Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

24- P. ibèrica fins a la dominació

romana.
El període cronològic que vam abastar és d'una mica menys d'un milió d'anys. S' inicia amb
els primers pobladors del gènere homo a la península, localitzats a la serra d' Atapuerca,
inclou tot el paleolític mitjà i superior, la introducció del neolític a través del mediterrani, les
cultures de l'edat del bronze, l'edat del ferro amb les colonitzacions grega, fenícia i
cartaginesa. Acabem amb la dominació romana, que culmina l'any 19 a.C. en finalitzar les
guerres càntabres. Al llargde tot
aquest temps la península no té una evolució homogènia, i es diferencien les àrees
mediterrànies meridional i septentrional, atlàntica meridional al voltant de la
desembocadura del Guadalquivir, atlàntica septentrional amb cantàbrica i les zones de
l'interior. Només després de l'última de guerra de conquesta romana la península adquireix
uns caràcters més homogenis.

PALEOLÍTIC i EPIPALEOLÍTIC

Durant el Paleolític els homos viuen de la caça i recol·lecció, utilitzen instruments lítics
tallats. El període del Paleolític Inferior no està representat a la Península Ibèrica perquè
correspon amb l' evolució de l' homo habilis que és exclusiva del continent africà.

Durant el Paleolític Mitjà podem trobar els gèneres homo ergaster, antecessor,
heidelbergensis i Neandertal. Aquest període està sent millor conegut gràcies a les
investigacions dutes a terme a partir de l'any 2018 a Burgos, desenvolupada per Bermúdez
de Castro, Eudald Carbonell i Arsuaga. D'aquesta manera els primers pobladors de la
península poden situar-se fa una mica menys d'un milió d'anys. Eren Homo Antecessor,
una espècie situada entre l'homo ergaster i anterior a Neandertal i Cromagnon. Se sap poc
sobre ells, ja que la mateixa espècie ha estat catalogada fa molt poc temps. Estan associats
a la indústria achelense. Els assentaments es feien als marges dels rius. Els neandertals els
situem entre 95000 i 28000

a.C., associats a la indústria musterienca. Estan documentats en tota la peníliasula i van

ser contemporanis de l'Homo Sapiens Sapiens, si bé sembla que aquest li va relegar dins
del nínxol ecològic fins a l'extinció. La vall de l'Ebre va ser l'última frontera que va separar

1 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

els neandertals dels cromanyons, sent travessada en un moment glaçat en què la llera del
riu va quedar gelada. Precisament a la Península Ibèrica s'han trobat les restes de
Neandertal més tardanes (28000 a.C.) a Gibraltar.

El període que anomenem Paleolític Superior es caracteritza per l'existència d'un solo
gènere d'homo, el Cromanyó o Sapiens. En aquest moment, que s'inicia fa 30000 anys, hi ha
una sèrie de canvis importants. L' extensió geogràfica i la densitat augmenten, l'
assentament es fa en coves per raons climàtiques, hi ha una expansió definitiva de la caça
major juntament amb un desenvolupament de la pesca i l’aprofitament del marisc roquer.
A més, apareixen evidències d'expressió artística. En aquest darrer punt és important
destacar, que és molt possible que amb anterioritat hi hagués altres formes d' art, que pel
seu suport no fossilitzen: fusta, plomes, etcètera. Els principals jaciments es troben a la
cornisa cantàbrica i els Pirineus. La primera cova que es descobreix amb pintures rupestres
és la d'Altamira el 1879. El representat són animals de caça major (cavalls i bessons
sobretot), figures humanes caçant o bé amb exagerats òrgans sexuals i mans tant en
positiu com en negatiu. Les interpretacions són diverses i no convencen a tots:

A. És l'art per l'art. No té més transcendència que cobrir la necessitat dels homes
d'expressar-se amb l'art.
B. Màgia propiciatòria (Abate Breuil). Es representa animals que es vol caçar, per
d'aquesta manera facilitar la seva captura.
C. Visió dual del cosmos (Leroi-Gourhan). El representat són símbols masculins (cavalls,
formes obertes) i femenins (bisons i formes tancades).

El Epipaleolític és l'etapa final del Paleolític. En ella els diferents grups

L'Epipaleolític és l'etapa final del Paleolític. En ella els diferents grups de caçadors i
recol·lectors han assolit un nivell molt alt de desenvolupament i no tenen necessitat de
buscar, com els grups mesolítics del Pròxim Orient, una forma nova de supervivència. És el
moment dels conxers, activitat molt especialitzada i estacional, como revela el fet que la
caça associada sigui d'individus joves.

2 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

NEOLÍTIC

El Neolític apareix per primera vegada en el que s'ha denominat el creixent fèrtil. Una zona
on la subsistència és difícil i l' augment de població obliga a optimitzar els recursos. Aquesta
necessitat imperiosa d'augmentar els recursos propiciarà que s'inventin l'agricultura i
ramaderia... Segons Rincón, atès que no hi ha comunitats mesolítiques a la península, ni
existeixen en estat silvestre les espècies domesticades (gramíneas, lleguminoses, ovelles,
cabres i vaques), el procés no és autòcton. A més, afegeix, no s'introdueix per una
colonització, sinó per un procés d'aculturació. És a dir, contactes amb grups neolítics que
permeten que els pobladors aprenguin les seves tècniques.

És, a més, un Neolític ceràmic. Afecta aquest primer Neolític a la costa de

Llevant i s'inicia en el sisè mil·lenni abans de Crist. A diferència del Neolític del mediterrani
oriental, en aquesta part, l'occidental, la residència continuarà sent en coves. Encara no
apareixen els primers signes d'urbanisme. Segons sembla arriba primer la ramaderia
d'ovicàprids i posteriorment l'agricultura. Segons Lewthwaite això, igual que l'aparició de
la ceràmica impresa, seria a causa d'un model social. Malgrat l'escàs nivell tecnològic, la
possessió d'una cabana ramadera era un element de rang social.

Les primeres zones on s'estén el Neolític són la costa mediterrània des de Catalunya fins a
Andalusia i Portugal. Es caracteritza per l' anomenada ceràmica cardial, que deu el seu nom
al fet que era decorada amb la conxa d' un mol·lusc anomenat cardium edule. Aquesta
ceràmica dona pas després a una altra sense decoració, en la qual es van augmentant el
nombre d'objectes. A Catalunya es dóna la Cultura dels Sepulcres a Fosses, que

objectes. A Catalunya es dóna la Cultura dels Sepulcres a Fosses, que a més del soterrament
en fosses destaca per l' ús de la variscita, pedra obtinguda mitjançant una tasca de mineria.
Això implica un complex nivell tecnològic, per a l' extracció del material i el seu posterior
comerç. A València és on apareixen primer nuclis habitats a l'aire lliure que formen entitats
majors. A Andalusia un dels principals jaciments és la cova de La Carihuela (Granada) on es
documenta des de ceràmica cardial fins a la ceràmica decorada a l'almagra del Neolític
Final. L'art llevantí, identificat inicialment com a Paleolític, avui no es discuteix el que
sigui Neolític, sinó la seva interpretació. Són pintures rupestres que representes escenes
protagonitzades per l'home, de caça o en la guerra. La dona apareix en actituds

3 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

domèstiques, identificable pels grans pits descoberts i vestir amb una àmplia faldilla. La
ubicació de les pintures no és en la profunditat de coves com en el paleolític, sinó en abrics
naturals a l' aire lliure.

. NEOLÍTIC FINAL o CALCOLÍTIC (edat coure)

Al Neolític Final o Calcolític comença la utilització dels metalls. No és la introducció del
metall el canvi més revolucionari, ja que és també ara quan s' inventa la roda, l' arracada,
els sistemes de regadiu, l' adobament i l' aprofitament dels animals com o força de tracció.
Això genera un augment de les poblacions i una major complexitat social. Un altre aspecte
característic del Neolític Final o Calcolític és el megalitisme, corrent cultural que es
caracteritza per la construcció d'enterraments col·legues sota monuments formats amb
grans blocs de pedra. Avui dia es considera originari de la península, per després tenir una
àmplia difusió arreu d'Europa i Pròxim Orient. Segons Renfrew van haver d'emprar-se com
una forma d'organitzar un territori més ampli i per senyalitzar llocs de reunió i culte. Els
focus principals es troben al sud de Portugal i Almeria, on es realitzen tombes de corredor i
el nord-oest on es realitzen els dòlmens.

El calcolític no es difon des d'un solo centre, sinó que va sorgir de forma simultània en
diversos llocs, un d'ells al sud-est peninsular, als Millars. En la Cultura de Los Millares
apareixen les primeres produccions a principis del tercer mil·lenni. Els Millars és un poblat
de quatre hectàrees que va haver d'acollir prop de mil habitants, estava emmurallat i
comptava amb una important necròpolis megalítica amb enterraments en tholos, una
corredor que dóna accés a una sala circular coberta amb una falsa cúpula. Compta a més de
diversos fortins als voltants per controlar tot el territori. L' aparició d' instruments d' ivori i
ous d' estruç en l' aixovar funerari delata contactes comercials de llarga distància.

A finals del tercer mil·lenni s'estén per tot Europa el calcolític, a través de diverses cultures
que tenen com a nexe comú el vas campaniforme (2200-1700 a.C.). Canvia la forma
d'enterrament, passant a ser individual. La forma més comuna és un clot circular a terra on
es diposita al fons el cadàver flexionat amb l'aixovar. La ceràmica que dóna nom a aquest
període està molt ben elaborada i amb decoració incisa de motius geomètrics i zig-zag.

4 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

EDAT DEL BRONZE

Dins de l' edat del bronze es distingeixen tres etapes, si bé les dues primeres les seves
diferències no són apreciables: antic, mitjà i final. Durant el bronze antic i mig el sud-est
peninsular es va avançar en la metal·lúrgia del bronze. La Cultura dels Millars va ser
substituïda per la Cultura de l'Argar (1700-1400 a.C.) a Almeria, Múrcia i Granada. D'aquí
s'expandeix a la resta de la península. S' estén cap a l' interior a la recerca de jaciments,
formant nuclis entre 100 i 600 habitants. S'entenen en urnes amb una llasta a sobre.
València i Catalunya reben influència argàrica.
Andalucía occidental continua el seu desenvolupament agrícola i miner precursor de
Tartesos. La zona galaico-portuguesa evoluciona ràpidament per la riquesa en or,
elaborant armes i joies d'excel·lent factura. La resta peninsular evoluciona lentament. En
aquests moments hi ha una diferenciació entre les cultures de la Mediterrània i les de
l'Atlàntic, que es mantenen aïllada una de l'altra.

En el bronze final destaca la part occidental de la península que s'insereix dins de la façana
atlàntica, moviment cultural que aboca des del dins de la façana atlàntica, moviment
cultural que abasta des del Bàltic fins a la península i es caracteritza per l' ús de determinats
objectes de metall. Són característiques les fatxes de taló, realitzades en motlles bivalves, i
els objectes d'or com el torques. Aquests últims, segons Ruiz Galvez, són objectes que
servien per establir llaços comercials dins d'una economia agrària molt puixant. És freqüent
l'aparició dels anomenats Atesoros (o tresors??), acumulació d'objectes encara avui no ben
explicada. El nivell tècnic que assoleix aquí l'orfebreria és molt alt.

D'altra banda el nord-est peninsular rep l'influx cultural dels Camps d'Urnes al final del
segon mil·lenni (1100 a.C.). El seu aspecte més conegut és el ritu funerari: dipòsit de
cendres en urnes ceràmiques tapades amb un altre recipient i enterrades en fosses,
formant extenses necròpolis. Sembla ser que van arribar grups humans en successives
onades, procedent del sud d'Alemanya, mesclant-se amb els habitants locals.

Al sud peninsular hi ha una decadència de la cultura argàrica, que alguns han relacionat
amb el fet que els Pobles del Mar que van assolar les societats urbanes del Pròxim Orient
i van trencar un florent comerç. No obstant això, la zona de la desembocadura del
Guadalquivir anar si va mantenir relacions amb Orient en aquests mateixos moments.
5 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

Sembla que la raó estaria en l'esgotament dels recursos miners. És al voltant del que
després serà Tartessos on es retrobin les cultures mediterrània i atlàntica a la península.

.. EDAT DEL FERRO: COLONITZACIONS I TARTESOS

Al final del Bronze arriben les colonitzacions mediterrànies de grecs i fenicis i la formació de
l'important nucli de Tartessos. De tal manera que l'edat de ferro es confon ja amb
nombroses cultures, unes procedents de fora i altres evolucionades des de les influències
dels pobles colonitzadors. El ferro apareix a la península al voltant del segle VIII a.C.

Els fenicis i els grecs van acudir a la península atrets per la seva riquesa mineral (plata, oro,
ferro i estany). El predomini comercial serà primer dels fenicis, després dels grecs i per últim
dels cartaginesos

dels fenicis, després dels grecs i per últim dels cartaginesos hereus dels fenicis. La primera
colonització fenícia és la fundació de Gadir, actual Cadis, que segons la llegenda és el 1100
a.C., encara que més probablement sigui cap al 800 a.C... És l'única ciutat a la costa
atlàntica, les altres seran mediterrànies, sent les principals Malaka (Màlaga), Sexi
(Almuñecar) i Abdera (Adra). Els fenicis ocupen terres verges de les costes malaguenyes i
granadines, creant ciutats amb port, fortificades i dedicades al comerç amb els indígenes i a
les activitats metal·lúrgiques, ramaderes , de pesca i artesanals. Segons Almagro es tracta
més de factories que de colònies. Des de Gadir es va iniciar la colonització del baix
Guadalquivir, llavors navegable més enllà de Sevilla. Té especial importància la instal·lació
d'autèntiques ciutats a la manera oriental. Els fenicis portaren les seves divinitats i temples,
l'urbanisme, la ceràmica de torn i la forma de treballar els metalls i l'ivori. Es dona una
artesania de luxe per a les classes dirigents indígenes.

La colonització grega és realitzada fonamentalment pels focus d'Àsia Menor, tot i que hi ha
una llegenda que fa precedir la colònia de Roses a una fundació dels rodis. Des del segle VIII
a.C. hi ha un pròsper comerç amb Tartessos, conseqüència del qual és la fundació de
Mainaké, a prop de l'actual Màlaga. Mantenen un florent comerç quan decau la influència
fenícia perquè Tiro cau en mans de Nabucodonosor (573 a.C.). Tanmateix aquest
predomini grec al sud-est peninsular a penes dura mig segle. Els etruscos i cartaginesos
coaligats derroten els grecs a la batalla d'Alalia (535 a.C.), conseqüència de la qual és la
formació de dues àrees d'influència en el mediterrani occidental. La part meridional amb la
6 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

seva ruta comercial de metalls per la península ibèrica per als fenicis, mentre la part
septentrional quedava per als grecs. Per aquest motiu els grecs funden Massalia (Marsella),
on tenen accés a l'altra ruta dels metalls, que baixava pel Roine. Des de Masalia funden
Emporion (Empúries), que es converteix en la colònia grega més important de la península.
A la primera meitat del segle V a.C., Empúries substitueix Massalia en la preponderància
comercial, iniciant l' encunyació de moneda. Al segle III a.C. la colònia de Roses coneix un
important desenvolupament per la fabricació i comerç de ceràmiques de vernís negre per a
les poblacions indígenes. La victòria de Roma a la Segona Guerra Púnica suposa la fi de la
colonització grega a la península.

Tartessos es considera la primera societat peninsular que va aconseguir configurar una

cultura urbana. Té el seu origen en les florents cultures del Bronze final a Andalusia
Occidental. Cristal·litza en el primer quart del primer mil·lenni aC, gràcies a les mines de la
zona de la desembocadura del Guadalquivir i a ser punt d'arribada de la ruta de l'estany des
del nord-oest peninsular i des de les illes britàniques per l'Atlàntic, Tartessos estava
constituït per monarquies que controlaven una sèrie de mines i ciutats i se sostenien amb
mercenaris indoeuropeus. La gran riquesa es fonamenta en l'extracció de mineral i el seu
posterior comerç amb fenicis i grecs, a més d'etruscos i pobles atlàntics; sense oblidar la
importància de l'agricultura, ramaderia i pesca. L'orfebreria estava força evolucionada,
seguint modes i tècniques fòssils. Les ciutats es protegien amb imponents muralles. Les
cases eren rectangulars. Els ritus funeraris i religiosos van patir un procés de semitització
(fenicis).

Entre els segles VI i III a.C. els cartaginesos assumeixen el control dels territoris de població
fenícia occidental. El canvi suposa variacions en els ritus funeraris (inhumació en lloc de
cremació), noves divinitats del panteó cartaginès, i la introducció de la terracota. La caiguda
de Tir suposa una orientació comercial cap a Sardenya, Etrúria i Empúries, perdent interès
Gadir. Es colonitza Ibiza, i després s'instal·len factories comercials a Mallorca. Els
cartaginesos dominen les antigues àrees fenícies i fins i tot les amplien. Després de la
derrota de Cartago a la Primera Guerra Púnica, bolquen el seu interès a la península ibèrica
en perdre Sardenya i Sicília. A partir d'aquest moment es planteja amb els Bàrquides un
projecte de conquesta dels territoris peninsulars costaners i de l'interior. L' any 238 a.C.
Amílcar Barca desembarca a Cadis amb un poderós exèrcit, ocupant les zones habitades
per libi-fenicis. Buscava ampliar mercats i aconseguir recursos materials i humans. Davant
7 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

la resistència de les poblacions interiors opta per la diplomàcia, annexionant-se variant-se

as ciutats. El seu successor Asdrúbal es dedica a l'acció diplomàtica. Aconsegueix que
Roma reconegui la influència cartaginesa fins a l'Ebre, i estreta

que Roma reconegui la influència cartaginesa fins a l'Ebre, i estreny llaços amb la noblesa
indígena. Funda Cartago Nova. S'encunya moneda i es construeix una flota. Asdrúbal mor
assassinat. Aníbal, fill d'Amílcar Barca, era un jove decidit a solucionar l'hegemonia
cartaginesa per mitjà de les armes. Així sotmet els pobles indígenes al sud de l'Ebre . En el
219 aC només Sagunt, aliada de Roma, escapa al seu control. Pretextant defensar els
turdetans de l'amenaça de Sagunt, ataca la ciutat que resisteix vuit mesos gràcies a les
seues muralles. S'inicia així la Segona Guerra Púnica, on Roma defensa els interès de Sagunt
i especialment de la seua aliada Marsella. El triomf romà suposa l'inici de la romanització
de la península.

LA PENÍNSULA IBÈRICA ABANS DE LA DOMINACIÓ ROMANA

Les fonts per estudiar els diferents pobles preromans de la península són escassament
històriques, per la qual cosa s'han de recolzar en l'epigrafia, lingüística i arqueologia.
Simultàniament a les colonitzacions grega i fenícia, grups indoeuropeus, tradicionalment
identificats com a indoeuropeus, entren pels Pirineus, mesclant-se amb els habitants
peninsulars i introduint la metal·lúrgia del ferro. D'aquesta manera es redueix la diferència
entre el poblament més dens del sud peninsular i la resta. Caro Baroja ja va estudiar els
diferents pobles dividint-los en grups segons els punts cardinals: sud, est, centre i oest,
nord.

Entre els pobles al sud de Sierra Morena destaquen els turdetans, descendents dels
tartèsics, estant tots ells dominats pels cartaginesos. Comptaven amb les mines de plata i
coure i amb una agricultura basada en el cereal, la vinya i l' olivera i desenvolupada per una
abundant mà d' obra esclava. Tenien també bestiar vaquí. La pesca, sobretot de tonyina i
cavall, era una altra activitat important, per les conserves en salaó i l'elaboració de salses
com el famós gàrum cartaginès. Continua el comerç de metalls extrets allà i els
procedents del nord-oest peninsular i les illes britàniques. Comptaven amb una noblesa
i magistrats públics. Existia una relació de dependència d'unes ciutats cap a unes altres,
segons Mommsen, com els ilotes lacedemonis.

8 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

A l'est de la península hi ha els pobles ibers. En certa mesura s'assemblen als del sud,
perquè el que va ser allà la influència fenícia, aquí ho és la grega. Destaquen els edetans,
ilergetes i ilergavones, enfront dels pobles pirinencs que eren els més endarrerits. El curs de
l'Ebre va ser una prolongació de la influència grega a la costa. Una altra ruta importants la
que va paral·lela a la línia de costa, pel nord fins a Marsella i pel sud fins als assentaments
fenici-púnics. L' economia es basa en el cereal, vinya i olivera, cultiu i processament del lli i,
a la zona de Cartagena, a la mineria amb mà d' obra esclava. Aquests pobles es governaven
mitjançant assemblees, i al que anomenaven reis eren moltes vegades líders guerrers als
qui s'encomana una acció militar. És el cas d'Indíbil i Mandonio al capdavant d'ilergets i
ilergavons en les guerres púniques, lluitant del costat de Roma.

Al centre i oest de la península hi havia pobles d'origen indoeuropeu, mesclant-se a la part

oriental de l'altiplà amb els ibers, donant lloc als anomenats celtíbers. Destaquen els
arèvacs, vactics, carpetans i lusitans. Hi ha embrions de ciutats como la arevaca Numancia.
Predomina la ramaderia d' ovelles, cabres i cavalls, llevat d' entre els carpetans on és més
important l' agricultura de cereal. L'organització social és en tribus i clans, i la propietat de
la terra es comunal, sortejant-se els lots cada any. Comptaven amb una sitja comuna. Quan
aquest sistema es disloca per la concentració de riquesa en mans d'una aristocràcia, els
pagesos sense terres es dediquen al bandolerisme i fins i tot s’enrolen com a mercenaris,
apareixent en Tartessos i en els exèrcits cartaginesos.

Els pobles del nord són els ganes, asturs, càntabres i vascons, els més endarrerits de tota la
península i fortament influïts pels indoeuropeus. A penes tenen agricultura, basant la seua
alimentació en la recol·lecció i assecat de bellotes per a fabricar pa, i en la ramaderia de
porcs i cabres. D'aquesta manera, les expedicions de pillatge contra els seus veïns són
fonamentals per a la supervivència dels pobles. Ocupen llocs fortificats elevats anomenats
castres, atès el bel·licós del seu caràcter. Les dones treballen en el camp i participen en la
guerra, caràcter. Les dones treballen al camp i participen en la guerra, arribant a l'extrem
entre els càntabres de formar un matriarcat.

9 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

1.1.1. PROCÉS DE DOMINACIÓ ROMANA

La dominació romana s' inicia a la península l' any 218 aC dins el marc de la Segona Guerra
Púnica i no acaba fins a les guerres d'August contra càntabres, asturs i galaics que acaben
l'any 19 aC. Aquest procés de conquesta suposa l'assimilació o extermini de tots els pobles
de la península. Té moments de guerra juntament amb altres de pau. Aquest llarg procés
queda ben desenvolupat seguint Bosch Gimpera i Aguado Bleie. Es pot dividir en tres fases.

La primera fase s'inicia amb el desembarcament a Empúries dels romans per tallar la base
de subministraments d'Aníbal a la península ibèrica i culmina amb la conquesta de Gadir el
206 aC. D'aquesta manera els romans acaben amb la dominació cartaginesa i van
gradualment fent-se amb tots els territoris que van ser d'aquests. Empren per a això la
diplomàcia i els pactes juntament amb la guerra i dominació. Durant els dos
primers terços del segle II aC van a conquerir tota la costa medita, la vall del Guadalquivir i
de l'Ebre i van a introduir-se a l'interior de la Meseta. La sublevació de turdetans i altres
pobles pels excessius tributs suposen un domini més efectiu. Culmina aquesta fase amb les
guerres celtiberes i lusitanes, on el setge de Numància (143-133 a.C.) és l'episodi més
important.

La segona fase ocupa un segle, des de la caiguda de Numància (133 a.C.) fins a les guerres
d'August (29-19 aC). L'expansió territorial és escassa i es caracteritza per un llarg procés
d'assimilació de la població i per ser escenari de les guerres civils del final de la República.
Per acabar amb els suports que reben alguns generals cal sotmetre als pobles que tenien
acords de federació amb ells. Així succeirà amb los aliats de Pompeu que ha de sotmetre
Cèsar.

La tercera fase es correspon amb unes guerres que emprèn August per estendre el domini
romà més enllà de les seves fronteres i assegurar així els dominis imperials. Entre l'any 29 i
el 19 aC s'organitzarà la conquesta sistemàtica, amb tres exèrcits i emprant forces navals
dels territoris de satures, càntabres i galaics. Els càntabres són venuts com a esclaus a la
Gal·lia, però assassinen els seus amos i tornen a la seva terra. D'aquesta manera l'any 19 aC
l'exèrcit romà aniquila tota la població càntabra, obliga satures i galaics a abandonar les
muntanyes i ocupar les valls, a més d'emprar-los en l'extracció de les riqueses minerals
dels seus territoris.

10 de 11 09/06/2022, 11:44
Tema 24 – La península ibèrica fins a la dominació romana. - Oposinet https://www.oposinet.com/temario-de-geografia-e-historia/temario-1-geo...

BIBLIOGRAFIA

DELIBES, G.; FERNÁNDEZ MIRANDA, M.: Els orígens de la civilització. El calcolític al Vell Món.
Madrid, Síntesi, 1992.

LOPEZ, Pilar, El Neolítico a Espanya, Madrid, Càtedra, 1988.

MONTENEGRO; BLÁZQUEZ; RUIZ MATA: Colonitzacions i formació dels pobles preromans

(1200-218 a.C.) . Col·lecció Història d'Espanya, vol. 2. Madrid, Gredos, 1989.

PELLICER; JORDÀ; ALMAGRO-GORBEA: Prehistòria. Col·lecció Història d'Espanya, vol. 1.

Madrid, Gredos, 1986.

VIGIL, M., Edat Antiga, Història d' Espanya Alfaguara, tom 1, Madrid, Aliança, 1990.

11 de 11 09/06/2022, 11:44