1a.

ÒXIDS                     element + oxigen

1) l'oxigen actua amb nombre d'oxidació -2 
2) l'element pot ser qualsevol excepte el fluor, que es més electronegatiu que l'oxigen.
3) Estat d'oxidació i valència són sinònims
Formuleu: òxid de manganès (VI)

Formuleu: òxid de ferro (III)

Formuleu: òxid d'alumini

A) Quan l’element té una única valència escriurem òxid de i el nom de l’element.

Exemples:

Na2O   òxid de sodi       BaO    òxid de bari        Al2O3 òxid d’alumini

Recordeu: Hi ha tres grups de metalls amb una única valència

Liti, sodi, potassi… +1 Beril·li, magnesi, calci…. +2      Alumini, bismut ->+3

B) Quan l’element té més d’una valència utilitzarem qualsevol de les tres nomenclatures
següents:

 1) Nomenclatura sistemàtica 

Es llegeixen els subíndexs mitjançant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...)  que
precedeixen el nom dels elements.

FeO : monòxid de ferro

Fe2O3 : triòxid de diferro

1            mono

2             di-                  3            tri-                    4            tetra-                

5            penta-             6            hexa-               7            hepta- 

Ex. Cl2O: monòxid de diclor    Cl2O3: triòxid de diclor      CO2: diòxid de carboni

 El prefix mono pot ser omès si això no aporta cap confusió.

 Per exemple, no es pot dir òxid de ferro simplement ja que pot ser òxid de ferro+2 (FeO) o òxid
de ferro+3 (Fe2O3). Així per al FeO direm monòxid de ferro. (No cal dir monòxid de monoferro.
El segon "mono" no aporta res)

 Recordeu: Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeix els
prefixes

2) Nomenclatura de Stock

 a) Escrivim òxid de i el nom de l’element.

b) S'indica el nombre d'oxidació de l'element que s’uneix a l’oxigen amb xifres romanes entre
parèntesis al final del nom. 

Ex.             FeO: òxid de ferro (II)                               Fe2O3: òxid de ferro (III)
Recordeu:  Si l'element només produeix un òxid perquè només té una valència se suprimeixen
els nombres romans

NaO: Òxid de sodi ( no cal especificar que és de sodi (I) perquè el sodi només té valència +1)

Al2O3: Òxid d’alumini ( no cal especificar que és d’alumini (III) perquè l’alumini només té
valència +3)

3) Nomenclatura clàssica

No s’acostuma a utilitzar per a compostos de dos elements (compostos binaris) com els òxids
tot i que encara es llegeix en alguns productes comercials.

Si l'element que acompanya a l’oxigen té dos nombres d'oxidació, s'anomenará amb:

- la terminació  -ós quan utilitza el nombre d'oxidació més petit

- la terminació -ic quan utilitza el nombre d'oxidació més gran.

 Ex.      FeO: òxid ferrós                   Fe2O3: òxid fèrric

2. COMPOSTOS TERNARIS 

Estan formats per tres elements, un d’ells és sempre l’oxigen O

Tipus: HIDRÒXIDS, OXOÀCIDS i OXOSALS 

2a. HIDRÒXIDS                 metall + (OH) 

Formulació 

- Metall a l’esquerra

- (OH) a la dreta

- València del metall m com a subíndex de l’(OH)

     M (OH) m

Ex.

     Ca(OH)2       NaOH       Fe(OH)3       LiOH       Mn(OH)4

 NOTA: l'io hidròxid, OH-, actua amb nombre d'oxidació -1.

Nomenclatura

 
A) Quan el metall té una única valència escriurem hidròxid de i el nom del metall.

Exemples:

Li OH     hidròxid de liti

Ca(OH)2    hidròxid de calci

Al (OH)3     hidròxid d’alumini

Recordeu: Hi ha tres grups de metalls amb una única valència:

Liti, sodi, potassi… +1            Beril·li, magnesi, calci…. +2                   Alumini, bismut ...... +3

  

B) Quan el metall té més d’una valència utilitzarem qualsevol de les tres nomenclatures que ja
coneixem

1) Nomenclatura sistemàtica

Es llegeixen els subíndexs mitjancant prefixos numerals (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-...)  que
escriurem davant.

Exemples

Fe(OH)3  : trihidròxid de ferro             Hg(OH)2  : dihidròxid de mercuri       

2) Nomenclatura de Stock

a) Escrivim hidròxid de i el nom de l’element.

b) S'indica el nombre d'oxidació del metall que s’uneix a l’OH amb xifres romanes entre
parèntesis, al final del nom . 
 

Exemples

Fe (OH)3  : hidròxid de ferro (III)              Hg(OH)2  : hidròxid de mercuri (II)      

3) Nomenclatura clàssica

Si el metall que acompanya a l’OH té dos nombres d'oxidació, s'anomenará amb:

la terminació  -ós quan utilitza el nombre d'oxidació més petit

la terminació -ic quan utilitza el nombre d'oxidació més gran.

Exemples

Fe (OH)3  : hidròxid fèrric              Hg(OH)2  : hidròxid mercúric          

 Fe (OH)2  : hidròxid fèrrós              HgOH  : hidròxid mercuriós        

2b. OXOÀCIDS                  H + element + O

- L'element és un element no metàl·lic o be algun metall de transició com el manganès i el

crom.

- Principals elements que formen oxoàcids

B C N #  # 

#  Si P S Cl

Cr Mn #  #  #  #  #  #  #  As Se Br 

#  #  #  Te I 

       

 
 Formulació

- H a l’esquerra

- O a la dreta

- X (element) al mig

     H X O

l’O actua sempre amb la valència -2

l’H actua sempre amb la valència +1

El subíndex de l’O és el necessari perquè la càrrega negativa dels O superi la valència

(positiva) de l’element

S’igualen les càrregues per tal que quedi neutre (sumi O) amb H

Ex:

element N valència +5 ..............................H N O

Per superar aquest +5 es necessiten 3 O.....H N O 3

     3 · (-2) = - 6

i en sobra una de negativa -6 +5 = -1 que serà neutralitzada per un H (+1) i queda

                                      HNO3

Ex: element sofre valència +6................................H S O

per superar aquest +6 es necessiten 4 O............H S O4

     4 * (-2) = -8

i en sobren dues de negatives -8 +6 = -2

que seràn neutralitzades per dos H 2 * (+1) = +2 i queda H2SO4

 
 

Nomenclatura

S’anomenen amb la paraula àcid, seguida del nom de l'element amb prefixes o sufixes segons
aquesta regla:

1 valència 2 valències 3 valències 4 valències

hipo-          -ós 1a 1a

-ós 1a 2a 2a

-ic 1a 2a 3a 3a

per-             -ic 4a

     HNO3    àcid nítric el N actua amb +5

     HNO2    àcid nitrós el N actua amb´+3

     HClO    àcid hipoclorós el Cl actua amb +1

     HClO4     àcid perclòric el Cl actua amb +7

2b. OXOSALS                   metall + element + O

 04F oxosals.doc

Formulació

Les oxosals es formen per la substitució de l’H dels oxoàcids per un metall Me.

a) El metall portarà el mateix subíndex de l’H i la valència del metall es posarà com a subíndex
de la resta de la molécula.

 
Per exemple, el sulfat de ferro (II) ve de la substitució dels dos H de l’àcid sufúric H2SO4 per
Fe2+

.a1) En lloc del H es posa Fe -> Fe2SO4 

.a2) La valència del Fe (+2) es posa entre parèntesis com a subíndex del SO4   -> Fe2(SO4)2

.a3) Si es pot, s’ha de simplicar els subíndex. En aquest simplifiquem el subíndex 2 del Fe i el

subíndex 2 del SO4 . La fórmula final queda -> FeSO4

EXEMPLES:

     del HNO3 s'obté per exemple la sal  Ca(NO3)2

     del H2SO4 s'obté per exemple la sal Na2SO4

     del H2SO4 s'obté per exemple la sal Pb2 (SO4)4  que es simplifica a Pb(SO4)2

Nomenclatura

S’anomenen:

(Nom  del anió)  + de + (nom del metall).    

El nom de l'anió prové del nom de l'àcid.

El nom de l’anió acaba en “it” o “at” depenent de si el nom de l’àcid acabava en “-ós” o “-ic”

                   ....................................................

                   -it si l'àcid acabava en  -ós       

                   -at si l'àcid acabava en -ic

                   ....................................................

EXEMPLES:

Nom de l’àcid: nitrós      --> Nom de l’anió: nitrit                                                        

Nom de l’àcid: nítric       --> Nom de l’anió: nitrat  

Nom de l’àcid: sulfurós --> Nom de l’anió: sulfit               

Nom de l’àcid: sulfúric    --> Nom de l’anió: sulfat                                    

Nom de l’àcid: perclòric --> Nom de l’anió: perclorat 

Nom de l’àcid: hipoclorós --> Nom de l’anió: hipoclorit

A) Quan l’element té una única valència escriurem

(Nom  del anió)  + de + (nom del metall)

EXEMPLES:

Na2SO4    sulfat de sodi

CaCO3     carbonat de calci

B) Quan l’element té més d’una valència s’indica amb números romans o amb les terminacions
–ós -ic

EXEMPLES:

Pb2(SO4)4     sulfat de plom  (IV)                  o també               sulfat plúmbic

Cu(ClO)2    hipoclorit de coure (II)            o també             hipoclorit cuprós