Seminari 2.

Dret Financer

Bloc 1. La disciplina pressupostària en el Dret de la Unió Europea i en l’ordenament jurídic

espanyol

1) Quin és l’origen de la disciplina pressupostària europea? Quins són els dos criteris de
disciplina pressupostària que estableix l’article 126 del TFUE?

La disciplina pressupostària europea es va iniciar amb el Tractat de la Unió Europea (TUE), acordat a
Maastricht el desembre de 1991, va establir dos importants instruments per a una primera fase
d'estabilitat: el mercat únic per a la lliure circulació de béns, persones i capitals, que es va iniciar el
1992; i el projecte d'Unió Monetària Europea (UME). Per poder accedir a la UME, els Estats
membres havien de complir quatre criteris previs de convergència, recollits en l'article 4 del TCE
(actualment, art. 119 del TFUE): preus estables, finances públiques sòlides, condicions monetàries
sòlides i balança de pagaments estable.

Posteriorment, es va crear el Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) de 1997. Els límits ja estaven a
l’any 92, però degut a l’incompliment continu (5% i 75% del PIB respectivament), a l‘any 97 es
forma el PEC (Pacte d’Estabilitat i Creixement): presentació de programes d’estabilitat, que es preveu
en situacions normals (no Co-vid19).

En virtut del PEC, els Estats membres de la UE es comprometen a perseguir un objectiu a mitjà
termini de situacions pressupostàries pròximes a l'equilibri o en superàvit, de manera que, quan els
estabilitzadors automàtics actuïn, el dèficit es mantingui sempre per sota del 3%. Els estats també es
comprometen a presentar anualment Programes d'Estabilitat o Convergència que recullin les mesures
necessàries per assolir aquest objectiu.

——————————————————————————————

Els dos criteris de disciplina pressupostària que estableix l’article 126 del Tractat de Funcionament de
la Unió Europea són:

- Principi d’equilibri pressupostari. Les despeses públiques s’han de poder finançar

íntegrament amb els ingressos ordinaris i només cal recórrer a l’endeutament de forma
excepcional, per a finançar despeses d’inversió. Està recollit a l’article 126 quan estableix
l’obligació dels Estats Membres de no incòrrer en dèficits públics excessius.
- L’altre principi és de el de solidesa financera que el trobem a l’article 2 del TFUE.. Quan un
membre no compleix amb criteris que asseguren aquest principi s’inicia un procediment que
està regulat a l'article 126 citat, més concretaments als apartats 3 a 6. Està relacionat amb els
quatre criteris previs de convergència que els estats membres havien de complir abans
d’entrar a la Unió Econòmica Monetària: preus estables, finances públiques sòlides,
condicions monetàries sòlides i balança de pagaments estables.

Els dos principis no els ha corregit. No se si estan correctes.

2) Quins són els valors de referència a què es refereix l’apartat 2 in fine de l’article 126 TFUE i a
on es regulen? S’han modificat alguna vegada aquests valors de referència?

1
Els valors de referència s’especifiquen en el Protocol número 12, sobre el procediment aplicable en
cas de dèficit excessiu; annex als Tractats, que en el seu article 1 estableix que els valors de referència
mencionats en l’apartat 2 de l’article 126 TFUE seran:

● 3% respecte a la proporció entre el dèficit públic previst o real i el PIB a preus de mercat
● 60% respecte la prod proporció entre el deute públic i el PIB a preus de mercat

Els límits ja estaven a l’any 92, però degut a l’incompliment continu (doncs estaven situats al 5% i
75% del PIB respectivament), a l‘any 97 es forma el PEC (Pacte d’Estabilitat i Creixement):
presentació de programes d’estabilitat, que es preveu en situacions normals (no Co-vid19) i
s'instauren els valors marcats a l’article 126 TFUE. En virtut del PEC, els Estats membres de la UE es
comprometen a perseguir l'objectiu a mitjà termini de situacions pressupostàries pròximes a l'equilibri
o en superàvit, de manera que, quan els estabilitzadors automàtics actuïn, el dèficit es mantingui
sempre per sota del 3%. Els estats també es comprometen a presentar anualment Programes
d'Estabilitat o Convergència que recullin les mesures necessàries per assolir aquest objectiu. De tota
manera, des de llavors, NO s’han modificat aquests valors de referència tot i els que els estats els
incompleixen constantment.

3) Per què es va modificar l’article 135 CE l’any 2011 i què va implicar aquesta reforma? A
quina norma es fixen els valors de referència dels límits al dèficit i al deute públics a Espanya?

La reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola, de 2011, es produeix en un context de crisi

econòmica en què cada vegada són més evidents els efectes de la globalització econòmica i financera,
de manera que es busca l’estabilitat pressupostària (tal i com s’estableix en l’exposició de motius de la
Reforma, “l’estabilitat pressupostària adquireix un valor estructural i condicionant de la capacitat
d’actuació de l’Estat”. I, per altra banda, el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Zona euro tenen com
a finalitat prevenir l’aparició de dèficits pressupostaris. Per tot això, en definitiva, la reforma de
l’article 135 CE vol, en primer lloc, garantir el principi d’estabilitat pressupostària, vinculant totes les
Administracions Públiques; així mateix, reforçar el compromís d’Espanya amb la UE; i, finalment,
garantir la sostenibilitat econòmica i social.

Aquesta modificació de l’article 135 de la Constitució, per tant, va establir en el text constitucional el
concepte d’estabilitat pressupostària, una regla fiscal que limita el dèficit públic estructural i limita el
deute públic al valor de referència del TFUE; a més d’introduir que el pagament del deute públic fos
el primer a pagar per davant de qualsevulla altra despesa de l’Estat en els pressupostos generals, sense
esmena o modificació possible. A Espanya els valors de referència dels límits al dèficit i al deute
públic es fixen en la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, de
2/2012 de 27 d’abril.

Any 2001. Primeres lleis d'estabilitat pressupostària. Ordinària i organica. No era obligatori en aquell
moment perquè amb el PEC ja hi havia uns principis establerts. El 2011 cal que es reguli
constitucionalment doncs s’està a punt de firmar el Tractat d’Estabilitat i Governança del 2012 de la
Unió Monetària Europea que estableix l’obligació d’incorporar aquestes normes preferentment en
rang constitucional. Per aquest motiu és modifica el 135 CE.

1. Constitucionalitza principi estabilitat pressupostària.

2. Estableix límits imposats per la UE del dèficit estructural.
3. Principi de reserva de llei materia de deute públic.

2
4) D’acord amb l’article de la Prof. Agulló citat supra, com ha incidit la disciplina
pressupostària en el Dret de la despesa pública?

El segon element fundacional o bàsic del nou dret de la despesa pública és l'eclosió de la disciplina
pressupostària o, és a dir, l'eclosió de les normes europees relatives al dèficit i al deute, els límits del
qual estem constitucionalment obligats a respectar.

Aquestes normes tenen uns efectes i un contingut complex per diversos motius: En primer lloc, es
tracta de normes que condicionen no només el volum, sinó també estructura de la despesa pública).

En segon lloc, constitueixen un ampli conjunt normatiu que inclou, juntament amb les normes
definidores dels límits al dèficit i al deute, el paquet de mesures tendents a assegurar l'efectivitat
del seu compliment per part dels estats membres (mesures preventives, sancionadores i de
seguiment), a les quals cal sumar les normes que deriven del MEDE.
Doncs bé, aquestes normes han experimentat un important desenvolupament com a conseqüència de
la crisi incrementant-ne la complexitat i la duresa de les condicions (el que hem anomenat eclosió de
la disciplina pressupostària), i aquesta eclosió ha contribuït especialment a reforçar la centralitat dels
límits europeus al dèficit i al deute tant en el pla de les polítiques fiscals, o en polítiques de despesa,
com en el pla jurídic, provocant un efecte específic. Concretament, desplaçant altres possibles
continguts, i influint de manera substancial en la nova configuració del dret de la despesa pública, al
qual aporta noves categories i mètodes.

Per dir-ho de manera resumida, al terreny del dret de la despesa pública, l'eclosió de la disciplina
pressupostària ha desplaçat efectivament el centre de gravetat de les normes sobre la despesa cap
al compliment dels objectius de dèficit i deute; hi ha introduït una sèrie de conceptes d'origen
econòmic comptable que exigeixen una renovació metodològica; i ha evidenciat la necessitat de
recuperar la unitat del fenomen financer com a instrument danàlisi. Uns efectes que amplifiquen i
desenvolupen els que ja s'han assenyalat com a derivats de la constitucionalització exigida pel TECG.

En conseqüència, el dret de la despesa pública, no només ha ampliat el seu objecte en relació amb
l'objecte tradicional del dret pressupostari, en qualsevol de les seves formulacions, i n'ha revisat les
prioritats, sinó que n'està renovant les categories i mètodes, abocant a una transformació d'aquest dret
que va molt més enllà dels canvis experimentats al sistema de fonts.

3 funcions implícites en la constitucionalització dels límits europeus a la deuda i el dèficit que

materialitza la incidència de la disciplina pressupostària europea:

1. Ampliació objecte Dret General Pressupostari. Nou concepte de despesa pública. Incorporació
d’elements de la comptabilitat pública al dret de la despesa pública. La disciplina
pressupostària es projecte sobre el concepte mateix de despesa pública, ampliant respecte la
concepció tradicional en la mesura que es configura com a control de la despesa pública.
2. Revisió de les seves prioritats. Incorporació objectius de dèficit i deute com a paràmetre de
constitucionalitat i desplaçament fàctic del centre d’atenció, de la normativa i de la
construcció dogmàtica, a la observança i control dels objectius d’estabilitat.
3. Renovació de les categories jurídiques. Renovació metodològica.

● Aval com a concepte no computa en el deute europeu. Si l'Eurostat creu que el deutor
probablement no pagarà i que és molt arriscat, llavors podria incloure-ho com a deute.

3
Bloc 2. Disciplina pressupostària i despesa pública post-pandèmia

1) A conseqüència de la pandèmia causada per la COVID-19, quina aplicació tenen actualment

les regles de disciplina pressupostària europea abans analitzades?

A conseqüència de la pandèmia causada per la COVID-19, les regles de disciplina europea (tant el
límit al dèficit com al deute) abans analitzades estan suspeses, tot i vigents, no estan en funcionament.

En particular, quin és l’origen i què preveu la clàusula general de salvaguarda del Pacte
d’Estabilitat i Creixement de la UE? Quina aplicació té actualment la normativa sobre
disciplina pressupostària en l’ordenament jurídic espanyol?

El Pacte d’Estabilitat i Creixement està destinat a garantir l'aplicació del procediment per a evitar el
dèficit excessiu previst en el Tractat de Maastricht per als països de la zona de l'euro, que fixa com a
objectiu a termini mitjà pressupostos equilibrats o superàvits, i que estableix un sistema d'alerta per a
detectar i corregir des de l'inici qualsevol desviació d'aquest objectiu. També fixa les condicions de les
sancions pecunàries que caldria imposar als països amb un dèficit excessiu persistent.

La Comissió Europea va decidir aplicar el 20/03/2020 la clàusula general de salvaguarda del Pacte
d'Estabilitat i Creixement (creada el 2011, mai aplicada amb anterioritat del COVID) el 2020,
la va prorrogar per a l'exercici 2021 i el mes de juny passat va considerar que es complien les
condicions per mantenir-la en vigor també per a l'any 2022. L'objectiu és que els Estats puguin
mantenir polítiques dirigides a fer que la recuperació econòmica sigui més robusta i s'arribi al PIB
previ a la pandèmia. Sense posar en perill la sostenibilitat financera.

El Govern espanyol va seguir el mateix camí en compliment amb la Llei Orgànica d'Estabilitat
Pressupostària i Sostenibilitat Financera 2/2012 a l’article 11.3 i amb la Constitució, que a l'article
135.4 preveu la possibilitat de la suspensió dels objectius d'estabilitat i deute, així com de la regla de
despesa, en el cas de "situacions d´emergència extraordinària que perjudiquin considerablement la
situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l´Estat" i que el Parlament ha aprovat per
àmplia majoria.

Art 135.4 CE: Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse
en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que
escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la
sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros
del Congreso de los Diputados.

2) En què consisteix el programa de despesa pública “Next Generation EU” (NGEU)? Per tal de
finançar NGEU, quines modificacions s’han produït en el sistema de recursos propis de la Unió
Europea?

El programa de despesa pública “Next Generation EU” és un instrument temporal de recuperació

dotat de més de 800.000 milions d’euros que pretén contribuir a reparar els danys econòmics i socials
immediats causats per la pandèmia del COVID-19; amb l’objectiu d’assolir uns nivells més elevats
d’ecologia, digitalització, resiliència i adaptació als actuals i futurs reptes a què s'enfronti la UE.
Aquest programa de despesa pública se suma al pressupost ordinari de la UE 2021-2027, de forma

4
que ambdós suposen un esforç per promoure la reactivació i, alhora, el desenvolupament sostenible
d’Europa; tractant-se, doncs, d’una de les accions més importants de la història de la UE (per
dimensions econòmiques i pes polític).

Avui dia, el pressupost de la UE disposa de quatre tipus de recursos propis:

● Els drets de duana, que es cobren als operadors econòmics i es recapten a les fronteres
exteriors de la UE per a la seva inclusió directa en el pressupost de la UE. Els Estats membres
retenen el 25% de l'import en concepte de costos de recaptació.
● L'impost sobre el valor afegit, que s'ha simplificat en 2021. S'aplica un tipus uniforme de
referència del 0,3% a les bases imposables de l'impost sobre el valor afegit de cada Estat
membre.
● El recurs propi basat en els residus d'envasos de plàstic que no es reciclen, que constitueix la
principal novetat de l'anterior Decisió sobre recursos propis de 2020. Els Estats membres
aporten 0,80 EUR per quilogram de residus d'envasos de plàstic que no reciclen. S'aplica una
correcció als Estats membres menys pròspers.
● La principal font de finançament del pressupost de la UE continua sent el recurs propi basat
en la renda nacional bruta (RNB). Cada país contribueix en funció de la part que li correspon
del RNB total de la UE amb els seus 27 Estats membres. Alguns Estats membres es
beneficien d'una reducció bruta. El tipus de referència s'ajusta per a finançar la part del
pressupost que no està coberta per altres fonts d'ingressos.

Aquests quatre recursos propis representen més del 90% dels ingressos. Altres recursos serien els
impostos i altres retencions que s'apliquen a les retribucions del personal de la UE, els interessos
bancaris, les contribucions de tercers països a determinats programes, els interessos de demora i les
multes.

Tanmateix, la pandèmia de COVID-19 va desencadenar una crisi econòmica sense precedents, enfront
de la qual la UE va acordar posar en marxa NextGenerationEU, el major paquet d'estímul econòmic
mai finançat amb el pressupost de la UE. Amb la idea d'introduir nous recursos propis, el 16 de
desembre de 2020, el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió van acordar que les «despeses amb
càrrec al pressupost general de la Unió relacionats amb el reemborsament de l'Instrument de
Recuperació de la Unió Europea no han de donar lloc a una reducció indeguda de les despeses de
programes o dels instruments d'inversió del marc financer pluriennal» i que aquestes col·laborarien
«per a introduir nous recursos propis suficients, amb vista a cobrir l'import corresponent a les
despeses previstes en relació amb el reemborsament».

D’aquesta manera, aquest programa rep finançament a través del deute comú dels països membres de
la UE: la Comissió Europea contraurà préstecs en els mercats de capitals en nom de la UE i garantits
pel seu propi pressupost. Aleshores, el deute haurà de ser reemborsat entre 2028 i 2058. I per
reemborsar i no crear nous impostos a nivell nacional, s'augmenten els recursos propis de la UE; és a
dir, taxes i gravàmens europeus (carbon tax, web tax, etc.). Així doncs, aquest programa compta amb
un finançament diversificat, amb la qual cosa combina diversos instruments i tècniques financeres
amb una comunicació contínua amb el mercat. Entre aquests mecanismes amb què la Comissió
finança aquest fons hi ha els bonus a mig i llarg termini (bonus NextGenerationEU i lletres de la UE),
un acominació de subhastes i sindicacions, que garanteixen bones condicions d’accés al finançament i
els emprèstits, que són préstecs sol·licitats de forma conjunta en els mercats aconseguint costos més
favorables. Les claus per aquest tipus de finançament són una decisió anual d’endeutament,

5
transparència cpap als inversors i altres interessats, relacions estructurades amb els bancs que fan
suport a aquest programa d’emissions, i la coordinació amb altres emissors.

3) A Espanya, com s’executen els fons Next Generation EU? En particular, en què consisteix el
Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya? La LPGE per a 2022 incorpora
aquests fons europeus?

1. La crisi de la COVID-19 planteja un desafiament de proporcions històriques per a Europa. La

UE i els Estats membres han hagut d'adoptar mesures d'emergència per protegir la salut dels
ciutadans i evitar el col·lapse de l'economia. Això requereix un esforç sense precedents i un
plantejament innovador que impulsin la convergència, la resiliència i la transformació a la
Unió Europea. El 21 de juliol del 2020, el Consell Europeu va acordar un instrument
excepcional de recuperació temporal conegut com a Next Generation EU (Pròxima Generació
UE) per un import de 750.000 milions d'euros. El Fons de Recuperació garanteix una resposta
europea coordinada amb els Estats membres per fer front a les conseqüències econòmiques i
socials de la pandèmia. L'acord del juliol del 2020 sobre el Fons de Recuperació Next
Generation EU autoritza la Comissió Europea a endeutar-se fins a 750.000 milions d'euros en
nom de la Unió Europea. Els fons es poden utilitzar per concedir préstecs reemborsables per
un volum de fins a 360.000 milions d'euros i transferències no reemborsables per una
quantitat de 390.000 milions d'euros. El desemborsament daquests imports es realitzarà al
llarg de 6 anys, fins a finals de 2026. La part que correspon als préstecs reemborsables shaurà
de tornar abans del 31 de desembre de 2058. Un dels dos instruments de més volum del Next
Generation EU és el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR) constitueix el
nucli del Fons de Recuperació i està dotat amb 672.500 milions d'euros, dels quals 360.000
milions es destinaran a préstecs i 312.500 milions d'euros es constituiran com a transferències
no reemborsables. La seva finalitat és donar suport a la inversió i les reformes als Estats
Membres per aconseguir una recuperació sostenible i resilient, alhora que es promouen les
prioritats ecològiques i digitals de la Unió.

2. Per rebre suport financer en el marc del MRR, els Estats membres de la Unió Europea
han de preparar Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència on s'estableixi el programa
d'inversions i reformes per als anys 2021-23. Els plans inclouen paquets coherents de
reformes i projectes d'inversió pública que, a més d'abordar les conseqüències econòmiques i
socials de la pandèmia, contribueixen a les transicions verdes i digitals i potencia la creació
d'ocupació. Les mesures d‟inversió i de reforma també han de contribuir a augmentar la
capacitat de creixement econòmic de l‟Estat membre en qüestió.

Procediment: Els Estats membres poden presentar oficialment els seus Plans Nacionals de
Recuperació i Resiliència per avaluar-los a partir del moment en què el MRR estigui legalment en
vigor. La Comissió avaluarà els Plans Nacionals de Recuperació i Resiliència sobre la base de criteris
transparents. En particular, la Comissió avaluarà si els plans nacionals contribueixen a abordar
eficaçment els problemes econòmics identificats i les recomanacions que ha fet en el passat: si
contenen mesures que contribueixen eficaçment a la transició ecològica i digital; i si contribueixen a
enfortir el potencial de creixement, la creació docupació i la capacitat de recuperació econòmica i
social de lEstat membre. Per fer aquesta avaluació, la Comissió disposa de 2 mesos des de la recepció
oficial del Pla. Després de l'avaluació positiva del Pla per part de la Comissió, el Comitè Econòmic i
Financer del Consell emetrà una opinió sobre el correcte compliment de les metes i objectius
continguts al Pla, moment a partir del qual es podrà iniciar el desemborsament dels fons.

6
 3. El pla nacional per a la recuperació, que s'anomena Pla de Recuperació, Transformació i
Resiliència, està en línia amb l'esborrany de Pla Pressupostari 2021-2023 i es veurà reflectit
en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021. Aquests pressupostos
incorporaran els 27.436 milions en transferències previstes a través dels nous
instruments de finançament de la UE. En anys posteriors, els fons provinents de l'MRR es
continuaran canalitzant a través dels Pressupostos Generals de l'Estat durant els anys
d'execució del Pla de Recuperació.

-4) D’acord amb l’actualització del Programa d’Estabilitat 2022-2025 d’Espanya (pàgs. 51, 61,
102 i 142 a 145):

a. Quin ha estat el dèficit (en % del PIB) del conjunt de les Administracions Públiques a
Espanya l’any 2021? I quin va ser el nivell de deute públic (en % del PIB) l’any 2021? Es preveu
un augment o una disminució dels nivells de dèficit i deute públic per als propers anys a
Espanya?

El conjunt de les administracions públiques va tancar l'exercici 2021 amb un dèficit del 6,76% del
PIB, fet que suposa 81.521 milions d'euros, exclosa l'ajuda financera. Es tracta d'una reducció del
27,9% respecte del 2020. És a dir, malgrat que l'emergència sanitària per la pandèmia del COVID-19
es va mantenir durant el passat exercici, el dèficit va disminuir 3,3 punts percentuals de PIB, més
reducció de la sèrie històrica sense ajuda financera.

Amb l'ajuda financera, el dèficit del 2021 es va situar al 6,9% del PIB. En aquest sentit, cal destacar
que l‟impacte de la reclassificació de la SAREB, que es va realitzar amb efectes del tancament de
l‟exercici 2020 amb un impacte en dèficit de 9.873 milions, s‟ha d‟imputar des de la data de creació
de l‟entitat (2012) de acord al que assenyala Eurostat. Aquest canvi en la data de la reclassificació
suposa que el dèficit del 2020 es redueix respecte al comunicat inicialment i se situï finalment en el
10,3% del PIB amb ajuda financera, i en el 10,1% sense.

En aquest context, es posa de manifest el bon comportament que han tingut els ingressos, així com la
contenció de la despesa pel menor impacte de la pandèmia respecte de l'exercici anterior. Així mateix,
la reducció més gran del dèficit atorga més marge per afrontar l'impacte derivat de la guerra de
Rússia, sense comprometre la recuperació econòmica i el camí de reequilibri dels comptes públics.

Les despeses empitjoren les previsions de dèficit en un punt percentual degut, fonamentalment, a una
major durada de la pandèmia respecte a la inicialment esperada i al consegüent aplec necessari de
materials, equips i medicaments per fer-hi front.

En aquest context, pràcticament totes les partides de despesa han presentat algun tipus de desviació
negativa respecte al Pla pressupostari, llevat d'interessos, subvencions, formació bruta de capital i
transferències de capital.

7
b. Les previsions contingudes al Programa d’Estabilitat 2022-2025, han estat avalades per de
l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF)? Quines són les funcions de
l’AIReF?
Nou procés de revisió i avaluació de la despesa pública (2022-2026).

Donant continuïtat i permanència al procés de revisió de la despesa, mitjançant l'Acord del Consell de
Ministres del 2022 comença un cicle plurianual que abastarà fins al 2026. Aquesta proposta de fases
quinquennals de spending reviews contribueix a internalitzar de forma sistemàtica la cultura
d'avaluació als propis centres gestors, facilitant així mateix la tasca de planificació de l'AIReF.

Amb aquest propòsit el passat 28 de desembre de 2021 el Consell de Ministres va aprovar el nou cicle
de revisió de la despesa pública 2022-2026 i va formalitzar la fase I del cicle esmentat. En particular,
el nou cicle de revisió de la despesa pública es durà a terme per àrees específiques de despesa i per
fases. En concret, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública preveu les àrees següents per ser analitzades
en aquest nou cicle plurianual:

- Despesa derivada de l'assistència sanitària del mutualisme administratiu

- Prestacions (ingrés mínim vital i prestació per incapacitat temporal)
- Ajuda Oficial al Desenvolupament
- Instruments financers de suport als sectors productius (complementari a l'anterior Spending review)
- Polítiques de treball

Marc Financer Plurianual 2014-2020

En aquest acord també s'acorda encarregar a l'AIReF el començament de la realització de la primera

fase d'implementació d'aquest segon cicle. Aquesta primera fase cobreix les àrees dinstruments
financers de suport als sectors productius i la despesa derivada de lassistència sanitària del mutualisme
administratiu.

Reforç de la capacitat de l'avaluador (AIReF).

Finalment, amb el mateix objectiu de donar permanència als exercicis de spending reviews, s'han
reforçat les capacitats de l'AIReF. D'acord amb el que preveu el Pla, el Consell de Ministres va
aprovar el Reial decret 793/2021, de 14 de setembre, pel qual es va modificar l'Estatut Orgànic de
l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, aprovat pel Reial decret 215/2014 , de 28 de març,
per a la creació d'una divisió destinada a l'avaluació de la despesa pública dotada amb els recursos
necessaris per dur a terme la tasca de revisió de la despesa d'una manera sistemàtica.

L'Estatut modificat preveu ara a l'article 28.1 una quarta divisió, de manera que l'AIReF queda
estructurada en les divisions següents:

● La Divisió d'Anàlisi Econòmica.

● La Divisió d'Anàlisi Pressupostària.
● La Divisió d'Avaluació de la Despesa Pública.
● La Divisió Jurídico-Institucional.

8
Alhora, l'estructura d'aquesta nova Divisió d'avaluació de la despesa pública es recull al nou article 31
bis de l'Estatut de l'AIReF:

● Anàlisi institucional + Anàlisi tècnica

c. La no aplicació de les regles fiscals de disciplina pressupostària, és compatible amb el

compromís d’Espanya amb l’estabilitat pressupostària? Segons el Programa d’Estabilitat
2022-2025, caldria reformar aquestes regles fiscals?

​ overn d'Espanya també ha adaptat el marc fiscal nacional a les circumstàncies excepcionals, quedant
G
les regles fiscals suspeses. El 20 d'octubre del 2020 el Congrés dels Diputats va apreciar la
circumstància d'emergència extraordinària que suposava la pandèmia, garantint el compliment de
l'article 135.4 de la Constitució Espanyola i de l'article 11.3 de la Llei Orgànica 2/2012, d'Estabilitat
Pressupostària i Sostenibilitat Financera .

El Consell de Ministres, en línia amb la decisió a nivell europeu, va sol·licitar al Congrés dels
Diputats l'apreciació que a Espanya s'estava patint una pandèmia mitjançant l'Acord de Consell de
Ministres de 27 de juliol de 2021. El Ple del Congrés dels Diputats a la sessió del 13 de setembre de
2021 va ratificar l'acord.

Espanya va tornar a activar el 2022 la clàusula prevista en l'ordenament jurídic. D'aquesta manera, el
cicle pressupostari dels pressupostos generals de l'Estat per al 2022 va comptar amb la flexibilitat
necessària per elaborar una política fiscal orientada a consolidar la recuperació econòmica.

El Govern sempre ha mantingut el compromís amb l?estabilitat pressupostària malgrat l?activació de

la clàusula de salvaguarda. És així que a l'Actualització del Programa d'Estabilitat 2021-2024 remès
l'any passat a Brussel·les, el Govern ja va incloure unes taxes de dèficit que serveixen com a
referència, igual que ja es va fer amb anterioritat per als anys 2020 i 2021. A conseqüència, es va
establir una tònica de reducció progressiva del dèficit públic compatible amb la recuperació
econòmica i l'atenció inajornable de les necessitats de la ciutadania.