PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

10 DE JULIOL DEL 2022 DIUMENGE 10 DE JULIOL QUINZÈ Nº. 4050

SEGURETAT
INFORMACIÓ PARROQUIAL
Madrid està blindada en aquesta setmana
amb motiu de la cimera de la OTAN del 29 i 30 de
juny. Se’n parla a tota hora, a tots els mitjans, per COL·LECTA DEL 2 I 3 DE JULIOL
tots els canals. No vull afegir informacions, anàlisis o
reflexions al voltant d’aquest esdeveniment, perquè
no tinc prou elements per fer-ne una valoració asse- COL·LECTES ........ 58,75 €
nyada. Però aquest fet m’ha portat a “pregar la reali- OBRES ...................30 €
tat” des d’una perspectiva que podríem sintetitzar en
una paraula: SEGURETAT. Al llarg de la història,
per sentir-nos segurs, s’han construït muralles al RECOMPTE DE LES OBRES
voltant de les ciutats, com a la edat mitjana. Alguns
hauran explicat la construcció del mur de Berlín com
a mesura per a impedir l’arribada de “perills estran-
gers”. Els palestins parlen del mur de la separació i Queda pendent obres fins al 30 de juny del 2022
els israelites l’anomenen barrera de seguretat, però
3037´65 €
és la mateixa construcció. I també trobem un mur a
la frontera entre EUA i Mèxic. I a les ciutats de Meli-
lla i Ceuta, unes elevades tanques. Les vacunes
ens han donat una certa seguretat, que potser ens NOCES D’OR
escaparíem d’agafar la covid, però no han estat una
garantia al 100%, ho veiem cada dia. Ara bé, encara El prop passat dissabte vàrem celebrar les no-
hi ha qui no té ni tan sols aquesta seguretat parcial ces d’or d’en Francisco
de no veure’s afectat per la infecció, perquè no te-
nen accés a aquest element de seguretat que són Palacios Guillén y M Pilar García Arrés
les vacunes, per a aquesta i per a moltes altres
malalties. Quants de nosaltres, per sentir-nos se-
gurs, quan entrem a casa i ja no hem de sortir més, ENTERRAMENTS
tanquem la porta amb clau: tot tancat i barrat!
FELICÍSIMA OSUNA PEREZ 82 ANYS
A partir de tots aquests exemples, podem dir
de debò que ens sentim més segurs amb mesures
d’aquest estil? O són prova que en realitat ens sen-
tim amenaçats?
I si vinculéssim més la “seguretat” a la “confiança”?
Entre els estats, perquè tots formem una comunitat MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
internacional. Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Entre les persones, properes i llunyanes, perquè Dijous i divendres missa a les 19:00h
som membres de la gran família humana. MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
Confiança en un mateix, en la perla preciosa que, o
RESIDENCIA AMMA O
sí o sí, s’amaga en el nostre interior. Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
En Déu, que podem trobar al nostre cor, en LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
els germans, a la natura. Que puguem pregar amb Despatx parroquial: dimarts i dimecres
el salmista: M’adormo en pau i reposo, perquè no- R
de les 18:45 a les 20:15h
més tu, Senyor, em fas viure segur. (Sal 4) Quan Càritas: I
m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança. Dimecres de 18 a 19:30 h S
(Sal 56)

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Dt 30,10-14
Dt 30,10-14
Lc 10,25-37
ELS FERITS DE LES CUNETES
La paràbola del «bon samarità» li va sortir a Jesús del cor, ja que
caminava per Galilea molt atent als captaires i malalts que veia a les
vores dels camins. Volia ensenyar a tothom a caminar per la vida amb
«compassió», però pensava sobretot en els dirigents religiosos.
A la vora d’un camí perillós un home assaltat i robat ha estat aban-
donat «mig mort». Afortunadament, pel camí arriba un sacerdot i des-
prés un levita. Tots dos pertanyen al món oficial del temple. Són perso-
nes religioses. Sens dubte es compadiran d’ell.
No és així. En veient el ferit, tots dos tanquen els seus ulls i el seu
cor. Per a ells és com si aquell home no existís: «Donen una volta i
passen de llarg», sense aturar-se. Ocupats en la seva pietat i el seu
culte a Déu, segueixen el seu camí. La seva preocupació no són els
qui pateixen.
A l’horitzó apareix un tercer
viatger. No és sacerdot ni levita.
No ve del temple ni tampoc per-
tany al poble escollit. És un
menyspreable «samarità». Es
pot esperar d’ell el pitjor.
No obstant això, en veure el ferit «se li commouen les entranyes».
No passa de llarg. S’hi acosta i fa tot el que pot: desinfecta les ferides,
les cura i les hi embena. Després el porta amb la seva cavalcadura a
un hostal. Allà en té cura personalment i procura que el continuïn ate-
nent.
És difícil d’imaginar una crida més provocativa de Jesús als seus
seguidors, i de manera directa als dirigents religiosos. No n’hi ha prou
que a l’Església hi hagi institucions, organismes i persones que estan
al costat dels qui pateixen. És tota l’Església la que ha d’aparèixer pú-
blicament com la institució més sensible i més compromesa amb els
qui pateixen físicament i moralment.
Si a l’Església no se li commouen les entranyes davant els ferits
de les cunetes, el que faci i el que digui serà bastant irrellevant. No-
més la compassió pot fer més humana i més creïble avui l’Església de
Jesús.