1.6.

Models de mediació

3 models de referència:

Model tradicional lineal o de Harvard

Model transformatiu

Model circular-narratiu

En la pràctica s’utilitzen elements de diversos models.
1.6.1. Model tradicional lineal

Vinculat a l’entorn professional.

Es basa a l’economia i el dret.

Mètode sistematitzat i resultadista.

4 aspectes bàsics:
1. Separar les persones del problema.

Les relacions i els sentiments es barregen amb el

conflicte.

La part mediadora ha de facilitar la separació entre
problemes i relacions personals.

Les relacions es veuen afectades per 3 factors:

Intentar entendre les percepcions de l’altra part amb
empatia.

Canalitzar les emocions adequadament, sense
renunciar a expressar-les.

Promoure la comunicació amb diàleg i escolta activa.

És fonamental que les persones afronten el problema i
es centren en ell.
2. Centrar-se en els interessos, no en les posicions.

En un conflicte actuen 2 raons:

Les posicions – Què vull aconseguir?

Els interessos – Per què ho vull aconseguir?

Els interessos es poden conciliar, les posicions no.

L’acció de la mediació es centra en harmonitzar els
interessos:

Preguntar oportunament sobre el per què o per què no.

Confeccionar una llista d’interessos.

Diferenciar entre:

Interessos compartits i compatibles entre les dos parts.

Interessos enfrontats i excloents.
3. Trobar alternatives.

Plantejar diferents opcions o alternatives que

permeten evolucionar.

Ajudar a les parts a reconèixer les parts on poden
trobar-se.

Ús de técniques creatives: pluja de idees.
Obstàcles a les alternatives Estratègies per evitar-los
Judici prematur Deixar de jutjar i passar a buscar opcions.
Centrar-se en una resposta Obrir mires, buscar totes les respostes possibles.
única.
L’assumpció d’un pastís de Fugir de la presumpció que gana o l'un o l'altre.
grandària fixa. Buscar el benefici mutu.
Pensar que “la solució del seu Les decicions preses han de ser realistes i
problema és el seu problema” constructives per a les dos parts.
4. Utilitzar criteris objectius.

La decisió final s’ha de sostenir sobre criteris

objectius.

Ha de generar en les parts la sensació i seguretat de
arribar a una solució justa.

Aproximació entre les parts a partir de:

Els interessos compartits.

La recerca de solucions creatives.

Trobar un espai compartit on l’acord és possible.
1.6.2. El model transformatiu

Capacitat transformadora del conflicte.

S’activa a la mediació amb una adequada resolució.

Es basa a la psicologia.

Procés orientat a la transformació de les relacions
humanes.

No té la finalitat única d’arribar a un acord.

L’acord serà conseqüència de la millora de la relació.

Dos conceptes són clau per arribar a la transformació
de les relacions entre les persones:

Apoderament. Les persones es fan protagonistes de les
seues accions i es responsabilitzen.

Reconeiximent de l’altre com a part del conflicte (i de
la solució) amb empatia.
1.6.3. El model circular-narratiu.

El conflicte és la base del canvi social.

Orientat a un acord però també a l’entesa entre les parts.

Es basa a les ciències socials.

Es diu circular perquè entén que no hi ha una única
causa a un problema, sinó que existeix una
retroalimentació de causes i factors.

La comunicació tindria en compte allò que es verbalitza i
allò que es queda per dir, la comunicació no verbal i el
sub-text.

Entén que les parts tenen posicions rígides que
impedeixen el acord.

Quan les parts acudeixen a la mediació, ja es consideren
adversaris entre si, tenen un discurs o “història vertadera”
que contribueix a la generació d'acusacions i auto-
justificacions.

Si modifiquem aquestes narracions negatives, estem
ajuden a la modificació d'eixa falsa realitat. Els processos
essencials d’aquesta metodologia són:

Augmentar les diferències (aprofundir sobre les mateixes)

Legitimar a les persones (empatitzar per a reconèixer la part
de raó de cada part)

Canviar el significat de “la meua veritat” per “l’alternativa”.

Creació de contextos de treball (transformacions,
solucions,...)

En definitiva, el Model Circular Narratiu tracta de
canviar/modificar la història que cadascuna de les parts en
conflicte ha confeccionat prèviament.

La tasca de la part mediadora és fomentar la reflexió i
aconseguir la col·laboració per a canviar l’enfoque del
conflicte i arribar a solucions.
1.6.4. El model interdisciplinari

El conflicte és un fet complex amb moltes causes.

Necessita diversos enfocaments o disciplines per a
abordar-ho

Hi intervenen professionals de diferents disciplines:

L’anàlisi i definició dels problemes s’enriquix i
complementa.

Enfocaments del diferents models explicats.

Molt utilitzat en la mediació familiar:

Dret: enfocament jurídic-legal.

Psicologia: atenció de les necessitats personals.