ELS DETERMINANTS

Els determinants són paraules que especifiquen diferents aspectes del nom: si és concret o no, si
és proper o llunyà, la quantitat...
A diferència de l’adjectiu, acostumen a aparèixer davant del nom i no n’estableixen una qualitat.

aquests

quatre
documents importants
uns

prou

Hi ha diferents tipus de determinants segons l’aspecte que indiquen del nom. En aquest itinerari
treballarem els següents: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.

Articles

L’article determina el gènere i el nombre del nom.  Ho pot fer de dues maneres:
- l’article definit concreta, distingeix el nom
- l’article indefinit expressa indeterminació

Aquestes són les formes dels articles en la varietat central del català:

  masculí singular femení singular masculí plural femení plural

article definit el / l’ la / l’ els les

article indefinit un una uns unes

Articles. Apòstrof

Segur que la forma l’ davant de substantius et resulta habitual. Quins dels substantius següents creus que
han de portar la forma apostrofada de l’article? Fes un clic a la casella corresponent.

Què fa que s’apostrofin?

   
Sí No
 
amic
l’
hotel

oreneta

iogurt

casa

universitat
 peu

ONU

S’apostrofen els noms: amic, hotel, oreneta, ONU

Quan el nom següent comença per vocal, l’article masculí el i l’article femení la adopten la forma l’ (l’amic,
l’oreneta, l’hotel), tot i que en alguns casos, no (el iogurt, la universitat).

Recorda les normes de l’apòstrof:

el
+ so vocàlic = l'
la

l’aire, l’aigua, l’home, l’11, l’OTAN

- Apostrofem els mots que comencen per un so vocàlic (vocal, hac, sigles, números...).
- No apostrofem, però, els articles que determinen un substantiu que comença per vocal o h si aquesta
lletra representa un so de consonant:
el hall, el holding, el iogurt, el iode...

Excepcions:

(h) i
la + àtones = la (sense apostrofar)
(h) u

la universitat, la humanitat, la imaginació... però l’ungla, l’illa

- No apostrofem l’article femení la davant de paraules que comencen per i, u àtones.

la + noms de lletra
la essa, la ema....
la + casos de confusió
la ira, la anormalitat

- Si hi pot haver confusió, com per exemple amb els substantius que comencen pel prefix de negació a-, no
s’apostrofa. Tampoc s’apostrofa, per tradició la forma:

la una (quan es refereix a l’hora)

Tria la forma de l’article que els correspon als substantius següents.

hidroavió

UNICEF
 heura

imaginació

herba

ocell

humanitat

iogurt

una

Ignasi

illa

asimetria

essa

iode

IPC

hiena

Isabel

l’ hidroavió

la UNICEF

l’ heura

la imaginació

l’ herba

l’ ocell

la humanitat

el iogurt

la una

l’ Ignasi
 l’ illa

la asimetria

la essa

el iode

l’ IPC

la hiena

la Isabel

Escriu la forma adequada de l’article davant dels noms següents.

escarabat

aigua

assassí

avantpassat

avi

uniforme

andròmina

ou

intel·ligència

essa

iaia

higiene

ídol

illa

italiana

humitat
 injecció

història

asimetria

l’ escarabat

l’ aigua

l’ assassí

l’ avantpassat

l’ avi

l’ uniforme

l’ andròmina

l’ ou

la intel·ligència

la essa

la iaia

la higiene

l’ ídol

l’ illa

la italiana

la humitat

la injecció

la història

la asimetria

Articles. Contraccions

Les formes masculines de l’article és contreuen amb les preposicions per, de, a, per a i la partícula ca.

de + el (s) = del (dels) el taller del mecànic

 per + el (s) = pel (pels) passegen pels boscos

a + el (s) = al (als) juguen al parc

per a + el (s) = per al (per als) pel·lícules per als nens

ca (a casa de) + el (s) = cal (cals) són a cal metge

ca + en = can són a can Josep

És important que recordis que si l’article s’ha d’apostrofar no es fa la contracció.

Per exemple:

El taller del mecànic i el despatx de l’advocat.

Passegen pel boscos i per l’hort.
Juguen al parc i a l’habitació.
Pel·lícules per al nen i per a l’infant.
Han anat a cal metge i a ca l’infermer.

Completa les frases següents amb els articles i les preposicions corresponents.

dia dotze mes que ve, anirem excursió

Alps.

Treu llibres armari i posa'ls tauleta

nit.

avi meus amics escolta sempre notícies

ràdio.

seu sant, Àngel li regalarem un disc.

Havien perdut orientació i anaven molt espantats

boscos i muntanyes.

Es va ensorrar la torre de església.

Ho he copiat índex.

Dóna-ho Isabel.
 El pitjor mal humanitat.

Era un gran defensor idioma.

El dia dotze del mes que ve, anirem a l' / d'excursió dels / als
Alps.

Treu els llibres de l'armari i posa'ls a la tauleta de nit.

L'avi dels meus amics escolta sempre les notícies de la ràdio.

Pel seu sant, a l'Àngel li regalarem un disc.

Havien perdut l'orientació i anaven molt espantats pels / per boscos

i per les / per muntanyes.

Es va ensorrar la torre de l'església.

Ho he copiat de l' / a l’índex.

Dóna-ho a la Isabel.

El pitjor mal de la humanitat.

Era un gran defensor de l'idioma.

Esmena, si cal, les incorreccions que trobaràs en les frases següents.

El Emili és amic meu.

L’Immaculada és amiga meva.

Vaig a comprar a cal adroguer.

Marxem en direcció cap el nord.

Porto un regal per els parents.

No ens veurem fins el retorn.

Anem plegats fins al estadi.

No ens hem vist desde el gener.

No plou des del hivern.

Abans d'el març ja estarà llest.

Després del èxit, gairebé no em saluda.

No he passat mai per El Papiol.

Farem una visita a El Pla del Penedès.

 L’Emili és amic meu.

La Immaculada és amiga meva.

Vaig a comprar a ca l’adroguer.

Marxem en direcció cap al nord.

Porto un regal per als parents.

No ens veurem fins al retorn.

Anem plegats fins a l’estadi.

No ens havíem vist des del gener.

No plou des de l’hivern.

Abans del març, ja estarà llest.

Després de l’èxit, gairebé no em saluda.

No he passat mai pel Papiol.

Farem una visita al Pla del Penedès.

Articles. Ús incorrecte de lo com a article neutre

Assenyala quina de les frases següents et sembla que conté un ús incorrecte de la forma lo.

  correcte incorrecte
 A lo millor, no podrà venir.

Lo pare i lo padrí han anat a

comprar.

El llibre, van comprar-lo per Sant

Jordi.

Fes lo que vulguis.

  correcte incorrecte

A lo millor, no podrà venir.   X

Lo pare i lo padrí han anat a

X  
comprar.

El llibre, van comprar-lo per Sant

X  
Jordi.

Fes lo que vulguis.   X

La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. Només és adequat com a article masculí
singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van
comprar-lo).

En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. En
cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconeguis la funció que duu a terme en cada
context  i que tinguis en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

Observa:

Lo amb significat abstracte

incorrecte correcte

La veritat és que no va venir.

*Lo cert és que no va venir.
Explica el que vulguis.
*Explica lo que vulguis.
Fes les coses que et van
*Fes lo que et van demanar.    
demanar.
 Podem utilitzar un substantiu que concreti l’abstracció, els pronoms
indefinits això o allò o bé la forma el.

Lo per expressar intensitat

incorrecte correcte

No sabia com eren de grossos.

*No sabia lo grossos que eren.
Vine al més aviat possible.
*Vine lo més aviat possible.     
Vine tan aviat com puguis.

Podem utilitzar quantitatius i formes com que, si, quant, tant, tan,
com...

Lo en una frase feta o locució

incorrecte correcte

*per lo menys almenys, si més no...

*per lo tant per tant...
*a lo millor potser, a la millor...
*per lo general en general, generalment

Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una

estructura totalment diferent.

Esmena els lo incorrectes de les frases següents.

Lo cert és que hem hagut de pagar.

Cal distingir lo verdader de lo fals.

Lo bo del cas és com va acabar.

Per lo que sembla, el negoci li rutlla bé.

Ha agradat més de lo que s’esperava.

Lo estrany és que no va passar res.

Ja ho sé: és lo de sempre!

Escolta’m, que ara ve lo bo.

Sempre em fan lo mateix.

Lo que passa és que la gent es cansa de tot.

No pots afigurar-te lo ximple que era!

A lo millor em presento demà.

En aquest exercici hi pot haver més d’una resposta

possible.
Com a exemples:
 El cert / La veritat (el fet) és que hem hagut de
pagar.

Cal distingir la veritat de la falsedat.

El que té de bo el cas és com va acabar.

Pel que sembla, el negoci li rutlla bé.

Ha agradat més que no / del que s’esperava.

El cas estrany és que no va passar res.

Ja ho sé: és la cançó de sempre!

Escolta’m, que ara ve la (cosa) bona.

Sempre em fan la mateixa (cosa).

Passa que la gent es cansa de tot.

No pots afigurar-te com era de ximple / que

n’era, de ximple / que ximple que era!

Potser / A la millor (o si molt convé / si tant

convé / si molt hi va) em presento demà

Les expressions següents són incorrectes. Torna-les a escriure esmenades com cal.

És lo pitjor que podia passar.

Això no és pas exactament lo afirmat per l’autor.

Cal mantenir lo pactat, encara que costi.

Digues-me tot lo que saps.

És més bonic de lo que m’imaginava.

Els homes es distingeixen per lo que manifesten i

s’assemblen per lo que amaguen.

Lo més curiós és que ningú se’n va adonar.

Cadascú va a lo seu.

Ha fet malbé la seva salut, lo qual és irreparable.

No s’havia imaginat que fos una cosa tan difícil; per

lo que ho va deixar córrer.
 En aquesta activitat hi pot haver més d’una
resposta possible.
Com a exemples:

És el pitjor que podia passar.

Això no són pas exactament les afirmacions de

l’autor.

Cal mantenir el pacte, encara que costi.

Digues-me tot el que saps.

És més bonic que no m’imaginava.

Els homes es distingeixen per allò que manifesten i

s’assemblen per allò que amaguen.

La cosa més curiosa és que ningú se’n va adonar.

Cadascú va a la seva.

Ha fet malbé la seva salut, la qual cosa és

irreparable.

No s’havia imaginat que fos una cosa tan difícil; per

la qual cosa / per això ho va deixar córrer.

Demostratius

Els demostratius són determinants que posem davant del nom per indicar la proximitat o la llunyania
d’aquest nom respecte de la persona que parla o escriu.

proximitat aquest aquesta aquests aquestes

llunyania aquell aquella aquells aquelles

Aquests demostratius també s’utilitzen com a pronoms.

Aquell cotxe és molt còmode. (Demostratiu.)
El meu cotxe és aquell. (Pronom.)

Posa la forma adequada dels demostratius als espais buits.

Vols llibre que tinc a les mans?

Vés a buscar papers que he deixat a baix.

No m'agrades, amb ulleres que ara portes.

De qui era, bicicleta que vam veure ahir?

Ajudeu-me a buscar forquilles que vam perdre.

Deixa'm drap que ara fas servir.

En Joan m'ha dit que ja havia llogat pis que vam

anar a veure plegats.

Si us plau, traieu pols d'aquí, que m'embrutaria.

Vols aquest llibre que tinc a les mans?

Vés a buscar aquells papers que he deixat a baix.

No m'agrades, amb aquestes ulleres que ara portes.

De qui era, aquella bicicleta que vam veure ahir?

Ajudeu-me a buscar aquelles forquilles que vam perdre.

Deixa'm aquest drap que ara fas servir.

En Joan m'ha dit que ja havia llogat aquell pis que vam anar a veure
plegats.

Si us plau, traieu aquesta pols d'aquí, que m'embrutaria.

Els possessius determinen el nom indicant a qui pertany o amb qui es relacionen (parentesc,
inclusió...).
A continuació et donem una graella amb les formes dels possessius. Prova de completar-la per
repassar-ne la flexió.

meu meva meves

singular teu teus

seus seves

nostre nostres

plural vostra

seu seva

meu meva meus meves

singular teu teva teus teves

seu seva seus seves

nostre nostra nostres

plural vostre vostra vostres

seu seva seus seves

Quan utilitzem els possessius davant del nom hi afegim la forma corresponent de l’article.
La meva mare i el meu pare són de Manresa.
La nostra empresa treballa amb material reciclable.
La vostra escola celebra enguany el 50è aniversari.

Posa als espais buits del text següent les formes de possessiu que hi corresponguin. Recorda
que cal que afegeixis l’article corresponent.

En Joan va a estudiar a casa d'en Pere. Quan arriba, deixa l'abric al penjador. Quan va per marxar, no el
troba:

Joan:   —Que has vist abric?

Pere:   —No. Que no és al penjador?

Joan:   —No. Al penjador només hi ha americana?

Pere:   — americana? Sí que és estrany. Jo l'havia deixada a habitació.

Joan:   —Potser mare o pare l'han posada aquí.

Pere:   —No. pares no hi són. Només hi ha germanes.

 Joan:   —Així, doncs, potser germanes sabran on és abric.

Pere:   —Ara els ho preguntaré. Ep! Maria! Antònia! En Joan no troba abric.

Germanes:   —El tenim a habitació.

Pere:   —A habitació?

Joan:   —Sí que és estrany! I per què l'han portat a habitació?

Joan:   —Que has vist el meu abric?

Pere:   —No. Que no és al penjador?
Joan:   —No. Al penjador només hi ha la teva americana?
Pere:   —La meva americana? Sí que és estrany. Jo l'havia deixada a la meva habitació.
Joan:   —Potser la teva mare o el teu pare l'han posada aquí.
Pere:   —No. Els meus pares no hi són. Només hi ha les meves germanes.
Joan:   —Així, doncs, potser les teves germanes sabran on és el meu abric.
Pere:   —Ara els ho preguntaré. Ep! Maria! Antònia! En Joan no troba el seu abric.
Germanes:   —El tenim a la nostra habitació.
Pere:   —A la vostra habitació?
Joan:   —Sí que és estrany! I per què l'han portat a la seva habitació?

NUMERALS

Els numerals determinen els noms indicant-ne la quantitat. En el cas dels numerals, la quantitat és
exacta.

Si proves de classificar els determinants que tens a continuació, podràs observar els diferents tipus de
numerals que poden determinar els noms.

Indica quin tipus de numeral conté cada frase.

Numerals cardinals (indiquen quantitat exacta)

Numerals ordinals (fan una ordenació)
Numerals partitius (indiquen fraccions o parts)

Mig pa de barra.

Cinquanta-cinc anys.

Un quart de pastís.
 Sóc el segon noi de la filera.

Ja és el cinquè got que trenco.

Només val vint-i-un euros.

Mig pa de barra. partitiu

Cinquanta-cinc anys. cardinal

Un quart de pastís. partitiu

Sóc el segon noi de la filera. ordinal

Ja és el cinquè got que trenco. ordinal

Només val vint-i-un euros. cardinal

NUMERALS CARDINALS:

Observa les formes dels numerals cardinals:

De l’1 al 20 Del 21 al 99 A partir del cent

u, un, una vint-i-u cent
dos, dues vint-i-dos cent u
tres vint-i-tres ...
quatre ... dos-cents
cinc trenta-u dues-centes
sis trenta-dos ...
set ... tres-cents
vuit quaranta tres-centes
nou quaranta-cinc ...
deu ... quatre-cents
onze cinquanta-tres cinc-cents
dotze ... sis-cents
tretze seixanta-set ...
catorze ... mil
quinze setanta-quatre mil tres-cents
setze ... ...
disset vuitanta-sis dos mil
divuit ... tres mil
dinou noranta-vuit ...
vint un milió

Tingues en compte les qüestions següents:

- Escrivim guionet entre les desenes i les unitats (D-U): seixanta-quatre, trenta-sis...
Del 21 al 29 afegim una i entre la desena i la unitat (observa que vint és l’única desena que acaba en
consonant): vint-i-dos, vint-i-vuit...

- Escrivim guionet entre les unitats i les centenes (U-C): dos-cents, quatre-cents...

- Hi ha formes masculines i femenines en els numerals un/una, dos/dues i cents / centes: un dia,
una hora; dos peus, dues mans; dos-cents inscrits, dues-centes inscrites...

Escriu en lletres les xifres de les frases següents.

En aquella escola hi ha (29) nens per classe.

El dia (21) de març comença la primavera.

El meu avi es va morir el dia (31) de gener de l'any (1955) .

Pompeu Fabra va néixer l'any (1868) .

El número premiat és el (327.494) .

Li va estendre allà mateix un taló per valor de (2.175) euros.

El rebut de la llum cada mes passa dels (40) euros.

En aquella pel·lícula hi han intervingut més de (1.500) persones.

S'ha descobert una estàtua de l'any (308) aC.

Aquella fàbrica produeix (1.050) cotxes diaris.

Ahir al vespre es van manifestar més de (200.000) persones demanant la pau.

La Conxita viu al número (207) del carrer València.

M'he comprat l'últim model, el (1.100) .

Passava per l'autopista a (140) km per hora.

La seva darrera novel·la té (3.003) pàgines.

En el darrer cens es va determinar que la ciutat tenia (2.268.054)

habitants.

En aquella escola hi ha vint-i-nou nens per classe.

El dia vint-i-u de març comença la primavera.

 El meu avi es va morir el dia trenta-u de gener de l'any mil nou-cents cinquanta-cinc.

Pompeu Fabra va néixer l'any mil vuit-cents seixanta-vuit.

El número premiat és el tres-cents vint-i-set mil quatre-cents noranta-quatre.

Li va estendre allà mateix un taló per valor de dos mil cent setanta-cinc euros.

El rebut de la llum cada mes passa dels quaranta euros.

En aquella pel·lícula hi han intervingut més de mil cinc-centes persones.

S'ha descobert una estàtua de l'any tres-cents vuit aC.

Aquella fàbrica produeix mil cinquanta cotxes diaris.

Ahir al vespre es van manifestar més de dues-centes mil persones demanant la pau.

La Conxita viu al número dos-cents set del carrer València.

M'he comprat l'últim model, el mil cent

Passava per l'autopista a cent-quaranta km. per hora

La seva darrera novel·la té tres mil tres pàgines.

En el darrer cens es va determinar que la ciutat tenia dos milions dos-cents seixanta-vuit mil
cinquanta-quatre habitants.

NUMERALS ORDINALS

Els numerals ordinals expressen ordre, classificació.

Fixa’t que tenen una forma específica des del primer fins al quart; a partir del cinquè tots es formen afegint
–è / –ena.

primer / primera
segon / segona
tercer / tercera
quart / quarta
cinquè / cinquena
sisè / sisena
novè / novena
desè / desena
onzè / onzena
vint-i-dosè / vint-i-dosena
quaranta-tresè / quaranta-tresena

Observa, també, que tenen formes masculines i formes femenines.

Els quantitatius, com els numerals, determinen el nom indicant-ne la quantitat. La quantitat que
s’expressa amb els quantitatius no és exacta.

Escriu la forma adequada dels quantitatius següents davant dels noms que hi ha a continuació.
 menys poc

gana dies

Principio del formulario

menys menys
gana dies
poca pocs

Hi ha dos tipus de quantitatius:

Hi ha quantitatius invariables, com menys i prou, que no canvien segons el gènere i el nombre del nom.
N’hi ha de variables, com poc i tant, que canvien de forma segons si determinen noms masculins o
femenins, singulars o plurals.

quantitatius variables quantitatius invariables

poc / poca / pocs / poques
més
molt /molta / molts / moltes
menys
tant / tanta / tants / tantes
força
quant / quanta / quants / quantes
massa
gaire / gaires
prou
bastant / bastants

· Algunes remarques sobre els quantitatius

- Bastant
Aquest quantitatiu canvia quan en fem el plural (bastants), però no té formes diferents en
femení.

bastant temps bastant gent bastants encàrrecs bastants hores

- Gaire
S’utilitza en frases negatives, interrogatives i condicionals per expressar la idea de poca quantitat. En les
frases que no siguin afirmatives, hem d’evitat usar les formes molt i massa.

No hi ha gaires controls de velocitat en aquesta carretera.

No tenia gaire gana.
Hi ha gaires persones que pensin com tu?

- Tant / tan
Tant és un quantitatiu variable. En canvi, la forma tan s’usa davant d’adverbis i adjectius.

Tampoc és tan dolent com diuen!

És impressionant que llegeixi tan bé.

- Quan / quant
Quant és un quantitatiu variable i la forma quan té un significat temporal. Cal no confondre’ls a l’hora
d’escriure.

Quan arribis, avisa’m.

No sé quant temps passarà abans que m’avisi.
Omple els buits de les frases següents amb un dels quantitatius que et donem a continuació (hi
pot haver diverses possibilitats per a cada frase).

poc, molta, prou, força, bastants, massa, poques, menys, gaires, prou

No hi ha sorra per acabar el castell. Porta’n més.

No hi ha gavines en aquesta cala.

Hi ha banyistes estrangers aquest any.

Aquesta matinada, han sortit barques de pesca.

No fa onades, avui.

En aquesta travessia del port hi han participat dones.

Han vingut turistes aquest estiu.

No hi ha platja per a la gent que hi ha.

L’expressió “ roba i sabó” també la

podríem aplicar al turisme.

No hi ha prou sorra per acabar el castell. Porta’n més.

No hi ha gaires gavines en aquesta cala.

Hi ha menys / bastants / força banyistes estrangers aquest any.

Aquesta matinada, han sortit poques / bastants / força / menys

barques de pesca.

No fa gaires onades, avui.

En aquesta travessia del port hi han participat bastants / menys /

força / poques dones.

Han vingut força / bastants / menys turistes aquest estiu.

No hi ha prou platja per a la gent que hi ha.

L’expressió “molta roba i poc sabó” també la podríem aplicar al

turisme.

Completa cadascuna de les frases següents amb quantitatius de la llista que teniu a continuació.
Pots flexionar-los, si cal, però no repetir-los.
gaire, força, massa, gens, molt, poc, bastant, que, prou, més, menys

Hi havia persones.

No crec que vingui gent.

Feia vent i ara ha minvat.

Estudia amb voluntat.

Ell té anys que jo.

En aquesta sala hi ha pintures.

El meu pare no té de paciència.

crits; si us plau!

No vull menjar pa, que engreixa.

Feia estona que t’esperava.

Hi havia poques persones.

No crec que vingui gaire gent.

Feia bastant (de) vent i ara ha minvat.

Estudia amb força voluntat.

Ell té menys anys que jo.

En aquesta sala hi ha massa pintures.

El meu pare no té gens de paciència

Prou (de) crits; si us plau!

No vull menjar més pa, que engreixa.

Feia molta estona que t’esperava.

Omple els buits amb quan, quant o quants, tan o tant.

surti el sol, anirem a la platja.

Aquest cotxe corre , que arribarem en dues hores.

No me l’omplis , el got.

s’acabi aquesta cançó, seurem i prendrem un gintònic.

és el paquet de tabac?

Aquest restaurant no és barat com aquell d’allí.

cotxes que hi ha en aquesta carretera!

L’hotel no era bo com deien.

Es pensa que posant-se oli es tornarà morena més de

pressa.

ens tornarem a veure, maco?

Quan surti el sol, anirem a la platja.

Aquest cotxe corre tant, que arribarem en dues hores.

No me l’omplis tant, el got.

Quan s’acabi aquesta cançó, seurem i prendrem un gintònic.

Quant és el paquet de tabac?

Aquest restaurant no és tan barat com aquell d’allí.

Quants cotxes que hi ha en aquesta carretera!

L’hotel no era tan bo com deien.

Es pensa que posant-se tant oli es tornarà morena més de pressa.

Quan ens tornarem a veure, maco?

Els indefinits determinen el nom de manera poc definida, poc precisa, com el seu nom indica.
Creus que els podries distingir d’altres determinants? Prova-ho.

De la llista de determinants que et presentem a continuació, tria els que siguin indefinits i que
puguin acompanyar el nom.

 
Sí No

algunes

les

moltes

poques

altres persones

quatre

les nostres

aquelles

certes

unes

Sí No  

X   algunes

  X les

  X moltes

  X poques

X   altres persones

  X quatre

  X les nostres

  X aquelles

X   certes

X   unes

Algunes, altres, certes, unes són determinants indefinits. Apareixen

 davant del nom i n’indiquen alguna informació de manera poc
concreta.

Determinants indefinits

variables
variables (4 formes)
(2 formes: femení, masculí)

algun, alguna, alguns, algunes cada un, cada una

un, una, uns, unes cadascun, cadascuna
cert, certa, certs, certes ambdós, ambdues
mateix, mateixa, mateixos, tots dos, totes dues
mateixes
tot, tota, tots, totes
altre, altra, altres

variables
invariables
(2 formes: singular, plural)

qualsevol, qualssevol cada

tal, tals cap

Remarques sobre els indefinits

Hi ha algunes qüestions que cal tenir en compte per no cometre errors en l’ús dels indefinits.

- res / gens

res és un pronom que equival a cap cosa No sé res de tu

gens és “el zero” d’alguna cosa (incomptable) No queda gens d’arròs

De nedar, no en sap gens

- la resta / els altres

La resta, els altres són les formes que hem d’utilitzar per evitar el castellanisme els demés.
La resta dels participants de la cursa no es van poder classificar.

- cadascú / cadascun
Cadascú i cada u són pronoms. En canvi, cadascun i cada un són determinants i apareixen davant d’un
nom.
Cada un / cadascun dels assistents rebrà un certificat en finalitzar el curs.
Cadascú / cada u pot començar quan vulgui.

Completa les frases següents amb els mots que consideris adequats. En alguns casos hi ha més
d’una solució possible.

cap, res, ningú

 No teniu llibre que parli de l’obra
d’Ausiàs March?

Heu comprat per sopar?

Havíeu llegit d’aquest autor?

A la reunió has vist conegut?

cap, res, ningú

No teniu cap llibre que parli de l’obra d’Ausiàs

March?

Heu comprat res per sopar?

Havíeu llegit res d’aquest autor?

A la reunió has vist cap conegut?

cadascú, tothom, ningú, cada u, cadascun cadascú, tothom, ningú, cada u, cadascun

Vindrà tothom aquesta tarda.

Vindrà aquesta tarda.

Cada u / cadascú pot actuar com vulgui.

pot actuar com vulgui.

No podem deixar entrar ningú més.

No podem deixar entrar més.
Cadascú / tothom / cada u pagava la seva
entrada.
pagava la seva entrada.

Cadascun d’ells va aportar mil pessetes.

d’ells va aportar mil pessetes.
Ningú no comprarà la casa abandonada.

no comprarà la casa abandonada.

Tothom crida, tothom plora: la bogeria!

crida, plora: la bogeria!

Completa les frases següents amb res o gens.

És un pis molt ben decorat; no hi falta .

 És un noi poc actiu i no avança .

En aquesta maleta no sé què hi ha, però no pesa .

No té de gana; en tot avui no ha tastat .

No m’estimes , Quitèria!

No et porto farina perquè no en tenien .

No hem pogut comprar de pa.

del que s’ha dit no és cert.

És un pis molt ben decorat; no hi falta res.

És un noi poc actiu i no avança gens.

En aquesta maleta no sé què hi ha, però no pesa gens.

No té gens de gana; en tot avui no ha tastat res.

No m’estimes gens, Quitèria!

No et porto farina perquè no en tenien gens.

No hem pogut comprar gens de pa.

Res del que s’ha dit no és cert.

1. Omple els buits amb la forma de l’article adequada: el, la, l'.

avi i àvia.

hall de l'hotel.

e és una vocal, i efa, una consonant.

ídol, illa.

insecte, idea.

l iode.

home, hora.
 El 10 i 11.

ull, ungla.

El rellotge del campanar acaba de tocar una.

universitat; humanisme,
humanitat.

L'avi i l'àvia.

El hall de l'hotel.

La e és una vocal, i la efa, una consonant.

L'ídol, l'illa.

L'insecte, la idea.

El iode.

L'home, l'hora.

El 10 i l'11.

L'ull, l'ungla.

El rellotge del campanar acaba de tocar la una.

La universitat; l'humanisme, la humanitat.

2. Omple els buits de les frases següents amb la forma adequada de la preposició i l’article.

Exemple: seu ........ sofà seu al sofà

És el llibre Antoni.

Es va ensorrar la torre castell.

 Ho he copiat índex.

Acosta't  radiador.

Dóna-ho Isabel.

Els vaig veure passeig.

Corria passadissos.

Vetllava il·luminació edifici.

És el llibre de l’Antoni.

Es va ensorrar la torre del castell.

Ho he copiat de l’ / a l’índex.

Acosta't  al radiador.

Dóna-ho a la Isabel.

Els vaig veure pel passeig.

Corria pels passadissos.

Vetllava per la il·luminació de l’edifici.

3. Escriu en lletres les xifres següents.

L’empresa té (2.422) treballadores fixes.

La reparació ens ha costat (1.568) euros.

El número premiat és el (17.849)

L’empresa té dues mil quatre-centes vint-i-dues treballadores fixes.

La reparació ens ha costat mil cinc-cents seixanta-vuit euros.

El número premiat és el disset mil vuit-cents quaranta-nou.

4. Omple els espais buits de les oracions següents amb els quantitatius que hi ha a continuació.
 gaire, més, gens de, força, bastant, massa

Que falta perquè comenci la pel·lícula?

No té cafè.

Això és més difícil.

Ells tenen paciència que ella.

No fa pas anys que ens vam conèixer.

Aquest cotxe és econòmic.

Que falta gaire perquè comenci la pel·lícula?

No té gens de / gaire cafè.

Això és força / bastant més difícil.

Ells tenen més paciència que ella.

No fa pas massa / gaires anys que ens vam conèixer.

Aquest cotxe és bastant / força econòmic.