Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

Resum d’història per la selectivitat

CLASSIFICACIÓ DE FONTS
Segons quan van ser produïdes:

• Primàries: en el mateix moment que els fets

• Secundàries: posteriors als fets
Segons la forma de comunicació:

• Escrites (documents, discursos escrits, correspondència, ...)

• Visuals (pintures, cartells, fotografies, ...)
• Testimonis materials (edificis, escultures, objectes, monedes, ...)
• Testimonis orals
Tipologia documents: polític, jurídics, econòmics o quantitatius
D’àmbit: públic o privat

Tema 4: La Guerra Civil (1936-1939)

ELECCIONS GENERALS 1936: venim del bienni radical-cedista però hi ha l’escàndol de

l’estraperlo, hi ha desconfiança cap el govern i polarització política:

• Front d’esquerres (CAT) / Front Popular (ESP): Izquierda Republicana, Unión

Republicana, PSOE, PCE, Partido Sindicalista, POUM i UGT. Guanyen Manuel
Azaña
• Front d’ordre (CAT) / Bloc Nacional (ESP): CEDA, els monàrquics i els
tradicionalistes

Ambient tens i conflictiu: descontentament dels grans propietaris agraris, la burgesia i

l’església amb les reformes + augment de la violència política.

• José de Castillo: guàrdia d’assalt assassinat per falangistes

• Jose Calvo Sotelo: polític de dretes assassinat per guàrdies d’assalt
• Es processa l’amnistia de Lluís Companys i el seu govern
• Germans Badia: formaven part d’estat català i van ser assassinats per un pistoler
de la FAI acusats de torturar sindicalistes.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

COP D’ESTAT: 17 de juliol del 1936 a l’Africa, 18 de juliol a la Península.

Suport dels sectors militars monàrquics i conservadors i de la Falange

• Implicats:
o Amado Balmes superior de Franco que va morir dubtosament el dia
abans a Gran Canària.
o General Sanjurjo exiliat a Lisboa feia de cap (mort avioneta)
o Coronel Yagüe que era africanista i estava a Melilla va decretar l’estat de
Guerra a Ceuta.
o General Mola feia de director, 19 de juliol decreta l’estat de Guerra a
Pamplona (mort avioneta)
o Goded des de Mallorca el 19 de juliol fa un cop d’estat a Barcelona però
fracassa i els republicans el maten.
o General Quiepo de Llano s’apodera de Sevilla i amb els reforços de
l’exèrcit d’Àfrica vinguts amb el Pont Aeri aconsegueix algunes capitals
d’Andalusia.
• Fracàs perquè les ciutats més importants no van donar-hi suport.

ETAPES DE LA GUERRA

1a etapa (juliol 1936 – març 1937): aconseguir Madrid

• Objectiu dels nacionals: ocupar Madrid. Mola ho havia intentat des del nord però
no ho va aconseguir per la serralada. Franco avançava ràpid des del sud però es
va desviar cap a Toledo per alliberar els de l’Alcàsser. Dona temps als republicans
per aconseguir armament soviètic i organitzar una bona defensa.
• Setembre 1936: Mola ocupa Irun i Sant Sebastià
• Octubre 1936: arriben a les afores de Madrid, Junta de Defensa de Madrid ben
organitzades i no poden entrar.
• Febrer 1937: Batalla del Jarama i Guadalajara per aïllar Madrid, no ho
aconsegueixen
• Febrer 1937: Ocupació de la costa Mediterrània Sud fins a Motril + tancament
frontera francesa (no arriba material bèl·lic als republicans)
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

2a etapa (abril 1937 – novembre 1937): aconseguir cornisa cantàbrica per la industria
siderúrgica i deixar de tenir dos fronts.

• Abril 1937: Bombardeig de Gernika per ocupar el País Basc per part de la Legió
Còndor.
• Fets de Maig del 1937: CNT-FAI amb ajuda del POUM es revolten contra la
Generalitat, pretenen prendre el control de l’edifici de Telefònica de Barcelona,
els socialistes i comunistes recolzen el govern i es divideix el bàndol republicà en
dos.
• Juny – Agost 1937: s’ocupa la franja cantàbrica i el País Basc
• Agost – Setembre 1937: Batalla de Belchite al front d’Aragó per alleugerir la
pressió del nord. Un desastre perquè els republicans es desgasten sense
aconseguir res.

3a etapa (desembre 1937 – novembre 1938): arribar costa mediterrània i tallar la zona
republicana.

• Desembre 1937: ofensiva republicana sobre Terol, aconsegueixen ocupar-la

però es van desgastar molt.
• Febrer 1938: nacionals reconquereixen Terol i ataquen el front d’Aragó.
• Abril 1938: nacionals arriben a Castelló i divideixen la zona republicana.
• Juliol 1938: Batalla de l’Ebre per reunir les dues bandes republicanes, seria
decisiu per tenir alguna possibilitat. Va ser una guerra de posicions a cada banda
del riu. S’acaba al novembre del 1938 quan els nacionals reben reforços i els
republicans es retiren.

4a etapa (desembre 1938 – abril 1939): guanyar la guerra

• Desembre 1938: gran ofensiva dels franquistes entren per Tremp i bombardegen
tot Catalunya.
• Retirada de l’exèrcit republicà i exili cap a França
• Febrer 1939: Manuel Azaña renuncia a la presidència després que França i Gran
Bretanya reconeguin el règim de Franco.
 Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Març 1939: Coronel Casado fa un cop d’estat i crea el Consejo de Defensa

Nacional per negociar la pau a Madrid, Franco no va acceptar i van entrar sense
trobar resistència.
• 1 d’Abril 1939: Franco signa un comunicat on dona la guerra per acabada.

ZONA REPUBLICANA

Etapes Juliol 36 – Setembre 36 Setembre 36 – Maig 37 Maig 37 - Abril 39

Líders CNT-FAI i POUM
President: Manuel Azaña
Organització Política Cap de govern: José Giral
(els altres havien dimitit)
Comitè Central de Milícies
Antifeixistes (CCMA)
Organització Militar Junta de Defensa de Madrid
Guàrdia d’Assalt
Ajuda de la URSS (i Mèxic)
Capital Madrid
Largo Caballero (ESP) Juan Negrín (dimissió
Josep Tarradellas (CAT) Caballero)
Govern de coalició:
Socialistes + Republicans + Comunistes Stalinistes
Comunistes + Anarquistes Socialistes
(novembre)
Exèrcit Popular
Brigades Internacionals
Brigades Internacionals
Ajuda de la URSS (i Mèxic)
Ajuda de la URSS (i Mèxic)
València Barcelona / Exili

• Recolzament de l’església:
o Francesc Vidal i Barraquer: Arquebisbe de Tarragona que pensava que no
s’havien de posicionar, va haver d’exiliar-se
o Isidre Gomà: arquebisbe de Toledo i cardenal donava suport als
republicans

ZONA NACIONAL

Etapes Juliol 36 – Octubre 36 Octubre 36 – Gener 38 Gener 38 - Abril 39

Franco, Mola, Quiepo de
Líders Franco Franco
Llano
Junta Técnica del Estado
Junta de Defensa Nacional:
Falange Española
general Cabanellas
Organització Política Tradicionalista y de las Dictadura total
president (el fan fora al
JONS (M. Hedilla el van xutar):
setembre)
partit únic
 Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

Exèrcit Nacional (guàrdia

Exèrcit Nacional Exèrcit Nacional
civil i africanistes)
Organització Militar Ajuda Alemanya (Legió Ajuda Alemanya (Legió
Ajuda Alemanya (Legió
Còndor, Itàlia i Portugal Còndor, Itàlia i Portugal)
Còndor), Itàlia i Portugal
Capital Burgos Burgos Burgos

Tema 5.1: El Franquisme (1939-1959)

RÈGIM DICTATORIAL

• Concentració de poders: Franco era el cap del Movimiento Nacional

o Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
o Sindicat únic:
▪ SEU (Sindicato Estudiantes Universitarios)
▪ OSE (Organisación Sindical Española) → CNS (Central
Nacional Sindicalista)
o Frente de Joventudes (OJE)
o Sección Femenina: la cap era Pilar Primo de Rivera
• Autarquia: autonomia a partir de satisfer les necessitats amb la producció
nacional
o Paralització de la reforma agrària, però creació de l’Instituto Nacional
de Colonización (INC) que impulsà l’extensió del regadiu i la
concentració parcel·lària.
o Estricte control de l’Estat amb Servicio Nacional del Trigo cosa que va
promoure el mercat negre degut a la pujada de preus.
o La Indústria: Instituto Nacional de Industria (INI) que va promoure
l’explotació de recursos naturals i la producció d’energia, també la
indústria militar.
• Repressió de forma sistemàtica, tot el que no fos afí al règim era prohibit i
perseguit. Es van crear mecanismes jurídics:
o Ley de represión contra la masonería y el comunismo
o Ley de Seguridad del Estado
o Retorn de la pena de mort
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Exiliats a França on van ser tractats malament (camp d’Argelers) i després

va venir la II Guerra Mundial i els van mobilitzar. Mica a mica van anar
tornant però amb càrrecs, judicis sumaríssims o inclús afusellaments.

II GUERRA MUNDIAL (1939 – 1945)

Espanya es declara neutral, tot i així, té períodes de “no bel·ligerància” i d’ajudes amb
minerals i submarins o amb la División Azul (voluntaris falangistes). Recolzava a qui anés
a guanyar.

Un cop acabada ja no té el suport d’Alemanya i Itàlia, Franco promou certa

transformació perquè no se’l relaciones amb ells:

• Fuero de los Españoles (1945): recollia els drets essencials reconeguts en

qualsevol constitució
• Ley de sucessión a la jefatura del Estado (1947): quan mori Franco tornarà un
membre de la monarquia però no s’especifica qui.
• Ley de principios fundamentales dels Movimiento Nacional: confirmació de les
bases no democràtiques, pàtria, família i religió.

AÏLLAMENT INTERNACIONAL

1947: reobertura de la frontera francesa

1951: Retorn d’ambaixadors i ingrés a la FAO i a l’OMS

1952: ingrés a la UNESCO i celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic Internacional

(església catòlica)

1953: Pacte de Madrid (EUA + ESP contra URSS)

1955: Ingrés a l’ONU

1959: Visita oficial del president nord-americà Eisenhower

OPOSICIÓ AL RÈGIM

• Exili: camps de concentració o amagats

• La guerrilla: hi havia els maquis que feien sabotatge, el 1944 van intentar entrar
per la Vall d’Aran esperant que la població els donés suport però van fracassar.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

Quico Sabaté i Ramon Vila (Cara Cremada) van ser dos guerrillers catalans
assassinats.
• Oposició política:
o Partit comunista i govern republicà simbòlic a l’exili
o Monàrquics enfadats: Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII, no va poder ser rei.
Joan Carles, el net, va estar sota la tutela de Franco.
• Mobilització social: vaga de tramvies de Barcelona (1951) i aldarulls d’estudiants
universitaris.

A CATALUNYA

Repressió política

• Abolició de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Creació d’un govern a l’exili amb

Josep Irla com a president, al 1954 va passar a ser-ho Josep Tarradellas.
• Persecució del rojos i separatistes (3400 execucions) entre ells Lluís Companys el
1940. Va significar la eliminació simbòlica del catalanisme polític i la Generalitat
republicana.

Repressió cultural: l’objectiu era eliminar la nació catalana

• Prohibició de la llengua catalana com a llengua oficial, era exclusiva de l’àmbit

familiar. Es va castellanitzar la toponímia i prohibir la inscripció de noms catalans
al registre civil.
• Prohibició de símbols: la senyera, l’himne, cançons populars, la sardana.
• Al final de la II Guerra Mundial es va permetre alguna publicació de llibres o
teatre en català. En l’àmbit d’ensenyament o comunicació continuava prohibida.
• Clandestinament es va reorganitzar l’Institut d’Estudis Catalans. També es va
revifar el moviment escolta.

Franquistes catalanes

• Francesc Cambó, fundador de Lliga Regionalista, va fer aportacions econòmiques

al bàndol franquista.
• Josep Puig i Cadafalch, dirigent de la Mancomunitat, va marxar a Argentina
desentenent-se’n.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Eugeni d’Ors va abandonar el catalanisme per anar a Madrid i escriure en

castellà.
• Ferran Valls i Taberner va ser un filòsof que va demostrar obertament que era
falangista.

Tema 5.2: El Franquisme (1959-1975)

DESARROLISMO: govern tecnòcrata amb alta presencia de l’Opus Dei

• Pla d’estabilització (1959): l’objectiu era posar fi a l’autarquia i liberalitzar

l’economia.
o Canvi estable entre les pessetes i les divises
o Reducció despesa pública
o Moderació salarial (inflació)
o Menys intervencionisme
o Afavorir les exportacions i liberalitzar les importacions
o Estimulació d’inversions estrangeres
• Plans de desenvolupament (1964 – 1975): impulsats per Laureà Lopez Rodó, eren
objectius econòmics de 4 anys que per les empreses privades era inspiració i per
les públiques obligació. Compensaven el dèficit en el balanç comercial amb:
o Increment de turistes
o Inversió de capital estranger
o Remeses de divises (transferències dels emigrants)
• Polos de desarrollo: desenvolupament industrial per àrees que no ho estaven, va
fracassar.

EVOLUCIÓ POLÍTICA

• Creació del tribunal d’ordre públic (1963) per poder jutjar els detinguts en les
vagues, el comunista Julián Grimau va ser executat.
• Llei de premsa (1966) impulsada per Manuel Fraga que era ministre d’Informació
i Turisme. Es suprimia la censura prèvia però les prohibicions i sancions
periodístiques a posteriori van continuar sent habituals.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Llei orgànica de l’Estat (1967) aprovada per eleccions trucades, tres punts
importants:
o Separació de les funcions de cap d’Estat i de cap de govern.
o Representació a Corts: presencia dels procuradors familiars escollits per
vot restringit.
o Possibilitat a crear associacions polítiques si no eren contràries al règim.
• Procés de Burgos: judici militar per jutjar militants d’ETA, hi ha 9 executats.
• Acords de Madrid (1975): per evitar una guerra amb el Marroc es va cedir mig
Sàhara a Marroc i mig a Mauritània, va deixar de ser colònia espanyola.

NOVA OPOSICIÓ

SOCIAL

• Mobilitat obrera (per emmirallament amb Europa): creació de les CCOO

(comissions obreres) del PCE.
• Mobilitat estudiantil: el SEU perd influència i comencen les revoltes per
consciència de classe dels universitaris fills de burgesos.
• Mobilitat veïnal: van aconseguir canvis importants organitzant-se
• Fets de Palau: Crist-Catalunya liderat per Jordi Pujol canten la senyera davant
ministres.

POLÍTICA

• Partits d’abans la guerra: PCE que es legalitzat perquè accepta la monarquia,

PSUC (CAT) i PSOE amb Felipe González.
• Partit nou: Frente de Liberación Popular (Felipe)
• Contuberni de Munich: 118 polítics reunits per reclamar la democràcia abans
que entrar a la CEE (comunitat econòmica europea).

ESGLÉSIA

• Papes i bisbes posen en dubte el suport perquè veuen la manca de llibertat, la

violència i la repressió. El Cardenal Tarancón demana perdo en la conferència
Episcopal Espanyola.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

• Suport al sindicat d’estudiants: Caputxinada (1966), estudiants de la UB es

reuneixen a l’església dels caputxins, els troben i hi ha molts detinguts.

TERRORISME

• ETA: independentisme basc

• MIL, FRAP, GRAPO: extrema esquerra
• BVE: extrema dreta

MILITAR

• Unión Militar Democràtica (1974): Juli Busquets va ser un català que en va formar
part

DEMOGRAFIA I CANVI SOCIAL

Increment demogràfic (baby boom):

• Millores en l’economia amb el desarrollismo

• Disminució de la mortalitat infantil
• Poc control de la natalitat degut a la forta presencia del catolicisme

Migracions exteriors

• Emigració a Amèrica desapareix i augmenta cap a Europa perquè hi ha necessitat

de mà d’obra
• Caràcter temporal, amb la crisi del petroli tornen

Urbanització: d’un país agrícola a una potència industrial

• Migracions interiors cap a zones industrialitzades i turístiques

• Despoblació u envelliment de zones rurals
• Augment del sector secundari i terciari

Classe mitjana: es consolida i és fa més nombrosa

• Millora el nivell educatiu amb la Llei general d’Educació (1970)

LA SUCCESSIÓ
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

1969: Joan Carles I es designat el futur rei, va haver de jurar els principis del Movimiento
Nacional.

1973: Franco es retira com a cap de govern i dona pas a Luis Carrero Blanco, mesos
després és assassinat per ETA, llavors el president del govern passa a ser Carlos Arias
Navarro.

Novembre 1975: mort de Franco.

A CATALUNYA

• Fundació Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

• Assemblea de Catalunya (1971): llibertat, amnistia, estatut d’autonomia.
• Òmnium Cultural (1961): promoure la cultura catalana i la llengua.
• Nova Cançó, grup de joves cantants i autors, els Setze Jutges.

Tema 6: La transició i la democràcia (1975-1986)

1975: després de la mort de Franco, Joan Carles I proclamat rei d’Espanya. Confirma
Carlos Arias Navarro com a president del govern.

1976: el rei destitueix a Navarro per promoure una transició i evitar una tercera
república, Adolfo Suárez és el nou president.

• Llei de reforma política: dissolució de les Corts franquistes, reconeixement de

partits polítics i sufragi universal

15 de juny 1977: ELECCIONS GENERALS

• Aliança Popular (AP): Manuel Fraga, partit de dretes

• Unió de Centre Democràtic (UCD): Adolfo Suárez, guanya perquè era la opció de
la por.
• PSOE: Felipe González
• Legalització del PCE perquè va acceptar la monarquia: Santiago Carrillo

1978: nova Constitució que reconeixia que la sobirania resideix en el poble, que l’Estat
és una monarquia parlamentària, la divisió de poders, el sufragi universal, les comunitats
autònomes i la llibertat religiosa.
Marina Cerdó i Albertí 2019-2021

1979: ELECCIONS MUNICIPALS per reafirmar el poder d’Alfons Suárez. A les grans ciutats
guanyen els socialistes.

• S’aprova l’Estatut d’Autonomia de Sau, amb Josep Tarradellas com a President

de la Generalitat.

1980: ELECCIONS AUTONÒMIQUES A CATALUNYA, CiU (Convergència i Unió) forma el

primer govern autonòmic i duren fins el 2003.

1981: Cop d’Estat

• Dimissió de Suárez perquè perd el suport del rei i del partit. La UCD escull a
Leopoldo Calvo Sotelo i mentre estan fent la investidura entra el Tinent Coronel
Antonio Tejero i van segrestar el govern i els diputats.
• A valència, el general Milans del Bosch declara l’estat de guerra i ocupa la ciutat
amb militars.
• Finalment el rei va aconseguir reconduir la situació i el cop militar va fracassar

1982: ELECCIONS GENERALS, les guanya el PSOE de Felipe González i la UCD té un

daltabaix molt gran al canviar el líder.

• Seguretat social i generalització de la sanitat pública, despenalització de

l’avortament.
• L’atur augmenta i els salaris es redueixen.
• Torna el terrorisme d’ETA, hi lluita brutament

1986: Reconversió industrial

• OTAN: Suárez canvia d’opinió i passa a recolzar-la, fa un referèndum i surt que SI

• Comunitat Econòmica Europea (CEE): aconsegueix fons estructurals que
desenvolupen molt el país.