Interaccions Farmacolã Giques Amb Fitoterã Pia I Aliments 2021

Interacció de fàrmacs i fitoteràpia amb aliments
Interaccions
farmacològiques amb
fitoteràpia i aliments
DE
anterior índex següent 51
Índex
 Objectius  Cas clínic 2
 Introducció  Alguns recursos per consultar
 Conceptes bàsics  Plantes amb efecte laxant
 Interaccions a nivell del citocrom  Plantes amb efecte diürètic
 Cas clínic 1  Plantes amb efecte hipoglucemiant
 Entrevista amb el pacient  Cas clínic 3
 Regalèssia  Interaccions d’antineoplàstics orals
 Plantes amb interacció amb els anticoagulants orals  Interaccions amb aliments
anterior índex següent 2 DE

51
Objectius
objectius
 Generals
o Conèixer la importància, l’impacte, les repercussions i el control de les interaccions farmacològiques
(IF) amb fitoteràpia i aliments.
 Específics
o Saber que és la fitoteràpia. Saber què és una IF i els diferents tipus.
o Conèixer les interaccions fàrmac – fitoteràpia (IFF) més habituals i més importants, així com el
control general.
o Identificar situacions de risc, detectar problemes, donar resposta a consultes, educació sanitària.
o Conèixer les fonts d’informació reconegudes sobre IFF.

51
Introducció
Algunes dades sobre...
 Un de cada tres espanyols consumeix plantes  Falsa percepció que els productes a base de plantes
medicinals. El 71% són dones. són innocus o fins i tot avantatjosos pel seu
suposat caràcter natural.
 La majoria de pacients no comuniquen el consum  El registre del consum de productes a base de

de plantes medicinals al metge o a la infermera. plantes a la història clínica és escàs.

51
Conceptes bàsics
Fitoteràpia: utilització dels productes vegetals amb una finalitat terapèutica (prevenir,
tractar o pal·liar malalties) o amb l'objectiu de mantenir la salut.
Interacció farmacològica (IF): és l’alteració quantitativa o qualitativa de l’efecte d’un

fàrmac provocada per l’administració simultània o successiva d’un altre fàrmac,
planta medicinal, aliment, beguda o contaminant ambiental.
Aquesta modificació es tradueix en una variació de la intensitat (augment o

disminució) de l’efecte habitual o en l’aparició d’un efecte diferent (subterapèutic,
terapèutic o toxicològic) a l’esperat.

51
Conceptes bàsics
Interacció farmacodinàmica: és aquella produïda per la influència d’un fàrmac sobre

l’efecte d’un altre en els receptors o òrgans on actua. Solen ser previsibles i comuns
entre els fàrmacs d'un mateix grup terapèutic.
sabies que...
L’efecte sedant de les benzodiazepines es veurà

incrementat si s’administra amb valeriana. És una
interacció farmacodinàmica.

51
Conceptes bàsics
Interacció farmacocinètica: és aquella produïda per la influència que té un

fàrmac sobre un altre pel que fa a l’absorció, la distribució, el metabolisme i
l’excreció.
El metabolisme enzimàtic és el causant principal d’aquestes interaccions:
 Estan implicats sobretot els enzims del citocrom P450 (CYP450), especialment
l'isoenzim 3A4 (CYP3A4).
 Pot disminuir (inhibició) o augmentar (inducció) l'activitat enzimàtica.
 Molts dels substrats inhibidors i inductors del CYP3A4 ho són també de la
glicoproteïna-P (gp-P), un transportador encarregat d'expulsar substàncies de l'interior
de la cèl·lula.

51
Interaccions a nivell del citocrom
El paradigma de la interacció de fàrmacs metabolitzats mitjançant el CYP450 és amb

l’hipèric (Hypericum perforatum, herba de Sant Joan) i el suc d’aranja.
 L’hipèric s’utilitza per les seves propietats antidepressives. És un conegut inductor del
citocrom i redueix les concentracions dels fàrmacs metabolitzats per aquesta via.
 El suc d’aranja és un inhibidor del CYP3A4, la qual cosa incrementa la
biodisponibilitat de diversos fàrmacs.
atenció
L’aranja és pomelo en castellà o grapefruit en anglès
Aquestes interaccions tenen especial rellevància clínica quan són amb medicaments de
marge terapèutic estret.

51
Entre altres fàrmacs implicats, cal destacar:
Grup farmacològic Fàrmac

Antiepilèptics Fenitoïna, fenobarbital
Antidepressius Antidepressius tricíclics, fluoxetina
Benzodiazepines Clonazepam, clorazepat
Antagonistes del calci Verapamil, diltiazem i dihidropiridines
Immunosupressors Ciclosporina, tacrolimús, everolimús,

sirolimús
Antiretrovirals Inhibidors de la proteasa (ex: ritonavir)

51
Resum de l’efecte de la inducció i la inhibició enzimàtica
INDUCCIÓ CYP3A4 INHIBICIÓ CYP3A4

Hipèric Suc d’aranja
 Disminució nivells de fàrmac.  Increment nivells de fàrmac.

 Probable disminució de l’eficàcia.  Probable augment de la toxicitat.
 Si és un profàrmac o medicament amb  Si és un profàrmac o medicament amb
metabòlits actius pot produir-se metabòlits actius pot produir-se pèrdua
toxicitat. d’eficàcia.

51
per s a ber-ne mé s
Podeu consultar les taules amb exemples de substrats, inhibidors i inductors del CYP3A4.
Alguns inductors del CYP3A4 Alguns inhibidors del CYP3A4

Carbamazepina Amiodarona Fluoxetina
Dexametasona Claritromicina Metronidazole
Fenitoïna Diclofenac Miconazole
Fenobarbital Diltiazem Nifedipina
Hipèric Doxiciclina Verapamil
Rifampicina Etinilestradiol Suc d’aranja

Fluconazole

51
Alguns substrats del CYP3A4

Alprazolam Donepezil Mirtazapina Sertralina
Amlodipina Eplerenona Nicardipina Simvastatina
Apixaban Escitalopram Nifedipina Sitagliptina

important
Carbamazepina Esomeprazole Nimodipina Solifenacina  Els nivells d’aquests fàrmacs poden

disminuir si existeix un tractament
Citalopram Etinilestradiol Omeprazole Tamsulosina concomitant amb un inductor del
CYP3A4.
Claritromicina Felodipina Oxibutinina Tolterodina
 Els nivells d’aquests fàrmacs poden
Clopidogrel Fesoterodina Pantroprazole Tramadol
augmentar si existeix un tractament
Dexametasona Finasterida Pioglitazona Venlafaxina concomitant amb un inhibidor del
CYP3A4
Diazepam Imipramina Prednisona Verapamil
Diclofenac Lansoprazole Repaglinida Warfarina
Diltiazem Losartan Rivaroxaban Zolpidem

51
Per anar avançant...

Punts de bona pràcti ca (què fer?)
◙ Preguntar als pacients si prenen herbes medicinals o remeis naturals.

◙ Si en prenen documentar-ho a la història clínica.
◙ Verificar que no existeixen interaccions entre la fitoteràpia i la
medicació habitual del pacient.
Conductes a evitar (què no fer?)
◙ Pensar que si el pacient no ho comunica, és que no pren cap remei pel

seu compte.
◙ Assumir que en ser productes naturals no tenen riscos.

51
Cas clínic 1
En Joan és un home de 70 anys. Acudeix a consulta

d'infermeria per a un control de l'INR perquè pren
Sintrom® (acenocumarol). Com a antecedents mèdics
d'interès té hipertensió arterial, fibril·lació auricular,
insuficiència cardíaca i hipercolesterolèmia.
El seu tractament habitual és:
 omeprazole 20 mg/24 h
 acenocumarol segons pauta
 digoxina 0,125 mg/24 h
 carvedilol 25 mg/12 h
 enalapril/hidroclorotiazida 20/12,5 mg/24 h
 simvastatina 40 mg/24 h
 lorazepam 1 mg/nit, si cal

51
Cas clínic 1
La infermera li pregunta com va el tractament i si hi ha hagut algun canvi des

de l’última visita. També li demana si pren algun remei de fitoteràpia.
El pacient es troba bé, però està preocupat perquè des de fa uns dies nota les
cames inflades.
Exploració:
 Edemes en extremitats inferiors tous i amb fòvea
 INR 2,8 (objectiu 2-3)
 TA 165/90 mmHg
 Pes 83 kg (2 kg més que el mes anterior)

51
Entrevista amb el pacient
important
 La utilització de fitoteràpia per part dels pacients no es registra

habitualment a la història clínica.
 Durant l’anamnesi a la consulta d’infermeria cal preguntar-ho, ja
que existeix la possibilitat d’interaccions amb el tractament
habitual del pacient.
 Sovint quan es pregunta sobre la utilització de plantes
medicinals la resposta és negativa, per això, cal insistir amb
diferents preguntes.

51
 Pren plantes medicinals?

 Pren algun remei natural?
sabies que...
 Pren productes d’herboristeria o
parafarmàcia? La Fitoteràpia no és el mateix que l’Homeopatia.
Les tintures que serveixen de base per a l'elaboració
 Pren alguna infusió habitualment?
de medicaments homeopàtics provinents del món
vegetal podrien considerar-se fitoteràpia, però amb
les successives dilucions no es pot arribar a detectar
la presència de principis actius.

51
Una vegada que el pacient comunica que pren alguna planta medicinal s’ha de continuar amb el qüestionari per
determinar amb el metge o farmacèutic si l’ús d’aquests productes és segur, si és necessari modificar el
tractament del pacient o recomanable aturar l’ús de la fitoteràpia.
 Quin producte pren?
 Com compra el producte? (càpsules, herbes...)
 Quina dosi o quantitat utilitza?
 Cada quant temps pren el producte?
 Com pren el producte?
 Des de quan pren el producte?

51
Cas clínic 1
En Joan reconeix que sovint pren infusions i regalèssia de pal.

 Te un parell de tardes per setmana.
 Camamilla després d’àpats pesats.
 Regalèssia cada dia.
La infermera revisa la medicació per si hi pogués haver alguna interacció amb les plantes
medicinals que pren o ser la causa dels edemes.
Possible interacció
Te i camamilla - acenocumarol
Regalèssia – enalapril, digoxina,

hidroclorotiazida i simvastatina

51
Regalèssia (Glycyrrhiza glabra L.)
 L'arrel de regalèssia conté àcid gliciretínic amb activitat mineralocorticoide: augmenta la

retenció de sodi i aigua i l’eliminació de potassi. Pot contrarestar l'efecte de fàrmacs
antihipertensius i produeix una interacció farmacodinàmica.
 A més, no s'ha d'utilitzar concomitantment amb medicaments que alterin l'equilibri

electrolític o s’hi vegin afectats: diürètics, glucòsids cardíacs, corticoides, laxants,
suplements de potassi...
 També s'han notificat casos d'alteració muscular amb augment de creatincinasa i

rabdomiòlisi en pacients que prenien quantitats elevades. El risc augmenta si s'associa a
fàrmacs que també puguin causar toxicitat muscular com les estatines i els fibrats.

51
Regalèssia (Glycyrrhiza glabra L.)
En Joan pren
 Enalapril
 Digoxina
 Hidroclorotiazida
 Simvastatina
La regalèssia podria interaccionar amb tots.
El mal control de la tensió arterial i els edemes podrien deure's a

un augment en la retenció de sodi i aigua per abusar-ne.

51
Plantes amb interacció amb els anticoagulants orals
En Joan està en tractament amb acenocumarol. Això ens farà pensar en interaccions amb plantes amb
activitat anticoagulant o amb alt contingut en vitamina K.
important
Caldria suspendre la seva presa uns dies abans d'una intervenció quirúrgica.
Alguns exemples de plantes amb activitat anticoagulant:

 Plantes amb derivats cumarínics i que poden potenciar l'efecte anticoagulant: camamilla
(Matricaria chamomilla), melilot (Melilotus officinalis), passionera (Passiflora
caerulea), etc.
 Altres plantes amb propietats antiagregants i antifibrinolítics:
all (Allium sativum), ginkgo (Ginkgo biloba).
recorda
Les interaccions a causa de la influència d’un fàrmac sobre l’efecte d’un altre són
farmacodinàmics. Sovint són comunes entre fàrmacs d'un mateix grup terapèutic.

51
La vitamina K participa en la síntesi d'alguns factors que formen part de la cascada de la

coagulació, té acció antihemorràgica.
Els anticoagulants anti-vitamina K (acenocumarol i warfarina) inhibeixen la síntesi de
factors de coagulació dependents de la vitamina K, de manera que un consum elevat
d'aliments rics en vitamina K pot provocar una interacció farmacodinàmica i disminuir
l‘efecte anticoagulant.
Els aliments amb alt contingut en vitamina K són els vegetals de fulla verda (espinacs,
bròquil, col, endívies, julivert, bledes, coliflor, etc.), la soja fermentada, te, cols de
Brussel·les, pastanaga, mostassa en gra...
L’efecte només és rellevant quan el consum és molt elevat o varia molt d'uns dies a d’altres.
Si la dieta es manté estable, les interaccions amb els aliments generalment no tenen
implicacions clíniques.

51
pe r sa be r-n e més
Consulteu la taula d’interaccions dels anticoagulants anti-vitamina K (AVK) amb productes d’herbolari i de fitoteràpia
de les pautes per a l’harmonització de l’ús d’anticoagulants orals per a la prevenció de l’ictus i l’embòlia sistèmica en
pacients amb fibril·lació auricular.

51
Cas clínic 1
En Joan pren Tot i que tots dos podrien alterar l'efecte de l'acenocumarol (la
 Te un parell de tardes per setmana camamilla té propietats anticoagulants i el te conté vitamina
 Camamilla alguns dies K), la quantitat que pren el pacient és molt petita, i és molt
improbable que es produeixi la interacció.
La majoria d'interaccions amb fitoteràpia no són aplicables a
les plantes utilitzades en petites quantitats o com a condiment.
Per tant, cal tenir en compte la quantitat que pren el pacient a
l'hora de valorar la possibilitat que produeixi una interacció i
la seva rellevància clínica.

51
Els anticoagulants orals també poden patir altres interaccions farmacocinètiques:

•Antivitamina K: són substrat del citocrom P450 (CYP2C9, 2C19 i 3A4).
•Dabigatran i edoxaban: són substrat de la gp-P. No són metabolitzats per citocrom P450.
•Rivaroxaban i apixaban: són substrat tant del citocrom P450 (CYP3A4) com de la gp-P.
recorda
Els inductors enzimàtics disminueixen l'efecte anticoagulant: hipèric.
Els inhibidors enzimàtics augmenten l'efecte anticoagulant: aranja, nabiu, card marià,
equinàcia.

51
Cas clínic 1
Conclusions del cas clínic

 S’han identificat 4 interaccions farmacodinàmiques entre fitoteràpia i el tractament
habitual del pacient.
 Només la interacció de regalèssia amb enalapril, hidroclorotiazida i digoxina pot suposar

una contraindicació. S'ha d'informar al pacient i vigilar si en disminuir o evitar el
consum de regalèssia es controla la tensió arterial i desapareixen els edemes.
 Abans de donar una recomanació al pacient cal tenir en compte la rellevància clínica de
la interacció. El consum ocasional d'una infusió de camamilla o te o l'ús de plantes com
a condiment (per exemple all) és improbable que produeixi una interacció clínicament
rellevant.

51
Cas clínic 2
L’Anna és una dona de 55 anys amb diabetis tipus 2. Acudeix a

visita mèdica per al control anual de la diabetis, però abans té
consulta amb la infermera. Com altres antecedents mèdics
d’interès consta una fibril·lació auricular.
El seu tractament habitual és: metformina 850 mg/12 h, gliclazida

30 mg/24 h, apixaban 5 mg/12 h i digoxina 0,25 mg/24 h.

51
Cas clínic 2
La infermera li pegunta com va el tractament i si

hi ha hagut algun canvi des de l’última visita.
L’Anna comenta que no té problemes amb el tractament, però

des de fa uns mesos té restrenyiment i se li inflen les cames.
Se li demana si ha fet canvis alimentaris que justifiquin

el restrenyiment i si està prenent res per a reduir-lo.
La pacient comenta que menja com sempre, però que darrerament beu
suc d’aranja cada matí. Està prenent ispàgula per al restrenyiment i unes
càpsules de cua de cavall i ortiga per a l’edema de les cames.

51
Cas clínic 2
La infermera sospita que hi podria Possible interacció

haver alguna interacció entre la
Suc d’aranja-apixaban
fitoteràpia i la medicació.
Consulta els recursos habituals per Ispàgula-antidiabètics
confirmar les sospites abans de parlar
Cua de cavall i ortiga-digoxina
amb la pacient i el metge.
Creus que hi ha alguna interacció?

51
Alguns recursos per consultar

Cliqueu sobre la imatge per accedir al recurs
Específics Consulta Interaccions

Monografies Monografies
antineoplàstics general amb aliments

51
Cas clínic 2
L’Anna no pren fitoteràpia amb efecte hipoglucemiant per se que

pogués interaccionar amb la metformina i la gliclazida.
No obstant això...
atenció
La ispàgula (Plantago ovata) retarda l'absorció intestinal de
carbohidrats i en pacients diabètics pot ser necessari ajustar la
dosi dels fàrmacs.

51
Plantes amb efecte laxant
Les plantes amb efecte laxant estimulant poden incrementar l’efecte d’altres fàrmacs laxants. Un
ús crònic pot produir hipopotassèmia i per tant, potenciar l’efecte dels glucòsids cardíacs
(digoxina). La combinació amb diürètics (medicaments o plantes) pot augmentar les pèrdues de
potassi.
Alguns exemples de plantes amb efecte laxant estimulant:
 Àloe (Aloe barbadensis): suc dessecat de les fulles

 Arbre de la càscara sagrada (Rhamnus purshiana): escorça
 Fràngula (Rhamnus frangula): escorça
 Sen (Cassia angustifolia): fruits secs
 Ruibarbre de la Xina (Rheum officinale): rizomes

51
Plantes amb efecte diürètic
Les plantes amb efecte diürètic poden incrementar l’efecte dels fàrmacs diürètics. En grans
quantitats o en determinades condicions podrien afavorir o agreujar un desequilibri electrolític.
Alguns exemples de plantes amb efecte diürètic:
 Cua de cavall (Equisetum arvense): part aèria

 Bedoll (Betula pendula Roth): fulla
 Dent de lleó (Taraxacum officinale): fulla, part aèria i arrel
 Te de Java (Ortosiphon stamineus)
 Ortiga (Urtica dioica, U. urens): fulla, part aèria

51
Plantes amb efecte diürètic
Les plantes amb efecte diürètic podrien augmentar la toxicitat de la digoxina, atès un augment de
les pèrdues de potassi per l’orina.
L'administració conjunta no està contraindicada. Tanmateix, s'ha de vigilar la possible aparició

d'efectes adversos relacionats amb un augment dels nivells de digoxina (nàusees, taquicàrdia,
confusió, etc.).
atenció
Les plantes amb efecte diürètic poden disminuir les concentracions
de fàrmacs eliminats per l’orina. Aquest fet és rellevant quan són de
marge terapèutic estret, com el liti.

51
Plantes amb efecte hipoglucemiant
Poden incrementar l’efecte dels fàrmacs antidiabètics. Si el consum és continuat, pot ser necessari
ajustar la dosi del fàrmac pel risc d’hipoglucèmia.
Alguns exemples de plantes amb efecte hipoglucemiant són:
 Cogombre tropical (Momordica charantia): fruits i llavors
 Ginkgo (Ginkgo biloba): fulles i llavors
 Copalxi (Hintonia latiflora): escorça
recorda
Les sospites de reaccions adverses relacionades amb fitoteràpia, també s'han de notificar al Sistema
Nacional de Farmacovigilància. https://www.targetagroga.cat/
Podeu fer-ho des d’ECAP si són medicaments finançats .

51
Cas clínic 2
recorda
El suc d’aranja és un inhibidor del CYP3A4 i de la glicoproteïna P, la qual cosa
incrementa la biodisponibilitat de diversos fàrmacs. Els responsables d’aquest efecte
són la furanocumarines (naringines) presents en la pell i la polpa.
atenció
La taronja i la llimona no interaccionen amb el citocrom.
No es recomana consumir suc d’aranja a pacients en tractament amb apixaban, atès que la inhibició del
metabolisme pot incrementar les concentracions plasmàtiques d’apixaban i el risc de sagnat.

51
Cas clínic 2

 S’han identificat tres interaccions entre fitoteràpia o aliments i el tractament habitual de la
pacient. Una és farmacocinètica i dues són farmacodinàmiques.
 Només una de les interaccions (suc d’aranja – apixaban) suposa una contraindicació. S’ha
d’informar a la pacient de la interacció i la necessitat d’evitar el suc d’aranja amb el tractament.
Pot prendre altres cítrics.
 Les altres dues interaccions requereixen monitoratge.
 Atès que la fitoteràpia l’estava prenent per a problemes de salut no comunicats al metge, s’ha
d’informar per si es considera un altre tractament més adient. També cal fer-li saber les
interaccions.

51
Cas clínic 3
En Carles té 75 anys i té els problemes de salut següents:

hipertensió arterial, dislipèmia, leucèmia mieloide crònica i dolor
articular ocasional.
Està tractat amb:
 Ramipril/hidroclorotiazida 10/12,5 mg/24 h
 Pravastatina 20 mg/24 h
 Imatinib 400 mg/24 h
 Paracetamol 500 mg/8 h si cal

51
Cas clínic 3
Acudeix a consulta perquè últimament se sent poc animat. Les

darreres setmanes no s’ha trobat amb forces per anar a jugar a les
botxes amb els companys del casal. Li comenta a la seva
infermera que com se sentia tan desanimat ha estat prenent unes
càpsules d’herba de Sant Joan.
Creus què cal algun canvi en el tractament d’en Carles?

51
Interaccions d’antineoplàstics orals
Els pacients amb malalties oncològiques sovint recorren a tractaments de medicina

complementària. Cada vegada més s’utilitzen tractaments antineoplàstics orals de forma
relativament crònica.
Pel que fa a les interaccions farmacocinètiques destaquen:
Efecte sobre el fàrmac Plantes/aliments implicats Fàrmacs afectats
Inhibició del citocrom Precaució amb fàrmacs metabolitzats

(increment de concentracions de  Ginkgo (Ginkgo biloba) per aquesta via
l’antineoplàstic i de la toxicitat)  Kava (Piper methysticum)
 Suc d’aranja

51
Plantes/aliments
Efecte sobre el fàrmac implicats Fàrmacs afectats
Inducció del citrocrom (disminució  Hipèric (Hipericum Evitar amb tots els
de concentracions de l’antineoplàstic perforatum) antineoplàstics
i de l’efectivitat)
Inhibició de la glicoproteïna-P  Vinya (Vitis vinifera) Precaució amb

(increment de l’absorció de fàrmacs substrats de
l'antineoplàstic i de la toxicitat)  Ginkgo (Ginkgo biloba) la gpP
atenció
En el cas d’un pacient amb depressió que pren hipèric i un antineoplàstic,
cal retirar l’hipèric, fer un abordatge integral de la depressió i si és adient el
tractament farmacològic, es recomana considerar un inhibidor de la
recaptació de serotonina (fluoxetina, paroxetina, citalopram o sertralina)

51
Com a exemples de fàrmacs antineoplàstics orals amb els quals caldria vigilar possibles
interaccions farmacocinètiques (tant amb plantes o aliments com amb fàrmacs nous que
comenci a prendre el pacient):
 Inhibidors de la tirosina-cinasa: imatinib, dasatinib, sunitinib, erlotinib, gefitinib,

pazopanib... (utilitzats en diversos tipus de càncer i neoplàsies hematològiques).
 Vinorelbina (utilitzat per al tractament del càncer de mama o pulmó).
 Abiraterona i enzalutamida (utilitzats en el càncer de pròstata).
 Everolimús (utilitzat per diversos tipus de càncer, entre ells renal).
sabies que...
Una interacció bastant freqüent és la de tamoxifèn (profàrmac) amb inhibidors
potents del CYP2D6 (alguns ISRS com fluoxetina o paroxetina). Pot disminuir
l'efecte del tamoxifèn, s'ha d'evitar i buscar un antidepressiu alternatiu.

51
Com a interaccions farmacodinàmiques cal esmentar les plantes amb activitat

d’estrògens en pacients amb càncer de mama o ovari amb receptors d’estrògens positius.
Evitar-les en aquests pacients i especialment quan segueixen tractament amb tamoxifèn.
Algunes plantes amb activitat d’estrògens són:
 Soja (Glycine max): fruits
 Llúpol (Humulus lupulus): extracte de la inflorescència
 Fonoll (Foeniculum vulgare): oli essencial
 Lli (Linum usitatissimum): llavors atenció
 Aloc (Vitex agnus-castus): fruits
Les plantes amb activitat d’estrògens també
 Alfals (Medicago sativa): fulles i llavors poden interaccionar amb els anticonceptius
 Trèfola borda (Trifolium pratense): extracte de l’herba hormonals

51
Cas clínic 3
Tornant a la visita d’en Carles.

La Maria, la seva infermera, no ho recorda, però creu que alguns medicaments
interaccionen amb l’hipèric i busca informació en les monografies de
l’MSKCC.
https://www.mskcc.org/cancer-care/integrative-medicine/herbs/st-john-wort
Així, la Maria confirma que l’herba de Sant Joan o hipèric és un inductor del
CYP3A4. Atès que l’imatinib es metabolitza mitjançant aquest enzim hi ha risc
de fallada terapèutica per disminució dels nivells d’imatinib, el seu tractament
per a la leucèmia mieloide crònica.

51
Cas clínic 3
 S’ha identificat una interacció farmacocinètica entre la fitoteràpia i el tractament

habitual de la pacient.
 La interacció és una contraindicació, ja que hi ha risc que el tractament de la

leucèmia no sigui prou efectiu. S’ha d’informar al pacient sobre la importància de
suspendre l’hipèric.
 A més, s’ha de programar visita amb el seu metge perquè valori el seu estat d’ànim
i quines mesures ha de prendre.

51
Interaccions amb aliments
Aliments rics en tiramina

 La tiramina és un precursor de les catecolamines present en aliments fermentats: formatges
curats, aliments escabetxats, en conserves o fumats, vi negre, cervesa, salsa de soja...
 Els fàrmacs IMAO inhibeixen el metabolisme de les catecolamines i poden produir crisis
hipertensives en pacients que prenen concomitantment aquests aliments.
 Fàrmacs amb activitat IMAO: fenelzina i tranilcipromina (antidepressius), linezolid

(antibiòtic), selegilina i rasagilina (antiparkinsonians).
 Actualment, aquest tipus d’interacció ha disminuït, ja que les noves tecnologies alimentàries
han reduït molt la presència de tiramina en els aliments fermentats. Cal tenir precaució amb
les fermentacions casolanes, com la kombucha, cerveses artesanes...

51
Interaccions amb aliments
Font: Què cal recordar sobre les interaccions dels aliments amb els medicaments?
BIT. Vol. 29, núm. 5, 2018

51
Bibliografia
 Girona Brumós, L (2014). Introducción a las interacciones farmacológicas 1ª edic. Madrid: SEFH Ed.
 Madridejos R. Què cal recordar sobre les interaccions dels aliments amb els medicaments?. Butll Inf Ter. 2018; 29(5): 29-39. [ISSN 0213-7801.
ISSN 1579-9441]
 European Medicines Agency (EMA). Herbal monographs. Disponible a:

https://www.ema.europa.eu/en/medicines/field_ema_web_categories%253Aname_field/Herbal/field_ema_herb_outcome/european-union-herbal-
monograph-254
[Consulta: 2 de maig de 2019]
 Memorial Sloan Kettering Cancer Center. About Herbs, Botanicals & Other Products. Disponible a
https://www.mskcc.org/cancer-care/diagnosis-treatment/symptom-management/integrative-medicine/herbs/search [Consulta: 2 de maig de 2019]
 Sociedad Española de Fitoterapia. Disponible a http://www.sefit.es/ [Consulta: 2 de maig de 2019]
 Medinteract. Disponible a https://www.medinteract.net/ [Consulta: 2 de maig de 2019]
 Fitoterapia.net. Vademecum. Plantas medicinales. Disponible a: https://www.fitoterapia.net/vademecum/plantas/ [Consulta: 2 de maig de 2019]
 Pautes per a l’harmonització de l’ús d’anticoagulants orals per a la prevenció de l’ictus i l’embòlia sistèmica en pacients amb fibril·lació auricular.
Barcelona: Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2018.
 Conde Estévez D. La teràpia dirigida oral en oncologia i hematologia. Butll Inf Ter. 2014; 25(8): 49-56. [ISSN 1579-9441].

51
Tancament
Felicitats!
Has arribat al final de la unitat,
esperem que t’hagi resultat útil.
Ara, per finalitzar, hauràs de realitzar el

qüestionari d’avaluació que trobaràs a l’aula.

51
DE
anterior índex següent 51

Interaccions Farmacolã Giques Amb Fitoterã Pia I Aliments 2021

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Interaccions Farmacolã Giques Amb Fitoterã Pia I Aliments 2021

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Interacció de fàrmacs i fitoteràpia amb aliments

 Objectius  Cas clínic 2

 Introducció  Alguns recursos per consultar

 Conceptes bàsics  Plantes amb efecte laxant

 Interaccions a nivell del citocrom  Plantes amb efecte diürètic

 Cas clínic 1  Plantes amb efecte hipoglucemiant

 Entrevista amb el pacient  Cas clínic 3

 Regalèssia  Interaccions d’antineoplàstics orals

anterior índex següent 2 DE

anterior índex següent 3 DE

Algunes dades sobre...

 La majoria de pacients no comuniquen el consum  El registre del consum de productes a base de

anterior índex següent 4 DE

Interacció farmacològica (IF): és l’alteració quantitativa o qualitativa de l’efecte d’un

Aquesta modificació es tradueix en una variació de la intensitat (augment o

anterior índex següent 5 DE

Interacció farmacodinàmica: és aquella produïda per la influència d’un fàrmac sobre

L’efecte sedant de les benzodiazepines es veurà

anterior índex següent 6 DE

Interacció farmacocinètica: és aquella produïda per la influència que té un

anterior índex següent 7 DE

El paradigma de la interacció de fàrmacs metabolitzats mitjançant el CYP450 és amb

anterior índex següent 8 DE

Entre altres fàrmacs implicats, cal destacar:

Grup farmacològic Fàrmac

Benzodiazepines Clonazepam, clorazepat

Antagonistes del calci Verapamil, diltiazem i dihidropiridines

Immunosupressors Ciclosporina, tacrolimús, everolimús,

anterior índex següent 9 DE

Resum de l’efecte de la inducció i la inhibició enzimàtica

INDUCCIÓ CYP3A4 INHIBICIÓ CYP3A4

 Disminució nivells de fàrmac.  Increment nivells de fàrmac.

anterior índex següent 10 DE

Alguns inductors del CYP3A4 Alguns inhibidors del CYP3A4

Dexametasona Claritromicina Metronidazole

Fenitoïna Diclofenac Miconazole

Fenobarbital Diltiazem Nifedipina

Hipèric Doxiciclina Verapamil

Rifampicina Etinilestradiol Suc d’aranja

anterior índex següent 11 DE

Alguns substrats del CYP3A4

Apixaban Escitalopram Nifedipina Sitagliptina

Carbamazepina Esomeprazole Nimodipina Solifenacina  Els nivells d’aquests fàrmacs poden

Diltiazem Losartan Rivaroxaban Zolpidem

anterior índex següent 12 DE

Per anar avançant...

◙ Preguntar als pacients si prenen herbes medicinals o remeis naturals.

Conductes a evitar (què no fer?)

◙ Pensar que si el pacient no ho comunica, és que no pren cap remei pel

anterior índex següent 13 DE

En Joan és un home de 70 anys. Acudeix a consulta

 acenocumarol segons pauta

 digoxina 0,125 mg/24 h

 lorazepam 1 mg/nit, si cal

anterior índex següent 14 DE

La infermera li pregunta com va el tractament i si hi ha hagut algun canvi des

anterior índex següent 15 DE

 La utilització de fitoteràpia per part dels pacients no es registra

anterior índex següent 16 DE

 Pren plantes medicinals?

anterior índex següent 17 DE

 Quin producte pren?

 Com compra el producte? (càpsules, herbes...)