de
l'època. Gaspar Escolano, Enric Cock, Olmo, Esclapés, etc. Tota la ciutat de
València va creure i va viure amb força aquest mite de la repoblació de la ciutat
amb aquesta gent portada pel rei Jaume I, i amb les seues imatges i rostres de
pedra, els seus ulls en forma d'ametlla i esquinçats, les seues celles en forma
d'arc i les seues expressions tan humanes que fins en alguns apareix el somriure,
la veracitat del mite es va refermar-se. Segons un interessant estudi realitzat fa
un temps per dos professors de la Universitat de València i publicat a la "Revista
de la Catedral de València" sobre aquest tema, es va valorar molt la importància
que van tindre aquests 14 rostres en la memòria col·lectiva dels valencians. En
aquest estudi es deia que "Els catorze rostres que amaguen el ràfec de la Porta de
l'Almoina formen el primer retrat col·lectiu d'uns pobladors nobles arribats a
València en el segle xiii, i que generacionalment van a mantenir, a la manera de
daguerreotips moderns, la flama viva del record dels primers anys de colonització
(...) importància d'aquest mite, que mai es va poder demostrar científicament que
no fora una història certa, va sorgir de la necessitat que sentia el poble valencià
de tindre una autèntica "identitat diferenciada", de ser nosaltres mateixos.
Aquests rostres situats a la part superior de la porta romànica de la catedral de
València van servir perquè els valencians se sentiren representats des de
l'antiguitat com a poble propi".[86] La llegenda no explica però per què la porta
de romànica de l'Almoina de la catedral de València s'assembla tant a la porta dels
Fillols de la Seu Vella de Lleida que hom la coneix com a Porta de Lleida...[87]

Escut de la ciutat de València. S'hi aprecien les dues lletres "L" però no així la
flor de lis.
Escut de la ciutat de València. S'hi aprecien les dues lletres "L" però no així la
flor de lis.

Escut de la ciutat de Lleida.

Escut de la ciutat de Lleida.

Porta de l'Almoina de la Catedral de València. Subjectant la barbacana, els rostres

esculpits dels set matrimonis que iniciaren la repoblació de València.
Porta de l'Almoina de la Catedral de València. Subjectant la barbacana, els rostres
esculpits dels set matrimonis que iniciaren la repoblació de València.

Detall dels rostres esculpits de la porta de l'Almoina. Entre els rostres s'hi pot
llegir els noms i procedència.
Detall dels rostres esculpits de la porta de l'Almoina. Entre els rostres s'hi pot
llegir els noms i procedència.

Porta de l'Almoina (o de Lleida) de la Catedral de València.

Porta de l'Almoina (o de Lleida) de la Catedral de València.

Porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida.

Porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida.

Culturals

Els Gegants de Lleida davant de la Paeria

La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'Infant Berenguer, Rei Jaume I «el
Conqueridor» i reina donya Lionor, els gegants Xinesos, el rei Moro i donya
Zobeida, els faraons, i cal fer esment que té els dos gegants originaris en actiu
més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.

[88]

L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedicà una cançó a la ciutat, sota
el títol «Lérida».[89] El compositor Lluís Payà dedica a la ciutat de Lleida dos
temes en la dècada del 1980: «El castell de Lleida» i «Lleida, terra ferma», que
esdevingueren populars en un xou de TV3 anomenat Sense Títol i presentat per Andreu
Buenafuente.[cal citació]

El 2007, Lleida va esdevenir Capital de la Cultura Catalana.[90] L'any 2008 fou

Ciutat Europea de l'Esport.[91]

El 2010, sortí publicat Lo nou diccionari lleidatà-català, un recull de paraules i

expressions característiques del parlar de Lleida i rodalia.[92]
Vegeu també
Portal
Portal de la ciutat de Lleida

Lliceri de Coserans
C-1313
Arxiu Històric de Lleida
Arxiu de la Diputació de Lleida
Armari de les cinc claus
Postureig de Lleida
Referències
«Mapa general de Lleida. Seleccioneu "Partides" dins de "Bàsics"». Arxivat de
l'original el 2011-07-20. [Consulta: 19 setembre 2011].
«El municipi en xifres. Lleida». Idescat. [Consulta: 18 gener 2021].
«Producte interior brut territorial. Valor afegit brut. Per grans sectors (%)».
Idescat. [Consulta: 26 gener 2021].
«Quants turistes han visitat Lleida aquest 2019?». Segre, 18-07-2019. [Consulta: 7
gener 2020].
Vila i Triadú, Joan. «Àrees metropolitanes als Països Catalans». Mèdia.cat -
Observatori Crític dels Mitjans, 19-02-2016. [Consulta: 7 gener 2020].
«Anuari estadístic de Catalunya. Densitat de població. Municipis amb més de 20.000
habitants». Idescat. [Consulta: 7 gener 2020].
[enllaç sense format] https://www.paeria.cat/cat/informacio-general.asp?
«Lleida ha batut el seu rècord històric de fa 33 anys.». CCMA.
«Temperatures extremes i precipitacions - Articles.». anuaris.cat. Arxivat de
l'original el 2015-09-29. [Consulta: 28 setembre 2015].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
«30 anys de la fredorada del gener del 1985.». totsantcugat.cat. Arxivat de
l'original el 2015-09-29. [Consulta: 28 setembre 2015].
«Valors climatològics normals. Lleida». Agència Estatal de Meteorologia.
[Consulta: 4 desembre 2015].
«Valors extrems: Lleida». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 4 desembre
2015].
Hispania Tardoantigua y Visigoda (en castellà). Akal, 2007, p.328. ISBN
8470904825.
Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62,
1998, p. 85 entrada: "bagaudes". ISBN 84-297-3521-6.
Diversos autors, Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana: La vila, l'ermita,
el castell
Museu d'Història de Catalunya, Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria
a l'edat mitjana
Antoni Carreras Casanovas, A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans
del domini comtal
Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a
principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Impr. de J. Torner, 1832, p. 427–
[Consulta: 9 setembre 2012].
Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya.
L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146.
Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida
(1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 322. ISBN 8484094545.
Mata, Jordi «Lleida, la primera terra cremada». Serra d'Or, 575, Novembre 2007,
pàg. 15.
«Itineraris pels escenaris de la Guerra de Successió». Generalitat de Catalunya..
«Lleida exhibeix el seu Cerdà». Diari El Punt, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre
2009].
Documental a youtube Alas negras (Bombardeos sobre la retaguardia de Aragón y
Cataluña), 1937
«El Liceu Escolar de Lleida ja té la seva escultura per a la "Memòria, Dignitat i
Vida"». La Paeria de Lleida, 10-09-2006. [Consulta: 10 maig 2010].
Universitat de Lleida. Memorial Democràtic.
 Thomas, Hugh. Modern Library. [9780375755156 The Spanish Civil War] (en anglès),
2001.
Martí, J. «'Lérida' a sang i foc». Segre, 03-04-2018. [Consulta: 11 setembre
2021].
«Víctimes de la guera civil i la repressió franquista a les terres de Lleida:
morts, represaliats i deportats.». [Consulta: 11 setembre 2021].
«Víctimes de la guera civil i la repressió franquista a les terres de Lleida:
morts, represaliats i deportats.». [Consulta: 11 setembre 2021].
«Víctimes de la guera civil i la repressió franquista a les terres de Lleida:
morts, represaliats i deportats.». [Consulta: 11 setembre 2021].
«Més de deu mil represaliats a Lleida pels consells de guerra del franquisme».
diari Segre, 21-10-2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62,
1998, p. 77, entrada: "Aunós i Pérez, Eduard". ISBN 84-297-3521-6
Text de l'acte de 16 d'octubre de 2008
Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del
franquisme.
El País: Garzón reparteix la causa del franquisme
Simposi Pompeu Fabra (1998). Jornades Científiques de l'Institut d'Estudis
Catalans. Secció Filològica. Sèrie 7.
La formació del sistema disseny Barcelona (1914-2014),un camí de modernitat:
Assaigs d'història local. Universitat de Barcelona
Estudio de impacto paisajístico en suelo no urbanizable para la legalización y
adecuación de un centro de telecomunicaciones existente, Axión. Noia 64 mimetypes
pdf.pngPDF(castellà)
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
Fira de Lleida. Calendari Oficial 2021.
«Presentació oficial de la UdL». Arxivat de l'original el 2014-03-26. [Consulta:
18 octubre 2012].
«Scimago Institutions Rankings». [Consulta: 7 gener 2020].
La Crida per Lleida-Candidatura d'Unitat Popular (Crida-CUP) perdé els 2 paers que
tenien en el 2015.
També hi participaren Crida per Lleida-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa
municipalista (Crida-CUP-AMunt) (2.434 vots, 4,32%), Vox (895 vots, 1,59%),
Primàries Lleida-Primàries Catalunya (Primàries) (869 vots, 1,54%), ARA Units
Lleida (A-U) (166 vots, 0,29%), Bloc Sobiranista Català (Bloc SC) (111 vots,
0,20%), Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) (104 vots, 0,18%) i
Convergents (92 vots, 0,16%).
Acn «El republicà Miquel Pueyo és investit paer en cap de Lleida». Diari de
Girona, 15-06-2019.
Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions
locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
Junta Electoral de Zona de Lleida «Candidatures Proclamades en aquesta Junta
Electoral per a les Eleccions Locals 2019» (pdf). Butlletí Oficial de la Província
de Lleida. Diputació Provincial de Lleida [Lleida], 30-04-2019, pàg. 253-265.
Registre: 3086 [Consulta: 18 juliol 2019].
Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Lleida», 26-05-2019. [Consulta: 18
juliol 2019].
Sàez, Anna «El segle de l'energia». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p.
55. ISSN: 1695-2014.
AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72-73. ISBN 84-393-5437-1.
L'arquitecte del Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima presenta el
projecte bàsic, la Paeria de Lleida.
«Turisme de Lleida.». Arxivat de l'original el 2013-02-26. [Consulta: 2 febrer
2013].
Diari Segre.[Enllaç no actiu]
ATM. Àrea de Lleida.
Televisió de Catalunya.
 Llobet, Àlvar. «Deu anys del Lleida-Alguaire, l'aeroport que no s'ha enlairat».
NacióDigital, 10-01-2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
Anuari Territorial de Catalunya 2003 - Societat Catalana d'Ordenació del Territori
«Vídeo: El Som Cinema reivindica el paper de la dona en el cine». Segre, 21-10-
2018. [Consulta: 9 febrer 2020].
«Aplec del Caragol de rècord: 14.000 collistes i més de 200.000 assistents». CCMA,
02-06-2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
«RESOLUCIÓ per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional l'Aplec del
Cargol de Lleida». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 24 maig 2007].
RESOLUCIÓ de 5 de març de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es
concedeix el títol de "Fiesta de Interés Turístico Nacional" a la festa de L'Aplec
del Caragol de Lleida.
Web de la Banda Municipal de Lleida.
«Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.». Arxivat de
l'original el 2011-09-02. [Consulta: 15 gener 2013].
«Lleida: Les activitats culturals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
«teatral.net». Arxivat de l'original el 2016-01-22. [Consulta: 30 juliol 2015].
Facebook oficial del Teatre Principal.
Teatre Municipal de l'Escorxador.
«L'equipament». [Consulta: 9 febrer 2020].
Centre de Titelles de Lleida.
«Fira de teatre de Titelles de Lleida.». Arxivat de l'original el 2015-11-28.
[Consulta: 30 juliol 2015].
«La Fira de Titelles de Lleida comença amb la meitat de les entrades exhaurides».
Segre, 03-05-2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
Oficina Municipal de Turisme.[Enllaç no actiu]
«Públics d'educació secundària». Servei Educatiu del Segrià, 02-01-2019. Arxivat
de l'original el 2020-01-05. [Consulta: 5 gener 2019].
«Centres Concertats». Servei Educatiu del Segrià, 02-01-2019. Arxivat de
l'original el 2019-12-16. [Consulta: 5 gener 2019].
«L'Ateneu La Baula obre un bar a Lleida que acollirà assemblees i tallers» (en
castellà). La Vanguardia, 31-10-2016. [Consulta: 29 abril 2018].
«Associació amics del Lleida». Amics del Lleida, 04-12-2019. [Consulta: 24
desembre 2019].
«Agrupació Ilerdenca de Pessebristes». Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.
[Consulta: 6 febrer 2021].
Neus Tomàs, nueva subdirectoria del diario.es
[enllaç sense format] http://www.elperiodico.com/es/noticias/gracia/lara-diez-
actriz-polonia-arrimadas-gabriel-gracia-5020491
«Joventut participa en unes jornades tècniques a Perpinyà». La Paeria de Lleida,
09-07-2007. [Consulta: 2 febrer 2011].
«Ens uneix un passat històric que ens serveix per construir futur i projectes de
desenvolupament a les dues ciutats». La Paeria de Lleida, 13-07-2017. [Consulta: 29
abril 2018].
«Una delegació lleidatana viatjarà a Hefei per tractar sobre universitat i
agroalimentació». La Paeria de Lleida, 12-07-2007.
Velasco, Alberto «‘Ilerdam Videas’ (‘Tant de bo vegis Lleida!’)». El Punt Avui+,
31-07-2020.
Riquer, Antoni «La quarta flor de lis». Cròniques de Lleida, 02-03-2006 [Consulta:
25 gener 2021].
de Manuel, Lluís «Lleidatans i valencians, cosins germans». Diari La Veu, 29-04-
2014.
«Lleida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Els gegants, la Paeria de Lleida.
En aquesta WEB francesa en podeu escoltar un fragment: «Véronique Sanson - Lerida
(dans La Ville De)».
WEB de l'Organització Capital de la Cultura Catalana.
Notícies de la Diputació de Lleida[Enllaç no actiu]
 Diari la Mañana. El ‘diccionari lleidatà' triunfa en un Sant Jordi pasado por
agua[Enllaç no actiu] [Consulta: 24 abril 2010]
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
La Paeria de Lleida.
Informació de la Generalitat de Catalunya.
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
http://www.icc.cat/vissir3/index.html?2pcjvKL0j Mapa de l'Institut Cartogràfic de
Catalunya].
Mapa de Lleida al segle XVII, a la Biblioteca Nacional de França.
Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Segrià
Vegeu aquesta plantilla
Les 50 ciutats més poblades de les terres de parla catalana
Vegeu aquesta plantilla
Capitals de la Cultura Catalana
Vegeu aquesta plantilla
Barris, partides i entitats de població de Lleida
Registres d'autoritat
WorldCatGND: 4111266-0LCCN: n81033572VIAF: 137213896NKC: ge778721
Bases d'informació
GEC: 0037639OSM: 346345
Categoria: Lleida
Menú de navegació
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
PàginaDiscussió
MostraModificaMostra l'historialMés
Cerca
Cerca a Viquipèdia
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
Viquidites
Viccionari

En altres llengües
‫العربية‬
English
Español
Bahasa Indonesia
Bahasa Melayu
Runa Simi
Русский
‫اردو‬
中文
66 més
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 juny 2022 a les 05:30.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i
Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús.
Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
Política de privadesaQuant al projecte ViquipèdiaDescàrrec de responsabilitatVersió
per a mòbilsDesenvolupadorsEstadístiquesDeclaració de cookiesWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki