L'amic

Amic del cor, de l'ànima, del fetge, 

jo no sé fer rellotges, jo voldria 
anar plorant pel boulevard, la boira, 
i preguntar-li a Brassens si has dinat.
Enamorats que es palpen en el metro, 
pàtries del neon, sonets greixosos, 
el baf de col bullida, la nostàlgia, 
la llarga escala d'escalons de fusta.
Que estic trist, que et recorde, que no puc, 
un ofegat en el bocoi del vi, 
músiques de Vivaldi per l'estora.
Torne a la vida miserablement 
ple de papers, desistiments, silenci, 
amb calcetins de llana tots els dies.

BALLARINA NEGRA

Jo toque en tu la ràpida creixença

de l'arbre que ets, uns principis de selva,

ritus lunars, celeritats de fusta,

la sang veloç en allaus successives,

la saba en fils de nervis, de tendons

pertot arreu florint inesperats.

I encara més: com qui veu en el coure

el cor del llum, jo toque en tu la música,

contagiat i desbordat de sobte,

l'ull ancestral, l'originari riu,

la noció terrestre de la festa,

l'atracció de corrents o vertígens,

tu, ritme sols i d'una pell que crema

 tan sols tocant amb la punta dels dits.

En temps antics, gravats minuciosos,

hi havia amants, i torres, i merlets,

i amor intens de plant irreversible,

i rius molt grans, i florestes propícies.

Creuava els anys el renill d'un cavall

com una font oculta entre les fulles

o com un nu de faig sota la lluna.

Aquest amor que per tu jo sent, fondo,

té en aquell temps l'arrel convulsa encara.