RRI Crae LLEDONERS

Per raons de seguretat, les dades relatives a la ubicació territorial d'aquests serveis són confidencials
Reglament de Règim Intern de Centre CRAE Lledoners
ÍNDEX
CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ ................................ ................................ ...... 6

1.1 J U S T I F I C A C I Ó ................................................................................................................ 6
1.2 M A R C L E G A L ...................................................................................................................... 6
1.3 À M B I T S D ’A P L I C A C I Ó ................................................................................................. 11
1.3.1 À M B I T P E R S O N A L .................................................................................................... 11
1.3.2 À M B I T F Í S I C ........................................................................................................ 12
1.3.3 À M B I T T E M P O R A L D ’A P L I C AC I Ó ........................................................................ 12
CAPÍTOL 2: PROFESSIONALS DEL CENTRE ................................ ................ 12
2.1 Ò R G A N S C O L · L E G I A T S ................................................................................................ 12
2.1.1 L’E QU I P D I R E C T I U .............................................................................................. 12
2.1.2 L’ E QU I P E D U C A T I U ............................................................................................. 17
2.2 Ò R G A N S U N I P E R S O N A L S ............................................................................................ 19
2.2.1 D I R E C C I Ó D E C E N T R E .......................................................................................... 19
2.2.2 C O O R D I N A C I Ó D E L CRAE ................................................................................... 21
2.2.3 E D U C A D O R / E S ..................................................................................................... 22
2.2.4 E D U C A D O R / A – T U T O R / A .................................................................................. 23
2.3 P E R S O N A L D ’ A T E N C I Ó N O D I R E C T A / P E R SO N AL D E SE R V E I S ................................... 24
2.3.1 P E R S O N A L D E C U I N A .......................................................................................... 24
2.3.2 P E R S O N A L D E N E T E J A ........................................................................................ 25
2.3.3 P E R S O N A L D E M A N T E NI M E NT ........................................................................... 25
BLOC 1: ACCIÓ EDUCA TIVA ................................ ................................ ... 25
CAPÍTOL 3: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SOBRE L’ORGANITZACIÓ DE L’ACCIÓ
EDUCATIVA ................................ ................................ ....................... 25
3.1 N O R M E S S O B R E L E S E I N E S M E T O D O L Ò G I QU E S ......................................................... 26
3.2 N O R M E S S O B R E L ’ H O R A R I D E L S P R O FE S SI O N AL S I D E L S I N FA NT S I A D O L E SC E NT S
A T E S O S .................................................................................................................................... 36
3.3 N O R M E S D E P R O G R A M A C I Ó D ’ AC T I V I T AT S AL C E NT R E I FO R A D E L C E NT R E ............ 40
3.4 N O R M E S D E P A R T I C I P A C I Ó D E L S I NF A NT S I A D O L E S C E NT S E N L A V I D A D E L C E NT R E
44
BLOC 2: ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ................................ ...................... 47
CAPÍTOL 4: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SOBRE L’ORGANIZACIÓ I ESTRUCTURA
DEL CENTRE ................................ ................................ ....................... 47
Pàg. 3 de 126 06/2018

4.1 N O R M E S D ’ A D S C R I P C I Ó I O R G A NI T Z A C I Ó D ’ E D U C AD O R S / E S AL S D I FE R E NT S E S P AI S
47
4.2 N O R M E S D ’ A D S C R I P C I Ó D E L S E D U C AD O R S / E S C O M A T U T O R S / E S D E L S I N F A NT S I
A D O L E S C E N T S .......................................................................................................................... 51
4.3 N O R M E S S O B R E E L S C A N A L S I M E C A NI SM E S D E R E SO L U C I Ó D E C O N FL I C T E S I
S I T U A C I O N S D ’ U R G È N C I A . ...................................................................................................... 55
4.4 N O R M E S D E D I R E C C I Ó D E L P E R SO N AL I NO R M E S D E S E L E C C I Ó D E L P E R S O N AL . ..... 68
4.5 N O R M E S S O B R E E L S C A N A L S D E C O M U NI C AC I Ó I N T E R N A / E X T E R N A ...................... 76
CAPÍTOL 5: REGLAMEN T ESPECÍFIC SOBRE L’ESPAI EDUCATIU DEL CENTRE,
MOBILIARI I MATERIAL ................................ ................................ ........ 78
5.1 N O R M E S S O B R E L A U T I L I T Z A C I Ó D E L S E SP AI S I M AT E R I AL S ..................................... 78
5.2 N O R M E S S O B R E L A C O N S E R V AC I Ó I E L M A NT E NI M E N T ............................................ 83
5.3 N O R M E S D ’ A D QU I S I C I Ó , Ú S I C O NT R O L D E L M AT E R I A L FU N G I B L E I NO FU N G I B L E . 84
BLOC 3: INFANTS I ADOLESCENTS ATESOS I PERSONAL .............................. 85
CAPÍTOL 6: REGLAMEN TS ESPECÍFICS DELS ADOLESCENTS .......................... 85
6.1 D R E T S I D E U R E S D E L S A D O L E SC E NT S ......................................................................... 86
Article 134 ....................................................................................................................... 86
Article 135 ....................................................................................................................... 89
Article 136 ....................................................................................................................... 91
Article 137 ....................................................................................................................... 92
Article 138 ....................................................................................................................... 92
Article 139 ....................................................................................................................... 93
Article 140 ....................................................................................................................... 97
6.2 M E C A N I S M E S P E R A L C O M P L I M E NT D E L S D R E T S I D E U R E S ...................................... 91
6.3 C R I T E R I S E N L E S R E S P O S T E S E D U C AT I V E S D AV A NT L E S F AL T E S ............................... 97
6.4 N O R M A T I V A E S P E C Í F I C A D E F U N C I O NA M E NT D E L S I N F ANT S I I N FA NT S I
A D O L E S C E N T S . ...................................................................................................................... 104
CAPÍTOL 7: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SO B R E E L P E R SO NAL E D U C A T I U .............. 105

7.1 D R E T S I D E U R E S ........................................................................................................ 105
7.2 N O R M E S D E R È G I M D I S C I P L I N AR I D E L P E R SO N AL .................................................. 106
7.3 P R O C E D I M E N T S A N C I O N A D O R ................................................................................. 110
BLOC 4: RELACIONS EX TERNES ................................ ............................ 111
CAPÍTOL 8: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SOBRE L’ENTORN FAMILIAR ............. 111
Pàg. 4 de 126 06/2018

CAPÍTOL 9: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SOBRE LES RELACIONS INSTITUCIONALS

................................ ................................ ................................ ..... 112
BLOC 5: RÈGIM ADMINISTRATIU I ECONÒMIC ................................ ........ 117
CAPÍTOL 10: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE EL RÈGIM ADMINISTRATIU DEL
CENTRE ................................ ................................ ........................... 117
10.1 N O R M E S S O B R E E L S R E G I S T R E S I D O C U M E NT AC I Ó R E FE R E NT AL S A D O L E S C E NT S
117
10.2 N O R M E S S O B R E L A D O C U M E NT AC I Ó A D M I N I ST R AT I V A . R E G L AM E NT AC I Ó , Ú S ,
O R G A N I T Z A C I Ó I C U S T O D I A . ................................................................................................ 119
CAPÍTOL 11: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE EL RÈGIM ECONÒMIC DEL CENTRE

................................ ................................ ................................ ..... 120
11.1 N O R M E S S O B R E L A J U S T I FI C AC I Ó D E L E S D E SP E SE S I L A SE V A FO R M U L AC I Ó ... 120
11.2 N O R M E S S O B R E L ’ A P R O V A C I Ó D E L A P R O P O ST A D E P R E S SU P O ST O S D E L C E NT R E 123
11.3 N O R M E S S O B R E L A P R O P O S T A D E D E SP E SA I L A SE V A T R AM I T A C I Ó ...................... 123
11.4 N O R M E S S O B R E E L R E Q U E R I M E NT , AP R O V A C I Ó I AV AL U AC I Ó D E L ’ E X E C U C I Ó D E L
P R E S S U P O S T .......................................................................................................................... 124
CAPÍTOL 12: DISPOSIC IONS FINALS ................................ ...................... 124
Pàg. 5 de 126 06/2018

CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ
1.1 J USTIFICAC IÓ
El Reglament de Regim Intern ( a partir d’ara RRI) és l’expressió aplicada dels principis i valors que
ha de presidir la vida del Centre Lledoners i per tant, també hem de fer referència al Projecte
Educatiu de Centre (PEC) que és el què sustenta el plantejament de tota la intervenció educativa.
Entenem el RRI com el conjunt de normes i procediments que regulen la dinàmica i l’organització
operativa del centre.
El RRI facilita la convivència entre les diferents persones i agents que conviuen en aquest espai i
afavoreix el seu desenvolupament. Per tant, és un instrument mitjançant en el qual:
 Dona seguretat als infants i adolescents sobre els comportaments que s’esperen d’ells, de
manera que els pot ajudar a contenir-se en les seves actuacions i a reorganitzar-se
internament.
 Facilita l’aprenentatge d’unes pautes socials i de relació entre les persones.
 Ajuda als infants i adolescents a entendre el què i com són els drets i deures, el seu sentit,
l’obligació del seu respecte i compliment i el paper de l’autoritat que limita els
comportaments acceptats i no acceptats.
 Estableix de forma clara i coherent les relacions entre els diferents agents implicats.
 Agilitza el funcionament i la presa de decisions al centre
 Ofereix un marc referencial normatiu als professionals del centre, tant d’atenció directa
com indirecta.
 Amb l’aplicació del RRI conjuntament amb el PEC i el PE, es personalitza la intervenció
amb els infants i adolescents.
D’aquest RRI es desprèn la normativa de convivència que reflexa les necessitats educatives amb
les que ens hem trobat al llarg d’aquest temps de treball amb els infants i adolescents que han
estat en el nostre recurs, resultant una eina clau pel correcte funcionament tant de l‘acció
educativa com de la convivència entre els infants i adolescents que resideixen al centre i els
professionals que hi treballen.
1.2 M ARC L EGAL

El CRAE Lledoners està regit pel marc normatiu autonòmic que emmarca tots els Centres
Residencials (CRAE’s) de Catalunya, però alhora també afecten altres normes a nivell comunitari i
estatal.
El Projecte Educatiu Marc de la DGAIA recull àmpliament el teixit normatiu sobre la infància en
situació de risc que ha de regir el centre, que regula la normativa bàsica de protecció a la infància i
l’adolescència:
Pàg. 6 de 126 06/2018

A) Normativa internacional
1.- Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides
del 20 de novembre de 1989.
B) N O R M A T I V A D E L A UE
1.- Casta europea dels drets de l’Infant, aprovada per Resolució A3-0172/92 del Parlament
Europeu.
2.- Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea feta a Niça el 7 de desembre de 2000.
3.- Reglament (CE) NO 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la

competència, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria matrimonial, i de
responsabilitat parental.
C) Normativa es tatal
1.- Constitució espanyola de 1978.
2.- LO 1/1996 de 15 de gener de protecció jurídica del menor
3.- Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament Civil
4.- Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal
5.- LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors
6.- Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i
familiar i a la pròpia imatge.
7.- Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
8.- Ley 26/2015, de 28 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y a la

adolescencia . BOE núm. 180 de 29 de julio de 2015
9.- Conveni sobre els Drets del Nen, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20
de novembre del 1989. Instrument de ratificació del 30 de novembre del 1990
BOE núm. 313, de 31 de desembre de 1990
D) N O R M A T I V A C A T A L A N A
1.- Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006 (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).
2.- Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la
família.
Pàg. 7 de 126 06/2018

3.- Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
4.- Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de protecció dels menors
desemparats i de l’adopció (vigent en allò que no contradigui la llei 14/2010)
5.- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.
6.- Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011.
7.- Decret 338/86 de regulació de l’atenció a la infància i l’adolescència en alt risc social.
8.- Ordre de 27 d’octubre de 1987, per la qual s’estableix el règim jurídic dels Equips d’Atenció a la
Infància i l’Adolescència en alt risc social.
9.- Decret 129/2006 Decreto 129/2006, de 9 de mayo, del Observatorio de los Derechos de la
Infancia, de 9 de maig, de l’Observatori dels Drets de la Infància.
10.- Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l’acreditació i el funcionament de les institucions

col·laboradores d’integració familiar i de les entitats col·laboradores d’adopció internacional.
11.- Ordre ASC/276/2007, de 18 de juliol, de creació del Registre Unificat del Maltractament
Infantil.
12.- Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i
factors de protecció dels infants i adolescents.
13.- Decret 169/2015, de 21 de juliol, pel qual es regula el procediment per facilitar el
coneixement dels orígens biològics.
14.- Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d’autorització administrativa i de

comunicació prèvia dels serveis socials i del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials.
15.- Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en

matèria de serveis socials.
16.- Llei 13/1997, de 19 de novembre, de Creació de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció.
17.-Acord GOV/121/2007, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix la Unitat de Detecció i Prevenció

del Maltractament Infantil (UDEPMI).
18.- Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011.
19.- Instrucció 1/2015, de 6 de novembre sobre requisit d’acció i d’exercici de llocs de treball que
impliquen contacte habitual amb menors.
20.- Real Decreto 1110/2015, de 11 de diciembre, por el que se regula el Registro Central de
Delincuentes Sexuales.
21.- Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.
Pàg. 8 de 126 06/2018

22.- Llei 26/2015,del 28 de juliol,de modificació del sistema de protecció a la infància i a

l’adolescència.
23.- Llei orgànica 8/2015 del 22 de juliol, modificació del sistema de protecció a la infància i
l’adolescència.
24.- Decret 289/2016 del 30 d’agost de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies.
25.- Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció
26.- Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies
27.- Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les
successions
28.- Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència
29.-Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i
la família
30.- Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya 2010-2013
31.- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya
32.- Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic
33.- Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en

matèria de serveis socials i de modificació del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel
qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, 26/1985 i 4/1994, en matèria d'assistència i serveis
socials
34,- Decret 169/2015, de 21 de juliol, pel qual s'estableix el procediment per facilitar el
coneixement dels orígens biològics
35.- Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules territorials i locals
d’infància
36.- Decret 230/2013, d’1 d’octubre, de règim sancionador en matèria d’infància i adolescència,
en l'àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
37.- DECRET 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels
infants i els adolescents de Catalunya
38.- Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la llei 18/2003, de 4 de

juliol, de suport a les famílies
39.- Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s'aproven les llistes d'indicadors i
factors de protecció dels infants i adolescents
Pàg. 9 de 126 06/2018

40.- Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció
Modificat parcialment pels següents decrets:
41,. Decret 127/1997, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 2/1997, de 7
gener
42.- Decret 22/1997, de 30 de gener, pel qual es modifica la disposició final del Decret 2/1997, de
7 de gener
43.- Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de 7 de gener
44.-Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d'autorització administrativa i de comunicació

prèvia dels serveis socials i del Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials
45.- Decret 45/2014, d’1 d’abril, de modificació del Decret 261/2003, de 21 d’octubre, pel qual es
regulen els serveis d’atenció precoç
46.- Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i
concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els
requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades, en desplegament de la Llei
13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic
47.- Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials
RESOLUCIONS
48.- Resolució TSF/203/2017, de 7 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la Directriu general
5/2016, de 4 de novembre, per la qual s'aprova el Programa marc per als centres residencials de
la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i se'n determina la implementació.
E) ACORDS DE GOVERN
49.- Acord de Govern 55/2017, de 25 d'abril, pel qual s'atribueix al número telefònic 116 111,
Servei del Telèfon de la Infància (Infància Respon), l'atenció en casos d'assetjament en l'àmbit dels
centres educatius, de ciberassetjament i d'abusos sexuals a infants i adolescents
DOGC 27 d'abril de 2017, núm. 7358
50.- Acord GOV/52/2017, de 18 d'abril, pel qual es creen complements i es fixen nous imports
complementaris a la prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat que
regula l'article 22 de la Llei 13/2006 de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
Pàg. 10 de 126 06/2018

F) I N S T R U C C I O N S I C I R C U L A R S
Al Centre Lledoners disposem de la relació d’instruccions i circulars emeses per la DGAIA, així com
d’altres institucions competents en el sistema de protecció a la infància i adolescència en risc,
disponibles per a la consulta de qualsevol dels professionals del centre. Aquesta documentació
l’hem classificat de la següent manera:
a. Documentació Tècnica dels centres: instruccions i protocols per a l’elaboració i tramesa

de la documentació tècnica necessària per a la gestió del centre.
b. Prescripcions Tècniques dels centres: recull de models genèrics de prescripcions en funció
de diferents tipologies de recursos.
c. Documentació dels Infants i Adolescents: instruccions d’elaboració, tramesa i formats de
la documentació tècnica i administrativa dels infants i adolescents.
d. Infants discapacitats: documentació específica en el cas d’infants i adolescents amb algun
tipus de discapacitat.
e. Prestacions i ajuts: instruccions per a la gestió d’ajuts econòmics als infants i adolescents
per la condició de infant i adolescent tutelat o ex-tutelat i altres prestacions aplicables
durant la seva estada en centre o servei d’atenció a la infància i adolescència.
f. Sortides, visites i comunicacions del centre.
g. Criteris i protocols diversos: no responen a la temàtica de les altres carpetes per fer
esment a situacions molt específiques o excepcionals.
h. Incidències, conflictes i escapoliments.
i. Programes Diversos: recullen projectes o protocols marc d’actuació en diferents àmbits
d’atenció a la infància i adolescència en risc, així com d’altres que tot i no estar vinculats
directament als serveis que es presten en els nostres centres i serveis, són d’interès dins
l’àmbit de treball.
Relació laboral entre la Fundació Mercè Fontanilles i els treballadors/es del centre
En quant a la relació laboral, la Fundació Mercè Fontanilles i els treballadors/es del centre estan
subjectes a l’Estatut dels Treballadors. Aquesta relació es regula mitjançant el Conveni Col·lectiu
de Treball de Catalunya d’Acció Social amb infants, adolescents, famílies i d’altres en situació de
risc. A més a més, s’aplicaran totes les normatives que s’elaborin de nou en referència als àmbits
esmentats.
1.3 À MBITS D ’A PLICACIÓ

1.3.1 À M BI T P E R S ON A L
Queden subjectes al contingut d’aquest RRI totes les persones i sectors implicats d’una manera o
altra en la vida del Centre, aplicant-se a tots els àmbits que faci referència el Projecte Educatiu
Marc, és a dir:
 Infants i adolescents
 Professionals del centre d’atenció directa
 Professionals d’atenció indirecta
Pàg. 11 de 126 06/2018

 Proveïdors amb presència al centre

 Espais
 Organització Educativa
 Activitats
 Comunicació interna i externa
 Famílies dels adolescents atesos
Respecte als infants i adolescents atesos, específicament, tenen l’obligació de romandre al centre
a disposició de l’autoritat de protecció a la infància i adolescència de la qual depenguin, fins al
moment del seu desinternament definitiu.
Tots els infants i adolescents atesos estan obligats a:
 Complir amb la normativa del RRI i de funcionament del Centre, i si s’escau, amb les
sancions.
 Complir amb les activitats generals del centre i concretament les del seu PEI.
1.3.2 À M B IT F Í SI C
El RRI s’aplica a tots els espais físics del Centre Lledoners, així com en tots aquells espais
susceptibles de desenvolupament educatiu dels infants i adolescents atesos i que estan fora del
centre (estacions de transport, centres de formació, etc.).
1.3.3 À M B IT T E M P O RA L D ’A P LIC A C I Ó
Aquest reglament de Regim intern tindrà una vigència de cinc anys des de la data d’aprovació per
part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
CAPÍTOL 2: PROFESSIONALS DEL CENTRE

2.1 Ò RGANS C OL · LEGIATS
2.1.1 L’E QU IP D I RE C T IU
Descripció Neix de la necessitat del centre de disposar de professionals que puguin
realitzar funcions de dinamització, seguiment, avaluació, control i millora
de la dinàmica general del centre, assegurant, d’aquesta forma, una
qualitat en la intervenció socioeducativa.
Composició Direcció Tècnica de la Fundació Mercè Fontanilles i la Direcció del Centre, la
darrera ostenta la guarda dels infants i adolescents atesos.
Constitució i L’entitat té la responsabilitat de constituir aquest òrgan sota les directrius
dependència tant de l’entitat com de la DGAIA.
La dependència orgànica és de la mateixa Direcció de la Fundació Mercè
Fontanilles i la dependència funcional de la DGAIA.
Relació La Direcció Tècnica de la FMF supervisa els resultats i els processos de
orgànica funcionament del centre, el nivell de coordinació dels equips de treball,
coordina la tasca de l’Equip Directiu del centre, supervisa l’assistència del
personal de treball així com la seva eficiència i manté contacte permanent
Pàg. 12 de 126 06/2018

amb la DGAIA a fi de resoldre qualsevol incidència observada en la

prestació del servei.
L'Equip Directiu té reunions setmanals amb la resta d’òrgans col·legiats del
centre, l'Equip Educatiu, com amb la resta d’òrgans unipersonals, amb la
finalitat de realitzar un seguiment, control, avaluació i millora dels serveis
prestats. La relació orgànica que desenvolupa l'Equip Directiu es concreta
amb les següents reunions amb:
 l'Equip Educatiu
 Responsables dels serveis externalitzats
 Altre personal implicat en el funcionament del servei
En cada cas, la responsabilitat de convocar les reunions pertany a l'Equip
Directiu, qui ha de vetllar pel compliment dels acords pactats i reflectits a
les corresponents actes. En tot cas, i en funció de la dinàmica de
funcionament del centre, les reunions amb els diferents òrgans es podran
avançar o realitzar convocatòries extraordinàries.
Funcionament L'Equip Directiu es reuneix seguint la planificació de reunions que es

realitza a principis d’any i a la qual es fa referència al punt 5.5.- Normes
sobre els canals de comunicació interna / externa.
Els continguts genèrics tractats a les reunions que realitzen l’Equip Directiu
varien en relació al òrgan amb el que es reuneix. Tot i així, aquests fan
referència a:
- Infants i adolescents atesos al centre
- Funcionament del centre
- Anàlisi econòmic
- Relacions amb la comunitat
- Plantejaments institucionals
En relació a l’avaluació que realitza l'Equip Directiu, a continuació es mostra un quadre que
sintetitza els elements més importants a considerar:
Pàg. 13 de 126 06/2018

Què avaluar? Indicadors Criteris Instruments Temporalitat
 Atenció als infants i adolescents atesos: Educació

integral / cobrir necessitats bàsiques
 Realització d’informes, protocols d’observació,
Projectes Educatius Individuals, realització i registre
de tutories
 Programació, execució tallers
 Coordinació amb l'Equip Directiu
 Participació dins l'Equip Educatiu
 Realització d’acords presos
 Puntualitat
 Compromís  Suficiència  Reunions  Inicial
 Responsabilitat  Pertinença  Anàlisis  Continua
L'Equip Educatiu
 Implicació  Eficàcia d’informes  Final
 Capacitat treball equip  Eficiència  Observació  Impacte
 Intervenció grup  Coherència
 Credibilitat tècnica  Importància
 Orientació i servei a les persones
 Participació reunions
 Confidencialitat dades
 Ubicació Entitat
 Compliment dels horaris
Pàg. 14 de 126 06/2018

 Elaboració dels àpats

 Estat de neteja de la cuina
 Estat de conservació dels electrodomèstics
 Estat de conservació dels aliments.
 Compliment amb el sistema de qualitat  Inicial
 Relació del personal amb els infants i adolescents  Suficiència  Continua
Servei de Cuina
atesos al centre.  Pertinença  Reunions  Final
 Realització d’acords presos  Eficàcia  Observació  Impacte
 Eficiència
 Puntualitat
 Compromís  Coherència
 Responsabilitat  Importància
 Implicació
 Estat de les instal·lacions del centre.
 Temps d’espera fins a la reparació de desperfectes.
 Temps d’espera per la realització de les millores
 Propostes d’eficiència energètica
 Reparacions que realitzen
 Neteja dels espais on treballen  Inicial
Servei de  Relació amb els infants i adolescents del centre.  Suficiència  Reunions  Continua
manteniment  Realització d’acords presos  Pertinença  Observació  Final
 Puntualitat  Eficàcia  Llibre de  Impacte
 Compromís  Eficiència manteniment
 Responsabilitat  Coherència
 Implicació  Importància
Pàg. 15 de 126 06/2018

 Suficiència  Reunions
 Previsió de despeses  Pertinença  Inicial
 Observació
 Despeses realitzades  Eficàcia  Continua
Gestió Econòmica  Registres de
 Tancament mensual de la gestió econòmica  Eficiència  Final
control intern
 Coherència  Impacte
 Importància
 Suficiència
 Pertinença  Reunions
Neteja dels espais interns/externs  Eficàcia  Observació  Inicial
Infraestructura Manteniment i conservació dels espais interns / externs  Eficiència  Registres de  Continua
 Coherència control intern  Final
Utilitat dels espais interns / externs  Importància  Impacte
Pàg. 16 de 126 06/2018

Competències
a) Aprovar la creació dels diferents òrgans de coordinació del centre i assignar-los

competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans de coordinació preexistents.
b) Establir les directrius per a l’elaboració, modificació i avaluació del PEC.
c) Vetllar per l’aplicació dels objectius establerts al PEC
d) Establir les directrius per a I'elaboració, modificació i avaluació del RRI.
e) Vetllar per l’aplicació del RRI
f) Realitzar el seguiment i avaluació del pressupost del centre.
g) Responsabilitzar-se de l'elaboració, aprovació i avaluació de Ia Programació Anual del
Centre i de les programacions específiques que d’aquesta se’n deriven.
h) Responsabilitzar-se de l'elaboració, aprovació i avaluació de la memòria anual del
centre.
i) Establir les directrius per a Ia programació anual i específiques, i el desenvolupament de
les activitats internes del centre amb la col·laboració de l'Equip Educatiu.
j) Promoure l’optimització de l’ús de Ies instal·lacions i equipament del centre, vetllant per
la seva conservació i renovació i fer la proposta de prioritats a propòsit d’obres i
millores dels edificis, d’inversions i d’equipament.
k) Realitzar una supervisió de l’activitat general del centre en els aspectes administratius,
de neteja, cuina i manteniment.
l) Gestionar la creació de grups de millora per augmentar la qualitat del servei ofert.
m) Promoure les relacions del centre amb les institucions i organismes del context pròxim.
n) Qualsevol altra competència que li sigui atribuïda normativament.
Per altra banda l’òrgan directiu compta amb el suport dels Serveis Administratius Generals de
la Fundació Mercè Fontanilles, que realitzaran les següents tasques:
 Proporcionar informació econòmica a la Direcció Tècnica i a la Direcció del Centre per a

la gestió del mateix.
 Control pressupostari i gestió comptable.
 Proporcionar suport administratiu i logístic que requereixi el centre (gestió i
administració laboral, elaboració de documentació, negociació amb proveïdors,
facturació, etc.).
 La Direcció Tècnica de l'Entitat realitzarà el control i seguiment del l'Equip Directiu i
donarà el suport necessari en funció de les necessitats del centre.
2.1.2 L’ E QU IP E D U C A TIU
Descripció Neix de la necessitat del centre de disposar de professionals que puguin
realitzar funcions d’atenció directa als infants i adolescents atesos al
centre, en relació al fet d'oferir una funció de protecció i acolliment, i
facilitar una educació integral en coherència amb els principis i objectius
reflectits al PEC.
Composició Conjunt d’educadors i educadores del centre
Pàg. 17 de 126 06/2018

Constitució i És l’Equip Directiu del centre, l’encarregat de realitzar el procés de selecció

dependència de l’Equip Educatiu, sota les directrius i criteris definits tant des de l’Entitat
com des de la DGAIA. L'Equip Educatiu depèn a nivell orgànic de la Direcció
Tècnica de l’entitat i a nivell funcional de l’Equip Directiu del Centre.
Relació L'Equip Educatiu té relació orgànica amb l'Equip Directiu. Aquesta relació
orgànica es concreta en les reunions amb aquests dos òrgans. En cada cas,
compliment dels acords pactats i reflectits a les corresponents actes. En tot
cas, i en funció de la dinàmica de funcionament del centre, les reunions
amb els diferents òrgans es podran avançar o realitzar convocatòries
extraordinàries. L'Equip Educatiu té la responsabilitat de realitzar l’acta de
la reunió, reflectint els acords presos.
Funcionament L'Equip Educatiu es reuneix seguint la planificació de reunions que es
realitza a principis d'any i a la qual es fa referència al punt 5.5.- Normes
sobre els canals de comunicació interna / externa.
Els continguts genèrics tractats a les reunions que realitzen l’Equip Educatiu
varien en relació amb l’òrgan amb el que es reuneix. Tot i així aquests fan
referència a:
 Infants i adolescents atesos al centre: Individualització, intervenció
educativa, síntesis avaluativa, intervenció sanitària, documentació
jurídic - administrativa, recursos externs de formació.
 Funcionament del centre: Infraestructures, manteniment, neteja,
càtering, sistema de transport.
A totes les reunions de l'Equip Educatiu és obligatòria l’assistència del
personal que el compon. En el cas d’absència, és obligatori presentar el
justificant pertinent.
En relació a l’avaluació que realitza l'Equip Educatiu de la seves funcions, a continuació es

mostra un quadre que sintetitza els elements més importants a considerar:

 La tasca assistencial amb Suficiència Reunions Inicial
l’infant o adolescent Pertinença Anàlisis Continua
 Intervenció educativa amb Eficàcia d’informes Final
l’infant o adolescent Eficiència Observació Impacte
 Compliment amb la Coherència
L'Equip
dinàmica establerta Importància
Educatiu
 Realització dels protocols,
informes i PEI
 Implicació activa per part
dels membres de l’Equip
Educatiu
Pàg. 18 de 126 06/2018

 Compliment amb el principis

del PEC i RRI
 Coordinació amb l'Equip
Educatiu
 Coordinació amb recursos
externs
Competències
Les competències que té l'Equip Educatiu, són les següents:
 Facilitar el compliment dels objectius establerts al PEC.

 Complir i ajudar a complir el Reglament de règim Intern.
 Vetllar per la cura i manteniment de les instal·lacions del centre.
 Planificar la dinàmica de funcionament del torn, seguint els criteris del PEC i del RRI.
 Dinamitzar la dinàmica de funcionament del torn.
 Establir diferents tipus d’intervenció educativa, en funció de les necessitats dels infants
i adolescents atesos.
 Vetllar per la convivència del centre.
 Responsabilitzar-se de la realització dels diferents protocols, informes i Projectes
Educatius individuals dels infants i adolescents.
 Establir les mesures educatives més adients en funció del desenvolupament de l’infant
o adolescent dintre i fora del centre.
2.2 Ò RGANS U NIPERSONALS

2.2.1 D I RE C C IÓ D E C E NT RE
Descripció Assumeix la guarda dels adolescents, per la qual cosa decideix en darrera
instància sobre aquests. Així mateix assumeix l’impuls de l’acció coordinada
i participativa de l’Equip Educatiu i esdevé el responsable de l’assoliment
dels objectius a nivell d’organització i gestió del centre davant l’Entitat, la
qual, a través dels seus representants, respon del bon funcionament del
mateix davant la DGAIA.
La Direcció s’encarrega de dirigir i gestionar el centre amb criteris d’eficàcia
i eficiència, en les vessants: usuaris, RRHH, econòmica, d’infraestructura i
documentació complint els objectius marcats en el projecte educatiu de
Centre. La Direcció del Centre està contractada a temps complert i té una
presència al centre de dilluns a divendres en horari flexible, segons les
necessitats que es derivin de la dinàmica d’aquest. Per altra banda, fora de
l’horari que té establert al centre, la Direcció està permanentment en
contacte mitjançant el telèfon mòbil de guàrdia.
Pàg. 19 de 126 06/2018

Nomenament i El porta a terme la Direcció Tècnica de l’entitat, d’acord amb els criteris de
dependència la DGAIA i amb el perfil definit pel Comitè d’Experts en formació de
recursos humans en l’àmbit dels serveis socials.
Depèn orgànica i funcionalment de la Direcció Tècnica de l’entitat i
funcionalment de la DGAIA.
Relació Manté reunions periòdiques amb institucions i organismes que tenen o
Orgànica poden tenir una influència directa al voltant del desenvolupament del
centre. Aquests organismes i institucions fan referència a:´
- Direcció Tècnica de la Fundació Mercè Fontanilles
- Referent i/o Coordinador de la EFI de referència a DGAIA
- Justícia Juvenil
- Recursos sanitaris externs d’atenció psicològica/ psiquiàtrica
- Ajuntament
- Associacions de veïns
- Equip educatiu del centre
- Responsables dels serveis subcontractats
- Responsables dels serveis/ recursos de la zona (formatius, lúdics,
etc)
Competències
Les competències que té la Direcció del Centre són les següents:
 Els ingressos i les derivacions dels infants i adolescents del Centre així com del seu
procés Educatiu ja que té la seva guarda legal.
 Dirigir l’Equip Educatiu i el personal de serveis amb criteris d’organització, participació i
formació.
 Coordinar les accions necessàries per a la implantació del Pla d’emergència segons
criteris establerts en el manual d’emergències i autoprotecció del centre. En aquest
sentit assumirà les funcions de cap d’emergència.
 Responsabilitzar-se de l’elaboració del PEC, el Reglament de Règim Interior RRI, la
Memòria Anual i les diferents programacions (programació anual, d’estiu, Nadal i
Setmana Santa) de forma participada així com de controlar la seva execució i el seu bon
funcionament.
 Complir i fer complir les lleis vigents de protecció a la infància.
 Seguiment i control dels diferents processos (programacions anuals, programacions
individuals, comissions de treball, avaluació, suport tècnic).
 Seguiment i control administratiu i de les funcions i tasques del personal.
 Participar en la selecció del personal.
 Coordinar l’Equip Educatiu.
 Definir la informació necessària per a cada col·lectiu i canalitzar-la.
 Gestionar els recursos del centre seguint el sistema de Gestió de la Qualitat establert en
el Manual de Qualitat del centre d’acord amb els requisits de la norma ISO 9001:2008:
Pàg. 20 de 126 06/2018

“Sistemes de Gestió de la Qualitat. Requisits”.

 Vetllar per la conservació i el manteniment de les infraestructures.
 Responsabilitzar-se de les relacions institucionals amb la DGAIA en relació al servei,
sense perjudici de les funcions de la Direcció Tècnica de la Fundació o altres òrgans
representatius (fiscalia de menors, etc.).
2.2.2 C O O RD INA C I Ó DEL CRAE

Descripció S’encarrega de l’organització operativa i tècnica del treball que han de
desenvolupar els membres de l’equip educatiu i en el desenvolupament
dels programes d’intervenció (tant individuals com grupals). A més de les
seves funcions, assumeix les de la Direcció del Centre en la seva absència.
La Coordinació del centre està contractada a temps complert i té una
presencia al centre de dilluns a divendres en horari flexible, segons les
necessitats que es derivin de la dinàmica d’aquest.
Està en contacte permanent amb la Direcció del centre per valorar,
planificar i realitzar el seguiment de la dinàmica del centre.
Nomenament i El porta a terme la Direcció Tècnica de l’entitat en coordinació amb la
dependència Direcció del Centre i sota els criteris de la mateixa entat i la DGAIA.
Depèn orgànicament de la Direcció Tècnica de l’entitat i funcionalment de
la Direcció del Centre.
Relació Manté reunions periòdiques amb institucions i organismes que tenen o
Orgànica poden tenir una influència directa al voltant del desenvolupament del
centre. Aquests organismes i institucions fan referència a:´
- Direcció del Centre
- Justícia Juvenil
- Recursos sanitaris externs d’atenció psicològica/ psiquiàtrica
- Ajuntament
- Associacions de veïns
- Equip educatiu del centre
- Responsables dels serveis subcontractats
- Responsables dels serveis/ recursos de la zona (formatius, lúdics,
etc)
Competències
 Realitzar el seguiment de l’Equip Educatiu i dels nois ingressats al Centre, organitzant

operativa i tècnicament el treball a desenvolupar, especialment en el tractament
educatiu i en el desenvolupament dels programes d’intervenció.
 Assumir les funcions que li delega la Direcció del Centre.
 Assumir la responsabilitat i representació del centre en absència de la Direcció.
 Corresponsabilitat en l’elaboració de la documentació del Centre (PEC, RRI, Memòria
anual, i les diferents Programacions (Nadal i Setmana Santa i Estiu).
Pàg. 21 de 126 06/2018

 Supervisar els Projectes Educatius Individuals elaborats pels educadors/res, les tutories i
els programes d’intervenció realitzats per l’equip educatiu.
 Programar, supervisar i avaluar activitats grupals i de dinàmica quotidiana en el centre;
activitats, tallers, etc. Assignant l’execució a membres de l’equip educatiu.
2.2.3 EDUCADOR/ES
Descripció Són personal qualificat amb titulació en Educació Social o bé habilitació

professional del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya.
Aquests professionals tenen la responsabilitat professional del bon
funcionament educatiu del centre, prenent com a marc referencial els
documents institucionals bàsics del centre, és a dir, PEC, RRI, PEI, Memòria
Anual i Programació Anual.
Nomenament i La selecció i nomenament dels educadors/res el porta a terme la Direcció
dependència del Centre sota els criteris de selecció de l’Entitat, la DGAIA i el perfil
professional aprovat pel comitè d’experts en formació de recursos humans
en l’àmbit dels serveis socials. El personal educatiu del centre depèn
orgànicament de la Direcció Tècnica de la Fundació i funcionalment de
l'Equip Directiu.
Relació Els educadors/res de centre mantenen reunions periòdiques amb l'Equip
Orgànica Directiu del centre, amb la finalitat d’unificar criteris i nous protocols
d’intervenció educativa, en relació als infants i adolescents atesos, tant a
nivell individual, grupal, com a nivell d’infraestructura. Aquestes reunions
seran convocades per la Direcció del Centre.
Competències
Les competències i responsabilitats específiques dels Educadors/res, depenent a qui van
dirigides les seves activitats, són:
Referent a l’adolescent:
 Facilitar una educació integral als infants i adolescents atesos
 Fomentar la integració i convivència de l’infant i adolescent en el centre.
 Motivar al noi a fi que participi activament en el seu Projecte Educatiu (PEI), incidint en les
escales de valor i creixement personal, en coordinació amb l’equip.
 Intervenir en la resolució de les situacions conflictives amb finalitat educativa.
 Acompanyar a l’infant i adolescent en aquells desplaçaments que facin necessària la seva
presència.
 Vetllar i educar per l’ús planificat i normalitzador de la dotació econòmica del infant i
adolescent.
 Desenvolupar els Objectius Educatius, implicant-se amb el noi, en la vida quotidiana del
Centre: neteja, cuina, manteniment, etc.
Pàg. 22 de 126 06/2018

Referent a l’Equip Educatiu:

 Participació en la realització de la Programació Anual, d’Estiu, Nadal i Setmana Santa i
revisar activitats socioculturals pels nois acollits d’acord amb el PEC.
 Crear i proposar nous tallers i recursos.
 Organitzar el dia dels nois en tallers o activitats formatives i lúdiques, i anar-los millorant i
adaptant de forma continuada.
 Mantenir reunions amb l’equip per tal d’establir criteris unificats d’actuació.
 Realitzar el seguiment de les actuacions de l’infant i adolescent. Elaboració dels informes i
protocols.
 Comunicacions per escrit de forma global i específica al torn següent.
 Participar en l’avaluació dels diferents documents institucionals.
Referent al Centre:
 Vetllarà pel bon ús de les instal·lacions i l’estalvi de l’energia del centre, així com la
sostenibilitat tan ecològica com social.
Referent a les institucions:

 Assumir la línia educativa i de funcionament del Centre i de l’entitat com a proveïdora
d’un servei públic de protecció d’infants i adolescents de l’Administració de la Generalitat
amb la responsabilitat que això implica per a tots els agents que intervenen en el procés.
2.2.4 E D U C A D O R / A – T U TO R / A
Descripció El tutor/a és l’educador/a que actua com a figura referencial del infant i
adolescent al llarg de la seva estada al Centre. El/la tutor/a és personal
qualificat amb una diplomatura o grau en Educació Social. És el responsable
de realitzar el Protocol d’Observació (PO) i del treball individualitzat del
noi, recollint, integrant i aportant l’observació pròpia i de la resta de l’Equip
Educatiu a l PEI. Cada adolescent té assignat un tutor/a i un co-tutor/a. Si
és possible seran de diferent gènere, a fi de què tingui dos referents adults
complementaris i, en les absències del tutor/a, el infant i adolescent no se
senti desatès.
Nomenament i La selecció i nomenament del tutor/a el porta a terme l'Equip Directiu del
dependència Centre sota els criteris de selecció de l’entitat i la DGAIA, els quals queden
reflectits al punt 5.2. Normes sobre l’adscripció dels educadors /res com a
tutors/res dels adolescents. Aquest professional està contractat a temps
complert. Per altra banda, i en relació a la seva dependència, el / la tutor/a
depèn orgànicament de la Direcció Tècnica de l’entitat i funcionalment de
la Direcció del Centre.
Relació El tutor/a del centre manté reunions periòdiques amb la resta de l'Equip
Orgànica Educatiu i Directiu, amb la finalitat d’informar al voltant del
desenvolupament del infant i adolescent que tutoritza al centre i per altra
Pàg. 23 de 126 06/2018

banda, rebre un feedback de la resta de professionals del centre presents a

la reunió. Aquestes reunions seran convocades per la Direcció del Centre.
Competències
Les seves competències i responsabilitats principals són:

 Guiar i orientar a l’infant i adolescent durant la estada al centre
 Participar a les diferents reunions específiques
 Mantenir actualitzada la documentació educativa del infant i adolescent
 Satisfer les necessitats bàsiques del noi (roba, productes higiènics, etc.).
2.3 P ERSONAL D ’ ATENCIÓ NO DIRECTA / PERSONAL DE

SERVEIS
2.3.1 P E R S O NA L D E C U I NA
Descripció El servei de cuina del centre està externalitzat. Una empresa especialitzada,
proveeix els aliments i coordina tot el servei de comandes, menús i
proveïdors. L’entitat gestiona els recursos humans necessaris per donar
servei. En el nostre cas, un professional treballa al centre a mitja jornada
per elaborar el dinar, sopar, esmorzar i berenar. El servei de cuina queda
cobert de dilluns a diumenge.
El personal de cuina s’encarrega d’elaborar els menús planificats per
l’empresa externa, sota la supervisió, per una banda, del personal qualificat
de la mateixa empresa i per l’altra, per l’Equip Directiu del centre.
Relació En relació a la seva dependència orgànica, el personal de cuina depèn a
Orgànica nivell orgànic de la empresa externa i a nivell funcional de la Direcció del
Centre. Mensualment, l'Equip Directiu del centre es reuneix amb la
persona responsable de la empresa, per valorar la tasca del personal de
cuina, els menús establerts i posa de manifest aquells aspectes susceptibles
de millora. En tot moment, tant la Direcció del Centre, com la persona
responsable de l’empresa de cuina, podem convocar una reunió
extraordinària per tractar algun aspecte en concret.
Competències
 Planificació del menú mensual.
 Proveir els aliments necessaris per a la elaboració dels menús.
Pàg. 24 de 126 06/2018

 Elaborar i deixar preparats els esmorzars, dinars, berenars i sopars de tots els dies de
la setmana.
 Netejar i guardar la vaixella.
 Mantenir neta i endreçada la cuina
 Fer-se càrrec dels controls de seguretat alimentària adients (clor i ph de l’aigua,
temperatura de neveres i congeladors, conservació de menús testimoni, ...)
2.3.2 P E R S O NA L DE N E TE JA
Descripció El centre compta amb una persona responsable del servei de neteja que
realitza una jornada de tres hores de dilluns a divendres.
Relació La dependència orgànica és de la Direcció Tècnica de l’entitat i la
Orgànica dependència funcional de la Direcció del Centre.
Competències
 Responsabilitzar-se de la neteja del Centre.
 Responsabilitzar-se de l’ordre i cura dels productes i eines de neteja.
 Reposar el material del WC
2.3.3 P E R S O NA L DE M A NTE NI ME N T
Descripció El manteniment de les instal·lacions del centre està externalitat i el realitza
una empresa externa. Aquest servei compta amb professionals per donar
cobertura a les necessitats del centre com manobres, lampistes,
electricistes, fusters, etc.
Relació Els professionals de manteniment depenen a nivell orgànic de l’empresa
Orgànica externa i a nivell funcional de la Direcció del Centre. Amb la finalitat de
millorar la eficiència i qualitat del servei, s’ha creat un llibre de
manteniment per registrar les diferents reparacions a realitzar al centre.
Competències
 Reparar els diferents desperfectes que es puguin ocasionar derivats de la dinàmica del
centre.
 Realitzar el manteniment preventiu de les instal·lacions del centre.
 Realitzar obres de millora en el centre.
BLOC 1: ACCIÓ EDUCATIVA

CAPÍTOL 3: REGLAMENTS ESPECÍFICS SOBRE
Pàg. 25 de 126 06/2018

L’ORGANITZACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
3.1 N ORMES SOBRE LES EINE S METODOLÒGIQUES

Els encarregats de dissenyar i implantar l’acció socioeducativa dels infants i adolescents són els
referents dins l’Equip Educatiu, el tutor/a i la Coordinació de l’equip educatiu, sota la
supervisió i suport de l’Equip Directiu. Quan un infant i adolescent ingressa al centre se li
assigna un tutor/a i un co-tutor/a dins l’Equip Educatiu. Aquests treballen de forma
interdisciplinària i conjunta a través del projecte educatiu individualitzat del noi (PEI) i amb les
formes de coordinació establertes (reunions, fulls de seguiment, etc.). Totes les eines
metodològiques que s’utilitzen en el centre són elaborades amb els suport (directe o indirecte)
de l'Entitat i validades per aquest mateix organisme.
Les diferents eines metodològiques a les que es fan referència en aquest RRI són:
A) D O C U M E N T S M A R C
 PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

Què és? Un document institucional i es defineix com una proposta integral que
permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en un
centre. L’elaboració del PEC es justifica com a instrument útil per tal
d’evitar improvisacions i contradiccions així com millorar la coordinació
en les actuacions de tots els membres.
Qui ho elabora? L’equip Directiu del centre té la responsabilitat d’elaborar el PEC a més
de fer participar en aquesta realització la resta del personal del centre i
l’àrea referent de la Fundació Mercè Fontanilles.
Hem de destacar que:
 ha de ser participatiu, democràtic i consensuat per tots els
professionals que intervinguin en la seva elaboració.
 ha de ser integral, fent esment de tots els àmbits de la gestió.
 ha de servir de punt de referència de les actuacions i directrius
del centre.
 i per últim, ha de tenir un plantejament prospectiu, és a dir,
com a projecte ha de preveure l’acció.
Com s’avalua? És susceptible de revisió i modificació en qualsevol moment que es

cregui oportú. No obstant, serà revisable, com a mínim cada 5 anys.
La seva avaluació és continua, i amb la finalitat de prendre decisions
que millorin la qualitat de l’atenció als infants i adolescents atesos. En
l’avaluació del PEC participa tot el personal del centre, i aquesta es
realitza mitjançant una multivarietat instrumental, prenent com a
referència els objectius establerts.
Estructura És la que s’estableix en el Projecte Educatiu Marc de Centres de la
Pàg. 26 de 126 06/2018

DGAIA.
 MEMÒRIA ANUAL (MA)

Què és? És el document en el que es realitza un anàlisi del desenvolupament del
centre durant l’any. Recull l’avaluació continuada dels processos, de la
intervenció educativa i d’allò establert a la programació anual. Aquest
document es realitza a final de l’any, tot i que durant el mateix es van
recollint dades que posteriorment s’utilitzen en la seva elaboració.
Qui ho elabora? És responsabilitat de l’Equip Directiu elaborar la Memòria Anual, en
col·laboració amb la resta de l’Equip Educatiu. Alhora, es rep suport
(directe o indirecte) de l'Entitat i es valida per aquest mateix
organisme. Posteriorment, el document es lliura, a principis del mes de
gener, a la DGAIA. Aquesta última institució serà qui validi el document.
Com s’elabora? A mesura que es desenvolupa l’any, tota activitat realitzada es tradueix
en dades que es van recollint en una base de dades. Tant sobre la
intervenció educativa, el perfil dels infants i adolescents, l’organització
de l’equip, etc.
Aquestes dades seran analitzades i recollides de manera agregada en el
document.
Com a instruments de recollida d’informació s’utilitza:
 Base de dades
 Observacions
 Informes de seguiment educatiu
 Diari d’educadors
 Programacions anual i específiques
 Quadre de comandament de centre
Com s’avalua? La memòria anual inclou una part d’avaluació de la programació anual
del centre, amb la finalitat de poder comprovar l’assoliment dels
objectius establerts i prendre decisions de millorar per a l’any següent.
Els referents d’avaluació són els objectius establerts a la programació
anual i al quadre de comandament, a partir dels quals extraiem els
indicadors i amb posterioritat concretem la seva temporalitat.
Estructura L’estructura de la Memòria anual és la que s’estableix en la Instrucció
de la DGAIA, així com, segons les directrius de la FMF.
 PROGRAMACIÓ ANUAL (PA)

Què és? En base a l’anàlisi elaborat amb la memòria anual, els objectius del PEC
i el pla de qualitat de l’entitat s’estableix una programació de la
dinàmica del centre per a tot l’any. Aquest document s’elabora i lliura
en el mes de gener, representa una guia per al desenvolupament
educatiu del centre i s’avalua de manera continuada en els diferents
espais d’avaluació del centre.
Pàg. 27 de 126 06/2018

Qui ho elabora? L’equip directiu del centre amb la participació de la resta de l’equip
educatiu així com dels mateixos infants i adolescents residents al
centre. Igual que la resta de documents de centre, es rep el suport
(directe o indirecte) de l’entitat què és qui el valida. Posteriorment es
lliura a la DGAIA per l’aprovació final.
Com s’elabora? En base als objectius establerts al PEC i a l’anàlisi de resultats i
necessitats recollits en la memòria de l’any anterior. Al llarg de les
reunions d’equip es van recollint propostes per recollir en el document.
Com s’avalua? Per cadascun dels objectius ha assolir s’estableix; un o més indicadors
d’assoliment, activitats a realitzar per l’assoliment, recursos a destinar-
hi i responsables de l’acció. Amb una periodicitat mínima quadrimestral
la Direcció valora el grau de desenvolupament de les activitats
proposades i el resultat dels indicadors.
Aquesta avaluació permet el seguiment de l’indicador “% d’assoliment
dels objectius anuals establerts” que recull el quadre de comandament.
Estructura És la que estableix la Instrucció de la DGAIA sobre l’esquema de la
Programació anual de centres.
 REGLAMENT DE RÈGIM INTERN (RRI)

Què és? El RRI és el marc de referència pels professionals i pels infants i
adolescents del centre, el qual permet l’agilització del funcionament
del centre i la presa de decisions, a més de facilitar la convivència i el
normal desenvolupament de les activitats. El RRI és l’instrument que fa
operatiu el PEC, mitjançant l’establiment de normes i procediments.
Qui ho elabora? És responsabilitat de l’equip directiu del centre, amb la participació de
la resta de l’equip educatiu i el suport i supervisió de l’equip tècnic de
l’entitat. La Direcció Tècnica de la FMF valida el document i autoritzat
la presentació a la DGAIA per l’aprovació final.
Com s’elabora? Es creen unes comissions de treball per àmbits, les quals treballen els
diferents continguts. El treball de les comissions es dona a conèixer en
les reunions amb l'equip de professionals per tal de consensuar les
diferents normes, procediments, tasques, competències, etc., que
sorgeixen. Finalment, el document elaborat es lliurarà a l’entitat per la
validació de la Direcció Tècnica i a la DGAIA per l’aprovació final.
Com s’avalua? L’avaluació del RRI es realitzarà de forma continua per tots els
professionals del centre, prenent com a criteri que aquest s’ajusti al
que es reflexa al PEC i faciliti la tasca educativa, és a dir, que el conjunt
de procediments, instruments, normativa, etc., contribueixi a oferir una
tasca educativa de qualitat.
Els agents d’informació per a l’avaluació del RRI seran els professionals
que treballen al centre, ja sigui d'atenció directa o no als infants i
adolescents i els mateixos adolescents. Seran a les reunions que es
Pàg. 28 de 126 06/2018

realitzen al centre quan es realitzi de forma continua aquesta avaluació

i s'extregui les valoracions per posteriorment prendre les decisions al
respecte.
Estructura L’estructura del RRI és l’establerta per la DGAIA a la Instrucció
Reglament de Règim Intern.
B) D O C U M E N T S R E L A T I U S A L ’ A D O L E S C E N T
- REGISTRE D’INGRÈS
Què és? Es un document on es recull tota la informació rellevant de l’infant i
adolescent a l’hora d’ingressar al CRAE.
 Un primer full on es recull la informació bàsica del infant i
adolescent, com són les dades personals, l’edat i origen, si pren
alguna medicació, si és fumador, l’estat d’ànim i l’aspecte físic,
etc.
 Un segon full on es registra les pertinences amb les que l’infant i
adolescent ingressa al centre (roba, objectes personals, etc.).
 Un tercer full on l’ infant i adolescent i la Direcció del Centre
signen conforme se li ha explicat la normativa de convivència del
centre i ha entès aquesta. En aquesta se li explica la normativa
bàsica de convivència i se li dóna a conèixer la Carta de drets i
deures dels nens, nenes i adolescents que viuen en centres
(DGAIA). La normativa bàsica de convivència que se li dóna a
conèixer al infant i adolescent en el moment de l'ingrés, és
elaborada per l'Equip Educatiu del centre i posteriorment validada
per l'Equip Directiu.
Qui emplena el L’educador que fa l’acollida.
document?
Quan s’elabora? S’elabora quan es fa l’acollida de l’infant i adolescent.
On s’arxiva? S’arxiva a l’expedient de cada l’infant i adolescent.
- NORMATIVA DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Què és? Un document on es recull la normativa del centre: horaris, normativa
d’espais, vida quotidiana, etc.
Aquest document fa referència a la normativa bàsica per als
adolescents que atén el centre, amb la finalitat de guiar-los, orientar-
los i fomentar un clima de convivència entre tots. El document
s'estructura en base als àmbits de desenvolupament dels infants i
adolescents i a més explicita les respostes educatives que es poden
Pàg. 29 de 126 06/2018

arribar a portar a terme.

Qui emplena el La normativa bàsica de convivència l’elabora l’equip educatiu i Directiu
document? i conta amb la participació dels infants i adolescents que atén el centre.
El document s’entrega a la DGAIA per la seva validació.
Quan s’elabora? És un document ja elaborat que es va actualitzant amb els canvis que
es produeixin en la normativa. Cada modificació és validada per la
Direcció i per la mateixa DGAIA.
On s’arxiva? El document s’arxiva en el despatx de Direcció. La còpia signada per
cada infant i adolescent s’arxiva a la carpeta del seu expedient.
- PROTOCOL D’OBSERVACIÓ
Què és? És la guia que facilita l’observació de l’infant i adolescent per fer una
primera valoració formal i s’elabora durant els primers quinze dies
d’estada al CRAE. Per a la seva elaboració es té en compte la
documentació de la que es disposa al inici: Síntesi Avaluativa (SA),
informes socials, escolars, informes d’altres professionals
Qui emplena el El responsable d’elaborar-lo és l’educador/a tutor/a, que ha de recollir

document? les aportacions de l’equip educatiu.
Quan s’elabora? S’elabora durant els primers quinze dies d’estada al centre i aquest
guiarà i orientarà la elaboració del Projecte Educatiu individual i l’acció
educativa.
On s’arxiva? A l’expedient de cada infant i adolescent.
Estructura El formen la guia de percepció i guia d’autopercepció en què es recull
informació dels següents àmbits:
 Àmbit de vida Quotidiana: Higiene, ordre i neteja, àpats,
dormir, adaptació al centre, temps de lleure, activitats d’oci,
tallers, utilització del diners de butxaca.
 Àmbit de desenvolupament emocional i relacional:
Personalitat, equilibri emocional, definició de la individualitat,
conducta social, psicosexualitat.
 Desenvolupament psicomotriu: Psicomotricitat, Espai-temps,
llenguatge i raonament, atenció i memòria, escolarització,
adaptació, integració, rendiment i dificultats escolars.
 Àmbit de desenvolupament físic: Salut, creixement i prevenció,
control de malalties, seguretat i primeres cures, tòxics.
 Àmbit Sòcio-familiar: Vivència de la problemàtica familiar,
previsió de futur, actitud i reacció davant les entrevistes amb
l’Equip Tècnic, actitud i reacció davant les trucades a la família i
actitud i reacció davant els permisos familiars
Pàg. 30 de 126 06/2018

- GUIA DE PERCEPCIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES DELS INFANTS I ADOLESCENTS

Què és? La guia forma part dels instruments que utilitzem en el centre per
poder diagnosticar les necessitats educatives dels infants i adolescents
atesos i d'aquesta forma facilitar una elaboració del PEI més coherent i
fonamentada.
Qui emplena el L’educador referent de l’infant i adolescent amb la col·laboració de la
document? resta de l’equip educatiu. Un cop elaborat, l'educador ha de prioritzar
les necessitats resultants i establir els objectius competencials
d’aprenentatge.
Quan s’elabora? Entre el setè i desè dia de l’ingrès de l’infant i adolescent.
Estructura A la primera pàgina estan les dades identificatives de cada infant i
adolescent, desprès les següents competències a valorar:
1.- àmbit de vida quotidiana.
2.- àmbit socio-familiar.
3.- àmbit emocional- relacional.
4.- àmbit de desenvolupament físic.
5.- àmbit intel·lectual
6.- Àmbit professional.
- GUIA D’AUTO PERCEPCIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES DELS INFANTS I

ADOLESCENTS ATESOS
Què és? Aquesta guia forma part dels instruments que utilitzem en el centre per
poder diagnosticar les necessitats educatives dels infants i adolescents
atesos i d'aquesta forma facilitar una elaboració del PEI més coherent i
fonamentada. En aquest cas, a diferència de l'instrument anterior, és el
infant i adolescent qui, amb l’ajuda del tutor/a, complimenta el
document.
Qui emplena el El infant i adolescent amb l’ajuda del seu/va tutor/a. Un cop elaborat,
document? ha de prioritzar les necessitats resultants i establir els objectius
competencials d’aprenentatge.
Quan s’elabora? Entre el setè i desè dia de l’ingrès de l’infant i adolescent.
Estructura En un primer apartat es recullen les dades identificatives de cada
infant i adolescent, seguidament es detallen les diferents
competències a valorar:
Pàg. 31 de 126 06/2018

- PROJECTE EDUCATIU INDIVIDUAL

Què és? Es el document que sistematitza i organitza els objectius i les accions a
portar a terme amb un infant i adolescent des del moment que arriba
al centre, periòdicament i fins el desinternament. Parteix de l’ avaluació
de les necessitats de cada infant i adolescent, determinades per la
confrontació dels seus interessos particulars i del que se li exigeix en
funció de la seva edat cronològica.
Qui emplena el És responsabilitat del tutor/a realitzar el PEI de l’infant i adolescent
document? que tutoritza, en un termini màxim de 30 dies des de l'ingrés de l’infant
i adolescent en el centre. És important elaborar el document de forma
conjunta, en la mesura de lo possible, amb la participació activa del
infant i adolescent
Quan s’elabora? Als 30 dies d’ingrés de cada infant i adolescent i a l’any.
Estructura En un primer apartat es recullen les dades identificatives de cada infant
i adolescent, seguidament es detallen les competències valorades i els
objectius a treballar:
- INFORME TUTORIAL DE SEGUIMENT EDUCATIU (ITSE)

Què és? És el document que sistematitza el seguiment del PEI.
Qui emplena el El/la tutor/a de cada infant i adolescent i desprès es revisat per
document? Direcció.
Quan s’elabora? Cada 6 mesos. Al Juny i al desembre independentment de la data
d’ingrés al centre.
Estructura Inclou l’avaluació i la valoració del PEI i les propostes de millora de cada
àmbit d’intervenció.
- INFORME DE TANCAMENT/ PROPOSTA

Què és? És un informe en el que es detalla l’evolució de cada infant i adolescent
i la proposta de futur.
Aquest informe recull i analitza l’evolució de l’infant i adolescent
durant la seva estada al centre, detallant els objectius assolits i els que
han quedat pendents de treballar. En aquest punt es formula una
proposta de futur tant a nivell de possibles recursos on el infant i
adolescent pugui seguir el seu recorregut, pisos assistits, retorn al nucli
familiar, etc, com de recursos formatius i de suport que el centre creu
Pàg. 32 de 126 06/2018

necessaris pel correcte desenvolupament de l’infant i adolescent.

Aquests documents proposta o informes de tancament, els emet tant
el centre com els referents de l’EAIA de cada infant i adolescent, i es
remeten a DGAIA abans del desinternament dels infants i adolescents.
Aquest informe es realitza en els següents casos:
 Escapoliment del infant i adolescent: Si l’infant i adolescent
s’escapoleix del centre i resta escapolit per un període superior als
30 dies.
 Majoria d’edat. En el cas dels infants i adolescents que assoleixen la
majoria d’edat
 En el cas que sigui urgent el trasllat d’un infant i adolescent a un
altre recurs per motius de seguretat o salut.
Qui emplena el L’ educador/a referent i revisat per Direcció.
document?
Quan s’elabora? Quan es fa una proposta de desinternament.
On s’arxiva? A l’expedient de cada infants i adolescent.
Estructura En un primer apartat es recullen les dades identificatives de cada infant
i adolescent, la evolució de l’infant i adolescent i la proposta.
- REGISTRE DE TUTORIES
Què és? És el registre on es recullen les tutories fetes amb cada infant i
adolescent.
És el full on queda registrada la tutoria que es realitza amb l’infant i
adolescent. En aquest full han de quedar registrats el temes tractats
amb l’infant i adolescent, els acords als quals s’han arribat, així com
l’estat en general de l’adolescent. En aquest registre s’engloben tant
les converses formals en espai de tutories com les informals però amb
una determinada rellevància. Inclou les expressions, els estats d’ànim i
els comentaris més significatius de l’infant i adolescent i els diferents
acords i compromisos als que s’arriba amb ell. A més, el full recull una
valoració qualitativa de la tutoria per part de l’infant i adolescent que
inclou el grau de satisfacció.
La tutoria és el recurs educatiu que ha de vertebrar i assegurar
l’atenció individualitzada de l’adolescent en relació amb la dinàmica del
centre. És l’eina bàsica d’orientació socioeducativa que estructura el
procés i el seguiment de cada infant i adolescent durant la seva estada
al centre.
Qui emplena el El/la tutor/a del infant i adolescent en l’apartat de valoració.
document?
Quan s’elabora? Mínim cada 15 dies.
Pàg. 33 de 126 06/2018

Estructura Cada setmana el tutor/a planificarà la tutoria amb l’ infant i adolescent,

prenent com a referència els objectius establerts al seu PEI i per altra
banda el desenvolupament de l’infant i adolescent al centre durant la
setmana. Aquesta planificació ha d’incloure el objectius de la tutoria, la
metodologia, els recursos utilitzats, i com s’avaluarà la mateixa.
- Dades identificatives.
- Objectius.
- Metodologia.
- Acord.
- Valoració de l’infant i adolescent.
- Desenvolupament de la tutoria.
C) DOCUMENTS RELATIUS A LA DINÀMICA DEL CENTRE

- DIARI DE SEGUIMENT DEL CENTRE
Què és? Eina en format virtual on es reflecteix la dinàmica de cada torn, és a dir,
quines activitats s’han realitza i quina és la valoració d’aquestes. Per
altra banda també funciona com agenda de les gestions que han de
realitzar els infants i adolescents. L’eina es troba a la intranet del
centre.
Qui emplena el Els educadors de cada torn.
document? Atès que el diari de cada dia està dividit per torns de treball, en aquest
cas matí, tarda i nit, els/les educadors/es han de registrar la informació
significativa de les activitats desenvolupades al torn pertinent.
Quan s’elabora? Durant el torn.
On s’arxiva? A la intranet. Pot accedir qualsevol professional del centre d’atenció
directa i des de qualsevol ordinador amb connexió a internet,
mitjançant el seu nom d’usuari i contrasenya.
Estructura - Data
- Encàrrecs per torn.
- Dinàmica per torn.
- Diari de seguiment del infant i adolescent.
- DIARI DE SEGUIMENT DE L’INFANT I ADOLESCENT

Què és? Eina en format virtual on s’explica la dinàmica del dia a dia de cada
infant i adolescent. Té la finalitat de deixar registrat una valoració per
poder fer un seguiment més acurat d’aquest, també en relació als
objectius establerts en el seu PEI.
Qui emplena el Els/les educadors/es de cada torn emplenen la informació en la pàgina
document? diària. És responsabilitat del tutor/a compilar la informació en el full de
seguiment del seu tutorand.
Quan s’elabora? Durant el torn. Per tant, cada infant i adolescent ha de tenir tres
valoracions diàries, corresponent al matí, tarda i nit i dues els caps de
setmana: dia i nit.
Pàg. 34 de 126 06/2018

On s’arxiva? A la intranet i a l’expedient de cada infant i adolescent.

Estructura - Objectius a valorar de cada infant i adolescent.
- Mati
- Tarda
- Nit
- FULL D’INCIDÈNCIES
Què és? Es el document individual on es registren les incidències puntuals de
cada infant i adolescent.
El full d’incidència és el document utilitzat per transmetre una
incidència greu a la DGAIA (EFI corresponent), és a dir, que per la seva
especial significació suposa que n’ha de quedar constància escrita. Les
incidències que s'han de comunicar de forma immediata són les que
s'especifiquen a la Circular 2/2006, de 15 de maig, sobre la
comunicació de les incidències als Centres propis i col·laboradors de la
DGAIA.
Qui emplena el Educadors/es que presencien l’incident i és revisat per la Direcció.
document?
Quan s’elabora? En el moment que es valora que una acció o fet és prou rellevant.
Amb posterioritat a la incidència, l'educador/a realitzarà el
corresponent full.
Estructura Aquest full consta de tres parts:
 Data i dades de l’infant i adolescent / Dades del referent/a
Tècnic a DGAIA
 Descripció dels fets: Situació inicial / Desenvolupament /
Finalització
 Resposta educativa que se li ha donat a l’infant i adolescent: En
funció del nivell de la incidència, adopta un procés i unes
mesures correctives o unes altres, és a dir, en funció de si és
una transgressió lleu, greu o molt greu.
- ACTES DE REUNIÓ
Què és? Document que recull tots els temes tractats i acords presos a la reunió
setmanal de l’equip educatiu.
Qui emplena el Un/a educador/a del torn de nit. És revisada i llegida per la resta de
document? membres de l’equip educatiu i directiu.
Quan s’elabora? Setmanalment durant el desenvolupament de la reunió. L’endemà de
la reunió l’acta es troba disponible a la intranet.
On s’arxiva? Al llibre d’actes de la intranet.
Estructura - Dia
- Assistents /excusats
- Acords.
- Punts de la reunió i desenvolupament..
Pàg. 35 de 126 06/2018

- Signatures
- ACTES D’ASSEMBLEES
Què és? És el document on es reflexa tot el que s’ha parlat a l’assemblea i els
acords que s’ha assolit amb els infants i adolescents.
Qui emplena el L’educador/a en torn és responsable de l’elaboració i la resta de l’equip
document? educatiu i directiu l’han de llegir i signar.
Quan s’elabora? Setmanalment quan es realitza l’assemblea. L’endemà de l’assemblea
aquesta acta està disponible a la intranet.
On s’arxiva? Al dossier de les assemblees i a la intranet.
Estructura - Dia
- Assistents/ excusats
- Devolutiva de l’assemblea anterior
- Ordre del dia.
- Per la propera assemblea:
3.2 N ORMES
SOBRE L ’ HORARI DELS PROFESSIONALS I DELS
INFANTS I ADOLESC ENTS ATESOS
A) P E R S O N A L D ’ A T E N C I Ó D I R E CT A
 Horari de la Direcció
De dilluns a divendres de 7:15 a 15:30 hi ha presència de la direcció al centre. Els horaris de la

direcció són flexibles en funció de les necessitats del servei exigeixen la possibilitat de
permanent localització.
 Coordinació de l’equip educatiu
De dilluns a divendres de 15:00 a 22:15 hi ha presència de la Coordinació de l’equip educatiu.

Els horaris de coordinació són flexibles en funció de les necessitats del servei.
 Horari de l’equip educatiu
L’estructura d’horaris de l’equip educatiu es concreta en els següents torns:
- Matí
- Tarda
- Nits i caps de setmana
Durant la setmana sempre hi ha 2 educador/es de matí, 3 educadors/es de tarda, 2

educadors/es de nit i un suport d’un/a educador/a durant el torn de tarda, amb horari reduït
del 60%.
Dels 12 educadors/es que hi ha (comptant també l’educador/a de reforç i el coordinador), la

distribució és la següent. Tres educadors/es de matí treballant per torns, tres educadors/es de
Pàg. 36 de 126 06/2018

tardes treballant per torns, i quatre educadors/es de nit. Més l’educador/a de reforç de tardes,
la coordinació i la direcció.
Els/les educadors/es de matí i els de tarda treballant realitzant els següents torns:
- Primera setmana: treballen de dilluns a divendres; segona setmana, dilluns i dimarts i
dissabte i diumenge (de 10h a 22h cada dia); i tercera setmana, de dimecres a
divendres. Sent complementaries les setmanes que l’hi toquen treballar a cada
educador/a per cobrir tots els torns.
- Els educadors/es de nit treballen en parella, realitzant durant la primera setmana:

dilluns, dimarts, divendres, dissabte i diumenge; i la segona setmana: dimecres i
dijous.
- El cap de setmana treballen una parella educativa de un/a educador/a de matí i un

educador/a de tarda.
- El coordinador treballa de dilluns a divendres en torn de tarda.
Exemple de com quedaria la distribució d’una setmana.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Matí Educador/A Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a2

1 1 1 1 1 2 Educador/a
Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a 5
2 2 3 3 3 5
Tarda Coordinació Coordinació Coordinació Coordinació Coordinació
Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a
4 4 4 4 4
Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a
5 5 6 6 6
Nit Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a
7 7 9 9 7 7 7
Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a Educador/a
8 8 10 10 8 8 8
- Torn matí: Educador/a 1 (primera setmana), Educador/a 2 (segona setmana),

Educador/a 3 (tercera setmana)
- Torn tarda: Educador/a 4 (primera setmana), Educador/a 5 (segona setmana),
Educador/a 6 (tercera setmana)
- Torn nit: Educadors/es 7 i 8 (primera setmana), Educadors/es 9 i 10 (segona setmana).
B) P E R S O N A L D ’ A T E N C I Ó I N D I RE C T A / S E RV E I S E X T E RN S
- Servei de cuina: amb l’horari de dilluns a dissabte de 9h a 13h.
- Servei de manteniment: amb l’horari de 07h a 17h tot els dimecres.
- Servei de neteja: amb l’horari de dilluns a divendres de 09h a 11h.
Pàg. 37 de 126 06/2018

C) H O R A R I D E L S I N F A N T S I A D O L E S CE N T S D E L CE N T R E
Cal tenir en compte que l’horari marc que s’especifica és per als nois que romanen al centre,
per als nois que estan escolaritzats o en recursos formatius variarà en funció de l’horari
individual, incorporant-se a la tarda a l’horari ordinari d’activitats esportives, assistència a
recursos externs, o realització d’activitats de reforç escolar.
En el cas dels infants i adolescents que, a causa dels horaris d’activitats acadèmiques fora del
centre, laborals o de lleure, necessitin una personalització d’aquest horari, el tutor/a es reunirà
amb aquest i junts establiran la planificació horària. Posteriorment, aquesta planificació haurà
de ser validada per la Direcció del Centre. El seguiment d’aquest horari personalitzat el
realitzarà el tutor/a.
A continuació es mostra els horaris dels nois de dilluns a divendres i els horaris de cap de
setmana i festius. Aquests horaris estan subjectes a una permanent revisió per adaptar-se
millor a la dinàmica del centre. Qualsevol professional del centre pot comunicar a la direcció
del mateix la proposta de millora horària. A les reunions amb l’Equip Educatiu, la Direcció del
Centre posarà de manifest la proposta de canvis d’horaris, per tal d’arribar a un consens que
millori la dinàmica de funcionament.
Es distribueix de la següent manera:
 Horari de matí: de 7:15h a 15h del migdia.

 Horari de tarda: hi ha dos franges horàries diferenciades. Una és de 15h a 22:45h, i
l’altre és de 17h a 24h.
 Horari de nit: Hi ha dos franges horàries. Un/a educador/a entra a les 22:45h i surt a
les 7:15h, i l’altre educador/a entra a les 24h i surt a les 8:30h.
 Cap de setmana. El cap de setmana l’horari dels/les educadors/es de dia és de 10h a
22h, mentre que els/les educadors/es de nit fan de 22h a 10h.
Pàg. 38 de 126 06/2018

- Horari dels infants i adolescents
Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
7h a 10h Aixecar-se i fer Aixecar-se i fer Aixecar-se i fer Aixecar-se i fer Aixecar-se i fer
habitacions habitacions habitacions habitacions habitacions
10h a 11h Activitat Llençols Activitat Manteniment Activitat Aixecar-se i fer Aixecar-se i fer
exteriors habitacions habitacions
11h a 12h Activitat Activitat Activitat Activitat
12h a 13h
13h a 15h Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar
15h a 16h Temps lliure / Descans Temps lliure / Descans Temps lliure / Temps lliure / Temps lliure / Sortida o activitat Sortida o activitat
Descans Descans Descans programada programada
16h a 17h Activitat programada Activitat programada Activitat Activitat Activitat
programada programada programada
17h a 18h
18h a 19h Temps lliure Tasques jardineria
19h a 20h Assemblea

20h a 21h Tasques jardineria Tasques jardineria Tasques Tasques jardineria Tasques jardineria Tasques
jardineria jardineria
21h a Sopar i tasques Sopar i tasques Sopar i tasques Sopar i tasques Sopar i tasques Sopar i tasques Sopar i tasques
22:30h
22:30h Anar a dormir Anar a dormir Anar a dormir Anar a dormir Anar a dormir
Durant els períodes de vacances lectives, Setmana Santa, estiu i Nadal s’elaboraran horaris i activitats específiques
Pàg. 39 de 126 06/2018

3.3 N ORMES DE PROGRAMACIÓ D ’ ACTIVITATS AL CENTRE I

FORA DEL CENTRE
La participació en les activitats relacionades amb les tasques domèstiques, la higiene personal i
d’espais comuns, les activitats formatives i les lúdiques tenen caràcter obligatori. La negació o
inadequada realització de les mateixes, suposarà unes respostes educatives que el noi ha de
conèixer i que s’expliquen en el capítol 6 Reglaments específics dels infants i adolescents.
La programació d’activitats concreta les accions socioeducatives que contribueixen al

desenvolupament integral dels infants i adolescents, prenent en consideració dos importants
elements:
- Facilitar els espais de temps necessaris per tal de cobrir les necessitats bàsiques (àpats,
higiene, salut, etc.) i afavorir l’adquisició d’hàbits necessaris per assolir l’autonomia
personal i social.
- Respondre a les necessitats formatives dels infants i adolescents residents al centre a
dos nivells:
o Nivell formal: activitats destinades a adquirir competències instrumentals
bàsiques i professionals (ampliar els coneixements com ara les matemàtiques,
el castellà, el català, etc.)
o Nivell d’habilitats personals: activitats destinades a fomentar determinades
actituds i a ampliar les estratègies personals per tal d’assolir amb èxit la vida
adulta. En aquest sentit es treballaran les habilitats socials, la recerca activa de
feina, el coneixement de l’entorn, l’esport, tallers prelaborals, etc.
o Fomentar el lleure com a eina d’integració en el grup i en la comunitat més o
menys propera. S’ha d’intentar oferir alternatives de lleure i ampliar la xarxa
social dels infants i adolescents, afavorint alhora la integració social d’aquests.
A) C R I T E R I S P E R P R O G R A M A R L E S A CT I V I T A T S F O R M A T I V E S
Totes les activitats es seleccionen tenint en compte les necessitats i demandes dels infants i
adolescents. S’organitzen generalment en dos grups; amb edats inferiors als 16 anys que es
troben en edat d’escolaritat obligatòria i s’incorporen a escoles i instituts. I, nois majors de 16
anys que estan molt més motivats per les tasques de tipus laboral i la seva inserció i integració.
Amb el primer grup es treballaran, al centre, activitats d’aula i deures de l’escola i amb el
segon grup hàbits laborals, competències instrumentals bàsiques sense deixar de banda la
formació més acadèmica. En l’organització dels infants i adolescents, a banda del criteri d’edat,
i també en funció de les característiques de les activitats, es tenen en compte la formació de
cadascun i la problemàtica conductual que presenten (alguns infants i adolescents poden
necessitar una atenció més individualitzada) la diferència cultural i idiomàtica, etc.
La participació dels infants i adolescents en les diferents activitats que es realitzen tant en el
centre com a fora d’aquest, estan subjectes a tota una sèrie de criteris, els quals es valoren a
Pàg. 40 de 126 06/2018

les reunions de l’equip educatiu en què s’acorden el tipus d’activitats més adequades per a
cada infants i adolescent en funció del seu procés i les seves necessitats. L’objectiu d’aquesta
programació és fer un acompanyament i reforç en el seu procés de formació, intentant
resoldre dubtes, consolidant coneixements, aconseguint millorar l’autoestima i la visió en vers
les tasques escolars.
En aquesta programació també es valora si l’infant i adolescent pot assistir a les activitats sol o
requereix l’acompanyament d’un/a educador/a, si aquest és menor de 16 anys. A les tutores
es fomentarà la participació activa de l’infant i adolescent en les decisions al voltant de la seva
participació a les activitats formatives.
Els criteris principals per a la participació dels infants i adolescents a les activitats són:
- Edat
- Nivell de competències instrumentals bàsiques
- Nivell de competència lingüística
- Situació jurídic- Administrativa
- Desenvolupament del infant i adolescent al centre
En tot cas, la DGAIA té la competència d’autoritzar o denegar l’assistència d’un infant i

adolescent a un recurs determinat.
- Activitats formatives internes
Tots els nois en processos d’escolarització obligatòria participaran en l’espai de reforç escolar
programat en períodes de vacances escolars i en l’espai de deures programat en època escolar.
En paral·lel, els infants i adolescents en processos de formació pre-laboral o
professionalitzadora participaran en tallers de competències instrumentals bàsiques i els
tallers d’orientació sociolaboral.
En cas que un infant i adolescent sigui expulsat d’un recurs formatiu, té l’obligatorietat de
participar en aquests tallers interns.
Cadascun dels tallers del centre es programarà ( tant en la programació anual d’activitats com
en un document específic) a raó d’objectius, metodologia, temporalitat i recursos. Dins dels
tallers de reforç escolar s’impartiran aprenentatges corresponents a les àrees instrumentals
(llengües, càlcul, àmbit social i medi natural), àrea artística, visual i plàstica (dibuix,
manualitats, etc) i l’àrea d’educació física. En el taller de deures es realitzarà un
acompanyament individualitzat segons l’agenda de cada infant i adolescent.
Dins de la formació pre-laboral es realitzen diferents tallers tenint en compte les possibilitats
d’infraestructura del centre així com les aptituds dels infants i adolescents ingressats. Els
tallers que es realitzen són: hort, cuina, neteja i jardineria.
- Activitats formatives externes
Pàg. 41 de 126 06/2018

Els nois menors de 16 anys, tal i com es regula el sistema educatiu, assisteixen de forma
obligatòria al centre educatiu. El tràmit de la seva escolarització s’inicia just en el moment en
el què l’infant i adolescent arriba al centre i es reuneix tota la documentació jurídic-
administrativa necessària.
En cas de nois majors de 16 anys i en cas de valorar-se un nivell de desenvolupament de

l’infant i adolescent al centre correcte, s’inicia la recerca de cursos de formació per a
l’ocupació comptant amb la participació activa de l’infant o adolescent. Entre aquests tipus de
recursos destaquem:
- Tallers ocupacionals
- Escoles d’idioma
- Instituts
- Escoles d’adults
Per tal de fer més eficient les accions formatives, és bàsic la coordinació entre els/les
educadors/es i els professors/es dels centres educatius, ja que d’aquesta forma s’obté
informació de primera mà al voltant del noi en relació amb el seu desenvolupament al centre
educatiu i les seves necessitats formatives. La metodologia fomentarà la participació activa de
l’infant o adolescent, responsabilitzant-lo del procés d’aprenentatge.
B) CRITERIS PER PROGRAMAR LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Per altra banda cercarem diferents recursos externs el més normalitzats possibles per tal que
els nostres infants i adolescents puguin realitzar alguna activitat esportiva, d’oci i d’expressió
artística. Treballem per tal de que l’oferta que oferim sigui amplia i diversificada. Algunes de
les activitat que realitzen els infants i adolescents són:
-Gimnàs: Tots aquells infants i adolescents que estiguin interessats a assistir al gimnàs podran
fer-ho. Sempre demanem que els infants i adolescents realitzin un 50% d’activitats dirigides
que ajudin a millorar la coordinació, el treball en equip i facilitin la relació amb els companys.
Cada infant i adolescent comunicarà la seva proposta al seu tutor i aquesta es valorarà amb la
direcció del centre i l'equip educatiu. L'elecció del gimnàs dependrà tant del tutor com de
l’infant i adolescent i de la proximitat al centre o al recurs formatiu.
-Clubs Esportius: Una altra de les opcions que oferim per al gaudi del temps lliure és participar
en club d'esports, sobretot de futbol, ja que és el més demandat pels infants i adolescents.
Seran els tutors els que, després de la petició dels infants i adolescents, la valorin i es posin en
contacte amb els clubs de la zona que considerin adequats per a cada un dels infants i
adolescents.
-Casals, esplais i centres cívics: La coordinació i col·laboració amb els diversos casals i centres
cívics propers permet que els infants i adolescents s'integrin en l'entorn i formin part de la vida
del barri. Com a subjectes actius del nostre entorn, participem de forma activa, prenent part i
organitzant activitats per la gent del nostre barri.
Pàg. 42 de 126 06/2018

C) C R I T E R I S P E R P R O G R A M A R L E S A CT I V I T A T S L Ú D I Q U E S
Els equips de cap de setmana programen de forma mensual les activitats que es realitzaran els
caps de setmana; aquesta freqüència ha estat considerada la més adequada tenint en compte
el dinamisme del propi centre. Les programacions del caps de setmana i festius seran
coherents amb els objectius plantejats al PEC i els objectius establerts als diferents PEI. Un cop
realitzada la programació, aquesta es lliura a la Direcció del Centre qui valora aquesta
programació i dóna el seu vist i plau.
 Sortides de passeig sense acompanyament

Els infants i adolescents del centre podran tenir sortides de passeig sense acompanyament,
sempre hi quan el tutor/a, la resta de l'Equip Educatiu i l'Equip Directiu, vegin com a pertinents
aquestes sortides. Els criteris per poder tenir permisos de passeig són:
- Complir amb la normativa de convivència.
- Complir amb les tasques de neteja tant de l’espai personal com comú.
- Compliment amb els horaris establerts
- Assistir als tallers i activitats organitzades pel centre.
- Assistir als cursos, i/o accions de formació en les que estan inscrits.
- Complir amb els acords als que arriben amb els tutors/res.
Els comportaments disruptius al centre, en algunes de les sortides amb educadors/res o als
recursos externs on assisteix l’infant i adolescent, seran motiu de restriccions i/o limitacions de
les sortides lúdiques. El temps sense permisos de passeig, derivats del mal comportament del
infant i adolescent al centre o fora d’aquest es valorarà per part del tutor/a, la resta de l'Equip
Educatiu, i l'Equip Directiu. Per altra banda, s’establirà un pla de treball en el infant i
adolescent per reconduir el seu comportament.
En tot cas, la normativa per a les sortides de passeig tindrà com a màxim referent el que
s’estableix a la "Instrucció 8/2010, "SOBRE EL PROTOCOL D’ACTUACIÓ AMB ELS INFANTS I
ADOLESCENTS IMMIGRANTS SENSE REFERENTS FAMILIARS" de 14 d’agost de 2010.
Els criteris per seleccionar les activitats a realitzar fan referència a :
- Adequació
- Factibilitat
- Suficiència
- Seguretat
Pàg. 43 de 126 06/2018

3.4 N ORMESDE PARTICIPACI Ó DELS INFANTS I

ADOLESCENTS EN LA VIDA DEL CENTR E
És important posar de relleu què s’entén per participació dels adolescents en la vida del
centre. La participació és un dret que tenen tots els infants i adolescents en el centre, el què
significa que aquests poden expressar de forma lliure les seves necessitats, motivacions i
interessos, i influeixen en les decisions que es prenen i es comprometen amb aquestes.
Existeixen diferents mecanismes de participació dels infants i adolescents en la vida del centre
com poden ser les tutories, les assemblees, les enquestes de satisfacció, les entrevistes amb
l’equip directiu, etc.
En relació a les normes de participació, és responsabilitat de l’equip educatiu i directiu donar a

conèixer i aplicar la normativa de convivència del centre. Tots els infants i adolescents
residents han de tenir coneixement de la normativa de participació des del moment en què
ingressa al centre i participar de forma activa d’aquesta. De la mateixa manera que si
s’incompleix, hi haurà una resposta educativa.
Les normes bàsiques de participació en el centre són les següents:
 Clima de convivència
- Els infants i adolescents han de fomentar un clima de respecte tant amb els seus companys
com amb la resta de professionals de centre.
- La normativa general de convivència al centre ha de ser respectada pels infants i
adolescents. En aquest sentit, els adolescents tenen el dret a expressar la no conformitat i
participar en la revisió de la normativa vigent.
- Els infants i adolescents han d’informar al seu tutor/a, de les possibles irregularitats
comeses per algun altre infant i adolescent del centre
- Els infants i adolescents han d’informar al seu tutor/a, de les possibles irregularitats
comeses per algun professional quan perjudiquin la dignitat i el respecte de les persones
en el seu exercici professional.
- Els infants i adolescents han de poder influir en les decisions que es prenent en relació a la
convivència del centre.
 Tasques d’ordre i neteja

- Els infants i adolescents han de participar de les activitats de neteja dels espais comuns,
seguin el quadre de tasques elaborat amb el seu tutor/a.
- L'Equip Educatiu ha de comptar amb la participació dels infants i adolescents alhora de
portar a terme la planificació de les tasques domèstiques al centre i establir
Pàg. 44 de 126 06/2018

responsabilitats. Posteriorment es traurà un quadre amb les tasques a realitzar i els

responsables de portar-les a terme.
- Els infants i adolescents han de seguir les indicacions de l'Equip Educatiu en la utilització
dels productes de neteja.
- Els infants i adolescents mantindran de forma diària neta i ordenada la seva habitació.
- L'Equip Educatiu ha de fomentar la participació activa dels infants i adolescents en el
desenvolupament de les tasques d’ordre i neteja, i prendre en consideració les valoracions
i noves formes de fer dels infants i adolescents atesos.
- L'Equip Educatiu ha de comptar amb la participació dels infants i adolescents alhora de
portar a terme la planificació de les tasques domèstiques al centre i establir
responsabilitats. Posteriorment es traurà un quadre amb les tasques a realitzar i els
responsables de portar-les a terme.
 Assemblees
Les assembles són una eina educativa indispensable per al bon desenvolupament del centre,
així com l’espai setmanal de reflexió i trobada entre els infants i adolescents i l’equip.
Mitjançant aquestes, els infants i adolescents participen de forma activa en la dinàmica del
centre i en la presa de decisions d’aspectes relacionats amb aquest.
Com a eina participativa, en aquestes estan presents els infants i adolescents del centre, i
l’Equip Educatiu. Durant les assemblees es tractaran temes que afectin al grup de infants i
adolescents en general, mai temes que afectin a un d’ells en particular, els quals seran tractats
preferiblement en altres espais com les tutories.
Mitjançant les assemblees es pretén, a part d’afavorir la comunicació entre els adolescents i
els professionals, prendre en consideració les seves aportacions dels primers, en el sentit
d’escoltar les seves idees, debatre i arribar a acords i respectar-los després; a més de
promoure i fomentar la col·laboració, la participació i la implicació en els problemes i objectius
de la comunitat. D’altra banda, l’Equip Educatiu aprofita l’assemblea per a comunicar als
infants i adolescents les decisions que es prenen i els afecten directament.
Es tracten diferents temes que han sorgit durant la setmana, es repassa la normativa; els
adolescents tenen un espai per felicitar i/o fer crítiques als educadors o personal de servei si
volen; a més de què poden fer suggeriments o demandes que són contestades per la Direcció
del Centre en la pròxima assemblea.
A part d’aquestes assemblees fixes, poden haver-hi d’altres que es constitueixen de forma
excepcional quan hi ha hagut algun fet greu que es considera que s’ha de comentar a tots els
infants i adolescents del centre, per tal que reflexionin.
Mitjançant les assemblees es treballaran aspectes de forma transversal com:

 Presa de decisions de forma personal i compartida
 La competència de saber estar davant un grup.
Pàg. 45 de 126 06/2018

 Escolta de forma activa.

 Analitzar el discurs dels companys i dels educadors /res.
 Fer propostes pertinents.
 Reflexionar i definir una situació, establir diferents alternatives i valorar les
conseqüències de les decisions que es poden prendre. (pensar abans d’actuar).
 Participació en els projectes educatius individuals

Un dels objectius de procediment, quan parlem del PEI, és que l’ infant i adolescent participi en
l'elaboració d’aquest de forma activa. En aquest sentit, el infant i adolescent té la obligació de
participar en el diagnòstic de la situació conjuntament amb el seu tutor/a i a partir d’aquí
establir els factors de risc, factors de protecció, factors a millorar i factors a mantenir, del seu
desenvolupament personal. Aquest factor comporta un autoconeixement del infant i
adolescent, que ha de servir per establir els objectius a aconseguir. El paper del tutor/a és de
guia i orientador del procés d’elaboració, desenvolupament, i avaluació de l'instrument.
Per a la fase d’elaboració el tutor/a es reunirà amb l’infant i adolescent i en cada sessió
treballaran un àmbit del PEI. A la primera sessió el tutor/a explicarà al infant i adolescent en
què consisteix el PEI i quina és la seva finalitat, a més de posar molt èmfasi en el fet que és un
instrument dinàmic, que anirà canviant en funció del desenvolupament de l’infant i adolescent
i que té una importància rellevant per al desenvolupament personal de l’infant i adolescent. A
cada sessió posterior es treballarà un àmbit, tant en el que fa al diagnòstic com en relació als
objectius a aconseguir, metodologia, recursos, agents i avaluació.
 Participació dels infants i adolescents en possibles projectes

Els infants i adolescents han de participar de forma activa en la dinàmica de funcionament del
centre, per tant, han de poder expressar les seves motivacions, intencions, interessos i el
centre, prenent com a referència els objectius establerts al PEC, el RRI i els objectius del PEI.
Existeixen diferents canals de comunicació dels infants i adolescents amb els professionals del
centre per a recollir la informació pertinent. A partir de les tutories, les assemblees o
simplement de la comunicació entre infants i adolescents i professionals del centre d'atenció
directa, es pot detectar els interessos i motivacions. Un cop es té aquest coneixement, a les
reunions d’equip es valorarà la pertinença d’elaborar el projecte, i en cas afirmatiu, es crearà
una comissió de treball formada per educadors/res i infants i adolescents del centre.
En aquests projectes es fomentarà la participació de l’infant i adolescent a més de la

responsabilitat i el compromís vers als objectius establerts als projectes.
Pàg. 46 de 126 06/2018

BLOC 2: ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

L’ORGANIZACIÓ I ESTRUCTURA DEL CENTRE
4.1 N ORMES D ’ ADSCRIPCIÓ I ORGANIT ZACIÓ D ’ EDUCADORS / ES
ALS DIFERENTS ESPAIS
La dinàmica de funcionament del centre engloba el treball en diferents àrees, a les quals
s’assigna un/a educador/a referent. És la coordinació de l’equip educatiu, amb el vist-i-plau de
la Direcció, l’encarregada d’adscriure als educadors/es a les àrees i donar-li les indicacions
pertinents amb la finalitat de donar un servei de qualitat. En tot cas, des de la Direcció es
supervisa la tasca de l’educador/a en cada àrea amb la finalitat de millorar l’atenció que es
dona als nois atesos al centre. Aquesta supervisió de la tasca educativa es realitza sota criteris
d’adequació, pertinença, suficiència i eficiència de la tasca educativa.
Tot i així, es preveu la flexibilització de les àrees en funció de la necessitat de la dinàmica de

funcionament del centre. És responsabilitat de la Direcció del Centre, establir les àrees d’actuació.
Per altra banda, sempre que un educador/a que té assignat un àrea, l’abandoni per qualsevol
motiu, aquest ho ha de comunicar de forma obligatòria i immediatament a la Coordinació, perquè
aquest estableixi la substitució més pertinent.
Les àrees de funcionament establertes al centre, la finalitat i organització són les següents:
Cal dir que en cas de vacances, i prèvia planificació, la direcció i coordinació del centre
explicaran i detallaran a l’equip educatiu quins professionals es faran càrrec de supervisar i
controlar les diferents àrees que quedin descobertes.
Medicació
Definició de l’àrea Contempla el compliment de totes les prescripcions mèdiques

que han de seguir els infants i adolescents atesos, derivades
dels serveis sanitaris.
Competències - Preparar la medicació que han de prendre els infants i
desenvolupades en aquest adolescents
espai - Controlar que els infants i adolescents es prenen la
medicació
- Explicar als infants i adolescents el perquè de la medicació
que han de prendre
- Omplir el formulari corresponent de registre de
seguiment de la medicació
- Informar al tutor/a de qualsevol incidència al respecte
- Controlar la farmaciola del centre
- Coordinació amb la farmàcia per garantir la correcta
disposició dels medicaments
Pàg. 47 de 126 06/2018

- Comunicar a la Direcció qualsevol incidència al respecte
Criteris d’assignació de S’assigna un professional del torn de matí per les tasques de
l’educador/a preparació i gestió.
Cada torn de treball tindrà un/a educador/a encarregat/da de
l’administració de la medicació en el seu torn.
 Roba/ higiene
Definició de l’àrea És l’àrea vinculada al control de les pertinences personals dels

infants i adolescents pel què fa als productes de roba i
d’higiene.
Competències - Controlar la quantitat de roba per infant i adolescent.
desenvolupades en aquest - Gestionar les compres necessàries.
espai - Gestionar l’assignació de productes d’higiene.
- Administrar els productes d’higiene a cada infant i
adolescent.
- Vetllar pel control i el bon ús dels productes.
Criteris d’assignació de El/la Coordinador/a
l’educador/a
- Deures i tasques escolars
Definició de l’àrea És l’àrea encarregada de supervisar i guiar el taller de reforç

escolar, tenint en compte les necessitats i característiques de
Competències - Orientar i donar suport escolar.
desenvolupades en aquest - Planificar el material necessari per cada infant i
espai adolescent.
- Dinamitzar i supervisar les tasques escolars.
- Comunicar al tutor/a aspectes destacables de cada infant i
adolescent.
Criteris d’assignació de S’assigna un professional del torn de tarda.
l’educador/a
- Hort
Definició de l’àrea Fa referència a la gestió de l’espai d’exteriors on els infants i

adolescents planten diferents verdures i hortalisses en funció
de l’època de l’any.
Competències - Orientar i donar el suport necessari als infants i
desenvolupades en aquest adolescents per poder realitzar les tasques de
espai manteniment de l’hort.
- Planificar el material necessari per realitzar les tasques.
Pàg. 48 de 126 06/2018

- Diagnosticar, planificar i distribuir les feines a realitzar

- Controlar que els infants i adolescents realitzin les tasques
amb la seguretat pertinent.
- Dinamitzar i supervisar les tasques realitzades.
- Comunicar al tutor/a aspectes destacables i importants
dels infants i adolescents.
Criteris d’assignació de Hi ha un educador de cada torn responsable de les tasques de

l’educador/a l’hort. El criteri d’assignació està relacionat amb la motivació i
coneixement que pugui tenir l'educador/a en relació a les tasques
de l’hort. En cas de què no hi hagi cap personal disposat a assumir
de forma voluntària les tasques educatives a l’hort, aquest espai
s’inclourà en el quadrant que contempla la totalitat d’espais.
- Propostes de programació de cap de setmana
Definició de l’àrea Fa referència a les sortides que realitzen els infants i

adolescents acompanyats d’educadors/es i que tenen com a
finalitat gestionar i gaudir de forma profitosa el temps de
lleure. Les sortides seran planificades conjuntament amb els
infants i adolescents atesos què hi participaran de forma
activa.
Competències - Fomentar la participació activa per part dels infants i
desenvolupades en aquest adolescents en la selecció de les sortides a realitzar.
espai - Planificar i gestionar el material necessari per realitzar les
sortides
- Dinamitzar la sortida
- Controlar que els infants i adolescents mantinguin un
comportament cívic i pertinent durant la sortida
Criteris d’assignació de S’assignarà un responsable de la programació trimestral
l’educador/a d’activitats i s’executarà amb els educadors/es de cap de
setmana.
- Escoles i recursos formatius
Definició de l’àrea És l’àrea en què es fa cerca de recursos formatius que puguin

ser d’interès per als infants i adolescents, es gestiona la
derivació dels infants i adolescents als recursos i se’n fa el
seguiment educatiu.
Competències - Vetllar per la bona coordinació amb els recursos.
desenvolupades en aquest - Fer una recerca d’ escoles i recursos adients a cada infant i
espai adolescent.
- Coordinar amb els tutors/es l’assignació dels recursos.
Criteris d’assignació de S’assigna un professional del torn de matí per les tasques de
Pàg. 49 de 126 06/2018

l’educador/a preparació i gestió.
- Pagues
Definició de l’àrea Consisteix en actualitzar, mantenir i controlar l’assignació

econòmica setmanal als infants i adolescents.
Competències - Controlar el sistema motivacional d’aplicació que
desenvolupades en aquest determina la quantitat a assignar als infants i adolescents.
espai - Consensuar/ coordinar amb els/les tutors/es les
indicacions per l’assignació setmanal.
- Lliurar l’assignació setmanal, exposant als infants i
adolescents tant el reforç positiu com la minoració
motivada de la paga.
- Efectuar el registre econòmic pertinent
Criteris d’assignació de El responsable de l’àrea és la Coordinació de l’equip educatiu.
l’educador/a
- Transport
Definició de l’àrea Està relacionat amb la distribució de targetes de transport i la
supervisió del seu ús.
Competències - Controlar que els infants i adolescents fan un bon ús de
desenvolupades en aquest les targetes de transport.
espai - Coordinar l’assignació de targetes per infant i adolescent.
Criteris d’assignació de L’àrea està assignada a la Direcció del Centre.
l’educador/a
- Vehicles
Definició de l’àrea Està relacionada amb el servei de trasllats que es realitza amb
el vehicle del centre, així com amb el manteniment del cotxe.
Competències - Traslladar als infants i adolescents des del centre fins
desenvolupades en aquest l’estació pertinent.
espai - Complir en la mesura del possible els horaris establerts a
les estacions de tren.
- Realitzar qualsevol altre trasllat des del centre
- Controlar que els infants i adolescents fan un bon ús del
vehicle
- Realitzar el registre de manteniment del vehicle
- Coordinar les reparacions correctives i preventives
necessàries.
Criteris d’assignació de S’assignarà una persona per torn per als desplaçaments,
l’educador/a seguint els següents criteris:
- Tenir carnet de conduir
- Mostrar voluntat de realitzar els trasllats
Pàg. 50 de 126 06/2018

- En cas que no hi hagi educadors/es voluntaris per aquesta

tasca, s’assignarà des de la Direcció o la Coordinació.
4.2 N ORMES D ’ ADSCRIPCIÓ DELS EDUC ADORS / ES COM A

TUTORS / ES DEL S INFANTS I ADOLESCENT S
Com entenem l’espai de tutoria?
La tutoria és un espai de caràcter setmanal que disposa el infant i adolescent per verbalitzar
les seves pors, angoixes, dubtes, demandes. És un espai per ser escoltat, reforçat, orientat i en
el que pot rebre, per altra banda, suport emocional. D’aquesta forma ens permet
individualitzar i personalitzar la intervenció educativa amb la finalitat d’assolir el màxim
desenvolupament personal de l’infant i adolescent.
En el moment en el que l’adolescent ingressa al centre, es realitza la entrevista de benvinguda

amb l’Equip Directiu. En aquesta entrevista, s’informa al infant i adolescent de la seva situació
jurídic - administrativa, del funcionament del Centre i se li presenta als educadors/res que
estan treballant en aquest moment. Aquest mateix dia o com a molt al dia següent (per tal de
poder tenir temps per a una primera valoració), se li informarà a l’infant i adolescent de qui
serà el seu tutor/a.
El nombre màxim de infants i adolescents que pot tutoritzar un educador/a serà de 3

adolescents.
Criteris d’assignació
En relació als criteris d’assignació, es tindran en compte factors com els antecedents personals
del infant i adolescent i les seves característiques individuals. Aquests criteris, estan ordenats
per importància i fan referència a:
- Equilibri en el nombre d’ infants i adolescents tutoritzats per part de l'Equip Educatiu.
- Perfil de l'educador/a en relació a les necessitats de l’infant i adolescent
- Facilitat de comunicació amb l’infant i adolescent
- Si és possible tutor/a i cotutor/a seran de diferent sexe, a fi de què tingui dos referents
adults complementaris i en les absències del tutor el noi no es senti desatès.
- Organització interna de l'Equip Educatiu
- Coincidència d’horaris entre tutor/a i infant i adolescent
En relació als co-tutors/res, els criteris d’assignació són els mateixos que per als tutors/res.
Qui són els tutors?

El/la tutor/a és l’educador/a que actua com a figura referencial de l’adolescent al llarg de la
seva estada al Centre; els/les educadors/es del torn de matí i tarda seran els responsables
d’assumir la funció de tutor/a.
Pàg. 51 de 126 06/2018

En el moment en el que se li presenta el tutor/a l’infant i adolescent, es produeix la primera

entrevista tutorial en la que se li explica en què consisteix la funció tutorial, se li informa de la
figura del co-tutor i s'estableix l'horari per a la realització de les entrevistes tutorials. S'ha de
destacar que com a mínim ha d'haver una entrevista tutorial a la setmana.
Les competències i responsabilitats del tutor/a són:

 Proporcionar un espai on el infant i adolescent pugui expressar les seves inquietuds,
motivacions, interessos, expectatives, etc.
 Orientar la intervenció educativa al voltant de les inquietuds, motivacions, interessos, i
expectatives dels infants i adolescents.
 Actuar com a figura referencial de l’adolescent al llarg de la seva estada al Centre.
 Ajudar al infant i adolescent a conèixer-se a si mateix i diagnosticar les seves potencialitats
i limitacions.
 Promoure la participació de l’infant i adolescent en la dinàmica del centre.
 Donar el suport necessari (emocional, orientació, acadèmic, etc.) a l’adolescent amb la
finalitat d’aconseguir els objectius establerts al PEI
 Proporcionar l’ infant i adolescent tots els objectes de primera necessitat (productes per al
bany, roba, etc.).
 Realitzar el Protocol d’Observació als 15 dies d’estada del infant i adolescent al centre.
 Realitzar el PEI als 45 dies d’estada de l’adolescent al centre.
 Coordinar-se amb el centre d'ESO per al seguiment escolar de l’infant i adolescent.
 Coordinar-se amb la metgessa per realitzar el seguiment sanitari de l’adolescent.
 Coordinar-se amb el co-tutor/a de l’infant i adolescent per unificar criteris i metodologies
d’actuació.
Convé subratllar que els tutors/res seran els responsables de realitzar les tutories amb
l’adolescent, sí bé qualsevol educador/a de l’Equip Educatiu i de qualsevol torn podrà atendre
les seves demandes.
Qui són els co-tutors?

El co-tutor té la funció de ser el referent de l’adolescent en els espais de temps en el que no hi
és el seu tutor/a. Els educadors del torn de cap de setmana - nits, per qüestions relatives al seu
horari de caràcter rotatiu, assumeixen la funció de co-tutors/res, amb la finalitat de fer un
seguiment i intervenció amb els adolescents dels quals són referents, i en permanent
coordinació amb els tutors/res, deixant-ho per escrit en el full de seguiment de l’ infant i
adolescent .
Les obligacions i les responsabilitats del co-tutor/a són les mateixes que les del tutor/a, a
excepció de la responsabilitat en la elaboració del protocol d’observació, PEI, informes tècnics
de seguiment; en aquest casos la seva responsabilitat és la de participar i col·laborar en la
elaboració d’aquests documents.
Espai per a la realització de les tutories
Pàg. 52 de 126 06/2018

Les tutories es portaran a terme al despatx d’educadors. També es poden realitzar tutories en
espais menys formals que acordaran entre el infant i adolescent i el seu tutor/a.
Quan es fan les tutories?

Les tutories poden ser pactades, dia i hora amb el noi, en funció de la necessitat d’aquest i a
petició d’ell. Es podran realitzar tantes tutories com siguin necessàries al llarg d’una setmana,
tot i que l‘ infant i adolescent haurà de poder respectar que la tutoria no es porti a terme en el
mateix instant en el que es realitza la demanda.
En tot cas, sempre es realitzarà com a mínim una tutoria setmanal. El temps de durada de la
tutoria variarà segons l’infant i adolescent i els temes que es tractin, tot i així és recomanable
que el temps d’aquesta no sigui inferior a 1 hora.
A més, es pren en consideració que la tutoria no interfereixi en la dinàmica de normal
funcionament del centre.
Canvi de tutor/a o co-tutor/a

Es pot donar el cas de què la relació entre tutor/a o co-tutor/a no sigui la més adequada, donat
que a vegades es pot establir una barrera psicològica entre adolescent i tutor/a que dificulta
molt la intervenció educativa. En aquest cas, el canvi de tutor/a o co-tutor/a el pot demanar
tant el infant i adolescent, com tutor/a o el co-tutor/a, i serà sota la valoració de l’Equip
Educatiu i Equip Directiu del centre, que es procedirà a realitzar-se si es creu pertinent, seguint
els criteris abans esmentats.
Metodologia de la Tutoria
Com hem fet referència anteriorment, entenem que la tutoria és l’espai socioeducatiu on
s’individualitza i personalitza la intervenció educativa amb l’infant i adolescent amb la finalitat
de poder contribuir al seu creixement personal. Sota aquesta concepció de la tutoria, hem de
poder diferenciar entre la tutoria més informal que es inherent a tota acció educativa al llarg
de les 24h del dia (l’educador/a s’erigeix com a model, guia, orientador, etc.), de la tutoria
formal en la que es treballen de forma explícita els objectius reflectits al PEI i en la que per
altra banda l’infant i adolescent pot explicar al seu tutor/a les seves inquietuds, motivacions,
interessos, expectatives, etc. En aquest espai de tutoria més formal, s’avaluen els objectius
establerts al PEI i es donen orientacions i el suport necessari per poder assolir-los, mentre que
en la tutoria informal ( que es pot realitzar en qualsevol moment del dia i en qualsevol àmbit)
l’educador/a mostra, guia i orienta a l’infant i adolescent sobre la marxa.
Un aspecte imprescindible de la tutoria és el fet de què aquesta s’ha de planificar abans de

portar-la a terme. Això vol dir que hem de prendre com a referència els objectius que estan
establerts al PEI o per altra banda algun aspecte important que hagi sorgit darrerament i que
condiciona de forma significativa el desenvolupament personal del infant i adolescent. En tot
cas, sempre hem de pactar al voltant dels continguts que treballarem a la tutoria, i consensuar-
los amb el infant i adolescent. Per altra banda també hem de prendre en consideració quin
tipus de metodologia utilitzarem en la tutoria, és a dir, quines seran les accions i el paper que
jugarà el tutor/a, així com els recursos necessaris.
Pàg. 53 de 126 06/2018

Una vegada en l’acció tutorial, hem de fomentar que l’infant i adolescent participi de forma
activa, i per tant que arribi per ell mateix a extreure conclusions i noves línies de treball per
assolir els objectius, evitant, en la mesura del possible, dir-li de forma directa el que ha de fer,
pensar, etc.
Un altre factor a considerar en la tutoria és el fet de realitzar una escolta activa al voltant del
que explica l’infant i adolescent, realitzant un exercici d’empatia per valorar la informació de
forma més pertinent. Per altra banda a les tutories intentarem evitar realitzar discursos morals
que no tenen cap tipus d’impacte en el desenvolupament de l’infant i adolescent, i ens pot
allunyar més a nivell de vincle.
Com hem explicat anteriorment, s’ha de fomentar que sigui l’infant i adolescent que verbalitzi
allò que ha de fer per assolir l’objectiu establert i per altra banda ha de ser ell mateix qui arribi
a extreure quines seran les evidències comportamentals que fonamentin l’assoliment dels
objectius. Tant les accions a realitzar com les evidències comportamentals han de quedar
recollides en el registre tutorial i en aquest mateix full quedarà reflectit quin dia i a quina hora
serà la següent tutoria.
En el centre podem fer referència a 3 moments claus en les tutories:
Tutoria d'acolliment
En aquesta tutoria el tutor/a i co-tutor/a comencen a establir vincle amb l’ infant i adolescent,
li expliquen el funcionament i la dinàmica del centre, li informen de quina és la tasca del
personal educatiu i la finalitat de les tutories.
Tutories de procés
Com ja hem explicat anteriorment, ha d’haver-hi al menys una tutoria formal a la setmana en
la que es treballarà per una banda a partir dels objectius establerts al PEI de cada infant i
adolescent i per l’altra, a partir de les inquietuds, motivacions, i necessitats que expressin
aquests. És molt important establir un vincle òptim amb l’ infant i adolescent i que aquest es
responsabilitzi dels acords als que s’arriben a les tutories, tot plegat fomentant la participació
activa.
Tutories de desinternament
El desinternament d'un infant i adolescent del centre sempre és un moment delicat que pot
esdevenir per aquest una situació d’estrès. És per aquest motiu que s'ha de planificar amb
temps i treballar les possibles angoixes, pors i contres que puguin emergir en el procés.
L'Equip Directiu comunicarà al infant i adolescent, en presència del tutor/a i/o co-tutor/a, la
data de desinternament i el destí d'aquest. Posteriorment, en les tutories successives,
s’aclariran el dubtes que pugui tenir el infant i adolescent i se li oferirà el suport que calgui, per
tal de què el procés sigui el menys traumàtic possible.
Pàg. 54 de 126 06/2018

4.3 N ORMES SOBRE ELS CANA LS I MECANISMES DE R ESOLUCIÓ

DE CONFLICTES I SITU ACIONS D ’ URGÈNCIA .
Què considerem com a conflicte?
Es pot considerar que es dóna un conflicte quan dos o més persones del centre, ja sigui
personal educatiu, infants i adolescents atesos, o personal no professional, mantenen
interessos contraposats i entren en contraposició. Des d’aquest punt de vista podem fer
referència a que un conflicte pot ser lleu i per tant no implica la urgència de resolució d'aquest
o no està en perill la integritat física de cap persona o pot ser greu, i per tant arribar a una
situació d’urgència, perquè no admet espera i/o la integritat física d’alguna persona està en
perill.
Intervenció davant un conflicte lleu

Davant un conflicte lleu, serà l'Equip Educatiu qui l’ha de resoldre de forma autònoma. En tot
cas pot tenir l’assessorament tècnic de l'Equip Directiu, però aquest últim no intervindrà. En
aquest cas, l'educador/a que detecti la situació actuarà seguint les següents fases:
a. Identificació de la situació: Què ha passat? / Quines parts estan implicades? / Què és el
que demanen?
b. Valoració de la situació per establir solucions, amb la participació activa dels infants i
adolescents.
c. Establiment de les alternatives de solució i les seves conseqüències
d. Seleccionar una alternativa de solució
e. Administrar els contingents necessaris per portar a terme l’acció (coordinació amb la
resta de l'equip de professionals)
f. Deixar registrat al diari el conflicte succeït, les parts implicades, les solucions i les
respostes educatives, si calen.
Intervenció davant una urgència

Com hem esmentat anteriorment, podem considerar una urgència quan emergeix una situació
en la que es posa en perill de manera manifesta la vida o la integritat física o psíquica d’un noi,
de qualsevol treballador del centre o de béns materials del recurs (incendis, agressions,
amenaces, autolesions, destrossa de mobiliari i similars) o bé, la situació esdevinguda no
admet espera, com seria el cas de problemes amb l’electricitat, aigua, gas, etc. També hem
d’entendre que una situació és d’urgència en el moment que s’ha de posar en marxa el pla
d’emergències o que pot haver-hi una defunció.
Criteris i procediment al hora d’utilitzar la sala de reflexió

Es poden donar situacions en les que la conducta o l’actuació violenta d'un infant i adolescent
requereixi la intervenció immediata de l'Equip Educatiu per contenir-la. Davant aquestes
situacions, caldrà una acció contenidora i el trasllat de l’infant i adolescent al seu dormitori. Les
situacions que requeriran d'una acció contenidora per part de l'Equip Educatiu, seran aquelles
en les que la conducta violenta del infant i adolescent suposi un perill per:
- La pròpia integritat de l’ infant i adolescent
Pàg. 55 de 126 06/2018

- La seguretat i la integritat de la resta d’ infants i adolescents

- La seguretat i la integritat dels professionals del centre o d’altres persones
- La integritat dels bens físics i mobiliaris del centre
Alhora de realitzar una contenció física i/o espacial de l’infant i adolescent, l'Equip Educatiu ha
de regir-se pels següents principis:
- Necessitat de contenció: la contenció serà el darrer recurs que s'ha de aplicar quan les
respostes educatives, s'han esgotat i no han obtinguts els resultats desitjats.
- Proporcionalitat: la acció de contenció ha de ser proporcional a la conducta que
mostra l’ infant i adolescent i que es vol reduir.
- Prevenció: L'Equip Educatiu del centre mai utilitzaran aquest tipus d’actuacions amb
caràcter punitiu o sancionador. L’actuació sempre es regirà en el sentit de prevenir un
mal major pel infant i adolescent.
- Excepcionalitat: Aquestes actuacions tenen caràcter excepcional i mai es consideraran
pràctiques habituals de la intervenció socioeducativa.
Metodologia de la contenció física i/o espacial de l’ infant i adolescent

Les accions a desenvolupar en el moment en el que un infant i adolescent desenvolupi una
conducta violenta que requereixi l’actuació contenidora per part de l’Equip Educatiu seran
les següents:
- La primera opció sempre serà el trasllat de l’infant i adolescent a la seva habitació amb
la finalitat de què disminueixi el seu estat d’alteració conductual i poder, amb
posterioritat, realitzar una intervenció educativa.
- En cas de què l’ infant i adolescent es negui a anar al dormitori, l'Equip Educatiu
realitzarà diferents intervencions educatives per persuadir aquesta conducta, deixant
com a última opció la contenció física i/o espacial de l’infant i adolescent.
- En cas d'haver de realitzar la contenció, l'Equip Educatiu, abans de tot, aïllarà al infant i
adolescent de la resta d’iguals del centre, i amb posterioritat, el traslladarà a la seva
habitació actuant sota els principis esmentats anteriorment.
- Un educador del torn comunicarà a l’Equip Educatiu, mitjançant el corresponent full
d’incidència, els fets succeïts i les respostes educatives preses.
- Actuacions a realitzar en cas de situacions d’urgències:
1. En cas de descompensació d’un infant i adolescent (crisi d’ansietat, agitació, nerviosisme) la

Direcció del Centre o la Coordinació de l’equip educatiu gestionarà a l'Equip Educatiu per
conduir al infant i adolescent a la seva habitació. En el cas de què l’infant i adolescent estigui
molt nerviós i corri perill la seva integritat física o psíquica, la del personal del centre o bé els
béns materials del recurs, aquest serà traslladat a la seva habitació. De forma paral·lela es
valorarà el fet de trucar al servei d’emergències 112 per poder atendre les necessitats del
infant i adolescent. Si finalment el infant i adolescent ha d’anar a l’hospital en ambulància, ho
farà acompanyat d'un/a educador/a.
Pàg. 56 de 126 06/2018

Davant aquesta situació, la Coordinació de l’equip educatiu es comunicarà amb la Direcció del
Centre, per informar del desenvolupament dels fets i rebre el suport necessari. Posteriorment
l'Equip Educatiu redactarà el full d’incidències relacionat amb la situació i serà l'Equip Directiu
del centre qui donarà el seu vist i plau i enviarà aquest full a la DGAIA.
2. En cas de què un infant i adolescent agredeixi a algun altre noi o professional del centre.
En aquest cas, l’Equip Educatiu actuarà de forma ràpida per evitar conseqüències majors. Es
valorarà l’estat emocional de l’adolescent i si pot continuar fent mal a la víctima, alguna altra
persona o algun bé material.
Si el noi no es calma i la situació pot arribar a ser incontrolable, per part de l’Equip Educatiu,
s’avisarà als Mossos d'Esquadra. En tot cas, la intervenció educativa que es realitzarà quan
existeix una agressió entre infants i adolescents del centres seguirà les següents fases:
a. Sol·licitar l’ajut d'un altre educador/a
b. Calmar la situació conflictiva i separar als infants i adolescents en el cas de què existeixi
agressió.
c. Contenir l’agressivitat física i/o verbal del infant i adolescent. En el cas de què no es
pugui controlar, s’avisarà als Mossos d'Esquadra. En aquest cas, informar també a la
Direcció del Centre.
d. En cas de què algun dels infants i adolescents estigui descontrolat i pugui posar en perill
la seva integritat física o psíquica, la del personal de centre o bé els béns materials del
recurs,
e. Si el infant i adolescent no està descontrolat, se’l retirarà de la dinàmica, passarà a la
seva habitació i es realitzarà la pertinent intervenció educativa.
f. Atendre a la víctima, tant des del punt de vista físic, com psíquic.
g. L’educador/a, informarà a l’Equip Directiu dels fets.
h. La intervenció educativa amb l’agressor tindrà la finalitat d’aclarir la situació, explicar al
infant i adolescent formes cíviques per a resoldre els conflictes i comunicar la resposta
educativa que pot contemplar:
- Retirada de privilegis
- Realització d’una carta de disculpes
- Tasques reparatòries al centre
- Treball conjunt entre els implicats en l’agressió
i. Oferir i promoure la possibilitat a la víctima de denunciar al seu agressor

j. Posteriorment l’Equip Educatiu redactarà el full d’incidències relacionat amb la situació i
serà l'Equip Directiu del centre qui donarà el seu vist i plau i enviarà aquest full a la
DGAIA.
La intervenció educativa que es realitzarà quan existeix una agressió d'un dels infants i
adolescents a un professional del centre seguirà les següents fases:
a. Sol·licitar l’ajut d'un altre educador/a
Pàg. 57 de 126 06/2018

b. Calmar la situació conflictiva i separar a l’infant i adolescent en el cas de què existeixi

agressió.
c. Contenir l’agressivitat física i/o verbal de l’infant i adolescent. En el cas de què no es
pugui controlar, s’avisarà als Mossos d'Esquadra. En aquest cas, informar també a la
Direcció del Centre.
d. Si l’infant i adolescent no està descontrolat, se’l retirarà de la dinàmica, passarà a la seva
habitació i es realitzarà la pertinent intervenció educativa.
e. Atendre a l'educador/a, tant des del punt de vista físic, com psíquic. El personal agredit
anirà a fer-se les cures corresponents a l’ambulatori. En el cas de què el servei ambulatori
estigui tancat, el professional anirà al centre hospitalari més proper.
f. S’ informarà a l’Equip Directiu dels fets.
g. La intervenció educativa amb l’agressor tindrà la finalitat d’aclarir la situació, explicar al
infant i adolescent formes cíviques per a resoldre els conflictes i comunicar la resposta
educativa que pot contemplar:
- Retirada de privilegis
- Realització d’una carta de disculpes
- Tasques reparatòries al centre
- Treball conjunt entre els implicats en l’agressió
h. Oferir i promoure la possibilitat a la víctima de denunciar al seu agressor
i. Posteriorment l’Equip Educatiu redactarà el full d’incidències relacionat amb la situació i
serà l'Equip Directiu del centre qui donarà el seu vist i plau i enviarà aquest full a la
Direcció Tècnica de l’Entitat i a la DGAIA.
3. Adolescent que es troba en possessió de substàncies tòxiques o d’altres objectes que

poden posar en perill la integritat física o psíquica dels infants i adolescents atesos o bé dels
professionals que treballen al centre.
Fonamentació de l'escorcoll
Les accions a desenvolupar en el moment en el que l’Equip Educatiu té sospites de què un o
més infants i adolescents poden estar en possessió de substàncies tòxiques o d’altres objectes
perillosos, s’emmarquen i fonamenten en el deure que se li atribueixen als responsables de
l'acció educativa de vetllar i tenir cura dels infants i adolescents tutelats. Aquestes accions
tenen una finalitat preventiva i educativa de la personalitat del infant i adolescent.
En el moment en el que l'Equip Educatiu es troba amb sospites, es procedirà a realitzar un

escorcoll, definit com l'acció mitjançant la qual, se li demana al infant i adolescent que de
forma voluntària mostri les seves pertinences, tant les que porta a sobre com les que guarda a
la seva habitació, a l’Equip Educatiu. Com hem esmentat abans, els motius que justifiquen
l'acció d’escorcoll fan referència a la prevenció i seguretat dels infants i adolescents atesos al
centre i a l’educació dels mateixos.
Objectes i substàncies que fonamenten l'acció de l’escorcoll

Aquests instruments, objectes o substàncies són:
Pàg. 58 de 126 06/2018

a. Substàncies estupefaents, fàrmacs o begudes alcohòliques

b. Substàncies inflamables, petards, armes o estris de defensa o bé qualsevol instrument
que pugui ser utilitzat per agredir a una altra persona.
c. Publicacions pornogràfiques o que puguin tenir un contingut inadequat (exaltació de la
violència, propaganda sectària, etc.).
En funció de les característiques dels objectes o substàncies trobades, la Direcció del Centre
valorarà la pertinença d’interposar la corresponent denúncia davant l’autoritat competent.
Sempre, òbviament prenent en consideració criteris educatius.
Qui fa l'escorcoll?
Les persones que poden desenvolupar l’acció de l’escorcoll són les que integren l’Equip
Directiu i l'Equip Educatiu. En tot cas, si és un educador/a el que portarà a terme l’acció, aquest
demanarà abans l’autorització corresponent a l’Equip Directiu, en el cas de què aquest es trobi
al centre. En el cas de què cap persona de l’Equip Directiu es trobi en el centre, l'Equip Educatiu
valorarà la pertinença o no de realitzar l’escorcoll i en el seu cas fer-lo.
En el cas de què l’ infant i adolescent es negui a col·laborar en l’escorcoll i dificulti de forma

significativa l'acció de l'educador/a, es valorarà el requeriment dels Mossos d'Esquadra per a la
seva intervenció i facilitar l’escorcoll.
Com es realitza l'escorcoll?

En primer lloc, sempre haurà d'haver unes sospites fundades de què l’infant i adolescent pot
tenir algun tipus de substància o objecte no premés.
Les passes a seguir en el cas de realitzar l'escorcoll seran les següents:
a. Demanar a l’ infant i adolescent que de forma voluntària lliure la substància o objecte que
se li demana. Per aquest motiu se li indicarà que es buidi les butxaques, bosses, calaixos, o
armaris del dormitori.
b. L'escorcoll es realitzarà en presència d'una persona de l'Equip Directiu del centre i en el
cas de què no puguin estar present, es realitzarà davant un altre educador/a.
c. L'escorcoll es portarà a terme en un espai privat i íntim allunyat de la presència de la resta
d’ infants i adolescents.
d. Sempre es procurarà que la persona que fa l'escorcoll sigui del mateix sexe que l’ infant i
adolescent.
e. En el cas de què s’hagi de contenir físicament una conducta violenta de l’infant i
adolescent, es realitzarà emprant la mínima força possible.
f. En el cas de realitzar l’escorcoll en el dormitori de l’infant i adolescent, se li demanarà que
buidi els armaris i calaixos, i en el cas de negativa per part d'aquest, serà l'educador/a qui
porti a terme aquesta acció, amb el màxim de respecte possible.
Registre de l’escorcoll
Un cop realitzat l’escorcoll es realitzarà un petit informe en el que s’especificaran les dades de
l’ infant i adolescent, el motiu que fonamenta l’escorcoll, qui ho realitza, que es troba i el destí
Pàg. 59 de 126 06/2018

dels objectes o substàncies trobades. En cas de trobar-se un objecte o substàncies no

permeses, la Direcció del Centre informarà a la DGAIA.
Un cop realitzat l'escorcoll, i en funció del objectes o substàncies que es trobin, es realitzarà la
corresponent intervenció educativa amb la finalitat de preservar la seguretat del mateix infant i
adolescent, com la de la resta d’iguals i professionals del centre.
En cas de trobar-se substàncies tòxiques es realitzarà una tutoria amb el noi, amb la finalitat de
conèixer les causes de la possessió i consum d’aquestes substàncies tòxiques i a partir d’aquí
orientar la intervenció educativa, bé a una prevenció primària o bé a una secundària. En funció
de la conducta de l’ infant i adolescent, i si es valora com a pertinent, intervindrà l'Equip
Directiu del centre. Sempre es valorarà la derivació de l’infant i adolescent a un recurs com
SPOTT o la Unitat Transcultural de la Vall d’Hebron per valorar el cas i orientar millor la
intervenció educativa.
4. Adolescent amb intent o idees de suïcidi o autòlisi.
En el cas d’intent de suïcidi es seguirà les següents fases:

- Avisar a un educador/a perquè truqui al 112
- Atendre al possible estat físic o psíquic del infant i adolescent
- Coordinar-se i informar de l’estat del infant i adolescent al servei del 112
- Aïllar la zona de la resta de infants i adolescents del centre
- Informar a l’Equip Directiu del centre
- Explicar el succeït als serveis d’emergències en el moment que arribin al centre
- Acompanyar a l’infant i adolescent a l’hospital
- Ajudar a la resta d’ infants i adolescents a gestionar les emocions derivades de l’impacte
del succeït.
- Direcció del Centre es posarà en contacte via telefònica amb la DGAIA per informar dels
fets
- Elaboració i lliurament a la DGAIA del corresponent full d’incidències.
- S’informarà a la Direcció Tècnica de l'Entitat.
En el cas d’idees de suïcidi es seguiran les següents fases:
- Realitzar un tutoria amb l’ infant i adolescent per poder obtenir informació al voltant de la
situació psicològica de l’infant i adolescent.
- Valorar la possibilitat de trucar al 112 si l’estat psicològic de l’ infant i adolescent així ho
requereix (estat molt alterat, exaltació significativa, agressivitat, etc.).
- Traslladar al infant i adolescent a la seva habitació.
- Posteriorment i quan l’ infant i adolescent estigui en un estat psicològic que ho permeti,
realitzar una intervenció educativa per part del tutor/a per aprofundir en les idees de
suïcidi.
- Valorar la derivació als serveis externs de salut mental
- Informar a la DGAIA del fets.
- S’informarà a la Direcció Tècnica de l'Entitat
Pàg. 60 de 126 06/2018

En el cas d’autòlisi es seguiran les següents fases:

- Valorar trucar al servei d’emergències o en tot cas el trasllat al l’hospital.
- Realitzar les primeres cures
- Aïllar a l’ infant i adolescent de la resta d’iguals
- Si l’estat psicològic ho permet, realitzar una intervenció educativa amb l’ infant i
adolescent per conèixer els motius que motiven la seva conducta.
- Informar a la DGAIA del fets.
5. Situacions de motins i/o de violència generalitzada

En el cas de produir-se una situació en la que el nivell de conflicte i/o violència faci del tot
impossible l’actuació educativa, es procedirà a actuar seguint les següents fases:
- Informar a l'Equip Directiu de la situació esdevinguda
- Intervenció per part de l’Equip Directiu, valorant la possibilitat de trucar al servei
d’emergències.
- En el cas de què l’Equip Directiu no es trobi al centre, l’Equip Educatiu valorarà la
pertinença o no de donar avís als serveis d’emergència. Posteriorment s’informarà el més
aviat possible a l'Equip Directiu.
- Si hi ha alguna persona ferida es procedirà a atendre-la i trucar als serveis d’emergència.
- S’aïllarà a la resta de infants i adolescents que no estan protagonitzant els incidents i se’ls
situarà en un lloc protegit.
- L’Equip Educatiu es situarà en un lloc on es pugui assegurar la seva seguretat física.
- L’Equip Directiu informarà a la DGAIA i a la Direcció Tècnica de l’entitat del fets i en el cas
de produir-se en cap de setmana, a la UDEPMI.
- Els fets i les persones implicades seran denunciades als Mossos d'Esquadra, per part de la
Direcció del Centre
- Posteriorment es realitzaran les corresponents accions tutorials i s’aplicarà la normativa
corresponent.
6. En cas d’intoxicació d'un o més infants i adolescents del centre

En el cas de produir-se una situació en la que un o més infants i adolescents es puguin
intoxicar, es procedirà a actuar seguint les següents fases:
- L'Equip Educatiu valorarà la possibilitat de trucar als serveis d’emergències o traslladar
directament al infant i adolescent/s al servei d’urgències de l’hospital.
- L’Equip Educatiu comunicarà a l’Equip Directiu els fets.
- Se li preguntarà al infant i adolescent què és el que ha pres i quan ho ha pres (tant sòlid
com líquid).
- S’aïllarà al infants i adolescents/s de la resta d’iguals.
- L’Equip Directiu informarà a la DGAIA i a la Direcció Tècnica de l'Entitat del fets i en el cas
de produir-se en cap de setmana, a la UDEPMI.
Pàg. 61 de 126 06/2018

7. En cas de consum de tòxics d'un o més infants i adolescents del centre

En el cas de produir-se una situació en la que un o més infants i adolescents puguin presentar
una situació d’inestabilitat física i/o psicològica com a conseqüència del consum de tòxics es
procedirà a actuar seguint les següents fases:
- L’Equip Educatiu valorarà la possibilitat de trucar als serveis d’emergències o traslladar
directament a l’ infant i adolescent/s al servei d’urgències de l’hospital.
- L’Equip Educatiu comunicarà a l’Equip Directiu els fets.
- Se li preguntarà a l’infant i adolescent què és el que ha pres i quan ho ha pres (tant sòlid
com líquid).
- S’aïllarà al infants i adolescents/s de la resta d’iguals. Se’l traslladarà a la seva habitació per
descansar i/o esperar als serveis mèdics d’urgències.
- L’Equip Directiu informarà a la DGAIA del fets.
8. En cas d’escapoliment d’un adolescent

En el cas de produir-se un escapoliment per part d'un dels infants i adolescents del centre, es
- La Direcció del centre o la Coordinació de l’equip educatiu comunicarà el fet als Mossos
d’Esquadra, i s’haurà de posar la denúncia de l’escapoliment via fax (M04) i entrar al
programa Sínia de DGAIA. Aquest document anirà degudament complimentat.
- Al retornar el infant i adolescent al centre s’haurà de retirar la denúncia també via fax
(M05) als Mossos d’esquadra i via telemàtica al Sínia de DGAIA.
- En el cas de què l’escapoliment s’allargui més d'una setmana, s’informarà per e-mail a la
DGAIA.
- Si es dóna el cas de què el infant i adolescent escapolit és retingut pels cossos de seguretat
i traslladat a la Fiscalia de Menors de Barcelona, un educador/a del centre es disposarà per
anar a recollir al infant i adolescent.
- Igualment, un educador/a anirà a recollir al infant i adolescent allà on s’hagi localitzat.
- En cas de localització a l’estranger, es coordinarà amb la EFI de la DGAIA referent del cas,
per tramitar el trasllat al nostre centre.
- Posteriorment es realitzarà la corresponent resposta educativa amb el infant i adolescent,
per part del seu tutor/a.
- En cas de que els infant i adolescent estigui tutelat al país d’origen, des del nostre centre es
realitzarà una coordinació amb el consolat del país en qüestió, en coordinació amb la EFI
referent de la DGAIA i amb el centre de referència al país , tot plegat per tramitar el retorn
al seu país.
9. En cas d’accident d'un adolescent

En el cas de què un infant i adolescent del centre pateixi un accident, es procedirà a actuar
seguint les següents fases:
- Si l’accident succeeix al centre es valorarà el impacte d'aquest en l’ infant i adolescent i la
pertinença o no de trucar als serveis d’emergències o ve el trasllat directe a l’hospital.
Pàg. 62 de 126 06/2018

- Es realitzaran les primeres cures seguint l’annex 2 del PLA D’EMERGÈNCIES DEL CENTRE.
- L'Equip Educatiu comunicarà els fets a l'Equip Directiu del centre
- S’aïllarà a l’infant i adolescent de la resta d’iguals
- Es gestionarà l’estat emocional de la resta d’ infants i adolescents que puguin estar
impactats per l’accident.
En el cas de què un infant i adolescent del centre pateixi un accident durant una sortida amb
educador/a, es procedirà a actuar seguint les següents fases:
- L'educador/a valorarà el impacte d'aquest en el infant i adolescent i la pertinença o no de
trucar als serveis d’emergències del 112.
- L'educador/a en el cas de trobar-se amb més infants i adolescents del centre, els situarà en
un lloc segur. Si hi han dos educadors/res del centre un/a es quedarà amb la resta de
infants i adolescents i l'altre atendrà al infant i adolescent accidentat.
- Es realitzaran les primeres cures al infant i adolescent.
- L'educador/a trucarà al centre per informar dels fets.
- L'Equip Educatiu comunicarà els fets a l'Equip Directiu del centre
- Si l'educador/a valora que ha de ser traslladat a un centre d’urgències, l'acompanyarà bé
en la mateixa ambulància o bé en taxi en el cas de què hi hagin més infants i adolescents.
- Es gestionarà l'estat emocional de la resta de infants i adolescents que puguin estar
impactats per l'accident.
10. En cas de defunció d'un infant i adolescent

En cas de defunció al centre d'un dels infants i adolescents atesos al centre, es procedirà a
actuar seguint les següents fases:
- L'Equip Educatiu aïllarà a la resta d’ infants i adolescents, avisarà al servei d’emergències
del 112 per informar dels fets succeïts i avisarà a l'Equip Directiu per informar de la
situació.
- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb la DGAIA i la Direcció Tècnica de
l’Entitat per informar de la defunció del infant i adolescent.
- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb la família per informar de la
defunció del infant i adolescent.
- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb els serveis funeraris per informa
de la defunció del infant i adolescent.
- L'Equip Educatiu donarà suport emocional a la resta d’ infants i adolescents.
- L'Equip Directiu gestionarà els tràmits relacionats amb la cerimònia, seguint la instrucció
Num1/2002, de 5 d'abril, per als casos de mort de menors sota la protecció de la DGAIA.
En cas de defunció fora del centre d'un dels infants i adolescents atesos al centre, es
Pàg. 63 de 126 06/2018

- L'Equip Educatiu avisarà a l'Equip Directiu per informar de la situació

- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb la DGAIA i la Direcció Tècnica de
l’Entitat per informar de la defunció de l’ infant i adolescent.
- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb la família per informar de la
defunció de l’ infant i adolescent.
- L'Equip Directiu es posarà en contacte via telefònica amb els serveis funeraris
- L'Equip Educatiu donarà suport emocional a la resta d’ infants i adolescents
- L'Equip Directiu gestionarà els tràmits relacionats amb la cerimònia, seguint la instrucció
Num1/2002, de 5 d’abril, per als casos de mort de menors sota la protecció de la DGAIA
11. En cas d’una urgència mèdica per part d'un educador/a

En cas d’una urgència mèdica per part d'un dels educadors/res del centre, es procedirà a
actuar seguint les següents fases:
- L'educador/a avisarà a la resta de l’Equip Educatiu
- L'educador/a es retirarà de forma immediata de la dinàmica de funcionament del centre.
- L'educador/a, conjuntament amb l'Equip Educatiu valoraran el fet de trucar als serveis
d’emergències o bé desplaçar-se a l’hospital. En funció de la gravetat, es pot dirigir a la
mútua de l’entitat.
- En tot cas l'educador/a serà atès seguint l’annex 2 del PLA D’EMERGÈNCIES DEL CENTRE.
- L'Equip Educatiu comunicarà a l'Equip Directiu els fets.
- L'Equip Directiu gestionarà la suplència del lloc de treball de l'educador/a, i ho posarà en
coneixement del serveis laborals de l’entitat.
12. Activament del Pla d’emergència

En cas de produir-se una situació d’emergència al centre (incendi, inundació, terratrèmol, etc.),
s’actuarà seguint el següent esquema:
- Detecció de la situació d’emergència per part d'un infant i adolescent o treballador del
centre.
- Avaluació de la situació d’emergències per part de l'educador/a que s’assabenta de la
situació i inici de les primeres accions.
- Avisar ràpidament a l’equip de direcció
- Assumpció per part del cap d’emergències de les seves funcions. En cas de no localitzar-se
al cap d’emergències, un educador/a agafarà les funcions d'aquest.
- Decisió sobre l’evacuació o no del centre (situar als infants i adolescents en un espai de
seguretat, en funció de la situació, bé dintre del centre o al punt de trobada.
- Comunicar la situació als serveis d’emergències del 112 i seguir les seves instruccions.
- Esperar l’arribada dels serveis d’emergència
L'Equip Directiu assumirà les funcions del cap d’emergències. En cas de què no es trobi cap
persona de l’Equip Directiu, aquesta funció serà assumida per la Coordinació de l’equip
educatiu i si aquest també està momentàniament fora del centre, les funcions les agafarà uns
dels educadors que hi hagi al centre.
- Les tasques que realitzarà el cap d’emergències són:
Pàg. 64 de 126 06/2018

 Decidir les mesures a prendre en cada situació

 Disposar d'una llista actualitzada d’infants i adolescents
 Ser informat de les incidències per part de la resta de l'equip
 Iniciar, rebre i mantenir la comunicació amb els serveis d’emergències.
Normes de conducta a seguir en l’evacuació del centre per part dels professionals
- Complir amb les instruccions del cap d’emergències.
- Comprovar que es pot realitzar la evacuació sense cap tipus de perill pels infants i
adolescents.
- Controlar que l’evacuació dels infants i adolescents es realitzi de forma ordenada.
- Controlar i revisar totes les dependències del centre per a que no quedi ningú.
- Un cop al punt de trobada, fer el recompte d’ infants i adolescents i informar-ne al cap
d’emergències.
- cap dels infants i adolescents o altres persones evacuades podran tornar al centre fins
que el personal autoritzat així ho indiqui.
En cas de produir-se una situació d’incendi al centre, es procedirà a actuar seguint les següents
fases:
- Quan algun professional del centre s’assabenti d'un incendi al centre, deixarà les
tasques que està realitzant i avisarà de forma immediata a l'Equip Directiu del centre o
en el seu defecte a la Coordinació de l’equip educatiu.
- La Coordinació avisarà a la resta de professionals dels centre i aquests deixaran les
tasques que estan realitzant.
- El cap d’emergències organitzarà l’evacuació dels infants i adolescents del centre. Per a
tal acció els educadors/es del centre realitzaran les següents accions:
 Complir amb les instruccions del cap d’emergències.
 Comprovar que es pot realitzar la evacuació sense cap tipus de perill per als
infants i adolescents.
 Controlar que l’evacuació dels infants i adolescents es realitzi de forma
ordenada.
 Controlar i revisar totes les dependències del centre per a que no quedi ningú.
 Un cop al punt de trobada, fer el recompte d’infants i adolescents i informar-
ne al cap d’emergències.
- Si el personal de centre coneix el funcionament del mitjans d’extinció intentarà
sufocar-lo. Si ho aconsegueix, la situació resultarà un conat d’emergències i la situació
d’incendi estarà controlada.
- En cas de no poder controlar-lo s’avisarà als serveis d’emergències del 112 i
posteriorment aquest personal acudirà al punt d’emergències.
- En el moment en el que arribin els serveis externs, el cap d’emergències es posarà a
disposició d’aquests.
- S’omplirà el full d’incidència corresponent i s’enviarà a la DGAIA
Pàg. 65 de 126 06/2018

Normes de conducta a seguir en l’evacuació durant un incendi

- L’ordre d’evacuació del centre ve donada pel cap d’emergències.
- S'ha de conservar la calma, NO CRIDAR ni POSAR-SE NERVIÓS doncs es pot estendre el
pànic.
- S'han de tancar el calaixos i armaris del lloc de treball.
- Desconnectar els aparell elèctrics
- Tallar el subministrament de gas
- Sortir del centre sense perdre temps en recollir els objectes personals
- Tancar les portes comprovant que no hi ha gent a l’interior dels despatxos dormitoris,
sales, etc.
- Caminar sense córrer cap a la sortida de la porta d’entrada.
- No empentar a la resta de persones del centre.
- En cas de què hi hagi fum dintre del centre, els professionals i infants i adolescents del
centre sortiran d'aquest ajupits i reptant.
- En cas de baixar escales del centre, extremar la precaució.
- En cas de quedar-se aïllat dintre del centre sense la possibilitat d’evacuació, el personal
haurà de taponar les obertures per evitar l’entrada de fum i es mantindrà en posició
estirada.
- Si per sortir del centre hi ha una filera d’infants i adolescents i professionals del centre,
no ens tenim que impacientar i esperar el torn cívicament.
- Un cop fora del centre, tant el personal com els infants i adolescents aniran al punt de
reunió.
- IMPORTANT REALITZAR UN RECOMPTE TANT DE INFANTS I ADOLESCENTS COM DE
PROFESSIONALS, per saber si alguna persona s'ha quedat dintre.
- NO es pot tornar a l'interior del centre fins que no es rebi la indicació corresponent.
En cas de produir-se una explosió o deflagració al centre, es procedirà a actuar seguint les
següents fases:
- La direcció del centre donarà l’ordre d’evacuació immediata cap al punt de reunió. Un
cop allà es procedirà a realitzar el recompte del personal. El cap d’emergències
s’encarregarà de tallar els subministraments de gas, i electricitat i avisar els serveix
d’emergències.
- En cas de què hi hagin ferits, aquests seran atesos seguint l’annex 2 del PLA
D’EMERGÈNCIES DEL CENTRE.
- S’informarà a la Direcció Tècnica de l'entitat
- S’omplirà el full d’incidència corresponent i s’enviarà a la DGAIA
En cas de produir-se un terratrèmol al centre, es procedirà a actuar seguint les següents

normes:
- Els educadors donaran indicacions als infants i adolescents per a que es refugiïn sota
d’una taula sòlida o similar, o bé en un angle de la paret.
- No evacuar el centre durant el terratrèmol.
Pàg. 66 de 126 06/2018

- El cap de d’emergències tancarà el subministrament de llum, aigua i gas.

- En el moment en què cesi el terratrèmol, es procedirà a l’evacuació del centre i trasllat
al punt de reunió. Un cop en aquest punt es procedirà al recompte de infants i
adolescents i personal de centre.
- S’avisarà als serveis d’emergències del 112 per informar dels fets.
- No es podrà entrar de nou al centre fins que el personal autoritzat no comprovi
l’estabilitat i resistència del centre.
- S'omplirà el full d'incidència corresponent i s'enviarà a la DGAIA
En cas de produir-se una inundació al centre, es procedirà a actuar seguint les següents
normes:
- El cap d’emergències valorarà la possibilitat d’evacuar el centre.
- S’abandonarà la zona de la planta baixa
- El cap d’emergències tallarà el subministrament elèctric, d'aigua i gas.
- La direcció avisarà als serveis d’emergències del 112 per informa dels fets.
- S'omplirà el full d'incidència corresponent i s'enviarà a la DGAIA.
13. En cas d’assetjament sexual

Es dóna quan emergeix qualsevol tipus de comportament verbal, no verbal o físic, no desitjat
d’índole sexual i que té com a objectiu atemptar contra la dignitat d’una persona (infant i
adolescent o professional del centre) o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant,
humiliant, ofensiu o molest. Aquesta conducta pot incloure tocaments, un llenguatge obscè,
bromes sexuals, comentaris sobre la superioritat d'un sexe sobre l'altre, etc. Es pot donar
entre el grup d’iguals o cap als professionals del centre. Fins i tot les conductes d’assetjament
sexual poden arribar a incloure abusos seriosos que impliquen activitat sexual. Hem de
prendre en consideració que qui decideix que una determinada conducta és sexualment
indesitjada correspon sempre a la persona receptora.
En aquests casos es realitzaran les següents accions:

- No encobrir la conducta del infant i adolescent
- El infant i adolescent serà retirat automàticament de la dinàmica de funcionament del
centre i traslladat a la seva habitació.
- Es realitzarà una intervenció tutorial amb la finalitat de recriminar-li la conducta mostrada i
profunditzar en les causes d’aquestes (influències d’iguals, experiències passades, etc.).
- Valoració del tutor/a de l’infant i adolescent amb l’Equip Directiu de la possibilitat de
derivar al infant i adolescent a un recurs extern.
Pàg. 67 de 126 06/2018

- L’Equip Directiu conjuntament amb el tutor/a del infant i adolescent efectuarà una
intervenció educativa amb l’ infant i adolescent per informar-li de la gravetat de la
conducta mostrada i informar-li de la resposta educativa que se’n deriva.
- L’Equip Directiu del centre oferirà el suport necessari a la persona assetjada en la denúncia
corresponent davant els Mossos d'Esquadra.
- S’omplirà el full d’incidència corresponent i s’enviarà a la Direcció Tècnica de l'Entitat i a la
DGAIA.
14. En cas d’agressió d'un professional del centre a un infant i adolescent

Davant una situació d’agressió física d'un educador/a a un dels infants i adolescents,
l’educador/a que ho presència comunicarà de forma immediata els fets a l’Equip Directiu del
centre. La intervenció a realitzar per part de l’Equip Directiu seguirà les fases següents:
- Obtenir la màxima informació per part tant de l’Equip Educatiu, educador/a que ha agredit
al infant i adolescent i del mateix infant i adolescent.
- En el cas de què hagi existit una agressió explícita, i hi hagin testimonis que poden donar
prova dels fets (diferenciant de les situacions violentes que es poden derivar d’una
contenció física o espacial), l'Equip Directiu retirarà de la dinàmica a l'educador/a.
- Com a guardador/a legal dels infants i adolescents atesos al centre, la direcció denunciarà
els fets als Mossos d'Esquadra. Per altra banda també informarà dels fets a la Direcció
Tècnica de l'Entitat, per valorar les mesures a acordar pel professional del centre.
- S’omplirà el full d’incidència corresponent i s’enviarà a la Direcció Tècnica de l'Entitat i a la
DGAIA.
- La Direcció del Centre facilitarà el restabliment de les relacions entre l'educador/a i l’
infant i adolescent, sempre que aquest últim estigui d’acord.
4.4 N ORMES DE DIRECCIÓ DE L PERSONAL I NORMES DE SELECCIÓ

DEL PERSONAL .
El responsable de la definició i implantació de la Política de personal del centre és la direcció

del recurs, sota la política de personal marcada i definida per la Direcció Tècnica de la Fundació
Mercè Fontanilles.
Els tipus de personal del Centre Lledoners és:

 Personal contractat
 Personal de pràctiques
 Personal extern
La gestió del personal del Centre es centralitza en el Servei de Recursos Humans del Centre de
Gestió, i engloba els següents aspectes:
 Fitxers de personal (retribuïts i voluntaris)
 Contractacions i baixes laborals
 Nòmines
Pàg. 68 de 126 06/2018

 Seguretat Social
 Assegurances
 Aspectes tributaris
 Prevenció de Riscos Laborals
 Descripció de llocs de treball
 Avaluació als recursos humans
 Pla de formació continuada
La retribució del personal del centre serà la que estableix el Conveni Col·lectiu de Treball de
Catalunya d’acció social amb infants, infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de risc
(codi 7902575).
Selecció del personal del centre

La selecció del personal professional del centre sempre es realitzarà prenent en consideració el
perfil professional prèviament definit per aquest lloc de treball. Per altra banda, la selecció del
personal es pot realitzar des del Centre Lledoners o bé des de la seu del Centre de Gestió.
La selecció combina mecanismes de promoció interna i de convocatòria externa. Per la

promoció interna es comunica la vacant al personal del recurs, entre altres serveis gestionats
per la Fundació i finalment a personal dels centres gestionats per les entitats integrants del
grup Coordinadora Sinergia Social. En la selecció del personal, la Direcció del Centre s’ocupa de
la selecció del personal educador. De la selecció de la Direcció del centre s’ocupa la Direcció
Tècnica de la Fundació.
Difusió de l’oferta laboral

La difusió de l’oferta de treball es realitza mitjançant la publicació als diferents portals de
cerca de feina, segons es valori pel lloc a cobrir segons en manual de gestió de recursos
humans del centre.
Per altra banda, també s’utilitzarà la base de dades que gestiona l’entitat, en la què s’arxiven
tots els currículums rebuts i que no han optat a llocs de treball.
La selecció dels currículums per optar a formar part de l'equip de professionals del centre, es
realitzarà prenent en consideració els següents criteris:
- Estudis finalitzats de la diplomatura, llicenciatura, Grau o habilitació corresponent.

- Experiència Professional dins de l’àmbit dels centres de protecció d'Infants i
Adolescents.
- Experiència professional en d’altres àmbits.
- Estudis complementaris relacionats amb l’àmbit específic del lloc de treball.
- Altres estudis .
a.- Requisits necessaris per accedir a la Direcció del Centre
Pàg. 69 de 126 06/2018

La titulació proposada per aquest perfil professional és la de llicenciatura o diplomatura

universitària, preferentment en l’àmbit de les ciències humanes i socials. En cas de persones
que actualment es troben fent les tasques de responsables del centre i no disposen de la
titulació abans esmentada, cal cercar una fórmula per convalidar aquesta experiència com a
alternativa a la titulació.
Les persones que assumeixin la responsabilitat de la Direcció del Centre han de tenir unes
característiques personals que facilitin d'entrada la bona realització de les funcions pròpies
d'aquest lloc de treball. Si bé moltes de les característiques es poden adquirir, potenciar i
millorar durant la formació, tant inicial com continuada, sempre és convenient tenir en compte
el perfil aptitudinal previ a l'inici de la formació.
b.- Requisits necessaris per accedir a l'Equip Educatiu del Centre

Els professionals de l'Equip Educatiu del centre han de tenir una diplomatura universitària o
Grau d'educació social o habilitació, amb una formació complementària específica en el camp
de la protecció a l'Infància i a l'Adolescència. Es recomana la participació en formacions
específiques d’atenció a la infància dels respectius col·legis professionals per incrementar la
qualitat del servei des de la intervenció.
Moltes de les característiques que defineixen el perfil aptitudinal es poden adquirir, potenciar i
millorar durant la formació, tant inicial com continuada.
- Observar, analitzar i adaptar-se a les noves situacions

- Reflexionar i actuar des d'una visió global.
- Ser coherent amb un/a mateix/a i amb el projecte del centre.
- Actuar amb naturalitat en la relació educativa.
- Ser discret, mantenir la privacitat.
- Ser prudent, pacient i perseverant en les relacions.
- Respectar la dignitat de l’infant i adolescent, la seva família i la de totes les persones
del centre, independentment del seu origen i de la seva cultura.
- Establir vincles afectius i relacions interpersonals de manera positiva i òptima que
afavoreixi de creixement personal.
- Ser marc de referència i saber combinar la fermesa i l'afectivitat.
- Saber treballar a nivell individual i grupal
- Saber desenvolupar l’empatia per tal comprendre millor a l'altre.
- Saber utilitzar el sentit de l'humor com a recurs educatiu.
- Ser objectiu i saber mantenir la distància òptima.
- Saber donar respostes immediates en situacions imprevistes.
- Gestionar les crisis i els conflictes
- Tenir tolerància a la frustració.
- Saber controlar les emocions.
- Treballar amb equip i practicar la coordinació.
- Motivar-se i motivar.
- Mostrar-se obert a la crítica, tenir capacitat d'autocrítica.
Pàg. 70 de 126 06/2018

- Ser creatiu/va i saber gestionar els recursos disponibles

- Formar-se de manera continuada.
c.- Requisits necessaris del de neteja

El professional de neteja del centre, preferentment, ha de tenir una formació bàsica, sent
recomanable que sàpiga llegir i escriure i aconsellable que tingui experiència en tasques de
neteja, en cas contrari es suplirà amb seguiment específic per part de la Direcció del Centre.
Entrevistes de selecció
Un cop realitzada la selecció dels currículums es procedirà a efectuar les entrevistes de treball,
per obtenir informació en profunditat relacionada amb:
 Titulació requerida.
 Adequació de les característiques personals i professionals al perfil professional.
 Experiència professional en el lloc de treball requerit
 Experiència en d’altres ocupacions professionals
 Motivació
 Competències/ Habilitats socials
 Disponibilitat horària
 Mobilitat (disponibilitat de B1 + cotxe)
Els criteris per a la selecció del personal un cop lliurat el currículum i realitzades les entrevistes,
fan referència a:
- Suficiència
- Pertinença
- Idoneïtat
Posteriorment es realitzen les contractacions laborals les quals es signen a la seu de la

Fundació Mercè Fontanilles. La documentació que el personal laboral haurà de lliurar per a la
seva contractació és la següent:
- Currículum
- Fotocopia del títol Universitari corresponent o habilitació
- DNI/NIE
- Cartilla de la seguretat social
- Full d’inscripció a la OTG en cas d’estar inscrit
- Fotocòpia de la llibreta del Banc on es vol ingressar la nòmina
- 1 Foto
Com ja s'ha explicat anteriorment, els currículums seleccionats entraran a formar part d'una
borsa de personal, que s’utilitzarà en el moment en el que s'hagi de realitzar alguna
substitució.
Substitucions del Personal
Pàg. 71 de 126 06/2018

La Direcció del Centre vetllarà per a que en cada moment es compleixi la ràtio educador/infant
i adolescent, i es pugui atendre de forma eficient les necessitats derivades de les diferents
situacions dels infants i adolescents. Per aquest motiu, el centre de gestió disposa d’una borsa
de personal laboral que s’utilitzarà en el moment en el que per qualsevol motiu s’hagi de
substituir a qualsevol professional del centre. Posteriorment, el procés de selecció dels
candidats seguirà les fases descrites anteriorment.
Avaluació del personal

D’acord amb el sistema de qualitat implantat a la Fundació Mercè Fontanilles i per tant al
Centre Lledoners, els treballadors del recurs han de tenir un control periòdic de la seva
adaptació al servei, la identificació amb la missió i els valors, els objectius assolits en relació al
seu lloc de treball i la tasca diària realitzada. Tot el personal del centre serà avaluat almenys
una vegada a l'any seguint el format d’avaluació corresponent al perfil professional. En el cas
de les noves incorporacions, la primera avaluació serà abans de què finalitzi el període de
proves.
L’avaluació finalitza amb la devolutiva al treballador dels resultats obtinguts amb la seva tasca i
l’establiment de nous objectius de cara a la futura avaluació.
Referent a cada lloc de treball, els elements a avaluar, recollits en el format d’avaluació del
perfil professional són:
- Funcions i tasques en relació al lloc de treball
- Aptituds personals
- Aspectes a millorar
- Establiments d’objectius en el curt i mitjà termini que es supervisaran en la
pròxima avaluació establerta.
Pla d’incorporació al centre

La Direcció del Centre farà entrega, a tota persona que s’incorpora a treballar, del pla
d’incorporació a l’entitat i al lloc de treball. Aquest pla d’integració té la finalitat de facilitar
l’adaptació del nou membre a l’equip. Prèviament, la Direcció del Centre ha d’informar a la
resta de l’equip de l’arribada d’un nou membre i assignar un referent que l’acompanyarà i
ajudarà en la seva incorporació. El referent a assignar serà una persona del mateix torn de
treball, amb una avaluació satisfactòria del desenvolupament del seu treball i amb bona
capacitat de comunicació.
Per altra banda, i en el que fa referència a la selecció de la direcció, la Direcció Tècnica de

l’entitat realitza sessions de formació que inclouen:
 Coneixement de l’entitat.
 Coneixement del centre de treball on estan assignats: PEC, RRI, Programació Anual,
Memòria Anual, tipus d’usuaris, normatives, etc.
Pàg. 72 de 126 06/2018

 Coneixement dels riscos del lloc de treball que ocupen i les mesures preventives a
aplicar. (aquest contingut només fa referència als llocs de treball en què fa selecció la
Direcció Tècnica; és a dir direcció i Equip Tècnic)
Formació contínua
D’acord amb el sistema de gestió de la qualitat implantat a l’entitat, anualment s’elabora un
pla de formació continua a partir de:
- Recull de la formació anual realitzada per part del personal del centre
- Avaluació de les competències millorades en la formació realitzada
- Demandes d’activitats formatives per part de la Direcció del Centre referent als
diferents equips de treball.
A partir d’aquesta informació que es tramet al centre de Gestió, des dels Serveis de suport als
Recursos humans s’elabora el pla de formació continuada, consensuat i validat per la Direcció
Tècnica.
Els professionals del centre que estiguin a temps complert, tenen dret a 30 hores de formació
anuals dintre del seu horari de treball.
Més enllà de la formació oferta per l’entitat i establerta al Pla de formació continuada de
l’entitat, la Direcció del Centre valora necessitats formatives específiques dels equips de treball
i els facilitaran l’assistència a aquestes activitats externes.
Per altra banda, els professionals podran proposar a la Direcció del Centre formació externa o
interna a realitzar, la qual serà valorada prenent en consideració els següents criteris:
La Direcció del Centre difondrà entre l’Equip Educatiu la formació realitzada per la DGAIA per
tal que, si es valora, hi puguin assistir-hi.
Igualtat de gènere
D’acord amb la Política d’igualtat de gènere de l’entitat, la Direcció del Centre estableix una
dinàmica d’organització caracteritzada per:
- La igualtat d’oportunitats.
- Ús no discriminatori en el llenguatge i la comunicació corporativa.
- Participació igualitària de dones i homes en els llocs de treball de l’entitat.
- Mesures per millorar la compatibilitat de la vida personal i laboral
- Adopció de mesures de prevenció de salut i riscos laborals amb perspectiva de gènere.
- Condicions laborals igualitàries per a dones i homes
Conciliació de la vida laboral i familiar
Pàg. 73 de 126 06/2018

La Direcció Tècnica i la Direcció del Centre ofereix per al personal laboral la possibilitat de
acollir-se a reduccions de l’horari laboral, excedències, mobilitat geogràfica i permisos
especials.
Normes de seguiment del personal voluntari i alumnes en pràctiques

En el cas dels /les alumnes en pràctiques, la tutorització d’aquests anirà a càrrec de la Direcció
del Centre qui s’encarregarà d’establir, conjuntament amb el tutor/a de la Universitat o del
CFGS, els objectius d’aprenentatge de l’alumne/a. Posteriorment, s’estableix una coordinació
mensual entre les parts per realitzar el seguiment del procés i millorar-lo si cal. La Direcció del
centre vetllarà per al compliment dels objectius d’aprenentatge i donarà el suport necessari
per tal d’assolir els mateixos.
L’alumne en pràctiques sempre tindrà el suport del professional del centre que el guiarà i
orientarà en el procés d’adquisició de les competències i en cap cas un alumne en pràctiques
podrà substituir a un dels professionals del centre.
Participació de personal voluntari en la dinàmica del centre

Des de l'Entitat i el propi centre, faciliten la participació de personal voluntari en la dinàmica
del centre, amb la finalitat de col·laborar de forma altruista i solidaria en alguns dels àmbits de
desenvolupament dels infants i adolescents atesos en el centre. Estem fent referència a
persones que dedicaran un espai de temps en el centre a ajudar als adolescents en el seu
desenvolupament personal, bé col·laborant amb els educadors/res, o bé dinamitzant
directament activitats amb el suport de l'educador/a.
El treball que desenvoluparà el personal voluntari s’organitzarà sempre de forma coordinada

amb la Direcció. En cap moment el personal voluntari substituirà al personal professional
d’atenció directa en el centre.
Els drets del personal voluntari en el centre són:
1. Obtenir informació de l’entitat on col·labora, sobre el funcionament, les finalitats, i les

seves activitats, suport en el desenvolupament de l’acció voluntària i mitjans per poder
exercitar-la convenientment.
2. Rebre la formació necessària per al desenvolupament de l’activitat
3. Ser tractat sense cap tipus de discriminació i amb tot el respecte a la seva condició i
creences.
4. Gaudir d’acreditació suficient com a voluntari/a davant de tercers i obtenir certificació
de la seva participació en els programes.
5. Participar activament en l’elaboració, planificació, execució i avaluació dels programes
i les activitats on col·labori, amb el reconeixement social de la seva activitat.
6. Ser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari/a i dels
danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat.
Pàg. 74 de 126 06/2018

7. Ser reemborsat, si el pressupost de l’entitat ho permet, per les despeses derivades de

la realització de l’activitat.
8. Acordar lliurement les condicions de la seva acció voluntària i el compromís de les
tasques definides conjuntament, el temps i l’horari que hi podrà esmerçar i les
responsabilitats acceptades per cadascú.
Els deures del personal voluntari en el centre són:
1. Cooperar en la consecució dels objectius del programa on participi per al compliment

dels compromisos adquirits dins de l’entitat.
2. Realitzar l’activitat a què s’ha compromès amb responsabilitat, bona fe i gratuïtat,
donant suport de manera activa a l’entitat i respectant les normes internes de
funcionament.
3. Complir les mesures de seguretat i d’autoprotecció adoptades per l’entitat.
4. Rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel
beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació.
5. Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les
informacions rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant
respecte dels beneficiaris com de l’entitat.
6. En cas de renúncia, notificar-la amb antelació garantint un temps per realitzar
satisfactòriament les tasques de traspàs.
Per a la selecció del personal voluntari es prenen en consideració els següents criteris:
- Edat
- Gènere
- Motivacions i interessos
- Actituds
- Perfil acadèmic
- Perfil professional
- Experiències en el camp del voluntariat
- Tasques a realitzar com a voluntari/a.
La selecció del personal voluntari la realitza l'Equip Directiu del centre, en base als criteris
esmentats anteriorment i en coordinació i validació del departament de Recursos Humans de
l'Entitat.
Per a la realització del conveni corresponent , el personal voluntari haurà d’omplir i signar una
fitxa amb les seves dades personals, les motivacions i tasques a realitzar. D’altra banda, es
signarà un compromís de voluntariat entre el personal voluntari i el representant de l’Entitat,
en el que quedaran recollits els drets i deures del personal voluntari, els termes del conveni
voluntari, així com les tasques a realitzar. Aquest compromís i pla de voluntariat serà tramès a
la DGAIA per la seva aprovació.
Pàg. 75 de 126 06/2018

4.5 N ORMES SOBRE ELS CANA LS DE COMUNICACIÓ IN TERNA /

EXTERNA
Un principi bàsic d’actuació en la tasca educativa al centre és la bona coordinació i transmissió

de la informació entre els professionals del centre. Per la qual cosa el funcionament del centre
de forma eficient i amb qualitat, passa per l’establiment d’uns canals de comunicació àgils i
flexibles.
Entre aquests mecanismes, l’eina principal és la comunicació escrita mitjançant el registre a la

plataforma virtual del centre, la intranet. Aquesta plataforma s’hi accedeix amb usuari
personal, intransferible i autentificat (donant compliment a tots els requisits de protecció de
dades de la LOPD 15/1995 i als requisits de la DGAIA) que permeten mantenir la traçabilitat de
tota intervenció i per tant, la comunicació interna.
El conjunt de mecanismes de coordinació s’especifiquen a continuació:
a) R E U N I O N S ( D E S C R I P C I Ó D’AQUESTES, O B J E CT I U S , FINALITAT, D I N À M I CA
I N T E R N A ...)
Es porten a terme diferents reunions de coordinació en les quals, la informació i els acords
establerts queden recollits en les actes corresponents, que poden ser consultades per
qualsevol persona de l’equip.
L’assistència és obligatòria per part del personal que està convocat a les reunions del centre, i
en el cas de no assistència, hauran de presentar el justificant pertinent.
Reunions:
- Direcció de centre- Direcció Tècnica FMF: per tal de coordinar-se i supervisar el recurs,
la Direcció Tècnica de l’entitat es reunirà segons les necessitats amb la Direcció del
CRAE i la resta de l’equip, si s’escau. Igualment, hi ha una coordinació periòdica via
telefònica, intranet o correu electrònic.
- Direcció- coordinació: té una periodicitat setmanal i l’objectiu de la reunió és fer un
seguiment del funcionament del Centre i consensuar criteris d’actuació. També
prendre decisions en relació a aspectes logístics.
- Equip educatiu: té una periodicitat setmanal amb diferents objectius:
o Posar en comú tot allò que fa referència al grup d’edat que es treballa
(dinàmica, casos, espais, incidents, presa de decisions…)
o Fer traspàs d’informació respecte l’estat dels casos, novetats, nous ingressos,
desinternament…
o Explica la situació de cada cas, prendre decisions respecte a temes exposats,
pautes i estratègies d’actuació.
o Posar en comú qüestions que afectin al personal de serveis i als educadors/es.
o Cohesionar les actuacions, pautes i estratègies respecte els infants i
adolescents.
Pàg. 76 de 126 06/2018

b) Documents:
Els instruments documentals de coordinació es troben principalment a la plataforma

informàtica del centre, garantint en tot moment l’ordre, l’actualització, el control de versions,
la seguretat i l’abast de qualsevol informació referent als infants i adolescents residents o a la
dinàmica del centre:
- Agenda: per recordar i tenir present la planificació quotidiana del centre (visites
biològiques, mèdiques, reunions...). S’estructura mitjançant un calendari grupal i
agenda de gestions compartida a la intranet.
- Diari: l’objectiu es recollir de manera resumida l’activitat diària del centre. També
descriu infant i adolescent per infant i adolescent.
- Converses: l’objectiu es traspassa informació transversal o concreta, a una persona de
l’equip, a algun torn o a tot l’equip. Les converses son signades un cop llegides.
- Programació activitats: en forma de quadre, deixa constància de la programació diària
en relació a les activitats.
- Programació caps de setmana: es deixa constància de les activitats que es porten a
terme els caps de setmana.
- Registre de les tasques de neteja: l’objectiu i tindre un control diari de la realització
les tasques de neteja que li correspon a cada infant i adolescent.
- Registre de l’activitat d’hort: en aquest document es registra les tasques que es
realitzen cada dia a l’hort i quin infant i adolescent ho fa.
- Registre de reforç escolar: és un document mensual en el que es recull els dies que es
fa reforç escolar amb cadascun dels infant i adolescent i qui de ells ho fa de manera
voluntària.
En relació a la documentació referent al infant i adolescent:
- Full de trucades: es deixa constància dels dies i horaris de trucades amb els familiar de
- Medicació: es on trobem les pautes de medicació que hem de seguir per cada infant i
adolescent, així com l’administració de medicació efectuada.
- Registre mensual d’assistència als recursos formatius: l’objectiu es deixar constància
sobre l’assistència de cada infant i adolescent als recursos.
- Registre mensual d’escapoliments: l’objectiu es registrar en un sol document els
escapoliments i no retorns.
- Registre d’habitacions: Document on es registre l’estat de cada habitació en relació a
l’ordre i la neteja.
- Seguiment de visites mèdiques: es un document on es registren les visites mèdiques.
- Full de compareixença per escapoliment del infant i adolescent: informe pels Mossos
d’Esquadra i centre, per a fer constar un escapoliment del centre.
- Full de compareixença per retorn del infant i adolescent: informe pels Mossos d’
Esquadra i centre, per fer constar un retorn al centre.
Pàg. 77 de 126 06/2018

c) COINCIDÈNCIA DE TORNS
Durant el canvi de torn, en els períodes de temps en el que coincideixen els diferents
educadors/es és un moment clau per un bon funcionament i dinàmica del CRAE.
Aquesta trobada es diu traspàs. S’utilitza per a informar al torn següent de varies coses:
- Situació i localització de cada infant i adolescent.
- Encàrrec realitzat i per a realitzar.
- Incidències, si s’escau.
- Dinàmica del torn.
- Informacions rellevants per al desenvolupament del torn següent.
CAPÍTOL 5: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE L’ESPAI

EDUCATIU DEL CENTRE, MOBILIARI I MATERIAL
5.1 N ORMES SOBRE LA UTILI TZACIÓ DELS ESPAIS I MATERIALS
En aquest apartat farem referència a les normes bàsiques que s’han de complir en el centre
amb la finalitat d’utilitzar els espais de forma responsable i cívica. Els espais es divideixen en
individuals i comuns i per últim fem referència a un apartat d’objectes personals i diners.
A) E S P A I S I N D I V I D U A L S
 Habitacions:
Les habitacions son els espais més individualitats de tot el centre, han de ser un espai
confortable i s’ha de vetllar per a que sigui així.
Les habitacions es distribueixen en funció de les necessitats dels infants i adolescents. Es

valora les particularitats de cada noi vetllant sempre pel seu benestar i pel bon funcionament
del centre.
 Les habitacions restaran tancades de 10:30 fins les 13:30h. Posteriorment es tanquen de
les 16:30h a les 20h. Durant els espais de temps que les habitacions estan obertes,
obligatòriament hi haurà un/a educador/a a la planta.
 A primera hora del matí, en aixecar-se: els nois s’han de fer el llit (abans d’anar a
esmorzar); escombrar i fregar el terra de l’habitació; recollir la roba bruta i ordenar-se
l’armari.
 Cada noi és responsable del seu matalàs, funda, nòrdic i coixinera.
Pàg. 78 de 126 06/2018

 La roba bruta restarà al cistell de l’habitació fins que el infant i adolescent la porti a la
bugaderia.
 El canvi de llençols es realitzarà un cop per setmana.
 Al migdia, podran accedir a la pròpia habitació sempre que en facin bon ús, i sempre que
ho demanin. En tot cas, no s’obrirà de forma generalitzada.
 L’horari de les dutxes es procurarà que sigui al matí, i rentar-se els peus abans de posar-se
al llit
 Cap noi no podrà entrar a cap altra habitació que no sigui la pròpia, sense permís de
l’Equip Educatiu.
 En cap cas es podrà menjar dins de les habitacions, tret de casos excepcionals (malaltia).
 Els infants i adolescents han de respectar el mobiliari i distribució de l’habitació i no poden
fer canvis sense consulta prèvia. La decoració serà revisada pels educadors/res i tutors
setmanalment i es centrarà dins d’un disseny minimalista i adient a l’edat dels infants i
adolescents.
 Poden tenir tot tipus de pòsters, fotos, etc. en els suros que tenen per aquest efecte, tret
d’aquells que siguin considerats ofensius per l’Equip Educatiu i a Direcció i per la resta de
 Les habitacions han de romandre ordenades i per a tal fi, es poden revisar tres cops al dia
(matí, migdia, tarda).
 Està prohibit fumar a les habitacions.
 No es permeten ni substàncies tòxiques, ni objectes perillosos.
B) E S P A I S C O M U N S
 Menjador :
 L’horari del menjador és el següent:

 Esmorzar: De 7 a 9,30h.
 Dinar: 13 a 15,20h
 Sopar: 20.30h a 21:30h
 Els infants i adolescents han de rentar-se les mans abans d’entrar al menjador.
 Per entrar al menjador s’ha de vestir adequadament, i sempre sense anar en pijama o
sense samarreta.
 El menjador ha de representar un espai tranquil, lliure de música, ni mòbils.
 Els infants i adolescents poden seure de forma espontània, tret dels casos en què l’Equip
Educatiu consideri oportú.
 Han de fer servir adequadament els coberts i si no els saben utilitzar, se’ls hi ha
d’ensenyar.
 Els infants i adolescents han de menjar una quantitat mínima, establerta per l’Equip
Educatiu en funció de necessitats dietètiques, tant del primer com del segon plat.
 Cuina
 Els infants i adolescents entraran a la cuina amb el permís de l’educador/a.
Pàg. 79 de 126 06/2018

 Per col·laborar a la cuina hi podrà entrar un noi i en tot moment seguirà les indicacions de
l'educador/a.
 El rebost i l’espai de neveres serà gestionat totalment per l’empresa externa de càtering.
 Despatxos
 Els infants i adolescents poden accedir als diferents despatxos del centre (Direcció,
administració, Equip Educatiu), sempre i quan tinguin el permís del referent educatiu.
 En tot moment, els infants i adolescents seguiran les indicacions del professional.
 Espais externs:
 Com a espais externs s’entendran tots aquells que envolten la casa sense sortir del recinte
cercat que configura els límits del centre.
 L’adolescent acollit ha de demanar permís per romandre en els espais externs a la casa. A
més, haurà d’estar sempre visible per a l’educador.
 Els infants i adolescents utilitzaran la manega d’aigua sota la supervisió de l'Equip
Educatiu.
 Podrà accedir-hi durant el temps lliure o bé durant la realització dels tallers que ho facin
necessari.
 Els infants i adolescents cuidaran i mantindran net els espais externs.
 Sala polivalent:
 L’horari de la sala polivalent és el següent:

o Matí: De 11 a 12,30h
o Migdia: 17:30 a 19,00h
 Aquest espai sempre estarà sota supervisió d'un educador/a.
 Aquest espai també pot fer-se servir com a reforç per a determinats tallers: projecció de
vídeos d’aula i/o habilitats socials, taller de salut, etc. La sala de televisió pot ser, de
vegades, un espai polivalent a on realitzar determinats tallers i jocs de taula.
 Qui no es comporti adequadament (molestar els altres companys, cridar, etc.) haurà de
sortir d'aquest espai.
 Els nois podran tocar els aparells audiovisuals de la sala sempre sota la supervisió de
l’educador/a.
 En cap cas es podrà menjar o beure.
 Jocs
 Els jocs de sobretaula estan ubicats en un armari del despatx d‘educadors.
Pàg. 80 de 126 06/2018

 Tant els jocs propis de cada noi com els facilitats pel centre, només podran fer-se servir en
el temps lliure.
 En casos excepcionals, el joc pot convertir-se en activitat obligatòria.
 Els infants i adolescents hauran de compartir els jocs entre ells.
 S’intenta fomentar la utilització d’aquests tipus de jocs, ensenyant-los jocs nous per tal de
donar-los estratègies per a ocupar el seu temps lliure.
 Serveis i Dutxes
 L’horari de les dutxes és el següent:

o Matí: De 6 a 9:30h
o Migdia: 14 a 16h
o Nit: 20 a 21h
Cal dir que en cas de necessitat, les dutxes s’obriran per poder atendre la necessitat
urgent d'un infant i adolescent.
 És obligatori dutxar-se un cop al dia.

 Després de l’activitat esportiva, tots els infants i adolescents hauran de dutxar-se.
 El noi responsable de fregar les dutxes després del bany serà l’últim que en surti.
 Si un noi es vol dutxar fora de l’horari, haurà de demanar permís a l’Equip Educatiu i
aquest veurà si és possible.
 Per afaitar-se, els infants i adolescents demanaran una fulla d’afaitar a l’educador/a i al
finalitzar li tornaran.
 Els nois han de rentar-se les mans abans i després de cada àpat.
 Després de cada menjar també s’han de raspallar les dents: esmorzar, menjar i sopar.
 Tallers
 Els tallers són obligatoris. Els infants i adolescents han de ser puntuals en l’horari d’inici i
restar al taller fins que l’educador doni per acabada l’activitat.
 Cap noi haurà acabat el taller fins que l’espai i els materials no restin recollits
adequadament.
 Com a norma general, els adolescents no poden escoltar música als tallers tret que
l’educador responsable ho autoritzi, però en cap cas podran sentir la música sense
demanar autorització.
 No es pot menjar durant la realització del taller.
C) A L T R E S
 Vehicle:
 El infant i adolescent pujarà al cotxe sempre amb el permís de l’educador/a.
 La música tan sols la podrà controlar el conductor/a del cotxe
Pàg. 81 de 126 06/2018

 Sota cap justificació molestaran al conductor/a.

 No es pot beure ni menjar a l’interior del cotxe.
 Un cop dintre, els nois tenen l’obligació de posar-se el cinturó de seguretat.
 Els infants i adolescents s’acostaran al cotxe quan aquest resti aturat.
 Objectes personals
 L’adolescent té la possibilitat de deixar els seus objectes personals com cartera, mòbil,
mp3, etc., a la seva capsa
 L’adolescent podrà guardar els objectes personals a l’armari situat a la seva habitació, sota
la seva responsabilitat.
 L’Equip Educatiu no es farà responsable dels objectes desapareguts en el centre (mòbil,
consoles, carteres, etc.) que no hagin estat dipositats a les taquilles del despatx
d’educadors.
 Roba
 A l'ingrés d'un infant i adolescent en el centre, es valorarà per part del seu tutor/a la roba
que té i se li facilitarà la roba que necessiti.
 Es proporcionarà roba nova als infants i adolescents 3 vegades a l'any: primavera, estiu i
hivern. A més, i en cas de necessitat, el centre proporcionarà les peces de roba que calguin
als infants i adolescents.
 No està permès el canvi de roba entre els nois del centre. En cas de no complir-se aquesta
indicació, el Centre no se’n farà càrrec dels desperfectes o la desaparició de la roba.
 Serà requisada tota aquella roba o pertinences que el noi porti sense un justificant, sols
s’acceptarà aquelles pertinences o roba que porti amb el tiquet de compra.
 Kit personal
 A l'ingrés d'un infant i adolescent en el centre, el seu tutor/a li donarà un pack d’higiene
bàsica amb el següents productes:
- Raspall i pasta de dents
- Desodorant
- Gel de bany
- Xancles
- Tovallola
- 3 calçotets
- 3 mitjons
 Posteriorment, el tutor/a del infant i adolescent valorarà els productes que el infant i
adolescent necessita.
 L’adolescent és responsable de la conservació del seu kit d’higiene personal.
 En cas de necessitar qualsevol producte, sempre informarà al seu tutor/a, i valoraran
plegats la demanda.
 Diners dels adolescents:
Pàg. 82 de 126 06/2018

 El coordinador serà l’encarregat d’administrar i supervisar els diners dels adolescents.

 Cap adolescent podrà disposar de diners no autoritzats per l’Equip Educatiu.
 En cas de què a un noi se li trobi diners no autoritzats, aquests no podran ser utilitzats pel
infant i adolescent en tot el temps que aquest estigui ingressat. Se li tornaran quan marxi
definitivament del centre, si s’ha demostrat que tenen un origen legal.
 En les sortides lúdiques podrà fer ús del seus diners personals.
 Els préstecs de diners entre els nois acollits no estan autoritzats. L’Equip Educatiu no es
farà responsable de les possibles conseqüències conflictives d’un préstec de diners.
 Gestió del telèfon mòbil.

L’ús del mòbil ha de ser objecte de norma dins del centre, amb la finalitat de què la seva
utilització no interfereixi de forma negativa en la dinàmica general.
La normativa referent a la utilització del mòbil s’especifica a continuació.
 La utilització del mòbil està expressament prohibida en els espais de menjador i activitats.
En cap cas, el infant i adolescent interromprà la seva activitat dins d’aquests espais per fer
ús del mòbil.
 Durant el desenvolupament d'intervencions educatives, tutories, i assembles, els infants i
adolescents faran un ús restringit del mòbil.
 En tots els casos, els infants i adolescents tenen l’obligació de seguir les indicacions de
l'educador/a en el que fa a la utilització del mòbil.
 Els infants i adolescents tenen la possibilitat de deixar el seu mòbil a la seva capsa quan
arriben al centre.
 Els infants i adolescents tenen l’obligació de comunicar al seu tutor/a qualsevol tipus
d'incident o anomalia relacionada amb el mòbil.
 MP3 / Consoles de videojocs / càmeres de fotos

 Els infants i adolescents poden disposar de MP3 / Consoles de videojocs / càmeres de
fotos en el centre.
 Els adolescents compliran amb la normativa en cada espai referent a l’ús MP3 / Consoles
de videojocs / càmeres de fotos.
 Els infants i adolescents tenen la possibilitat de deixar els MP3 / Consoles de videojocs /
càmeres de fotos a la capsa. En tot cas, el centre no es fa responsable de la pèrdua o
robatori, si no estava dins la seva capsa.
 Els MP3 / Consoles de videojocs / càmeres de fotos es podran utilitzar fins a les 22h.
 Els infants i adolescents sempre seguiran les indicacions dels professionals del centre en el
que fa a l’ús de MP3 / Consoles de videojocs / càmeres de fotos.
5.2 N ORMES SOBRE LA CONSE RVACIÓ I EL MANTENIM ENT
Pàg. 83 de 126 06/2018

Aquest apartat el treballem tant amb els infants i adolescents atesos com amb els
professionals que desenvolupen les seves competències, des de la responsabilitat i el
compromís vers els equipaments i material del centre. A continuació reflectim les normes
generals bàsiques a complir.
 L’Equip Directiu del Centre té la responsabilitat d’assegurar-se que el manteniment i

conservació del centre s’està desenvolupant, i en cas contrari posar les mesures adients per
a la seva realització.
 El centre, en coordinació amb el centre de gestió, té instaurat un protocol davant les
averies i incidències de manteniment. En el moment en el que sorgeix una averia o
reparació, s'omple un full de registre en el que es descriu el fet i la prioritat que té en relació
a la dinàmica del centre. Posteriorment aquest full es lliura a l'empresa de manteniment
que gestiona l'acció en funció del grau de prioritat marcat pel centre.
 El personal del centre té l’obligació de comunicar a l'Equip Directiu qualsevol desperfecte
que pugui ocasionar un perjudici greu o molt greu als infants i adolescents atesos.
 L'Equip Directiu del centre avisarà al personal de manteniment per tal de què aquests
professionals reparin de forma immediata qualsevol desperfecte en el centre que així ho
requereixi.
 En el que fa referència a la conservació i el manteniment del centre, els adolescents atesos
són responsables dels desperfectes que puguin ocasionar, i en cada cas es valorarà
denunciar les possibles destrosses als Mossos d’Esquadra.
 A nivell general, els adolescents netejaran tot allò que embrutem tant de forma explícita
com de forma implícita.
 En cas de produir-se un desperfecte de forma voluntària per part d'un adolescent del
centre, l'Equip Directiu es reserva la possibilitat de fer assumir els costos al infant i
adolescent en qüestió, mitjançant les corresponents respostes educatives.
 Després de qualsevol activitat extraordinària al centre, els infants i adolescents deixaran els
espais nets i endreçats amb la supervisió educativa.
5.3 N ORMES D ’ ADQUISICIÓ , ÚS I CONTROL DEL MAT ERIAL

FUNGIBLE I NO FUNGIBLE .
En el centre entenem com a material fungible aquell que es consumeix amb el seu ús, (paquets
de folis, bolígrafs, llapis, etc.). En aquest sentit, les normes per al seu ús i control són les
següents:
 L’Equip Directiu recollirà i diagnosticarà les necessitats relacionades amb el material

fungible.
 Qualsevol persona del centre pot fer demanda de compra del material fungible.
 Serà l’Equip Directiu qui valorarà, amb el suport necessari si fos el cas, tant de la Direcció
Tècnica com de l’Equip Educatiu, la pertinença, i importància de l’adquisició del material.
 Serà el personal administratiu del centre qui portarà a terme la gestió de l’estoc del
material fungible.
Pàg. 84 de 126 06/2018

 Serà la persona responsable de l’àrea del centre qui valorarà quina comanda s'ha de fer de
material fungible. Aquesta comanda serà validada, abans de fer-se efectiva, per la Direcció
del Centre.
 L’Equip de Direcció portarà un inventari amb el material no fungible existent al centre.
En el centre entenem el material no fungible aquell que no es gasta amb el temps, i està
totalment inventariat. Com a exemples tenim els llibres, TV, ordinadors, etc. En aquest sentit,
les normes per al seu ús i control són les següents:
 La persona responsable de l’àrea tindrà al dia l’inventari amb tot el material no fungible
del centre.
 L’Equip de Direcció ha de saber en cada moment si hi ha algun material no fungible que es
troba fora de servei.
 L'Equip Directiu del centre, en coordinació amb el personal administratiu, serà l’encarregat
de gestionar la reparació del material no fungible.
 L’Equip Directiu recollirà i diagnosticarà les necessitats relacionades amb el material no
fungible.
 Serà l’Equip Directiu qui valorarà, amb el suport necessari si fos el cas, tant de la Direcció
Tècnica com de l’Equip Educatiu, la pertinença, i importància de l’adquisició del material
no fungible.
 En el que fa al material no fungible a comprar, cal demanar autorització per escrit de les
compres superiors a 300 € al Secretari de l'Entitat i de les inferiors a 300 €, que no siguin
de tipus ordinari, a la Direcció Tècnica.
 L’Equip Directiu establirà les mesures pertinents per al manteniment i conservació del
material no fungible.
BLOC 3: INFANTS I ADOLESCENTS ATESOS I

PERSONAL
CAPÍTOL 6: REGLAMENTS ESPECÍFICS DELS
ADOLESCENTS
Tots els infants i adolescents, a l’hora d’ingressar al centre, han de rebre informació escrita
sobre els drets i obligacions, sobre la normativa de funcionament intern, el regim disciplinari i
els mitjans per formular peticions queixes o recursos.
 Els infants i adolescents residents al centre i sota la guarda del/de la Director/a, podran
presentar-li verbalment o per escrit, prèvia comunicació al tutor, les peticions, demandes,
suggeriments o queixes que estimin oportuns.
 El/la Director/a del centre els ha d’atendre si són de la seva competència, o en cas contrari
els ha de posar en coneixement de la Direcció General d'Atenció a la Infància. En aquest
Pàg. 85 de 126 06/2018

cas, s’omplirà un imprès on haurà de constar com a mínim el nom de l’infant i adolescent,
data de la demanda, manifestacions que fa i data de derivació a la DGAIA.
6.1 D RETS I DEURES DELS A DOLESCENTS
Els infants i adolescents que es troben sota la protecció de l’administració són titulars dels
drets i les llibertats que reconeix la Convenció sobre els drets dels Infants de 1989. Cal que els
puguin conèixer i exercir lliurement, però també que coneguin els drets i les obligacions
derivats de la seva convivència en els centres. En aquest sentit, i en base a la Llei 14/2010) i a
la “Carta dels drets i els deures dels nens, nenes i adolescents que viuen a centres “ (instrucció
3/2010, de 27 de maig).
A continuació exposem els articles específics de la Llei 14/2010 en relació als drets i deures
dels adolescents:
Article 134
Drets dels infants i els adolescents acollits en centres
Els infants o els adolescents, mentre són acollits en centres, tenen, respecte de les persones que
els guarden, els mateixos drets i deures que els corresponen en la relació amb el tutor o tutora
establerts per la legislació civil. Especialment, tenen els drets següents:
a) El dret d'ésser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el

context educatiu que regeix el centre.
b) El dret d'ésser informats pels responsables del centre de llur situació legal i de participar en
l'elaboració de llur projecte individual.
c) El dret d'ésser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment.
d) El dret de participar d'una manera activa en l'elaboració de la programació d'activitats

internes o externes del centre i en el desenvolupament d'aquestes activitats.
e) El dret d'ésser escoltats en cas de queixa i ésser informats de tots els sistemes d'atenció i
reclamació que tenen a l'abast.
f) El dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebre'n les visites en el centre, segons el
marc establert per la legislació vigent.
Seguint tot lo exposat en aquests articles de la llei, tots els infants i adolescents que conviuen
al nostre centre tenen dret a:.
 Un desenvolupament integrat de la seva personalitat. Les persones que vetllen per ell han
de garantir-li tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació
integral.
Pàg. 86 de 126 06/2018

 Ser protegit contra tota forma de negligència, crueltat, explotació, i manipulació, i a ser
protegit contra l’ús i el tràfic d’estupefaents i de psicòtrops, contra la explotació i l’abús
sexual, incloent-hi la prostitució i les practiques pornogràfiques.
 Tenir informació al voltant de la situació personal, administrativa, així com de la
temporalitat de l'internament.
 Conèixer la informació al voltant del funcionament de la dinàmica del centre.
 Participar de forma activa en l'elaboració del seu Projecte Educatiu Individual.
 Rebre el màxim nivell d’educació possible. S’ha de respectar la seva pròpia identitat, la
llengua, la igualtat entre els sexes i els valors culturals de llurs països, si no són del nostre.
 A la millor cura possible de la seva salut, i a la prevenció del risc sociosanitari, a tenir accés
als serveis mèdics i rehabilitadors que siguin necessaris, i a beneficiar-se de la seguretat
social, és a dir, a gaudir dels recursos sanitaris necessaris per al seu benestar psíquic i físic.
 Al descans i al lleure, i a participar en les activitats recreatives i culturals pròpies de la seva
edat.
 A exercir drets civils i polítics tan aviat com es pugui formar un judici propi i sense més
limitacions que les disposicions legals necessàries per a protegir les llibertats fonamentals
dels altres.
 A ser respectat en la seva opció religiosa
 Tot infant acusat o declarat culpable d’haver infringit la llei penal, té dret que li siguin
aplicades mesures alternatives, pedagògiques i no repressores i té dret a beneficiar-se de
garanties jurídiques.
 Respecte al Centre, té dret a tenir un tutor que vetllarà per la seva observació, evolució i
maduresa educativa, i que mantindrà amb ell els contactes necessaris per tal d’assegurar
que comprengui la seva realitat.
 A enviar o rebre correspondència sempre que ho desitgin, així com a rebre o realitzar
trucades telefòniques als seus familiars en els horaris establerts. Les comunicacions no
seran objecte de cap tipus de censura, atès que es respecta el dret a la intimitat dels
infants i adolescents. Si amb raons fonamentades, es creu que la comunicació port afectar
de forma negativa el seu desenvolupament educatiu, es posarà en coneixement de
l’autoritat competent per tal de què prengui les mesures adients.
 Presentar davant el/la Director/a les demandes, suggeriments o queixes que estimi
oportunes, amb la garantia de què aquell/a les farà arribar en el moment que es
produeixin a la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA).
 Ésser atès sense discriminació per a qualsevol raó, condició o circumstància personal o
social.
 Rebre un tracte digne per part del personal del centre i dels altres residents.
 Ésser respectat en la seva intimitat personal del centre i dels altres residents
 Tenir cobertes les necessitats bàsiques de la vida quotidiana que permetin el seu
desenvolupament personal i social adequat.
 Ésser informat pels responsables del centre de la seva situació legal i participar en
l’elaboració del seu projecte educatiu individual.
 Ésser escoltat en les decisions de transcendència si té més de 12 anys o si té el
coneixement suficient encara que no els hagi fet.
Pàg. 87 de 126 06/2018

 Participar de manera activa en l’elaboració del programa d’activitats internes i externes del
centre.
 Obtenir la documentació d’identitat mitjançant la gestió de l’administració corresponent.
A banda, per establir els drets i deures que els adolescents tenen en el nostre centre, hem
pres com a referència la carta de drets i deures dels nens, nenes i adolescents que viuen en
centres, editada per la DGAIA.
En relació amb els drets:

Funcionament del centre:
a) Dret a saber per què està en un centre i conèixer quins són els seus drets i deures (el tutor
o tutora del noi, ho haurà d’explicar de manera que l’infant i adolescent ho entengui).
b) Dret a conèixer les normes de funcionament del centre, les obligacions i les conseqüències
que pot tenir no complir-les.
c) Dret a ser respectat/ada: les mesures educatives correctores han de ser coherents i
proporcionals als incompliments, i no han de consistir mai en una privació d’aliments ni en
càstigs corporals ni vexacions.
d) Dret a tenir una persona tutora: a qui l’infant i adolescent pugui explicar qualsevol
problema que tingui i que es preocupi per ell, l’acompanyi i l’orienti en la seva estada al
centre.
e) Dret a participar en les assemblees del centre: fer propostes i expressar la seva opinió
amb respecte per als seus companys i sense que ningú li pugui restringir la seva llibertat
d’opinió.
f) Dret a participar de forma activa en la programació d’activitats internes o externes del
centre i en el seu desenvolupament.
g) Dret a fer ús dels espais comuns interiors i exteriors del centre, tot i que per accedir a
determinats espais el noi haurà de demanar permís o l’hi haurà d’acompanyar un
educador/a.
h) Dret a tenir intimitat i les seves coses personals, així com un lloc on guardar-les i decorar
la seva habitació o l’espai assignat, sempre que respecti els drets dels altres. A més, el noi
té dret a utilitzar el bany amb la deguda intimitat.
i) Dret a exigir que la història i els detalls personals del noi es tractin amb confidencialitat, ja
que no es poden explicar sense el consentiment del noi.
j) Dret a practicar la religió pròpia i ser respectat per les seves creences.
Relacions i intimitat
a) Dret a rebre visites de la família (el noi té dret a saber quins dies i a quines hores tindrà
visita) o fer sortides de cap de setmana en funció de cada cas particular, excepte si el
jutjat o la DGAIA han establert una altra cosa.
b) Dret a trucar i rebre trucades telefòniques sense que s’escoltin les converses (excepte si
el jutjat o la DGAIA estableixen una altra cosa i ho comuniquen prèviament); i saber quins
dies, el infant i adolescent pot tenir aquests comunicacions. En tot cas, les trucades
telefòniques es realitzaran seguin la instrucció específica de DGAIA.
Pàg. 88 de 126 06/2018

c) Dret a enviar o rebre cartes i utilitzar el correu electrònic i que ningú ho llegeixi (excepte
si el jutjat o la DGAIA estableixen una altra cosa i ho comuniquen prèviament).
d) Dret a relacionar-se amb els amics i amigues, i sortir amb ells en els moments pertinents
i d’acord amb els horaris del centre.
e) Dret a jugar, tenir temps lliure i temps d’esbarjo; participar en activitats extraescolars,
esplais o qualsevol altra activitat segons els interessos i aficions de l’infant i adolescent,
sempre que les possibilitats reals del centre ho permetin.
Salut
a) Dret a rebre atenció mèdica en el cas que el noi es trobi malament o es faci mal. Si té una
malaltia, l’educador/a ha de tenir cura del noi. Aquest podrà reposar a la seva habitació.
Sempre s’haurà d’informar al noi de què és el que li passa i els medicaments que pren,
l’opinió del noi sobre la seva salut s’ha de tenir en compte.
Educació
a) Dret a anar a l’escola, ningú ho pot impedir si no hi ha una causa justificada.
b) Dret a tenir el material necessari per anar a l’escola i poder seguir el curs.
c) Dret a comptar amb el suport i l’ajut dels educadors/res per trobar feina o accedir als
recursos necessaris per fer-ho.
d) Dret a rebre formació en català i anar a classe per aprendre la llengua, si el noi ha vingut
de fora de Catalunya i no té competències lingüístiques en la llengua del país acollidor.
Suport administratiu, legal i econòmic

a) Dret a tenir la documentació identificativa. Si el noi no la té se l’haurà de tramitar.
b) Dret a rebre el suport necessari com a menor d’edat. En tot moment s’ha de vetllar i
defensar els seus drets i interessos , i emprendre les actuacions legals necessàries per
defensar-los.
c) Dret a tenir un pla de retorn amb la família si la situació personal del noi i de la seva
família ho permet i ho fa aconsellable; també a informar de la situació familiar sempre
que el noi ho demani.
d) Dret a rebre ajut per gestionar i administrar els diners, amb el suport del tutor/a.
Dret bàsic
a) Els nois tenen dret a ser escoltats/des sempre, abans que es prengui una decisió que
l’afecti.
Article 135
Deures dels infants i els adolescents acollits en centres
Durant l'estada als centres d'acolliment o residencials, els infants o els adolescents han de:
a) Complir les normes de funcionament i convivència dels centres.
Pàg. 89 de 126 06/2018

b) Respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents.
c) Desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i de formació,

organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre d'acolliment o residencial, que formin
part del seu projecte educatiu.
En relació amb els deures, i com ja ha anat quedant reflectit el llarg d'aquest RRI, l’adolescent
té el deure de:
a) Complir en les activitats generales del Centre, i concretament les de seu Projecte Educatiu
Individual.
b) Complir les normes de funcionament i convivència del centre i respectar l’ordre establert.
c) Respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents, i no
agredir-los físicament ni verbalment.
d) Respectar els horaris d’entrada i sortida del centre i l’organització dels serveis. No
abandonar el centre sense l’autorització corresponent.
e) Respectar les ordres del personal directiu i educador, sempre que no imposin conductes
indignes o delictives.
f) Respectar els horaris d’entrada i sortida del centre i l’organització dels serveis. No
abandonar el centre sense l’autorització corresponent.
g) Respectar les dependències i el material del centre, les pertinences dels residents i no
sostreure-les ni fer mal ús.
h) No introduir ni amagar en el centre armes o instruments perillosos per a la integritat física
dels residents i educadors.
i) No introduir, posseir ni consumir en el centre drogues tòxiques ni cap tipus d’estupefaent
o substància psicotròpica.
j) Desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i formatives
del projecte educatiu individual.
En relació amb la Carta de Drets i Deures dels nens, nenes i adolescents que viuen en centres, el
infants i adolescents del centre tenen el deure de:
Funcionament del centre

a) Deure de respectar els horaris del centre que s’ha pactat amb els educadors/res.
b) Fer els àpats amb els companys del centre, en col·laboració amb el servei de cuina
externalitzat.
c) Deure de tenir cura dels espais i el material del centre, incloent-hi els vehicles, procurant
que es mantinguin en bon estat.
d) Deure de col·laborar en determinades tasques domèstiques, segons l’edat de l’infant i
adolescent.
Relacions i intimitat
a) Deure de respectar les altres persones que conviuen i ser totalment respectuós amb les
seves idees i opinions, sense insultar, menysprear i, encara menys, agredir a cap
Pàg. 90 de 126 06/2018

company/a. El noi també ha de respectar als educadors/es i seguir les seves indicacions i
orientacions. Igualment ha de respectar a la gent que viu a prop del centre, com ara veïns i
veïnes.
b) Protegir la imatge d’un mateix i la dels seus companys tenint cura quant es pengen
fotografies a Internet.
Salut
a) Tenir cura d’un mateix i tenir cura de tot allò que ajuda a mantenir un bon nivell de salut,
com ara una bona higiene, alimentar-se bé i abrigar-se adequadament en funció de l’època
de l’any.
Educació
a) Anar a l’escola, al institut o a la feina. La formació escolar és important a més
d’obligatòria pels menors de 16 anys.
Administratius o legals
a) Deure de donar les dades personals, convivencials i familiars correctament i facilitar els
documents que tinguin i que siguin necessaris per valorar i atendre la situació individual de
cadascú.
b) Deure de fer front a les despeses de les conductes negligents i assumir les responsabilitats
corresponents.
c) Deure de comparèixer davant l’administració quan el noi sigui citat per les persones
responsables del cas.
6.2 M ECANISMES PER AL COM PLIMENT DELS DRETS I DEURES

El centre ha d’establir mecanismes d’actuació i regular els diferents moments de la vida dels
adolescents atesos per garantir-ne els seus drets i deures. L’Equip Educatiu ha de conèixer la
normativa i assumir-ne el seu compliment. Per altra banda, el centre ha de complir amb les
condicions necessàries per a què el desenvolupament dels nois sigui el més normalitzat
possible.
A continuació exposem els articles específics de la Llei 14/2010 en relació als mecanismes per
al compliment dels drets i deures:
Article 136
Incompliment dels deures de convivència en el centre
Són incompliments de deures de la convivència per part dels infants i els adolescents les
conductes següents:
a) L'incompliment de les normes de funcionament i de convivència del centre.
Pàg. 91 de 126 06/2018

b) La promoció i la participació activa en actes o conductes que comportin l'alteració de l'ordre

del centre o la insubordinació respecte del personal del centre.
c) L'abandonament del centre sense autorització o el fet d'intentar-ho de manera reiterada.
d) La causació de danys en les dependències, els materials i els efectes del centre o a les
pertinences d'altres persones.
e) Els actes d'incorrecció o desconsideració respecte als companys o el personal del centre.
f) Les faltes de puntualitat.
g) Qualsevol altra incorrecció que alteri el desenvolupament normal de la convivència en el

centre.
Article 137
Mesures educatives
En cas d'incompliment dels deures de la convivència, es poden aplicar les mesures educatives
correctores següents:
a) Amonestació.
b) Privació d'activitats quotidianes d'oci, esportives o de caràcter lúdic, tant si són diàries, de
cap de setmana o especials, o limitació horària o d'incentius, per un període màxim de quinze
dies.
c) Realització d'activitats d'interès per a la col·lectivitat en el mateix centre, per un període

màxim de quinze dies.
Article 138
Incompliments de deures greument perjudicials per a la convivència
Són incompliments de deures greument perjudicials per a la convivència per part dels infants o
els adolescents les conductes següents:
a) La introducció, la possessió o el consum en el centre de substàncies tòxiques, incloent-hi

substàncies psicotròpiques o estupefaents.
b) La introducció o la possessió en el centre d'armes o instruments especialment perillosos.
c) La sostracció de materials o efectes del centre o de pertinences d'altres persones.
d) Els actes greus d'indisciplina, les injúries i ofenses contra companys i la falta de respecte al
personal del centre.
e) Les vexacions o humiliacions contra qualsevol membre del centre, especialment les que
tenen una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es dirigeixen als companys del
centre especialment vulnerables.
f) Les amenaces, les agressions físiques, les actuacions que atempten contra la integritat o que
són perjudicials per a la salut comeses contra companys.
Pàg. 92 de 126 06/2018

g) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependències del centre, del

material que conté o dels objectes i les pertinences dels altres membres del centre.
h) Els actes injustificats que alteren greument el desenvolupament normal de la convivència en

el centre.
i) La comissió de conductes, d'una manera sistemàtica i reiterada, contràries als deures de

convivència del centre.
Article 139
Mesures educatives en cas d'incompliments greument perjudicials
En el cas d'incompliments de deures greument perjudicials per a la convivència, la persona que

té la guarda de l'infant o adolescent pot aplicar les mesures educatives correctores següents:
a) Realització d'activitats d'interès per a la col·lectivitat en el mateix centre, per un període

màxim d'un mes.
b) Privació d'activitats quotidianes d'oci, esportives o de caràcter lúdic, tant si són diàries, de
cap de setmana com especials, o limitació horària o d'incentius, per un període màxim d'un
mes.
c) Separació del grup amb privació o limitació d'incentius per un període màxim de tres dies.
En el moment de l'ingrés del infant i adolescent al centre se li farà entrega d'un full amb la
normativa bàsica de funcionament del centre, que haurà de signar conforme ha estat informat
i les compren. Posteriorment, serà la Direcció del Centre, qui a la primera entrevista amb el
infant i adolescent, l’informarà dels seus drets i deures, emmarcats en la “Carta dels drets i els
deures dels nens, nenes i adolescents que viuen a centres “ (instrucció 3/2010, de 27 de maig).
Per tal de garantir els drets, des del Centre Lledoners s’adopten les següents mesures:
 El noi té dret a un desenvolupament integrat de la seva personalitat. Les persones que

vetllen per ell han de garantir-li tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i
procurar-li una formació integral.
Garantir aquest dret, implica una sèrie d’obligacions per part dels professionals que tenen cura
d’ells, tals com:
 Orientar al noi en la seva evolució personal.
 Establir unes pautes educatives que contemplin diferents aspectes que es concretaran en
l’elaboració d’un Projecte Educatiu Individualitzat, en la realització del qual ha de
participar l’adolescent.
 Es garantirà una alimentació sana i equilibrada i es fomentarà l’adquisició d’uns hàbits en
aquesta línia.
 Es tindrà cura de les qüestions sanitàries derivant-lo als especialistes que siguin més
adequats.
Pàg. 93 de 126 06/2018

 Es realitzaran els tràmits legals que manquin al noi.

 Els nois amb discapacitats han de rebre els recursos educatius adients a la seva
discapacitat.
 El centre ha d’establir mecanismes que proporcionin al noi el suport escolar, psicològic i
pedagògic que necessiti.
 El noi té dret a ser protegit contra tota forma de negligència, crueltat, explotació, i
manipulació, i a ser protegit contra l’ús i el tràfic d’estupefaents i de psicòtrops, contra la
explotació i l’abús sexual, incloent-hi la prostitució i les pràctiques pornogràfiques.
Per garantir aquet dret:

 Els contactes amb la família i els espais de relació amb altres nois seran controlats i
supervisats. Mantenint la garantia del dret a la intimitat.
 Les intervencions educatives de l’equip i les possibles mesures correctores que es puguin
aplicar seran proporcionades i respectuoses amb la dignitat personal.
 Tot adolescent ha de rebre el màxim nivell d’educació possible. S’ha de respectar la seva
pròpia identitat, la llengua, la igualtat entre els sexes i els valors culturals de llurs propis
països, sinó són del nostre.
Per garantir aquest dret:

 Elaboració del PEI, amb la participació del propi adolescent.
 Es trobarà un recurs escolar, prelaboral o laboral per al noi, que sigui adient a les seves
capacitats i possibilitats de la manera més ràpida possible.
 Es respectarà la pròpia identitat manifestada en aspectes com la llengua, la cultura, la
concepció ideològica i/o religiosa.
 Respectar la igualtat de sexes.
 Tot infant té dret a tenir el millor estat de salut possible i a la prevenció del risc sòcio -
sanitari, a tenir accés als serveis mèdics i rehabilitadors que siguin necessaris, i a
beneficiar-se de la seguretat social.

 Es realitzaran els tractaments terapèutics que siguin necessaris per al noi, així com
pautes educatives de cara a l’adquisició d’hàbits de vida saludables.
 Informar i educar, d’acord amb l’edat, en les qüestions relacionades amb la sexualitat i
en una vivència positiva d’aquesta.
 Prevenir l’abús i el consum de substàncies tòxiques.
 Tot infant té dret al descans i al lleure i a participar en les activitats recreatives i culturals
pròpies de la seva edat.
Pàg. 94 de 126 06/2018


 Tenir presents aquestes qüestions en l’elaboració de l’horari dels nois al centre,
establint espais i períodes per a la lliure ocupació del temps, tant en els dies feiners
com en els festius.
 Organitzar activitats lúdiques en què els nois puguin participar, d’acord amb el seu
procés evolutiu.
 Oferir activitats diverses, que obrin noves perspectives als nois de com pot ser ocupat
el temps lliure.
 Possibilitar tant la relació entre els membres del grup com la relació externa, de cara a
un positiu procés de socialització.
 Buscar activitats que comportin una vivència del fenomen intercultural.
 Posar en contacte els nois amb les noves tecnologies.
 Fer possibles uns períodes i espais de descans adequats, convertint el descans dels
altres en una qüestió a respectar.
 Disposar d’espais, jocs, material i activitats que potenciïn l’educació en l’oci.
 Facilitar i repartir els diners dels nois, afavorint la pauta educativa de l’estalvi.
 Tot adolescent té dret a exercir drets civils i polítics tan aviat com es pugui formar un judici
propi i sense més limitacions que les disposicions legals necessàries per a protegir les
llibertats fonamentals dels altres.

 Informar als nois de quins son els seus drets, d’acord amb les convencions
internacionals i les disposicions legals existents.
 Fomentar la participació i la implicació personal, tant a l’interior del centre com en la
recerca de recursos externs.
 La normativa de convivència del centre estarà basada en un respecte tant a les
persones com als grups, especialment els minoritaris, i en un funcionament que estigui
entroncat amb la societat en què vivim.
 A banda d’altres estratègies, donar rellevància a l’assemblea dels nois com a espai de
participació i de formació d’hàbits i valors democràtics.
 Tot adolescent acusat o declarat culpable d’haver infringit la llei penal, té dret que li siguin
aplicades mesures alternatives, pedagògiques i no repressores i té dret a beneficiar-se de
garanties jurídiques.

 El centre dóna difusió d’aquest règim al grup de nois residents, serà acceptat i aplicat
amb sentit comú per l’Equip Educatiu, mitjançant una visió educativa i no
exclusivament punitiva.
 Les respostes educatives tindran relació amb el fet punible i facilitaran l’autoanàlisi i la
reflexió.
Pàg. 95 de 126 06/2018

 Els adolescents tenen dret a tenir una persona tutora, que vetllarà per la seva observació,
evolució i maduresa educativa, i que mantindrà amb ell els contactes necessaris per tal
d’assegurar que comprengui la seva realitat.

 Des de l’arribada del noi al centre se li assignarà un tutor i un cotutor/a, que exerciran
de guies durant el seu procés d’estada.
 El tutor/a estarà atent a les necessitats i demandes (físiques, psíquiques i socials) i en
buscarà la solució més adequada per cada cas.
 El tutor/a observarà les conductes del noi en situacions diverses i recollirà les
informacions aportades per altres companys.
 S’oferirà un espai d’escolta (la tutoria) de manera regular, en un ambient relaxat i amb
el temps suficient.
 Es faran arribar al noi les informacions d’una manera adequada a la seva capacitat,
però sempre dins d’una perspectiva de veracitat, transparència i realisme.
 Quan el tutor/a no estigui present (vacances...), el cotutor/a n’assumirà les funcions.
 Tindrà dret a enviar o rebre correspondència sempre que ho desitgin, així com a rebre o
realitzar trucades telefòniques als seus familiars en els horaris establerts. Les
comunicacions no seran objecte de cap tipus de censura, atès que es respecta el dret a la
intimitat dels nois. Si amb raons fonamentades, es creu que la comunicació pot afectar de
forma negativa el seu desenvolupament educatiu, es posarà en coneixement de l’autoritat
competent per tal de què prengui les mesures adients.

 Els nois poden rebre o enviar correspondència sempre que ho desitgin a familiars i amics.
 Es poden rebre trucades telefòniques dels familiars. Aquestes trucades es faran dins dels
horaris establerts pel recurs.
 Les comunicacions no seran objecte de censura, malgrat poder exercir-se’n un control
tutorial.
 En el cas de tenir indicacions de què les comunicacions afecten negativament en el
desenvolupament del noi, es posarà en coneixement de l’autoritat competent per tal de
què prengui les mesures adients.
 El noi té dret a presentar davant l’Equip Directiu les demandes, suggeriments o queixes
que estimi oportunes, amb la garantia de què aquell/a les farà arribar en el moment que es
produeixin a la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA).

 Els nois poden presentar verbalment o per escrit davant de la direcció del recurs les
demandes, queixes o suggeriments que estimin oportunes, prèvia comunicació al seu tutor
o educador de torn. Aquestes s’escoltaran i es tindran en compte, fent-les arribar a la
DGAIA. Es donarà una resposta el més aviat possible o se’l mantindrà informat. També
tindran a l’abast fulls de queixes.
Pàg. 96 de 126 06/2018

 Els nois disposaran de diferents eines per plantejar qüestions i necessitats, aquestes eines
fan referència a les tutories, demanar al tutor mantenir una entrevista amb direcció,
l’assemblea, l’elaboració de cartes o compareixences, etc.
Per altra banda, la vigilància en el compliment de la normativa correspon a tot el personal
educatiu, d’acord amb la distribució de serveis i activitats assignats a cadascú.
El personal educatiu actuarà, en l’atenció als adolescents, complint els següents principis:
 Exigir a tots d’igual forma el compliment de la normativa.
 Atendre als nois personalment i de forma activa en cada una de les activitats i moments
del dia.
 Donar sempre raons del perquè es fa complir la normativa del Centre.
 Informar a través del llibre diari de qualsevol incidència.
 Fer revisions periòdiques de les instal·lacions i, si fos el cas, dels noi i les seves
pertinences.
Per altra banda, sempre que es cregui en la seva idoneïtat, es realitzaran escorcolls, bé als
adolescents o bé als seus dormitoris, seguint la recomanació de DGAIA “Recomanacions per a
l’actuació del personal de centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància en el cas de
pràctica d’escorcolls personals. Els motius poden ser per prevenció, protecció i per recollir i
retirar objectes o substàncies que s’hagin pogut introduir al centre. Aquest escorcoll es
realitzarà segons els criteris i pautes establerts a l’apartat 5.3 d’aquest reglament.
6.3 C RITERIS EN L ES RESPO STES EDUCATIVES DAVA NT LES

FALTES
La utilització de la normativa de convivència, ha de tenir sempre el component de voler donar
una resposta educativa i responsabilitzada cap al noi davant les seves conductes. En aquest
sentit s’ha de potenciar i treballar el diàleg, el raonament i les mesures reparadores. No es
podran aplicar sancions que vagin en contra de qualsevol dels drets dels infants i/o
adolescents.
A continuació exposem l’article específic de la Llei 14/2010 en relació als criteris en les
respostes educatives davant les faltes:
Article 140
Criteris per a l'aplicació de les mesures educatives
Per a aplicar les mesures educatives correctores, s'han de tenir en compte els criteris següents:
a) L'edat i les característiques de l'infant o l'adolescent.
b) El projecte educatiu individual.
c) El grau d'intencionalitat o negligència.
Pàg. 97 de 126 06/2018

d) La reiteració de la conducta.
e) La pertorbació del funcionament del centre.
f) Els perjudicis causats als altres residents, al personal o als béns o les instal·lacions del centre.
Aquestes respostes mai poden tenir la consideració de sancions en quant negatives de dret,
sinó que seran la necessària resposta de caràcter educatiu d’acord amb el PEC.
No s’utilitzaran com a respostes o càstigs aquells elements que siguin desaconsellables per
l’educació o per la salut dels nois (menjar, sortides familiars,...)
Si la situació personal del noi i els trets psicològics de la seva personalitat ho aconsellen, les
respostes educatives previstes en aquest RRI, no seran aplicades, ni seran considerades com a
faltes, sempre i quan el PEI del noi ho desaconselli expressament.
En tots els casos, haurà de consultar-se sempre als especialistes de l’àrea (psicòleg, metge,
psiquiatra, ...) segons les primeres hipòtesis diagnòstiques.
Aquesta normativa s’aplica d’acord amb el marc establert per la Llei 14/2010 i la Instrucció
2/2006, d’1 de març, sobre l’exercici de la facultat de correcció i contenció dels menors acollits
en centre.
 Classificació de les transgressions i respostes:

Tenint en compte que hi ha molta heterogeneïtat entre els nois que ingressen al centre, hem
considerat que hi ha algun tipus de transgressions a la normativa que s’han de resoldre
diferent si el noi té 12 anys o en té 17, si hi ha intenció o no, si hi ha reincidència o és la
primera vegada. A part de que ens podem trobar amb nois amb disminució, amb diferents
línees base quan els nois arriben al centre, trastorns mentals, problemes de consum, etc. Per
aquests motius dins de les respostes educatives davant d’un incompliment s’especifiquen un
mínim i un màxim que l’equip educatiu valorarà tenint en compte totes aquestes variables,
per intentar ajustar-nos el més possible al procés individual del noi i a la seva edat i
característiques personals.
Quan es retiren sortides ja sigui amb educador o amb els seus amics, seran sortides lúdiques,
mai sortides per anar a l’escola o a l’activitat extraescolar, excepte si es troba nerviós en el
moment d’anar-hi i això li impedeix assistir-hi.
Les transgressions a la normativa de convivència del Centre seran classificades com a lleus,
greus i molt greus i en conseqüència, aquest ordenament seran considerades les respostes
educatives a aplicar per l’Equip Educatiu.
Respostes educatives a faltes lleus:

Seran aplicades per l’educador que atengui al noi en el moment de la infracció.
Pàg. 98 de 126 06/2018

L’educador informarà a la resta de l’equip i de forma especial al tutor en el llibre diari, així com
de forma oral als companys de torn en la reunió diària i es transmetrà aquesta informació al
següent torn.
Respostes a faltes greus i molt greus:

Les mesures educatives correctores s’aplicaran segons la normativa establerta, una vegada
s’hagi escoltat al noi i tenint en compte el seu PEI.
Aquestes respostes es valoren amb tot l’equip educatiu que hi ha treballant i s’informa a la
direcció del centre. A les reunions de l’equip o en les reunions diàries de traspàs
s’avaluarà l’aplicació de la sanció i els resultats obtinguts.
La Direcció informarà primer via telefònica i per escrit a l’Equip Funcional d’infància de
referència de la DGAIA. En cas de fuga es trucarà a Mossos d’Esquadra i als familiars. i
s’introduirà al SINIA.
Els educadors del torn, registraran els fets ocorreguts en un comunicat d’incidents greus,
aquest comunicat prèviament firmat per l’educador i Direcció s’enviarà a la DGAIA i serà
registrat. Aquest comunicat d’incidències greus quedarà arxivat en la història del menor que
hagi protagonitzat els fets.
 Relació entre faltes i respostes educatives
Faltes lleus:
Faltar lleument al respecte a qualsevol treballador, company o persona aliena al Centre
Resposta:
 Amonestar al noi verbalment.
 El noi s’haurà de disculpar d’una manera raonada i adient.
 El menor haurà de realitzar un tasca reparadora.
Negació o inadequada realització de les activitats i obligacions del Centre o no assistir a les
activitats fora del centre com l’escola o recurs formatiu extern.
Resposta:
 Amonestar al noi verbalment.
 Se’l retira a l’habitació fins que acabi l’activitat que s’ha negat a fer.
 Se li treu la propera sortida lúdica i se li retira la meitat de la setmanada.
Respecte al tabac, si es troba algun noi fumant.

Resposta:
 Amonestar el noi
 El noi haurà de fer una tasca reparadora i entregar l’encenedor
 Si no entrega l’encenedor se li retirarà la propera sortida lúdica i la meitat de la
setmanada.
Pàg. 99 de 126 06/2018

Faltar a normes bàsiques d’higiene i educació.

Resposta:
 Amonestar verbalment. Netejar el que s’hagi embrutat, si es el cas.
 Fer una tasca reparadora de neteja en l’espai on s’hagi produït la falta.
Possessió d’objectes no permesos en el Centre. (diners, tabac, o material pornogràfic)

Resposta:
 Amonestació verbal.
 Els objectes seran requisats
Entrar sense permís en espais no permesos pel reglament de règim intern (cuina,
despatxos, habitacions d’altres nois i altres llocs no permesos)
Resposta:
 Amonestació verbal
 Fer una tasca reparadora si entra a l’habitació d’un company.
 Retirada de la propera sortida lúdica i la meitat de la setmanada .
Respecte a l’ús del vehicle del Centre- Embrutar el vehicle, treure cap o braços per la finestra o
increpar al conductor.
Resposta:
 Si embruta el cotxe se li posarà la tasca reparadora de netejar-la.
No respectar els horaris del centre, arribar màxim una hora més tard del previst.
Resposta:
 Retirada de la propera sortida lúdica i la meitat de la setmanada .
Faltes greus:
Insultar o faltar greument el respecte a qualsevol treballador tant dins com fora del Centre,
company o persona aliena al centre.
Resposta:
 El infant i adolescent no realitza la propera sortida lúdica i la meitat de la setmanada.
 Restar a la seva habitació fins que el es calma i pugui raonar amb l’educador, se li
valorarà positivament el penediment que sigui capaç de demanar disculpes. Si el ha
faltat el respecte es valorarà que es disculpi en assemblea, sempre que es consideri
oportú.
Causar danys de quantia elevada de forma deliberada envers les instal·lacions del Centre o de
fora.
Pàg. 100 de 126 06/2018

Resposta:
 Reparació del dany causat, sempre que sigui possible o un dia ajudant al personal de
manteniment.
 Retirada d’una quantitat simbòlica del preu real del dany causat de la setmanada.
 Restar a l’habitació per reflexionar sobre el succeït i calmar-se.
 Retirada de la propera sortida lúdica i permisos personals.
Abandonar el Centre sense permís o no retornar d’una activitat.

Resposta:
 En observació una setmana, no pot anar a sortides lúdiques.
 Sense setmanada durant una setmana.
 Comunicar l’escapoliment a la DGAIA a través del SINIA , per Email als Mossos
d'Esquadra i per telèfon als seus familiars.
 El infant i adolescent no podrà gaudir de la propera sortida lúdica ni del proper permís
personal.
Baralla entre dos companys.

Resposta:
 Es perd entre 2 i 4 sortides depenent de la gravetat i edat dels nois.
 Romandrà retirat de la dinàmica de grup per reflexionar entre 2 i 4 hores, depenent
de la gravetat i estat del noi.
 Treballar una mediació entre les dues parts implicades i que es disculpin i ho arreglin.
 Possibilitat de trucar al 112 si hi ha lesions greus i posar denúncia a Mossos
d'Esquadra.
No fer bon ús de les sortides sense educador: retornar al centre havent consumit, robar,
arribar tard de forma reiterada,...)
Resposta:
 No podran sortir sense l’acompanyament de l’educador durant 15 dies, si hi ha
reincidència després d’això es trauran les sortides sense educador de forma indefinida
fins que hi hagi un canvi d’actitud.
 En observació durant una setmana, no pot anar a sortides lúdiques.
 Romandrà retirat de la dinàmica de grup per reflexionar entre 2 i 4 hores, depenent
 En cas de consum es porta al noi a l’hospital o s’avisa al 112.
Robar als companys o al centre

Resposta:
 En observació una setmana, no pot anar a sortides lúdiques.
Pàg. 101 de 126 06/2018


 Romandrà retirat de la dinàmica del grup per reflexionar entre 2 i 4 hores, depenent
 Possibilitat de posar denúncia a Mossos d'Esquadra.
 Disculpes davant el grup si ha robat quelcom grupal o a la persona individual.
Interrompre deliberadament a l’educador quan condueix.
Resposta:
 Baixar a l’ adolescent del vehicle i portar-lo immediatament al Centre, on romandrà a
la dependència que es designi i el temps necessari.
 Sense sortides lúdiques una setmana.
 Un mes sense pujar al vehicle.
 Disculpes per escrit i verbals al conductor i als nois que anaven al centre per posa’ls en
perill.
Faltes molt greus:

Agredir física o sexualment, amenaçar o coaccionar a un treballador del Centre, dins o
fora d’aquest o a una persona aliena o a un company.
Resposta:
 Possibilitat durant un període de 1 a 3 dies en funció de la gravetat dels fets de
romandre retirat de la dinàmica grupal.
 En observació dues setmanes, sense sortides lúdiques. A valorar l’últim dia si el
comportament ha estat bo i mostra penediment.
 Sense setmanades durant dues setmanes.
 Reflexió per escrit dels fets.
 Entrevista amb Direcció.
 Emissió d’un comunicat d’incidències greus a DGAIA
 En funció de la gravetat dels fets valorar un possible trasllat del noi a un Centre de
major contenció.
 Denuncia dels fets a les autoritats competents (Mossos d’esquadra) si es considera
oportú .
Participar en motins greus, insubordinació o desordres col·lectius posant amb perill la
integritat de altres menors, de l’Equip Educatiu i del propi Centre.
Resposta:
 Possibilitat durant un període de 1 a 3 dies en funció de la gravetat dels fets de
romandre retirat de la dinàmica grupal.
 Reflexió per escrit dels fets, disculpes grupals.
 Entrevista amb direcció
 Emissió d’un comunicat d’incidències greus a DGAIA
Pàg. 102 de 126 06/2018

 Es convoca assemblees amb tots els nois i es reflexiona amb ells de la gravetat dels
fets.
 En funció de la gravetat dels fets es valorarà el trasllat a un Centre de major
contenció.
oportú .
Introducció o possessió de drogues, armes o altres objectes de coacció al Centre.
Resposta:
 Requisar i donar a Direcció.
 Retirada de la setmanada durant dues setmanes.
 Emissió d’un comunicat d’incidències greus a DGAIA.
 Es convocarà una assemblea amb tots els nois per reflexionar sobre la gravetat dels
fets.
oportú .
Robar amb violència al centre, a un treballador, o persona aliena al centre

 Requisar el que s’ha robat i portar-ho a Mossos d'Esquadra si és d’una persona aliena
al centre.
 Pèrdua un mes de sortides sense l’acompanyament de l’educador si en gaudeix.
 Retirada de la setmanada durant dues setmanes.
 Emissió d’un comunicat d’incidències greus a DGAIA.
 Es convocarà una assemblea amb tots els nois per reflexionar sobre la gravetat dels
fets.
oportú .
 Actes estimables
La normativa del Centre, junt amb les respostes educatives, fa que els adolescents aprenguin a
conèixer quins són els seus límits davant la societat.
Ben al contrari, sorgeix una necessitat de reforçar positivament unes conductes que pel seu
valor beneficiïn al propi noi o al grup de nois internats al Centre.
Els infants i adolescents podran rebre recompenses o gratificacions per la seva conducta
exemplar, participació responsable en les activitats previstes en el seu programa educatiu
individual, i per la seva especial responsabilitat en el comportament personal i col·lectiu.
Pàg. 103 de 126 06/2018

6.4 N ORMATIVA ESPECÍFICA DE FUNCIONAMENT DELS

INFANTS I INFANTS I ADOLESCENT S .
Es responsabilitat de la Direcció del centre i de l’equip educatiu conèixer, donar a conèixer i
aplicar la normativa del CRAE.
Tot infant i adolescent ha de tenir coneixement de la normativa des del mateix moment en
que ingressa al centre, de la mateixa manera que si la incompleix,hi haurà una resposta
educativa per part de l’equip educatiu per tal de poder corregir la conducta que hagi pogut
tenir el infant i adolescent en aquell moment.
- Cal respectar i escoltar a totes les persones amb les que es conviu.
- Queda prohibit qualsevol tipus de violència física o verbal.
- Queda prohibit fumar dins del centre.
- Queda prohibit el consum, la tinència i introducció de drogues al centre i fora del
centre.
- No és permesa l’entrada al despatx d’educadors sense permís de l’equip educatiu.
- És obligatori seguir els horaris del centre detallats en el pla d’acollida i treballats amb
el teu tutor.
- Si per alguna circumstancia no arribes a l’hora al centre has de trucar.
- És obligatori fer les tasques encomanades. Tindràs al teu abast el torn i la tasca
assignada ja que estarà penjat en un full informatiu al menjador del centre
- És obligatori mantenir una higiene personal cuidada tant del propi cos, com dels espais
comuns i personals.
- Es obligatòria l’assistència al recurs formatiu i la participació en les activitats
programades (tallers, activitats lúdiques, reforç escolar, assemblea)
- Si tens dubtes o qualsevol altre qüestió sempre tindràs un educador/a del centre per
ajudar-te i/o orientar-te en tot moment.
- Pots parlar amb el teu tutor i amb el director del centre quan et sigui necessari.
- Pot posar-te en contacte amb el/la teva referent de EAIA quan tinguis necessitat de
formular alguna consulta.
- Tens al teu abast el telèfon 116 111 de Infància Respon i el telèfon del Síndic de
Greuges 900 124 124 per formular les queixes o consultes que et siguin necessàries.
Pàg. 104 de 126 06/2018

CAPÍTOL 7: REGLAMENTS ESPECÍFICS SOBRE EL

PERSONAL EDUCATIU
El reglament específic del personal d’atenció directa l’entenem com un conjunt de principis i
normes que guiaran i orientaran l’acció professional i que per tant ajudaran en l’exercici del
desenvolupament de les seves competències. Aquest conjunt de principis i normes que a
continuació es presenten, pren com a referència el Conveni col·lectiu d’acció social amb
infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de risc, l'Estatut dels Treballadors i el Codi
Deontològic de l'educador i l’educadora social.
7.1 D RETS I DEURES

Tots els professionals del centre, a banda del que s’especifica al Conveni Col·lectiu de
referència, tenen el dret a :
- Ser respectat en la seva dignitat personal i professional per tots el membres de la
comunitat educativa i pels òrgans superiors.
- Poder realitzar les funcions amb autonomia sense envair el camp de treball d’altres
professionals.
- Poder traslladar els suggeriments, peticions i queixes a la direcció, a altres professionals, i
si s’escau, a altres òrgans superiors.
- Ser informat de la gestió del centre.
- Disposar de mitjans i recursos necessaris per a la consecució dels objectius relatius a les
funcions i metodologia educativa descrits al Projecte Educatiu del Centre.
- A la formació que pugui contribuir a una millora del desenvolupament professional. Els
professionals tindran dret a realitzar 30 hores anuals de formació dintre de la seva jornada
laboral, sempre que aquesta formació estigui vinculada directament amb el lloc de treball
que ocupen.
- Participar a la Programació Anual i específiques del centre, al PEC, al RRI i a la Memòria
Anual.
- Assistir a les diferents reunions que li pertoquen amb veu i vot.
- Accés a la documentació necessària del noi per la seva intervenció.
- Participar en l’elaboració i posterior aplicació del PEI, programació i execució d’activitats,
observacions i tutories, resolució de problemes personals i recerca de recursos.
- Tenir sota la responsabilitat l’educació dels tutorants que li han estat encomanats.
Pàg. 105 de 126 06/2018

Deures i obligacions del personal d’atenció directa
Els deures del personal Educatiu fan referència a:
- Realitzar les funcions assignades descrites en aquest RRI.

- Complir amb les normes de convivència i de funcionament del centre, respectant als
membres de la comunitat educativa.
- Acceptar i complir les normes i suggeriments que l’Equip Directiu realitzi.
- Oferir un model normalitzat de comportaments i hàbits.
- Participar a les reunions d’equip i a les programacions globals (PEC, RRI, Programació,
Memòria Anual) i a les individuals (PEI, Tutories, Activitats).
- Crear un clima de diàleg, confiança i comunicació.
- Col·laborar amb el compliment de les decisions aprovades per l’equip.
- Facilitar la integració i adaptació del infant i adolescent al centre, fomentant la seva
participació activa.
- Informar a l’adolescent de la seva situació sòcio - personal.
- No difondre ni utilitzar inadequadament dades del centre.
- Oferir informació real i objectiva al voltant del desenvolupament del infant i adolescent en
el centre.
- Lliurar els informes corresponents i PEI en els terminis establerts.
- Específicament, l'Equip Educatiu donarà i soparà conjuntament amb els infants i
adolescents del centre.
- Informar a l'Equip Directiu del centre de qualsevol aspecte detectat que, en el Conveni
col·lectiu d’acció social amb infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de risc en
vigor, es pugui considerar com a falta lleu, greu o molt greu.
En el que fa a l’Equip Directiu, aquest informarà oportunament de la gestió del centre a l'Equip
Educatiu i vetllarà per a que el personal disposi dels mitjans i recursos necessaris per a la
consecució dels objectius relatius a les funcions i metodologia educativa descrits al Projecte
Educatiu del Centre. El material i les gestions administratives per gaudir de recursos son
responsabilitat seva.
Els precs i suggeriments del personal d’atenció directa li seran transmesos a la Direcció del
Centre a través de les reunions d’equip o mitjançant entrevistes individuals. El personal del
centre podrà dirigir-se a la directora tècnica de l’entitat, si s’escau, ja sigui verbalment o per
escrit.
7.2 N ORMES DE R ÈGIM DISCIPLINARI DE L P ERSONAL

Amb la finalitat de desenvolupar de forma eficient les competències per part de cadascun dels
professionals d’atenció directa en el centre, s’estableixen tot un seguit de normes
disciplinaries.
Normes de caràcter general
Pàg. 106 de 126 06/2018

1. Quant els deures de l’àmbit laboral: la Direcció Tècnica de la Fundació Mercè Fontanilles
supervisarà que el personal d’atenció directa del centre compleixi degudament amb els
seus deures, i serà oportunament informada per l’Equip Directiu del centre, de la dinàmica
de desenvolupament, i en el cas que es presenti qualsevol incident greu o molt greu.
2. Referent al funcionament del centre: l’Equip Directiu vetllarà pel compliment de les
funcions assignades als professionals d’atenció directa en el centre; realitzar entrevistes
d’avaluació o de seguiment d’objectius als membres de l’equip de treball o reorganitzar-ne
el funcionament.
3. Expedient disciplinari: s’obrirà un expedient disciplinari al treballador/a a qui sigui
necessari amonestar o sancionar per escrit davant d’una falta comesa.
Normes de caràcter específic

A continuació es presenten les normes del personal d’atenció directa en el centre, organitzada
per àmbits.
Intervenció Educativa
- Tots els professionals d’atenció directa en el centre facilitaran un clima de convivència
amb els infants i adolescents atesos, sense cap tipus de discriminació per raó de sexe,
edat, origen, raça, religió, opinió o cultura.
- No s’admetrà cap tipus de resposta educativa que no respongui als principis generals
d’intervenció educativa contemplats al nostre PEC. En les seves accions socioeducatives
evitarà la utilització de mesures que puguin atemptar contra la dignitat de les persones,
així com l’ús de termes que fàcilment puguin generar etiquetes devaluadores i
discriminatòries.
- Els tutors/res han de lliurar els documents dels infants i adolescents que tutoritzen dintre
del terminis que s’estableixen en aquests RRI. Per facilitar aquest fet, des de l'Equip
Directiu es realitzarà el control del lliurament de la documentació requerida.
- En el desenvolupament de la intervenció educativa, evitarà qualsevol relació amb les
persones que transcendeixi la relació professional i que en suposi una dependència
afectiva o íntima.
Protecció de dades
- El personal d’atenció directa en el centre no podrà treure cap tipus de documentació ni
informes dels infants i adolescents atesos sense el consentiment de la direcció. En cas de
què la direcció doni el vist i plau a aquest fet, el document es traurà en un USB amb
protecció.
- Els documents electrònics generats dels infants i adolescents es protegiran sempre amb
contrasenya.
- Sempre haurà de preservar-ne la confidencialitat
- Transmetrà, únicament, informació veraç i contrastada, i en tot cas separarà informació de
valoracions, opinions o pronòstics.
- No podrà, en cap cas, aprofitar-se per a benefici personal o de tercers, de la informació
privilegiada o del coneixement de situació que li proporciona la seva posició.
Pàg. 107 de 126 06/2018

En relació amb la pròpia professió

- La intervenció socioeducativa es planificarà en totes les seves dimensions, i no deixarà a
l’atzar els seus elements, mantenint en tot moment una actitud d’avaluació crítica .
- La intervenció socioeducativa es fonamentarà en informació objectiva, suficient, pertinent,
obtinguda amb rigor metodològic i responsabilitat.
- En les seves accions socioeducatives s’utilitzaran instruments, tècniques i estratègies
pròpies de l'Educació social.
- En el cas d’observar o sospitar que un altre company, sigui un educador o un altre
professional, no està actuant correctament en l’àmbit de la seva professió, es posarà en
coneixement de l'Equip Directiu del centre.
- Respectarà els principis ideològics reflectits al PEC, compartirà el projecte educatiu i serà
conseqüent amb les normes existents en el centre.
En relació amb la resta de professionals del centre

- La intervenció socioeducativa serà pertinent i coherent tant amb la resta de l'equip com
amb el projecte socioeducatiu.
- Es fomentarà un clima de respecte amb tots els equips amb el que es treballa i amb tots i
cadascun dels seus membres.
- Sempre s’anteposarà la professionalitat de les competències desenvolupades a les
relacions afectives amb els companys d’equip.
- Es treballarà en equip amb la resta de companys en el que fa a la planificació, disseny,
posada en funcionament i avaluació de les accions socioeducatives.
- S’evitarà interferir en les competències, tasques o relacions desenvolupades pels altres
membres de l’equip, sense previ acord entre les parts implicades.
- Es respectaran les decisions i els acords presos bé per l'Equip Directiu o bé per l'Equip
Educatiu, (en aquests cas un cop validats per l'Equip Directiu) encara que no les
comparteixi, fent-les seves a l’hora de desenvolupar l’acció socioeducativa, sempre que la
decisió presa no entri en contradicció amb cap dels punts recollits tant en aquest RRI o
com en el PEC, i sempre que s’anteposi l’interès de les persones al dels professionals.
- Informarà a l’Equip Directiu al voltant de les possibles irregularitats comeses per algun
professional quan perjudiquin la dignitat i el respecte de les persones en el seu exercici
professional.
Horari laboral
- L’assistència al lloc de feina de forma puntual és obligatòria. En cas de no poder arribar a
l’hora i complir amb l’horari estimat, el professional haurà de trucar informant del seu
endarreriment a la Direcció del Centre.
- En el cas de l'Equip Educatiu, en cap cas el professional s’absentarà del seu lloc de treball,
sense informar a la Coordinació i /o la Direcció del Centre.
- Els canvis de torn dels professionals d’atenció directa, hauran de ser prèviament validats
per la Direcció del Centre
Pàg. 108 de 126 06/2018

Utilització dels telèfons

- En el que fa a la utilització del mòbil, tan sols estarà justificada per motius laborals,
d’informació i coordinació o bé per motius personals urgents, que no puguin demorar la
seva atenció, s’haurà de demanar autorització a la Direcció del Centre i/o a la
Coordinació.
- El telèfon fix tan sols serà utilitzat pel personal d’atenció directa en el centre per realitzar
trucades professionals, i en cas d’assumptes personals en els que per la seva urgència, no
es pot demorar la seva atenció, s’ haurà de demanar autorització a la Direcció del Centre.
Descans
- El personal d’atenció directa que realitzi una jornada superior a les 5 hores continuades en
el centre, pot gaudir d'un descans de 20 minuts dintre de la seva jornada laboral. Aquest
descans sempre s’agafarà en un espai de temps que no interfereixi en el desenvolupament
de les seves competències. En el cas de l'Equip Educatiu, serà la Direcció o la Coordinació
qui gestionarà els descans d'aquest personal.
- Els membres de l'Equip Educatiu sempre dinaran i soparan amb els infants i adolescents a
taula, i en cap cas ho faran a la cuina o sols al menjador.
- El centre es farà càrrec del dinar de l'Equip Educatiu de matí. En cas de què un educador/a
no vulgui dinar, aquest es seurà igualment a taula amb els adolescents.
- El centre es farà càrrec del sopar de l'Equip Educatiu de tarda. En cas de què un
educador/a no vulgui sopar, aquest es seurà igualment a taula amb els adolescents.
- El centre es farà càrrec del dinar i del sopar de l'Equip Educatiu de cap de setmana. En cas
de què un educador/a no vulgui dinar o sopar, aquest es seurà igualment a taula amb els
adolescents.
Tabac, begudes
- El consum de tabac, alcohol o qualsevol substància tòxica està totalment prohibit dins de
la jornada laboral, tant dintre o fora de les instal·lacions del centre (sortides lúdiques,
acompanyaments).
- Els professionals d’atenció directa en el centre en cap cas facilitaran als infants i
adolescents tabac o begudes alcohòliques.
- El personal d’atenció directa que faci un parèntesi en el seu treball per anar a fumar, ho
farà sempre fora de la finca, i haurà de recuperar el temps que ha estat fora del seu lloc de
feina. En cap cas, aquest temps global no pot superar el 20 minuts al dia.
Vehicle
- El personal d’atenció directa del centre que condueixi el vehicle comprovarà en tot
moment que els infants i adolescents compleixen amb les normes bàsiques de seguretat
vial. A més, el conductor/a no superarà mai els 40Km/h dintre de la ciutat. El/la
conductor/a haurà d’assumir la seva responsabilitat davant un incompliment del codi de
circulació.
Pàg. 109 de 126 06/2018

7.3 P ROCEDIMENT SANCIONAD OR

Al Conveni col·lectiu d’acció social amb infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de
risc, s’especifiquen les faltes comeses per un treballador/a del centre, les quals es poden
classificar, segons la importància, en:
 falta lleu
 falta greu
 falta molt greu
Es consideren com a faltes lleus les que s’especifiquen en el Conveni col·lectiu d’acció social
amb infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de risc, a més de les següents:
 Incomplir amb els terminis de presentació dels informes o PEI
 Dinar o sopar sense la presència dels infants i adolescents del centre
Es consideren com a faltes greus les que s’especifiquen en el Conveni col·lectiu d’acció social
amb infants, adolescents, famílies i d’altres en situació de risc, a més de les següents:
 Modificar l’horari de treball sense el consentiment de l'Equip Directiu del Centre
 La utilització del telèfon mòbil o fix per assumptes personals.
 Fumar dintre del recinte físic que ocupa el centre o en les sortides realitzades amb els
Es consideren com a faltes molt greus les que s’especifiquen en el Conveni col·lectiu d’acció
social amb infants, infants i adolescents, famílies i d’altres en situació de risc, a més de la
següent:
 L’absentisme injustificat d'1 dia.
 Arribar al lloc de feina amb símptomes d'haver consumir alcohol o substàncies
tòxiques.
 Beure alcohol dintre de les instal·lacions del centre, o fora d'aquest en horari laboral.
 Abandonament injustificat de les funcions i del lloc de feina.
És la Direcció del Centre qui té la responsabilitat d’informar a la Direcció Tècnica de l'Entitat al

voltant de l'inici d'un procés sancionador a algun professional del centre d’atenció directa que
hagi realitzat alguna falta lleu, greu o molt greu. Posteriorment, es valorarà conjuntament amb
el departament de RRHH de l'Entitat, el procediment sancionador. En tot cas, sempre s’actuarà
segons el Conveni col·lectiu d’acció social amb infants i adolescents, famílies i d’altres en
situació de risc, i amb l'Estatut dels treballadors, en ambdós casos amb el Conveni Col·lectiu i
Legislació vigent en cada moment. A continuació es descriuen les sancions de les faltes lleus,
greus i molt greus.
Una falta lleu serà sancionada amb:

 Amonestació verbal o per escrit, que signarà davant la Direcció del Centre.
Pàg. 110 de 126 06/2018

Una falta greu serà sancionada amb:

 Suspensió de sou i feina d’11 a 20 dies, que signarà davant la direcció de
recursos humans de l'Entitat.
Una falta molt greu serà sancionada amb:

 Suspensió de sou i feina 21 a 60 dies.
 Inhabilitació per accedir a cap nova categoria durant dos anys.
 Acomiadament, que signarà davant la direcció de recursos humans de
l'Entitat.
Les faltes seran sancionades d’acord amb les Lleis i Conveni Col·lectiu que estigui en vigor en
cada moment.
BLOC 4: RELACIONS EXTERNES

L’ENTORN FAMILIAR
En aquest àmbit cal fer esment a l’article 116. De la LDOIA que adjuntem. Com a centre, ens
acollirem a la normativa vigent en aquest bloc.
“Article 116. Règim de relació i visites 1. La declaració de desemparament i l’adopció posterior
d’una mesura de protecció no ha d’impedir la comunicació, la relació i les visites de l’infant o
l’adolescent amb els seus familiars, llevat que l’interès superior de l’infant o l’adolescent en faci
aconsellable la limitació o l’exclusió. 2. Llevat que s’hagi acordat l’acolliment preadoptiu i que
sigui ferm, la resolució que disposa, limita o exclou el règim de relació i visites o la desestimació
per silenci en el termini d’un mes a comptar de la data de la sol·licitud és impugnable davant de
la jurisdicció civil, en els termes establerts per la Llei d’enjudiciament civil, en el termini de dos
mesos a comptar de la seva notificació o de la desestimació presumpta per silenci i sense
necessitat de reclamació prèvia per la via administrativa, a fi de salvaguardar sempre l’interès
superior de l’infant o l’adolescent. 3. L’òrgan competent de la Generalitat en la supervisió de la
relació i les visites de l’infant o l’adolescent amb els seus familiars té l’obligació de procurar els
mecanismes necessaris perquè la visita tingui lloc en els horaris més adequats d’acord amb
l’interès de l’infant o l’adolescent, tenint en compte especialment el seu horari escolar.”
D’altra banda, el règim de visites i permisos sempre s’estableix per resolució i si cal fer alguna
modificació pertinent es regulen amb la instrucció vigent des de la DGAIA, sempre seguint el
circuit corresponent per a cada cas.
El centre ha d’organitzar i facilitar espais de relació del infant i adolescent amb la seva família
dintre i fora del centre. El infant i adolescent pot mantenir relació amb la família o amics
mitjançant permisos, visites i trucades en el cas de que siguin persones que viuen al territori, o
a través de trucades telefòniques i/o correspondència en cas de que visquin a l’estranger.
Aquesta relació vindrà determinada per l’EAIA de referència que serà qui marqui, en quant
Pàg. 111 de 126 06/2018

amb qui, quan, on i la durada de les mateixes. La decisió de l’EAIA quedarà subjecte a la
normativa del Centre.
 Permisos diürns: El infant i adolescent podrà gaudir dels permisos diürns acordats amb
el seu tutor, prèviament comunicats i consensuats amb la direcció del Centre i el seu
referent de la EAIA. A la tornada dels permisos l’educador/A que està present avaluarà
l’estat del infant i adolescent i, posteriorment, el/la tutor/a avalua amb el infant i
adolescent els permisos realitzats.
 Permisos amb pernocta: Aquests permisos són acordats i gestionats per la EAIA de
referència, pactats amb la família, amb el consentiment del Centre i de la DGAIA. A
l’igual que els altres permisos es realitzarà una tasca de seguiment per avaluar aquests
permisos.
Trucades i/o correspondència: Les trucades s’han realitzar amb presència educativa. Els infants
i adolescents poden realitzar trucades excepcionals als seus familiars en esdeveniments
importants, celebracions, etc… Els infants i adolescents poden rebre trucades al llarg del dia, y
poden realitzar trucades durant tot el dia, fins les 22:00h. Cada infant i adolescent pot fer 3
trucades setmanals, de 10 minuts cadascuna d'elles, als números de telèfon que hagin estat
autoritzats pels seus respectius tutors.
CAPÍTOL 9: REGLAMENTS ESPECÍFICS SOBRE LES

RELACIONS INSTITUCIONALS
Primerament hem de diferenciar les relacions institucionals que corresponen a l’Equip Directiu,
de la que desenvolupa l'Equip Educatiu.
En aquest sentit, l’Equip Directiu mantindrà reunions periòdiques amb:
 DGAIA
Interlocutor/a en el centre Equip Directiu
Objectius Seguiment, supervisió i coordinació integral dels infants i
adolescents atesos
Resolució d'incidències
Circuit Reunions presencials/ e-mails/ telefònica
Coordinacions establertes Continua
Pàg. 112 de 126 06/2018

 Departament de Justícia Juvenil

Objectius Seguiment i coordinació dels infants i adolescents amb
expedients judicials oberts.
Coordinacions establertes 1 reunió anual
 Mossos d’Esquadra / Policia Municipal

Objectius Seguiment i coordinació de la dinàmica dels infants i
adolescents fora del centre
Resolució de conflictes
Coordinacions establertes 3 reunions anuals
 Direccions d’altres centres del circuit de protecció

Objectius Seguiment i coordinació dels infants i adolescents atesos
Intercanvi d'informació
 Associacions de veïns
Objectius Seguiment de la dinàmica dels infants i adolescents en el
context pròxim
Participació en festes
Coordinacions establertes 3 coordinacions anuals
 Fiscalia de Menors de Barcelona

Pàg. 113 de 126 06/2018

 Altres agents socials

Objectius Seguiment de la dinàmica dels infants i adolescents en el
context pròxim
Coordinacions establertes En funció del cas
 EAIA
Aquestes reunions es realitzaran amb la finalitat de prendre acords relacionats amb la línia
socioeducativa del centre, assessorament tècnic, millorar els canals de coordinació; en
definitiva per augmentar la qualitat de servei del centre. D’aquestes reunions sempre estarà
informada la Direcció Tècnica de l’Entitat, la qual valorarà la idoneïtat de la seva presència.
Les normes que han de complir l'Equip Directiu i que es deriven de les relacions periòdiques
amb els organismes citats anteriorment, són les següents:
- El President, el Secretari i/o la Direcció Tècnica de la Fundació Mercè Fontanilles, o en el

seu defecte, la Direcció del Centre, és qui desenvoluparà les funcions de representació del
centre a nivell institucional.
- En les reunions periòdiques amb els organismes i institucions oficials esmentats
anteriorment, assistirà almenys una persona de l'Equip Directiu del centre.
- La persona de l'Equip Directiu que assisteixi a les reunions amb els organismes i
institucions oficials prendrà acta de la mateixa i posarà la informació en comú amb la resta
de l'Equip Directiu del centre.
- L'Equip Directiu del centre informarà a la Direcció Tècnica de l'Entitat dels contingut i
acords presos a les reunions.
- L'Equip Directiu ha de complir amb els acords presos a les reunions amb els organismes i
institucions oficials.
- L'Equip Directiu promourà i organitzarà les relacions institucionals que cregui necessàries
en funció de la situació del centre.
Pàg. 114 de 126 06/2018

- L'Equip Directiu promourà les relacions i col·laboracions amb d’altres institucions

socioeducatives, que puguin contribuir a facilitar una educació integral als infants i
adolescents atesos.
- L'Equip Directiu col·laborarà amb els diferents serveis existents en la comunitat, vinculant
al centre amb d’altres institucions amb vista a l’optimització dels recursos i a la millora de
l’oferta dels serveis socioeducatius.
- Davant d’una situació de conflicte en el centre, serà la Direcció d'aquest qui comunicarà a
l’organisme corresponent la situació esdevinguda.
- L'Equip Directiu es reserva la potestat per delegar la seva presència en les relacions
institucionals, en el personal del centre que cregui més adient segons la situació.
En relació amb les derivacions de infants i adolescents a d’altres recursos del circuit de
protecció, serà a partir de l’ordre d’ingrés del noi que s’estableix un primer contacte entre els
directors d’ambdós centres. A partir d’aquí es valora en funció del cas com s’estableixen els
futurs contactes. Es facilitarà que el tutor/a del noi al Centre pugui parlar amb el nou tutor/a
del noi, i és ell qui fa l’acompanyament del noi en un primer contacte amb el nou centre o
servei i en el seu trasllat definitiu.
D’altra banda, tant l’Equip Educatiu mantindrà coordinacions amb diferents serveis en funció
de les necessitats dels adolescents. Aquests serveis són:
 DGAIA
Interlocutor/a en el centre Equip Directiu i educador/a en qui delegui
Objectius Seguiment i coordinació específica dels infants i adolescents
atesos
Supervisió de casos
 Centres de formació per al treball


 Centres d’aprenentatge de castellà i català

Pàg. 115 de 126 06/2018

 Centres Educatius de Justícia Juvenil

Tramitació de documentació
 EAIA
 Instituts
 Centres d’activitats d’oci.

Interlocutor/a en el centre Equip Educatiu
Objectius Recerca d’oferta lúdica
Seguiment i coordinació específica dels infants i adolescents
 Centres Cívics
Interlocutor/a en el centre Equip Educatiu
Objectius Recerca d’oferta lúdica
Seguiment i coordinació específica dels infants i adolescents
Pàg. 116 de 126 06/2018

Les relacions institucionals que puguin portar a terme els membres de l'Equip Educatiu, es
realitzaran amb la finalitat de prendre acords relacionats amb la coordinació i millora de la
intervenció socioeducativa.
Les normes que han de complir en el que fa a les relacions institucionals són:
- L'Equip Directiu estarà informat en tot moment de les relacions amb d’altres institucions o
organismes que puguin establir.
- La persona de l'Equip Educatiu que assisteixi a les reunions amb organismes o institucions
oficials prendrà acta i posarà la informació en comú amb l'Equip Directiu, amb la resta de
professionals de l'Equip Educatiu.
- La persona de l'Equip Educatiu que assisteixi a les reunions amb organismes o institucions
oficials ha de complir amb els acords que es puguin arribar a prendre.
- La Direcció del Centre supervisarà que es compleixen els acords presos i que afecten als
professionals del centre.
- L'Equip Educatiu promouran relacions i col·laboracions amb d’altres institucions
socioeducatives, que puguin contribuir a facilitar una educació integral als infants i
adolescents atesos.
- L'Equip Educatiu col·laborarà amb els diferents serveis existents en la comunitat, vinculant
al centre amb d’altres institucions amb vista a l’optimització dels recursos i a la millora de
l’oferta dels serveis socioeducatius. D'aquesta coordinació ha de quedar constància en
l'expedient de l'adolescent.
- Els tutors dels infants i adolescents atesos seran els responsables del seguiment quinzenal
dels infants i adolescents que estiguin escolaritzats a l’educació formal (ESO). D'aquesta
coordinació ha de quedar constància en l'expedient de l'adolescent.
BLOC 5: RÈGIM ADMINISTRATIU I ECONÒMIC

CAPÍTOL 10: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE EL
RÈGIM ADMINISTRATIU DEL CENTRE
10.1 N ORMES SOBRE ELS REGI STRES I DOCUMENTACIÓ
REFERENT ALS ADOLESC ENTS
Tot infant i adolescent a l’ingressar al centre se li obre un expedient o arxiu general personal.
Tots els documents referents al infant i adolescent van a aquest arxiu i es classificaran en
subcarpetes :
- documentació, informes, salut, escolar
- formatiu, justícia, incidències, tutories, lleure
- extraescolar i altres
Aquests expedients es troben al despatx de direcció. Els expedients que causin baixa es
guarden a part, en un lloc accessible durant un període d’un any. Al cap d’aquest temps
s’arxiven per cinc anys.
Relació de documents de gestió i control utilitzats al centre:
Pàg. 117 de 126 06/2018

 Protocol d’ingrés: s’omple durant el moment de l’ingrés de cada infant i adolescent.

L’omple l’educador de torn en el moment de l’acollida. Es guarda a l’expedient de
l’infant i adolescent , a l’apartat 2 Informes.
 Fitxa pertinències i roba de l’infant i adolescent: S’omple durant el moment de
l’ingrés de cada infant i adolescent i aquest document l’omple l’educador de torn que
fa l’acollida. Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 9.Altres.
 Document de compromís de l’infant i adolescent de la seva estada al centre: s’omple
durant el moment de l’ingrés de cada infant i adolescent i ell accepta la normativa i
aquest document l’omple l’educador de torn que fa l’acollida. Es guarda a l’expedient
del infant i adolescent , a l’apartat 2 Informes.
 Comunicat d’escapoliments i retorns del menor: s’omple cada vegada que un infant i
adolescent marxa del centre sense permís, no retorna i quan retorna. Ho fa l’educador
de torn. Es guarda a l’expedient virtual de l’infant i adolescent.
 Fitxa de l’infant i adolescent: s’omple quan s’adjudica un tutor i ho fa el tutor. Es
guarda a la primera pàgina l’expedient de l’infant i adolescent.
 Protocol d’observació: s’omple entre els 7 i 10 dies d’ingrés, l’omple el tutor. Es
guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 2 Informes.
 Protocol d’auto observació: s’omple entre els 7 i 10 dies, l’omple el infant i
adolescent amb supervisió del tutor. Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
l’apartat 2 Informes.
 Acta de naixement, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat 1
Documentació.
 Fotocopia DNI/NIE/ passaport, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
l’apartat 1 Documentació.
 Fotocopia targeta sanitària, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat
1 Documentació.
 Volant d’empadronament, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat
1 Documentació.
 Tutela, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat 1 Documentació.
 Notificació de desemparament, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a
 Autorització de permisos familiars, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
 Notificacions DGAIA, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat 1
Documentació.
 Informes DGAIA, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat 2
Informes.
 PEI: s’omple als 30 dies de l’ingrés i a l’any. Es guarda a l’expedient de l’infant i
adolescent, a l’apartat 2 Informes.
 ITSE: S’omple als 6 mesos de l’ingrés. Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
l’apartat 2 Informes.
 Informes altres recursos, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 2
Informes.
Pàg. 118 de 126 06/2018

 Fotocopia targeta de vacunació Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a

l’apartat 3 Salut.
 Informes mèdics, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 3 Salut.
 Control diari de medicació: s’omple cada vegada que un infant i adolescent pren la
medicació i ho omple l’educador en torn. Es guarda a l’expedient de l’infant i
adolescent, a l’apartat 3 Salut.
 Citacions mèdiques: S’ omple cada vegada que un infant i adolescent te una visita
mèdica i ho fa l’educador en torn. Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
 Resultats de proves de salut, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a
 Receptes, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 3 Salut.
 Matricules de recursos formatius, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a
l’apartat 4 Escolar.
 Expedients de fiscalia, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 5
Justícia..
 Denúncies, Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent, a l’apartat 5 Justícia
 Incidències: s’omple cada vegada que es necessari i ho fa l’educador en torn. Es
guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 6, Incidències.
 Tutories: S’omple cada vegada que es fa una tutoria i ho fa el tutor i l’infant i
adolescent. Es guarda a l’expedient de l’infant i adolescent , a l’apartat 7 Tutories.
 Altres
10.2 N ORMES SOBRE LA DOCUM ENTACIÓ ADMINISTRATI VA .

R EGLAMENTACIÓ , ÚS , ORGANITZACIÓ I CUSTO DIA .
En la dinàmica normal de funcionament existeixen nombroses ocasions en les que alguna
documentació relacionada amb els infants i adolescents ha de sortir del centre. El control de la
documentació que genera l’infant i adolescent és summament important, ja que facilita la
coordinació del personal i la eficiència en el desenvolupament de les seves competències. A
continuació es reflecteixen les normes que se’n deriven:
- En relació a la documentació que es lliura a la DGAIA, la Direcció del centre utilitzarà la

plataforma virtual SINIA per registrar-los i dipositar-los. Un cop dipositat a la plataforma,
s’enviarà el corresponent missatge virtual a la persona destinatària del document.
- La resta de documentació que no es registra a DGAIA mitjançant SINIA, es registrarà
presencialment acompanyat d’una caràtula del propi centre en la que es podrà observar
un numero de sortida. Aquest número de sortida s’anotarà al llibre de registre que hi ha al
despatx de l’equip educatiu. Cada document que s’envia per registrar a DGAIA va
acompanyat de dues caràtules, una es queda a DGAIA i l’altra caràtula, amb el segell del
registre, es queda l’Equip pel seu arxiu corresponent.
- Els fulls d’incidències del centre i els documents que la Direcció del Centre hagi de lliurar a
la DGAIA també aniran acompanyats d'un número de sortida en la seva caràtula. En
aquests cas, aquest número l’anotarà el personal administratiu del centre en el llibre de
Pàg. 119 de 126 06/2018

registre que hi ha en el seu despatx. Cada document que s’envia a per registrar a DGAIA va
acompanyat de dues caràtules, una es queda a DGAIA i l’altra caràtula, amb el segell del
registre, es queda el personal administratiu pel seu arxiu corresponent.
- L'Equip Educatiu demanarà a la Direcció la documentació necessària del infant i adolescent
per realitzar una gestió burocràtica. En aquest cas, el personal que doni la documentació
anotarà en el llibre de registre corresponent, quina documentació ha donat, a qui li ha
donat i el temps aproximat en retornar-se.
- La documentació relacionada amb els serveis del centre, com ara llum, aigua, gas,
ascensor, manteniments varis, etc., quedarà registrada al despatx de Direcció. Tota la
documentació que es pugui generar en aquest sentit serà gestionada per la Direcció del
centre.
- Una copia dels documents institucionals del centre com ara el PEC, RRI, Memòria Anual,
Programació Anual i els protocols i instruccions vigents (de DGAIA) estaran al despatx
d’educadors, per a la seva consulta per part dels professionals del centre. L’original
d’aquests documents estaran arxivats al despatx de la Direcció del Centre.
- El centre disposa de full de reclamació a l’abast dels adolescents que atenem i de les seves
famílies. Aquests full estan dipositats en el despatx d’educadors i un cop omplert pel
l’infant i adolescent o la seva família quedaran arxivats al despatx de la Direcció del Centre.
En tot cas, el protocol que es seguirà serà el següent:
 Recollir reclamacions, queixes, suggeriments, ... tant dels adolescents, famílies, o
d’altres agents.
 Clarificar si es tracta d’una queixa o reclamació
 Investigar les causes de la reclamació o queixa
 Valorar si és necessari establir un informe de no conformitat i/o mesures
correctores
 Proposar les mesures de resolució adients
 Comunicació a l’adolescent, família o agent que ha posat la reclamació o queixa
de la resolució i/o adopció de mesures
 Arxivar la documentació generada en el despatx d’educadors.
CAPÍTOL 11: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE EL

RÈGIM ECONÒMIC DEL CENTRE
11.1 N ORMES SOBRE LA JUSTI FICACIÓ DE LES DESPE SES I LA

SEVA FORMULACIÓ
La comptabilitat del Centre Lledoners està centralitzada al Centre de Gestió, però el
funcionament administratiu es porta des del centre. Des del Centre de Gestió s’obrirà un
compte i es faran les transferències de fons necessàries per al funcionament del centre (segons
pressupost a concretar). Es podrà retirar mitjançant una tarja les quantitats necessàries per fer
front a les despeses.
El centre farà efectives les despeses de funcionament amb dues modalitats:
Pàg. 120 de 126 06/2018

a) Les factures de despeses de proveïdors externs com compres de queviures i

subministraments de llum, aigua, gas o telèfon es remeten a la adreça fiscal de l'Entitat. Els
subministraments tenen domiciliat el seu pagament i els proveïdors habituals es paguen
majoritàriament mitjançant transferència (si el proveïdor insisteix en unes altres condicions de
pagament, es podria estudiar).
Un cop rebuda la comanda, s'ha de verificar amb l’albarà que coincideixin quantitats i qualitat
demanades al proveïdor.
b) Els tiquets de despeses de caixa s'han d’introduir al programa informàtic AVANTQ de gestió
econòmica del centre, i trimestralment o quan siguin requerits per l’àrea econòmica,
trametre’ls físicament al Centre de Gestió. L’AVANTQ consisteix en una aplicació informàtica
que permet registrar les entrades i sortides de caixa i fer l’enllaç comptable de la comptabilitat
del centre amb la comptabilitat global de la Fundació.
Cal demanar autorització per escrit de les compres superiors a 300 € al Secretari de l'Entitat i
de les inferiors a 300 €, que no siguin de tipus ordinari, a la Direcció Tècnica.
Les despeses que es produeixen en el centre venen derivades de les següents partides:
 Aliments.
 Pagues dels adolescents.
 Lleure.
 Transport.
 Documentació.
 Escolarització, matricules de cursos de formació i material escolar.
 Varis.
 Imprevistos.
Cada dia, l’Equip Directiu té la responsabilitat de quadrar la caixa del dia anterior, un cop ha
rebut els tiquets corresponents. Posteriorment, té l’obligació de traspassar les dades al
sistema telemàtic (AVANTQ) de l'Entitat.
Els criteris que s’estableixen a l’hora de realitzar una despesa són els següents:
 Satisfacció de necessitats bàsiques

 Importància de la despesa
 Coherència de la despesa amb els principis establerts al Projecte Educatiu de
Centre.
 Adequació de la despesa a la normativa de convivència del centre.
Les normes bàsiques en relació a les despeses del centre es detallen a continuació:
Pàg. 121 de 126 06/2018

- Totes les despeses que hi puguin haver han de tenir el comprovant de la caixa
registradora. Aquests comprovants són adjuntats i passats a l'Entitat on totes les despeses
són supervisades i contrastades.
- Sempre que sigui possible, la forma de pagament de les despeses es realitzarà mitjançant
transferència bancària, mitjançant els serveis econòmics de l'Entitat.
- El centre sistematitzarà la realització de les despeses amb la finalitat d’una eficiència en el
seu funcionament, treballant sempre que sigui possible amb els mateixos proveïdors.
Aquelles compres que no suposin una gran despesa ni una càrrega important, les portarà
el personal administratiu o bé els educadors/res.
- La Direcció del Centre gestionarà la compra de roba per als infants i adolescents atesos
com a mínim 3 vegades a l'any. El pagament de la roba es realitzarà mitjançant targeta de
crèdit o pagament en metàl·lic.
- D’altra banda, i en funció del grau de desenvolupament del infant i adolescent, el centre
donarà diners per a que, conjuntament amb el seu tutor/a, vagi a comprar la roba que
necessita. Aquest últim pagament es realitzarà en la modalitat de tiquets de despeses de
caixa, en metàl·lic i el tiquet serà lliurat a la Direcció del Centre.
- El material escolar que es necessiti en cada moment el comprarà el infant i adolescent/s
conjuntament amb un educador/a. El pagament es realitzarà en la modalitat de tiquets de
despeses de caixa, en metàl·lic i el tiquet serà lliurat a la Direcció del Centre.
- Les despeses derivades de la matriculació dels adolescents en els centres de formació o
centres Educatius es realitzaran en la modalitat de tiquets de despeses de caixa, en
metàl·lic i el tiquet serà lliurat a la Direcció del Centre.
- Les despeses derivades del menjador dels adolescents en els centres educatius es
realitzaran en la modalitat de factures de despeses de proveïdors externs, i per tant, es
domiciliarà el seu pagament (si el proveïdor insisteix en unes altres condicions de
pagament, es podria estudiar). Aquesta domiciliació es realitzarà des del serveis econòmics
de l'Entitat.
- Les despeses derivades de les taxes administratives per a la gestió de documentació es
realitzaran en la modalitat de tiquets de despeses de caixa, en metàl·lic i el tiquet serà
lliurat a la Direcció del Centre.
- La compra de les targes de transports es realitzarà de forma mensual a través dels serveis
econòmics de l'Entitat. La Direcció del Centre comunicarà a mitjans de mes les targes
necessàries per al mes següent. El pagament es realitzarà en la modalitat de factures de
despeses de proveïdors externs.
- Les despeses derivades del material d’oficina es realitzaran en la modalitat de factures de
despeses de proveïdors externs.
- Les despeses derivades del manteniment del centre en el que fa al parament de la llar es
realitzaran en la modalitat de factures de despeses de caixa, en metàl·lic i el tiquet serà
- Les despeses derivades de la paga setmanal del adolescent del centre es realitzarà en la
modalitat de factures de despeses de caixa, en metàl·lic i el tiquet serà lliurat a la Direcció
del Centre. En aquest cas, el tiquet el farà la Direcció del Centre, i constarà quina és la paga
de cada infant i adolescent, a més de les signatures de la Direcció del Centre.
Pàg. 122 de 126 06/2018

- En el cas de què s’hagi d’efectuar una compra d’aliments, aquesta serà realitzada per un
educador/a del centre, conjuntament amb un/s infant i adolescent/s. El pagament es
realitzarà en la modalitat de tiquets de despeses de caixa, en metàl·lic i el tiquet serà
- El centre disposarà d’una targeta de crèdit per repostar Gas -oil al cotxe. Aquesta targeta
serà gestionada per Direcció. Cada cop que s’ompli el dipòsit del cotxe, el tiquet que es
genera es lliurarà a la Direcció del Centre. A final de mes, i un cop la factura de la benzinera
arribi al departament de serveis econòmics de l'Entitat Gestora, es portarà a terme la
comprovació pertinent per poder donar el vist i plau al pagament de la factura.
11.2 N ORMES SOBRE L ’ APROVACIÓ DE LA PROP OSTA DE

PRESSUPOSTOS DEL CEN TRE
Anualment, des dels serveis econòmics del Centre de Gestió s’elaborarà un pressupost per a
les despeses del Centre. D'aquest pressupost informarà la Direcció Tècnica i el Secretari de
l’Entitat a la Direcció del Centre. El pressupost per a l’any següent es començarà a realitzar al
mes d’octubre, per entrar en vigor al gener del següent any.
Els criteris seguits per a la seva realització són els següents:
 Coherència
 Pertinença
 Responsabilitat
 Equilibrat
 Suficiència
11.3 N ORMES SOBRE LA PROPO STA DE DESPESA I LA SEVA

TRAMITACIÓ
D’acord amb el pressupost anual assignat al centre, cal demanar autorització per escrit de les
compres superiors a 300 € al Secretari de l'Entitat i de les inferiors a 300 €, que no siguin de
tipus ordinari, a la Direcció Tècnica.
En el moment en el que es planteja una despesa en el centre aquesta s'ha de valorar prenent en
consideració els següents criteris:
 Adequació al Projecte Educatiu de Centre.

 Satisfacció de les necessitats bàsiques
 Pertinença
 Contribueix al desenvolupament de l'adolescent
Per altra banda, les despeses poden ser:
 Ordinàries: Productes que es fan servir diàriament.
Pàg. 123 de 126 06/2018

 Extraordinàries: Productes que es necessiten com a conseqüència d’un fet

extraordinari (festa, activitat, acte, etc.).
 D’urgències: Productes que són del tot necessari per al desenvolupament de la
dinàmica del centre, però que generalment no existeixen estocs (portes,
finestres, llits).
Tots els professionals del centre tenen el dret de fer propostes de despeses. Aquestes
propostes de despeses s’argumentaran davant l'Equip Directiu del centre. Aquesta
argumentació ha d’estar fonamentada en principis educatius i necessitats de
desenvolupament dels infants i adolescents i pot estar acompanyada de pressupostos, fotos,
catàlegs, etc., que facilitin la decisió a prendre.
11.4 N ORMES SOBRE EL REQUE RIMENT , APROVACIÓ I AVALUACIÓ

DE L ’ EXECUCIÓ DEL PRESSUP OST
El pressupost anual del centre l’elabora l’àrea econòmica del Centre de Gestió i és aprovat per
l’alta direcció de l’entitat. Es responsabilitat de la Direcció del Centre fer-ne la seva estricta
aplicació durant l’any.
De manera continuada mitjançant el programa de comptabilitat AVANTQ es farà una

justificació de les despeses, aquestes han d’estar totalment comptabilitzades a final de mes.
Trimestralment, des de l’àrea econòmica del Centre de Gestió es farà un seguiment de la
facturació i els tiquets de caixa.
De manera anual, una empresa externa realitzarà una auditoria comptable a nivell de centre i
d’entitat que es trametrà a l’administració corresponent a 31 de juliol de l’any següent.
Per últim, la memòria econòmica del centre es realitzarà des de l'Entitat, on s’analitza les
despeses efectuades al llarg de l'any i es detecten punts forts i punts a millorar.
CAPÍTOL 12: DISPOSICIONS FINALS

Aquest Reglament de Règim Intern ha estat realitzat per l’equip educatiu i la direcció del
Centre, mitjançant grups de treball durant el primer trimestre de l’any 2018. Així com, amb la
participació i suport del personal tècnic del centre de gestió de l’entitat.
L’entitat titular pot introduir en aquest reglament les modificacions que per causes objectives
siguin necessàries per millorar el servei, escoltant prèviament a les parts afectades pel mateix.
Per aquest motiu, s’avaluarà anualment mitjançant una revisió global del funcionament del
centre i adaptació del reglament a la dinàmica del mateix, coordinada per la direcció del
Centre. En aquest cas s’haurà de notificar a la EFI corresponent i al Cap de Servei d’atenció a la
Infància i l’Adolescència qui ha de validar-ho.
Pàg. 124 de 126 06/2018

Qualsevol aspecte no previst en aquest RRI s’ha d’ajustar a la normativa dels Serveis Socials i
d’Infància o a qualsevol altra norma que específicament li pugui ser d’aplicació , sempre que
aquesta no es contradigui amb la legislació vigent.
Aquest RRI tindrà una vigència de 5 anys des de la data de la seva aprovació per part de la
DGAIA i serà d’aplicació des del moment just de la seva aprovació per aquest òrgan.
Pàg. 125 de 126 06/2018

RRI Crae LLEDONERS

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

RRI Crae LLEDONERS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Per raons de seguretat, les dades relatives a la ubicació territorial d'aquests serveis són confidencials

Reglament de Règim Intern de Centre CRAE Lledoners

CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ ................................ ................................ ...... 6

Pàg. 3 de 126 06/2018

CAPÍTOL 7: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SO B R E E L P E R SO NAL E D U C A T I U .............. 105

Pàg. 4 de 126 06/2018

CAPÍTOL 9: REGLAMEN TS ESPECÍFICS SOBRE LES RELACIONS INSTITUCIONALS

CAPÍTOL 11: REGLAMENT ESPECÍFIC SOBRE EL RÈGIM ECONÒMIC DEL CENTRE

CAPÍTOL 12: DISPOSIC IONS FINALS ................................ ...................... 124

Pàg. 5 de 126 06/2018

1.2 M ARC L EGAL

Pàg. 6 de 126 06/2018

3.- Reglament (CE) NO 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la

1.- Constitució espanyola de 1978.

2.- LO 1/1996 de 15 de gener de protecció jurídica del menor

3.- Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament Civil

4.- Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal

5.- LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors

7.- Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

8.- Ley 26/2015, de 28 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y a la

Pàg. 7 de 126 06/2018

5.- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.

10.- Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l’acreditació i el funcionament de les institucions

14.- Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d’autorització administrativa i de

15.- Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en

16.- Llei 13/1997, de 19 de novembre, de Creació de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció.

17.-Acord GOV/121/2007, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix la Unitat de Detecció i Prevenció

21.- Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

Pàg. 8 de 126 06/2018

22.- Llei 26/2015,del 28 de juliol,de modificació del sistema de protecció a la infància i a

25.- Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció

26.- Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies

30.- Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya 2010-2013

31.- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya

32.- Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic

33.- Llei 16/1996, de 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en

38.- Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la llei 18/2003, de 4 de

Pàg. 9 de 126 06/2018

Modificat parcialment pels següents decrets:

44.-Decret 205/2015, de 15 de setembre, del règim d'autorització administrativa i de comunicació

Pàg. 10 de 126 06/2018

a. Documentació Tècnica dels centres: instruccions i protocols per a l’elaboració i tramesa

1.3 À MBITS D ’A PLICACIÓ

Pàg. 11 de 126 06/2018

 Proveïdors amb presència al centre

Tots els infants i adolescents atesos estan obligats a:

CAPÍTOL 2: PROFESSIONALS DEL CENTRE

Pàg. 12 de 126 06/2018

amb la DGAIA a fi de resoldre qualsevol incidència observada en la

Funcionament L'Equip Directiu es reuneix seguint la planificació de reunions que es

Pàg. 13 de 126 06/2018

Què avaluar? Indicadors Criteris Instruments Temporalitat

 Atenció als infants i adolescents atesos: Educació

Pàg. 14 de 126 06/2018

Què avaluar? Indicadors Criteris Instruments Temporalitat

 Elaboració dels àpats

Pàg. 15 de 126 06/2018

Què avaluar? Indicadors Criteris Instruments Temporalitat

Pàg. 16 de 126 06/2018

a) Aprovar la creació dels diferents òrgans de coordinació del centre i assignar-los

 Proporcionar informació econòmica a la Direcció Tècnica i a la Direcció del Centre per a

Pàg. 17 de 126 06/2018

Constitució i És l’Equip Directiu del centre, l’encarregat de realitzar el procés de selecció