1.

El bromometà (o bromur de metil) es va utilitzar com a plaguicida fins que es va

començar a prohibir en molts països, a partir de l’any 2000, pel fet que genera radicals
de brom (Br) que participen en el procés de reducció de la capa d’ozó a l’estratosfera.
En aquesta capa de l’atmosfera pot tenir lloc la reacció de fotodissociació següent:

CH 3 Br hν CH 3+ Br
→

a. Calculeu la freqüència i la longitud d’ona de la radiació electromagnètica capaç de

trencar l’enllaç C-Br en una molècula de bromometà.
b. Definiu el terme orbital atòmic segons el model ondulatori de l’àtom. Escriviu la
configuració electrònica de l’àtom de brom i indiqueu els nombres quàntics de
l’electró més extern d’aquest àtom.

DADES: Energia de l’enllaç C-Br: 276 kJ mol -1

Nombre d’Avogadro: NA = 6,02·1023.
Velocitat de la llum en el buit: c=3,00 ·10 8 m s-1.
Constant de Planck: h=6,63·10-34 J s.
Nombre atòmic: Z(Br) = 35.

2. La descomposició de l’ozó a l’estratosfera s’esdevé mitjançant una cadena de

reaccions. La primera consisteix en el trencament d’una molècula d’oxigen en dos
àtoms d’oxigen:

O2 (g)  2 O (g) ∆Ho = 495 kJ mol-1

a. Calculeu l’energia de la radiació electromagnètica capaç de produir aquesta

reacció. Expliqueu raonadament si la radiació infraroja podria provocar el
trencament de la molècula d’oxigen.

b. Definiu el terme orbital atòmica segons el model ondulatori de l’àtom. Escriviu la

configuració electrònica en estat fonamental de l’àtom d’oxigen i indiqueu els
nombres quàntics de l’electró més intern d’aquest àtom.

DADES: Nombre atòmic (Z): Z(O) = 8

Nombre d’Avogadro: NA = 6,02·1023
Constant de Planck: h=6,63·10-34 J s
3. La primera vegada que es va identificar l’heli va ser quan es va poder observar una línia
groga lluent en l’espectre d’emissió d’un eclipsi solar. Posteriorment, es va aïllar l’heli
a la Terra tractant un mineral, la cleveïta, i es va identificar l’emissió d’una línia groga
amb una energia de 3,37 x 10 -19 J, que es corresponia amb la línia observada en
l’espectre solar.
a) Calculeu la freqüència i la longitud d’ona d’un fotó de la línia d’emissió identificada
per a l’heli.
b) La figura següent representa el diagrama d’energies dels orbitals atòmics de l’heli;
les fletxes indiquen unes quantes transicions electròniques d’emissió permeses
segons l’espectroscòpia.

Identifiqueu la transició electrònica corresponent a la línia groga d’emissió de l’heli

i indiqueu a quin salt electrònic correspon. Definiu el terme orbital atòmic segons
el model ondulatori de l’àtom i escriviu la configuració electrònica de l’heli abans i
després del salt electrònic.

DADES: Velocitat de la llum en el buit: c =3,00 ·108 m s-1.

Constant de Planck: h=6,63·10-34 J s.
Nombre atòmic: Z(He) = 2.