Gestió de La Informació-3

GESTIÓ DE LA
INFORMACIÓ
Annabel Maymí Grèbol
Curs 2020 - 2021
Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals
Blanquerna
TEMARI GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
INTRODUCCIÓ. al TEMA 1
TEMA 1. Introducció a la Gestió de la Informació:

Societat de la Informació.
TEMA 2. Funcions de la documentació a l’àmbit de

la comunicació.
TEMA 3. Tipologia, valoració i credibilitat de les

fonts.
TEMA 4. Apunts legals. Propietat intel·lectual i drets

d’autor.
TEMA 5. La cerca d’informació i Internet com a font

d’informació.
TEMA 6. El valor de la informació. Fonts

d’informació especialitzades en comunicació.
INTRODUCCIÓ. al TEMA 1
Perquè és important la gestió de la informació pels professionals de la comunicació?
● Per ordenar la info, accedir, contrastar la info

● Perquè les TIC i la nova configuració de la societat (Societat de la
Informació/Societat Xarxa) ha comportat canvis substancials en l’estructura del
mercat laboral.
○ Estem davant d’un canvi constant / TRANSFORMACIÓ del mapa de les
ocupacions i les professions.
○ A la decada 60\70 hi ha un canvi de transformació de professions. elements
que s'afegeixen en la transformació professional, context 60 o 70
○ Les empreses aposten clarament per la transformació digital
● En l’àmbit de la comunicació parlem de dues crisis (processos de canvi): són en les
la que se situen les professions en la q ens ubiquem
○ Crisi econòmica→ Procés de canvi, té un impacte important
○ Crisi del sector→ Hibridació de perfils professionals; difuminació de les
fronteres (cada vegada menys definides) entre Periodisme, Comunicació
Audiovisual, i Publicitat i RR.PP. Fa 10 anys no existien les següents
professions: especialista en Màrqueting Digital, analista SEO i científic de
dades.
■ Expert en SEO (Search Engine Optimization): És la persona que
s’encarrega del posicionament de la web d’una empresa en els
cercadors. És l’especialista en optimitzar els motors de cerca per
generar entrades de qualitat a la web.
■ Expert en SEM (Search Engine Marketing): És la persona
especialitzada en Marketing en cercadors. Decideix l’estratègia de
marketing per donar visibilitat a la web d’una empresa i els conceptes
clau que cal promocionar per arribar a l’audiència seleccionada
(target).
■ Gestor de continguts (Digital Content Manager o Content
curator): És la persona que vetlla pels continguts digitals de
l’empresa.
○ Tots aquests perfil:
■ Gestionen el flux d’informació d’una empresa
■ Gestionen el procés de comunicació amb els públics
■ Dominen la tecnologia aplicada al procés comunicatiu; requisit
fonamental per a les titulacions de Graus en Comunicació.
■ Ens permeten tenir una millor comunicació amb els nostres públics.
● Perquè les TIC requereixen noves maneres de formar-se, d’apendre i d’informar-se.
No només es requereix formació amb les noves tecnologies sinó formació específica
en l’ús d’aquestes noves tecnologies i de la seva aplicació a l’àmbit de la
comunicació. Alfabetització digital = EDUCACIÓ AMB I EN TIC. El context Covid-19
accentua encara més les denominades bretxes digitals d’accés i d’ús TIC.
● La gestió de la informació a través de les TIC és fonamental a la societat xarxa i més
encara per als professionals de la comunicació.
● La documentació forma part del treball d’un comunicador i es veu reflectida en
la seva feina; de manera més o menys explícita.
Quina és l’essència de la gestió de la informació?
1. Documentació→ És una disciplina científica fonamentada en la recopilació,

l’emmagatzemament, l’anàlisi i la difusió de la informació en formats diversos amb
l’objectiu de fer-la accessible.
2. Doc aplicada a la comunicació→ Conjunt de ciencies que permeten produir
informació de d’actualitat, qualitat.
OPENDATA→ L'obertura de dades públiques consisteix en posar la informació que

posseeix el sector públic a l'abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts,
seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió. Al mateix temps es facilita
l'accés a aquesta informació per tal de fomentar la seva reutilització. Quan parlem de open
data son les dades que tenen les institucions públiques en relació la ciutadania, es l'obertura
de les dades públiques. la ciutadania les pugui reutilitzar: fer aquesta gestió, pugui revertir
en la ciutadania i les pugui utilitzar per algú diferent. Usos:
- Disseny d’Apps (mòbil, web, etc.)

- Anàlisi de dades per a estudis sobre
- diferents aspectes
- Generar negoci partint de les dades publicades en obert (“infomediarios”)
- Ajudar a la presa de decisions
Ex: Web de l'ajuntament trobem dades obertes anonimitzades i específiques sobre la

ciutadania, es administració pública. tractar les dades per revertir en un millor
coneixement de l'empresa i els seus públics. aquesta gestió de l'open data es cada
vegada més una sortida professional
BIG DATA→ Fenòmen i procés relatiu a l’obtenció i processament d’ingents quantitats de

dades amb l’objectiu de detectar determinats patrons que facin possible establir prediccions
vàlides per a la presa de decisions. No només les administracions acumulen aquest volum
de dades sino q les empreses també ho fan a les dades q es recullen a l'empresa dins del
seu public. patrons de conducta dels nostres clients. el q volen les empreses al tractar info
es generar estratègies intentant predir com actuaran els seus públics.
1. Volum ingent de dades diferents

2. Varietat: dimensions diferents, gènere, edat, nivell socioeconòmic
3. Velocitat: aquestes dades arriben a gran velocitta i sacumulen a gran velocitat
4. Veracitat: requereixen contrast i poder verificarse
5. Valor: donar valor, poderles contextualitzar a partir d’altres dades
TEMA 1. Introducció a la Gestió de la Informació:
Societat de la Informació.
INTRODUCCIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (I)
La foto es un resum de com els instruments

comunicatius han marcat com hem pogut gestionar la
info que generem. Cada instrument comunicatiu ens ha
canviat la manera de tractar, emmagatzemar i accedir a
les dades que teníem.
El paper de la informació a la societat: evolució històrica – principals fites

informacionals
- Tradició oral→ La memòria com a instrument de gestió i emmagatzematge de la

informació. Transmetre de generació en generació fet històrics, creences religioses,
coneixements tecnològics… per tradició oral.
- Alfabet→ Permet assignar un signe a cada lletra i codificar la comunicació oral per
poder-la posa per escrit. El naixement de l'alfabet. Els fenicis van ser els primers a
inventar un alfabet similar al nostre (segle XIII aC).
- Imprenta→ 1450 va néixer per Gutenberg i és la capacitat de representar
tècnicament aquesta escriptura. Representa
- L’inici de la democratització en l’accés a la informació
- Abaratiment dels costos en la transmissió d’informació
- La multiplicació dels lectors: alfabetització
- La creació d’un nou sector d’activitat econòmica: sector editorial
- Internet i la web 1.0→ Neix a la dècada dels noranta coincidint amb un boom de la
informació i la tecnologia: World Wide Web. La WWW és un conjunt de protocols que
permet la consulta d’arxius d’hipertext mitjançant la xarxa Internet. La web en la que
s'han mogut els pares. web estática on l'usuari es un receptor d’info i no pot fer res
mes q consumir info, es un accés limitat.
- Web 2.0/ web social / web relacional→ A partir de 2006 neix per les xarxes socials
com facebook, yt. Neix amb la finalitat que és generar estructures q la gent pugui
omplir de contingut. Web on nosaltres decidim quan, com volem rebre la info i tenim
mecanismes per tractar les dades. La web 2.0 desdibuixa les figures d’emissor i
receptor generant infraestructura amb l’objectiu que la societat generi nous
continguts. Una web 2.0 caracteritzada per la participació dels ciutadans, per la
possibilitats de generra constinguts. es la web de les xarxes socials que ens han fet
repensar la manera en que accedir, tractem, generem i compartim la informació.
- Conversió del públic passiu en usuari actiu: passem de ser purs
consumidors q accedim unidireccionalment a ser usuaris actius que
poden decidir i prendre decisions sobre aquesta info a la que volen
acceder. De consumidors a prosumidors.
- Possibilitat de crear comunitats: possibilitat de crear comunitats
virtuals amb persones q tenen determinats gustos, basades en les
afinitats.
- Capacitat que siguin els mateixos internautes els que defineixin com
volen veure la informació. Ex: xarxes socials diuen quina info ens
interessa y q la info vingui a tu. rsss font d’informació o instrument q
filtra millor la info a la qual volem tenir accés. ex: de la vanguardia a
baix de tot.
Ex: productes o plataformes d’etiquetatge social que permitin etiquetar per filtrar ràpidament
la info com delicious i Diigo, webs que ens permeten curar contingut: busquen, difonen,
sistematitzen, tracten informació com Pinterest i xarxes socials com Facebook.
- Web 3.0 o web semàntica→ Conjunt d’iniciatives destinades a convertir la World

Wide Web en una gran base de dades amb capacitat per a un processament
sistemàtic i consistent de la informació (...) amb l’objectiu que els ordinadors puguin
desenvolupar tasques de gestió partint de lainterpretació de la informació i la presa
de decisions adaptades el context.
- Objectiu: explotar les possibilitats de la Intel·ligència artificial. Generar una
WWW que permeti als ordinadors entendre millor les cerques que fem i
raonar els resultats que retorna la nostra cerca a partir dels continguts, els
contextos i les necessitats d’informació.
- Desig:
- Que internet sigui algo més que un repositori de info ordenada i la
cerca més sofistifada i estructurada.
- Que cada vegada més la WWW sigui una gran base de dades.
- Que aquests algoritmes predeixen q es el que volem.
- Web 4.0 o IOT→ Conjunt d’iniciatives que involucren, també, la coneguda com a
Internet Of Things (IOT) amb espais i aparells connectats i gestionats, en molts
casos, per bots. Internet del Big Data. L'accés de la info es fa més fàcil per
s’accedeix mitjançant dif. dispositius. no només estem connectats nosaltres sinoq
les coses també. ex: ara el coche també envia info, la nostra lavadora també… com
altres aparells envien informació.
Curació de continguts: content curator: Una estratègia de marketing (marketing de

continguts). Consisteix en cercar, seleccionar, classificar, organitzar i orientar els continguts
d'una empresa o institució en funció dels seus objectius i del públic al que va adreçat. 4S del
content curator:
- Search: cerca
- Select: selecció
- Sense making: caracterització
- Share: difusió
Les Xarxes de Comunicació Social o SNS (Social Network Sites) s’han convertit en noves
xarxes d’aprenentatge i coneixement
- La seva consolidació de les Xarxes permet conceptualitzar l’emergència d’una

Internet 2.0/3.0/4.0 fonamentada en una nova cultura (participativa i digital)
Cultura participativa: H.Jenkins: És una cultura amb barreres relativament baixes per
l'expressió artística i la participació cívica, és una cultura amb un fort suport a la creació i a
l'intercanvi de creacions pròpies, i és una cultura fonamentada en un cert tipus de
tutorització informal mitjançant la qual aquell més experimentat transmet els coneixements
als més novells.
- Ex: Tutorial de yt→ Requereix voluntat de la societat per compartir i transmetre i
dissoldre coneixement.
La informació digital és flexible i permet la re-creació (paper actiu): obliga a repensar i

reorganitzar.
INTRODUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (II)
Quin és el model de societat associat a la web 1.0 i 2.0?

A partir de la dècada dels 70 parlem d'una nova estructura social. La dècada dels 70
coincideix amb un primer boom de la tecnología.
Multiplicitat de conceptes:
- Yoneji Masuda. Societat de la Informació

- Daniel Bell/Touraine. Societat postindustrial
- Alvin Toffler. Societat superindustrial
- Marshall McLuhan. Aldea Global
- Neil Postman. Tecnopolis
- Scott Lash. Societat Mediatitzada
- Peter Drucker/Nico Stehr. Societat del Coneixement
- Javier Echeverría. Telepolis / Tercer entorn
- Manuel Castells. Societat xarxa. Ell és l’autor que ha popularitzat aquest terme.
Societat de la informació
- Neix com a conseqüència de les tecnologies, quan parlem de motor social, parlem
també de motor econòmic.
- Explica l’evolució de l’estructura social a partir de la dècada dels 70.
- Es fa popular (salta de la literatura científica al vocabulari social a la dècada dels 90.
- La nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de
les TIC, on la informació i el coneixement són el motor de la societat.
- La informació es converteix en la matèria primera
- L’economia d’aquesta societat es basa en el processament d’informació, depèn
fonamentalment de la seva capacitat per a generar, processar i aplicar eficaçment la
informació per a convertir-la en coneixement.
Societat del coneixement

- Es té aquest paper actiu davant de la informació.
- Neix a finals del 60.
- Es fa popular (salta de la literatura científica al vocabulari social) a la dècada dels 90.
- Adoptat per les institucions europees- com a substitut de la SI- al 2005.
Com teníem accés a la info abans del boom:
Ara és un model circular on les dades es mouen de manera circular per dotarla de sentit i
mai deixa de circular. model en q constantment ens hem adaptar per dotar de sentit les
dades.
Dades:
- Representacions simbòliques simples
- Fàcilment identificables i comunicables
- Aïllades, difícilment aporten informació rellevant
Informació: Són les dades organitzades i comunicades
Coneixement: Informació interpretada, contextualitzada i metabolitzada.
Ex de diferencia entre coneixement i informació: Si la profe ens diu tres milions… ens ha dit
una dada. però les dades aïllades no aporten quelcom rellevant. pero si diu que aquesta
dada correspon a persones i a aturats a 2021, l'hem convertit en informació perquè ho hem
organitzat i comunicat, la hem ubicat. si ens iud això ha suposat un increment de l’atur…. ha
donat una interpretació de la dada i ha aprofitat altres dades per donar li més context i ha
donat una interpretació de la dada, llavors passa a coneixement.
El fet que les dades tinguin una estructura tan clara, fa que sigui fàcil la seva gestió:
capturar, emmagatzemar i transmetre dades mitjançant tecnologies de la informació.
Conseqüentment, l’accés a més dades fa cada cop més q sigui més important verificar les
fonts. l'accés a més info no significa més info de qualitat sinó que ens fa més propensos a
estar pitjor informats.
Potencialitat vs. Realitat→ Potencialitat q ens dóna aquesta tecnologia, el q ens permet fer i
una altra cosa és la realitat. aquest mateix accés ens suposo nous reptes als quals hem de
donar resposta.
Determinisme sociològic: Depèn de com fem servir aquesta tecnologia: tenim tots els
ingredients per tenir una societat més informada però depèn de la educació, formacio i
apropiació q ens fem d'aquesta tecnologia. el model de societat no ens pot només fer
dependre de l’element coneixement perquè ens faria caure en: mes info mes coneixement.
Societat xarxa:
- L’estructura social resultant de la interacció entre organització social i el paradigma
tecnològic (innovació tecnològica constant) constituït en torn a les tecnologies
digitals de la informació i la comunicació
- Es comença a configurar a finals de la dècada dels 70 i comença a tenir boom amb
www.
- Característiques:
1. Articular (poden conviure) espai físic i espai de fluxos (virtual) → Per
exemple, ara mateix som un exemple de convivencia entre dos espais.
2. Articulació del temps biològic i el temps atemporal→ El temps atemporal,
característic de la societat xarxa, no té passat ni té futur. Hi ha la possibilitat
també de la comunicació asincrònica: la que no es produeix al mateix temps,
comunicació q es pot produir en temps diferents i això només es pot produir
en societat xarxa: espai on tot es un present. Ex: banc
3. Cultura de la virtualitat real→ És la cultura pròpia de la societat xarxa.
Implica que no es pot establir una distinció entre físic i virtual en termes de
realitat, donat que els processos virtuals formes part de la mateixa realitat.
Internet forma part de la nostra vida. Cultura on l'element virtual es igual de
real q el presencial i articula dos tempos i dos espais. Ex: consulta médica
que passa virtualment i això no significa q sigui menys real o llegir un llibre de
forma online.
4. Autocomunicació de masses→ Una nova forma de comunicació interactiva
caracteritzada per la capacitat d’emetre missatges de molts a molts, i en
temps real, en el moment que es vulgui. Qualsevol pot enviar missatges de
forma massiva. Som prosumers (produïm i consumim informació), tenim
capacitat potencial que no tots l'exercim (no tots fem missatge viral i exercim
aquesta possibilitat que tenim de generar producte comunicatiu que s'ha fet
viral). Ex: La forma en com comparteixes un tweet a twitter i el fas viral.
INTRODUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (III)

Cultura de la virtualitat real: “No vivim amb Internet; vivim a Internet. Internet forma part de
les nostres vides.” M. Castells → Parlar q estem a una cultura de la virtualitat real vol dir que
vivim a Internet. No establim una diferència entre el nostre entorn físic i virtual.
De consumidors a prosumidors:
- La societat genera i gestiona el contingut

- L’autocomunicació de massa apareix com a nou model de comunicació en
coexistència amb les formes tradicionals de comunicació i comunicació de masses.
- De la Web 1.0 (social) a la 2.0 (interactiva) o, fins i tot, 3.0 (participativa)
Narrativa transmèdia→ Tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos

mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d'interacció
de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l'univers narratiu
complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts i així s’aprofita cadascun
d'aquests canals i als públic als que van adreçats per reconstruir el discurs.
Reptes per a la gestió de la informació a la societat xarxa:

- Bretxa digital→ El concepte de bretxa digital neix per fer referència a les
desigualtats existents entre individus o grups en relació a la gestió de la informació
amb TIC. Hi ha dues tipologies o estadis de bretxa digital:
- Primera bretxa
- Apareix a mesura que es comença a expandir l’ús de l’ordinador i
d’Internet, amb l’adveniment de la “Societat de la Informació”
- Es posa l’accent en “l’accés”: tenir o no tenir connexió
- Es (re)produeix, sobretot, a nivell geogràfic: regions connectades
(tenien accés a la tecnologia) vs. regions desconnectades.
- Segona bretxa→
- Entén l’accés com una condició necessària però no suficient.
- Es posa l’accent en les condicions i la qualitat d’ús: alfabetització
digital
- Es (re)produeix entre generacions: nadius digitals vs. immigrants
digitals. Si no tens capacitat per dominar tecnologia ets un analfabet i
estas a l'altra banda.
- Superar aquesta bretxa implica, no només dotar la societat
d’ordinadors o dispositius tecnològics amb accés a Internet sinó dotar
la societat d’una alfabetització digital.
Nadiu digital→ Pertany a la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i

digital normalitzat.
- Nadiu digital. Mark Prensky

- Generació Net. Don Tapscott
- Millenial o Generación Y
- Generació Einstein. Jeroen Boschma
- Generació Z o post millenial
Immigrant digital→ Nascut abans de la popularització de les TIC. Pot manifestar una bona
voluntat i predisposició tecnològica, però l’entorn digital li genera, habitualment, incomoditat,
resistència o bloqueig psicològic.
El domini tecnològic→ És només una de les múltiples dimensions de l'alfabetització

(digital) necessàries per a la gestió de la informació. Allò que se’ns atribueix per efecte als
nadius digitals) no és més q una digitalització: habilitat q tenim com a nadius de portar la
tecnologia de saber com fer-la correr de manera intuitiva, domini del dispositiu, domini de
les apps. L'alfabetització, en el marc de la societat xarxa implica un procés d’aprenentatge
permanent.
Possibilitats de la gestió de la informació amb TIC→ Ubiqüitat en l’aprenentatge:

Aprenentatge q es pot produir en qualsevol moment i context de la nostra vida. aquesta rev
de la info és també una revolució educativa, aprenentatge ubiquo que es pot produir en
qualsevol moment i espai.
Ubiqüitat en l’accés a la informació però també en l’accés a la formació:
- L’aprenentatge ja no és un procés exclusivament formal (educació reglada o

formalment reconeguda).
- L’aprenentatge ja no és un procés exclusivament desenvolupat en entorns físics
(aules/acadèmies).
TEMA 2. Funcions de la documentació a l’àmbit de

la comunicació.
La documentació és una disciplina científica fonamentada en la recopilació,
l’emmagatzemament, l’anàlisi i la difusió de la informació en formats diversos amb l’objectiu
de fer-la accessible.
Documentació als mitjans de comunicació: “Es un conjunto de ciencias y técnicas

documentales al servicio de: la producción de informaciones de actualidad, el incremento de
su calidad, su almacenamiento y conservación y su difusión y reutilización”
FUNCIONS DE LA DOCUMENTACIÓ EN LA COMUNICACIÓ
Qualitat:
- Complementarietat→ Documentar el contingut principal per enriquir i
contextualitzar o situar la informació. A través de aportar credibilitat. Ex:
Contextualitzar una informació aportant informació retrospectiva.
- Credibilitat→ Quan es fa un ús intensiu de documentació, aquesta aporta
credibilitat al producte i a la marca/ empresa. Aportar documentació. Ex: aportar
documentació de fonts diferenciades per donar credibilitat a una determinada
afirmació. Ex: segons l'associació és l'aigua més bona...
- Verificació→ Relacionada amb la credibilitat. Documentar-se és fonamental per
donar informació fiable i versemblant. La informació ha d’estar ben contrastada i
verificada. S’aporten evidències. Ex: Aportar proves (imatges, dades,
gravacions...).
Creativitat: donar valor afegit a una notícia partint d’un procés de documentació que
diferencia i fa original en el producte comunicatiu resultant.
- Funció previsora→ Treballar i deixar en stand by diferents temes. Voluntat de
documentarse per elaborar producte comunicatiu q no es publicarà de seguida sino
que el prepararem i el deixarem en stand by, reposar, perquè hi ha un moment sera
específic per publicar. ex: les efemerides: notícies o esdeveniments q se sap i se
celebren tants anys desde q ha mort tal persona, noticies q ya han passat i en un det
dia es commemora el seu naixement. Ex: dossiers temàtics, obituaris,
efemèrides...
- Funció preparatoria de la creativitat→ Ens documentem en el procés d’investigació
per a la creació d’un producte (periodístic, publicitari, cinematogràfic...).Qualsevol
procés que té darrere una preparació. Sempre hi haurà aquesta funció preparatoria,
es com la funció comodin. Ex: Documentar-se per a preparar una entrevista, un
reportatge, un anunci, una pel·lícula...
Rendibilitat: Funció de la documentació que permet reutilitzar els materials informatius

generats per una empresa de comunicació; així com posar-los a disposició del públic
objectiu, novament. Implica tornar a posar a disposició dels públic aquell producte derivat
d'un procés comunicatiu. Que es pugui rendibilitzar l'esforç q s'ha utilitzar en un procés
comunicatiu. Ex: son espais webs de qualsevol institució q ens permeten posar a disposició
dels ciutadans dates dels ciutadans, informació q ella mateixa recull. Ex: arxius de diaris i
televisions; hemeroteques.
TEMA 3. Tipologia, valoració i credibilitat de les

fonts.
Font d'informació: són els recursos necessaris, ja siguin originals o elaborats, que ens
permeten tenir accés a una determinada informació.
Poden ser documents, persones o institucions. Per tant, trobem:
- Fonts d’informació documentals→ Llibre és un document, té un autor pero es

documental
- Fonts d’informació personals→ Relacionat amb la persona
- Fonts d’informació institucionals→ Una institució: govern (si parla a través d'un
document es documental institucional)
Alguns poden ser documentals i institucionals→ portaveu d'un partit
Portaveu d'un partit polític→ personal i institucional
Fonts d’informació: tipologia
Les fonts d’informació es poden classificar a partir de diversos criteris.
A part de per l'essència del q es la font, el model més freqüentment utilitzat és el criteri del
grau o nivell d’informació; que permet distingir entre:
- Obres primàries→ Proporcionen informació nova, original i completa (no remeten a
cap altra font d’informació). No ens remet a una font d’info dif perquè ella en si
mateixa ya te la info q necessitem. Ex: llibres, articles de revistes, diaris...
- Obres secundàries→ No contenen informació original ni final. Remeten a una font
d’informació primària. Quan no sabem a quina font concreta es troba la informació
que necessitem, consultem una font secundària. És una intermediaria entre tu i
aquella font q si q te el que necessites. Ex: cercadors, catàlegs de biblioteques,
bases de dades, bibliografies...
- Obres de referència / consulta→ Documents, fonts o serveis que serveixen per
iniciar el coneixement sobre una matèria o resoldre dubtes molt concrets sobre
aquesta. Per alguns autors són obres d’informació primàries; altres, les situen com
categoria independent. Un exemple seria Wikipedia que ens ajudarà a situar el tema
pero difícilment tindrem suficient per fer el q necessitem, info molt concreta que ens
permetrà iniciar un procés documental. Ex: enciclopèdies, diccionaris, anuaris,
traductors, atles, guies...
Altre maneres de classificar les fonts d'info:

- Per format: text, gràfic, àudio, audiovisual, multimèdia (text, imatge i so)...
- Per suport: en paper, digital...
- En funció de la seva cobertura geogràfica: internacional, nacional, autonòmica,
local...
- Segons la seva tipologia d’informació: general, especialitzada...
Les diferents classificacions són inclusives i no excloents; complementen la informació

sobre la font.
Per exemple: una enciclopèdia de la música catalana en paper, es podria classificar així:
- segons l’origen: documental

- segons el grau d’informació: primària / obra de referència
- segons el format o suport: en paper
- segons la cobertura geogràfica: nacional / autonòmica
- segons el tipus d’informació: especialitzada
Les webs són recursos d’informació específics d’Internet. S'han de saber classificar també i
podem identificar segons personals, primàries… Quan parlem de webs també les podríem
classificar en:
- portals especialitzats
- webs institucionals
- webs comercials
- webs de grups
- webs personals
LA QUALITAT I CREDIBILITAT DE LES FONTS D’INFORMACIÓ
1. Conceptes clau
- Desinformació /Campanya de desinformació→ Estratègia que, en el marc del
procés de formació de l’opinió pública, promou la difusió d’informació falsa, errònia
i/o d’opinió que es confon deliberadament amb informació amb l’objectiu d’enganyar i
de desestabilitzar. Les campanyes de desinformació volen distorsionar la opinió
pública partint de la voluntat de desinformar per desestabilitzar. Fake News és una
de les eines que es fa servir en aquesta campanya de desinformació.
- Postveritat→ Concepte i fenomen associat a Internet i a les xarxes socials, que
contribueix a amplificar la difusió d’informacions clarament contràries a fets
constatables, amb l’objectiu de crear i fer viral la confusió entre realitat i invenció per
a generar o alimentar tendències d’opinió. Apel·la i actua directament sobre les
emocions i les creences personals; i no sobre la raó, la verificació i l’anàlisi dels fets
reals. Llança ideas que apelan a un determinat públic que en comptes de
contrastar-les, les faran seves perquè alimetin les creences que algú té. ex: trump lo
q va fer de la lejía.
- Fake news→ Notícies falses que es confonen deliberadament amb informació amb
l’objectiu d’enganyar i de desestabilitzar.
- Deep fake news→ Evolució o sofisticació de les fake news on es fa ús de software
per a construir notícies falses on s’aporten evidències/proves falsejades com, per
exemple, imatges o vídeos manipulats. Vídeo editat fals q vol semblar cert, en lloc de
manipular la veritat com les fake news, les deep fake news manipulen la realitat
- Fast-checking→ Tècnica, estratègia o acció fonamentada en la documentació i
realitzada amb l’objectiu de verificar una informació o notícia. Davant d’un increment
de la desinformació i les fake news fan falta cada vegada estar més alfabetitzats
digitalment i lògicament tenir cada vegada més plataformes q permetin fer el
fast-checking. Exemple de plataformas fast checking seria newtral on està darrere
ana pastor, maldita o verificat.cat.
2. Estratègies per a valorar i avaluar les fonts d’informació

Avaluació o valoració de les fonts d’informació:
Tres criteris bàsics:
- Situar l’autoria (individual, institucional, corporativa, editorial…)→ Trajectòria
que denota una certa preparació i experiència, que aporta credibilitat i que és, en
termes generals, garantia de qualitat de la informació. Quan treballem amb recursos
d’informació específics és imprescindible cercar fonts que aportin informació sobre
l’autoria.
- Qualitat del contingut→ La informació està actualitzada, buscar elements que
posin si la info ha estat actualitzada. En el procés d’elaboració de la informació,
s’han tingut present altres fonts d’informació de referència? Ens aporta bibliografia
de referencia i com s'ha documentat la font per fer el seu producte o la seva info. La
bibliografia és important en els treballs, les fonts acreditades en las q thas
documentat. La bibliografia es bàsica per saber si el treball és de qualitat o no. Es
detecten errors? (d’ortografia, de documentació, de contingut, de coherència interna
del text...).
- Aspectes formals, d’organització i facilitat d’accés→ Navegació clara,
accessibilitat, rapidesa en l’execució de les peticions d'informació, sistemes d’ajuda o
explicacions sobre el contingut, llegibilitat, visibilitat de la web, restriccions… Info
sobre qui hi ha darrere d'aquella web, info sobre qui hi ha darrere: quina institució,
quina corporació, els objectius que té.
TEMA 4. Accés a la informació. Apunts legals.

Propietat intel·lectual i drets d’autor.
Poder acotar el propietari d'una obra quan cada cop a internet tenim més oportunitat de
transformar tot el que trobem i donar-li un nou sentit. En el marc d'aquesta cultura
participativa que s’alimenta del feedback. En el marc d'aquesta societat que hem vist, cada
cop és més difícil entendre i deleitar qui es el creador d'una obra i que entenem com a
propietat intel·lectual.
Propietat intel·lectual→ Conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i
patrimonials que la llei concedeix als autors (drets d’autor), per la creació d’una obra
literària, artística o científica, publicada o inèdita (que encara no s'ha publicat, original pero
encara no s'ha difós). Té vigència durant la vida de l’autor i durant 70 anys després de la
seva mort.
Per fer ús d’una obra amb drets en vigor cal l’autorització dels titulars dels drets.
L’autorització es pot demanar per dues vies:
- Directament als titulars

- Mitjançant les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual com:
- SGAE (Sociedad General de Autores y Editores)
- CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos)
- VEGAP (Visual, Entidad de Gestión de Artistas Plásticos)
- DAMA (Derechos de Autor de Medios Audiovisuales)
- SEDA (Sociedad Española de Derechos de Autor) (2020)
AQUÍ M’HE QUEDAT

La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets:
- Drets morals→ Aquests drets són irrenunciables i inalienables (no es poden cedir),
acompanyen l'autor o l'artista intèrpret o executant durant tota la seva vida. Entre ells
destaca el dret al reconeixement de la condició d'autor de l'obra o del reconeixement
del nom de l'artista sobre les seves interpretacions o execucions, i el d'exigir el
respecte a la integritat de l'obra o actuació i la no alteració de les mateixes. Son
drets que té l'autor i que no es poden cedir. Pertanyen a l'autor i mai podràn
pertànyer a ningú més.
- Drets patrimonials→ En el marc dels drets patrimonials, ubiquem els: “Drets
d'explotació: A l'autor corresponen també en exclusiva els drets d'explotació de la
seva obra en qualsevol forma. Tanmateix, a diferència dels drets morals, els drets
d’explotació sí es poden cedir. Destaquen els drets d'explotació que si que es poden
cedir, son drets d'autor pero q els autors els poden cedir a diferencia dels morals. Els
principals drets d'explotació previstos a la llei són:
- Reproducció: reproduir aquella obra: fixar l’obra en un mitjà que permeti la
seva comunicació i l’obtenció de còpies.
- Distribució: posar a disposició del públic l’original o còpies
- Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden
tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars.
- Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la
forma, de la qual es derivi una obra diferent.
- De col·lecció i obres completes: la cessió dels drests d’explotació sobre les
seves obres no impedirà a l’autor publicar-les reunides en col·lecció /
selecció o bé obra completa. Dret de recopilar les obres en una col·lecció i
posarles a disposició dels públics i es un dret que tot i que es cedeixi tmb
conserva l'autor.
El naixement d'internet va generar un repte que va fer necessaris actualiztar el marc legal
de la propietat.
Febrer de 2019: El congrés dels diputats aprova la nova reforma de la Llei de Propietat
Intel·lectual (LPI). Altres referents anteriors són la llei Sinde-Wert contra la pirateria
(març-desembre 2011).
Novetats 2019:
a) Regula molt més exhaustivament el funcionament de les entitats de gestió de drets, com
SGAE pel que fa: recaudació, transparència (informe anual), tarificació clara… Fa concretar
molt millor a les entitats els límits en els que han de treballar.
b) No necessitat d’autorització judicial pel tancament de pàgines web que incompleixin la

LPI (aquesta llei de la propietat intel·lectual) de manera reiterada. Ho pot fer directament la
Comissió de PI del Ministerio de Cultura. Ex: Des del govern una comissió pot decidir tancar
una web sense passar pel jutge.
Altres antecedents importants a la reforma LPI:
Novembre de 2014: nova reforma de la llei de propietat intel·lectual. va haver una

actualizació que situava un altre element que ara encara també es polèmic.
Novetats:
- Obliga als agregadors de continguts informatius (Google) a ”compensació per

ressenya” als autors de continguts “amb finalitats informatives”. Ex: busquem una
noticia a google doncs la normativa diu que google ha de pagar irrenunciablement al
mitjà de comunicació per recuperar aquesta notícia ja que els lectors no passen per
un diari per llegir la noticia sino a través de google i considerava que s'havia de
compensar per ressenya.
- “Dret irrenunciable” dels mitjans de comunicació a cobrar una taxa compensatòria.
Copyright ©
26 de març de 2019: Aprovació de la Llei Europea de Copyright (després de dos anys i mig
de negociacions).
Objectiu: adaptar els drets d’autor a l’era digital.
Articles polèmics de la llei: 15 i 17 (en versions prèvies a l’aprovació final: 11 i 13).
- Article 15 (Protecció de la premsa): Les grans plataformes que funcionen com a

agregadores de continguts (Youtube, Facebook, GoogleNews...) hauran de negociar
amb els editors periodístics quins continguts poden recuperar i en quines
condicions). Pagament per enllaç.
- Article 17 (Pensat per a plataformes que permeten compartir continguts online
(Exemple: Youtube). Intent per a augmentar el compromís de plataformes con
Youtube amb la gestió dels drets d’autor ampliant les seves responsabilitats en la
publicació de contingut que vulnera el copyright. (Detectar i eliminar). Finalment, no
es prohibeix als usuaris compartir fragments d’obres amb copyright amb l’objectiu de
“citar, criticar, ressenyar o fer paròdia”. Pensar perquè plataformes que
compareteixen continguts tinguessin més dificultats en relació amb els continguts q
comparteixen, es un intent per augmentar el compromís d'aquestes plataformes
alhora de gestionar drets d'autors.
En el marc d’una societat xarxa, d’una cultura participativa i de ciutadans que són
prosumidors...
La propietat intel·lectual i els drets d’autor són un repte per a la gestió de la informació
Som propietaris d'una obra encara que no li haguem publicar, sino que al generar-la a som
propietaris
Copyright→ El copyright © té per objecte informar de qui és el titular o cessionari en
exclusiva del dret d'explotació sobre una obra. A continuació del titular cal indicar el lloc i la
data de divulgació de l'obra. Per fer servir aquest símbol no cal fer cap gestió administrativa,
i qui el posa ho fa sota la seva responsabilitat. Podem registrar a: Registre de la propietat
intel·lectual. El copyright, per tant, restringeix o prohibeix l’ús d’una obra. Si no
s’especifiquen les condicions: tots els drets reservats (TDR). S’ha de demanar permís per
explotar l’obra més enllà de les limitacions que preveu la llei i que permeten, per exemple,
citar o ressenyar amb finalitats educatives o d’investigació.
A la que generem una obra és nostre i tenim aquests drets morals i patrimonials. Quan
parlem de copyright aprlem de resttricció, de fer
quelcom a aquella obra, sha de demanar permís
per explotar la obra. hem de poder citar l’autor i
es considera plagi cada cop q es fa això. Estem
en un context on els autors son els primers
interessat en que l'obra estigui en circulació i el
copyright com q és tan restrictiu a vegades no va
a favor d’això de l’autor. Llavors cada cop hi ha
més corrents que tendeixen a buscar mes
alternatives de la propietat intel·lectual que va
més enllà de la clasica q es copyright com es el
copyleft→ que no posa traves als autors que
volen q la seva obra circuli, son estratègies de
regular els drets d'autor establint matisos,
alguns drets estiguin reservats pero no tots. el copyleft es com una negociació.
Copyleft→ Autoritza l’explotació de l’obra en totes o en determinades condicions (Alguns

drest reservats: ADR) sense haver de demanar permís. Dins del moviment Copyleft, trobem
les llicències Creative Commons (CC)
Dins del moviment copyleft hi ha les llicències creative commons. Els creative commons son
una de les estratègies que més s’estan fent servir per el que volen els autors q es q la seva
obra arribi als seus públics.
Drets d’autor:
- Te copyright no podem fer absolutament res, les possibilitats d'explotació estan
reservades. l'explotació de l'obra ha de passar pel permís de l'autor o per les
institucions de gestió de drets.
- També, cada cop més existeix una voluntat de flexibilitzar tot el que te a veure amb
els drets d'autors.
- No tota la obra queda alliberada i de domini públic (allò que passa amb una obra un
cop han passat 70 de la mort d'un autor i es pot explotar).
Per tant, parlarem de 3 C:

- Copyright→ Tots els drets estan reservats, no cal fer cap tràmit per posar-li aquesta
C en una obra, el que implica es la propietat: és meu i no es pot fer res amb allò
- Copyleft→ Alguns drest reservats
- Domini públic→ implica q la obra ja ha passat a domini públic , que han expirat el
dret i la protecció vinculada amb els drets d'autor.
Com funcionen aquests creative commons? → Estan dins del moviment copyleft. ens
permeten com a autors indicar quines coses es poden fer amb les nostres obres només
amb alguns drets reservats i pot decidir quins creative commons funcionen a través de 4
condicions amb les q es pot anar jugant per fer 6 llicències creative commons (parteixen
aquestes 4 condicions).
4 condicions:
- By→ L’únic requisit que necessàriament ha de estar a totes les formes creative
commons, que fa referència al dret de ser reconegut com a autor o autora de la seva
obra: es un dret moral el reconeixement de l'autoria de l'obra i noes spot generar cap
llicència q es salti aquest dret. Representa l’autoría de una obra
- Nc→ Implica no comercial, no es pot fer un ús comercial de l'obra. si ens trobem una
llicència cc amb aquest símbol vol dir que no podem explotar la obra
- Sa→ Compartir igual, indica que aquella obra q tu generis partint de la obra principal
de l'autor, s'ha de compartir de la mateixa manera, pots explotar l'obra pero haurà
d'estar regulat amb una llicència com la meva. Per lo tant si treballes amb la meva
obra per generar-ne una altre haures de llicenciar-la amb el mateix creative
commons i no pots llavors posar-li copyright. S'ha de distribuir de la mateixa manera
- Nd→ No es pot derivar cap pibra de la meva, no pots adaptar la obra i generar un
nou contingut partint de la meva. no pots generar una obra derivada
Amb aquests 4 criteris combinant los surten 6 fórmules que obtindriem q hem de saber
identificar quan les trobem perquè implicaran qcoma a usaria q podem fer o no amb aquella
obra:
CC: Implica una llicència creative commons
6 fórmules / combinacions amb els criteris anteriors:

- La menys restriuctiva perq lunic q diu es el BY→ Qualsevol autor o autora q posi
llicència CC només diu q pots fer el q vulguis amb la obra l'únic requisit, criteri es q
has de citar al autor, recordar ahs partit d'una obra i identifica aquesta atribució de
l'obra de referencia que t’ha servit per fer alguna cosa. reconèixer l'autoria en aquella
obra que estàs fent servir. dret q te autor a ser reconegut
- By nc→ Reconeixement, atribució i a mes no pots fer un ús comercial de l'obra. ens
permet generar una obra derivada pero no permet explotar una obra comercialment,
econòmicament, pero pots generar una obra derivada.
- No comercial compartir igual→ No es podrà fer ús comercial de l'obra ni tampoc
de les possibles obres derivades perquè ens deixa fer obres derivades pero s'hauran
de compartir amb la mateixa llicència q l'obra original. hem d'atribuir obra original a
l'autor i podem fer obra derivada pero l’haurem de llicència amb la mateixa llicència
CC.
- Sinobraderivada→ Reconeixement no comercial sense obra derivada. no es
permetrà ús comercial i no podrem generar una obra derivada.
- Compartir igual→ Permet fer un ús comercial de l'obra i de les seves possibles obres
derivades pero q haurem de fer servir la mateixa llicència per a compartir-les
- Sinobra→ Reconeixement sense obra derivada. es permet l'ús comercial de l'obra
pero no es permet generar una obra derivada.
No s’ha de confondre la llicència creative commons amb el domini públic. Amb el CC

l’obra no és totalment lliure; l’autor decideix quins drets cedeix i com es pot utilitzar l’obra.
Sempre haurem de atribuir l'autoria d'aquella font q hem consultat. Hem de mirar q es el q
pot i no fer en aquella obra q te un CC i sempre es pugui fer el q es pugui fer haurem
d’atribuir l’autoria. La propietat no es cedeix però els drets d'explotació son els que sí que
podrem cedir. Tot i ser propietari d’un determinat producte cultural, això no implica poder
fer-ne difusió.
Cada vegada més autors busquen fórmules més flexibles per permetre ús i explotació de la
seva obra. Cada cop més fonts o recursos d'informació´o (general o específics de l’àmbit de
la comunicació) fan servir Creative Commons.
No respectar la condició de reconeixement de l’autor en una obra (amb tots els drets
reservats o amb alguns drets reservats) es considera PLAGI.
Què es considera plagi?
- Repetir un text sense fer referència a l'autor.

- Copiar imatges, música, etc. sense citar-ne la procedència.
- Utilitzar informació extreta d'un treball o publicació i no citar- ho.
- Parafrasejar un text, sense citar les fonts.
- Comprar o aconseguir un treball i presentar-lo com a propi.
Per evitar el plagi:
- Quan prenem notes, cal que anotem sempre les fonts que consultem. Quan acabem
el nostre treball, podrem citar la bibliografia i les obres citades dins del treball.
- Parafrasejar: podem utilitzar les idees d’una altra persona però fent servir les nostres
paraules, però hem d’incloure la referència bibliogràfica de la font original (a peu de
pàgina i també a l’apartat de bibliografia). Sempre que usem una font d’informació
com a referència l’hem de citar. CITACIÓ INDIRECTA
- Exemple de citació indirecta: Al llarg d’un text, hem d’identificar sempre els
autors de referència que en què es basen les idees que expliquem, tot i que
les expliquem amb les nostres paraules. CITACIÓ INDIRECTA. La manera
de fer-ho és la nota al peu de pàgina
- Incloure fragments d’obres com a cita: si reproduïm textualment un text, cal tancar
entre cometes (“) la totalitat del text citat. I incloure la referència bibliogràfica
completa. (a peu de pàgina i a l’apartat de bibliografia). CITACIÓ DIRECTA.
- Exemple de citació directa: Al llarg d’un text, hem d’identificar sempre els
autors i obres de referència dels fragments dels quals citem de manera literal
i entre cometes. CITACIÓ DIRECTA. La manera de fer-ho és la nota al peu
de pàgina.
- Les notes al peu i la bibliografia s’han de citar correctament seguint les pautes de
citació o manuals d’estil de cada Facultat. (FCRIB= ISO 690/TERMCAT)La
normativa de citació es pot consultar a l’espai web de la biblioteca de la Facultat.
(Biblioteques – serveis – com citar). Per a fer correctament un apartat de
bibliografia…
- Convé recordar que citem primer el cognom i després el nom o la inicial del
nom.
- Ordenem la bibliografia per ordre alfabètic.
- Si és digital s'ha d'afegir que es en línea (després del títol) i al final posarem
l’enllaç del recurs electrònic i la data de consulta.
CITAR
Monografies: AUTORIA. Títol. Edició. Lloc: Editorial, any. Núm. v. (Col·lecció; núm.)mISBN núm.
(opcional)
- Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1998. 26 v.ISBN

84-85194-81-0
Articles de revista: AUTORIA. "Títol de l'article". Títol de la revista Vol. (any), núm. de l'exemplar, p.
x-x
- GENTILHOMME, Y. "Termes et textes mathématiques: reflexions linguistiques non standard".

Cahiers de lexicologie Vol. 76 (2000), núm. 1, p. 57-89.
Articles de diari: AUTORIA (si hi consta). "Títol de l'article". Nom del diari [Lloc d'edició] (dia mes
any), núm., p. Cal fer constar el lloc d'edició del diari entre claudàtors si no forma part del nom del
diari. La data es dóna completa, en la llengua del document.
- RENDÉ i MASDEU, J. "Una Llengua útil". Avui [Barcelona] (2 gener 1997), núm. 6901, p. 18.
Recursos electrònics: AUTOR. Títol [En línia]. Edició o versió. Lloc de publicació: editorial o
distribuidora, any de publicació. [Consulta:]
- BELGIQUE. MINISTÈRE DE LA COMMUNAUTÉ FRANÇAISE DE BELGIQUE. SERVICE DE

LA LANGUE FRANÇAISE. Banque de données terminologique [En línia]. Bruxelles:
Communauté Française de Belgique, 2000.
<http://www2.cfwb.be/franca/xml/html/bd/bd.htm>[Consulta: 25 abril 2001]
TEMA 5. La cerca d’informació i Internet com a font

d’informació.
L’ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DELS CERCADORS I EL LLENGUATGE
D’INTERROGACIÓ
Fer una cerca d’informació consisteix a mantenir una conversa amb una font a la qual li
hem d’explicar les nostres necessitats informatives de la manera més precisa.
El procés de cerca d’informació:

- Comença quan es planteja una necessitat (o problema) d’informació i finalitza quan
es disposa de la informació per a resoldre el problema.
➔ Hauria de ser un procés reflexionant, hem d'entendre que quan iniciem procés de
cerca tenir clar el que busquem.
➔ Fases
1. Analitzar el problema i identificar les necessitats d’informació
2. Seleccionar la font o sistema d’informació
3. Cercar la informació
4. Valorar l’adequació dels resultats de la cerca
5. Gestionar (organitzar) i fer ús de la informació cercada
Què són els cercadors?
Els cercadors o motors de cerca són programes informàtics dissenyats per ajudar a trobar
informació emmagatzemada a la xarxa; mitjançant robots (també anomenats aranyes o
spiders) que cerquen i capturen els continguts de la xarxa.
Exemples molt representatius: Google, Microsoft Bing i Yahoo!
Google és, molt probablement, la font d’informació secundària de referencia que existeix.
Té una quota de mercat del 96% de les cerques per motor de cerca.
Claus èxit GOOGLE:
- Major índex de cobertura de la web visible (web indexada, q es pot recuperar)
- Fàcil d’usar
- Càlcul de rellevància: Pagerank (marca registrada i patentada per Google que
ampara una familia d’algoritmes usats per assignar de forma numèrica la rellevància
dels documents per un motor de cerca) basat en la quantitat i qualitat d’enllaços que
porten a la font.
Com funcionen els cercadors?

1. Les aranyes capturen el contingut de la xarxa. En funció dels conceptes q posem les
aranyes restraixen cap a una banda o altra.
2. Els dipositen en grans bases de dades on els ordenen segons categories.
3. Recuperen els continguts segons les consultes fetes i ofereixen una llista de
resultats en dècimes de segons. (prioritzen els resultats).
Concepte de silenci i soroll:
Silenci→ és el conjunt de documents que, tot i que són pertinents, no han estat recuperats
en el nostre procés de cerca. El procés de cerca ideal és aquell en el qual el silenci és igual
a 0. És a dir, recuperem tots els documents que són pertinents per a la cerca.
Soroll→ el conformen documents que han estat recuperats i que no són pertinents en el
procés de cerca. Ens ho ha recuperat però no és pertinent per la nostra cerca i la font no
sap si es pertinent o no a la nostra cerca. Exemple: Si cerquem informació relativa a horts i
ens recupera informació sobre shorts.
Concepte d’Internet visible o Internet invisible:
Internet invisible:
- no es troba indexada a Google o a d’altres cercadors.
- presenta formats incompatibles (html és el format més indexat).
- Intranets, llocs de pagament o bé que requereixen password.
- Webs autoexcloses de la indexació.
La cerca per interrogació
Consisteix en introduir termes en una casella de cerca i prémer un botó de “buscar”.
Cercadors com Google ens permeten:
- Cerca simple: Habitualment, una única casella on l’usuari introdueix el terme o

termes. Un cop ens facilita el llistat de resultats ens permet establir alguns filtres per
a polir la cerca.
- Cerca avançada: Amplia significativament les opcions de cerca. Permet concretar

més l’equació de cerca i filtrar els resultats (per idioma, regió, actualització, format
dels arxius...). Google permet fer cerca avançada per llicència de drets d’ús’ (CC).
La cerca per interrogació. Els operadors
Els termes de cerca són les paraules que fem servir per interrogar un cercador (conceptes
clau).
Els operadors serveixen per connectar els termes de cerca. Connectors que ens permeten
dir-li a google q busqui un concepte pero no vinculat a un altre concepte. Ens permet
concretar millor les operacions de cerca. Els més coneguts son els booleans (AND OR,
NOT), que reben aquest nom en honor a George Boole, matemàtic del segle XIX que va
posar les bases de l’aritmètica computacional amb l’àlgebra de Boole. Ens permeten dir-li a
al font q estem consultant (google) la relació q volem establir entre els conceptes claus. Els
operadors son estrategies, coses que ens poden ajudar per tenir els resultats q ens
interessen.
Manera de representar q passa quan apliquem a dos conceptes clau el connector: les
rodones pintades (diagrames):
Això és una estrategia que tenim per cercar a internet. No són fórmules exactes. Aquests
operadors booleans els hem de saber aplicar i que implica a cada cosa: si amplia o redueix
la cerca.
Operadors posicionals:
Near→ Ens permeten delimitar el nombre de paraules entre cada terme: Història NEAR·
Cinema. Ens recupera els documents on els dos conceptes clau apareixen amb un màxim
de tres paraules de distància. Recuperar conceptes estiguin al mateix context, mateixa
línea. Només vull els conceptes si van junts o 3 paraules entremig màxim.
Frase exacta→ Fa la funció d’un operador de proximitat. “...” Si volem que el cercador
recuperi els documents amb una frase exacta, talqual l’hem escrit, s’ha de posar entre
cometes. volem exactament la frase o conceptes q hem posat d'aquella manera.
Operadors de truncament: Permet substituir un o més caràcters d’una paraula. És molt útil
quan es desconeix com es completa una paraula de manera ortogràficament correcta o bé
quan volem que ens recuperi les diferents variacions possibles del concepte clau.Volem que
ens recuperi un apart dun concepte clau o bé quan volem ens recuperi tots els conceptes
que tenen la mateixa arrel. Per exemple, Automat* (automàtic, automatització, autòmat...)
Operadors de rang o comparació: =, <, >, >=, =<
Si N és un número determinat:

- = N recupera els documents que tinguin el número N
- >N documents que tinguin un número superior a N
- <= N documents que tinguin el número N o un númeroinferior a N
En molts cercadors i bases de dades s’utilitzen per delimitar la cerca per anys:
- >= 2014 documents a partir de l’any 2014
Operadors de presència o absència : + / -
- Les funcions són molt similars a AND (+) O NOT (-)

- Si no vols que aparegui una paraula, pots afegir un “-” davant; si vols que aparegui,
un “+”.
- Google utilitza l’operador AND per defecte quan no indiquem la relació exacta que
volem establir entre els conceptes clau.
L’ús del parèntesiè () → Quan es fan equacions de cerca complexes cal fer ús del
parèntesi per indicar si l’operació d’una cerca s’ha de realitzar abans que una altra.
- Publicitat AND (cinema OR televisió) No és el mateix que dir… (Publicitat AND
cinema) OR televisió
Ens permet fer parèntesis per indicar quina relació volem que s'estableixi amb els conceptes
clau que estem assenyalant.
Les cerques acadèmiques de google
Google Scholar (Google Acadèmic)
- Google Scholar és un cercador especialitzat en cerques d’informació acadèmiques o

científiques (articles de revistes científiques, treballs acadèmics, manuals docents,
tesis doctorals, informes tècnics...).
- Ens permet:
- localitzar informació acadèmica sobre un tema o un autor, i també ofereix
dades sobre la projecció o importància d’un treball mitjançant les citacions
rebudes (el nombre de documents que han citat aquesta font). Aquesta és,
també, una estratègia per a validar la qualitat de la font.
- indicar en quin moment, de quins anys son els conceptes clau q volem
recuperar.
- Si posem incluir citas: totes les fonts que hagin citat aquesta font i per tant
amplies la cerca.
- Saber quants documents científics te disponible que hagin citat aquella font
(citado por 500), això permet fiabilitat i credibilitat.
- Recuperar material per rellevància.
- Fer cerca avançada.
- Veure les cometes que hi ha perquè ens diu com se cita el document: com
se cita la font.
- Les alertes: Un instrument per al seguiment d’informacions. Ens permeten fer
una demanda d’informació i rebre-la sense haver de navegar o cercar a
Internet. Per a fer-ho, hem de configurar l’alerta i ens arribarà la informació
per correu electrònic, per exemple. Serveixen per:
- Fer el seguiment de
- l’opinió d’una empresa o producte (reputació)
- d’una notícia
- Mantenir-se informat sobre les novetats d’un determinat sector/àmbit
d’interès/temàtica.
- Fer que la informació vingui a nosaltres
RSS o Really SImple Syndication→ És un altre instrument per realitzar seguiments o
monitoratge d’informació a Internet sense necessitat d’un navegador. Es requereix un
software dissenyat per llegir els continguts (lector o agregador de RSS). Aquella font et faci
arribar al info sense haver d’anar tu a buscar-la. Alguns dels programes lectors de RSS més
coneguts són Netvibes o Feedly juntament amb el desaparegut Google Reader.
BASES DE DADES DE PRODUCCIÓ CIENTÍFICA
Dialnet→ Portal bibliogràfic que inclou una base de dades de continguts científics.
Actualment, inclou: articles de revistes, llibres i capítols de llibres col·lectius, actes de
congressos, tesis doctorals… Podem generar alertes sobre temes que ens interessi. Ens
permet fer una cerca avançada i poder concertar molt bé la nostra info. Podem cercar sense
identificar tipologia de document o indicant si volem recuperar només una tipologia concreta
de document (article de revista, tesi doctoral, capítol de llibre...). Permet citar fàcilment els
continguts (ISO 690) i establir filtres per a reduir la cerca. No sempre podrem recuperar
textos complets per la propietat intel·lectual i drets d’autor.
TDX/TDR→ TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) o TDR (Tesis Doctorales en Red), és una base
de dades de Tesis Doctorals del territori català i del conjunt de l’estat amb més de 33.000
tesis disponibles per a consulta. Hi ha moltes tesis per consultar en una det facultat o
universitat. Permet la consulta per universitat, autor, temàtica… i té accés a portals de tesis
de caràcter internacional.
TESEO→ Font d’informació sobre tesis doctorals, esta vinculat amb l'àmbit de comunicació.
A blanquerna a través accés biblio tenim accés i també tenim accés a bases de dades de
temàtiques relatives a la comunicació.
Catàlegs de les biblioteques→ El catàleg d’una biblioteca és una font d’informació
secundària que inclou el llistat de totes les obres (llibres, revistes, DVDs...) d’una biblioteca
o d’un conjunt de biblioteques. Fa d’intermediari entre nosaltres i tots els documents de la
biblioteca o, fins i tot, de documents que no hi són a la biblioteca (prèstec interbibliotecari).
Habitualment, presenta sistemes de cerca simples i avançades. Permet fer cerca simple
(concepte clau) o bé cerca avançada (establint més filtres i criteris de cerca). L’opció de
cerca simple ja ens permet acotar molt bé d’entrada, què volem obtenir. La cerca avançada
ens permet filtrar per autor, títol, temàtica, concepte clau... També per tipologia de document
(llibre, article...), per idioma, per any de publicació...
Opcions habituals per limitar i ordenar la cerca:
- Ubicació de la font (on la podem trobar?)

- Tipus de document (article de revista, llibre...)
- Any de publicació
Un cop visualitzem els resultats de la cerca, també permet:
- Ordenar resultats per data o rellevància
Catàlegs de biblioteca de referència:
Catàleg col·lectiu de les UNiversitats de Catalunya (CCUC-PUC): Consultable per web,

manté lligams amb els catàlegs locals i d’universitats associades. Això permet a l’usuari, un
cop ha localitzat un document al CCUC, anar directament a una de les biblioteques que té el
document i consultar la seva localització i el seu estat.
Hemeroteca→ És una font d’informació documental i secundària que emmagatzema,

classifica i recupera publicacions periòdiques (diaris, revistes...) que són arxivades per a la
seva consulta. Permet cercar per “Tendències” (permet conèixer els interessos dels lectors,
quina tipologia d’informació busquen… En molts casos, aquesta cerca esdevé, notícia) i
veure com ha evolucionat la publicació sobre un determinat tema al llarg del temps.
O bé: la col·lecció o conjunt de documents generats per una única publicació (un diari, una
revista, etc.), arxivats i classificats per a la seva consulta. Exemple: Hemeroteca d’un diari.
Recordatori: Funció de rendibilització de la documentació.
Cercar per tendència a Google: Google Trends permet múltiples filtres: comparació de
conceptes (com a la captura feta), filtre i comparació per regions, període de temps,
tipologia de cerca (imatges/compra/ notícies...). Google Trends i cerques com les que hem
vist ens permeten generar continguts també.
TEMA 6. El valor de la informació. Fonts
d’informació especialitzades en comunicació.
QUÈ ENTENEM PER AUDIÈNCIA?
★ L’audiència és el conjunt de persones que escolta, llegeix, mira o fa ús d’un
determinat producte o mitjà comunicatiu. No és el mateix que el públic objectiu.
Persona que mira, fa ús d'un determinat producte o mitja.
★ El públic objectiu (o target) és el grup d’individus al qual s’adreça un determinat
missatge, producte o servei. El públic objectiu sempre és major –en termes
quantitatius– que l’audiència. Grup d'individus a qui ens adrecem a qui s'adreça el
nostre missatge, no parlem de qui consumeix sinó a qui tenim pensat que s'adreçi.
públic al que ens adressem pel qual hem definit el producte.
★ L’anàlisi d’audiències és el conjunt de mètodes de recerca emprats per obtenir
informació quantitativa o qualitativa sobre les audiències.
PER A QUÈ ES MESUREN LES AUDIÈNCIES?
Per a conèixer el comportament dels públics i, essencialment:
- Decidir la programació (en el cas dels mitjans de comunicació)

- Decidir on, quan i amb quina freqüència publicitar-nos (en el cas de les empreses o
institucions).
COM ES MESUREN LES AUDIÈNCIES
Audiometria→ Mesurar audiències de comunicació.
Ara mesurar l'audiència del consum televisiu és més difícil perquè hi ha més canals, oferta..
pero a mes a mes perquè no tothom mira la tele a traves del dispositiu tele, per això és
difícil mesurar el consum televisiu.
3 tècniques: conjunt de mètodes que ens permeten obtenir info sobre les audiències.
- Sondeig→ és la selecció d’una mostra representativa a la qual se li demana
informació exhaustiva. Les dades obtingudes són estimacions. Previsió a través
d'una mostra representativa seleccionada seguint uns criteris científics (mostra que
representa conjunt de individus) a les quals se'ls demana inf exhaustiva sobre un
tema. Sondeig són enquestes telefòniques, presencials virtuals: agafar mostra
representativa duns individus, questionarlos, extrapolar reusltats i extreure
conclusions. Exemple: Estudi General de Mitjans (EGM).(Veurem aquesta font,
l’EGM, a l’assignatura)
- Panell→ és una tècnica de recollida d’informació que permet obtenir informació de
manera detallada i al llarg del temps sobre una mateixa mostra de persones
seleccionades (sempre són les mateixes persones). La diferència amb el sondeig
seria que quan fem un sondeig no sempre agafem la mateixa mostra. La gracia del
panell es que podem veure l'evolució que fa un determinat col·lectiu perquè sempre
seran les mateixes persones les que analitzem. Ens serveix bé per veure les
tendències de consum d'un det. sector. Exemple: Panells d’experts per identificar
tendències (educatives, tecnològiques, d’estils de vida...) Exemple: el sistema
d’audimetria és, també, un exemple de panell.
- Audimetria / Els audimetres→ Audiometria és la tècnica per mesurar audiències
televisives mitjançant l’audímetre. En canvi, l’audímetre és un aparell connectat a la
televisió que permet mesurar automàticament i permanentment l’audiència i les
condicions de consum televisiu (només al dispositiu tradicional: televisió). Analitza
consum d'una família al llarg d’un temps per extrapolar els resultats després en el
conjunt de la població. No pots tenir un audimetre a casa. no pots tenir audimetre si
no han estat seleccionat. es té en compte el consum lineal i si s'ha fet 7 dies
posteriors a la seva emissió. no hi ha audiometres en cap lloc que no sigui llar. els
grups tipo gran no valen. Els audimetres no permeten valorar la qualitat d’exposició,
les opinions. Kantar Media és l'empresa que gestiona els audímetres a l’estat
espanyol.
COM FUNCIONA L’AUDIMETRIA A ESPANYA?
❖ L’any 2017, a Espanya hi havia un total de 4.755 llars amb audímetres

(representaven aproximadament a 11.500 individus sobre un univers de més de
44.500.000 espectadors). Al llarg de 2020, es va incrementar la mostra fins arribar a
les 5.720 llars amb audímetres.
❖ Els audímetres recullen l’activitat de l’aparell televisiu quan es troba encès: (quan
s’encén, qui ho fa, si ho fa sol o acompanyat, a quina hora, quines cadenes mira,
quins canvis de canal fa i quan...).
❖ Es contemplen les dades sociodemogràfiques de les famílies; fet que permet
obtenir conclusions sobre el tipus de programes que prefereixen determinats grups
socials o els horaris de consum en funció de l’edat. Es tenen en compte les dades
d’audiències de persones amb una edat superior a quatre anys.
❖ Actualment, els resultats de consum tenen present el visionat linial (en temps
real), però també el consum televisiu no linial que es produeix durant els 7 dies
posteriors a l’emissió d’un producte (funció Timeshift) fet en dispositiu tradicional
(TV).
❖ Des del mes de març de 2017, els resultats de consum inclouen, també, la variable
“convidats”. Fins al 2017, tot i que hi havia la possibilitat de mesurar els convidats,
aquesta opció es registrava però no es comptabilitzava perquè sempre ha generat (i
continua generant) reticiències i suspicàcies: no es poden verificar les dades que
introdueixen les famílies sobre els convidats.
❖ Des del mes de gener de 2020, es tenen present, també, les segones residències.
Queden fora del sistema d’audimetria: hospitals, presons, hotels, aeroports, bars,
residències...
❖ Important: fins ara (2020), les famílies amb audímetres només els tenien instal·lats
a la primera residència i, en conseqüència, si es desplaçaven a la segona
residència, tot i consumir televisió, aquest consum no quedava reflectit.
❖ Aquest era considerat un dels principals reptes en la mesura d’audiències.
ELS AUDIMETRES
Avantatges Inconvenients
Precisió: es tenen dades segon a Autoria: Les dades corresponen realment als
segon. individus que estan mirant la televisió en un moment
determinat? no podem demostrar que qui hi hagi
Fidelitat: fa possible l’observació darrere de la tele hi es, la autoría es una variables
i anàlisi d’una mateixa que no depèn de l'instrument sino de la persona
llar/audímetre durant un llarg
període de temps. Possibilitat d’errors humans en la introducció
d’informació amb el comandament a distància de
Objectivitat: La informació l’audímetre.
sempre correspon al registre
realitzat per l’audímetre. Els audímetres no recullen l’audiència en llocs
públics (bars, restaurants...).
Diversitat cultural en un mateix territori: La selecció

de la mostra en funció de l’idioma que parlen tindrà
un impacte directe en les dades/consum recollits.
Només deixen constància de les accions i no de les

opinions.
No valora l’atenció que es fa a un determinat

programa (no valora l’actitud o qualitat de
l’exposició).
Moltes vegades tenim consum multipantalla, cada

vegada hi ha més dificultats tècniques per incorporar
aquests elements a la mesura d’audiències sense
generar duplicitats.
La introducció de la variable “convidats” altera

notablement els resultats d’audiència i genera més
sospites i suspicàcies en relació al sistema de
mesura d’audiències de televisió.
Les cadenes estableixen estratègies per a

incrementar les audiències que són qüestionables:
“trossejat” de programes.
Els mitjans de comunicació com que saben com funcionen la audimetres i les
característiques, aprofiten el coneixement que tenen per generar estratègies que els hi
siguin beneficioses per incrementar les audiències es el “trossejat de programes”: dividir un
programa i fer-lo passar per programes diferents, es una estrategia que es fa servir sobretot
en programes en directe i de llarga durada. Així maquillen les dades d’audiència i fan que
figurin com a programes independents. Ex: supervivientes, la isla. supervivientes debate,
expulsion… això laudimetre així ho interpreta com a programes diferents, i augmenta el
nombre d'espectadors. pràctica que permet maquillar les audiències en benefici el
programa.
CONCEPTES CLAU DE L’ANÀLISI D’AUDIÈNCIES A LA TELEVISIÓ
- Rating→ És el percentatge d’espectadors que veuen un programa o una cadena

sobre el total de l'univers potencial de consum. (A Espanya, conformat pels individus
majors de 4 anys). Percentatge que es calcula sobre el total de persones d'espanya
(audiencia exponencial). Calcula la gent q mira el programa sobre el total de
persones que són considerada audiències.
- Share (o quota de pantalla)→ És el percentatge d’espectadors que veuen un
programa o una cadena sobre el total d’espectadors que miren la televisió. Share és
un percentatge que es calcula sobre el total de persones que miren la tele en aquell
moment.
- Audiencia acomulada→ És el nombre d’espectadors totals que veuen un programa
o una cadena com a mínim durant un minut. No es valora el temps d’exposició al
programa (amb un minut, és suficient) i només es comptabilitzen una vegada (si
canvien de canal i tornen més tard, no es tornen a contar).
- Audiencia mitjana→ Nombre d'espectadors que han vist el programa sencer.
- Consum→ Nombre espectadors que veuen la televisió durant un determinat període
de temps, franja determinada de temps (minut, hora, franja, dia…)
Algunes pàgines web faciliten la radiografia de les audiències diàries, setmanals,

mensuals partint de les dades d’audimetria de Kantar Media. Us presento 3 fonts: Ecoteuve
(Permet cercar per canals, franges horàries, dia, minut d’or (minut amb més audiència
del dia) o spot d’or (anunci amb més audiència del dia)), FormulaTV (Aporta
comparatives mensuals, permet filtrar per dia) i Barlovento Comunicación (Aporta
informes d’audiència diària, mensual i anual. També permet cerca dies i mesos d’anys
anteriors.)
ELS NOUS REPTES DE L’ANÀLISI D’AUDIÈNCIES A LA TELEVISIÓ
1. Mesurar l’audiència versus conèixer el públic: Els sistemes de mesura

tradicionals (quantitatius) es troben en crisi des d’un punt de vista empresarial
(rellevància dels elements qualitatius de la mesura d’audiències per a la
personalització i segmentació de públics). Les empreses exigeixen, cada vegada
més, un major coneixement del target al qual es dirigeixen i les seves pautes de
consum.
2. Mesurament de l’audiència versus coneixement del públic: Ha canviat la manera
de consumir televisió, però també d’interactuar amb els continguts. Nova tendència:
monitoratge de les converses sobre televisió a les xarxes socials. No és el mateix
l’audiència “estadística” que l’audiència “social”
- Audiencia social→ mesura l’impacte d’un programa/contingut partint de la
conversa social que genera (en xarxes socials, com Twitter). És aquella que
no necessàriament, exclusivament està mirant un programa pero si el
comenta a través de xarxes socials. Sorgeix com a conseqüència del procés
de fragmentació de l’audiència tradicional. És fruit d’una segmentació en
funció de la interactivitat a través de les xarxes socials.
- Kantar Twitter TV Rating va ser comprat per Kantar Media per veure
què opinen els consumidors sobre allò que veuen i és ara Kantar
Social TV Ratings: ofereix en obert a la web de Kantar Media els 5
programes més comentats de la setmana anterior a twitter. Aporta les
impressions (nombre de vegades s’ha vist tuit), autors únics (el
nombre d’autors únics de tweets sobre un programa concret) i
audiència única (nombre d’usuaris únics que han vist Tweet (o
Retweet) sobre un det. programa. Els tweets son el nombre total de
tweets sobre un programa durant la seva franja d’emissió, 30 min
abans i 30 min després(inclou Tweets únics i Retweets).
- Estadística→ és la que mesura, quantifica, el consum partint de les
estratègies que hem vist (sondeig, panell, audímetre...). Quantifica el consum
a diferents de sondeig, panels, audimetres.
Hi ha programes que van tenir molta audiencia social pero poca estadística.
Mesurar les audiències (II) Què és l’EGM?
Estudio General de Medios→ Font d’informació sobre el comportament de les audiències

dels mitjans de comunicació (més enllà de la tele). També ofereix informació sobre
equipaments tecnològics i estils de vida. Elaborat per Asociación para la Investigación de
Medios de Comunicación (AIMC).
Com analitza les audiències l’EGM?
- És un estudi poblacional amb un disseny mostral anual que després es divideix en
tres parts (tres onades).
- L’univers (àmbit d’estudi) està constituït pels individus de 14 o més anys residents
en llars unifamiliars de l’Espanya peninsular, Balears i Canàries.
La mostra
- La mostra anual d’entrevistes personals (EGMmultimèdia) és d’aproximadament de

30.000 individus (a partir de 14 anys), dividida en tres onades. 25.500 “face to face”
+ 4.500 online.
- Per alguns mitjans existeixen ampliacions mostrals amb enquestes (telefòniques o
presencials) específiques, dedicades al mitjà en qüestió, que s’afegeixen a les
30.000 entrevistes multimèdia; és el cas de la ràdio, la premsa, les revistes o la
televisió.
Principals aspectes rellevants del qüestionari
- Dades de classificació sociodemogràfica

- Consum de mitjans (premsa, suplements, revistes,
cinema, ràdio, tv, Internet i Exterior)
- Equipaments tecnològics de la llar
- Consum de productes i estil de vida
Principals utilitats de l’estudi:
- Als mitjans: Informació sobre les tendències de consum de mitjans (anàlisi de

posicionament i competència, establir tarifes publicitàries...)
- Als anunciats: Informació sobre el consumidor (estil de vida), identificació de targets
publicitaris, estratègia de mitjans (on invertir en publicitat?, relació consum- marca).
Resum:
- Orientació per a l’estratègia de mitjans (on invertir)

- Orientació per a l’estratègia de programació (com programar-mitjans audiovisuals)
- Estratègies de màrqueting, posicionament i anàlisi de la competència
- La informació recollida es distribueix entre els associats (empreses que financen la
recerca).
- Les dades més generals es distribueixen en obert a la web d’AIMC en 3 de recursos:
★ El marc general dels mitjans a Espanya→ És l'informe que es fa un cop
acaba l'any amb les dades EGM de l’any anterior i taules comparatives
d’evolució de consum i equipaments a la llar.
★ Resums generals de resultats EGM→ Es publica 3 vegades l’any (3 onades) i
ofereix dades acomulades de les dif. onades en relació a tots els mitjans. És
el resum de cada onada, el resum general de resultats per onades.
★ Audiència d’Internet a l’EGM→ S’edita en 3 onades i ofereix dades i
evolucions d’ús del mitjà.
Glossari:
Penetració: Nombre de persones que s’han exposat a un mitjà durant el període analitzat.
S’expressa en percentatge respecte de la població total.
Audiència acumulada: És el nombre d’espectadors totals que veuen un programa o una
cadena/emissora com a mínim durant un minut. No es valora el temps d’exposició al
programa i només es comptabilitzen una vegada.
El share (o quota de pantalla): Percentatge d’espectadors que veuen un programa o una

cadena sobre el total d’espectadors que miren la televisió.
Mesurar la difusió dels mitjans OJD
OJD: OFICINA DE LA JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ
Difusió→ La difusió és el nombre d’exemplars d’un número d’una publicació periòdica que
arriben al seu destinatari final. Inclou els pagats individualment, la venda en bloc i les
subscripcions; la suma dels quals equival a la venda total o exemplars pagats. La difusió
equival a la tirada útil: nombre d’exemplars impresos menys els exemplars tornats perquè
no s’han venut.
ODJ→ Oficina de Justificación de la Difusión (OJD). Ofereix dades de tirada (quants

exemplars s’imprimeixen) i difusió (quanta gent acaba tenint accés) de diaris, revistes,
suplements, publicacions gratuïtes i mitjans digitals.
- Objectiu: Actua com a auditora de les dades de tirada i difusió dels mitjans* amb
la finalitat d’oferir informació d’interès als anunciants. Només d’aquells mitjans que,
voluntàriament volen ser auditats, fa una auditoria voluntaria, els mitjans que
volen ser sotmesos a questa auditoria son els mitjans que tenim el certificat del
l’ODJ, només audita als mitjans que han sol·licitat ser auditats.
- També disposa d’una divisió encarregada d’auditar la distribució de publicacions
gratuïtes (PGD: “Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles”).
- I un servei d’auditoria de mitjans digitals (OJD Interactiva)
- Permet conèixer, per exemple, el nombre de visites rebudes, la durada mitjana de
les visites, els navegadors únics, promig diari de visites, promig de visites de dilluns
a divendres, promig de visites al cap de setmana...
Com es produeix l’auditoria?
1. L’empresa auditada presenta periòdicament una declaració de la tirada,

subscripcions, vendes, serveis i difusió de la seva publicació durant el període
indicat (semestral o anual).
2. També s’ha de recollir la difusió mitjana de l’últim any.
3. OJD audita les dades i, en cas de validar-les, emet els certificats de control.
4. Recentment, ha obert altres línies d’auditoria, com:
a. OJD Eventos: auditoria d’esdeveniments
b. OJD Exterior: auditoria de campanyes de publicitat digital
Mesurar la inversió publicitària. Què és INFOADEX?
INFOADEX→ És el referent de control de l’activitat publicitària a l’estat espanyol. Aporta

informació diària als seus clients en relació a les inversions i insercions publicitàries. Des de
1994 elabora l’informe anual de referència sobre inversió publicitària a Espanya. També
realitza estudis autonòmics. És l'estudi de referencia sobre inversió publicitària a espanya
de mitjans convencionals o no. es fan estudis per cada comunitat i cada any es publica
l'informe sobre el darrer any tancat. A més, tenim els resums d’informes d’anys anteriors
d’inversió publicitària. Ens pot interessar conèixer la inversió publicitària dels mitjans ens pot
servir per saber on, quant, com i qui inverteix en publicitat (ex: la meva competencia).
Per a què serveix Infoadex?
- A l’anunciant: Com inverteix la meva competència?

- Al mitjà: Quins anunciants inverteixen en la meva competència?
- A les consultores: Com es comporten els sectors/ mitjans? Quines són les
tendències d’inversió publicitària?
Des del 2020 hi ha novetats en l’informe:

- Els mitjans convencionals (tv, premsa, ràdio, cinema, revistes, digital…) es diuen
mitjans controlats
- Els mitjans no convencionals (catàlegs, anuaris, actes de patrocini, mailing,
promocions) es diuen mitjans estimats
Novetats dels darreres anys/edicions:

- Al 2018 es va introduir una nova categoria d’anàlisi: publicitat via influencers
(considerada com a “no convencional”)
- A l’informe de 2020 (dades d’inversió publicitària del 2019) la categoria Digital inclou
l’anàlisi de la inversió publicitària en xarxes socials com Facebook, Instagram,
Youtube i Twitter.
Fonts d'info específiques de l'àmbit de la comunicació→ Són les que hem fet.
Fonts d'info generals→ Les estudiem per q la info q ens aporten és molt valiosa. Tenen un
impacte molt fort sobre l'àmbit de la comunicació.
Altres fonts d’informació (generals) de referència CIS I CEO
CIS i CEO, INE i IDESCAT→ Fonts d’info generals que ens permeten conèixer el conjunt de
les característiques de la societat tant catalana com espanyola
CIS→ Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)
El Centro de Investigaciones Sociológicas té com a finalitat l'estudi de la societat

espanyola, principalment a través d'enquestes. Permet la consulta, entre d'altres, dels
'Baròmetres’ d’opinió pública, que es realitzen mensualment. Dos dels documents de
referència que es presenten periòdicament (en aquest cas, mensualment) són:
1. Índex de confiança del consumidor: eina per interpretar y predir l’evolució del
consum privat a Espanya. És un indicador clau en l’anàlisi de la dimensió econòmica
d’un territori i és notícia cada mes.
2. Baròmetre: Enquesta personal realitzada a 2.500 persones de més de 18 anys

que inclou aspectes valoratius en relació a: situació econòmica, política, sistema
Govern /oposició, indicadors electorals, autoubicació ideològica i percepció dels
principals problemes d’Espanya.
CEO→ Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Organisme de la Generalitat de Catalunya que

realitza estudis d’opinió sobre intenció de vot, valoració de partits i de líders polítics; així
com estudis postelectorals. Elabora, supervisa o bé controla, en el marc de la Generalitat de
Catalunya, els estudis d’opinió dels habitants pel que fa la realitat catalana (geogràfica,
econòmica, demogràfica, social...). El Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del CEO recull
periòdicament (3 onades a l’any) la percepció de la societat catalana sobre política,
economia, mitjans de comunicació, comportament electoral i valoració de líders polítics.
Altres fonts d’informació (generals) de referència INE i IDESCAT
INE→ És la espanyola
IDESCAT→ La versió catalana
INE→ Instituto Nacional de Estadística (INE): És una font d’informació estadística oficial
de l’estat espanyol.Permet la consulta de gran quantitat de dades estadístiques
emmagatzemades i consultables percategories (agricultura, ciència i tecnologia, economia,
indústria, mercat laboral...). Les dades que ens aporta la base de dades de l’INE
(INEbase) són “curades” pels mitjans de comunicació, institucions, empreses
especialitzades, etc. (Segons la tipologia d’enquesta i el públic al qual poden interessar els
resultats).
Exemple: Les dades sobre la població que treballa o la població en situació d’atur que
s’obtenen de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), elaborada per l’INE.
Xifra o taxa i indicador específic.
IDESCAT→ Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). És una font d’informació

estadística de Catalunya. L’IDESCAT produeix estadístiques econòmiques, demogràfiques i
socials d'àmbit català. L’IDESCAT ens serveix, per exemple, per a obtenir dades relatives al
conjunt de la població de Catalunya amb possibilitat de segmentar i filtrar els resultats per
comarques, municipis, districtes... i, també, per edats, renda familiar, població estrangera,
nivell d’estudis, participació electoral, nombre de naixements, defuncions, matrimonis...

Gestió de La Informació-3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Gestió de La Informació-3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gestió de La Informació-3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GESTIÓ DE LA

Annabel Maymí Grèbol

Curs 2020 - 2021

Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals

TEMA 1. Introducció a la Gestió de la Informació:

TEMA 2. Funcions de la documentació a l’àmbit de

TEMA 3. Tipologia, valoració i credibilitat de les

TEMA 4. Apunts legals. Propietat intel·lectual i drets

TEMA 5. La cerca d’informació i Internet com a font

TEMA 6. El valor de la informació. Fonts

● Per ordenar la info, accedir, contrastar la info

Quina és l’essència de la gestió de la informació?

1. Documentació→ És una disciplina científica fonamentada en la recopilació,

OPENDATA→ L'obertura de dades públiques consisteix en posar la informació que

- Disseny d’Apps (mòbil, web, etc.)

Ex: Web de l'ajuntament trobem dades obertes anonimitzades i específiques sobre la

BIG DATA→ Fenòmen i procés relatiu a l’obtenció i processament d’ingents quantitats de

1. Volum ingent de dades diferents

La foto es un resum de com els instruments

El paper de la informació a la societat: evolució històrica – principals fites

- Tradició oral→ La memòria com a instrument de gestió i emmagatzematge de la

- Web 3.0 o web semàntica→ Conjunt d’iniciatives destinades a convertir la World

Curació de continguts: content curator: Una estratègia de marketing (marketing de

- La seva consolidació de les Xarxes permet conceptualitzar l’emergència d’una

La informació digital és flexible i permet la re-creació (paper actiu): obliga a repensar i

INTRODUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (II)

Quin és el model de societat associat a la web 1.0 i 2.0?

- Yoneji Masuda. Societat de la Informació

Societat del coneixement

Com teníem accés a la info abans del boom:

INTRODUCCIÓ DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (III)

- La societat genera i gestiona el contingut

Narrativa transmèdia→ Tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos

Reptes per a la gestió de la informació a la societat xarxa:

Nadiu digital→ Pertany a la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i

- Nadiu digital. Mark Prensky

El domini tecnològic→ És només una de les múltiples dimensions de l'alfabetització

Possibilitats de la gestió de la informació amb TIC→ Ubiqüitat en l’aprenentatge:

Ubiqüitat en l’accés a la informació però també en l’accés a la formació:

- L’aprenentatge ja no és un procés exclusivament formal (educació reglada o

TEMA 2. Funcions de la documentació a l’àmbit de

Documentació als mitjans de comunicació: “Es un conjunto de ciencias y técnicas

FUNCIONS DE LA DOCUMENTACIÓ EN LA COMUNICACIÓ

Rendibilitat: Funció de la documentació que permet reutilitzar els materials informatius

TEMA 3. Tipologia, valoració i credibilitat de les

Poden ser documents, persones o institucions. Per tant, trobem:

- Fonts d’informació documentals→ Llibre és un document, té un autor pero es

Fonts d’informació: tipologia

Les fonts d’informació es poden classificar a partir de diversos criteris.

Altre maneres de classificar les fonts d'info:

Les diferents classificacions són inclusives i no excloents; complementen la informació

- segons l’origen: documental

LA QUALITAT I CREDIBILITAT DE LES FONTS D’INFORMACIÓ

2. Estratègies per a valorar i avaluar les fonts d’informació

TEMA 4. Accés a la informació. Apunts legals.

- Directament als titulars

AQUÍ M’HE QUEDAT

b) No necessitat d’autorització judicial pel tancament de pàgines web que incompleixin la