4t ESO

Repàs VERBS IRREGULARS

1. Introducció:

1.1 Formació de l’Imperatiu

1.2 Lexema i auxiliaritat. Verbs irregulars
1.3 Verbs de la 3ª conjugació sense increment eix.

2. Irregularitats a l’auxiliaritat :

2.1 Dièresi a l’auxiliaritat per desfer el diftong

3. Irregularitats al lexema :
3.1 Eufòniques (+d, en els acabats en –ldre, -ndre)
3.2 Ortogràfiques
 Canvis de vocal: e/a (Heure, Jeure, Néixer, Fer, Péixer,
Treure)
 Canvis de vocal: o/u (Collir, Cosir, Sortir, Tossir, Escopir)
 Poder/Voler
 Verb Eixir

3.3 Fonètiques:
 Velarització:
 Acabats en –ndre
 Acabats en –ldre i –ler
 Acabats en –èixer

 Verbs amb diftong al lexema

1
1- Introducció

1.1 Formació de l’Imperatiu:

Recordeu que per formar l’imperatiu dels verbs irregulars cal tenir en compte que aquest temps
es forma a partir dels presents d’indicatiu (2ª p.s i 2ªp.pl.) i de subjuntiu (3ªp.s., 1ªp.pl.,3ªp.pl.).
Fixeu-vos en la relació de persones que s’estableix:

PRESENT INDICATIU IMPERATIU PRESENT SUBJUNTIU

bec begui
beus beu tu beguis
beu begui ell begui
bevem beguem nos. beguem
beveu beveu vos. begueu
beuen beguin ells beguin

Hi ha una sèrie de verbs que construeixen l’Imperatiu només a partir del Present de Subjuntiu
(recordeu que la segona persona del singular canvia de la terminació –is pròpia del Present de
Subjuntiu per –es) :
estar, saber, poder, voler, dir ésser, veure
Exemples: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen

1.2 Lexema i auxiliaritat

Lexema. O radical. En els verbs regulars tendeix a ser únic i invariable. És el morfema lèxic.

- Auxiliaritat. O terminacions o desinència. Conté diversos morfemes, són variables i

expressen: nombre, persona, temps, aspecte i mode.

Radical Auxiliaritat
Cant_ -àvem Nombre: plural
Persona gram.: primera
Temps: imperfet
Aspecte: imperfectiu
Mode: indicatiu

1.3 Verbs de la 3ª conjugació sense increment eix.

La majoria de verbs de la 3ª segueixen el model del verb servir , amb l’increment eix en les
persones del singular (serveixo, serveixes, serveix) i la tercera del plural (serveixin) del Present
d’indicatiu, el Present de subjuntiu i l’Imperatiu.
A vegades, però tenim tendència a conjugar alguns verbs de la 3ª amb aquest increment quan en
realitat no el porten i es conjuguen com el dormir.

Verbs de la tercera que no porten l’increment eix: ajupir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, eixir,
escopir, esmunyir, fugir, grunyir, lluir ( fer llum)*, morir, munyir, obrir, omplir, pressentir, pudir,
ressentir, sentir** , sortir, tossir.
* Quan significa “fer notar les qualitats” es conjuga amb eix. Aquest vestit llueix molt.
** Els verbs assentir i dissentir, derivats de sentir, porten l’increment eix (assenteixes, dissenteix)

2
2- Irregularitats a l’auxiliaritat

2.1 1ª Conjugació

Tots els verbs d’aquesta conjugació són regulars excepte anar i estar. (p. 370 i 378)

2.1.1 Dièresi per desfer el diftong.

Els verbs d’aquesta conjugació que tenen el lexema acabat en vocal (idear, actuar,
avaluar, triar...) porten dièresi a les terminacions _i, _is, _in del Present de
Subjuntiu i de l’Imperatiu.
Canviar: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn
Crear: crea, creï, creem, creeu, creïn

2.2 2ª Conjugació
2.2.1 E eufònica.
A la 2ª p. del singular del Present d’Indicatiu els verbs com tòrcer, néixer,
córrer... apareix una e eufònica, és a dir, una e que facilita la pronunciació.
Tòrcer: torço, torces, torç
Créixer: creixo, creixes, creix
Córrer: corro, corres, corre
2.2.2 El verb córrer també té una e eufònica a la 3ª persona del singular i també,
lògicament, a la 2ª de l’Imperatiu.
2.2.3 Els verbs escriure i viure fan el gerundi i tots els temps formats amb aquest
lexema (quan la u es converteix en v) com si fossin de la 3ª conjugació. Exemples:
Gerundi: escrivint, vivint
Pret. Imperf.: escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien

2.2.4 Els verbs d’aquesta conjugació que tenen l’ infinitiu acabat en –re, i a més tenen
el lexema acabat en vocal (coure, plaure, cloure ...) , han de dur dièresi en algunes
terminacions de l’Imperfet d’indicatiu (_ia, _ies,_ien). No la posarem quan
l’accent es desplaça a l’arrel ( reia, reies, reien / feia, feies, feien/ deia, deies,
deien).
Exemples:
Plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen
Cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen

2.3 3ª Conjugació
2.3.1 E eufònica.
A la 2ª i 3ª persones del singular del Present d’indicatiu alguns verbs incorporen
una e eufònica.
Exemples:
Cosir: cuso, cuses, cus
Obrir: obro, obres, obre
Omplir: omplo, omples, omple
2.3.2 Els verbs venir, omplir, obrir, fan la segona persona de l’Imperatiu amb e.
Vine, omple, obre
2.3.3 Els verbs tenir i venir presenten al passat simple , a l’imperfet de subjuntiu i al
participi , desinències pròpies de la segona conjugació:

3
 Passat simple : tinguí, tingueres, tingué, tinguérem, tinguéreu, tingueren
Imperfet subj.: tingués, tinguessis, tingués, tinguéssim, tinguéssiu,
tinguessin
Participi: tingut, tinguda

2.3.4 Dièresi
Els verbs que tenen el lexema acabat en vocal ( agrair, posseir, beneir, produir...)
porten dièresi en les terminacions:
ïm, ïu del present d’indicatiu, de subjuntiu i de l’imperatiu
ïa,ïes,ïen del pretèrit imperfet d’indicatiu
ïres, ïren del passat simple d’indicatiu
ïssis,ïssin del pretèrit perfet simple de subjuntiu
ït del participi
Exemples:
Agraeixo, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen
Posseïa, posseïes, posseïa, posseíem, posseíeu, posseïen
Beneí, beneïres, beneí, beneírem, beneíreu, beneïren
Produís, produïssis, produís, produíssim, produíssiu, produïssin

3- Irregularitats al lexema

Les irregularitats més grans en el lexema les trobem en els verbs de la segona conjugació i en menor
grau en la tercera.

3.1 Eufòniques
3.1.1 Els verbs acabats en _ldre i _ndre (doldre, resoldre, aprendre, vendre, pondre,...)
afegeixen una d eufònica als temps següents:
Infinitiu : doldre, resoldre
Futur: doldré, resoldrà, pondrem, fondreu, vendran...
Condicional simple: doldria, resoldria, pondríem...

3.1.2 Els verbs acabats amb _ler també afegeixen una d eufònica al futur simple i al
condicional simple
Valdré, valdràs, valdrà, valdrem, valdreu, valdran
Soldria, soldries, soldria, soldríem, soldríeu, soldrien

3.2 Ortogràfiques
3.2.1 Els verbs heure, jeure, néixer, fer, péixer, treure canvien la e del lexema per
una a quan el lexema és àton:
Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen
Trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen
Faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
3.2.2 Els verbs, collir, cosir, escopir, sortir i tossir , canvien la o per una u quan el
lexema esdevé tònic:
Surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten
Cull, culli, collim, colliu, cullin
3.2.3 Els verbs poder i voler canvien la o del lexema per una u a la 1ªp.s. del present
d’indicatiu, a tot el present de subjuntiu i a l’Imperatiu.
Puc /vull
Pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

4
 Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
3.2.4 El verb EIXIR (i derivats):
El verb eixir té dos lexemes:
ix per a tots els temps que el lexema és tònic
eix per a tots els temps que el lexema és àton
Exemples:
Present ind.: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen
Present subj.: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin
Imperatiu: ix, ixi, eixim, eixiu, ixin
Imperf. Ind.: eixia, eixies, eixia, eixíem, eixíeu, eixien

3.3 Fonètiques
Hi ha molts verbs de la 2ª i també alguns de la 3ª conjugació que afegeixen un so velar al
lexema (parlem de lexema velaritzat) Aquests verbs velaritzen sistemàticament els temps
següents:
 1ª p.s. Present d’indicatiu : venc, plac, conec, caic, dic....
 Passat simple : plaguí, plagueres, plagué, plaguérem, plaguéreu, plagueren
 Present subjuntiu: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu...
 Imperfet de subj. : begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu...
 3ªp.s., 1ª i 3ªp.pl. de l’imperatiu: vengui, venguem, vengueu.

3.3.1 Verbs en –ndre (vendre, prendre, comprendre, estendre...)

Tenen tres lexemes:
 lexema velaritzat : veng_ ,esteng_, preng_ ....(veure 3.3)
 lexema “model”: ven_ esten_ ... imperfet d’ind., present ind.(-1ªp.s.),
gerundi, 2ªps. i 2ªp. pl. de l’imperatiu.
 Lexema eufònic : vend_, prend_, estend_ ...Infinitiu, futur i cond. S.

3.3.2 Verbs en –ldre i –ler (valer, soler, doldre...)

També tenen tres lexemes :
 lexema velaritzat : valg_ ,dolg_, solg_ ....(veure 3.3)
 lexema “model”: val_ sol_ ... imperfet d’ind., present ind.(-1ªp.s.),
gerundi, 2ªps. i 2ªp. pl. de l’imperatiu.
 Lexema eufònic : vald_, dold_... Infinitiu, futur i cond. S.

3.3.3 Verbs acabats en –èixer (conèixer, aparèixer...)

Tenen dos lexemes :
 lexema velaritzat: coneg_, apareg_ (veure 3.3)
 lexema “model”: coneix_, apareix_

3.4 Verbs amb diftong al lexema (coure, plaure, beure, seure, jeure, riure, ...)

Tots aquests verbs tenen tres lexemes:

5
Lexema velaritzat 1ª p.s. Present d’indicatiu
(rig-, plag_,cog_,jag_, beg_,...) Passat simple
Present subjuntiu
Imperfet de subj
3ªp.s., 1ª i 3ªp.pl. de l’imperatiu

Lexema “model” 2ªp.s. 3ªp.s. i 3ªp.s. Present d’indicatiu

(riu_, plau_,beu_,jau_, cou...) Futur simple
Condicional simple
2ªp.s. Imperatiu
Infinitiu

Lexema de gerundi: Gerundi

u v (bev_) 1p.pl. i 2ªp.pl. Present d’indicatiu
u _ (co_)
ui (sei_) Imperfet indicatiu
2ª p.pl. Imperatiu