quadern

Llengua

PRIMÀRIA
Primer trimestre

El quadern Llengua 3, per a tercer curs de Primària, és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi Fernández
i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT
Teresa Broseta Fandos (Lectures inicials)
Roger Sarrià Batlle
Empar Tortosa Sanz

IL·LUSTRACIÓ
Toni Cabo

EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
 Índex
Unitat 1
COMPRENC UN POEMA. El planeta content����������������������������������������4

GRAMÀTICA. La comunicació��������������������������������������������������������������6

ORTOGRAFIA. El so K�������������������������������������������������������������������������8

VOCABULARI. L’excursió�������������������������������������������������������������������10

SABER FER. Demanar informaci����������������������������������������������������12

ACTIVITATS DE REPÀS����������������������������������������������������������������������13
Unitat 4
COMPRENC UN CONTE. Una bona idea�������������������������������������������34
Unitat 2
GRAMÀTICA. Sons i lletres����������������������������������������������������������������36
COMPRENC UN CONTE. Aventura al desert��������������������������������������14
ORTOGRAFIA. La dièresi�������������������������������������������������������������������38
GRAMÀTICA. El llenguatge i les llengües��������������������������������������������16
VOCABULARI. El món dels minerals��������������������������������������������������40
ORTOGRAFIA. El so G�����������������������������������������������������������������������18
SABER FER. Escriure un text a partir d’una fitxa��������������������������������42
VOCABULARI. A l’estany�������������������������������������������������������������������20
ACTIVITATS DE REPÀS����������������������������������������������������������������������43
SABER FER. Elaborar un cartell���������������������������������������������������������22

ACTIVITATS DE REPÀS����������������������������������������������������������������������23
Unitat 5
COMPRENC UN TEXT INFORMATIU. Quina pluja més rara!���������������44
Unitat 3
GRAMÀTICA. La síl·laba���������������������������������������������������������������������46
COMPRENC UN TEXT TEATRAL. Un descans inesperat��������������������24
ORTOGRAFIA. La partició de paraules�����������������������������������������������48
GRAMÀTICA. Oracions i paraules������������������������������������������������������26
VOCABULARI. Un passeig pel port����������������������������������������������������50
ORTOGRAFIA. Signes que tanquen oracions�������������������������������������28
SABER FER. Elaborar recomanacions������������������������������������������������52
VOCABULARI. Les manualitats����������������������������������������������������������30
ACTIVITATS DE REPÀS����������������������������������������������������������������������53
SABER FER. Comparar paisatges������������������������������������������������������32

ACTIVITATS DE REPÀS����������������������������������������������������������������������33 Repàs trimestral������������������������������������������������������������������������������54

2 3
1 Comprenc un poema COMPETÈNCIA LECTORA

El planeta content 3 Observa i completa.

Rodant com una pilota

de futbol pel firmament
S<^ éfi ∂æ diå , e¬ S<o¬
va la Terra nit i dia
sense parar un moment.
i¬'luminå lå Terrå.
Quan veu un altre planeta
el saluda amablement:
–Bon dia, senyora Venus!
S<^ éfi ∂æ ni† , lå L”lunå
–Bona nit, Mart el valent!
Si és de dia, la il·lumina
acompanyå lå Terrå.
el Sol daurat i calent,
i si és de nit l’acompanya 4 Copia substituint la paraula en negreta per una de les proposades que
la dolça Lluna d’argent. signifique el mateix.
No és estrany que sempre estiga
la signatura • la fortalesa • el cel
el planeta tan content!

1 Encercla. A què s’assembla la Terra, segons el poema? A la nit, les estrelles omplin el firmament.

A lå ni†, ¬efi est®el¬efi ompli> e¬ ©e¬.

de ferro • de plata • d’or

La iaia portava unes arracades d’argent.

2 Escriu el nom de cada astre on corresponga.
L”å iaiå portavå u>efi arraca∂efi ∂æ platå.
5 Busca en el poema i copia. Com saluda la Terra els altres planetes?

Terra Sol Lluna Mart

  És daurat i calent. S<o¬   És un planeta content. Terrå B<o> diå, ßenyorå B<onå ni†, M”ar†
  És un planeta valent. M”ar†   És dolça i d’argent. L”lunå Venufi! e¬ va¬en†!
4 5
 1
La comunicació GRAMÀTICA

3 Escriu al costat de cada situació la forma de comunicació que s’hi utilitza.

RECORDA
Les persones necessitem comunicar-nos. La comunicació és el procés a través del
  Un vaixell fa sonar la sirena quan entra al port.   sonfi
qual les persones fem saber als altres què pensem, què sentim, què volem…   Un xic acomiada una amiga agitant un mocador.   @estofi
Podem comunicar-nos de moltes maneres (amb gestos, amb imatges, amb sons),
però la forma de comunicació més habitual entre les persones és el llenguatge.   Un senyal prohibeix aparcar en un carrer.   imat@efi
  Una presentadora de ràdio dóna una notícia.   l¬enguat@æ
4 Relaciona amb números. Què vol comunicar cada cartell?
1 Digues en quina situació no hi ha comunicació i explica per què. Resposta model (RM)

A B C
3

1 2

E”> lå situació C no h^ hå comunicació πerq¤ê

lå donå no exp®esså q€ê πenså, q€ê ßen†, q€ê vo¬... 4 5
6
6

2 Observa el dibuix i encercla seguint la clau.

6   No xafeu la gespa. 1   Utilitzeu les papereres.

Una persona que es
comunica amb un so.
2   Està prohibit banyar-se a l’estany. 3   Els lavabos estan en aquella direcció.

5   Està prohibit pescar. 4   No doneu menjar als ànecs.

Una persona que es

comunica amb un gest. 5 Explica. Què signifiquen aquests senyals?

Una persona que es

Prohibi† juga® å lå pilotå.
comunica amb el llenguatge.
Pa®e€.
6 7
 1
El so K ORTOGRAFIA

4 Completa amb c o qu.

RECORDA
El so K es pot representar amb c o amb qu. L”å µeuå © osinå M”a^ © å t®eballå e>
•  S’escriu c davant de a, o, u. u> saló ∂æ πerr¤ q€ eriå ^ må q€ illat@æ.
•  S’escriu qu davant de e, i.
M”^ q€ e¬ efi © urå å lå © uinå.
1 Ratlla les paraules que no contenen el so K.
A ¬´arb®æ ∂e¬ © antó, jå no l^
q€ edå © aπ fullå. Q€ inå πenå!
cistella col·legi celebrar vaquer culpa
L´æ q€ iπ ∂æ bàfi q€ e† ∂æ ¬´efi © olå
blanquinós recepta mocador bici abraçada
hå guanya† e¬ © ampiona†.
2 Completa aquestes paraules amb c o qu. 5 Copia substituint els dibuixos per paraules amb c o qu.

  Als els agraden molt les .

b®efi q€ il¬efi ba¬ © ó på q€ e† efi © u† A”lfi conillfi elfi agra∂e> mol† ¬efi carlo†efi.
  Com et menges l’arròs, amb la o amb la ?

—oµ e† µen@efi ¬´arròfi, amb lå cul¬erå o amb lå forq€etå?

© arπetå efi q€ ífi © ul¬ero† rå q€ etå
  He vist una pel·lícula d’un i unes .
3 Escriu aquestes paraules en plural seguint l’exemple.
H�æ vis† unå πe¬'lículå ∂´u> esquima¬ ^ u>efi foq€efi.
  Els tenen una molt gran.

  barca   barq¤efi   taca   taq€efi E”lfi esquirolfi †e>e> unå cuå mol† gra>.
  En aquest venen uns boníssims.

  tomaca   tomaq€efi   mosca   mosq€efi E”> aq€es† quios© √±>e> unfi caraµelfi boníssimfi.
8 9
 1
L’excursió VOCABULARI

1 Relaciona cada objecte amb una acció. 4 Ordena les lletres i escriu el nom d’alguns objectes necessaris per a una excursió.
En acabant, localitza’ls en el dibuix.
prismàtics brúixola llanterna càmera
1  T S A Ó B BASTÓ 4
2  T I L A M O X L MOTXILLA 2
orientar-se fotografiar il·luminar observar 3  T E B S O BOTES 5 1
4  R O G R A GORRA
2 Forma oracions amb les paraules que has emparellat seguint l’exemple. RM 5  P R O T E T O R C PROTECTOR 3
E”lfi prismàticfi fiªuße> πe® å obßerva® e¬ paisat@æ. 5 Fixa’t en la brúixola i escriu els punts cardinals on corresponga.
L”å brúixolå fiªuså πe® å or^enta®-ßæ a¬ bos© .
nor∂
L”å llan†ernå fiªuså πe® å i¬'lumina® llocfi foscofi.
L”å càµerå fiªuså πe® å fotogråfia® coßefi boniq€efi. nor∂-ø±s† nor∂-es†
ø±s† es†
3 Aquests noms tenen les paraules canviades. Escriu-los correctament
on corresponga.
su∂-ø±s† su∂-es†
sac de muntanya tenda de dormir ulleres de campanya botes de sol
su∂
6 Observa el dibuix i digues on està cada element respecte del punt roig.
sa© ∂æ dormi®
ul¬e®efi ∂æ so¬
†endå ∂æ campanyå
bo†efi ∂æ muntanyå   El bosc ø±s†   El riu su∂
  La muntanya nor∂   El llac es†
10 11
 1
SABER FER DEMANAR INFORMACIÓ ACTIVITATS DE REPÀS

1 Observa el cartell i marca la informació que hi figura. 1 Relaciona. Quina forma de comunicació s’utilitza en cada cas?

gestos sons imatges llenguatge

FESTA DE LA TARDOR   Quin acte s’organitza.
L’Associació El Llampec   Qui l’organitza. UAUAU
AUA
organitza una festa el dissabte
20 de setembre per donar   On se celebrarà. Quedem
la benvinguda a la tardor. a la
vesprada
Vine i t’ho passaràs molt bé.   Quin dia tindrà lloc. ?

Si en vols més informació, escriu un correu   A quina hora començarà.

a info@assocllampec.com

2 Completa amb c o amb qu.

2 Escriu un correu en què preguntes per les informacions que no has marcat. RM
R”å q€ e¬ d¤ elfi © a∫±llfi mol† © urtfi.

Adreça Per a: i>fo@assocllamπe©.coµ Joå q€ iµ hå © ompra† © å q€ ifi.

Objectiu Assumpte: Festå ∂æ lå tardo®
Salutació B<o> diå, Òfi © a® hå ƒe† unå © o © å
Motiu del E”lfi escri© πe® so¬'licita® i>formació ∂æ piµentó ^ tomå © å.
correu
sob®æ lå ƒestå ∂æ lå tardo®. A ” q€ estå vå © å éfi bla> © å
M´agradariå sa∫±® o> ßæ ©e¬ebrarâ amb tå q€ efi >eg®efi.
Informació
demanada
¬´ac†æ ^ tam∫… å quinå horå
coµençarâ lå ƒestå. 3 Escriu una oració amb cada paraula representada. RM

Agraïment M”ol†efi gràc^efi πe® lå ßeuå a†enció. L”å †euå llan†ernå få moltå lluµ.  
Comiat S<alutacionfi, Potfi ∫±u®æ ∂æ lå µeuå cantimplorå.  
Signatura S<alvado® Fer®e®
L”å †endå ∂æ campanyå éfi ∂æ dofi colorfi.   

12 13
 2 Comprenc un conte COMPETÈNCIA LECTORA

Aventura al desert 2 Respon a les preguntes. RM

Andreu i Clàudia es deixaren caure a terra, morts de cansament. Perq€ê unå †emπestå
  Per què Clàudia i Andreu estaven sols al desert? 
Des que una tempesta d’arena els havia separat dels altres
exploradors, vagaven sense rumb pel desert. Ja no podien més! ∂´a®enå elfi haviå ßepara† ∂elfi alt®efi exploradorfi.
Allà on miraren, al seu voltant no veien més que arena i més arena...
–Aigua, per favor –gemegà Clàudia.
Quat®æ go†efi.
  Quanta aigua els quedava a la cantimplora? 

–No ens en queda molta... –li advertí Andreu abans Perq€ê s^ efi q€eda√±> ßenßæ
  Per què es van espantar tant? 
de passar-li la cantimplora.
Clàudia l’agafà i la sacsà.
aiguå no podr^e> sob®eviu®æ a¬ ∂eßer†.
–Què? –cridà–. En queden quatre gotes! E”lfi ßeufi companyfi.
  Qui els va trobar? 
Es miraren en silenci, espantats. Sense aigua, no podrien
sobreviure al desert: estaven condemnats a mort! 3 Completa escrivint la paraula representada. Pots buscar-la en la lectura.
En aquell precís moment, una veu ben coneguda bramà:
–Clààààudiaaaa!!!! Andreeeeuuuu!!!! Defi ∂e¬ ciµ ∂´unå dunå ,
Tot i que estaven fets pols, s’alçaren quasi d’un bot. Els seus
companys havien aconseguit trobar-los! Clàudia i Andreu
caminaren a bon pas cap al cim de la duna on els esperaven
—làudiå ^ A”nd®e¤ √±^e®e> u> oas^
els altres exploradors.
En arribar, quasi esclataren a plorar d’emoció. Els companys havien amb u> estan¥ ∂´aig∏efi
trobat també un oasi! Mentre s’omplien la panxa d’aigua a plaer,
contemplaren el paisatge amb ulls meravellats. Al voltant d’un
estany d’aigües transparents, la vegetació creixia esplendorosa:
transpa®entfi ^ amb moltå √±@etació .
palmeres, figueres, albercoquers, tarongers...
Mentre s’abraçaven, encantats de la vida, digueren quasi alhora: 4 Copia substituint l’expressió destacada per una de les proposades.
–L’aigua és capaç de fer coses increïbles!
encantats de la vida • vagaven sense rumb • a bon pas

1 Marca. Què els passava, a Clàudia i a Andreu?

  Clàudia i Andreu anaven perduts pel desert.

—làudiå ^ A”nd®e€ vaga√±> ßenßæ rumb πe¬ ∂eßer†.

  Caminaren cap a la duna de pressa.

—amina®e> caπ å lå dunå å bo> pafi.

  Davant de l’oasi, s’abraçaren molt feliços.

S’havien perdut al desert. Passejaven pel desert. Davan† ∂æ ¬´oas^, fiªabraça®e> encantatfi ∂æ lå vidå.
14 15
 2
El llenguatge i les llengües GRAMÀTICA

4 Escriu en valencià les oracions següents.

RECORDA
Quan ens comuniquem amb els altres, ho fem sobretot mitjançant el llenguatge.
  Marta tiene un perro. M”artå †Æ u> gofi.
Al món hi ha moltes llengües o idiomes diferents. Perquè dues persones   Omar escribe cuentos. Oma® escri€ con†efi.
s’entenguen, cal que les dues coneguen la llengua en què es comuniquen.
A Espanya també es parlen diverses llengües. Nosaltres parlem valencià.
  Hace mucho frío. Få mol† ∂æ f®e∂.
  Judit se ha enfadado. Judi† fiªhå e>fada†.
1 Marca. En quina situació s’utilitza el llenguatge per a comunicar-se? 5 Llig el text atentament i anota més avall les llengües que s’hi anomenen.

Quin embolic!
En la nostra classe es parlen moltes llengües
perquè hi ha xics i xiques de molts llocs del món:
Mohammed, que és del Marroc, parla àrab; Juana,
de Colòmbia, i Lupe, de l’Equador, parlen castellà;
Gica, que és de Romania, parla romanés; Gianni,
que acaba d’arribar d’Itàlia, parla italià; Huang,
de la Xina, parla xinés; i la resta de la classe,
que som d’ací, parlem valencià. Creieu que tots ens
2 Relaciona. Quina llengua parla cada xiquet? podrem entendre? Nosaltres estem segurs que sí!

Hello!
Salut!
Je suis
¡Hola! ¡Soy
Carlos! I am Helen!
Hola!
Sóc Arnau! àrab cas†ellâ roma>éfi
Michelle!
italiâ xi>éfi va¬enciâ
6 Troba sis llengües i anota’n tres que es parlen a Espanya.

N S J A P O N É S A

valencià anglés castellà francés Y

G A
L O
L
L
L
P
E
U
C
R
L B
I X
T
L
E
gal¬e©
3 Digues quines de les llengües anteriors coneixes i quan les utilitzes. Resposta lliure (RL)
X Ç S H Ç R I A G M cas†ellâ
E A G D A N É S B A
A L E M U Z E C W N bas©
C A S T E L L À E Y

16 17
 2
El so G ORTOGRAFIA

4 Relaciona cada endevinalla amb un animal i escriu-ne el nom.

RECORDA
El so G de gat es pot representar amb g o amb gu. Va pujant paret amunt

•  S’escriu g davant de a, o, u. amb la caldereta al cul.

•  S’escriu gu davant de e, i.
formig€efi
Saltant, saltant m’escape
i no hi ha qui m’atrape.
1 Encercla les paraules que contenen el so G de gat. cangu®
germà gol esguit girafa garrot
Viu als rius i viu al mar
aigua angelet pagar pigues fregit i s’esmuny sense parar.

agost segur guerrer marge àguila

carago¬
Més de cent per un camí
2 Classifica les paraules que has encerclat. i no fan pols ni remolí.

ga gue gui go gu
Cua llarga i bigots fins, ga†
paga® g€er®e® esgui† agos† aiguå sóc qui espanta els ratolins. anguilå
garro† pig€efi àguilå go¬ ßegu®
5 Copia posant en plural les expressions destacades.
3 Completa els plats del menú amb g o gu.   He trobat al jardí una eruga groga.

Primer plat Postres

H�æ troba† a¬ jardı u>efi erug€efi grog€efi.
espå g€ etifi å lå bolon¥eså  @ omino¬efi   A l’aquari hi havia una alga molt llarga.

ensaladå ∂æ @ am∫±fi ∂æ f^ @ å A ¬´aquar^ h^ haviå u>efi alg€efi mol† llarg€efi.

  L’obrer canviarà aquesta biga tan antiga.
Segon plat io @ ur† ∂æ
hambu® g€ eså ∂æ llu• ma> @ o L´ob®e® canviarâ aq€es†efi big€efi ta> antig€efi.
  Hui telefonaré a la meua amiga gallega.
g€ isa† ∂æ @ allinå
H”u^ †e¬æfona®Æ å ¬efi µe€efi amig€efi gal¬eg€efi.
18 19
 2
A l’estany VOCABULARI

1 Troba i numera en el dibuix els elements indicats. 3 Ratlla en cada grup la paraula que no pertany a la família.

5   cascada 3   riu 4   roques 6   bromera 1   vora 2  estany

bussejar riu bassal
abusar riuet bassa
3
cabussar-se riure embassar
cabussó riuada embossar
5
1
4
4 Completa amb el verb necessari. Què fan?
2 6
s’afona • es cabussa • buida • es llança • omplin

G uil¬eµ ^ A”roå ompli>

2 Llig el text, observa el dibuix de dalt i esbrina qui és
e¬ poa¬e† ∂´aiguå.
cada personatge.

Diversió a l’estany
Susanna i la seua família han anat a l’estany Claraigua
L´à>e© efi cabusså
a passar-hi el dia. A ella li encanta passar l’estona nadant
d’una banda a l’altra de l’estany, però el seu germà Pere
πe® busca® µenja®.
s’estima més bussejar i observar els peixos que naden pel
fons. Mentrestant, Toni es relaxa flotant sobre l’esquena.
Marta i Pau, els bessons, s’han quedat a la vora de l’estany
i esguiten el pare, que només volia llegir el diari. Quins pillets!
A ”nnå l¬evå e¬ taπ
^ buidå lå picå.

Pa®æ Pe®æ Ton^ N úriå efi llançå

∂æ caπ å lå piscinå.
E”¬ vai≈el¬ ∂æ paπe®
S<usannå Pa€ M”artå fiªåfonå a¬ bassa¬.
20 21
 2
SABER FER Elaborar un cartell ACTIVITATS DE REPÀS

1 Marca quatre recomanacions per a cuidar un paratge natural. 1 Recorda. Què és necessari perquè dues persones s’entenguen quan parlen?

  No molestes els animals.   No llances fem a l’aigua.   Utilitza les papereres. Q€æ co>eg€e> lå l¬enguå e> q€ê efi comuniq€e>.
  Agafa les granotes grans.   Amaga el fem als matolls.   Respecta les plantes.
2 Encercla les llengües que hi ha en aquestes oracions.

  Maria s’ha apuntat a classes d’alemany perquè vol viatjar a Àustria.

2 Encercla l’eslògan que més t’agrade per al teu cartell. RM
  M’han dit que el gallec i el portugués s’assemblen moltíssim.
  Salvem l’estany de l’Om!   Protegim l’estany de l’Om!
  Tinc un veí d’Austràlia que només sap parlar anglés.
3 Completa el teu cartell seguint les indicacions. RM   El meu germà treballa de professor de castellà en una acadèmia.
  Escriu l’eslògan al començament en lletres grans i boniques.   He fullejat un llibre en basc i no he entés res de res.
  Copia al seu lloc les recomanacions que has triat en l’activitat 1.
3 Escriu. Quines de les llengües anteriors es parlen a Espanya?
  Inventa una oració final per animar la gent a conservar net l’estany.

gal¬e© cas†ellâ bas©

PROTEGIM L´ESTANY DE L´OM! 4 Copia substituint els dibuixos per paraules amb g o gu.

No mo¬es†efi elfi animalfi.   Per berenar he agafat unes i un .

Pe® ∫±®ena® ™æ agåfa† u>efi ga¬e†efi ^ u> iogur†.

R�esπectå ¬efi plan†efi.   El jugava amb un .

No llan©efi ƒeµ å ¬´aiguå. E”¬ ga† jugavå amb u> carago¬.

  A l’hivern el iaio sempre du i .

Utilitzå ¬efi paπe®e®efi. A ¬´hi√±r> e¬ iaio ßemp®æ d€ gorrå ^ guantfi.

  Les s’emporten les molles al .
L´estan¥ éfi ∂æ totfi: cui∂eµ-lo!
L’efi formig€efi fiªempor†e> ¬efi mol¬efi a¬ formig€e®.
22 23
 3 Comprenc un text teatral
Un descans inesperat
(MARC, CARLA i SERGI van d’excursió per
la muntanya amb JAUME, el seu monitor.
Carreguen motxilles i sacs de dormir.)
MARC: (Aturant-se.) Descansem
una estona, Jaume!
CARLA: (Igual.) Sí! Anem molt de pressa...
SERGI: (Orgullós.) Jo no estic cansat.
JAUME: Està bé.
(Els quatre seuen a terra, obrin
les motxilles, beuen aigua...)
SERGI: (Llançant a l’aire el sac de dormir.)
Què? Continuem?
MARC i CARLA: (Alhora.) No!
JAUME: No jugues amb el sac, Sergi. Si et cau...
(El sac cau de les mans de SERGI i redola
muntanya avall.)
SERGI: Ai!
24
COMPETÈNCIA LECTORA
1 Completa buscant en la lectura el nom dels personatges.
M”ar© , —arlå ^ S’erg^
va> ana® ∂´excursió amb Jauµæ ,
e¬ monito®. M”ar© ^ —arlå
vol^e> para® πe® ∂escansa®, πerò S’erg^ ,
orgullófi, ∂eiå q¤æ el¬ no estavå cansa†.
2 Numera. En quin ordre passen els fets?
2 3 1
JAUME: (Tranquil.) Volia dir que, si et queia
de les mans, aniria a parar al fons de la vall...
Que és exactament el que acaba de passar!
SERGI: (Molt preocupat.) I ara què?
MARC: Que l’has perdut...
CARLA: I passaràs fred!
JAUME: Ni parlar-ne! Baixem a arreplegar-lo
ara mateix. (A MARC i CARLA.) Ens espereu ací
3 Subratlla la verdadera. Què passa al final?
sense menejar-vos, d’acord?
 Jaume i Sergi baixen la muntanya per buscar
SERGI: (Fet pols.) Està molt lluny...
el sac, mentre Carla i Marc els esperen dalt.
MARC: (Burleta.) Si no estàs cansat!
CARLA: (Igual.) En absolut!  Jaume decideix que Sergi i Marc compartiran
el sac i l’excursió continua.
JAUME: (Decidit.) Au, va!
(JAUME ix d’escena a bon pas; SERGI, arrossegant
els peus. MARC i CARLA es queden tranquil·lament 4 Explica. Per què diuen Marc i Carla que ara tindran un descans més llarg? RM
asseguts a terra.)
CARLA: Mira que bé! Farem un descans més llarg!
Perq€ê e¬ sa© estâ a¬ fonfi ∂æ lå val¬ ^ Jauµæ ^
MARC: Molt més llarg! S’erg^ tardara> å baixa®, agåfa®-lo ^ torna® dal†.
25
 3
Oracions i paraules GRAMÀTICA

5 Relaciona per formar oracions i escriu-les on corresponga.

RECORDA
Les oracions són missatges que expressen les nostres idees i els nostres sentiments Un camió viuen a la carretera.
per mitjà del llenguatge.
Les oracions estan formades per paraules col·locades en un ordre determinat. La classe de 3r ha bolcat al teatre.

Els lleons anirà a la sabana.

1 Llig el text i separa amb barres (/) les oracions que conté.

Una exposició molt interessant

La mestra de Plàstica ens ha dut hui a una exposició de
E”lfi l¬eonfi vi€e> å lå sabanå.
/ / //
maquetes. Ha sigut al·lucinant! Hi havia gratacels amb
un fum de finestretes. Però també hi havia urbanitzacions
/
de cases amb places i carrers. Fins i tot hi havia cotxets! U> camió hå bolca† å lå car®e†erå.
Ens ha agradat tant això de les maquetes, que hem
/
pensat fer-ne una del nostre poble. Ho aconseguirem? /
Estem segurs que sí!
L”å clasßæ ∂æ 3® anirâ a¬ †eat®æ.
2 Respon a aquestes preguntes.

  Quantes oracions conté el text anterior?  8  
  Quantes acaben en signe d’exclamació?  3  
  Quantes paraules té l’oració més llarga?  16  
3 Marca les que siguen oracions.
Quantes acaben en punt?  4 6 Escriu oracions en què utilitzes les paraules indicades. RM
I en signe d’interrogació?  1
herba
Quantes en té la més curta?  2
prat

  del està riu molt L’aigua gelada.   El pare de Leire és arquitecte. E”¬ caval¬ µenjå ™erbå ∂e¬ pra†.
  Andreu i Manel són germans bessons.   a classe de va Pere francés.

xarop
4 Ordena les paraules que no has marcat perquè siguen dues
oracions correctes. Pere
  L´aiguå ∂e¬ ri€ estâ mol† @eladå.
  Pe®æ vå å clasßæ ∂æ fran©éfi. L”å ma®æ dónå e¬ xaroπ å Pe®æ.
26 27
 3
Signes que tanquen oracions ORTOGRAFIA

RECORDA
•  Al final de les oracions generalment s’escriu un punt (.).
•  Al final d’una pregunta s’escriu un signe d’interrogació (?).
•  Al final d’una exclamació s’escriu un signe d’exclamació (!).
1 Escriu el signe adequat en cada cas.
A S’afirma una cosa B Es fa una pregunta
4 Encercla amb roig els punts i seguit, amb blau els punts i a part i amb verd
C S’expressa una emoció
el punt i final del text següent.
Diferents però ben avinguts
Ma mare és una persona molt activa. Li agrada fer
senderisme, escalada i ràfting. I si no pot anar a la
muntanya, ix a córrer pel barri.
El pare, en canvi, prefereix seure al sofà i llegir
un llibre darrere d’un altre. També li agrada anar
a visitar museus i exposicions.
Per sort, hi ha coses que els agraden als dos, i a mi
també: jugar a parxís, passejar per la platja, anar
al cine o ajudar els iaios a l’hort.

Jo tinc nou anys . Quina hora és ? Quina por que fa ! 5 Escriu una pregunta adequada a cada resposta. No t’oblides del signe
Joan va al museu . On està el llibre ? Visca, he guanyat ! corresponent. RM
Fa bon oratge . Tens un llapis ? Ai, quina llàstima que fa !
Pa®æ, quan† faltå Qui> p®e€ †Æ
2 Escriu la lletra que correspon. En quin dels grups anteriors s’ha utilitzat cada signe?
πe® å arriba®? aq€estå plantå?
Signe Signe
d’interrogació B d’exclamació C Punt A
3 Relaciona. Per a què s’usa cada tipus de punt? Arribarem en Aquesta planta
mitja horeta. val 12 euros.

El punt i seguit separa dos paràgrafs.

6 Escriu una exclamació en cada cas. No t’oblides d’emprar el signe adequat.

El punt i a part indica que s’acaba un text.

El punt final separa oracions del mateix paràgraf.

A”^, q€æ cai©! E”stâ mol† bo! E”^, vi>æ acı!
28 29
 3
Les manualitats VOCABULARI

1 Ordena les lletres i escriu el nom del material representat. 3 Ordena els passos per muntar una figura.

3 4 1 2

P L I N A S T I A L A R A G L I
doblegar apegar dibuixar retallar
PLASTILINA ARGILA
4 Completa el text amb els verbs anteriors i les altres paraules que necessites.

Dæ priµe®, ca¬ dibuixa® lå figurå

e> lå cartolinå amb e¬ ®eg¬æ .
Desp®éfi, amb mol† ∂æ comp†æ, ca¬ ®etalla®
T O C A L I N A R L I À S T C P
lå figurå amb ¬efi tiso®efi .
CARTOLINA PLÀSTIC A continuació, ca¬ dob¬ega® lå figurå
2 Ratlla la paraula incorrecta en cada cas.
πe® ¬efi lín^efi dibuixa∂efi. Finalµen†, ca¬ posa®
colå å ¬efi πestan¥efi ^ aπega®
¬efi ca®efi πe® munta® lå figurå.
5 Fixa’t en l’exemple i escriu verbs que signifiquen el contrari.

 plegar   ∂esp¬ega®   muntar   ∂esmunta®

pegament regle tijeres palillos  cobrir   ∂escobri®   tapar   ∂estapa®
  apegar   ∂esaπega®   cordar   ∂escorda®
cola regla tisores furgadents
  cosir   ∂escosi®   pintar   ∂espinta®
30 31
 3
SABER FER Comparar paisatges ACTIVITATS DE REPÀS

1 Observa les imatges i completa el text amb les paraules proposades. 1 Compta les paraules de cada oració i subratlla la més llarga.

bosc
  El gat corre a tota velocitat darrere del ratolí.  9
camps
  El gat acaça el ratolí.  5
pedra
  El ratolí, espantat, fuig del gat.  6
VILALTA
muntanya 2 Ordena les paraules per formar oracions.
VILABAIXA
  a la cine. porta del vaig trobar El
Vilaltå ^ Vilabaixå só> dofi pob¬efi ∂æ muntanyå E”¬ vai@ troba® å lå portå ∂e¬ ci>æ.
amb caßefi ƒe†efi ∂æ πedrå . Però µent®æ quæ   Sònia cosins. som i jo
Vilaltå efi trobå enmi@ ∂´u> bos© , Vilabaixå S<òniå ^ jo soµ cosinfi.
estâ envolta∂å ∂æ campfi ∂æ culti¤.   biblioteca? M’acompanyes la a

2 Ara escriu un text per comparar aquests pobles usant les paraules que et proposem. RM M´acompan¥efi å lå biblio†ecå?
3 Escriu una oració per a cada cas. RM
pobles de costa
cases blanques A   Un xiquet pregunta l’hora a sa mare.    M”a®æ, quinå horå éfi?
port • far B   La mestra diu quin dia és hui.    X”iq€etfi, hu^ éfi dijoufi.
platja • passeig
PORT BLANC
MARINA C   Dius a algú que has guanyat un premi.    M´ha> dona† e¬ p®em^!
Por† B<lan© ^ M”arinå só> dofi pob¬efi ∂æ costå mol† 4 Anota el signe que has utilitzat per a tancar cada oració anterior.

bonicfi, amb caßefi blanq€efi. Però µent®æ q€æ A    ? B      . C      !

Por† B<lan© †Æ u> por† ^ u> fa®, M”arinå †Æ 5 Completa les oracions amb les paraules adequades.
u> pasßei@ marítiµ amb palµe®efi ^ tam∫… Retal¬e¤ e¬ paπe® amb ¬efi tiso®efi .
unå platjå ∫±> àmpliå.
A”πeg¤e¤ ¬efi figu®efi amb lå colå .

Tra©e¤ lín^efi ®ec†efi amb e¬ ®eg¬æ .

32 33
 4 Comprenc un conte COMPETÈNCIA LECTORA

Una bona idea 2 Relaciona les paraules de cada personatge amb el comentari del narrador.

L’interior de la mina estava fosc. Els set homes, carregats

–Quina son… –somrigué el cinqué.
amb pics, pales i cabassos, es detingueren a l’entrada
per encendre els fanals que portaven.
–Quina son…–badallà un. –Que fart que estic de la mina… –badallà un.
–Atxim! –esternudà un altre.
–Que fart que estic de la mina… –protestà
un tercer–. Qualsevol dia, me la deixe! –Atxim! –protestà un tercer.
–Jo… no sé… –murmurà el quart.
–A mi m’encanta la mina! –somrigué el cinqué.
–A mi m’encanta la mina! –esternudà un altre.
–A tu t’encanta tot… –digué el sisé, que era
el més vell–. És una sort!
El seté, que era el més jove, no digué res, i no per falta
3 Respon a aquestes preguntes.
de ganes. Li feia una ràbia ser mut de naixement!
Poc després, mentre omplia cabassos de diamants   Per què no deia res l’home més jove?  Perq€ê erå
com cada dia, el jove mudet tingué de sobte una idea.
Una idea tan bona que li pintà en la cara un somriure mu† ∂æ nai≈eµen†.
d’orella a orella! Aquella xiqueta tan bonica que
se’ls havia ficat a casa feia uns quants dies, la que fugia Q€æ lå xiq€etå q€æ
  Quina idea tingué per a solucionar el seu problema? 
d’una madrastra malvada que volia matar-la,
tenia pinta de saber escriure perfectament…
†en^e> å caså elfi enßenyarå å l¬egi® ^ å escriu®æ.
El jove decidí que a la nit, en tornar a casa,
li faria entendre el que volia. La xiqueta semblava
Perq€ê fugiå ∂´unå
  Per què estava la xiqueta a casa dels miners? 

un tros de pa i de segur que estaria encantada

d’ensenyar-los a llegir i a escriure.
madrastrå malvadå q€æ voliå mata®-lå.
I, aleshores, per fi, podria dir als seus germans tot allò
que feia anys que callava! 4 Encercla la correcta. Què vol dir La xiqueta semblava un tros de pa?

  Que semblava molt bona persona.   Que tenia molt mal geni.
1 Completa. Què portaven els set homes per treballar a la mina?
5 Pensa i escriu. En quin conte popular està inspirada la lectura?
E”lfi ße† hoµefi ana√±> car®egatfi amb picfi ,
B<lanca>e€
pa¬efi ^ cabassofi . ^ elfi ße† nanfi.
Tam∫… porta√±> ƒanalfi .
34 35
 4
Sons i lletres GRAMÀTICA

5 Completa amb la lletra que corresponga seguint l’ordre alfabètic.

RECORDA
Quan parlem emetem sons. Els sons poden ser de dos tipus: vocals o consonants.
En escriure representem els sons amb lletres. El conjunt de totes les lletres
B C D G H I R S T X Y Z L M N

d’una llengua és l’abecedari o alfabet. El valencià té 26 lletres en total: 5 vocals

i 21 consonants. 6 Escriu un nom de persona situat entre els altres dos per ordre alfabètic. RM
Alguns sons es representen amb dígrafs.
Alícia • —ar¬efi • Daniel Manel • Oma® • Paula

1 Compta i escriu. Quantes lletres té cada paraula?

Hèctor • Isa∫±¬ • Lluís Tània • Verònicå • Xavier
 sabata  6       ambulància  10       telèfon  7       diccionari  10       sol  3
7 Subratlla les paraules que porten dígraf i encercla’l en cada cas.
2 Encercla les lletres de cada paraula seguint el codi de colors.

Consonants Vocals

libèl·lula hipopòtam cavall cigonya cérvol

P R I M A V E R A E S T I U T A R D OR H I V E R N

8 Escriu les lletres que diuen i sabràs quin és el menjar preferit de cada un.
3 Copia les paraules anteriors on corresponga.

  Té 2 erres i 2 vocals.   tardo®   Té 5 lletres.   esti€ Pe, o, ela, ela, a, Ema, a, ce, a, erra,
  Té una lletra que no sona.   hi√±r>   Té 4 vocals.   prima√±rå essa, te, erra, e. erra, o, ena, essa.

4 Subratlla, en cada grup de paraules, la primera segons l’ordre alfabètic.

pollast®æ macarronfi
calaixera farmàcia orangutan terrassa
E, ena, essa, a, Pe, e, i, ics.
caramel famolenc oblit testimoni ela, a, de, a.
centena facilitar ocasió títol
ensaladå πei≈
36 37
 4
La dièresi ORTOGRAFIA

3 En totes aquestes paraules sona la u. Posa la dièresi on calga.

RECORDA
A B C D
•  En els grups que, qui, gue, gui la u no sona. paraigua piraguista
¨ ¨
pasques aigua
• En els grups qüe, qüi, güe, güi la u sí que sona. En aquests casos, posem ¨
paraiguer piragua Pasqual ¨
aiguera
dièresi (¨) damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.

4 Completa les oracions amb les dues paraules de cada grup anterior.

1 Ordena les lletres i escriu paraules amb dièresi.

A A”¬ paraig∏e® no h^ hå
D U C A E Q Ü T E G U N T Ü E N caπ paraiguå .
aq∏educ†æ ung∏en† B E”¬ piragüistå no trobå
lå ßeuå piraguå .
I T E Q Ü A R R N I P Í G Ü
C L´onc¬æ Pasqua¬ passarâ
globufi †erraqü^ pingüı ¬efi pasq∏efi amb nosalt®efi.
2 Escriu en plural. Compte amb la dièresi! D L ´ aiguå få u> ®emolı
qua> bui∂eµ ¬´ aig∏erå .
5 Busca en aquestes dues pàgines i escriu la paraula que s’ajusta a cada definició.

  aigua   aig∏efi   eruga   erug€efi   Medicament en crema usat per a curar malalties de la pell.   ung∏en†
  Objecte amb forma de bolet que ens protegeix de la pluja.   paraiguå
  Construcció que feien els romans per dur aigua a les ciutats.   aq∏educ†æ
  És la mare del poltre, en plural.   eg∏efi
  amiga   amig€efi   egua   eg∏efi   Ocell amb vestit elegant que no vola i viu al pol sud.   pingüı
38 39
 4
El món dels minerals VOCABULARI

1 Relaciona amb números. Quin és el nom de cada mineral? 4 Relaciona per formar comparacions.
1 2 3 4 uns cabells lluents     que el plom

uns ulls tan negres     que el ferro

unes mosques més pesades     com l’or

4  quars           1  coure           3  robí           2   ull de tigre un pa més dur     com el carbó

un home més fort     que una pedra

2 Ratlla la que no corresponga en cada parell i escriu la descripció de cada mineral.

5 Tria i completa. De quin color és cada peça de roba?

  El diamant és dur / tou i rugós / llis .

E”¬ diaman† éfi du® ^ llifi.

  El guix és clar / fosc i brillant /mat . turquesa maragda plata granat

E”¬ gui≈ éfi cla® ^ ma†.

  La sal té una forma regular / irregular .

L”å sa¬ †Æ unå formå ®egula®.

  La pedra tosca té un aspecte dur / esponjós .
unå jaq¤etå ∂æ colo® unfi pantalonfi ∂æ colo®
L”å πedrå toscå †Æ u> asπec†æ esponjófi. grifi platå bla¤ turq€eså
3 Fixa’t en l’exemple i forma paraules noves a partir de les proposades.

 brillant   brillanto®  lleuger   l¬eu@e®eså

 blanc   blanco®  dur   du®eså
 fosc   fosco®  sòlid   soli∂eså
 lluent   ll€ento®  ferm   ƒerµeså u> √±sti† ∂æ colo® u> ∆erße^ ∂æ colo®
 clar   claro®  rar   ra®eså √±r∂ maragdå roi@ grana†
40 41
 4
SABER FER Escriure un text a partir d’una fitxa ACTIVITATS DE REPÀS

1 Llig la fitxa i marca les afirmacions sobre el granit que siguen certes. 1 Completa amb les paraules necessàries.

NOM: Granit
E”¬ conjun† ∂æ to†efi ¬efi l¬et®efi ∂´unå l¬enguå éfi
¬´ a∫±©edar^ o a¬fa∫±† . E”¬ va¬enciâ †Æ 26
TIPUS DE PEDRA: Roca composta per diversos minerals. l¬et®efi e> tota¬: 5 vocalfi ^ 21 consonantfi.
ASPECTE: Forma irregular, textura granulosa i colors variats:
pot ser blanc, rosa, gris, blau, verd…
2 Pinta. Quines sèries de lletres estan ben ordenades alfabèticament?
PROPIETATS: Es talla fàcilment en làmines que es poden
polir. És molt dur i resistent a l’erosió i la contaminació.
ABDCE KLMNO FGHIJ UWVXYZ PQSRT
USOS: 1. Per a fer bancs de cuina, sòls, etc.
2. P
 er a construir edificis públics, monuments, etc.
3 Escriu on corresponga el nom de cada pedra.

  És un únic mineral.   Té colors variats.   No té cap utilitat.

  S’erosiona fàcilment.   És molt dur i resistent.   S’utilitza en la construcció.

turquesa ametista jade àgata

2 Redacta un text sobre el granit a partir de la fitxa. Has d’explicar com és, quins usos
té i quines propietats els fan possibles. RM   Té dues vocals i dues consonants.   ja∂æ
E”¬ grani† éfi unå rocå compostå πe® di√±rsofi   És l’única paraula que conté un dígraf.   turq€eså
Què és
i com és mi>eralfi. TÆ formå ir®egula®, †exturå   Té dues vocals i dues consonants repetides.   aµetistå
granuloså ^ colorfi variatfi: blan©, roså, et©.   Té tres vocals i les tres són iguals.   àgatå
S´utilitzå πe® å ƒe® bancfi ∂æ cuinå, sòlfi, et©., 4 Encercla les paraules que han de dur dièresi i escriu-les correctament.
Ús 1 i
propietat
jå q¤æ efi tallå fàcilµen† e> làmi>efi q€æ
efi po∂e> poli®. aigua • queixal • paraiguer • aqueducte • guants • vaques • egues

àguila • terraqui • Guillem • pinguins • màquina • aquífer

Tam∫… fiªutilitzå πe® å construi® ed^ficifi
Ús 2 i
propietat
públicfi, monuµentfi, et©., jå q€æ éfi mol† du® paraig∏e®     aq∏educ†æ     eg∏efi
^ ®esis†en† å ¬´erosió ^ lå contaminació. †erraqü^
       pingüinfi     aqüí£e®
42 43
 5 Comprenc un text informatiu COMPETÈNCIA LECTORA

Quina pluja més rara! 2 Completa a partir de la lectura. En quines dues ocasions han plogut
animals a la nostra Comunitat?
Un dels fenòmens meteorològics més familiars és
la pluja. Has vist caure del cel plugims suaus i pluges
torrencials. Saps que, de vegades, arriba acompanyada
 L´an¥ 2007 va> plou®æ grano†efi
de trons terribles i de llampecs espectaculars. Tens
un paraigua, unes botes d’aigua, un impermeable…
å R�ebol¬edo (A”lacan†).
A hores d’ara, la pluja no t’impressiona gran cosa!
Tot i això, has de saber que encara podria donar-te  L´an¥ 2008 va> plou®æ πeixofi
sorpreses. Com la que s’emportaren l’any 2007 els veïns
de Rebolledo, a Alacant, quan plogueren del cel
å B’enigàniµ (Va¬ènciå).
centenars de granotes. O la que tingueren l’any 2008
els veïns de Benigànim, a València, quan contemplaren
bocabadats una pluja de peixos sobre el poble…
3 Ordena i escriu on corresponga. Quina és la causa de la pluja d’animals?

No és una pel·lícula, ni un invent, ni un misteri…

Vols saber com és possible que passen coses així?
2 3 1
De vegades, un tornado en plena força arriba al mar,
a un llac o a un estany. Aleshores, a més de xuplar
una bona quantitat d’aigua, pot absorbir també
alguns animals, sempre que siguen xicotets: peixos,
granotes, aranyes, carrancs… Després, el tornado
es desplaça amb els animals dins. Finalment, quan
transporta els animals deixa caure els animals absorbeix els animals
perd força, deixa caure la seua càrrega en un altre lloc,
sovint molt allunyat, i provoca una forta impressió
en aquells que tenen ocasió de contemplar l’espectacle. 1. D æ priµe®, e¬ tornado xuplå aiguå ^ absor∫±i≈
Ja ho veus… La naturalesa és una font inesgotable
de curiositats! elfi animalfi ∂e¬ ma®, ∂´u> estan¥...
2. Desp®éfi, e¬ tornado efi ∂esplaçå ^ transportå
1 Busca en la lectura i anota. De quin fenomen es tracta i com és?
elfi animalfi dinfi.
3. Finalµen†, e¬ tornado πer∂ forçå ^ ∂eixå cau®æ
elfi animalfi e> u> alt®æ llo©.
Brooooumm!
4 Raona. Creus que és possible que algun dia ploguen gossos o gats? Per què? RM

llamπe© plujå tro plugiµ No, πerq€ê elfi tornadofi noµéfi absor∫±i≈e>
esπectacula® tor®encia¬ †errib¬æ sua€ animalfi xico†etfi q€æ vi€e> e> ¬´aiguå.
44 45
 5
La síl·laba GRAMÀTICA

4 Busca en la sopa de lletres huit paraules amb diftong i copia-les on corresponga.

RECORDA
Una síl·laba és el grup de sons que es pronuncien junts en un mateix colp de veu. A W D E S M A I J
Un diftong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. C B C U I N E R B
Les paraules estan formades per síl·labes. Segons el nombre de síl·labes, les paraules T R I N E U V D O
poden ser monosíl·labes, bisíl·labes, trisíl·labes o polisíl·labes.
I E T I Z P O U I
S Ç M U A S X E N
E O A Q T A U L A
1 Escriu cada paraula al seu lloc. Has de posar una síl·laba en cada casella. R R P E I X E R A

ordinador gat
trompeta ai   ∂esma^ au
  taulå
ei   πei≈erå eu
  tri>e€
calculadora tambor
oi   boinå iu
  ni€
taµ bo® ga† troµ πæ tå ui
  cui>e® ou
  po€
5 Emparella síl·labes del mateix color i escriu al lloc les paraules que formes.
o® d^ nå do® ca¬ c€ lå do rå
EN GRI GO HO LLA RA NI BO PLÀ NA,

2 Pinta les caselles anteriors seguint el codi, segons el tipus de paraula que
continguen.
PIS HO NA HAS PAU FET TAN MOLT MA BÉ!
monosíl·laba bisíl·laba trisíl·laba polisíl·laba

3 Separa aquestes paraules en síl·labes.

 telefonar   †æ-¬æ-fo-na®  director   d^-®e©-to®

 sabatilla   så-bå-t^-llå  paperet   på-πæ-®e† gripa€ llapifi ninå gomå plàta>
 llibreria   ll^-b®æ-r^-å  bolígraf   bo-lı-graƒ 6 Copia les síl·labes que t’han sobrat per formar un missatge ocult.

 astronauta   afi-tro-na€-tå  teulada   †e€-lå-då E<nhorabonå, ho hafi ƒe† mol† ∫…!

46 47
 5
La partició de paraules ORTOGRAFIA

4 Parteix cada paraula com ho faries a final de línia.

RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de línia, l’hem de partir per la síl·laba més Dígrafs que es Dígrafs que no es
pròxima. Per indicar que la paraula partida continua en la línia següent, hi posem poden separar poden separar
un guionet (-).
Les vocals d’un diftong pertanyen a la mateixa síl·laba i, per tant, no es poden separar
a final de línia. rr parra   pa®-rå qu cuques   c€-q€efi
ss bossa   bofi-så gu figues   f^-g€efi
1 Ratlla, en cada cas, la partició incorrecta a final de línia. l·l til·la   ti¬-lå ll palla   på-llå
tx cotxet   co†-≈e† ny donyet   do-n¥e†
5 Parteix els noms d’aquestes localitats de totes les maneres possibles,
com si anaren a final de línia.

ca-sa ba-rca hàmst-er plan-tes  Ontinyent   O>-tin¥en†, Ont^-n¥en†

cas-a bar-ca hàms-ter plante-s
 Moraira   M”o-rairå, M”ora^-rå
 Albocàsser   A”¬-bocàsße®, A”lbo-càsße®, A”lbocàfi-ße®
2 Observa i raona. Aquestes paraules es poden partir a final de línia? RM  Carrícola   —a®-rícolå, —arrı-colå, —arríco-lå
6 Copia el text partint les paraules que necessites a final de línia. RM
sol pa nit
A volar la milotxa!
Cada cap de setmana, Ester i el seu fill Ferran van
A”q¤es†efi parau¬efi no efi po∂e> parti® a Benissa a vore els iaios. El iaio Pau està ensenyant
a Ferran a fer volar la milotxa. Que divertit!
πerq¤ê só> monosí¬'la∫±fi: noµéfi †e>e> unå sí¬'labå.
—adå caπ ∂æ ßetmanå, E<s†e® ^ e¬ ße€ fil¬ Fe®-
3 Escriu una ratlla vertical en el lloc on partiries cada paraula a final de línia. ra> va> å B’enisså å vo®æ elfi iaiofi. E”¬ iaio
 llampec  caure  estiu  pastís  pluja  tronar Pa€ estâ enßenyan† å Ferra> å ƒe® vola® lå
 dijous  panxa  botes  misto  aigua  herba milotxå. Q€æ di√±rti†!
48 49
 5
Un passeig pel port VOCABULARI

1 Identifica els elements següents en la imatge. 4 Emparella els elements que fan la mateixa funció per a un cotxe i per a un vaixell.

1  escullera 2  passeig marítim 3  port 4  platja 5 far fre conductor

volant garatge

5
4 1 pilot àncora
timó port

5 Copia cada paraula al costat de la seua definició.

2 3
boira llamp calma tempesta brisa

2 Ratlla els mitjans de transport que no són marítims.   Pluja forta acompanyada de vent, llamps i trons.   †emπestå
vaixell tren llanxa avioneta iot   Situació del mar en què no bufa el vent i no hi ha ones.   calmå
  Fenomen atmosfèric que dificulta la visibilitat.   boirå
motocicleta veler coet transatlàntic autobús
  Descàrrega elèctrica que es produeix quan hi ha tempesta.   llamπ
3 Completa amb els noms que no has ratllat.
  Vent suau que bufa especialment a la vora del mar.   briså
6 Ratlla la paraula que no pertany a cada família.
Pasßejan† πe¬ por† ™æ vis† u> √±¬e® ,
ventada vendaval ventijol invent ventet

u> io† , unå llanxå , mar maror marejar mariner sumar

algunfi vai≈ellfi ∂æ πescå boira borinot boirina boirós emboirat

^ tam∫… u> gra> transatlànti© ! ones onejar oncle onada oneig

50 51
 5
SABER FER Elaborar recomanacions ACTIVITATS DE REPÀS

1 Relaciona. Quina és la finalitat de cada acció? 1 Escriu el teu nom i cognoms. En acabant, indica quantes consonants
i quantes vocals tenen. RL
Posar-se impermeable i calçat adequat.   Conéixer tots els detalls de la cova.

Parar atenció a les explicacions del guia.   No banyar-se ni esvarar en el sòl humit.

No desviar-se del recorregut indicat.     Facilitar l’entrada d’altres grups.

Eixir ordenadament.   No perdre’s a l'interior de la cova.  vocals  vocals  vocals

 consonants  consonants  consonants

2 Escriu recomanacions per a una visita a unes coves a partir de la informació anterior. RM

Recorda les fórmules que pots usar per a fer recomanacions: 2 Escriu una paraula de cada tipus. RM
Cal… S’aconsella… És necessari… Convé… És recomanable…  Monosíl·laba   trofi  Trisíl·laba   ai≈etå
 Bisíl·laba   basså  Polisíl·laba   pastisßeriå
Benvinguts a les
COVES MARINES DE PORTRECLÒS 3 Encercla els diftongs i subratlla els dígrafs que trobes en aquestes paraules.

RECOMANACIONS PER ALS VISITANTS  canya  miqueta  reina  cotxera  precuinat  illa

É”fi >e©essar^ posa®-ßæ imπerµeab¬æ ^ calça†  ferrer  ploure  comboi  àguila  bassal  aire

ABANS
D’ENTRAR
A
a∂equa† πe® å no banya®-ßæ n^ esvara® 4 Ratlla, en cada cas, la partició incorrecta a final de línia.
LES COVE
S
e> e¬ sò¬ humi†.
faroner fa-roner far-oner faro-ner
É”fi ®ecomanab¬æ para® a†enció å ¬efi
explicacionfi ∂e¬ guiå πe® å co>éi≈e® mortadel·la mor-tadel·la morta-del·la mortade-l·la mortadel-la
DURANT LA
VISITA totfi elfi ∂etallfi ∂æ lå covå. S´aconßellå
no ∂esvia®-ßæ ∂e¬ ®ecor®egu† indica† å f^
paraigüer pa-raigüer para-igüer parai-güer

∂æ no πerd®æªfi å ¬´in†erio® ∂æ lå covå.

escullera es-cullera escu-llera escul-lera esculle-ra
QUAN ACA
LA VISITA
BE —on√… eixi® or∂enadaµen† ∂æ lå covå
πe® å facilita® ¬´entradå ∂´alt®efi grupfi. remoure re-moure remo-ure remou-re

52 53
Repàs trimestral
1 Respon a aquestes preguntes. 5 Escriu V si és verdader i F si és fals.

E”¬ pro©éfi πe¬ qua¬ ƒeµ sa∫±® alfi

  Què és la comunicació?    La paraula hamaca té 6 lletres i 6 sons. F  

alt®efi q€ê πenßeµ, q€ê ßentiµ o q€ê vo¬eµ.   La paraula remolí té 3 vocals i 3 consonants. V  

A”mb e¬ l¬enguat@æ.
  Com ens comuniquem habitualment?    La paraula hipopòtam és trisíl·laba. F  

A”mb @estofi, imat@efi o sonfi.

  De quines altres formes ho podem fer? 
  Els grups de dues vocals: au, ai, eu… s’anomenen dígrafs. F  

6 Separa aquestes paraules com si anaren a final de línia.

2 Escriu davall de cada dibuix la forma de comunicació que representa.
 aigua   a^-guå  càrrec   cà®-®e©
II!
PIIIIIII
 metxa   µe†-xå  boira   bo^-rå
Hola, sóc 7 Llig atentament i indica quina lletra o lletres representa cada símbol.
Carles.
Un treball dur
so @es† l¬enguat@æ imat@æ Joa ♥im és pes●ador. ●ada dia, en ●ompanyia de la
✿osseta Pi▲es, a✿afa la seua bar♥eta gro✿a i ix
3 Escriu almenys tres llengües en cada cas. RM a la mar. Si tens ●uriositat, a●osta’t a la platja i de se✿ur

  Es parlen a Espanya    cas†ellâ, gal¬e©, bas© ♥e els voràs. Esperem ♥e tin▲en bona pes●a!
  Es parlen al món    fran©éfi, àrab, xi>éfi ✿    @ ●    © ▲    g€ ♥    q€
4 Escriu una oració amb el signe indicat a partir de cada imatge. RM 8 Escriu la paraula representada.

? Du®e€ elfi prismàticfi å ¬´excursió?

Quinå po® få lå †emπestå! ! pingüinfi aq∏educ†æ paraig∏efi
? Dæ qu^ éfi aq€ellå llanxå ràpidå? 9 Escriu en plural.

  la vaca   ¬efi vaq€efi   una llengua   u>efi l¬eng∏efi

—omp†æ amb ¬efi pun≈efi ∂e¬ cactufi! !   una egua   u>efi eg∏efi   la pasqua   ¬efi pasq∏efi
54 55
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Fotografia de coberta: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte.
Correcció: Clàudia de Val i del Amo i Immaculada Gregori Soldevila.

Documentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla Rodríguez.

Fotografies: A. Toril; A. Viñas; C. Contreras; J. C. Muñoz/'Instituto Geológico y Minero de España'; J. I. Medina;

J. Jaime; ORONOZ; P. Esgueva; A. G. E. FOTOSTOCK/Mary Evans/Natural History Museum, NATURAL HISTORY MUSEUM,
Lawrence Lawry; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Photos.com Plus, Thinkstock; HIGHRES PRESS STOCK/ AbleStock.com;
I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales Spain; J. M. BARRES; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA;
MATTON-BILD; Samsung; ARXIU SANTILLANA

© 2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o

transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels
seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb
CP: 590523 CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si
necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.