Models transmissius del procés comunicatiu: maneres bones i com entendre coses respecte el procés comunicatiu.

Idea d’una cosa que viatja

d’una part a una altra, explica el procés comunicatiu com una transició.

SHANNON I WEAVER

Matemàtics que treballaven en imp companyia telefònica dels EEUU. Estaven a l'inici de les telecomunicacions o teoria del senyal i fruit del
seu treball, el 1949 van publicar un llibre: Teoria matemàtica de la comunicació. Ells dos la seva motivació per treballar hi és mesurar bé la
capacitat dels canals: com puc mesurar bé els canals i com puc mesurar la eficiencia d’aquests canals. Ells estudien això perquè tenen
problemes, no saben quantes trucades arriben: PROBLEMES DE TRANSMISSIÓ DE CANALS. Ara tenim canals tecnològics diversificats. A
vegades tenim problemes de capacitats de canals: quantes coses passen i quantes coses passen amb qualitat.
Estudiem aquests senyors perquè:
● Ens donen la idea de soroll com un element clau de la comunicació
● Ells s’adonen q en la comunicació humana hi ha problemes però de tipus diferents i postulen que hi ha 3 nivells de problemes:
○ Problemes tècnics: tenen a veure amb la precisió, qualitat amb què es transmeten els senyals. El problema és la qualitat amb la
que van ser transmesos els senyals. Ex: gisela… → gsjssdns
○ Problemes semàntics: Crean una distorsió de sentit. Ex: quedem 8 (8 del matí o nit), és un problema que te a veure amb el
sentit, en quin grau de qualitat arriba el sentit desitjat. El senyal s’ha transmès be pero problema és de transmissió de sentit
propis del missatge: distincions ambigüitat (8 del vespre o 8 del matí) o de tipus cultural (a la nostra cultura que vol dir
quedar a les 8 del vespre per acabar a les 9 o quedar a les 8 i acabar a les 12).
○ Problemes de efectivitat: allò que volíem q passes i no ha passat. Tenen a veure en com modifiquem o no la conducta de l'altre
persona. Ex: en una peli vols q la gent rigui però no condueix a lo que esperavem que passes: és a dir, q la gent rigués.

Els 3 tipus de problemes s’acomulen i es barregen.

Senyal emès Senyal rebut

Font d’informació - Transmisor - Receptor - Destinació
 Canal
l
Font de soroll

Font d’informació: qui decideix el missatge ex: client /yo

Transmissor: agafen el missatge i ho converteixen en senyals. Ex: advocat / aparell fonador i un segon transmissor q es el meu mòbil
Canal: pot ser tan simple com l'aire o complex com l'aire + microfon + wifi + antena + cable antena wifi
Receptor: és el nostre aparell auditiu ex: en el cas de la gisela és el telèfon
La comunicació humana: entre el senyal emès i rebut poden passar problemes tècnics i semàntics. el senyal fa molts recorreguts i pot tenir
alguna modificació
Destinació: és ella (Gisela)

Font de soroll: des del punt de vista comunicatiu podem parlar de senyor visual o acústic: ex: les llums que reflexen la pisarra. Distingeix entre
soroll:
- Tècnic: relacionada amb la qualitat del senyal. es referim a qualsevol cosa (senyals o pertorbacions del senyal) qualsevol cosa q
s'incorpora al canal i dos condicions.
- Semàntic: tenen a veure amb el sentit. te a veure amb aquelles distorsions del sentit que accedeixen al procés comunicatiu que arriben
a la destinació tot i q no provenen de la font d’informació
- Soroll psicològic surt del camp de la destinació: el senyal arriba bé, el missatge es comprensible: ex: srt de la classe i ves al
segon arbre (quan hi ha foc i quan no) quan hi ha;: situació de crisi genera situació de soroll psicològic. hi ha molta informació
que arribi amb la claredat q ha arribat abans.
- És un soroll semàntica especificament general per les condicions psicològiques de la destinació. qui ens escolta esta en
una situació crítica, estressada. contrarestar el soroll psicològic és molt important i es treballa molt en la comunicació de
diagnòstics→ després del diagnòstic li has de donar 5 infos vitals (menja això): aquestes infos es difícil q arriben bé
perquè hi ha molt soroll psicològic. per contrarestar el soroll psicològic, una tècnica bàsica és la repetició, reclamació de
l’altra persona (-ens veiem dimarts, -quan ens veiem, - dimarts)

El fals soroll: jugar amb el soroll intencionadament: fer veure que va malament el soroll. en aquest cas, el fals soroll surt de la font d’informació
i llavors deixa de ser soroll. Crea distorsions respecte el missatge de l'altre i són temes de confusió, dificultat comunicativa.
En els dos es donen dos condicions:
- Forma part del procés però que no decideix la font de info ex: en un restaurant et porten un plat i també fa olor a limpiacristales de
l'home que està netejant els vidres.
- Arriba a destinació

George Gerbner (1956)

- hongarès
- amb 18/19 anys va haver de fugir de hungria san francisco on va estudiar periodisme
- se centra en l'estudi de la comunicació
- l’any 1956 presenta la seva tesi: cap a una teoria general de la comunicació

va postula idees bones sobre la comunicació:

- connexió de la realitat de la que parla el missatge i el missatge. el missatge connectat a la realitat a través, i només a través, de una
percepció de la realitat. la capacitat de connectar (entre mig la connexió passa per la percepció de la realitat) el missatge amb la realitat
de la que parla el missatge. no hi ha forma d’explicar les coses tal i com son sino tal i com les percebem /entenem. hem de saber que
entremig de les coses hi ha una percepció de la realitat.
- quan comuniquem no es una sola cosa, sinó que es fa en dos dimensions
- perceptiva-receptiva: en aquesta percebem coses de la realitat o percebem missatges. quan percebem missatge és percepció
- dimensió del significat i control: generen missatges amb significat, sentit i en aquesta dimensió, exercim un poder. la idea
bomba del procés comunicatiu és la d'exercir un poder. El procés comunicatiu es inseparable del poder.

durant el predomini de la tele, explica dos idees:

- la de sindrome del món malvat: diu que hi ha espectadors intensos de la tele que reben imatge d'evidència. això ens construeix
una idea de com és el món i no de com es el mon a la tele.
- teoria de la aculturació: estudia com es modifica les idees culturals. la tele ens ofereix models culturals i nosaltres els atribuïm
propis. Ex: hem normalitzat que el halloween fos tan nostre com es a la resta del mon.
Garner estudi que la gent abandona la cultura pròpia i la substitueix per la televisiva.
 L’any 1956 formula un esquema on explica el procés comunicatiu a trav´es de dos dimensions connectant la realitat amb el
missatge

direcció→ percebre /transmetre i rebre

direcció ↓ dimensió significat

i control

Accés al canal i control del mitjà són idees separades

E: esdeveniment (event) de la realitat, fet de la realitat. Ex: senyor gran, el profe

E1: percepció de l'esdeveniment
1: percepció de
M: men o machine→ persona o máquina que percep coses Ex: la Clara que genera una percepció del senyor gran ME1. Llavors va al seu
germà i fa S l E (missatge a partir) de ME1.
s l e: senyal sobre l’esdeveniment→ missatge. el missatge sempre serà menys detallat que la percepció. Per exemple: en el missatge no
podrem explicar el to de veu del profe.
La E és més complexa que la ME1
M2: receptor del missatge. persona o máquina, és la segona persona que intervé. Ex: germà de la clara
SE1: percepció del missatge sobre l’esdeveniment. Ex: el germà de la clara genera una percepció del missatge
M2SE1: La percepció que farà el germà de la clara del missatge que li ha explicat ella. el missatge de la clara segur que és més complex de la
percepció q l'alex farà.
M2SE1 es diferent a E

Exemple:

Selecció: Una cosa ens crida l’atenció segons els interessos de cadascú. seleccionar algunes coses de les que hem percebut.
Context: son les circumstàncies i condicions que envolten l’esdeveniment, segons el moment i època i lloc que estiguem en que passa la
situació. Ex: ara veure algú amb mascareta és normal, en canvi, abans no. El context condiciona la selecció.

Si M és una màquina (ordinador) que percep, depèn del que la tecnologia sigui capaç de percebre. Si M és una persona, depèn de la nostra
fisiologia amb certes capacitats de percepció que determinen la nostra selecció. Determinades coses ens criden l’atenció perquè adquireixen
un sentit per a nosaltres.
Cada persona té interessos en moments determinats. Allò que volem hi vinculem idees i un aspecte cultural. La cultura de cada persona
canvia.
Disponibilitat (només la que va de E a ME1): per percebre el profe (en aquest cas) hi ha de ser present.
Gerner ens donava molt bones idees per parlar de comunicació i representava amb un grafic: un M que percep, s’adona d’alguna cosa de la
realitat i ens genera una percepció (E1) .

M2 de tots els missatges que li arriben decidira quina li interessen i quins no. Per tant M2 selecciona també quan li interessi i quan no. M pren
decisions sobre q posa disponible i no, aquestes decisions son limitades. Hi ha canals diferents però tots son accessible i no tinc el mateix
nivell de control. La disponibilitat està lligada al control del mitjà.
La idea potent del que ens explica gerner es q en tot acte de comunicació hi ha un exercici de poder, és a dir, comunicar es exercir un poder.
En tots els actes, a vegades es mes facil o no. Això consisteix i funciona: tenim una dimensió perceptiva- receptiva en la que percebem
conses i tenim una altra dimensió significat- control en el que creem significat→ aqui el q fem és crear significat, significat perquè generem un
missatge, carregada de sentit i exercir control→ l’altre disponibilitat de baix funciona diferent, . Puc triar a qui li faig disponible, quan ho faig
disponible i on ho faig disponible. La disponibilitat d’un missatge te a veure amb el q M decideixi. La disponibilitat està lligada a lo q decideix M,
a decisions de M. SI no esta disponible, no hi ha percepció. A més a més M2 de tots els missatge s q li arriben decidirà quins li interessen i
quins no. M2 selecciona en un det context. , el q li interessi i el q no. M pren decisions sobre q posa disponibles i q no, aquestes decisions son
il·limitades? Ex: puc decidir obrir el telenotícies amb el número de lotería que sortira… Tot això son canals diferents i no en tots tens el mateix
nivell de control (accessibilitat i control). Ex: el profe deixa el mòbil a la taula, la virginia el te accesible perq est a la taula pero no té el control
perq no té el seu permís ni contrasenya. Una cosa es q el movil sigui un canal accesible per ella pero el profe te el control del móvil. L'accés
pot ser menys o més accessible (cada canal pot ser més o menys accessibles) i el control (qui té la decisió ultima de fer disponible el
missatge). La disponibilitat lligada al control del mitjà. El canal es accesible pero el mitjà no el controles. El element de control determina la
disponibilitat q te a veure amb el poder de comunicar (a qui, amb quines condicions…). no hi ha un acte de comunicació q no estigui
determinat per això (pot ser que tinguis control i accessibilitat pero aixo no vol dir q no existeixin). Gerner ens ajuda a entendre que quan
comuniquem fem totes aquestes coses, processos de recepció-percepció i processos de significat i de control→ haver comunicat vol dir q s'ha
exercit un poder.

Jakobson (1960)
Model teòric de la comunicació: estem ajudant nos dell per descriure l’acte de comunicació

en un det context
Emisor ... envia un missatge a un ... receptor
en unes det condicions de contacte
a través d’un codi

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Funció referencial
Funció expressiva …… Funció poètica …. Funció Conativa
Funció fàtica
Funció metalingüística

Com estan col·locats, cada element té a veure amb una funció.

Una cadira és perquè serveix per asseure's. el fet que la cadira serveixi per seure creieu que ha condicionat el ft q sigui com es.
els actes de com quan els estudiem ens hem de fixar amb els seus components i amb quina funció complexa i com van lligada estructura i
funció. Un acte de comunicació té una estructura i compleix una determinada funció.

Jakobson:
- Es un lingüista que es va dedicar a la lingüística general: estudiar totes les llengües en conjunt i identificar les estructures ling generals i
pasen d'estudiar llengües concretes a estudiar el llenguatge com a fenomen. DIns de la lingüística general jakobson forma part d'un
corrent q es l'estructuralisme linguistic; busca estructures del llenguatge. Ex: ell s'adona que quan comuniquem seleccionem paraules i
les combinem amb frases, so selecciones gestos i els combinem amb altres gestos d'una dent. manera. Gràcies a aquesta estructura
general els seus treballs van ser imp en la neurolinguistica: com funciona el llenguatge en el cervell. Ell fa uns estudis molt bonics sobre
l'aprenentatge del llenguatge.
- Des de molt jove ja li agradava la literatura i l'any 1960 publica un article: “lingüística i poètica” que es meravellós. Primer es una
conferència i després es publica. Ningú ha afinat mai a contestarse la pregunta: q converteix un missatge verbal en una obra d’art? Ell
es contesta aquest pregunta i es una resposta que a partir d'aquest moment, ens ha acompanyat en la definició d'aquest tema. Ell
 s'adona que amb les paraules, missatges verbals, fem coses diferents i una de les coses que fem és art, literatura. Una funció que
tenim en el llenguatge és fer art. Amb el llenguatge , un acte de comunicació té uns elements i podem fer totes les coses (funcions)

3 idees bones de jacobson:

- Distingir entre estructura i funció, forma i funció. Ex: la cadira té una forma i funció que estan més o menys relacionades. L’acte de
comunicació també té estructura i funció i hem d'entendre be q pasa. distinció dels elements constituïts :emissor i funció i ho havíem
d’analitzar desde les dues perspectives, l’element de l’acte i la funció q estava cumplint
- Un acte de comunicació´pot cumplir diverses funcions. La majoria d’actes de comunicació compleixen diverses funcions alhora. Podem
fer alhora diverses cosesEx: la cadira serveix per seure pero no esta servint per seure, està aguantant la jaqueta, serveix per aguantar
la jaqueta, per captar l'atenció. Tenim una cadira q serveix per varies coses.La funció imp es explicar jackboson a través de la cadira de
una forma q es comprengui i quedi clara, (si la cadira està damunt la taula per aguantar la jaqueta o per servir d’exemple, pista: la
cadira està damunt la taula→ el seu objectiu era posar un exemple i sabia que això cridaria l'atenció i q necessitava q la cadira
estigués fent alguna altres cosa com aguntar la jaqueta. En un acte de comunicació podem tenir diverses funcions alhora. Ex: en un
intermedio: informa, entrete a través de l'humor i dóna una visió del mon (veiem una tendencia critica). Es un missatge counicactiu q fa
tres coses, però hi ha algun q es mes imp.(el seu primer criteri no es informatiu encara q informatiu). QUan dones un missatge fas
varies coses (ex: juan demà a les 9 eh): informar , crido l'atenció cap el que l’hi he de dir, emocional (tens ganes de veure’l), que demà
hi siguis→ amb un missatge compleixo 4 funcions. l'element clau es q hi sigui.
- encara q hi hagin diverses funcions, hi ha una predominancia entre les funcions i hi ha una funció predominant. en un missatge si que
identifiquem diferents funcions pero les funcions estan jerarquitzades. EX: juan dema a les 9 , eh → te 4 funciones pero la més
important es que hi sigui perquè suposem que ell ja ho sap, només li estem recordant que no s’oblidi.

Elements constitutius de l’acte de la comunicació:

Emisor: envia un missatge a un receptor

Missatge: conjunt de signes q van junts. Ex: hola que tal
Receptor: rep el missatge de l'emissor
línia transmisiva: emisor, missatge, receptor
Context: Te com dues vessants:
 - Conte el referent: és aquell element de la realitat del qual parla el missatge: ex: aquesta tassa: tassa referent del missatge. Parla d'una
realitat que està fora. Referent és l'objecte de la realitat el qual es refereix el missatge. El q determina el missatge
- Com el missatge fa referència al context. fa referencia: en parla. Aquest context determina el missatge i el condiciona, determina com
l’entendrem i com funcionarà. ex: d’acord endavant fa referència aquest cas a un context verbal de llencem al llac. El context el qual fa
referència el missatge pot ser verbal o susceptible de ser verbalitzat (no verbal o no linguistic, no fet de signes isno d'elements de la
propia realitat. nosaltres el podem explicar en relació al missatge. Ex: venim del super i venim de comprar begudes i estem a una plaça
diem de fer botellon i el mateix a una església,pero no te el mateix sentit no es de la mateixa manera perquè el context canvia tot el q
modifica el missatge fora del missatge es el context. forma q troba l'autor a referirse a tot allò que no es lingüístic, es pot verbalitzar, no
es verbal pero susceptible de ser verbalitzat.)
Contacte (la gent diu canal): el contacte entre emissor i receptor, poden contactar perquè entren en contacte i aquest requereix:
- un canal físic: s0ha de poder transmetre, sons, imatges. Canal físico q permet que el missatge es transmetri i en funció del canal el
contacte comunicatiu funciona d'una forma o altre
- connexió psicologica entre emisor i receptor. l'emissor i el receptor han d'estar connectats. implica atenció.
El contacte és el que permet que establim la comunicació entre nosaltres i la mantinguem. És important per establir funció fàtica: ligada al
contacte
Codi: Es el llenguatge, especifiquen codis de significació: llenguatge. Elements i regles que componen un codi, un llenguatge. Això es imp en
la comunicació perquè hi hagi comunicació cal q emisor i receptor compareteixi totalment o parcialment el codi. Els llenguatges no verbals
tambe son codis, llenguatge. També hi han codi de conducta en el codi de circulació, un codi social q determina el comportament i els codis de
significació que generen sentit. Els de circulació es podria dir que també generen sentit. Perquè hi hagi comunicació els codis verbals no
verbals hand e ser coneguts per emisor i receptor, totalment o parcialment. L’autor s’adona que en aquest procés l'emissor el fet demetre un
missatge implica una codificació. L'emissor te un aidea i codifica un missatge (adequat a un codi). El receptor fa el procés invers de
descodificació: rep un missatge i el transforma e idees, significat. Procés de Descodificació:
- identificació del codi (ex: parlen en francès)
- interpretación correcta (ex: pillar q una cosa es irónica)
Molts problemes de comunicació venen perquè no s'ha fet bé la identificació
referencial connecta amb el referent

Elements i funcions estan col·locats perquè hi ha una relació. la idea brillant de l'autor es q ens diu: quantes coses diferents podem fer quan
comuniquem, a ell li surten 6 pero tenim combinacions diferents d'aquestes 6. Ell parlava de funcions lingüístiques pero per nosaltres son
comunicatives: una d'aquestes 6 coses o la combinació d'algunes d'aquestes 6 funcions
Funció comunicatives o del llenguatge: En quin element se centra el missatge? En funció d'això l’acte de comunicació tindra una funció o una
altres

- Funció referencial (o informativa o cognoscitiva): aporta coneixement, està connectada al context, quan el missatge se centra al
context, parlem de funció referencial (ex:el temps està tapat) el missatge se centra en donar referencia del mon, informo o dono un
coneixement sobre la realitat externa del missatge. En la comunicació social el periodisme es referencial: explicar el món, l’actualitat.
Donar missatges informatius.
- Funció conativa (o apelativa): es aquella en que el missatge se centra en el receptor, en concret, en provocar una resposta al receptor,
busca un efecte, una resposta. ex: porta'm la bossa: esperes q te la doni. el missatge se centra en obtenir q aquella persona faci això.
obtenir respostes . en la comunicació social son els publicistes, anuncis. Adreçats a obtenir una resposta. No vols expresar la teva
opinió sino q el missatge colabori a obtenir la resposta que volies. Aquesta funció està vinculada al verb imperatiu. en les frases
connativas sol haver imperatiu o hi és vinculat (t’agrada conduir=compara el coche). la forma del missatge sembla més emotiu pero
sabem que en aquell context (anunci), busca la resposta. Provocar un canvi, un efecte en la opinció d’aquella persona. Vol provocar un
canvi.
- Funció emotiva(es pot dir expresiva també): el missage se centra en l'emissor. EL missatge se centra en explicar les meves emocions,
sensacions o opinions. El missatge se centra en expresar la meva opinió. Quan el missatge se centra en q el missatge sexpres: funció
emotiva o expresiva. En comunicació social, de masses ho trobem en tertúlies. Emisor donant la seva opinió, valoració o explicant els
seus sentiments emocions respecte el missatge.

Aquestes tres primeres venín d’autores anteriors però ell afegeix tres més

- Funció metalingüística: el missatge se centra en el codi, es específic de la comunicació llenguatge verbal humà, que tenim capacitat de
glossar, podem explicar algun altre codi (fer dos dits de típic postureo), podem explicar signes.Puc glossar explicar el propi codi. ex; al
metge li dius q vol dir això. totes aqueste paraules estan per explicarte n element del propi codi, es pot dir reflexiva perquè parla de si
mateix. glosem el propi llenguatge
- Funció fàtica: el missatge se centra en el contacte, és probablement la funció comunicativa me simportants, es la q fan la majoria
d'espècies animals i nosaltres com a humans. els primers sistemes de comunicació que utilitzem son mecanismes per entrar en
contacte (Ex: de pekes estirem un abric al pare). el q fem son tres procesos: establir contacte, mantenir actiu el contacte i interrompre'l.
ex: se'm entén bé (seguim en contacte, tot va bé?). Té un petit element emotiu però bàsicament és mantenir el contacte. en
 comunicació social està lligada als missatges dentretaniment, ex; quan mirem partit hi ha missatges entreteniment q tenen a veure en q
hi hagi contacte comunicació (objectius fatica: prolongar el màxim el contacte communicatiu), organitzes el missatges amb estratègies
fàctiques. EStar en contacte, activar el contracte comunicatiu
- Funció poètica: es dedica l’article de jacobson. quan el missatge se centra en el propi missatge. Ex: a l’arbre hi ha una fulla que està a
punt de caure, com l'autor volia saber q el llenguatge creava art, te veure en selecció de combinacions (seleccionem i combinem,
seleccionem la con¡combinació) també té veure en la referencia desdoblada. : a l’arbre hi ha una fulla, ens ho diu així, no diu hi ha una
fulla a l'arbre. selecionem quan diem una cosa i l’altres es la referencia desdoblada (el missatge crea el seu propi mon. ex; aleshores
napoleó va invadir polonia, sobretot vol dir en aquest mon aquesta invasió implica q dos personatges no es troen. Passa a ser el teu
propi mon, el mon q crea el propi missatge.

Aquí acaben els 3 models transmissius

Comunicació:

- Models transmissius que veuen la comunicació com una transmissió. Hem vist 3 models:
- Shannon Sheaver
- George Gerbner
- Roman Jakobson

- Model sistèmic o interaccional: veuen la comunicació com un sistema i fa que deixem de veure la comunicació com a procés i q la
pensem com a la interacció humana. Prové de la idea de veure la comunicació com a un sistema.
- N. Wienner: ho fa incorporant el concepte de feedback. Es un senyor central a les nostres vides. Ell inventa la cybernètica y la
defineix com la ciencia de la comunicació i el control en animals (humans) i màquines. Pensant en temes de cibernètica és quan
s’adona del tema del feedback. (diu q aixo q diu el del feedback funciona per la comunicació). Cibernética: es una paraula que
ve del grec antic (kybernetes: ofici, timoner), exerceixes el control de com fer-ho bé. Tot això és a la base de Paul Watzlawick.
ara comencem a donar les bases per entendre el text de Paul Watzlawick, a parteix dem model sistemic (interacción sims, o
interaccionisme simbòlic: la gent q veuen la com. com una interacció en la que intercambiem símbols). Era un matemàtic i
treballava en temes ingenieria i dos moments dif. de la seva vida van demanar la seva ajuda per treballar amb balistica (control
d'armes de foc), ell treballava en el foc antiaeri. Ex: quan arribi la cullera on estara el nen→ faig una previsió, anticipo. EL
feedback te a veure en tot això i és el que fem quan comuniquem.
 LA COMUNICACIÓ COM A SISTEMA - EL MODEL SISTÈMIC DE LA COMUNICACIÓ

Com centraban en aquest model de la comunicació el feedback. Per entendre bé la interacció i com Watzalavick ens ho proposa, cal entendre
dos conceptes que son a la base de Watzlawick i que ell considera que ja els sabem:

● SISTEMA: Ludwig Von Bertalanffy escriu la Teoria de Sistemes Generals i formula la idea de sistema. El concepte de sistema està fet a
través de les idees de ludwig von Bertalanffy. És per tant, sistema segons Bertalanffy i sobretot és a partir del seu llibre “Teoria de
Sistemes Generals”. Algunes de les idees d'aquest llibre:
○ Als fenòmens del MÓN que experimentem, que és complex i divers, hi trobem diferents tipus d’organització: El món és
complex i divers, hi tenim extravegadors de partícules (sincrotró), Leo Messi i Belén Esteban. Son tres fenòmens del mon. El
mon és divers i tenim coses diferents. Cada una de les coses és diferent i complexe. Del que s’adona a la seva Teoria de
Sistemes Generals és que tot i que els fenòmens siguin molt diversos tenen alguna mena de organització que potser la
comparteixen.
■ Ex: Leo messi, la belén i els acceleradors de part tenen un tipus d'organització que es que passen del repòs a
acceleració. Per tant, aquest tipus d’organització de com funciona la seva activitat (dinàmica de repòs i acceleració), la
tenen els tres fenòmens tot i que son fenòmens molt diferents. Hem descobert una organització (una cosa que es
repeteix), una constant. Aquesta organització, la dinàmica repès-acceleració, la podem descriure amb conceptes, el
concepte repòs i el concepte acceleració.
○ Aquesta organització (en aquest cas la de dinàmica-repòs) pot ser descrita en conceptes i principis, independents del
fenomen que observem: Aquesta organització, la dinàmica repès-acceleració, la podem descriure amb conceptes, el concepte
repòs i el concepte acceleració. I que aquests conceptes no formen part de la descripció de Messi (home fort, baix, amb cames
fortes…) ni de la de la Belén, son conceptes generals, deslligats. Ens ajuden a entendre el fenomen pero no formen part del
fenomen. Una cosa son els fenòmens de la realitat i una altre son els conceptes amb els quals els expliquem. A vegades els
conceptes amb els quals els expliquem formen part dels fenòmens o a vegades només és des de fora i ens l’expliquen.
○ Amb aquests conceptes i principis no es “descriuen” els components del fenomen: es busquen les interaccions i
connexions d’aquests components: Un d'aquests conceptes és el concepte de sistema.
■ Ex: Tu no pots xocar amb un sistema, no es un element de la realitat. Nosaltres podem explicar la realitat gràcies a
conceptes que no son de la realitat pero que ens ajuden a explicar la realitat (concepte de repòs, acceleració, concepte
 de sistema). Aquestes conceptes no descriuen el fenomen sino q centren en com aquest fenomen interactua, com està
connectat amb ell mateix o amb les altres coses, amb el mon.
■ Ex: Les paraules de les belen tenen a veure amb el cervell de la belén, com interactua amb ella mateixa i amb el seu
entorn: descrivim interaccions, no coses que formen part del fenomen, sinó com el fenomen interactua amb l'entorn o
amb ell mateix amb els seus propis elements a partir de coses.
■ Ex: Què tenen en comú les relacions amoroses (fenomen 1), l'economia de mercat (fenomen 2) i les marees (fenomen
3)? Tenen a veure en que tenen comportaments cíclics, anem fent alts i baixos i generen cicles. El concepte de cicle no
és una a de cap d'aquests fenòmens pero ens ajuda explicarlos tots 3. Tots ells interactuen amb ells mateixos o amb els
seus entorns de forma cíclica. Igual que tenim el concepte de cicle, tenim el concepte de sistema.
○ Un sistema és aquell fenomen que compleix tres principis: Per tant, estem utilitzant un “sistema” que ens ajuda a explicar
com interactuen certa fenòmens. Fenomen 1: les coses q aguanta el profe amb la mà. Fenomen 2: joc d’escacs. Compararem
els dos fenòmens i ens preguntarem quins es un sistema? Segons Bertalanffy, per saber si un fenomen o cosa és un sistema
pregunta-li si compleix aquests tres principis. Si els compleix és un sistema.
■ Principi d’interdependencia: Té dues cares:
● La primera diu: tots els elements d’un sistema son interdependents (dependents entre ells).
● La segona diu: el sistema com a tal, com a bloc, és interdependent amb el seu entorn.
● Ex: Les coses que té el profe. Si jo poso el retolador tombat a dalt, mou les coses, però això no deixa de ser les
coses que té el professor a la mà. En canvi, en el cas dels escacs si mous un peó: només mous un peó o canvio
la partida? Canvio la partida. A partir d’aquell moment totes les jugades que vinguin estaran determinades per
aquell moviment, la manera com funcionaran totes les peces queden determinades pel moviment del peó. Quan
jo faig un canvi, canvia la partida i això és perquè tots els elements son interdependents, cada cosa que faig en
un lloc canvia la posició en el joc de tots els altres→ Son elments interdepents entre ells. I la interdependencia
amb l'entorn? Si hi hagués un terratrèmol i les coses del profe canvien segueix sent les coses que té el professor.
En canvi amb els escacs, si hi ha un terratrèmol, les peces s’han mogut, la partida ha canviat. Per tant, l'entorn
ha alterat tot el sistema. Qualsevol peça del sistema modifica tots els elements perquè son interdependents i el
sistema com a tal, qualsevol canvi que li ve de l’entorn, el modifica perquè és interdependent amb l’entorn( si
l’entorn belluga, el sistema belluga).
■ Principi de Totalitat: Un sistema es la suma de tots els seus elements.
● Ex: Comparem les coses que té el professor. Jo trec l'ampolla d'aigua. Que jo tregui un element o en posi un de
mes continua sent: les coses que té el professor a la mà. EN canvi, en un joc d’escacs no podem fer una
competició d’escacs si falta un peó, perquè ya no estaríem jugant a escacs (16 peces per jugador, si te falta una
 ya no pots fer una partida d’escacs). Un joc d'escacs compleix el principi de totalitat. El cas del profe no compleix
el principi de totalitat. Si falta un element ya no es el sistema. Els escacs son sistemes, en tot cas i de moment
diem que compleixen el principi de totalitat.
■ Principi de Feedback: Quan estableix feedback una resposta? ( posem els ulls a la mirada de la resposta): Hola, Que
tal (resposta), Anar fent. Perquè es produeixi feedback s'han de donar dues condicions:
● Una resposta estableix feedback quan es una resposta condicionada per un fenomen anterior. La resposta “Que
tal” és condicionada per un fenomen anterior. “Que tal” no ho diríem si abans no et diuen “Hola”. Llavors en
aquest cas, si que està condicionada perquè hi havia un “Hola”. Per tant, si que estableix feedback
● Una resposta estableix feedback quan aquesta resposta condiciona el comportament posterior d’aquell fenomen.
“Que tal” està condicionat per “Hola” (fenomen anterior) i condiciona el fenomen següent “Anar fent”. Per tant,
aquesta resposta estableix feedback perquè està condicionada per un fenomen anterior (hola) i condiciona el
posterior (anar fent)→ aquesta resposta estableix feedback. Aquest feedback comunicativament pot ser positiu
(et contesto i et dic que vull seguir comunicant amb tu: hola q tal, anar fent) o negatiu (no m'interessa seguir
parlant amb tu: hola, que tal, no em molestis). Pot no haver-hi feedback i pot ser feedback positiu o negatiu.
○ Ex: En el cas dels escacs q compleix el de totalitat i interdependencia. Estem jugant a una partida, el
moviment que faig està condicionat per l'últim moviment del contrincant i condicionarà el moviment
següent del meu contrincant. Per tant, quan diem que una partida d'escacs es un sistema és perquè
compleix els 3 principis.
○ El concepte de “Feedback” el va fer Norbert Wiener i Bertalanffy el va incorporar.

Hi ha conceptes com el de sistema que ens ajuden a explicar fenòmens del mon, que no tenen a veure en components del fenomen
sino en com aquest fenomen interactua. i un d'aquests conceptes es el de sistema. el concepte de sist es imp per entendre la
comunicació entesa com a sistema. la comunicació funciona com a sistema: conceptes no lligats al fenomen pero q expliquen el
fenomen

TOTA LA SOCIETAT ÉS UN SISTEMA DE FEEDBACK. EX: ANEM A BUSCAR AUTOBUSA I ESTEM A 100 METRES DE LA PARADA
I EL BUS PASSA, ARRIBA EL BUS (ARRIBA A LA PARADA ABANS Q YO)I I LA RESPOSTA QUE FEM ES CORRER,
CONDICIONADA PER UN BUS QUE ARRIBA I QUAN COMENCEM A CORRER FEM CARES PERQUÈ EL CONDUCTOR ENS VEGI
I SESPSERI A TANCAR LA PORTA A Q NOSALTRES HAGUEM ARRIBAT. LA RESPOSTA GENERA FEEDBACK.
Feedback i Sistema: INTERACCIÓ

La visió sistèmica de la Comunicació (i la centralitat del feedback) fa que ens centrem en la interacció (intercanvi de missatges o signes)→
està en el model de Watzlawick: no és posible no comunicar-se en presència d'algú altre, en contacte amb algú altre i a partir d'aquí el
feedback s’activa i per tant ja hi ha una interacció en marxa. Ex: a la que el professor es conecta i nosaltres també ja hi ha comunicació.
Si comparem el procés comunicatiu a la interacció veiem que la interacció és un concepte clau del model sistema, la unitat d'estudi q ens
aporta el model sistèmic. Es diu que qualsevol conducta en contacte comunica. quan estem en contacte amb algú inevitablement
comunicaquem.

Com el feedback ens porta a la interacció?

Diu que persones i maquines funcionem per mitjà de feedback. La nostra vida consisteix a fer ajustos a partir de la info que rebem, anem
rebent info i sobre aquesta anem fent ajustos i això ho fem gracias al feedback. Ens passem la vida ajustant nos perquè intentem recolar una
cosa q es la entropía: es un concepte de la termodinàmica (canvis de la temp).
- Ex: si deixes cafè calent al cap d'una estona es refreda.
En general el mon tendeix a referdarse: el sol s'apagarà. Aquesta idea de la entropía s'ha generalitzat per referirnos com una tendencia natural
al desordre.
- Ex: els cabells tendeixen a despentinar se, si deixem que la natura segueixi el seu curs genera desorden, aquesta tendència general al
desordre de tant en tant intentem regularlo amb activitats anti antropiques (pentinats amb la mà: acció antiantropica→ contra la
desorganització).
La tendencia està a desorganitzarse i aixo q es una tendència general del mon q es el q te a veure en vida (fer ajustos, regulant aquesta
tendència a la entropía) es clau en la comunicació.
Els processos comunicatius tmb tendeixen a desorganitzarse. Aquest element del feedback està lligat a que els processos comunicatius
tendeixen a alterarse. Un element antientropic es el feedback que permet ajustar nos fins q allo queda en q sha compensat la tendencia al
desordre. El feedback ens permet ajustar-nos, preveu elements estables i elements variables i, s’ajusta en funció de constatacions i de
previsions. les variables les constatem.
- Ex: el nen i la cullera, si el nen es mou yo he vist i constata que el nen s'ha mogut i q haig de moure la cullera, he constatat que hi
hagut una variació pero potser que la variació encara que no s'hagi produït i no facis constatació sino previsió. Faig ajustaments
mitjançant la info que rebo i el feedback que estableixo: comunicar és fer contínuament això.
CARACTERÍSTIQUES: Anem a parlar de la interacció (PROCÉS OBERT)

Interacció : Accions que passen. Quantes coses hi ha / passen a una interacció? Components d’una interacció (a part d’aquestes 3 coses s’hi
activen més coses: en la ment de cada participant).
L’Escola de Palo Alto se centra en l'estudi de la interacció, del qual forma part Watzlawick. La interacció és un procés obert, no l’obra l'emissor
(Ex: quan diu bon dia), ja estava oberta. Per tant, jo no obro la interacció sino que hi participo, jo no genero la comunicació sino que hi
participo. Per tant, nosaltres som participants en una interacció. Per poder analitzar bé una interacció els autors de l'escola de palo alto ens
diuen q en una interacció hi entren 3 components:

❖ Participants: a la que hi ha dos persones en un mateix lloc s’activa una interacció i aquestes dues persones generen un tercer
component. el 3 és la relació entre el 1 i el 2. Watzalavick parla de la naturalesa de la relació (3). Dins la ment dels participants hi ha el
4, 5, 8 i 9.
➢ 1→ Participant 1
➢ 2→ Participant 2
➢ 3→ Relació entre els participants: la naturalesa de la relació és com la relació és. Ex: ens trobem dilluns i dimecres (el profe i la
alumna), hi ha una sèrie d'elements que defineixen la nostra relació (ens relacionem amb catala). En la relació també hi ha una
institució (uni), un es el profe i l’altre alumna.
➢ 4 i 5→ Autoimatges: estan dins d'un cercle per tant son idees i percepcions. Watzlawick utilitza el concepte de “self” (jo mateix) .
Aquesta imatge de nosaltres mateixos, del jo és el que anomenem el self. EWatz li diu “self” o “percepció/imatge del jo” o
percepció del self. Quan watz. parla de self diu com el senyor 2 es veu a si mateix. Autoimatge es veu en una interacció a través
de signes, q ens donen info. e: la júlia va pel carrer i un home li diu “tu i el metro?” i una altre li diu”perdoneu, disculpa
interrumpir la seva marcha pero em podria dir on esta el metro” Aquestes dos persones es veuen a elles mateixes de dif
formes→ diferents autoimatges. Hi ha moltes coses que canvien però sobretot l’autoimatge.
➢ 6 i 7→ Hi ha un altre element que canvia i es doblat , perquè tenim dos participants, un a cada banda. (el 6 i el 7) que és la
imatge o percepció de l’altre. Ex: el primer l’home maleducat (número 2) que li ha preguntat lo del metro, no només ha posat en
joc en la interacció una imatge de si mateix (número 5): autoimatge, però també una imatge de l'altre, de la Julia. Aquesta
interacció entre la júlia i el malito hi ha un joc entre autoimatges i imatges de l'altre. El home veu a la júlia com una niñata cquan
es una noia que ya pot votar. La julia li diu yo no acepto que em vegis així porque yo no em veig així. La julia també diu tu et
presentes a mi amb una imatge teva de gran personatge pero yo no et veig així. Jo et veig com un pobre desgraciat. Tots tenim
 una autoimatge (pecpecio de nosaltres mateixos) previa que determina com comuniquem. També tenim percepcions d’altres
coses, anem perceben les coses, al igual que tenim la nostra.
➢ 8 i 9→ Imatge de la relació: El número 8 i 9 es la imatge de la relació, com cada un d'ells veu la relació. Watzlawick diu d'això: la
definició de la naturalesa de la relació: DNR. La percepción de la relación q te cadascú i no té perquè se igual. Watz diu q li
agrada més dir Dnr per q tal com tu veus una relació, la defineixes d’aquella manera. Ex: si la júlia i esteve (el3 es de profe i
alumnes) i la júlia el número 8 defineix la dnr d’una relació alumna -profe. En canvi, l’esteve q esta tarat decideix q son novios
per tant defineix la DNR com un novitage. Si esteve veu la seva relació com a novios defineix la seva relació com a tal i que ell
quan interactui posa en joc aquesta idea per què defineix la relació així. Molts conflictes venen de la dnr (com cada participant
percep i defineix la relació).
Ex: dos amics i un diu: yo soc l que decideix les coses, i l’altre diu que les coses es decideixen conjuntament: son dues dnr. dos
amics que un ho veu d'una manera i l'altra de la latre actuaran d’acord amb aquestes imatges i hi ha conflictes qu epoden venir
d'aquí.

- Els participants tenen una conducta, ens comportem d’una det manera i els interaccionistes (Escola Palo Alto) diuen que la
contra conducta no es pot veure aïllada, sino que la conducta d'una persona s'entén en funció de la conducta de qui l’envolta. Si
vull comprender la conducta d'una persona (com es comporta) haig d'entendre i conèixer la de l’altre perquè sinó no entendre
perquè es comporta així. No puc analitzar una conducta separada de la de l’altre. Per entendre la seva conducta hem de tenir
en compte el comportament de l’altre. Si volguessim estudiar la conducta d'una d'aquestes persones no la podriem estudiar
sense mirar la conducta de l’altre. La seva conducta en relació amb les altres persones.
- Participants i signes: el primer respecte allò que emetem i els altres els que rebem. Nosaltres no controlem tots els signes que
emetem. Ex: el pare palesti porta una determinada camisa un det. nivell afaitat→ esta emetent aquests signes pero no son
signes que ell controli ni posi en la interacció. els participants no controlen tots els signes que emeten. En aquesta relació entre
participants i signes, respecte els signes que rebem, la gent de Palo Alto diu q dels signes q els altres emeten no els rebem tots.
ex; la mà dreta del pare palestí no la veiem i l'altre pare tampoc la veu perquè no la mira. Fàcilment no rebem tots els signes
que els altres emeten. També, respecte el que rebem, dels signes que trobem, alguns no som conscients d’haverlos rebut. Ex:
profe ha mogut la cella i ho rebme pero no els hem fet conscients de he rebut això. També, aquells signes que sí que rebem i q
som conscients de rebre els jerarquitzem tal i com els anem rebent. Diem si es im. els ordenem de més imp a menys impo. amb
un ordre. Establim una jerarquia entre ells: hi ha signes q llegim en funció de tot. Ex: el profe ens somriu, el somriure lligat amb
aquesta salutació cordial. Tot allo que es una dificultad en una interacció pot venir del fet de que surti be o no. Cada vegada q
identifiquem un element en una interacció es un element d'anàlisi en ella.
 ❖ Signes: Tots els signes que formen part de la interacció, formen part de la interacció. Ex: si dius, no he dit això en mala intenció però ho
has dit, està a la interacción, està allà i forma part de la interacció, decideixis o no emetre’ls. No només formes part de la interacció els
signes intencionats. Tota interacció es simbólica: simbólica ve de simbol que en aquest context símbol ho utilitzen com a sinònim de
signes. és a ir, en tota interacció sintercanvien signes i fa q la interacci sigui simbólica. això implica q tota allò q sintercanvia en una
interacció son altres coses. Un signes es una cosa q parla d'una altra cosa. Ex: si algú ens regala una rosa, ens diu alguna altra cosa
per lo tant és un signe→ li dius algú que t'agrada. en aquella interacció tenim un signe q es la rosa i aquesta parla d'una altra cosa. en
una interacció passen un munt de coses i no son quantificables. (quantes coses diu la rosa (consol, amor, ànims), un somriure…) i molt
difícils de transcriure. Tota interacció es simbólica. No només els signes hi ha intencionats i no, i parlen d’altres coses que connecten
amb el nostre imaginari (que forma part de la realitat, com q les imagines existeixen). Connecta amb el meu imaginari i entra en joc en
la interacció i la condiciona. EN cada un de nostrales ha connectat en dif aspectes del nostres imaginari. EX: una noia fa una cosa i
potser penses vull ballar amb ella o es la mare dels meus fills. L’imaginari connecta amb signes i forma part i intervé en la intercaiió.

❖ Relació: Participant 1 participant 2 i la relació entre ells (la naturalesa de la relació→ número 3). Una relació implica un present de la
relació. Una interacció té lloc en un moment i lloc encara q sigui virtual. Hi ha unes apautes anteriors a aquest ara i aquí. Ex: el moment
que un pare va a la caserna a buscar al altre…→ ara i aquí: els dos estan en un det lloc en un determinat ara que és quan un ha sortit
de la feina i l'altre anat a veure: això forma part de l'ara i aquí d’aquesta interacció. També hi ha unes pautes anteriors. Pauta: modelo
de referencia i també vol dir q es repeteix. Tot això si ho fem cada dia es una pauta. SI una cosa la repetim tenim un model de
referència i per tant una pauta. En una interacció hi ha pautes . Ex: quan comencem el meet, l’esteve diu q 2 companys l'ajudin i tal.
Les pautes son anteriors i establertes però també tenim pautes més antigues q es q tenim pautes de com fer una classe perquè abans
hem tingut profe.
Ex: en la escena, ells ja han parlat abans i tenen una pauta de la relació q es poden repetir o canviar→ els s'ha relacionat atacantse o
enfanadantse i ara quan es troben les decideixen canviar pero a sobre de pautes anteriors de desconfiança a distancia pròpies de la relació. A
mes a mes tenen altres pautes de relació perquè estan prenent un cafè y no es la primera vegada que prenen un café. Tenim tot de pautes
anterior o de la propia relació o generals (d'altres relacions o moments).
Ex: en el moment 0 q acabes de conèixer una persona, al minut 1 aquella relació com a tal no te pautes anteriors però els dos participants
tenen pautes d’altres relacions similars (una persona ya ha parlat amb profe i el profe amb alumnes) i les incorpores a la relació. Totes les
pautes son individuals que cadascú té al cap. Si la relació comença la relacion no té un passat. Entre aquestes pautes es poden activar
principis o fenòmens inconscients, i aquests fenòmens decideixen la relació: son idees que provenen de la psicoanalisi q son la tranferenic,a la
projeccio i la identificació.Ens ajuden a comunicar. En aquesta definició´p de l naturalesa dela relació potser hi apliquem algun d'aquests
fenòmens.
 - Transferencia: 1 suposa que 2, l'altre participant, actuara de manera semblant a algú altre que ha conegut abans en circumstàncies
anteriors i similars. He pres serie de decisions de pautes que l'has has tret de fer una transferencia, aquest participant actuará de
manera semblant que ha fet abans. Ex: li parles a la poli: Hola agent. A vegades transferencia pot sortir be o malament i això és part de
si la fem o no. Ex: la novia anterior li agradabva la pizza pero potser ala nova no.
- Projecció: 1 suposa que 2 actuarà de manera semblant a com ell mateix (1) ho hauria fet. Ha fet una projecció dient q la seva manera
d'actuar era la meva. ex: en una tenda el dependent t’abraça. Una persona agafa els seus codi i les suposi en l’altre.
- Identificació: 1 modela els seus actes en funció de com suposa que 2 modelaria els seus actes, d’acord amb quines pautes i codis. Ex:
el profe fa hey bro a adolescents, el profe Actuo no de com nosaltres actuem sino de com suposo q actueu.

Pedro sánchez i iglesias: La seva relació desde fora no sembla bona (numero 3), no ho sabem. el que sí que sabem es que iglesias li diu q es
molt important el govern i l’altre li diu que no li dona importància dins del poder. un el veu d'una manera un i l’altre duna altrte. Moltes vegades
per molt que dos persones no es vegin igual, ho accepten per no crear conflictes pero no vol dir que no hi hagi diferències i que en aquesta
interacció si la volem comprendre em d’entendre i comprendre hem de veure com juguen tots aquests elements .

D’aquests 9 elements Qualsevol desajust en aquests elements pot generar un conflicte. Cadascú actua i interactua d'acord en lo que percep.
Tots aquests elements poden canviar i modificar-se de cop i poden ajustar-se o desajustarse en funció de diferents questions. TOTS
AQUESTS ELEMENTS DEFINEIXEN LA INTERACCIÓ I DEFINEIXEN POSSIBLES FRICCIONS /PROBLEMES COMUNICATIUS. TOT
AQUESTS ELEMENTS S'AJUSTEN O NO SAJUNTES I PERMETEN O NO UNA INTERACCIÓ facil o conflictiva, o complicada.

EX PELI: YASSIN I YOUSSEF són els protagonistes de la pelik. Un es 1 i l'altre 2. Veuen la’latre com un possible enemic com algu en qui no
poden confiar, en algún moment això canvia. Son desconeguts, amics. Tot això va canviant i en manera de com interactuen.

ens fa mirar la comunicació com a sistema. dins de la comunicació com a sistema es imp el feedback.

EL HIJO DEL OTRO

El moment en q els dos pares es troben sols i el pare palestí ha volgut sortir de la zona aïllada (confinament físic) i té la sensació que algú l'ha
d'ajudar i te la sensacion q es el padre de la familia israelià i van a fer un cafè. Mentres van a fer un cafè estan sense parlar-se. Enteoria no
comuniquen. No semblen en disposició de comunicar pero igualment comuniquen, perquè no es posible no comunicar en presencia de un
altre: tal i com diu watzalavick.
Axiomes de Watzlawick
Interacció (intercambio de missatges comunicacionals) watzalavick diu que és molt complex però ell no fa cap model sino q diu algunes coses
q ell crue q te segures i això son els axiomes: principis o idea q semblen bastant comprovades. Algunes coses certes sobre la interacció. ELS
AXIOMES PARLEN DE LA INTERACCIÓ HUMANA. Parlarem de 5 axiomes diferents.

★ Axioma 1: No és possible no comunicar-se, pero podem mostrar rebuig (feedback negatiu) o acceptació (feedback positiu)

Missatge: qualsevol cosa mínima q emeto es un missatges.

En la escena dels dos pare, Watzlawick diu q no es posible no tenir conducta: no fer res és tenir conducta. Si estàs tenint una conducta davant
d'algú altre, aquesta conducta comunica encara q no vulguis. Per tant, en presencia i contacte d'algú altre no es posible no comunicarse pero
si és possible emetre missatges de no voler comunicar, de que està incòmode, missatge de feedback negatiu, de rebuigs e la comunicació.
Comunica que no vol comunicar pero segueix comunicant.

Jo no puc no comunicar però puc emetre signes que indiquin el rebuig o l'acceptació´de la comunicació. Si jo mostro el rebuig, estic fent
feedback negatiu. Emeto en signe q diu: no vull comunicar. El fet que no vulguis comunicar, no irromp la comunicaci´: mostres signes de
feedback negatiu q potser directa (motres el rebuig directament) i indirecte→ 2 mecanismes:
- Interposició de sintomes: agafo un simptome (son, mareig: cosa q no pots controlar) i mostres rebuig indirectament sense
mostrarlo explicit
- Desqualificació de la interacció / comunicació: com rebutges una interacció´ño sense rebutjar la directament: esfa amb
incoherències, contradiccions, absurd (coses q seguim parlant pero anules la interacció tot iq continues interactuant: anem a
sopar? sisi, pero dijous que ve.

El feedback positiu és l'acceptació de la interacció

 ★ Axioma 5: “todos los intercambios comunicacionales (interacciones) son simétricos o complementarios, según que estén basados en
la igualdad o en la diferencia.

Totes les interaccions son simètriques o complementaries.

Les simètriques en posicions d'igualtat i les complenetaries e diferencia. Wat. defi interaccions (2.62). La int sim aquella q es caracteritza per la
igualtat o una diferencia mínima no rellevant. En aquesta interacció el q es diferencia són els participants si entre els participants hi ha igualtat
es simétrica.

En canvi, les complementaries son la máxima diferencia i aquesta dif es basa en q les dues persones que actuen tenen posicions
diferenciades.Ex: un es profe i l’altre alumne estan diferenciats i com es una diferencia gran→ Relació Complementaria
Ex: Si l'alumne i el profe es troben jugant a bàsquet la interacció es simétrica pero quan es troben a la uni la interacció es complementaria

Relació /interacció (son coses diferents però quan es diu simètrica i complementària es el mateix) simétrica o complementaria depen de:

- Factors personals, idiosincrasics: específics d'aquells participants i relació que tenen , de com es la relació
- Factors culturals que afecten com la relació sera o e es: en la cultura, aquell moment (relaico profe i alumne en un context det moment
d’una forma)

També, hi ha les relacions/interaccions metacomplementaries: meta→ cosa es refereix de si mateix. Interaccions q es defineixen a si mateixes
com a complementàries. Watzlawick les defineix com : 1 obliga/permet a 2 a estar en control de la relació, a exercir el control de la relació o
interacció. Ex: dos amics q tenen una relació simètriques i decideixen anar de viatge a Budapest i un dels dos li diu a l'altre que decideixi lo
del viatge. Aquesta interacció i relació continua sent simétrica pero funciona com a meta complementària per q un dels dos permet a l'altre que
ell tingui el control de la relació i per tant q la relació funcioni meta complementariament. Les metacomplementaria es un tipo de simetriques.

A més a més, hi ha les pseudo simètriques: pseudo→ préfixe que vol dir falso no ben bé de veritat. Relacions falsament simètriques. Watzl les
defineix 1 permet o obliga a 2 a actuar/funcionar simetricament. Ex: la relacció de mare i filles son complementàries i qui esta en control de la
relació és la mare. la mare i la filla se'n van a comprar isen van a comprar en plan amigues (relació amistosa). en aquest moment, aquesta
relació passa a ser pseudosimetrica (funciona simetricament) pero la relació es complementaria.
Cismogènesi (inici d'un canvi) (2.61): cismo es trencament o canvi i gènesi inici.
- Ex: senyora q conce i un dia anem a sopar i a mitja conversa deixem de ser amics i passen coses q ens converteixen en parella, ha
canviat la vostra relació i això en una interacció indica una cismogènesi: hem passat d'amics a parella. Les relaciones volucionen i en
algun moment hi ha un canvi. canvia el tipos de interacción que estem fent. Aixo afecta el fet que sigui simétrica o complementaria i pot
produir tota mena de canvis.

46:24→ relació Leila i said es complementaria . normlament (dependrà de la idiosincrasia de la relació i els aspectes culturals(concepte de
matrimoni i posicions dins la parella).
A l'època de franco les relacions de matrimoni eren complementàries perquè una dona no podria obrir compte sola però ara les relacions de
matrimoni son simètriques.

46:42→ complementaria q funciona com a complementrai. un demana els papers i l'altre dona i accepta que li ha de donar.
46:58→ el soldat deixa de actuar com un soldat i passa a convertirse com una mena de colega i nano malcriat ell(pare) passa a ser adult
responsable, segueix sent un soldat

★ Axioma 2 (2.34): Tota interacció té un aspecte del contingut i un aspecte de la relació.

Estem parlant dels signes que estan en una interacció. No son tots iguals. En l’aspecte del contingut, els signes informen i en la relació els
signes metainformen. Hi ha alguns que informen (aspecte del contingut) i l'aspecte de la relació que meta informen, meta comuniquen
(informen sobre la propia relació, aspecte de la relació: donen informació sobre la interacció, relació.). L’aspecte de la relació classifica
l’aspecte del contingut, classifica vol dir q diu de quina classe és aquesta informació.

- Ex: el profe diu avui és dimecres→ però ho diu de diferents formes pero ens esta donant la mateixa info, el mateix contingut. La info de
la manera com ho dius dones una serie de info que clàssica “avui és dimecres” de manera diferents i marca la interacció, relació, té a
veure en com es relacionen els participants. L’aspecte de la relació classifica l’aspecte del contingut.

- Ex peli: Jo visc a paris, Paris està lluny Des del contingut dóna una informació pero desde el relacional dona metainformació: et dic això
perquè no em facis parlar del tema. Tenen feedback positiu els dos amb límit de tema, pero no vol deixar de comunicar i com que vol
seguir comunicant li diu q deixin el tema apart, és a dir, des del punt de vista de la interacció diu q vol q puguin conèixer al marge daico
 (parlar del tema del conflicte polític però sempre a favor d'establir feedback positivo que de l'aspecte de la metainformació). Els dos
porten una sincronització, van caminant i els dos volen comunicar.

L’aspecte del contingut informa, reportem, informem. Volen dir ho com a referencial i no es una mala opció perquè la referencial: fa referència
al context del mon. RElacionant l’aspecte del contingut del mon amb la funció referencial de Jacobson es una relació que ens va bé. L’aspecte
del contingut transmet dades, unitat d'informació.
L’aspecte de la relació tenim informació que parla sobre la propia comunicació. Watzalavick utilita el concepte “comand” que ve de organitzar,
gestionar, comandar. Per tant, la meta informació té la funció de donar instruccions en el sentit ampli, coses que fan que la interacció funcioni
duna det manera. Fa la funció de la gestió de la interacció.
Els traductor parlen de funció conativa pero s'ha de parlar de funció fàtica, el command son elements de funció fàtica (aquella en que
establiem, mantenirm, regulavem la comunicació), el que fa l’aspecte de la relació. L’aspecte de la relació l’hem de comparar amb la funció
fàtica.

Acords i desacords: entre contingut i definició de la naturalesa de la relació (DNR).

Creua dos aspectes

- Acords i desacords Pel que fa el contingut

- Acords i desacords Pel que fa la definició de la naturalesa de la relació

En això podem descriure 6 esqueme posibles de sis situacions q es poden produir en interaccions

1. Aquella een q es donaria acord en contingut i en DNR: diem q es la situació més fàcil des del punt de vista de la interacció. Ex: 2 amics
volen q trump guanyi però també hi ha acord en dnr perquè parlen sense cap problema sobre aico (“m’agrada parlar amb tu daixo…”)
2. Desacord en el contingut i en la DNR: es una mala situació d'interacció. Ex: un diu q ha de guanyar Trump i l’altre Biden: DESACORD
EN EL CONTINGUT. Pero a amés a mé diuen tu no tens idea no has d'opinar d'això i no m'has de dir qui ha de guanyar perquè tu has
d'escoltar la gent gran…: DESACORD EN LA DNR.

Situacions encreuades:

3. Desacord en el contingut i acord en DNR: Watz diu q aixo es la maduresa. Ex: un vol que guanyi trump i l'altre Biden pero alhora els
agrada parlar de política, es respecten i els agrada intercanviar punts de vista.
 4. Acord en contingut pero desacord en DNR: Watz diu q es una situació en risc perquè hi ha un desacord en DNR, es un punt crític de la
relació. Ex: els dos creuen que trump será el millor president pero un li diu a l'altre : calla i escolta perquè tu no hi entens.

5. situació de confusió de nivells: si m'estimessis no em portaries la contraria→ te referència en relació i lo altre del contingut. Confonem
els dos aspectes. Això té com un punt d'amenaça i es fa q una cosa depengui de l'altre.
6. Comunicació Paradoxal: Watz. una cosa que es experto es en fernós entendre les paradoxes i les paradoxes en una relació. Una
paradoxa és que ens trobem fent possible dues coses contràries. “A mi el que menys m’agrada del mon es començar les setmanes,
pero mencanten els dilluns pel matí”. Watz diu que hi ha situacions en la que se genera una paradoxa i un dels dos ha de posar en
dubte les seves percepcions (te a veure en l’aspecte del contingut) per no trencar la relació. Posa en dubte el que pensa, aspecte del
contingut, per no trencar l’aspecte de la relació. Ex: un dels dos senyors li diu tornam els 100 euros q et vaig deixar i l’altre li diu: de
quins 100 em parles, yo no vaig demanant diners a la gent. L’altre li diu: jo em pensava que t'havia deixat 100 euros. Aquesta posa en
dubte el que sap (q li deu 100 euros) per no haver se de barallar se amb el senyor. La cosa segueix bé però la relació queda
danyadaperq queda instalada en una paradoxa. Es en el moment en el que sens força a fer veritats contradictòries. El fet que hi hagin
moltes situacions paradoxals fa que estiguem en una societat hostil.

- Ex: en l’escena dels dos nois de la peli es produeix la situació 3 : hi ha descacord de contingut pero acord en DNR. Comunicativament
tenen un comportament de maduresa comunicativa: entenen que poden parlar fins aquí i poden mantenir una relación cordial, amable,
q es respectin.

53:34: La interacció entre els dos pares comença en la 3 perquè intenten mantenir posicio madrua de resepectarse les opinions pero no
s'ensurten i comencen a atarcarse i a alçar la veu i passen en la situació 2. Arrenquen en un punt i acaben en un altre i en un punt hi ha uns
cismogenesi (quan un dels dos diu: de que estas parlant…), inici d'un canvi, del 3 al 2.

★ Axioma 3 (2.44): La naturaleza de una relación (número 3 en allo) depende de la puntuación de las secuencias de comunicación
(sequencia de missatges q es dona en una interacción) entre los comunicantes o participantes.

Watzlawick explica que 3 depèn de 8 i 9 pero parla d'un aspecte concret de 8 i 9 q es com puntuem la interacció o secuencia. puntuar és com
diem aqui ha començat aquest o l'altre.
Conflicte comunicatiu q ve del fet q puntuen dif la interacció: GRÀFIC DE LA PÀGINA 58

La disputa es per on fixem inici de la baralla o interacció. Dir on ha començat és puntuar una secuencia (coses que passen una darrera l’altre).
I puntuarla es dir primer va això després lo altre…
Discutir per qui ha començat es una visió puntuada “conductista” (es basa en estimul pregunta i resposta):

Si hi ha un estímul si q hi ha un punt.

Pero tal i com diu Watzlawick, quan hi ha dos persones juntes ya hi ha signes que van d'una banda a l'altre (Axioma 1). per tant, pensar que
podem puntura una secuencia no és bona idea i generem un conflicte perquè partim d'una mala idea (puntua la interacció) perquè quan dos
persones s'ajunten ya hi ha interacció.

Ell diu que la interacció te a veure amb el feedback i cada vegada que diem algu estem fent 3 coses alhora, no es que el HOLA sigui un
estímulo sino que “Hola” és:
- Estímul
- Resposta
- Reforç

Cada signes que forma part d'una interacció és estímul, resposta i reforç alhora.
Ens passem la vida barallant nos per qui ha començat. En una interacció a la que s’activa s'estan passant estímuls i respostes, és una cosa
que fem.

★ Axioma 4: los seres humanos, participantes, se comunican tanto digitalmente como analogicamente.

Tenim un tipus de comunicació q es la que compartim amb els mamífers en general.

la com. digital: es codis, llenguatges amb unitats clarament diferenciades. aquella basada en unitats clarament dif. i això ens permet la
precisió. les neurones activen info concreta. el llenguatge verbal és digital.
analogica: son llenguatges basats en simils, en analogies, comparacions i es fan sobre una escala continua. amb gestualitat tinc escala
continua i pots marcar diferents gradacions. aquest element és més imprecís, ambiguo. es molt expressiu pero no es precis.

la digital té sobretot a veure amb l'aspecte del contingut i la digital amb la verbal

la analogica te majoritariament amb relació matacomunicació i amb la no verbal

exemple de contradicció entre les tres o dos (que no quedi clara qui li toca fer), exemple de com entren en coalició decisiond ‘alguns
col·lectius
si hi ha un robatori al cole: es assumpte familiar o del cole
am això del covid si s’ha de vacunar q ho faci el cole?de qui és responsabilitat vacunar?
PELI (42:45 A 43:50)

(te relació amb axioma 4):

COMUNICACIÓ NO VERBAL: combinació elements verbals, no verbals i paraverbals. ELs paraverbals son elements del lleng verbals pero
tenen les característiques comunicatives dels elements no verbals.

caract:
- SImultaneïtat: passa alhora. ex: el profe alça la cella, somriu, mou les mans, això passa alhora simultàniament
- interdependents amb els verbals: el verbal i el no verbal. els gestos, correspondencia de gestos , paraules. el gest lligat amb el que
dius. inter. entre parte verbal i no verbal.
- en una interacció corrent, els elements no verbals i paraverbals tenen més pes que els verbals. extraiem més significió dels no verbals
que dels verbals. Això s'ha demostrat per estudis. EN la comunicació humana, la majoria significacio que transmetem es no verbal.
- Unda de les funcions no verbal es el control de la interacció i això de veure amb l’aspecte de la relació (Axioma 2), tenim meta inf.:
informació sobre la propia interacció que es no verbal
- Els canals estan sempre oberts . no verbalment no puc no dir res, sempre estem dient algu. en contacte amb algú altre, qualsevol
conducta nostre comunica perquè es no verbal i esta sempre oberta. la interacció sempre està oberta per aquest element no verbal q
sempre està obert (ex: la gent veu que portes botó descordat…: tot això parla, els canals son sempre oberts)
- la com. no verbal pot epecialitzarse i ritualitzarte. espe.: vol dir que té un uso i valor específico. EX: àrbitres bàsquet hi ha una
gestualitat que esta ritualitzada, tots aquests gestos no verbals son elements no verbals especialitzats, lligats a un ús concret i per tant,
ritualitzat. susen en una función concreta en un context concret.
- info indexica o presentacional (presenta el participant, l’emisor , sinfo sobre l'emissor): es una info que es sobre l’interlocutant,
participan, emisor. ex: profe te la veu cansada, o les ulleres ens diuen que necessita ajuda oftalmologic, els cabells blancs sobre l'edat:
son elements indexics, info sobre participants
- funció expressiva: és molt bona per donar info de estats d'ànim, punts de vista, tots aquests elements expressen. quan combinen
verbal i no verbal, mana el no verbal. ex: diu estic molt contenta pero amb to fatal, la veritat la marca el no verbal que té una major
rellevància a l'hora de definir veritat
- elements culturals: la com no verbal es cultural.ex: símbol dos dits, de victoria es cultural. alguns son genetics com el somrisc. la rialla
es cultural per ex. . fins i tot els genetics els sabem utilitzar culturalment: una persona que ens presenten i no ens cau be en la
presenten i riem per educació.
elements paraverbals: a la pràctica son no verbals

son verbals pero es comporten com a no verbals. responen a las carct que hem vist. son sonors, orals.

- elements visuals:ex: per molts anys, podem expressar amb tipografia…

els sonors:

- el que afecten el sentit son la entonació, l’element paraverbal que marca el sentit es l'entonació.
- elements que no afecten al sentit: presentacional o expressiu (expresa estats d'ànims, emocions, sentiments): to, velocitat…: son o
presentacionals(ens donen info sobre qui parlen) o expressius.
- el to: diferencia entre greus i aguts. la nostra veu modifica el to en funció de com son i en funció dels nostres sentiments.
- volum: és la intensitat del so, potencia emissió so. ex: està enfadat i puja el volum de veu
- velocitat: hi ha gent que parla molt ràpid o més a poc a poc i te a veure en com es la persona o en elements expressius.
- accent: referencia o concepte que tenim que ens permet identificar referències ling respecte clase social, zona. la llengua que
utilitzes marca la teva extracció social d'una forma definida o la l'accent tambe marca elements lleng generacionals (gent gran i
jove)
- errors: poden ser per diferents motius. que aprens llengua, estas nervios, tens problema… ens dona infor paraverbal,
presentacional o expressiva.

elements no verbals
- codis que tenen a veure en l'ús del temps i espai: amb l’espai ,
- hi ha un element de l'espai que l’espai comunica molt que es el poder. ex: el primer dia de feina arribem i veiem un despatx
gran, mitjà i petit i diem que volem el gran. per nosaltres veure un despatx gran ens diu que aquí hi ha algú que mana molt: un
superior. amb la mida del despatx expressa el poder de la persona que treballa allà. ex: estar al mig presenta presidència i la
segona més imp a la dreta perquè desde cultura la dreta té més valor: elements de repartiment de l’espai i d'expressió del poder
en com distribuïm l’espai. els espais comuniquen culturalment: si veiem una plaça tota de simen o de fusta ens dona
associacions culturalment i a mes a mes els espais poden estar institucionalitzats: jo entro a la facultat i el primer dia qualsevol
espai q veus li dones un avalor i saps que allo esta istucionalitzat q es una uni i que alla passen coses de l’educació, correspon
al valor d’aquest institució.tots aquests elements transfereixen elements una institució a un espai. La distancia interpersonal
 comunica els cossos i amb l’espai entre mig: estan separades, juntes… el que expressa es l’espai entre persones
interpersonals.
- el temps: tenim una manera de pensar el temps i donem valor o no en unas coses en funcio del temos.de totes les cultures del
mon en relació del temps escola de la palo alto va dir dos tendencias:
- monocronicas: veuen el temps com una seqüència com una linea. ex: cultures nord europa, nordamerika, orientals.
tenen una concepció monocrònica i son més capaces de controlar temps, son puntuals… et efectes en l'organització del
treball, en la manera com et contracten (allà la gent no menteix els currículums…), es una cultura social diferent
- poli cròniques: africanes, sid america, mediterrànies. tenim una idea del temps més com un espai ocupable i per tant
tothom i pot entrar i sortir com vulgui, tenim visió holística: el temps és com un tot, no és una seqüència. son cultures
que improvitzen millor i no planifiquen be. hi ha aquesta visió de últim moment, son més importants les relacions
humanes (ccontactes en un currículum). està contínuament fent ajustos respecte com et sincronitzes (En un semàfor
vermell si puc passo). la idea de quedar una hora i un moment específiques a tanzania (11 time english)
- te a veure amb el valor comunicatiu dels objectes:portem objectes en funció del que volem comunicar. tenen dos valors
- indexic: d’indici, index ex: el senyor necessita ulleres per veure o presentacional: ex: vestit de blau, camisa. , el cotxe que tens
diu coses sobre tu (els objectes comuniques)
- emblemes: símbols, dona d'aquests hi ha que tenen un halo simbòlic vinculat (valor simbòlic associat no clarament). Ex: el profe
es presenta amb un mini, el mini te un halus simbòlic (hi tenim associats una sèrie de valors d'una forma) de urba, informal. i
després hi ha els símbols segons Barthes, la idea d'un símbol establert culturalment es una cosa que de manera inequívoca
representa una altra cosa: Ex: un rolex no té un halo simbòlic de luxe sinó que representa el luxe aristocratic, es el símbol
emblema del luxe. és inequívoc, vol dir exactament allò: el home que es militar, es inequívoca la seva roba, es simbólicament
clar.
- te a veure amb el cos humà
- Disancia interpersonal (es cultural): Relaacionada amb l’espai. La persona que va fer las classificacions de les distancies o
espai intim es Edward Hall n(antropoleg de palo alto). Es un espai que va desde el contacte fisic fins a un altra distancia, la q
sigui. EL contacte fisic es el punt 0 en que hi ha ocntcate. A prtir d’aqui ens troebm en 4 distanies:
- Intima:
- Personal
- Social: 1,2 o 1,5 metres. aixo es un valor comunicactiu, un aaltre cosa es el distanciament social (que la gent guardi una
distacnia de seguretat).
- Pública
- Aspecte fisic
 - Subcodis: com establim valor respecte l’aperencia o en funció de si auesll valor de l’aparença esta sota ocntrol volutari.
Apectes menys voluntaris seria el meu nas, l’alçada: aspectes que no deicdeixes que no son controlables. . EN canvi,
que yo em tali el cabell es voluntari.
- Valors (nose segur : a partir dels subcodis hi ha valors ?): un es el presentacional o indexic: que dona info sobre
l’emissor (veiem una persona i diem es un home , blanc: la mev aaparença ens presenta i permet q ens indetifiquin),
fàtic (regulació de la interacció. ex: si vinc amb una gorra potser marca elements de rebuig el contacte, a l’hoar de fer
clase), creidbilitat comunicactiva (quan parlis qu ela gent et cregui, ES EL GRAN VALOR COMUNICATIUA: QUAN
DIGUSI UNA COSA SIGUI CREIBLE): element de la credibilitatesta lligat al nostre aspecte fisic: un noi amb camisa ens
dona mes credibilitat perq s’activen els nostres prejudicis, alguna persona de la aparença fa que ens creiem mes una
persona en una cosa: decideixes en funció de l’aparença, poso en joc un prejudici vinculat a l’aparença física i aspectes
de l’aparença que no estan sota control (ser duna raça o altra): aqueste elements cpndicionen l’interacció.
- Postura i orientació del cos: es molt ambiguo.marquen intensitat.
- Angles que establim: la linia de les espatles deifineix la orientació del nostre cos. cara cara: intimitat o agressió: marquen
intensitat de intimitat o hostilitat.
- a 90 graus: dos persones tenen actutud cooperativa: mantenen conversa i deixen un espai obert per marca que cap dels
dos es vol imposar a l’altra
- mes de 90 graus: algu fa feedback negatiu i diu q alllo no li interessa massa.
- Postures: fem moltes i una de les importants es funció fatica: aspecta de la inf, meta informació sobre la interacció. aixo
ho fem amb:
- inclinació: endevant o nererre, endevant es voler parlar, intercanir o donr ordre o interrogar algu, interes i enrrere
voler escoltar
- canvi de postura: vinculat al llenguatge, faig aquestse lements en funció de lo q explico. el canvi postural esta
vinculat amb el lllenguatge verbal
- ecode les postures: tothom adopten la mateixa posició. ex:; al metro. <auestes elements q vol dir q estbalim
postures congruents vol dir q indica connexió psicologica entre aquestes persones inconsicent
- estats i motivacions: tensó i relaxament: espatlles encorbades o el cos mes obert…
- interacció espai i objectes: escena: no te significat loq fa el moro sense veure com mou els plats o gots
- ritualització: ex: liturgies→ em tombo, miro endevant, m’aixeco: LEMENT POSTURAL Q PODEM RITUALITZAR,
ON ENS ASSEIEM ON ESTEM DRETS...
- Rostre i cap
- Orientació del cap: es un elementd e rgaulació de la interacció super important.
 - ELement de feedbakc: assentiments. Quan s’assenteix rapid indica doncs q vols parlar.
- Rostre: te descrites moltes expressions facials diferents. Te un factor de feedback, de regulació de la interacció pero
sobretot te una força expressiva brutal. A més tenim la possibilitat de combinar expressions diferents alhora. podem
expressar moltes coses simultaneament i aixo ens permet fer moltes coses. La intuicio es interpretacio no verbal. La
interpretació es molt complexa perque podem veure moltes coses alhora. Zones del rostre: front i celles es feedback
(interes o desconfiança). Els ulls i la mirada. ELs llavis, el nas i el mentó.
- Ulls i mirada: en els ulls hi ha un element molt subtil q es la dialtació de la pupila qmarca punt dinteres. EL
moviment dels ulls te element indicant de nerviosisme o vulnaratibitat. Contacte visual: les mirades mutues
indiquen benestar, pero una mirada mes forta, tan pot indicar simpatia o hostilitat. els tabus sexual : direcció de la
mirada. la durada del ocntacte: es un valor cultural, a vegades q et miren miga decima de segon mes creiemq
ens mira molt. AL principi duna intercaiió la mirada indica voler parlar i per tant vols q et miri er saber q presetes
intercaiió i durant la interacció, les mirades son mecanisme de feedback.
- Gestualitat: l’estudi de la gestyualitat és la cinèsia: signes vinculats al moviment. Part de la simiotica que estudia els gestos: que
te a veure amb les coses que movem. Basicament ens centrem en mans i braçs. Un gest simbòlic és un emblema, un simbol: la
seva idea és aquells elements no verbal que teenen socialment un sentit univoc i inequivoca (allò vol dir només allò i fixadament
allo: gest victoria). HI ha un altre element que és com la gestualiyatta esta intimament lligada amb la parla, l’acompanya. A
vegades anticipem perque la ma va mes rapid que la llengua. Aclarim, anticipem i isultrem. Gest caracteristic que te caracter
expressiu, d’expressar emocions (estem nerviosos…). Proximitat al cos i altura: Te a veure amb la intensitat de la gestualitat,
son analogics i funcionen en una escala continua. EN la expressivitat i regulció de la ocmunicació com més amunt més intens.
L’altre element intensificador te a veure amb la distancia del cos. Com més proximitat al cos més intensitat. ELements de
feedback: que son info sobre la propia ocmunicació. GEstos intermitents (amunt i avall) : pot ser conativa o vols una repsosta
fatica: contundencia i intenció de domini. Gestos circulars: intentes obtenir simpatia de l’altre o efereixes simpatia. Buscar
coperació o ajuda.

QUE ES EN UN ENTORN COMUNICACTIU LA INFORMACIÓ: Ho fenm a partir del tecnic o digital i semàntic o comunicatiu: de la
comunicació humana.
- A nivell semàntic, de la comunicació humana: definim informacióa a rtir de 3 idees:
- La informació és una quantitat sumada: si no has efegit algu en el que sabia, no és informació (ex: em dic esteve). Informació és
afegir cosa al que ja sabiem. Esta lligat a algu que ja sap, és una quantitat sumada. Hi ha un element de quantitta sumada
(djbihjdv es la capital de kjsanm: els que no ho sabiem, em rebut una informacií, una quantitat sumada)
- La informació és laguna cosa que s’afegeix al que algú ja sap:
 - La informació és una adquisició original:
- Originalitat: el que aporta info a un missatge es la orginilatta, origen, per primera vegada. Es la idea basica d ela info.
Una informació lhem de rebre per primera vegada. Em dic esteve: no dona informació perque ja ho sabiem. Molt
important és distingir entre significat (madrid es capital espanya) pero no aportar informació a ningu perquè ja ho
sabiem. INformació i soignificat son coses diferents. Que ens digui una cosa no vol dir que sempre aporti informació. O
es una cosa que afegim per primera vegada: adquisició orignal o no es informació. Si em afegit una adquisició allo
informa i conté informació, coses que fins aquell moment no sabiem, encara que sigues falsa: pero la informació falsa no
es periodistica o cientifica (perque ha d’haver un pacte que és info certa) pero és informació. Laoriginalitat en la
comunicació humana pot venir d’altres elements (emissor…) perque aquestse elements poden ser originals, no
predictibles. Ex: hi ha gent q et felicita pel cumple , peroa qull any el lement d’originalitat va ser l’emissor: que la va
felicitar la fibi. La’ny seguent el va tornar a felicitar pero a través dun vieo llavors hi havia originalitat en el mitjà. Aquesta
vegada la novetat ha estat el codi (en catala), el missatge no ha sigut loriginalitat sino que leement informatiu i no
predictible va ser el codi que va utilitarzar. La info és una quantitat sumada llavors podem veure si hi ha molta o poca
informació. Peor també hi ha un tema de qualitat: el valor de la informació. EL valor de la informació depen de una
persona, de la subjectivitat pero també es estabibvlle. Te un valor diferent en l’interes personal d’quella persona en
aquella informació: ex: demà hi ha vaga de tren. El valor de la info està lligat a linteres personal de cada interlocutor. La
informació i quantitat d’informació ens dificulta la comunicabilitat. Ex: quedem a les cinc→ es realtivament facil
comunicarla només dubtem a 5 mati o tarda pero yasta. En canvi, si he dexplicar mes coses, he de posar en joc altres
habilitats o estrategies comunicactives perqueè es mes dificils explicar 30 coses que no una. Transmetre molta info es
mes dificil. En la comunicacuió hi ha un benefici que es ue podem informar i tota la vida pero hi ha una maladicií que es
que dona molta info és mes difici de transmetre i comunicar. Com més informa un missatge (més info conté), tant més
dificil és comunicar-lo bé, clarament, fluidament i facil ment. Com millor es comunica un missatge menys informa.

A nivell tècnic: la informació és una mesura de la predictibilitat del senyal (missatge, signe). Ex: en qualsevol paraula que pensem que comnça
per Q. La u despres de la Q és predictible i per tant no dona informació.

CULTURA I COMUNICACIÓ:
De que parlem quan parlem de cultura?

Cultura està:
 - a la societat
- és present en el llenguatge i en els signes. ex: cagatio. el nostre llenguatge és inseparable d'aquestes idees que conformen la cultura
- està present en nosaltres , en el cap dels participants. incorpora a cada un d'ells en tant que persona, una cultura, que determina
l’autoimatge. la meva imatge filtrada per idees culturals que incorporo, i igual amb la idea de l’altre i la percepció del món. Incorporem
amb una idea de la relació q es cultural. Sleccionem unes coses i no unes altres per els interessos personals i te a veure també amb un
interès cultural. La nostra manera de mirar el mon i generar percepcions de la realitat està condicionada per la nostra cultura. Darrere
d'això hi ha creences i idees. Es una acció condicionada per una creença.

amb la paraula cultura tenim un problema i hi ha 5 accepcions Ç(5 maneres d'usar la paraula cultura). es dóna un fenomen de polsèmia i
heteronimia
1. Som una combinació de cultura i biologia: tenim una part cultural i biològica
2. La cultura occidental va sorgir a europa: no és nostre, és d'on va sorgit
3. el ministre de cultura s'ha reunit amb el sector: parla de nosaltres aquí
4. és una dona amb molta cultura: parlem de coneixements aquí
5. aquí impulsem la cultura del vi:

es donen una barreja de fenòmens:

- polisemia: tinc un significant (banc) té diferents significats Aquestes coses diferents en la paraula cultura son son tan tan diferents. en el
cas de la cultura els diferents accepcions estan embolicades entre elles.
- homonimia /heteronomia: de baix cap a dalt funciona pero el revess no. l'homonim es el terme de dalt, heterònim el de baix. amb la
paraula cultura passa el mateix fenomen mes o menys.

Cultura 1: la part no genètica de cada persona: Ex jacin y yossef, cada un d'ells té una part genetica pero a més té la seva part cultural i son
coses diferents.
Cultura 2: un sistema de sentits compartit per una comunitat. Ex: nen petit esbronca la seva àvia i al revés, tenen diferents sentits i ens diu
coses diferents . si totes les persones compartim la mateixa visió sobre allò que veiem vol dir que compartim els mateixos sentits i per tant, la
mateixa cultura 2.
Cultura 3: àmbit social (polític, periodístic) d’activitats “culturals)
Cultura 4: coneixements culturals d'una persona
Cultura 5: estat d’opinió i manera d’actuar sobre un tema
Cultura 1: som una combinació de cultura i biologia.
- Aquella part de nosaltres que ens fa persones, que ens dota duna part cultural. amb aquest fonament genetic formem un suplement
cultural. nosaltres som genètica i cultura, les dos, pero ens identifiquem mes amb la nostra part cultural: ens defineix molt
marcadament. aquest aprt cultural es el que ens fa persones
- tot allo que son i que no es biológica ni genètica

tenim una part biologica i cultural

som homo sapiens sapiens i tenim una part cultural que ens fa persones
la humanitates tota la gent de la mateixa espècie i tenim una part cultural
la nostra part biologica es innata, en el moment de néixer ya esta tota la info genetica. en canvi la nostra part cultural es apresa en contacte
amb altres persones.
la nostra part biologica es reprodueix i un cop es genera un embrio la info es reprodueix en canvi la cultura es transmet, comunicativament i
interactuant amb els altres sense transmet una cultura
la bio ens dona fonament genètic i afegim un conjunt de idees sobre com viure… que es l suplement afegit. tots aquestse elements son coses
que aprenem i anem decidint.
tenim part genètica i cultural (cultura 1) què s'ha omplert duna cultura 2 específica i concreta cultura 2)

tots nosaltres tenim un fonament q es el genètic i usem el llenguatge usant una llengua particular. tots incorporem llengües concretes i partir
d'aquí desenvolupem el llenguatge a partir llengua concreta. la nostra part cultural , cultura 1, esta construida de cultura 2

la cultura 2 es un sistema de sentits compartit per una comunitat. Les dos esbroncades d'abans ens diuen coses diferents . davant de coses
diferents generem sentits diferents. si tots atribuim un sentit semblant tenim una cultura simular.

la cultura 2 a vegades ens referim al sistema de sentits o a designar la comunitat. aquests sistema de sentits ve de una idea, algunes
d’aquestes idees generen creences que es una pauta d’acció i venen de costums, tradicions. creença q em incorporat culturalment

creences: idees assumides (moltes vegades no som conscients que la tenim. ex: quan al metro piquem))que marquen pautes
d’acció.AQuestes idees poden provenir de dues maneres de pensar diferent:
 - logos: pensament basat en argumentació i genera una creença després d'haver pensat. ex: el codi de circulació es nun logos, la
velocitat que necessites o per frenar….
- doxa: pensament no pensat o mal pensat, son opinions fetes, no en coses que yo penso i rumio sino que son opinions fetes, no hi he
pensat. genero una creença sense haver hi pensat i acceptem q son així (ex: s'ha d'anar vestit a l auni). D’aquestes idees fetes moltes
ens faciliten la vida però també hi ha altres que ens la compliquen. ningú la defensa pero tothom la aplica. ex: ningú defensa ah bueno
posa 60 ipero anem a 80, ningú defensa aixo pero tothom ho fa. es una idea feta

la nostra cultura feta de idees i creences

Tots els humans tenim la capacitat del llenguatge pero no tots parlem la mateixa llengua: diversitat lingüística. amb els cultures passa el
mateix, tots tenim cultura 1 (part cultural), pero no tots tenim la mateixa cultura 2: diversitat cultural . Com afrontem aquesta qüestió q te
conseqüències comunicatives. Lad diversitat cultural implica q tenim formes d’expressar-nos diferents (gent que va amb turban i gent q no..).
Entre aquestes coses que hi ha la cultura també hi ha valors. Hi ha moltes preguntes lligades a formes de vida q tenen a veure amb els valors.
A part de les formes d'expressió tenim creences diferents que fomenten valors diferents i ens posem davant dues questions: (dues cares)
- a que donem valor? (ex: veure un rovelló): element d’atribució de valor: atribucions de valor diferents
- lligat a l’aspecte moral i ètic. : valor de que està bé i malament, que es un encert i que es un error. hi ha la part de considerar bo o no
bo, profitos o inutil. tenim aquestes dicotomies si darrere d’aixo hi ha tema de valors culturals.
Tots tenim cultura 1 però diferent cultura 2, Una part de cultura 2 son valors diferents (tan atribucions de valors diferents com consideracions
de valors que està bé o no). Aixo gener tres respostes ideològiques: tothom té una ideologia (de com vius, com han de viure els altres amb tu,
com hem d’organitzar-nos, prendre decisions: totes aquestes decisions al darrere hi ha una visió ideològica, no es pot no tenir ideologia pero si
pots pensar q no tens, tothom pensa i tee idees que guien les seves accions

com afrontem que vivim amb gent amb cultures diferents?: com afrontem la diversitat cultural?. respostes diferents amb conseqüències
comunicatives a la resposta de com afrontem la diversitat..
- resposta totalitaris (unitarisme): hi ha unas valors correctes i la resta son incorrectes. hi ha uns valors bons que son els de la teva
cultura i les altres son equivocades. com que la teva es la unica bona, es la referencia, la que s’hauria d’aplicar a tot arreu, a tothom. hi
ha gent que ho fa a través de la seducció (convencer) pero altres diuen la meva es la bona o els obligo o els elimino (colonització) i
imposes la idea q la teva forma de vida és la bona i els que no la segueixen se’ls extermina o sels aparta . tot el que jo penso és bo per
tothom i els ue no pensin com yo son equivocats i eliminables. ens permet saber amb qui hem de comunicar
 - relativisme (subjectivisme): cada cultura és tan correcta com qulasevol altra: tots son invencions culturals. per se (per ells mateixos. tots
son bons en funció de cada cultura. si la cultura ha decidit son bons doncs son bons. les cultures són invencions humanes.
- 1. la base cultural dels valors. una part majoritària de valors son construït culturalment. son creats culturalment
- 2. valors s'implanten per acord social: imposat o lliure, crea uns valors els acords com a culturals compartits. s'implanten per
una convenció (ex; perquè circulem per la dreta). la gent els assumim com a propis i tenim l’acord
aquests dos idees generen una conclusió:
- els valors son iguals, genera una equivalencia de valors i això ens porta a pensar que la idea relativista posada al límit segons
cada cultura diu si una cosa està bé o malament.(Ex: una iaia cau i nens la trepitgen) la idea del relativisme és que tot és relatiu
però la idea del relativisme hauria de ser relativista també, no absoluta . hi ha coses segons cada cultura i un acord que els
sustenta
- pluralisme: l part universal es propia de la condició humana. el fet de ser persones ens lliga a una valors universals. els diferenciats els
dialoguem amb la tolerancia (s'aplica als valors opinables). hi ha valors universalbles i comuns i llavors hi ha uns particulars : son
opcions culturals particulars. no hi ha un element que ens permiti avaluar que hi ha una cosa millor que l’altre. diu que hi ha uns valors
universals i això permet que existeixi una declaració universal dels drets humans, existeixen drets universals com a persona . sempre hi
ha una base de protecció dels febles i solidaritat: existeixen valors comuns i s'han de respectar. per molt diferent que sigui una cultura,
tinc uns elements que compartiré.

maría zambrano: filosofa

gràcies a què tenim un apartat cultural som persones i la idea de persona està lligada a la de societat perquè la societat ens ofereix coses que
ens van bé o ens limiten i les persones també´. el que fem és resoldre de millor manera possible la tensió entre la persona i la societat. si tot
fossin voluntats imposades difícilment fas democracia. ella entén que la persona es una cosa lligada al futur i la societat al passat. la nostra
orientació es cap al futur: estudio una carrera perquè vull fer pel·lícules. fas una cosa sobre una idea del teu futur i com a persones vivim
orientades al futuru.la societat es una cosa que ja hi era: blanquerna, la uni, ya hi era. ve del passat i la societat conserva el passat. som una
combinació de futur i passat. volem preservar passat i fer futur i això crea una tensió. la persona té una idea de soledat i la de societat va
lligada amb ales altres. amb els altres ens trobem en un espai i amb unes formes ordre(formes socials), tenim uns vincles. els altres formes
part d'aquesta dimensió social. maria parla del ensimismamiento (entotsolament): tot sol en un mateix, aislarse i estar amb un mateix. al costat
de la capacitat d’estar sola tenim la capacitat de conviure: civilització: forma determinada d'organitzarnos socialments, sistema de sentits i
valors en els que convivim. el q ens permet ser persones es la idea de confiar, implica necessàriament un acte de fe, de confiar. (ex: confies
que d'aquí 4 anys es seguiran fent pelis). el futur és desconegut i ens hi relacionem posanhi confiança, en cavi respectes al passat tenim
certeses: si te rpofes o no en te. EL que ens fa persones es el que està lligat amb el q ens fa autentics: que expressem allò que volem. per
tant, l'autenticitat està lligada en la coherència respecte el futur. la veritat està lligada amb el passat amb el saber i no saber. teni part creativa
personal que podem fer coses que son imprevisibles i surt de la llibertat intima. al costat tenim la tradició: farem cagar el tio: es una repetició.
això implica l'existència d'un ordre i organització´. persona lligada l pensament i podem plantejar coses de forma original en canvi la societat
ens ofereix memoria, creences, amb memòria ens podem remuntar els orígens, les coses venen d'algun lloc. . hi ha una persona original que
crea una cosa i les creacions reverteixen en la societat. per tant, hi ha somnis i llavor shi ha la conseciencia: saber perq les coses son d'una
manera o d'una altra. eX: quan la paula decideix estudia fa una profecia: anticipo que estudia li anira bé, genero i una profecia. respecte pel
passat es generen enigmes, pots conèixer a partir del coneixement històric. en la mesura que entenguem el passat el futur sense obra.

Jackes Durand: NIVELLS DE SOCIALITZACIÓ: es una idea antiga

Ell porta la idead els nivells de socialitzacio de la comunicació: hi ha la individual y la social pero dificilment hi ha una frontera clara.
ELl no diuu tant on es la frontera sino diu que hi ha diferents nivells

Com. interpersonal: elena senva a una botiga on hi h avenent marti, elenasen va comprar pantalons i el depent el marti. i parlen i tenen una
conversa i es una conversa de cmunicació interpersonal. Pero imaginemnos que hi h aun xafarder qe graba la seva conversa (entre lls dos) i
quan l’enregistra i la passa a la tele, tenim el primer nivell de socialització posible: comunicicaió interpersonal amplificada a través d ela
televisió i allo hoo veu tot el mon. La conversa funciona en regla de comunicació interpersonal pero s’agafa i s’apmpliifica. Un cop
lampmpliqfiques i forma part dels mitjans es dve comunicació dns dels nivells de la socialització. Hi h au segon nivell q es q estudiem la
comunicació interpersonal agregada, tota junta: la elena compra els pantalons, el marti l’aten i diuen certes coses. nosaltres podem agafar
aquesta conversa i sumarla mab latres converse s de gent comprant pantalons obtenim coses com les tendencies dels pantalons. Darrere
d’aquest comportament del mercat, tendencia, s’analitza perque peruqe ho estudiem agregadament. estat d’opinio: munt dopinio personal que
passen interpersonalment i queles estudiamen agregades i tenim opinio publica.
1. Comunicació interpersonal amplificada
2. Comunicació interpersonal agregada (estudiada estadísticamen)
3. Comunicació específicament social: comunicació que ja en el seu origen es fa d’acord amb regles de comunicació social. Ex: regles
stelenoticies… tots aquests missatges i comuicació esta feta d’acord amb les regles propies dun informatiu televisiu. Respon a regles
propies de la comunicació sicla, Podem identificarles en els propis missatges dels mitjants

MISSATGES DELS MITJANS, Tipus de missatges en comunicació social

Missatges més freqüents: missatges circulen en comnnicació sicla.

- missatges informatius: missatges que cumpleixen una funció referencial

- missatges d’opinio: els vinculariem a la funció expressiva en que els missatges expressen opinions i punstd e vista
- missatges persuasius: els connactariem ala funció conativa perq espera obtenir una resposta, orientats a obtenir uba repsota
- missatges d’entretaniment: missatges que basicament son bons o estan dissenyats per cumplir la funció fàtica: establir contacte
comunicatiu i mantenir el conatacte comunicatiu.

Missatges d’entretteniment: so n els mes frequents en comunicació social per q es fonamental ment elo q fem en la comunicació social i quan
no son missatges estrictament dentretenikment, els condicionants dels missatges d’entreteniment els incorporem barrejats amb els altres tipus
de missatses (els informatius intenten tenir entreteniment). L’entreteniment existeix desde q tenim contsancia de reste humanes (en un
jaciment surten duas…). l’entretenimente xisteix en totes les cultures i llavors cada cultura juga duna orma difernet. catvivtat no vinculades a la
supervivenica sino per entretenirnos: per distreurens.Al costat de l’entreteniment tabe aprenem coses: jugant escacs. També, socialitzem ,
hihha creació de vincle, element afectiu. Ajuda a saber enfrontarse a perills (pilla pilla: es una senasacio q pots tebnir al llargd e la
vida),aprenem maneres de funcionar q tacaben sent utils en la vida i aprens a enfrontase amb les dificultats. l’educació es una preparació
indirecta per la supervivencia pero no es direct: a allarga t’ajudara èro en aquesll momnt no esta lloigat a la supervivencia (matar un lleo i
menjar). Aixo traslladat als mitjans: tots al societat somple de missatges dentretaneiment. Ho fem cada dia i constanment. S’ha darticular
missatges que atreguin el maxim de gent i com mes temps millor, fer q la gent sinteressi i es mantingui connectat: els missatges
dentreteniment busquen aixo. Tots crean un contingut , el generen i el mantenen: polemica pantaoja i el seu fill. ELs mtjans fan una cosa ur
acaba sent constitutiva delsmitjans.

ELs missatges d’enteniment fncionenper:

- gratificacions i(recompensa) ndirectes: obtenim una cosa i plaent . la idea de base es que generem impulsos i moltes vegades els
bloquejem (em menjaria aquest pastis pero not inc diner), per por, per consicencia , per aprensió i aixo ens va generant una certa
instaisfacció. L’entrtenim genera un alliberament d’aquestes tensions acumulades durant el dia. (ex: miro una serie). obtens uan cosa q
malleuga i mallibera diaox i comepnsa aquesta infelicitat cutiodoana. Tens elements dinfelicitat de la vida uotidina propia de la vida
humana i amb aizo alliberes la frustació i ens fa mes propers a la gent com nosaltres
Formes d’entreteniment

Pequè ens agrada i ens atrau un tipus dentreteniment?: qu hi ha ne la base de les nostres deicisions d’netreteniment. Tenim dos formes delegir
entreteniment:
- per impuls (estas amb el mando i fas zapping i dius: em quedo amb aixo, perq veient allo et senst smes cmoda.
- per elecció delibarada: acció pensada, meditada es la part mes minima de les deiciosnq prenem.

Les formes dentreteniment: motius pels quals connectem em determinats contguts, estan pensats perq tu hi connectis.
- nivell excitació /relaxament:: el perfil basic es perosnes q tenen activitats poc interesnat i busquen desvorrirse i augmentar el seu nivell
d’excitació (el hormiguero) o programes amb llum tenua amb gent paralant a poc a poc i busca relaxament i ell durant el dia fa activitats
competitives i estimulants. tots tenim un nivell dexcitacií relaxament que vinculem la benestar i la nostra tendencia es quilibrrar els
nivells de excitació i relaxament
- alleujament afectiu: entra en joc un element sentimental i emocional. tens un dia tonto i connctes en un mon sentimental i la part
emocional es important (ex: friends)
- drama: la gran froça dentreteniment, el gran atractor i es basa en un esquema de conflicte dramatic (dos personatges i es genera com
una confrontació un el bo i l’altrees el dolent , trump (antipolitica) i biden (heroi): sha generat un conflicte dramatic perque només podia
gunyar un i per això ha tingut tanta mediació i audencia mediatica ). hi ha dmiració, reconeicxamnt de uwalitat. aquests dos
personatges ne conflicte dramatic estan units per una cosa: le’xit de lun implica el fracas de l’altre. el futbon te una estructura
dramaticapotent.

Missarfes persuasius: lligats a la funció connativa, destinats a generar un canvi en el receptor, a provocar una esposta i efecte en el receptor.
DIns de la comunicació social, parlem de misstages persuadiius. Sona quells epnsat per convèncer i motivar resposta en el recpetor. poden
canvuar opinions o idess o podem motivar accions, a q facin coses. Alguns dels tipus principals de missatge spersuasius a comunicació son;

- els orientats a la propaganda, parlem de finalitats ideolofgiques i neix del mon religios(de propagande fide) i agafa aquest terme llati de
la propaganda , sembra de la fe. esta lligada a obrenir canvis en el mon ideologic. ex: canviar de religió
- publicitat: parlem dun tipus de comunicació que es la comercial q es basa n vendre productes i serveis. empreses q viuen gracies alloq
venen i geerem una comuniació empreserial de tipus comercial.
Missatges publicitaris: els em danalitzar en fncip dallo q fan com a missatges:

- tenen un objectiu final q es vendre. el missatge sempre te un imperatiu.

- hi ha un objectiu revi i imeediat que es se rpercebut i recordat

la lluita de qui fa el missatge és: (en aquest ordre, qualsevol fase q no funcioni, no te sentit provocra la compra)
1. vaptra latecio del recpetor q tinteresa. ex: vols capar latenció dun pubic concret
2. suscitr
3. provocar la compre

podem fer disticions del missatge, perq els missatges sadpaten

tipus de producte: no tots demanen les mateixes estrategies comeercials

mercats intitucionals o empreserials:

mercats de consum: vendre cocacola (immediat) i durador (pisos)

el tipos de misatge esta lligat a connecio emocional amb allo q vens…

estrategias de comercialització
4 P:
estrategies de product→ se vende en farmacias, testan dient q es ven amb farmacies
estrategies de price→ ofertes…
estrategies de distribucio, placement→ agafau i tho porto a casa
estrategies comunicació o promotion.--> a carnaval el peixater va disfressat doncs li comrpes perq et fa gracia

missatges dopinió: en la comunicació social hem fet une volució gran i ab laparicio de les xarxes tenim molts missatges dopinio (twtter). tenim
tota una serie de canals lligat a missatges dentreteniment.
 1. oferir opinions i punts de vista a l’opinió publica
2. la idea de pinio periodistica
a. sha de basar en info periodistica. avauluar si es info periodistica encessites una info contrastada. sino tens bona info no fa
sopinio peridostica
b. has doferir una interpretacio adequada dels fets. puc tenr info pero no interpretarla be. ex: islandia cases de colors vius i tu dius
que aixo es propi de lloc propi pero en veritat estan pintades de colors perq passen molt temps nevats i es per alegrar la ciutat i
trencar amb lo monotonia. tens una info pero lhas interpretta malament. sino tens interpretacio adeuqada no fas opinio
periodistica.
c. hem de saber q allo ho fas llirement i ningu tobliga a dir lo q penses i aixo es la diferencia amb la propaganda. a la propaganda
lobjectiu dels punts de vista es canviar el punt de vista del receptor en canvi a laltre es compartir un punt de vista
3. Gèners: editorial, tribunes, crítica

missatges informatius

- info oficial
- pulica i de serveis
- periodística
- selecció de fets perq el peioridsme basicament selecciona fets i lo interesant es la selecció . passen moltes coses pero el
periodisme en selecciona alguns, han de ser inedits (no shan publicat abans), verdaders i actuals
- te veure en l’estil també: una cosa clara i precisa
- tenim una serie de valors
- independencia periodistica: informar amb ndependencia. sigui quin sigui la ideologia dun mitja, informara be. no alterara
els fets ni la seleccio dels fet pel fet de tenir una ideologia o una altra. dependencia diverses: política, cultural, reliiosa,
economica (propietaris, anunciants i compraodrs)
- pluralisme periodistic: manera det de fer periodisme. recollir i presentar
- imparcialitat periodistica: objectivitat infromativa (cosa molt ben definicda) . presumcio dinnocencia te a veure en
processos judicials: mentre no scalareixin els fets, s’aplica la la presumpico dinosencia en procesos judicials.
- no servir les fons: tu reprodueixes una cosa sense contrastarla. un senyor mh dit que fa creixer el cabell el
producte. protegir les fonts: si no vols dir la persona q tho ha dit perq llavors delicuents li poden fer lagu doncs
pots dir nomes, fns properes a la persona. si es un ruor sha de dir q es un rumor
la selecció dels fets: genera percpeció: realitat mediatica, es el contrari de la realitat immediata. aquesta reali6at es produeix amb dif.
fenomens periodisrica que configuren aquesta relitta:
- seguim valors per det. q es noticia i no: newsmaking
- logica dels newmaing, per una noticia entra a la portada o no→ gatekeeping
- els cirs social i determina de q es parla. ex: les platges…→ agenda -setting
- esdeveniments q existeicen per ser noticia: fem la festa perq sigui noticia→ pseudoesdeveniments

T1:MODELS TRANSMISSIUS, COMUNICACIUS I INTERACCIÓ

T.2: CULTURA I SOCIETAT, COMUNICACIÓ SOCIAL

BLOC 3

SENTIT
Hermenèutica: ens centrarem a interpretació (d’on surt el sentit)
- Interpretació (hermeneutica)
Semiòtica - Signe: ciencia q estudia els signes→ semion: signe
- Significació
- Interpretació (semiòtica)

Com intercanviem signes i quests signes enes diuen coses. i aizo ho farem a travesd de dos corrents danalisi de pensament: herm. i semiotica

Semiòtica: cap al 1890, al final de la ultima decada segle 19, hi ha dos persones (trabellaven en paralel ero no es coneixien) q desde origens
dif. treballen en la mateixa idea

Europa: saussure (a suissa): hauriem de pensar en algu q en podriem dir semiologia

Eua: cs peirce (estats units) : podriem parlar dalgu q li podriem dir semiotica

Tots dos s’adonen que el signes es un objecte destudi i es molt imp. Sassure ho fa desde la linguistica . Sassure diu q haurim destudiar
llenguatge de maner general, treballar ling. i aixo fara q treballi els signes linguistics. la base del llebguatge son signes verbals, linguistics pero
aixo no vol dir q yo sapiga q hi h altres signes i hi ha una ciencia mes general q estudia tots els signes: semiologia. En el seu cas va impartir
uns cursos i els seus alumnesvan recollir apunts i van publicra: urs de linguistica general i per axio coneixem la seva obra
Peirce no pensa com a linguista. ell va escriure milers i milers de pagines . ell era un filosof tot i que havia fet akgu de ciencies. Tenia aquesta
prepectiva com a filosof i concretament dins del pragmaticisme (idea sobre les idees). ell diu: nos. estem fent anar ideas, potse rq ens
preguntem q son i q em fem. ell diu: com circulen les ideeas, on les trobem, darrer de ideas q hi ha? signes, doncs em destudiar signes q
sostenetent la nostra manera de pensar. estudiem els signes i ho fa desde la semiotica.

SIGNE: cosa q parla duna altre cosa diferent. una cosa q no es el propi signes.

A-----------------------------------x
(material) (material/conceptual)

Aquest primer signe (ookey: dit) (assenyala amb el dirt una tassa)és material perque ha de poder ser perceptible. X pot ser material (tassa)o
no, conecptual (si es una idea : tot correcte)

(Morris): semiotic q te un llibre : q es el signe. ell diu que creu q shauria de entrar amb la semiosi.
SEMIOSI: procés pel qual alguna cosa funciona com a signe per algú per tant es genera un proces de semiosi. el proces d ela
semiosi fa q funcionin com a signes: una cosa q es una ma fa que digui una altra cosa(que enfadat estic). quan diem aquest: per
algu, intriduim el concepte de interpret o lector o usuasri del sgnes. el signe es produeix en funció dalgu. aquest lector es un
element clau en la semiosi.

SIGNE: components del signe

Saussure: ell en general sempre intenta establir , aclarir ideas a partir de oposar ideas de ocneptes i aixi va fent distincions. ell quan
parla dels components del signe, parla del:
- Significant (significante): es la forma material del signe, fisica del signe. l’asepecte formal.
- significat (significado): es un concepte mental associat al signe. perq ens diu q sempre hi ha un concepte entremig. ex: he
vist un vell, pero el q jo poso es un signe basat en un concepte mental associat a la paraula vell: q considero vell o jove.
nosaltre stenim conceptes lligats a les edats de les persones: vell-> ja no pottreballar al ritme q treballava. a tarvés dels
significat creem conceptes mentals que entenem el mon. hi ha la realitt i la manera com la incorporem i l’expliquem: a traves d
 e conceptes mentals amb els quans tenim vinculats les coeses. i els signes vincuñats a aquests conceptes mentals. tambe
diu q aixo es la base de la cultua (cultura 2). Is compartim els significats vol dir que compartim una cultura. Una cultura q es
una cosa compartida te a veure amb els significats q els compartim.
Peirce: quan fa distincions o teories fa traides: 3 conceptes i els vincula i en el cas dels components del signe estableix 3
components del signe:
- signe o representamen: es correspondria amb el significant, es a dir, allò q actua com a sige per algu i que parla duna altra
cosa. allo q diu a algu una altra cosa. allo q no parla de ell mateix.
- objecte: seria la cosa representada, l’objecte representat pel signe. ex: estic assegut a la meva cadira. paraula acadira es l
signe i allo q pico es la cadira., objecte
- interpretant: lliga amb el concepte de significat. es un efecte mental, és a dir, resultat de oses q passen. te a veure amb
l’aspecte mental i de les ideas. asp. mental q sorgeix de la inetracció de dos elements: el signe i l’experiecnaia q linterpret te
de lobjecte. s euna idea q es froama apartir coma efecte de la relació del signe/ el concexament del signe q te linterpret i
lexperiencia de linterpret q te de lobjecte. es una idea q es forma. ex: os q veu caure floc de tneu i construiex unes ideas. sap
q un floc de deu es hivern i ell te una experiencia de la neu i sap q sha danar a hivernar quan neva.en canvi, nosaltres diem:
anirem a esquiar. per tant, linterpret porta la seva experiencia de lobjecte (hivern)

es dedica a estudiar els dfi. tipos de signes i estableix dif. tipologies de signe. classificació dels signes en funció relació signe i
objecte. en funció de relació signe objecte podem establir tres tipus de signe:
1. index : n els cas dels index la re. entre signe i objecte sorgeix dun vincle directe. es a dir, q existeix un vincle directe
(contiguatat, proximitat, causa-efecte…)entre el signe i lobjecte., hi ha una contiguatitat. ex: senyalo tassa amb el dit.. signe
fum, parla de lobjecte foc: hi ha un vincle directa, de causa i efecte, quan hi ha foc es fenera fum.
2. icones: la relació entre signes i objecte es fa per semblança. establim una semblança. .ex: dibuix duna flor de lesteve q ens
relaciona amb una flor. q enss connecta signe i objecte .
3. simbols: la relacio entre signes i objecte es convencional o arbitraria. conevencional o arbitraria vol dir q es basa en un acord
social. ex: perque el vermell en un semafor diu q no podem pasar. darrere d’aquest signe i el fet de passar o no passar es
conveniconl. o els colores de les llets tambe: vermell indica la llet entera, verd semi i blau la desnatada. al principi la llet
entera q es venia aqui era blau. es purament convencional o arbitratis: decidit a traves dun acord social, un arbitri.

(quiquiriki: simbol, normalmanet els paraules): hi ha una relacio de semblança per tant te un element iconic pero tambe
convencional. tot te un element iconic, q recorda el objecte i alhora te un element simbolic perq podriem haver triat una forma o una
altra
un rpofe per resoldre el dubte q podriem tenir sobre q es que se li va audir un sistema q era ferli dues preguntes sobre la re. signe i
objecte:
- la re. entre signe i objecte es natural?: al marge de la voluntat humanano depen de la voluntat humana.
- la re entre signe i objecte es motivada: hi ha algun motiu

index (fum i foc): relacio entre signe fum i objecte foc es natural i es motivada: hiha motiu de causa efecte; el fum es efecte del foc
icones: la relacio no es natural (pots enfocar..) fotografia muntanya ens parli muntanya i si es motivada, pots dir q es una montanya.
si fas foto de montanya parla de montserrat perq sassembla i aixo ya es un motiu. motiu de semblança.
simbols: lel signe rodenderumparli de lobjecte roderendum no es natura i hi ha algun motiu) no tampoc, lunic motiu es la convencio

SEMIOTICA; ciencia dels signes que alguna hi arriben desde la linguuistica i altres desde la filosofia. La semiotica ens proposa una manera
dif. de penasar la comuniacaió, q es complementari a les coses q em vist fins ara pero es manera dif.d e pensar la comunicació. ex: de
lexemple del floc de neu de l’os, l’emissor del missatge no hi es. . un floc deixa de ser floc i es converteix en signe i hi ha gut un proces de
semiosi, sha generat sentit. la semiotica ens propsa eure la com. com un proces de generació de sentit. . un proces de generacio de sentit, de
semiosi, no hi ha interacció. només hi h aun text simotic (conjunt de signes, ex: floc) i un lector (interpret dun signes), aixo es complementari a
la interacció. es produeix una mena de comunicació i la semiotica complementa la interacció. aquesta visio de la comunicació, la semiotica veu
q lacte de generaico de sentit, semiosi, es basaen dos component: el text, en sentit semiotic i el lector, en sentit semiotic. nomes amb un floc
de neu i un os es produeix un intercanvi de sentit, generació de sentit. si es genera de sentit i tenim etxt i lector, don prové el sentit?
que aporta sentit en un proces de semiosi, de generació de sentit? aquesta es la prgunta epr entendre proces
comunicactiu. el sentit pot provenir del text, del etxt i lector o del letor. aixo es interssant epr entendre le constructivisme q te a veure en 3
tendencies. un conjunt de signes formen un text simbolic. don prove el sentit: 3 repostes teoriques possibles
1. el sentit provingui tot del tetx: formalisme o objectivisme: el lector extreu el sentit del text
2. tot el sentit provingui del lector. defensem tesi del subectivisme: tot el sentit el recrea el lector. ex: cau un floc de neu i el lector diu vaig
a esquiar, vaig a hivernar o… hi ha un signes pero tot el sentit laporta el lector
3. el sentit prové de la interacció entre text i lector. de la negociacio entre text i lector. floc i os interactuen i fan que el floc aporti una part
de sentit (ve hivern i fara fred) i l’altre part de sentit laporta el os( ve lhivern,n nevara i vaig a hivernar). en una inetarcaaio de text i
lector genera un determinat sentit i aixo ho fan construin un sentit: cosntructivisme. uan apart dels esentit ve del text, l’altre del lector.
pero el que aporta el lector te unns limits, el text tambe?, no com diria el subjectivisme. hi ha un proces dinteraccio i hi ha un sentit
 pertinent, coses q pot aportar el lector i coses q pot aporar el text. una idea de la generaico de sentit en q es construiex entra la
inetarccio del etxt i el lector.

Construcció del sentit: hi ha un sentit q prové del text i la’latre del lector i hi ha elmenets en que hi participa mes el text i una altres en que gi
participa mes el lector. mirem haveure com el sentit es construeix. es imp. entendre on ens situa cada una daquets coses. per parlar de la
construccio de sentit treballarem el concepte de significacio: l’aporta un semioleg imp. rolan barthes., i un segon concpete q es el de la
interpretacio semiotica q el veurem a treves dun semiotic italia umberto eco.
- significació : aporta sentit. quins tipus de significació tenim. roland barthes crea una idea q es els ordres de signifcació. ene les rdres de
significacio ell diu q la significacio no es una sola aportació sino q tenim fonts diverses. aquests ordres ed significació:
- ordre denotatiu: ens aproxima a un tipus de signficació q es la denotació. la dennotavcio es una aportació de significació, tipus
de significació, que prove de dues ideas, dues coses: la primeraa es q la dennotació es una aportaciod e significació q ve
dagafar el signe ailladament i que te a veure amb allo el sentit q el signe aporta en qualsevol cas. ex: ampolla te un significact q
no varia, aio es el seu significat dennotatiu. al segona idea de la denotació. hi ha uns entit q te a veure q el signe designa un
objecte. per tant. hi h auna paortció de sentit q ve del fet dennotatiu q el signes desgna un objecte especific. ex: anem amb el
profe a la plaça joan corominas i agafem dos camares de fto, en una hi posem especificacions perq faci encuadramnet obert,
foto blanc i negre, temps exposicio llagr i en l’altre la preparem perq sigui en foto color, pla tancat , temps exposició curta q les
coses quedaran marcades, posem les camares juntes i fem clic a les dos ji obtenim dos fotos, aquetes dues fotos no expressen
el mateix: la blanc i negre em semblara mes trista. una lassocairem amb mes elegria i laltre no. no generaren el mateix proces
d’aportació sentit pero les dues compareteixen una mateixa aportació de sentit q ve de q les dues com a representació son un
signes de la plaça, son una fotod e la plaça. per molt dif q siguin les fotos comparteixen un sign. dennotatiu ies q compareteixen
q designen el mayteix objecte. no diuen el mateix pero tdesignen el mateix, el q canvia es lordre connotatiu.
emergeixenconnotacions diferents. son dues fotos i cada una te sentit connotatiu dif. don venen les connotacións
- ordre connotatiu: on tenim 3 tipos de significació connotatuva: aqueslla signifcacio q prove q el text contacta amb un lector,
prove d ela inetracció del signe, etxt, amb la subectivitat del lector. la significació q proeve del signe amb la subjectivitat del
lector. el concepte de intersubjectivitat: aportem sentit q ve de la nostra subjectivitat i bona part de nosaltres aportem el mateix
sentit. aixo ho expliquem amb aquest conepte: inetrsubjectivtat. quan contactem foto blanc i negre associem tristesa (la gent
guarda bkan i negre fotos de n¡morts) i ve de la nostra subjectivitat pero es copartida. les connotacions venen daquests
aportació q fem q ve de la nostra subj. o intersubj
- connotacions:
- formals o significança: es refereix connotacions q provenen de la forma : venen del significant. ex: dos tipolofgies
lletrese n q escriu esteve. la muscia es forma tambe, connotacio formal
 - socials: venen dels elements q formn part duna scoeitat i cultura, venen dels nostres components culturals. ex: si
fes classes amb bigotet generararia connotacions socials o culturals i es connectaria amb hitler. .ex: quan parlem
de roba son connotaicons socials. la majoria son intersubjectives
- Símbol: utilitzem simbol en la accpeico de barthes, com una formad e significació. es un concepte q barthes aplica a
objectes q tenen un valor social inequivoc, objectes q tenen una significació social inequivoca, clarament fixada. objecte
amb un valor calrament fixat . ex: un mini te connotacions socials pero un rosl vhagen (coche) vol dir luxe i connnectes
amb la signifcació clarament fixada q el rol rois clarament te, no es nomes q tingui conotación sino q simbolitza allo, te
inquivocament fixat aquell sentit, es un simbol
- mite: relats o narracions q epxliquen coses de la naturaleza humana. coses dificils dexplicar a traves de mites, aixo son
els mites classics, pero roland diu que hi ha els mites contemporanis tambe q son ideas amb els quals vivim i adrerre no
hi h auna hiatirua sino un valor atribut. ex: el mite de l’exit, de la feminitat, del bon pare. tenim ideas sobre aixo. adrrre un
mite cont. hi h auna cadena de conceptes q al final genera una idea feta, mite , q es naturzalixete( es fa natural). ex: les
cures es una cosa propia de les dones. barthes diu q aixo es una idea q te 200 anys, tens una serie de procces i es crea
un mite contemporani. el q inteta explicarnos barthes es pel fet q aquests mites porten sentit, determinen la significació.
ex: s’han divorciat, ella sha volgut quedare ls nens, elll hi ha etsat d’acord - shan divoriat ell sha volgut quedar els nens,
ella hi ha etsta dacord: DOS FRASES CALACDES PRACTICAMENT. cada una daquestes frases no genera el mateix
sentit . hi ha connotacions social q emmargeixen i provenende lexistencia dun mites, del mite del q es cuidar, ser dona,
ser home, ser bona mare, bon pare, mite maternitat, paternitat.
interpretacio semiotica es basa en la exitencia duns limits de la interpretació, duna interpretació pertinent o no.hi ha un limit de la
interpretacions. hi ha algunes connotacions q sno semblen pertinenes hem didentificar els mlimits de la interpretacio i distingir el concepte de
interpretació i sobre interpretació. a avegade sobrepassem els limits de la inetrpretaci´´o: (per veure un floc veu que trumpp morira) sobre
interpretació, una de les formes es la interpretació paranoica en que el lector fa el que vol amb el text, signe . una forma de sobre interpretació
es que el lector forci el sgne capa les seves ideas presestablertes.: interpretacio paranaoica
com fixem els limits de la interpretacio?
- identificar intenció del text els etxtos no nomes ens diuwn coses sino quin tipus de coses son. → intenció del text. ex: algu et diu bon
dia iet penses q es una amenaça pero ell no ho feia com si ho fo s una amanaça.
- un altre recurs es identificar principis raiconalistes
- identitat: A=A
- no contardicció
- del tercer exclos: et tertivm non datvr
Constructivisme: mirar

HERMENEUTICA: art de la interpretació, interpretar adeuqdamnt. int. be el sentit dels textos i de les coses. el que falhermeneutica es intentar
proporcionarsnos una bona manera dinterpretar el sentit de textos i coses pe tant, proposa una mena de metodoglogia . aquesta manerd
‘actuar sobre els textos ho epxlicarem dimecres: claus de com es int. hermeneutica.

herm. ve de ledat mitjana en q els pares de lesglesia (st tomas, st agusti: senyors cirstians, grans teologs) es van dedicar a int. les sagrades
escriptites per tant senfrontaven a textos cristian si tenien 2 problemes:
- provenien de llengues diferents: llati, grec..: fixar el text i entendre be q vol dir tal frase, paraules: interpretacio gramatical del etxt
- interpretació del sentit del text, era un text sagrat i tenia unes vinculacions doctrinals, doctrina religiosa, del mon, de la fe. epr atnta, la
se va feina er assegurarse q interpretaven be

tot aixo evoluciona i a principi dels seg. 19 hi ha una serie dautors q amplien aquesta mirada hermeneutica a la literatura i generen:
hermenutica literari. problesmes mateixos: fixar gramaticalment el que diu eltext i l’altre tema es la interpretacio del sentit dels textos, que
volenn dir i que no volen dir. hermeneutica ens dona una base per mourens be en aquesta inter.corrceta. aquesta herm.literaria ha generat
despres aplicacions al a pintura, cinema , dansa, en aquelsevol cosa on hi ha possibilitat dinterpertació: etxtos artistica. herm. lit genera una
herm. filosofia: autords q diuen q aixo dherm. ens dona una bona manera de llegir. dins del corrent herm. filosofica trobem a gadamer.
gadamer ens proposa sobre l’herm. esns acaba posant en el nucli de la comunicació humana i a través dherm. i ideas de gadamer obtenim
una manera de pensar en que consisteix aixo de comunicar, ens bposa el centre amb una idea q haviem istde BOHM (importancia del dialeg,
escoltar, fer un diale)

realitat: diversitat cultural. unprolema es la diversitat pero es clua parlant de llengues, cultures i eprsones. cada persona deifeineix un horitzo q
defineix el seu mon (manera dentendre el mon). quan parlem dos persones parlam dos maneres dentendre el mon.el tema de la diversitat es
cluau en la comunicació eprq els q comuniqum som persones diverses i no clons. aixo genera 3 posicions desde un punt de vista ideologic:
tota: hi ha una llengua bona o tohom ha de tenir ta cultura i els equivicats els apartem i els separem
relativise: tots les dievrsitat son quivalents i no hi ha valors q no siguin equivalents un els altres
pluralisme: gadamer esta en aquesta linea→ base comuna, elements de l fet de ser persona i humà i depsres hi ha tot de persons amb
elements diverses, part comuna i llavors hi ha diversitat. el q conta es la capacitat dentrendres toleerancia sabent q hi ha una part q saber q
compartirem tinguem la diversitat cultural q tinguem. ell fa ua a herm.pluralista i no veu la manera de separra el pluralisma de lherm. diu q
lhermeneutica és linstrument del pluralisme. aquesta part diversa lafrontem herm., preocupantnos dintterpretar be l’altre i de manera q
disposem duna manera dentendre be, sense entendre be als altres idficilemnt podrem viure en una societat pluralista. gadamer parteix de una
idea on planteja problemes clau. hi ha prblems q ha dafrontar lhome i amb lajut de la ciencia pero igualment la ciencia no ho resol tot.
problema:

1. org:
2. preservar: sino has fet be la primera es dificil aquesta

una partd e les respostes a aquestes preguntes provindrien de la hermeneutica. problema: conviure i conviure be.

ell parla de la hermeneutica i ens dona aquesta idea

- el lenguaje ( comunicación) perteneca al dialogo:
- pensamos: es una idea q ja ens havia plantejat bohm. un estar de camino a: hem de pensra la comunicació com un camino, com una
cosa dinamica tu estas en un punt i avances cap a un altre . cami cap a tenir mes coses en comu. aquest avisio hermeneutica de la
comunicació q ens dona gadamer dentendre la com. com una cosa q evança: com mes dialeg hi ha mes este un altre punt i per tant
teni mes coses en comu cada cop , tenimcm osese en comu, em vanaçat i som mes capaços de comprendre

la herm..filosofia: la herm. ens dona bona manera de llegir per tannt, potserv tambe ens permet interpretar i comprendre be el mon. no
comprendrem mai res que no haguem interpretat be. la info es bona, int bona i comprensio bona: si la resta no eixteix no podem dir q em
comrpes be.

- tot el mon esta vinculat al lloc desde on estem i epr tant, tenim una tasca q es entendre i comprendre el mon. comprens millor el mon i
aixo serveix perq et comprenguis millor a tu mateix. com millor coenx el meu horitzo, mes facil es comprendrem a mi mateix. elq ens fa
creixer es la nostra capacitat hermeneutica.
- el mundo existe como horizonte
- el mon:quan arribem a una ciutat allo es horitzo i el fet de saber on volem anar es la horientació. dins daquest mon necessitem
orientació. entendre els horiztons i lavors com ens orientem
- puc decidir si cosa faig eprq vull o perq me la fan fer: tenim na serta llibertat de decidir, no som nomes instint. ex: passo per davant
taula i veig un pastis, pues penso i deicideixo si mel mejo o no, tinc una capacitatde deicidr i disposa daquesta llibertat singular i aico
es el q defineix el meu horitzo i llavors anem orientarnos. per fer aico thas de comprendre a tu mateix.
- tenim repsonsabilitat de les nostres deicisions, aquesta cacitat de deicri fa q snecesistem entebdre el mon, a nosaltres i entendre’ls be
a traves de lhermeneutica
 - el mon esta fet de altres persones. entendre’s en el mon implica entendres un amb els altres, entendre l’altre. tots v8vim al mon desde
nosaltres i esta be q ens estimem a nosaltres mateixos i q aprenguem a coneixens pero gadamer diu que hi h aatres i aixo marca uns
certs limits de fins aquin ount podem veure el mon nomes com el veiem noslatres perqeu hi ha alters visions de veure el mon i aixo ens
posa en una linea q tenim dos opcions:
- aprendre la solidaritat: construir millor un entorn. en aquest plantejamnet comprendre l’altre te una motivsacio, desde aquest
punt de vista pluralista gadamer estavbleix un adialeg autentic : dialeg en que saug. la base comuna i en el que hi h aun cami.
en la mesura q fas esforç per comprendre, avancem. enendre el mon es adonarse q esta lligat a aixo: haurem de fer un esforç
per comprendrealtres visions, esocltar→ interpretar correctament i per tant, dialogar. he dentednre la persona per interpretarlo
correcatament. la comprensio de l’altre i del mon es fonemanatal per snosalters com a comunicadors, es imprenscindible
- diferenciar el correcte i flas: obstinarse a voler tenir rao.. unic objectiu: fixar qui te rao

- traducció: sabem el q inmplica traduir i anar duna llengua auna altra. tenim una relitat q es la diveristat ling: concvivim en llengues dif. i
tenim 2 opcions
- reduir div. llengues i quedarnos amb una
- aprendre a salvar les distancues entre dos persones q parlen llengues diferents, intentes superar els antegonismes: ell sha de
fer comprensible per mi i jo entendre intentar i sha de fer dinterpret per facilitar el dialeg i es mes facil comunicarnos.. parlar es
entendre’s
- fernos comprensibles i q ens entenguin be, que jo em faci mes interprtable: aixo es el q busca l’herm
- traduir (com una matafora de comunicar)

pluralisme:

ell posa l’accent en la burocratització. molts problemes no es resolen si molte vagedes no es miren duna manera nova amjor intercanvi dideas
maor posivbilitat de probar coses noves.

formaciócom mes altres poguem comprendre, mes inteligents som, om mes altres comprens mes sabi ets tu. ser capaç a comprendrels.

ULTIM DIA:

com ens asegurem q fem una interpretacio adeuqda, bona interpretacio y umberto desde la semiotica contrstuivista ens dona dos ideas:
 - intenció del text:ex: vols dir un acudit pero si no fa riure tens un problema
- ens ajuda a fsaber si fem una int. adeuqddad ajudantnos de 3 principis raiocnalistes basics, allo q fa q pensem raiocnalismtament (fixar
idea de relaidad i aquesta idea la fixem a partir dels tres principis) i no irracionals
- p. identitat: A=A → alohora de fixra la relaidad l’esteve es lesteve. cadascu és el que és. sitrenquem aquest principi ya no
descrim la relaitatsino una mirada irracional al mon, fantasia..
- p. no contradicció: diu A no pot ser A i no ser A alhora, al mateix temps.no puc ser l’esteve i no se rl’esteve alhora. ara mateix, o
soc l’esteve o no soc l’esteve alhora. o soc una cosa o altre, les dos coses alhora no
- p. tercer exclòs: diu o A és fals o A és cert i no hi ha tercera opció. ex: l’esteve és le professor, o aixo és flas o és cert i no hi ha
tercera opció: et tertivm non datvr. una tercera opció no és previsible.
principis rac: ens ajuden a fixar la idea de realidad. la noció realitatq form a part del nostre pacte social es basa en aquesta idea de realitat q
es derva d’aquests principis racionalistes.

una layre manera de saber q interpretem be és hermeneuticament. lherm: ens aporta un valor en la die de interpretar be q es le valor de la
subtilitat: entendre q interpretem subtilment. aquest valor ens diu q em de prestar atenció. existeix la idea de sentit subtil: es la idea q pot existir
un sentit mes en lla de la primera lectura, algu ens diu una cosa i en una primera impressió entenem una determinada cosa. allò q has entes
en primera instancia pot ser que a més del que has descobert en primera instancia al darrer puguis descobrir mes sentit q no has descobert en
primer moment no hi hes. sid edico un esforç de herm. el sentit subtil lligat a a ixo interpreto crix, jo no he vist en primer moment el sentit epro
hi es. herm: manera adequdad dinterpretar. q diuen les coses en primera instancia i que deien despres. per accedir be al sentit subtil hi ha una
primera fase que és la amnesi: la primera fase de contacte, el primer moment en que tu com a interpret tajustes allo que estas interpretant. es
un primer moment molt important, ajustarte be per interpretar adequadament: mesta dient el que li sembla.. si quan diu anar fentv testa dient
tal o tal. en la priemra fase has dentendre be que testan explicant. si tequivoques en la primera fase vas malament.

les coses dhermenttica son extretes de scheleimacher. aquest es un antescendent de gadamer.

- lhermeneutica es una manera dinterpretar be

- el fet q lherm sigui un art vol dir q es una hablitat creativa, no e suna habilitat macanica. poso el meu talent com a interpret. no pot ser
mecanica. em de ser bons interpretant i posanhi talent. es tracta de casar els detalls amb la imatge total. amb una nova imatge total
puc tornra a nailitzar nous detalls, la int. de detalls i imatge totals les anem ajustant. anem fixant les dues coses.
- idea basica. interpretar be es imprescindible per comprendre be. no hi ha manera de saltarsho. no pots estar segr dhaverho compres
be sino has interpretat be, no hi ha dreceres. per comprendre be has dhaver interpretat be
- act herm. es una activitat deductiva: q fas deduccions a partir d’alguna cosa. necessito un signe, sintoma aprtir del qual fas
dudectivament una inetrpretació. cada codasa q ha deduit lha ded ductit deductivament de signes que ha vist. si no tens un signes que
no tajuda a deduir deductivamnet no pots ointerpretar. signes que deductivament et permeten dudeuir una hipotesi. . actuem
deuctivament. teoria sobre com inetrpretarla be. epr tant, davant de questions concretes es uqna lherm funciona millor, pregunatrsnos
ovbre sentit duna cosa concreta.
- herm. nomes ens sereix si volem comprendre, una voluntat de comprendre. la int. herm. ens podueix una manera dint. si volem
comprendre sino no the cap rpoposta
- lliga amb el principi de contraddicio aquesta idea. en la nostra int. hem dhaver resolt tot all contradictorin. no podem dir q em compres
una cosa si mantenim viva alguna contradició. fins q no la resolgui no puc estar interpretant be. hem de desfer les contradiccions.
- en un proces dint. estem interpretant signes i interpretant ideas, signes i interpretants i hem danar veient si int. tant be els signes o les
ideas ll8gades als signes. he dhaver entes be el seu pensament dideas (pila didedas juntes) que tajudara a entendre be els seus
signes. ex; frase q diuen ortodoxos o cristians. entendre le llenguatge q setsa usant i el pensament q es te enel etxt.
- y alhem dit la vuitena: lligam entre detall i imatge total
- si volem comprendre be no podem comprendre ailladament, no ho podem interpretar ailladament. no descontextualitzar ni aillar es
coses quevolem intepretar. necessito connectar.
- se la salta
- NO ESTA AL DOCUMENTENT, ELL LHA DIT A CLASSE: usar recursos teorics ens pot ajudar a inetpretar be el sentit, i aixo es el
contarri dinterpretar desde una teoria.herm diu tu fes bona anamnesi i una mica dajuda d eteoria pscioanalita taniria be. per tant, tot
aixo majudara aintepretar millor la pelicula. agafo eines de psicconalaisi pero tu has de fer anamesi. la herm. no rebutja el complement
teoric sino que diu : ei que el text tho demani. majudo del intrsumental teoric q em pugui ajudar millor. el recurs teoric ( psicolanamlisi,
marxisme…)ens dona ideas q ens poden ajudar a netdnre millor.