És la part de l’estudi de la llengua que estudia l’ús de les llengües pels seus usuaris dintre d’una

comunitat lingüística -actituds, usos, identitat, varietats- especialment de les comunitats

Sociolingüística lingüístiques on conviuen dos o més llengües, com corre a la nostra.

És a dir, quan hi ha llengües en contacte.

Fenomen que implica la convivència de diverses llengües dintre d’un territori i comunitat
Multilingüisme
lingüística.
Tothom sap que és una interferència, pel que respecte a la llengua és la influència que una
Interferències
llengua exerceix sobre altra en aspectes com ara el vocabulari, la sintaxi o la fonètica. No és
lingüístiques
sols la llengua A la que exerceix influència sobre la B.
Situació en la qual dos llengües conviuen sense cap problema, sense diglòssia. Les llengües
Bilingüisme
són usades indistintament sense tenir en compte ningun aspecte extralingüístic.
Bilingüisme Un individu és capaç d’usar dos llengües. És simètric si té la mateixa capacitat en les llengües
individual que coneix i asimètric, si no.
A la societat hom coneix i utilitza dos llengües segons allò que les normes socials dicten, de
Bilingüisme social forma conscient o inconscient. Un exemple és el fet que a un grup de valencianoparlants hom
parla castellà si hi ha un sol usuari d’aquesta llengua.
Bilingüisme Pot haver-hi dos tipus de bilingüisme territorial. A una territori hi ha dos llengües que tenen
territorial zones clarament delimitades. A l’interior de la Comunitat, es parla castellà, a la costa, valencià.
Però, per altra banda, també hi ha altre en el qual una llengua “invaeix” la zona de l’altra iniciant
un conflicte lingüístic.
Bilingüisme
unilateral o A una societat els parlants de la llengua B coneixen les dos llengües i els de la llengua A,
unidireccional majoritàriament, sols la seua.
Una llengua s’introdueix en una altra comunitat lingüística en la qual aconsegueix prestigi per
causes polítiques, socials, econòmiques… considerant-se així Llengua A respecte la pròpia que
es menyspreada, així és la Llengua B i generant en certs usuaris de la llengua B un sentiment
Conflicte lingüístic:
d’autoodi lingüístic. Aquest sentiment pot augmentar en nombre i intensitat pel pas del
temps.

És un procés pel qual una comunitat abandona la seua llengua per emprar una altra forània.
D’aquesta forma, els parlants de la Llengua B s’integren en la comunitat lingüística de la llengua
A. Durant aquests procés hi ha diversos aspectes que cal tenir en consideració.

El primer, el trencament de la transmissió generacional, els parlants de la llengua B deixen

de parlar-li la llengua als fills i empren amb ells la llengua A.
Substitució
lingüística
El segon, la dimissió lingüística, els parlants de la llengua B deixen d’emprar la llengua i
comencen a usar la llengua A. La llengua B, moltes vegades no està normativitzada pel que
escriure i parlar amb ella és difícil i costós.

Amb tot pot haver dos processos que aconsegueixen revertir la situació la normativització
lingüística i la seua normalització.
Diglòssia Una llengua, llengua A, és considerada superior a l’altra, llengua B. La llengua A gaudeix de
prestigi i és l’elegida per a situacions considerades importants, que cada vegada són més, i la
llengua B sols per a situacions quotidianes, cada vegada més infreqüents ja que la llengua A
guanya àmbits d’ús amb el pas del temps.

La llengua A sol tenir el suport de les institucions públiques i, també, privades, mentre que la
llengua B és abandonada, o fins i tot, reprimida per aquestes, llengua minoritzada.
Prejudicis lingüístics Un prejudici és un sentiment, una reacció, irracional cap a una persona, grup social o llengua.
Pel que respecta a les llengües se li atrubuiexen a la llengua B una sèrie d’impediments que la
inhabiliten per a què es realitzen amb ella tasques rellevants, estudiar amb ella coneixements
acadèmics o realitzar expressions culturals importants. “No es pot estudiar amb ella
matemàtiques” “Una llengua que ens separa de la resta” “És inútil…”

Si que se li atribueixen qualitats, que, a més, l’allunyen dels àmbits oficials i culturals “Es bona
per a fer acudits” “¨¨És una llengua molt bonica...(però per anar per casa)” “La llengua dels
avis…”

Diglòssia Un dialecte és considerat pels parlants de l’altre com a superior i hi ha tendència a emprar-lo en
interna detriment de l’altre.

Diglòssia i Les dues llengües tenen àmbits d’ús molt definits. La llengua A per a situacions considerades
Bilingüísme formals i la llengua B per a les informals.
Diglòssia Els membres d’un grup, habitualment poderós, introdueix un altra llengua per a, diguem-ne,
sense bilingüisme comunicar-se internament i diferenciar-se de la resta de la societat. A la Rússia presoviètica la
noblesa usava el francès i no el rus.

Bilingüisme Una comunitat lingüística aprèn una segona llengua de forma voluntària, per exemple l’anglès,
sense diglòssia però aquesta llengua no és introduïda en els usos habituals de la comunitat per ningún grup.

Ni bilingüisme A una comunitat lingüística no existeix una segona llengua pel que no hi ha cap tipus de
ni diglòssia problemàtica lingüística. Portugal, Castella, Anglaterra.

Llengua que tot i poder ser d’us majoritari a un territori sofreix políques que impedint un ús
Llengua minoritzada normal d’aquesta busquen disminuir el seu nombre de parlants per tal que un altra, normalment
de procedència forastera, n’ocupe el seu espai, la llengua A o dominant.

Llengua minoritària Llengua amb poc nombre de parlants però que no sofreix cap procés de diglòssia o substitució
lingüísta necessàriament. (El suec)
La normativització lingüística és un procés pel qual la llengua B recupera la seua ortografia,
vocabulari, estàndard i esdevé un instrument vàlid per a ser emprat en tots tipus d’àmbits tan
Normativització
formals com informals. D’aquesta forma, pot iniciar-se el seu procés de normalització.
lingüística
La normalització lingüística és un procés pel qual la llengua B, minoritzada recupera, amb
polítiques de conscienciació, subvencions, discriminació positiva, integració administrativa,
Normalització
ensenyament escolar, actes de prestigiació… parlants i àmbits d’ús fins aconseguir ser una
Lingüística
llengua normalitzada.

Llengües
Són aquelles que s’utilitzen a tots els àmbits socials.
normalitzades