Automats Programables I Robotica Ii - Catala

AUTÒMATS PROGRAMABLES I
ROBÒTICA EN GENERAL 2
CURS: 44053
ACCIÓ: 7
GRUP: 2
PROFESSOR: RAMON LUIS YUSTE

DATES: 17-12-2011 a 14-04-2012
Departament d’Ensenyament Grup
INSTRUCCIONS AVANÇADES DE de
L’AUTOMATA S7-300 treball
Electricitat/Electrònica Siemens
PROGRAMACIÓ DE L ‘AUTOMATA
S7-300
Instruccions avançades
00. Sistemes de numeració

01. Paraula d’estat i operacions amb acumladors.
02. Temporitzadors.
03. Comptadors i comparadors.
04. Programació estructurada per blocs.
05. Operacions de càlcul, bàsiques i avançades.
06. Operacions d’ incrementar i decrementar.
07. Parametrizació de blocs FB i FC
08. Direccionament indirecte.
09. Blocs de dades.
10. Programació de registres del sistema
11. Tractament de senyals analògiques
12.4 Utilització de blocs de la llibreria
13. Desplaçaments i rotacions
14. Mòduls d’organització. Processament d’alarmes
IES SEP COMTE DE RIUS

DE TARRAGONA
Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 1/80

Ramon L.. Yuste Yuste IES SEP COMTE DE RIUS Fitxer: Palabra_2
Versió: 3
Luis Martinez Novoa
PRÒLEG
Aquesta documentació forma part d'una sèrie de manuals que un grup de professors de
tres instituts d'educació secundària de Catalunya, com són:
• IES-SEP Comte de Rius de Tarragona

• IES Palau Ausit de Ripollet (Barcelona)
• IES-SEP La Garrotxa de Olot (Girona)
han estat experimentant amb diferents materials inclosos dins de la temàtica de

l'automatització, el control i les comunicacions industrials.
Aquest equip de professors, van formar un grup de treball, anomenat EDCAI

(Experimentació i Documentació en Control i Automatització Industrial), reconegut tant pel
Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya com per l'empresa Siemens, amb
uns objectius tan senzills com clars i que es basaven en la realització de documentació
realitzada per professors / es per a professors / es, i que a més, pogués servir com a
manual per als alumnes, això vol dir que s'ha intentat realitzar una documentació que
sigui fàcil de seguir amb unes explicacions pas a pas dels diferents processos a realitzar,
per d'aquesta manera poder assolir l'objectiu proposat en cada exercici.
Aquest grup de treball continua treballant en cada un dels temes per poder anar
actualitzant dia a dia aquesta documentació, és per això, que ens podeu enviar els vostres
suggeriments a través de la informació que trobareu a la web dedicada a aquest grup de
treball i que des d'aquí us convidem a participar.
http://iespalauausit.com/edcai/html/web_cat/indexcat.htm
Esperem que l'esforç i dedicació que hem realitzat pugui ajudar a millorar la vostra tasca
educativa.
Els professors del grup de treball EDCAI

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
INDEX:
1 SISTEMES DE NUMERACIÓ................................................................................................ pag 4

2 MÒDULS D’ORGANITZACIÓ............................................................................................ pag 7
3 FUNCIONS............................................................................................................................. pag 9
4 MÒDULS DE DADES............................................................................................................. pag 10
5 ACUMULADORS.................................................................................................................... pag 11
E4.1 FUNCIÓ MOURE (TRANSFERÈNCIA). .................................................................................. pag 12
E4.2 FUNCIÓ MOURE (CONSTANTS A UNA MATEIXA PARAULA).............................................. pag 13
E5.1 PRESELECCIÓ VARIABLE I VISUALITZACIÓ DEL VALOR D’UN TEMPORITZADOR..... pag 15
E5.2 PROGRAMACIÓ D’UN TEMPORITZADOR AMB TRES TEMPS DIFERENTS.............. ......... pag 16
E6.1 PRESELECCIÓ VARIABLE DEL VALOR D’UN COMPTADOR. ........................................... pag 18
E6.2 INSTRUCCIONS DE COMPARACIÓ................................................................................... pag 20
E6.3 CONTROL D’INICI DE LA MARXA D’UN PROCÉS................................................................. pag 22
E6.4 CLAU PER OBRIR UN PANY................................................................................................... pag 24
E14.1 OPERACIONS LÒGIQUES ENTRE PARAULES O DOBLES PARAULES............................ pag 26
E14.2 PROGRAMACIÓ D’UN TEMPORITZADOR AMB PRESELECCIÓ VARIABLE.
BASE DE TEMPS FIXA......................................................................................................... pag 28
E14.3 OPERACIONS ARTIMÈTIQUES AMB NOMBRES ENTERS (COMA FIXA)............................ pag 29
E14.4 CREACIÓ D’UN COMPTADOR REVERSIBLE AMB PRESELECCIÓ................................. pag 31
E14.5 CREACIÓ D’UN COMPTADOR DE TEMPS........................................................................ pag 32
E14.6 OPERACIONS ARTIMÈTIQUES AMB NOMBRES EN COMA FLOTANT.............................. pag 34
E11.1 CREACIÓ DE LA PLANTILLA D’UN GENERADOR D’IMPULSOS STANDARD.............. pag 36
E11.2 CREACIÓ D’UNA PLANTILLA AMB NOMBRES REALS.................................................... pag 38
E19.1 DIRECCIONAMENT INDIRECTE DE REGISTRES........................................ ..................... pag 40
E10.1 LECTURA DE DADES D’UN BLOC DE DADES (DB)....................................................... pag 42
E10.2 LECTURA DE DADES D’UN BLOC DE DADES (DB) . DIRECCIONAMENT
INDIRECTE D’UN BLOC DE DADES............................................................ ................... pag 46
E17.1 PROGRAMACIÓ DEL RELLOTGE...........................................................................................pag 48
E18.1 FUNCIÓ SCALE (ESCALAR UNA ENTRADA ANALÒGICA)................................................. pag 52
E18.2 FUNCIÓ UNSCALE (DESESCALAR A UNA SORTIDA ANALÒGICA).................................... pag 54
E18.3 CONSIGNA DE MÀXIMA Y MINIMA D’UNA ENTRADA ANALÒGICA................................... pag 56
E18.4 CONSIGNA DE MÀXIMA Y MINIMA D’UNA ENTRADA ANALÒGICA (II)............................. pag 57
E12.1 GRAVACIÓ D’UNA TAULA EN UN BLOC DE DADES. FUNCIÓ ATT...................... pag 59
E12.2 LECTURA DE DADES GRAVADES EN UNA TAULA. FUNCIÓ LIFO................................... pag 61
E12.3 GRAVACIÓ D’UNA TAULA DE DADES (II). SOBREESCRIURE DADES............................. pag 62
E12.4 GRAVACIÓ D’UNA TAULA DE DADES (III). ESBORRADA DE DADES. FUNCIÓ FILL....... pag 63
E12.5 GUARDAR DADES DEL RELLOTGE I D’UNA ENTRADA ANALÒGICA.................................pag 64
E16.1 PROGRAMACIÓ DE L’OB10....................................................................................................pag 66
E16.2 PROGRAMACIÓ DE L’OB20.................................................................................................... pag 68
E16.3 PROGRAMACIÓ DE L’OB35.................................................................................................... pag 69
E16.4 PROGRAMACIÓ DE L’OB121.................................................................................................. pag 70

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
1 SISTEMES DE NUMERACIÓ
SISTEMA DECIMAL
En un sistema decimal, ens trobem que cada dígit pot tenir els següents valors:
0123456789
Càlcul del valor decimal:

-Tindrem per exemple el valor 7632
El seu valor decimal serà:
3 2 1 0
7x10 + 6x10 + 3x10 + 2x10
7x1000 + 6x100 + 3x10 +2 = 7632
SISTEMA BINARI
En un sistema binari, ens trobem que cada dígit pot tenir els següents valors:
0 y 1
Un numero binario es pot llegir en decimal y hexadecimal
Càlcul del valor decimal sense signe d’un nombre binari:

-Tenim per exemple el nombre binari 101101
el seu valor decimal serà:
5 4 3 2 1 0
1x2 + 0x2 + 1x2 + 1x2 + 0x2 + 1x2
32 + 0 + 8 + 4 + 0 + 1 + = 45
El nombre binari 101101 equival al nombre decimal 45
Càlcul del valor decimal amb signe d’un nombre binari:

-Tenim per exemple el nombre binari 10101101
7 6 5 4 3 2 1 0
1x2 + 0x2 + 1x2 + 0x2 + 1x2 + 1x2 + 0x2 + 1x2
En aquest cas que és un byte, el bit més alt és a dir el el bit 7 és el que determina el signe si el bit 7 és igual
a 1 el signe és negatiu, sinó serà positiu.
Si treballéssim amb una paraula, el bit més alt és a dir el el bit 15 seria el que determinaria el signe si el bit
15 és igual a 1 el signe és negatiu, sinó serà positiu.
128 + 0 + 32 + 0 + 8 + 4 + 0 + 1 + = 173
El valor real serà -1 (valor de bit 7) * 256 + 173 = - 83

El nombre binari 10101101 equival al nombre decimal amb signe - 83
NOTA: En el cas de treballar amb 16 bits, aplicar el següent plantejament:

Valor que tenim en els 16 bits: 43.363 i el bit més alt (bit 15) aquesta activat.
El valor real serà -1 * 1 (valor del bit 15) * 65.536 + 43.363 = - 22.163

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Càlcul del valor binari d’un nombre decimal:

-Tenim per exemple el nombre decimal 13
el seu valor binari serà:
13 2
1 6 2
0 3 2
1 1 2
1 0
1 1 0 1
El nombre decimal 13 equival al nombre binari 1 1 0 1

El nombre binari 101.101 equival al nombre decimal 45
SISTEMA HEXADECIMAL
En un sistema hexadecimal, ens trobem que cada dígit pot tenir els següents valors (16):
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A (10) B (11) C (12) D (13) E (14) F (15)
Càlcul del valor decimal d'un número hexadecimal:

-Tenim per exemple el nombre hexadecimal 3 A 7
2 1 0
3 x 16 + A(10) x 16 + 7 x 16
768 + 160 + 7 = 935

El nombre hexadecimal 3 A 7 equival al nombre decimal 935
Càlcul del valor hexadecimal d'un nombre decimal:

-Tenim per exemple el nombre decimal 3512
seu valor binari serà:
3512 16
R8 219 16
R1 13 16
R 13(D) 0
D 1 8

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
El nombre decimal 3512 equival al nombre hexadecimal D 8 gen
Càlcul del valor hexadecimal d'un nombre binari:

-Tenim per exemple el nombre binari 1101 0110 0011 1001
el seu valor hexadecimal és:
1101 0110 0011 1001

13(D) 6 3 9
El nombre binari 1101 0110 0011 1001 equival al nombre hexadecimal D 6 3 9
Càlcul del valor binari d’un nombre hexadecimal:

-Tenim per exemple el nombre hexadecimal E57A
el seu valor binari serà:
E 5 7 A
1110 0101 0111 1010
El nombre binari hexadecimal E57A equival al nombre binari 1110 0101 0111 1010
CODI BCD
En un codi BCD, ens trobem amb el que es diu binari codificat decimal.
Aquest binari es pot llegir en decimal
Càlcul del valor decimal d'un nombre binari:

-Tenim per exemple el nombre binari 1001 0110
* si el prenem com a número binari, el seu valor decimal és: 150
7 6 5 4 3 2 1 0
1x2 + 0x2 + 0x2 + 1x2 + 0x2 + 1x2 + 1x2 + 0x2 = 150
*si el prenem com nombre BCD, el seu valor decimal és: 96
10 0 1 0110
9 6

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
2 MÒDUL D’ORGANITZACIÓ
Caracteristiques dels mòduls OB.
OB1 És un mòdul que s’executa cíclicament

•El OB1 s’executa en cada scan.
•És el que té la prioritat més baixa
OB10 a OB17 Realitza una interrupció horària.

•Comença en un moment programat
•S’executa a partir d’aquest moment de tant en tant:
• Una sola vegada, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any, a
final de mes
OB20 a OB23 Realitza una interrupció de retard.
•S’executa al cap d'un temps de trucar al OB
OB30 a OB38 Són OB que s’executen cada cert temps prefixat i amb prioritats diferents
OB Base de temps Valor prefixat
Prefixat per la prioritat
•OB 30 5s 7
•OB 31 2s 8
•OB 32 1s 9
•OB 33 500 ms 10
•OB 34 200 ms 11
•OB 35 100 ms 12
•OB 36 50 ms 13
•OB 37 20 ms 14
•OB 38 10 ms 15
OB40 a OB47 Són interrupcions de procés

• S'activa quan en un procés un registre ha superat uns límits màxims o mínims admissibles.
(Entrades analògiques, comptadors d'alta velocitat etc)
OB80 a OB87 Errada Asíncrono.
•OB80Errada de temps (Temps de cicle excedit).
Si no està programat i detecta l’errada, el PLC passa a STOP
•OB81Fallada d’alimentació (S7-400) o Fallada de bateria
•OB82Trencada de fil d’un mòdul que tingui capacitat de diagnòstic.

•OB83 Detecció de presència de mòdul (Extreurer/inserir).

•OB84Avaria de la CPU. Errada de la intefície MPI o de la periferia descentralitzada.

•OB85Esdeveniment d’arrencada per un OB no carregat.

•OB86Detecció de fallada en un bastidor.

•OB87Detecció de fallada en comunicació.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
OB100 a 0B102 OBS de manera d’arrencada (només pot estar activat un d’ells ).
Se selecciona en Administrador-ÆHardware---ÆCPU (picar dues vegades)Æpestanya
‘arrencada’
OB100 reinici complet. (Inici en Calent)

• Manté l'estat dels elements que tingui amb memòria.
• S'executa en passar la CPU de STOP a RUN
• Primer llegeix el OB100 i després el OB1 (començant per la primera instrucció)
OB101 reinici. (Només en S7-400)

• Manté l'estat dels elements que tingui amb memòria.
• S'executa en passar la CPU de STOP a RUN
• Primer llegeix el OB101 i després segueix llegint en el punt on deixo de llegir en passar a
l'estat STOP.
OB102 Arrencada en fred

• Possa tots els elements a 0 (fins i tot els que tenen memòria)
• S’executa al passar la CPU de STOP a RUN
• Primer llegeix el OB102 i després el OB1 (començant per la primera instrucció).
OB121 y OB122 Obs d’errada
OB121 Errada d’execució de programa.

• Detecta errades de programació.
• Si no està programat i detecta l’errada, el PLC passa a STOP
OB122 Errada a l’intentar accedir a un mòdul de dades (entrades, sortides, etc)

• Si no està programat i detecta l’errada, el PLC passa a STOP

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
3 BLOCS DE FUNCIÓ
Les Funcions, són mòduls que s'executen en ser cridats des d'altres mòduls.
• Quan se'ls crida, la funció actua com una subrutina del programa.
• Quan acaba d'executar el mòdul, el programa retorna al mòdul des d'on va ser cridat, en la instrucció
posterior al salt.
Hi ha dos tipus de funcions:

• Funcions sense paràmetres
• Funcions parametrizables (Plantilles)
MÒDULS DE BLOC DE FUNCIÓ

• Un mòdul de bloc de funció té un mòdul addicional de memòria associat a l'(Mòdul de dades).
• En el mòdul de dades (DB) es manté una còpia dels paràmetres que van a l'àrea de dades locals.
• Després de l'execució del FB, s'esborra l'àrea de memòria local, però el DB associat, manté els valors.
OB1 DB10 FB1

PROGRAMA Còpia de la part de Àrea de declaració
declaració local del local
CALL FB1, DB10 fb1
PROGRAMA
PROGRAMA
Tipus de declaració dintre d’un mòdul:

IN Paràmetres d'entrada dels que es llegeix
OUT Paràmetres de sortida en què es pot escriure
IN_OUT Paràmetres que poden ser llegits o escrits
STAT Variable local el valor s'emmagatzema en un DB d'instància
TEMP Variable temporal el valor no es guarda quan el acaba
Tots els valors de la declaració local, menys els temporals, s'emmagatzemen en un bloc de dades (DB
d'Instància).

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
4 MÒDULS DE DADES
Els mòduls de dades, són àrees de memòria de la CPU que s'utilitzen per emmagatzemar dades.
• Els DB mantenen el seu valor davant d'un tall de tensió, sempre que tinguem la pila tampó de suport. En
cas de no tenir pila, només mantindran el seu valor els DB configurats en l'àrea d'elements romanents de la
CPU. En les CPUs actuals que van amb Memory Card, mantenen la memòria tots els DBs
Hi ha dos tipus de mòduls de dades:

-Mòduls de dades globals
• Els mòduls de dades globals, poden ser utilitzats per tots els mòduls del programa.
• Tots els FB, FC i OB poden llegir o escriure dades en els DB globals.
• Per gravar o llegir dades, abans cal obrir el mòdul OPN DB .. (KOP) o AUF DB .. (AWL).
• Les dades romanen emmagatzemats en el DB encara que es tanqui el DB.
-Mòduls de dades d’instància:

• Un DB d'instància, aquesta associat a un mòdul de funció específic (FB)
• Les dades emmagatzemades en el DB d'instància només poden ser llegits o escrits pel mòdul associat
a ell.
• UN DB d'instància no necessita obrir-se amb cap instrucció, s'obre es llegeix i s'escriu en el de forma
automàtica.
• En començar a llegir el bloc de funció, es carrega del DB una còpia de les variables locals en el bloc de
funció, s'executa el bloc i quan acaba, diposita el valor actual de les variables locals en el DB
d'instància.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
5 ACUMULADORS
Els acumuladors són registres auxiliars en la CPU que s'utilitzen per a l'intercanvi de dades, operacions de
comparació i operacions aritmètiques.
El S7-300 té dos acumuladors de 32 bits i el S7-400 té quatre.Carga: (L)
L'operació de càrrega, sempre va a l’ACCU1 (les posicions no utilitzades es posen a 0), és a dir si càrrec un
Byte, els 24 bits restants es posen a 0.
El registre que abans de la càrrega era a l’ACCU1, es desplaça a l’ACCU2.
Transferència: (T)
L'operació de transferència només transfereix el valor que hi hagi en l’ACCU1 i l’ACCU1 queda invariable.
(còpia el valor del ACCU1 en un registre).
Manipulació dels acumuladors (AWL)

TAK: Intercanvia el contingut de l’ACCU1 amb el de l’ACCU2.
PUSH : Desplaça el contengut de l’ACCU1 a l’ACCU2.
POP: Desplaça el contengut de l’ACCU2 a l’ACCU1.
ACCU1
0000 0000 0000 EB0 L EB0
31 24 23 16 15 8 7 0
ACCU1
0000 0000 EB0 EB1 L EW0
31 24 23 16 15 8 7 0
ACCU1
MB0 MB1 MB2 MB3 L MD0
31 24 23 16 15 8 7 0
ACCU1
MB0 MB1 MB2 MB3 T AB0
T AB0
ACCU1
MB0 MB1 MB2 MB3 T AW0
T AW0
ACCU1
MB0 MB1 MB2 MB3 T AD0
T AD0

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E4.1 FUNCIÓ MOURE (TRANSFERÈNCIA).
-La funció MOVE és executada quan tenim un 1 a A, llavors el valor que hi ha a IN és copiat en OUT. (El
valor en IN roman inalterable).
-En ENO tindrem un 1 si la funció s'executa sense errors.
-Si tenim un 0 en A la funció no s'executa (és saltada).
Els formats en IN i en OUT poden ser de 8, 16 i 32 bits. (Els formats en IN i en OUT poden ser diferents.
E126.0=0 1011100111001010 EW124
0000000000000000 AW124
E126.0=1 1011100111001010 EW124
1 011100111001010 AW124
FC1
E126.0 MOVE
EN ENO
EW124 IN OUT AW124
Programació en AWL
U E 126.0
SPBNB _001
L EW 124
T AW 124
_001: NOP 0

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E4.2 FUNCIÓ MOURE (CONSTANTS A UNA MATEIXA PARAULA).
-En aquest cas volem enviar diferents constants a una mateixa paraula.
-PAW752 és una sortida analògica que treballés entre valors 0 i 27.648. Amb aquests valors, donarà un
senyal exterior de tensió que estarà entre 0 i 10 Volts que en el nostre cas seria la consigna de velocitat d'un
variador de freqüència de tal manera que 0 V serien 0 rpm i 10 V serien 1500 rpm.
-En aquest cas tinc sis polsadors del E124.0 al E124, 5. Accionant els polsadors en ordre ascendent volem
que la sortida analògica ens de valors de 0, 2, 4, 6, 8 i 10 volts.
-Quan accioni l'entrada E124.6, un potenciòmetre que donarà de 0 a 10 V a l'entrada analògica PEW752
enviés el seu valor a la sortida analògica PAW752.
Fent una regla de 3, càlcul les següents correspondències:
Valor en PAW752 Volts en sortida
0 0V
5529 2V
11058 4V
16578 6V
22118 8V
27648 10 V
2103305456
FC2
E124.0 MOVE
1 EN ENO
0 IN OUT PAW752
E124.1 MOVE
2 EN ENO
5529 IN OUT PAW752
E124.2 MOVE
3 EN ENO
11058 IN OUT PAW752
E124.3 MOVE
4 EN ENO
16578 IN OUT PAW752

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.4 MOVE
5 EN ENO
22118 IN OUT PAW752
E124.5 MOVE
6 EN ENO
27648 IN OUT PAW752
E124.6 MOVE
7 EN ENO
PEW752 IN OUT PAW752
Nota: Proveu que passa quan acciono dos pulsadors al mateix temps.
-Indicar quina solució puc prendre per que l’últim valor actiu sigui l’efectiu.
-Una cop provat l’exercici, calcular els valors que tindríem que enviar per tenir 1, 3, 5, 7 i 9 volts de sortida
en PAW752

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E5.1 PRESELECCIÓ VARIABLE i VISUALITZACIÓ DEL VALOR D’UN TEMPORITZADOR

-Realitzarem la preselecció d'un temporitzador amb un valor variable. Cada vegada que accionem el
E124.0, el temporitzador agafarà com preselecció el valor que tingui en aquell moment el MW0. El valor
de MW0, ha d'estar en BCD o en temps SIMATIC, en cas contrari el temporitzador no ho entendrà i el
PLC en cas de no estar programat el OB121, s'anirà a STOP
MW0
MB0 MB1
0010 0011 1001 0101 = W#16#2395
Base T. Centenes Decenes Unitats
La base de temps és: 3 Valor X 10 seg.

2 Valor X 1 seg.
1 Valor X 0’1 seg.
0 Valor X 0’01 seg.
En el nostre cas, Base Tiemps = 2 1 Segon x 395 = 395 segons
-Un cop s'hagi activat el temporitzador, encara que canviï el valor de MW0, el temporitzador seguirà
treballant amb el valor que tenia en posar-se en marxa.
-Per carregar el valor del temporitzador, el podrem veure en BCD (MW4) o en Binari (MW2).
-El valor carregat en BCD, conté el valor i la base de temps. No obstant el MW4 el podem visualitzar en
BCD (format hexadecimal) o en temps SIMATIC.FC3
T1
E124.0 S_EVERZ A124.0
1 S Q
MW0 TW DUAL MW2
R DEZ MW4
Nota: Quan es col · loca un temps en format S5T (Temps Simatic), ajusta automàticament el valor a 3
dígits i adapta la base de temps.
Forçar valors en el MW0 (Hexadecimal) amb diferents bases de temps en el dígit 3 i diferents valors en els
dígits 0 al 2. i comprovar que temps SIMATIC agafa.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E5.2 PROGRAMACIÓ D’UN TEMPORITZADOR AMB TRES TIEMPS DIFERENTS

-Tenim un procés d'ompliment de pots. Hi ha tres mides de pots.
Per omplir el pot petit, la electrovàlvula (A124.0) ha de funcionar 3 segons.
Per omplir el pot mitjà, la electrovàlvula (A124.0) ha de funcionar 8 segons.
Per omplir el pot gran, la electrovàlvula (A124.0) ha de funcionar 15 segons.
Tindrem tres polsadors que seleccionaran el tipus de pot a omplir,
Nota: El temps que enviem a MW0, el podem expressar en temps SIMATIC (S5T # 15S) o en BCD W # 16 #
1150.
• Nota:Indica com funcionaria el circuit si el segment 4 estigués programat davant del segment 1.
FC4
E124.0 MOVE
1 EN ENO
S5T#3S IN OUT MW0
E124.1 MOVE
2 EN ENO
S5T#8S IN OUT MW0
E124.2 MOVE
3 EN ENO
S5T#15S IN OUT MW0
E124.0 A124.1 T1
4
SV
MW0
E124.1
E124.2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
T1 A124.1
5
A124.1
P M G

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E6.1 PRESELECCIÓ VARIABLE I VISUALITZACIÓ DEL VALOR D’UN COMPTADOR. CONTROL DE

PECES EN UNA CINTA TRANSPORTADORA
-Tenim una cinta transportadora que omple de peces una caixa.
-El operari primer accionarà el selector E124.0 i després posarà en un terminal d'operador o en un SCADA
un valor al MW0 (preselecció del nombre de peces que volem controlar en aquest procés). En aquest punt
accionarà el polsador E124.1 que carregarà el valor de preselecció, això provoca que la cinta A124.0 es
posi en marxa a l'instant.
-Hi ha un detector de peces E124.7 que explica les peces que passen. Quan ha comptat les peces
preseleccionades (el comptador arriba a 0), es para la cinta i es posa en marxa de forma intermitent la
lampara A124.7.
-L'operari retira llavors la caixa plena, posa una caixa buida i repeteix el procés (Posa la nova preselecció en
MW0 i acciona de nou el polsador E124.1 amb la qual cosa el cicle comença de nou.FC5
E124.7 E124.0 Z1
ZR
E124.1 E124.0 Z1
SZ
MW0
Z1 E124.0 A124.0
Z1 M255.5 E124.0 A124.7
A124.0
E124.7
A124.7
E124.0
E124.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E6.2 INSTRUCCIONS DE COMPARACIÓ
-Tenim tres tipus de comparadors, segons el format a comparar

• Comparació entre dos nombres enters. Format INT 16 bits
• Comparació entre dos nombres de dobles enters. Format DINT 32 bits.
• Comparació entre dos nombres reals. Format REAL 32 bits.
-Hi ha tres tipus de comparadors segons la seva condició de comparació:
• Segment 1 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és igual a IN2
• Segment 2 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és diferent a IN2
• Segment 3 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és major a IN2
• Segment 4 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és menor a IN2
• Segment 5 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és major o igual a IN2
• Segment 6 . Tindrem un 1 en el comparador si IN1 és menor o igual a IN2
NOTA: Un comparador, actua com un contacte en el qual hi haurà un 1 quan es compleixi la comparació.
FC6 AWL
E124.0 A124.0
CMP==I
1
MW0 IN1
MW2 IN2
E124.1 A124.1
CMP<>I
2
MW0 IN1
MW2 IN2
E124.2 A124.2
CMP>I
3
MW0 IN1
MW2 IN2
E124.3 A124.3
CMP<I
4
MW0 IN1
MW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.4 A124.4
CMP>=I
5
MW0 IN1
MW2 IN2
E124.5 A124.5
CMP<=I
6
MW0 IN1
MW2 IN2
Si volem fer una comparació d'un Byte o de nombres en format hexadecimal, haurem de fer la comparació
en AWL.
exemple:
-Volem que quan el valor de la EW124 sigui igual al valor H2A4D s'activi la sortida A124.7
-Volem que quan el valor del EB126 sigui igual a 73 es desactivi la sortida A124.7
Programació en AWL
L EW 124
L W#16#2A4D
==I
S A 124.7
L EB 126
L 73
==I
R
A 124.7

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E6.3 CONTROL D’INICI DE MARXA D’UN PROCÉS
-Per posar en funcionament un procés, s’hauran de donar certes condicions. Aquestes són que algunes
entrades deuran estar a 0 i altres a 1.
-Aquest exercici resolt de forma tradicional, implicaría la col·locació de 16 contactes en sèrie amb l’element
a activar.
-Resolt amb un comparador, es realitzaría de la següent manera:
Estat que han de tenir les entrades en posar en marxa el procés:
EB124 EB125
.7 .6 .5 .4 .3 .2 .1 .0 .7 .6 .5 .4 .3 .2 .1 .0 EW124
1 0 1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 1 1 0 1
L'estat de les entrades en repòs, correspon al valor decimal EW124 = -22.163
IMPORTANT: Si volem programar el comparador amb números en format hexadecimal, ha de fer el

programa en AWL seria: L EW124
L W#16#A96D
==I
Entrades en estat correcte:
-Si en accionar el marxa (E126.0) es compleixen les condicions d’inici, s’activarà la sortida A124.0 i al
mateix temps s’activarà la sortida A124.7 de forma fixa.
-Accionant l’E126.1 es desactivarà el procés.
Entrades en estat incorrecte:

-Si al accionar el marxa (E126.0) NO es compleixen les condicions d’inici, no s’activarà la sortida A124.0 i al
mateix temps s’activarà la sortida A124.7 de forma intermitent.
FC7
E126.0 A124.0
CMP==I
1 S
EW124 IN1
-22163 IN2
E126.1 A124.0
2
R
E126.0 M255.2 A124.7

CMP<>I
3
EW124 IN1
-22163 IN2
A124.0

Versió: 3
Luis Martinez Novoa

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E6.4 CLAU PER OBRIR UN PANY
-Per poder obrir un pany, he de posar en MW0 el valor 1234. Aquest valor seria introduït per un terminal
d'operador o per un SCADA.
-Si en accionar el polsador E124.0 la clau és correcta, funcionrà el pany A124.0 (segment 1) durant 5
segons i esborrarem la clau correcta de MW0. (segment 3)
-Si ens equivoquem tres vegades, es bloquejarà el pany i funcionarà una sirena (A124.7) de forma
intermitent fins que la parem accionant el polsador E124.0 havent col · locant abans en MW0 el valor 9999.
(Segment 5)
-Programar en el OB100 la càrrega del valor de preselecció 3 al comptador 1.
-Exercici: Fer el programa necessari perquè una vegada marqui alguna fallada donem un temps de 15
segons per obrir el pany, en cas de no fer-ho, ha d'activar l'alarma. OB100
E0.0 Z1
1 SZ
C#3
FC8
E124.0 Z1 A124.0
CMP==I
1 S
MW0 IN1
1234 IN2
A124.0 T1
2 SE
S5T#5S
T1 MOVE A124.0
3 EN ENO R
0 IN OUT MW0
E124.0 M2.0 Z1
CMP<>I
4 P ZR
MW0 IN1
1234 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.0 Z1
CMP==I
5 SZ
SZ
C#3
MW0 IN1
9999 IN2
A124.0
Z1 M255.3 A124.7
6

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.1 OPERACIONS LÒGIQUES ENTRE PARAULES O DOBLES PARAULES
-Operació sèrie entre paraules WAND_W.

La funció WAND__W agafa els 16 bits d’IN1 i els 16 bits de IN2, realitza l’operació sèrie (bit a bit) dels bits
de la mateixa posició (dins de la seva paraula) i el resultat l’envia a OUT .
E124.0=1 IN1 10 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 1 0 MW0

SÈRIE
IN2 1101110010110111 MW2
RESULTAT
OUT 1001100010000010 MW4
FC9
E124.0 WAND_W
1 EN ENO
MW0 IN1
OUT MW4
MW2 IN2
-Operació paral·lel entre paraules WOR_W.

La funció WOR__W agafa els 16 bits d’IN1 i els 16 bits d’IN2, realitza l’operació paral·lel (bit a bit) dels bits
de la mateixa posició (dintre de la seva paraula) i el resultat l’envia a OUT .
E124.1=1 IN1 10 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 1 0 MW0

PARAL·LEL
IN2 1101110010110111 MW2
RESULTAT
OUT 1111110111111111 MW4
E124.1 WOR_W
2 EN ENO
MW0 IN1
OUT MW4
MW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
-Operació or exclusiva entre paraules WXOR_W.

La funció WXOR__W agafa els 16 bits d’IN1 i els 16 bits d’IN2, realitza l’operació or exclusiva (bit a bit) dels
bits de la mateixa posició (dins de la seva paraula) i el resultat l’envia a OUT . (tindré un 1 quan els bits de
IN1 i IN2 siguin diferents)
E124.2=1 IN1 10 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 1 0 1 0 MW0

OR EXCLUSIVA
IN2 1101110010110111 MW2
RESULTAT
OUT 0110 0 10101111101 MW4
E124.2 WXOR_W
3 EN ENO
MW0 IN1
OUT MW4
MW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.2 PROGRAMACIÓ D’UN TEMPORITZADOR AMB PRESELECCIÓ VARIABLE. BASE DE TEMPS

FIXA
-Tindríem un terminal d'operador o un SCADA on posariem el valor al MW0. Quan accionem el E124.4, el
temporitzador s'activarà amb MW10 com a valor de preselecció (segons).
-Per aconseguir això, primer haurem de fer un filtre perquè els bits 12-15 no afectin la base de temps del
temporitzador i després farem una funció paral · lel per posar la base de temps.
El registre MW10 ha d'estar en BCD. En cas de no estar, el PLC es va a STOP.
Nota: Si enviem sl PLC el OB121 (Detecta errors de programació) encara que sigui buit hi ha un error, el
PLC no s'anirà a STOP encara indicarà amb el led SF que hi ha un error.FC10
E124.4 WAND_W WOR_W

1 EN ENO EN ENO
MW10 IN1 MW0 IN1

OUT MW0 MW0
W#16#0FFF IN2 W#16#2000 IN2
T2
E124.4 S_EVERZ A124.2
2 S Q
MW0 TW DUAL
R DEZ

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.3 OPERACIONS ARTIMETIQUES AMB NOMBRES ENTERS (COMA FIXA)
- (Segment 1) Suma de nombres enters: ADD_I suma els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el resultat
a OUT. (OUT = IN1 + IN2).
- (Segment 2) Resta de nombres enters: SUB_I resta els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el resultat a
OUT. (OUT = IN1-IN2).
- (Segment 3) Multiplicació de nombres enters: MUL_I multiplica els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia
el resultat a OUT. (OUT = IN1 * IN2).
- (Segment 4) Divisió de nombres enters: DIV_I divideix els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el
resultat a OUT. (OUT = IN1/IN2).
-La funció MOD, recupera la resta d'aquesta divisió (només en dobles paraules).
-En qualsevol d'aquestes quatre operacions, el resultat ha d'estar comprès dins dels límits dels nombres
enters.
En cas de no ser així:

-S’activa el bit d’estat OV (desbordament).
-El resultat obtingut en OUT NO serà vàlid.
-En ENO tindré un 0
Límits nombres enters de 16 bits: -32768 a +32767
Límits de nombres enters de 32 bits: -2147483648 a +2147483647
La diferència entre el OV (bit de desbordament i el OS (bit de desbordament memoritzat) és que el segon
manté el valor durant tot el scan (encara que en altres operacions no hagués desbordament, indicaria que
n’hi ha) en canvi el OV s’actualitza en cada operació.
FC11
E124.0 ADD_I
1 EN ENO
MW0 IN1 OUT MW4
MW2 IN2
OV M255.3 A124.0
E124.1 SUB_I
2 EN ENO
MW0 IN1 OUT MW4
MW2 IN2
OV M255.3 A124.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.2 MUL_I
3 EN ENO
MW0 IN1 OUT MW4
MW2 IN2
OV M255.3 A124.2
E124.3 DIV_I
4 EN ENO
MW0 IN1 OUT MW4
MW2 IN2
OV M255.3 A124.3

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.4 CREACIÓ D'UN COMPTADOR REVERSIBLE AMB PRESELECCIÓ

- La creació d'aquest comptador amb preselecció té alguns avantatges respecte al comptador normal.
- Amb un comptador normal (Z1) puc comptar com a màxim fins al valor 999, mentre amb aquest puc
comptar fins a 32.767 o si en lloc de treballar amb una paraula (MW0) treball amb una doble paraula puc
arribar al valor de 2147483647.
- El seu valor és més fàcil de llegir en un sistema SCADA ja que tindrem el valor directament a decimal.
- Si li poso com preselecció una variable, aquesta també podrà ser un nombre binari i podrem posar el seu
valor directament en decimal.
- El registre que rep l'increment pot ser una paraula d'un DB (bloc de dades), de manera que sempre tindrà
memòria.
Funcionament:
1º Segment, cada vegada que accionem el E124.0 incrementarà en 1 el valor de l'MW0
2º Segment, cada vegada que accionem el E124.1 decrementarà en 1 el valor del MW0
3º Segment, quan accionem l'E124.2, el valor del MW0 es posa a 0
4º Segment, quan el valor de MW0 sigui igual o superior a 10, s'activarà la sortida A124.4
- Un cop provat, canviar el valor 10 per el registre MW10 i comprovar que el valor que posi en MW10 serà a
partir d'aquest moment la preselecció d'aquest "comptador".
Exercicis:
- Crear un programa en què incrementant el valor d'un registre sigui limitat entre els valors 0 i 10 (després
del 10 seguirà el 0)
- Crear un programa en què incrementant i decrementant el valor d'un registre sigui limitat entre els valors 4
i 10. Carregar el el OB100 el valor de 4 (per a iniciar)
FC12
E124.0 M2.0
ADD_I
1 P ENO
MW0 IN1
OUT MW0
1 IN2
E124.1 M2.1
SUB_I
2 P ENO
MW0 IN1
OUT MW0
1 IN2
E124.2 MOVE
3 EN ENO
0 IN OUT MW0
A124.4
CMP>=I
4
MW0 IN1
10 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.5 CREACIÓ D'UN COMPTADOR DE TEMPS

- Mitjançant un generador d'impulsos i una operació increment hem creat un comptador de temps.
- El MW0 comptarà els segons i el MW2 comptarà les hores de funcionament d'un motor (A124.0).
- Si incloem un comparador, aconseguirem que quan el motor porti per exemple 5000 hores ens indiqui que
li hem de fer un manteniment preventiu.
FC13
E124.0 A124.0
1 S
E124.1 A124.0
2 R
A124.0 M255.5 M10.0

ADD_I
3 P ENO
MW0 IN1
OUT MW0
1 IN2
CMP==I ADD_:I MOVE

4 ENO
IN ENO
MW0 IN1 MW2 IN1
OUT MW2
3600 IN2 1 IN2 0 IN OUT MW0
E124.2 MOVE
5 EN ENO
0 IN OUT MW0
MOVE
EN ENO
0 IN OUT MW2
M255.5 A124.7
CMP > I
6
MW2 IN1
5000 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Per provar l'exercici, canviar:

- En IN2 del comparador del segment 4, posar 6.
-En IN2 del comparador del segment 6, posar 10
En aquest cas, la sortida A124.7 s'activarà quan el motor porti 60 segons de funcionament i no 5000 hores.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E14.6 OPERACIONS ARITMÈTIQUES AMB NOMBRES EN COMA FLOTANT
-(Segment 1) Suma de nombres reals: ADD_R suma els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el resultat a
OUT. (OUT = IN1 + IN2).
-(Segment 2) Resta de nombres reals: SUB_R resta els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el resultat a
OUT. (OUT = IN1-IN2).
-(Segment 3)Multiplicació de nombres reals: MUL_R multiplica els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia
el resultat a OUT. (OUT= IN1*IN2).
-(Segment 4) Divisió de nombres reals: DIV_R divideix els registres que tingui en IN1 i IN2 i envia el resultat
a OUT. (OUT= IN1/IN2).
-(Segment 5)Arrel quadrada: SQRT realitza l’arrel quadrada de IN i envia el resultat a OUT.
-(Segment 6)Elevar al quadrat: SQR eleva al quadrat el valor que hi ha en IN i envia el resultat a OUT.
-(Segment 7)Valor absolut d’un nombre: ABS agafa el valor de IN (sigui positiu o negatiu) i l’envia a OUT
sempre amb signe positiu.
FC14
E124.0 ADD_R
1 EN ENO
MD0 IN1
OUT MD8
MD4 IN2
E124.1 SUB_R
2 EN ENO
MD0 IN1
OUT MD8
MD4 IN2
E124.2 MUL_R
3 EN ENO
MD0 IN1
OUT MD8
MD4 IN2
E124.3 DIV_R
4 EN ENO
MD0 IN1
OUT MD8
MD4 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.4 SQRT
5 EN ENO
MD0 IN OUT MD8
E124.5 SQR
6 EN ENO
MD0 IN OUT MD8
E124.6 ABS
7 EN ENO
MD0 IN OUT MD8

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E11.1 CREACIÓ DE LA PLANTILLA D’UN GENERADOR D’IMPULSOS ESTÀNDARD.
- Combinant el funcionament de dos temporitzadors, aconseguim crear un generador d'impulsos que

estàndard.
- Creem amb aquest circuit una plantilla que farem servir quan ens convingui.
- En el primer segment de l'OB1 fem servir la plantilla amb preseleccions variables. Els temps en aquest
cas els podriem canviar des d'un terminal d'operador o un sistema SCADA.
- En el segment segment fem servir la plantilla amb un temps fix d'1 segon de connexió i 2 segons de
desconnexió.
Per crear la plantilla, hem d'omplir la taula de declaració de variables.definir les variables
Declaració Nom Tipus Comentari
In TIEMPO_OFF S5TIME
In TIEMPO_ON S5TIME
In T1 TIMER
In T2 TIMER
Out GENERADOR BOOL
FC15
#T2 #T1
SE
#TIEMPO_OFF
#T1 #T2
SE
#TIEMPO_ON
#T1 #GENERADOR
OB1
FC15
1 EN ENO
GENERA
MW0 TIEMPO_OFF M10.0
DOR
MW2 TIEMPO_ON
T10 T1
T11 T2
E124.0 M10.0 A124.0

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
FC15
3 EN ENO
GENERA
S5T#2S TIEMPO_OFF M10.1
DOR
S5T#1S TIEMPO_ON
T12 T1
T13 T2
E124.1 M10.1 A124.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E11.2 CREACIÓ D’UNA PLANTILLA AMB NOMBRES REALS
- Volem fer una plantilla amb la qual poguem calcular el resultat del tant per cent d'un valor.
Per això hem de realitzar les següents operacions:
Resultat = (Tant per cent * valor) / 100
Hem de realitzar dues operacions
1a Auxiliar = Tant per cent * valor
2a Resultat = Auxiliar / 100
Per crear la plantilla, hem d'omplir la taula de declaració de variables.definir les variables

In Tant per cent REAL
In Valor REAL
Out Resultat REAL
In_out
temp Auxiliar REAL
FC16
MUL_R DIV_R
1 EN ENO EN ENO
#Tanto por ciento IN1 #Auxiliar IN1

OUT #Auxiliar OUT #Resultado
#Valor IN2 100.0 IN2
Usarem la plantilla tantes vegades com ens sigui necessari

OB1
E124.1 FC16
1 EN ENO
Tanto por
MD0
Ciento
Resultado MD8
MD4 Valor
E124.2 FC16
2 EN ENO
Tanto por
MD20
Ciento
Resultado MD28
MD24 Valor

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Nota: Protegir la plantilla perquè no se pugui obrir (KNOW_HOW_PROTECT).
Un cop feta, repetir-la en SCL

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E19.1 DIRECCIONAMENT INDIRECTE DE REGISTRES
- Mitjançant el direccionament indirecte podem adreçar diferents mòduls i registres.

- Per l'adreçament de OB, temporitzadors o comptadors l'adreçament es farà mitjançant el valor d'una
paraula.
- Per adreçar el valor d'un registre, es farà amb una doble paraula.
- El md0 ha d'estar en format punter i com adreces paraules, l'últim número ha de ser siemrpe 0 i
s'expressa P # X. 0 (On X indicarà el número de la paraula a adreçar).
L DBW[MD0]
T MW10
Si MD0= P#0.0 L DBW 0

T MW 0
T MW 0
T MW 0
T MW 0
T MW 0
.........................................................
.........................................................
Si MD0= P# X.0 L DBW X
T MW 0
Exercici 1
Volem que unes dades gravades en 20 paraules del DB1 puguin ser mogudes al MW10.
1º Per a això crearem primer el DB1 amb els següents valors actuals.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
2º Crearem el programa en el FC17

FC17
AUF DB 1
L DBW [MD 0]
T MW10
3º Transferim el DB1 i el OB1 al PLC

4º Crearem i editarem la següent taula de variables
5º Forçarem Valors en md0 en format punter i comprovarem el Resultat en MW10.
Nota: No direccionar un valor superior a 20, ja que el DB només té 20 paraules i per tant en no trobar la
paraula buscada el PLC es aniria a STOP.
Exercici 2
-Volem realitzar la suma de dues paraules del DB1 i moure el resultat al MW20.
1º Crearem el programa en el FC18
FC18
AUF DB 1
L DBW [MD 0]
L DBW [MD 4]
+I
T MW 20
2º Forçarem valors en md0 i en MD4 en format punter i comprovarem el resultat en MW20.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E10.1 LECTURA DE DADES D’UN BLOC DE DADES (DB).
- Tenim un procés idèntic per a realitzar tres tipus de mescles de dos productes.
- En aquest procés, es fa una barreja d'una quantitat d'un material amb una altra quantitat d'altres materials
durant un temps determinat.
- L'única diferència que existeix en el procés, la quantitat del producte A (va per temps d'obertura d'una
vàlvula), la quantitat del producte B i el temps de barreja dels dos productes.
En accionar un polsador s'obren les dues electrovàlvules que donen pas als productes i es posa en marxa el
mesclador. Segons van passant els temps, es tanca la vàlvula A, es tanca la vàlvula B i s'atura el
mesclador.
-Posarem les dades dels temps de cada tipus de barreja en un DB diferent.
Temps producte A 5 segons

Barreja 1 DB1 Temps producte B 8 segons
Temps Mesclador 12 segons


-Crear el DB1 (Barreja 1)

Direcció Nom Tipus Valor inicial Comentari
0.0 STRUCT
0.0 Temps_P_A S5TIME S5T#5S Temps producte A
2.0 Temps_P_B S5TIME S5T#8S Temps producte B
4.0 Temps_Mesc S5TIME S5T#12S Temps barrejat
=6.0 END_STRUCT
Anar a “Ver” “Datos”

Anar a “Edición” “Inicializar bloques de datos” (amb això el valor inicial es copiarà en el valor
actual).
Direcció Nom Tipus Valor Valor Comentari

inicial actual
0.0 Temps_P_A S5TIME S5T#5S S5T#5S Temps producte A
2.0 Temps_P_B S5TIME S5T#8S S5T#8S Temps producte B
4.0 Temps_Mesc S5TIME S5T#12S S5T#12S Temps barrejat
-Repetir el mateix procés en DB2 (Barreja 2) i DB3 (Barreja 3)

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
FC19
E124.0 PEQU
1 JMPN
DB1
2 OPN
PEQU
E124.1 MEDI
3 JMPN
DB2
4 OPN
MEDI
E124.2 GRAN
5 JMPN
DB3
6 OPN
GRAN
E124.0 FC20
7 EN ENO
E124.1
E124.2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
FC20
MOVE
1 EN ENO
DBW0 IN OUT MW0
MOVE
2 EN ENO
DBW2 IN OUT MW2
MOVE
3 EN ENO
DBW4 IN OUT MW4
OB1
FC19
1 EN ENO
E124.7 T1
2 SV
MW0
T2
SV
MW2
T3
SV
MW4
T1 A124.0
3
T2 A124.1
4

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
T3 A124.2
5
PRODUCTE A PRODUCTE B
A124.0 A124.1
A124.2
M SELECCIÓ MESCLA
E124.1
E124.0
E124.2
MARXA PROCÉS
E124.7

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E10.2. LECTURA DE DADES D'UN BLOC DE DADES (DB) II. DIRECCIONAMENT INDIRECTE D'UN
BLOC DE DADES
- Realització de l'exercici anterior utilitzant l'adreçament indirecte.

Modificar només el FC19, la resta de mòduls utilitzar tal com estan.
- En aquest exercici, mitjançant el E124.0 seleccionarem el nombre de DB que volem obrir i al llegir-se el
FC2 es carregaran les dades d'aquest DB en MW0, MW2 i MW4.
- En accionar el E124.7 es posarà en marxa el procés.
Nota: La instrucció AUF en AWL és igual a OPN en KOP
AUF DB10 (Això significa "Obre el DB10”)
- La instrucció que farem servir la programarem en AWL.

En utilitzar el direccionament indirecte per direccionar un DB, haurem de carregar un valor en una paraula
en aquest cas la MW210
AUF DB [MW 210]
Si MW210=1 AUF DB 1
Si MW210=2 AUF DB 2
Si MW210=3 AUF DB 3
.................................................
.................................................
Si MW210=’N’ AUF DB ‘N’
FC19
E124.0 M10.0 ADD_I

1 P EN ENO
MW210 IN1 OUT MW210
1 IN2
MOVE
CMP==I
2 EN ENO
MW210 IN1 1 IN OUT MW210
4 IN2
CMP==I
MW210 IN1
0 IN2
3 AUF DB [MW 210]

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
FC 20
EN ENO
4
NOTA: Si tinguéssim el mateix procés amb 20 dades diferents, creariem 20 DBs, posariem aquestes dades
des del DB1 al DB20 i en el primer comparador del segment 2 substituiria el valor 4 pel valor 21.
- Raonar que passaria si el segment 3 ho posem davant del segment 2. Canviar-lo i comprovar el seu
funcionament.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E17.1 PROGRAMACIÓ DEL RELLOTGE.

- L'hora i data, es poden canviar en l'editor o en l'administrador en
”Sistema de destino” ”Diagnostico/configuración” ”ajustar la hora”. Quan es posa la data i hora
nova, es valida prement “Aplicar”.
Per treballar amb les dades del rellotge, es pot fer de dues formes:
- Una d'elles és la de treballar amb funcions especials SFC
- Una altra de les formes, és recuperar les dades del rellotge del OB1
Dades del rellotge del OB1

Hi ha un registre temporal en el OB1, el "OB1_DATE_TIME" on es carrega la data i hora actual en què
s'està executant el OB1 (variable 12.0 i la componen 8 bytes) les variables de lectura són del LB12 al LB19.
- Si vull treballar amb el rellotge només en el OB1, puc treballar amb aquestes variables temporals. En cas
que vulgui treballar en un altre mòdul, haurem de carregar aquestes variables temporals en uns registres
(per exemple en un DB).
Les dades del rellotge estan en BCD, per tant hauré de llegir-los en hexadecimal
LB12 B#16#02 (Any)
LB13 B#16#11 (Mes)
LB14 B#16#23 (Dia)
LB15 B#16#15 (Hora)
LB16 B#16#47 (Minut)
LB17 B#16#34 (Segons)
LB18 B#16#68 (Dècimes y Centèssimes)
LB19 B#16#11 (Mil·lèssimes,Dia de la setmana)
Dia de la setmana 1 Diumenge

2 Dilluns
3 Dimarts
4 Dimecres
5 Dijous
6 Divendres
7 Dissabte
Exercici 1 :
- En aquest exercici, volem que a les 5 i 15 de la tarda, es posi en funcionament el reg (A124.0) i que s'aturi
a les 5 i 30 de la tarda.
- Programar després el mateix funcionament, però que només funcioni de dilluns a divendres.
DB6
0.0 STRUCT
+0.0 Rellotge ARRAY[1..8] B#16#0
1.0 BYTE
=8.0 END_STRUCT

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
OB1
Direcció Declaració Nom Tipus Valor Comentari
inicial
0.0 Temp -------------------- -----------------------
1.0 Temp -------------------- -----------------------
2.0 Temp -------------------- -----------------------
----- Temp -------------------- -----------------------
12.0 Temp OB1_DATE_TIME DATE__AND_TIME
MOVE MOVE
1 EN ENO EN ENO
LD12 IN OUT DB6.DBD0 LD16 IN OUT DB6.DBD4
FC21
2 EN ENO
En realitzar aquest programa en OB1, les dades del rellotge estaran en:
DB6.DBB0 (Any)
DB6.DBB1 (Mes)
DB6.DBB2 (Dia)
DB6.DBB3 (Hora)
DB6.DBB4 (Minut)
DB6.DBB5 (Segons)
DB6.DBB6 (Dècimes i Centèssimes)
DB6.DBB7 (Mil·lèsimes,Dia de la setmana)
FC21
L DB6.DBW3
L W#16#1715
==I
S A124.0
L DB6.DBW3
L W#16#1830
==I
R A124.0

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
-Exercici 2
-Volem que de dilluns a divendres una sirena funcioni des de la 1 i 30 de la tarda fins la 1 i 32
Per poder solucionar l’exercici, hem de filtrar el dia de la setmana en una paraula o en un byte per
poder realitzar comparacions amb ell. (En aquest cas l'hem posat en MB0)
FC22
L DB6.DB7 L DB6.DBW3 U M10.2

L B#16#F L W#16#1330 UNM 10.0
UW ==I UNM10.1
T MB 0 S M10.2 = A124.1
L MB 0 L DB6.DBW3
L B#16# 7 L W#16#1332
==I ==I
= M10.0 R M10.2
L MB 0
L B#16# 1
==I
= M10.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Exercici 3
-Creació d'una plantilla per poder realitzar la connexió i desconnexió d'un element entre unes hores
determinades.
-Des d'un terminal d'operador o un sistema SCADA podrem programar aquest rellotge (forçant les MW20 i
MW22) perquè la sortida funcioni quan que ens interessi
Per crear la plantilla, hem d'omplir la taula de declaració de variables.Definir les variables
FC23
In HORA_INICIO WORD
In HORA_FINAL WORD
Out SALIDA BOOL
In_out
temp REAL
L DB6.DBW3
L #HORA_INICIO
== I
S #SALIDA
L DB6.DBW3
L #HORA_FINAL
== I
R #SALIDA
OB1
MOVE MOVE
1 EN ENO EN ENO
LD12 IN OUT DB6.DBD0 LD16 IN OUT DB6.DBD4
E124.2 FC23
2 EN ENO
MW20 HORA_INICIO
SALIDA A124.0
MD22 HORA_FINAL

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E18.1 FUNCIÓ SCALE (ESCALAR UNA ENTRADA ANALÒGICA)
-Aquesta funció la podem trobar en:

Librerías Standard Library TI-S7 Converting Blocks FC105
-La funció SCALE serveix per escalar el valor d’una entrada analògica entre dos valors (màxim i mínim).
També podríem escalar qualsevol altre registre que no sigui una entrada analògica.
Paràmetres:
EN Quan tinguem un 1 s’executa la funció. Si hi ha un 0, la funció es saltada.(no s’executa).
IN Valor d’entrada (nombre d’entrada analògica). Format enter 16 bits INT.
HI_LIM Valor màxim desitjat de sortida (OUT). Nombre REAL, doble paraula o constant
LOW_LIM Valor mínim desitjat de sortida (OUT). Nombre REAL, doble paraula o constant
BIPOLAR Si val 0 (treballem amb valors entre 0 i 27648). Entrada analògica de 0 a 10 V
Si val 1 (treballem amb valors entre –27648 y +27648) Entrada analògica de
–10V a +10 V
OUT Valor de sortida escalat entre el valor màxim i mínim. Format REAL.
ENO Val 0 si el valor de IN es superior o inferior al límit (-27648 o + 27648). En aquest cas, a més
en OUT surt el valor màxim o el mínim segons es superi en positiu o en negatiu.
RET_VALUE Registre d’error. Val W#16#0000 si el escalat s’ha fet correctament.
Val W#16#0008 si IN surt dels límits màxim o mínim.
-En aquest cas, volem controlar el valor de temperatura d’una sonda que dóna 0 Volts a 0ºC i 10 Volts a
100ºC i volem tenir en MD100 el valor real d’aquella temperatura.
FC24
FC105
SCALE
1 EN ENO
PEW752 IN RET_VALUE MW0
100.0 HI_LIM OUT MD10
0.0 LO_LIM
E124.0 BIPOLAR

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
UNIPOLAR
27648 27648
PEW752 PEW752
13824 13824
0 0
0V 5V 10 V 0ºC 50ºC 100ºC
0º PEW752 100º MD10
SONDA DE TEMPERATURA RESULTAT ESCALAT DE PEW752
BIPOLAR
-Comprovar el funcionament de la funció quan activo el E124.0
+27648
Sonda de PLC PEW752
temperatura
0 a 100ºC
0- 10 V
PEW752
PAW12
8
0
0ºC 50ºC 100ºC
MD10
-27648

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E18.2 FUNCIÓ UNSCALE (DESESCALAR A UNA SORTIDA ANALÒGICA)
- Aquesta funció la podem trobar a:

Librerías Standard Library TI-S7 Converting Blocks FC106
-La funció UNSCALE serveix per desescalar el valor (màxim i mínim) d’un registre sobre una sortida
analògica.. També podríem desescalar qualsevol altre registre que no sigui una sortida analògica.
Parámetres:
EN Quan tinguem un 1 s’executa la funció. Si hi ha un 0, la funció és saltada.
IN Valor d’entrada .Registre en format REAL 32 bits.
HI_LIM Valor màxim desitjat del valor de entrada (IN). Nombre REAL, doble paraula o constant
LOW_LIM Valor mínim desitjat del valor d’entrada (IN) . Nombre REAL, doble paraula o constant
BIPOLAR Si val 0, donarem valors de sortida entre 0 y 27648). Sortida analògica de 0 a 10 V
Si val 1, donarem valors de sortida entre –27648 y +27648) .Sortida analògica de
–10V a +10 V
OUT Valor de sortida escalat . Format INT 16 bits.
ENO Val 0 si el valor de IN és superior al límit inferior o al superior (HI_LIM o LOW_LIMIT). En
aquest cas, a més en OUT surt el valor màxim o el mínim segons es superi per sobre o per
sota. ( 0 o 27648).
RET_VALUEÆRegistre d’error. Val W#16#0000 si l’escalat s’ha fet correctament.
Val W#16#0008 si IN surt dels límits màxim o mínim.
-En aquest cas, volem controlar la velocitat d'un motor mitjançant un convertidor de freqüència.
El variador té una consigna de 0-10 Volts.
Amb 0 volts, el motor ira a 0 rpm i amb 10 volts, anirà a 1500 rpm
Anirem donant un valor a MD100 entre 0 i 1500, aquest valor es convertirà en un valor a la sortida
analògica entre 0 i 27.648, que al seu torn farà que la sortida analògica d'un senyal entre 0 i 10 Volts ..
FC25
FC 106
UNSCALE
1 EN ENO
MD10 IN RET_VALUE MW0
1500.0 HI_LIM OUT PAW752
0.0 LO_LIM
E124.0 BIPOLAR

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
-Edita la següent taula d'estat i força valors en el MD10. (0 a 1500)

-Força un valor inferior a 0 o superior a 1500 i comprova que passa en el AW752 i al MW0
Exercici 1: Afegir a aquest exercici les línies de l'exercici E2 col · locant en els IN de la funció moure:
0.0, 300.0, 600.0, 900.0, 1200.0 i 1500.0 i en tots els OUT col · locar MD10.
El col · locar 0 s'afegeix per dir-li que aquest valor és un nombre real.
E18.3 CONSIGNA DE MÀXIMA I MÍNIMA D’UNA ENTRADA ANALÒGICA
-Volem tenir una alarma de mínim i una de màxim d'una temperatura. La temperatura la llegeix l'entrada
analògica PEW752.
-Ha d'activar l'alarma de màxima quan el valor de la temperatura superi els 90 º C
-Ha d'activar l'alarma de mínima quan el valor de la temperatura estigui per sota de 40 º C.
-El E124.0 és el polsador d'assabentat. A l'accionar-s'esborra l'alarma de mínim i de màxim
-Les alarmes de mínim o màxim, no tornaran a activar fins que el seu valor no pugi (mínima) o baixi
(màxima) del valor de la consigna i es donin de nou les condicions d'activació de les alarmes.
-Per poder col · locar les consignes de màxima i mínima, he de fer una regla de tres i així dedueixo que:
Tindré 90 º C quan el valor en PEW752 sigui de 24.883.
Tindré 40 º C quan el valor en PEW752 sigui de 11.059.
FC26
M1.0 A124.0
CMP>I
1 P S
PEW752 IN1
24883 IN2
M1.1 A124.1
CMP<I
2 P S
PEW752 IN1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
11059 IN2
E124.0 A124.0
3 R
A124.1
R

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E18.4 CONSIGNA DE MÀXIMA I MÍNIMA D’UNA ENTRADA ANALÒGICA (II)
-Volem tenir una alarma de mínim i una de màxim d'una temperatura. La temperatura la llegeix l'entrada
analògica PEW752.
-Ha d'activar l'alarma de màxima quan el valor de la temperatura superi els 90 º C
-Ha d'activar l'alarma de mínima quan el valor de la temperatura estigui per sota de 40 º C.
-El E124.0 és el polsador d'assabentat. A l'accionar -s'esborra l'alarma de mínim i de màxim-Les alarmes de
mínim o màxim, no es tornaran a activar fins que el seu valor no pugi (mínima) o baixi (màxima) del valor de
la consigna i es donin de nou les condicions d’activació de les alarmes.
-En aquest cas, utilitzant la funció SCALE, ja tinc en MD10 en format REAL el valor de la temperatura que
llegeix el PEW752, de manera que puc fer la comparació de forma directa.
-Si en lloc de posar les constants 90.0 i 40.0 posem dos registres en format Real, des d'un terminal
d'operador o des d'un sistema Scada podríem canviar els valor de consigna amb només forçar els valors
que ens interessin a MD20 (Consigna de màxima) i MD30 (Consigna de mínima).
FC27
SCALE
1 EN ENO
PEW752 IN RET_VALUE MW0
100.0 HI_LIM OUT MD10
0.0 LO_LIM
E0.0 BIPOLAR
M2.0 A124.0
CMP>R
2 P S
MD10 IN1
MD20 IN2
M2.1 A124.1
CMP<R
3 P S
MD10 IN1
MD30 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
NOTA: Quan posem una constant en format REAL, encara que la constant no tengui decimals com en el
nostre cas, hem de posar 40.0 si només posem 40 ell entén que és un nombre enter i no te cabuda en una
funció de nombres reals.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.0 A124.0
4 R
A124.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E12.1 GRABACIÓ D’UNA TAULA EN UN BLOC DE DADES (DB). FUNCIÓ ATT
Crear un mòdul de dades:

Anar a l’administrador Insertar nou objecte Bloc de dades Posar nom (DB10)
Editar el DB10:
-Volem tenir un bloc de dades de 12 paraules en format INT (nombres sencers).
-Volem que el valor que tingui la primera paraula de dades sigui 10
DB10
0.0 STRUCT
+0.0 Temperatura ARRAY[1..12] 0
*2.0 INT
=24.0 END_STRUCT
Anar a veure Dades

Anar a Edició Inicialtitzar blocs de dades posar valor 10 en valor actual de la paraula 0.0
Salvar
Direcció Nom Tipus Valor inicial Valor Comentari

actual
0.0 Temperatura[1] INT 0 10
-Crear la FC28 i insertar alli la FC84
-La funció ATT la trobarem en:
-Librerias Standard library TI-S7 Converting Blocks FC84
-Funcionament:
En DATA, indiquem la dada que volem gravar
En TABLE, indiquem quin serà el primer registre d’aquesta taula.
En aquest primer registre, (posant-li un valor) indicarem el nombre de registres que podrà gravar aquesta
taula.
En el segon registre, se’ns anirà indicant el nombre de registres plens (cada cop que gravem un valor a la
taula, aquest registre incrementarà en 1 el seu valor.
-Quan en EN tingui un 1, es gravarà una dada a la taula (si no poséssim flanc, en aquest cas en 10 scanes
quedaria la taula plena).
-Quan el primer i el segon registre de la taula suguin iguals (la taula estarà plena), ja no es gravarà cap
registre més.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Nombre de registres de la taula

DB10
DBW0 10
DBW2 2
DBW4 2378
DBW6 3512 Nombre de registres gravats
DBW8 0
DBW10 0
DBW12 0
DBW14 0
Primer registre gravat
DBW16 0
DBW18 0
DBW20 0
DBW22 0
-Cada vegada que accioni el E124.0, el valor que tingui en aquell moment l’entrada analògica PEW752 anirà
al primer registre lliure de la taula.
-Quan la taula estigui plena (DBW0 serà igual a DBW2), funcionarà de forma intermitent la sortida A125.0
FC28
E124.0 M0.0 ATT
1 P EN ENO
PEW752 DATA
DB10.DBW0 TABLE
M255.4 A125.0
CMP==I
2
DB10.DBW0 IN1
DB10.DBW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E12.2 LECTURA DE DADES GRAVADES EN UNA TAULA. FUNCIÓ LIFO
-La funció LIFO la trobarem a:

-LibreriasStandard library TI-S7 Converting Blocks FC87
-Funcionament:
En TABLE, indiquem quin serà el primer registre d’aquesta taula.
En RET_VALUE se’ns carregarà el valor que recuperem de la taula.
El valor del segon registre de la taula, ens apuntarà al registre que recuperarem al executar la instrucció i
al executar-la a més aquest valor serà decrementat en 1. El valor del registre recuperat anirà a
RET_VALUE.
La instrucció LIFO igual que la ATT ha d’anar sempre amb flanc, en el nostre cas, en cas de no fer-ho en
10 scanes ens enviaria els 10 valors de la taula a RET_VALUE quedant només el primer valor gravat.
FC29
E124.0 M0.0 ATT
1 P EN ENO
PEW752 DATA
DB10.DBW0 TABLE
M255.4 A125.0
CMP==I
2
DB10.DBW0 IN1
DB10..DBW2 IN2
E124.1 M0.1 LIFO

3 P EN ENO
DB10.DBW0 TABLE RET_VALUE MW10
Nota: Aplicar la funció FIFO a l’exercici E6.1

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E12.3 GRAVACIÓ D’UNA TAULA DE DADES (II). SOBREESCRIURE DADES
-En aquest exercici, podem comprovar que quan la taula és plena de dades, sobreescrivim de nou la taula.
-Després de gravar el registre 10, començaria a sobreescriure l'1, després el dos .. etc.
-Amb això aconseguiríem tenir sempre gravades les deu últimes dades.
FC30
E124.0 M0.0 ATT
1 P EN ENO
PEW752 DATA
DB10.DBW0 TABLE
MOVE
CMP==I
2 EN ENO
DB10.DBW0 IN1
0 IN OUT DB10.DBW2
DB10..DBW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E12.4 GRAVACIÓ D’UNA TAULA DE DADES (III). ESBORRAT DE DADES. FUNCIÓ FILL
A) -En aquest exercici, podem comprovar com esborrem totes les dades d'una taula.
- (Segment 2 i 3) En accionar el polsador E124.1, carreguem el valor 0 en DBW2 i durant 10 scaner
escrivim el valor 0 en tots els registres de la taula. (DBW2 quedés amb valor 10).
- (Segment 4) En deixar anar el polsador E124.1 posarem a DBW2 al valor 0, de manera que la
taula quedés preparada per poder gravar noves dades.Creació d’un programa per esborrar les
dades.
B) FC31
E124.0 M0.0 ATT
1 P EN ENO
PEW752 DATA
DB10.DBW0 TABLE
E124.1 M0.1 MOVE

2 P EN ENO
0 IN OUT DB10.DBW2
E124.1 ATT
3 EN ENO
W#16#0000 DATA
DB10.DBW0 TABLE
E124.1 M0.2 MOVE

4 N EN ENO
0 IN OUT DB10.DBW2
B) Ús d’una funció de sistema per esborrar la taula.

-Esborra els segments 2, 3 y 4 i afegeix el següent
-La funció de sistema FILL (SFC21) la trobaru en Librerias Standad Library System Funtion
-Es una funció que NO podrem transferir (ni cal) perquè en ser de sistema ja està inclosa en la CPU
E124.7 MOVE FILL
2 EN ENO EN ENO
MW20 BVAL RET_VAL MW30

0 IN OUT MW20
BLK P#DB10.DBX2.0 WORD 11

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E12.5 GUARDAR DADES DEL RELLOTGE I D’UNA ENTRADA ANALÒGICA
-Volem guardar el valor d'una entrada analògica i al mateix temps que ens quedi registrat de forma paral ·
lela a quina hora i minut s'ha gravant aquesta dada.
-Per això primer utilitzarem l'DB6 en l'exercici E17.1 (en aquest tenim les dades del rellotge) el DB10 ja usat
anteriorment i a més hem de crear un DB11 on gravar les dades del rellotge.
DB11
0.0 STRUCT
+0.0 Hora_i_minut ARRAY[1..12] W#16#0
*2.0 WORD
=22.0 END_STRUCT
En el primer registre de la taula, hem d’indicar el nombre de registres que volem gravar. En el nostre cas
són 10 per tant com el format del registre està en hexadecimal haurem de posar W#16#A.
Anar a “Ver” “Datos”
Posar valor W#16#000A en valor actual de la paraula 0.0 Salvar
Dirección Nombre Tipo Valor Valor Comentario

inicial actual
0.0 Hora_i_minut [1] WORD W#16#0 W#16#A
2.0 Hora_i_minut [2] WORD W#16#0 W#16#0
8.0 Hora_i_minut [5} WORD W#16#0 W#16#0
-Per salvar l'hora i minut haurem de treballar amb DBW3 (DBB3 és l'hora i DBB4 són els minuts)
-En el nostre cas per ser més operatius i poder veure abans els resultats usarem DBW4 (DBB4 són els
minuts i DBB5 són els segons)
FC32
E124.0 M0.0 ATT
1 P EN ENO
PEW752 DATA
DB10.DBW0 TABLE
ATT
EN ENO
DB6.DBW4 DATA
DB11.DBW0 TABLE

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
M255.4 A125.0
CMP==I
2
DB10.DBW0 IN1
DB10..DBW2 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E16.1 PROGRAMACIÓ DEL OB10
El OB10, permet interrompre el OB 1 i executar-se en una data determinada o diferents intervals a partir
d'una data determinada.
Es pot programar perquè s'executi en els següents intervals:
Un cop: S’ executarà només una vegada en el moment especificat.
• Cada minut: S’ executarà 1 cop cada minut a partir del moment especificat.
• Cada hora: S’executarà 1 cop cada hora a partir del moment especificat.
• Cada dia: S’ executarà una vegada al dia a partir del moment especificat
• Cada mes: S’ executarà un cop al mes a partir del moment especificat.
• Cada any: S’ executarà un cop l'any a partir del moment especificat
• Al final de mes: S’ executarà una vegada al final del mes a partir del moment especificat.
Tenim dues formes de programar-lo:

Primera forma:
1º Anar a l’ Administrador Hardware (Picar dues vegades sobre d’ell) Picar dues vegades sobre
CPU Seleccionar la pestanya “Alarmes horàries” En periodicitat seleccionar cada quant temps
volem que actuï (1 minut) En data i hora posar a partir de quin moment volem que comenci ( data
23.10.02, hora 12:54) Copiar i tranferir el Hardware a la CPU.
2ºProgramar l’ OB10.( Realitzar el programa que ve a continuació).
ADD_I
1 EN ENO
MW10 IN1 OUT MW10
1 IN2
Provar l'exercici transferint el OB10 i en la taula d'estat visualitzar el valor de MW10 en decimal.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Segona forma:
1ª Mitjançant la funció FC3 (D_TOD_DT)de Librerias de Standard Library de IEC Funtión Blocks pasem la
data i hora a la que volem que comenci el OB10 a la variable temporal “hora començar” (definir-la en el OB1
amb format de DATE_AND_TIME)
2º Mijançant la funció SFC28 (SET_TINT) de Librerias de Standard Library de System Funtions Blocks,
indiquem quin és l’OB amb el que volem treballar(OB_NR), a quina hora volem que comenci (SDT) i quina
serà la seva periodicitat (PERIOD) i on va el còdi d’ error (RET_VAL)
PERIOD W#16#0000 = una vegada
W#16#0201 = cada minut
W#16#0401 = cada hora
W#16#1001 = diaria
W#16#1201 = setmanal
W#16#1401 = mensual
W#16#1801 = anual
W#16#2001 = al final del mes
3º Mijançant la funció SFC30 (ACT_TINT)de Librerias de Standard Library de System Funtions Blocks,
activem o desactivem l’ execució de l’OB10.
OB1
D_TOD_DT
EN ENO
D#2002-10-21 IN1 RET_VAL #hora començar
TOD#15:23:45.0 IN2
SET_TINT
EN ENO
10 OB_NR RET_VA MW0
#hora començar SDT
W#16#201 PERIOD
E124.0 ACT_TINT
EN ENO
10 OB_NR RET_VA MW2
4ºProgramar l’OB10. (Realitzar el programa que ve a continuació).
ADD_I
EN ENO
MW10 IN1 OUT MW10
1 IN2

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
• L’OB20, permet interrompre l’OB 1 y executar-se despres d’ un temps de demora determinat.

• L’OB20 arrenca després d’ una trucada al SFC32 .
• El SFC32 el podem trobar en Librerias Standard Library System Funtions Blocks
Parametres del SFC32

OB_NR Nombre de l’OB que arrencarà amb retard.
DTIME Duració del retard (1 a 60000 ms)
SIGN Identificador que es posa en la informació d’ arrencada de l’OB quan es truca a l’OB de
retard.
RET_VALUE Conté el codi de l'error si es produís un mentre es processa l’OB.
OB1
E124.0 M20.0 SRT_D_INT
P EN ENO
20 OB_NR RET_VAL MW0
T#2S DTIME
W#16#1 SIGN
E124.1 A124.0
R
OB20
SET
= A124.0
Enviar l’OB1 i l’OB20 al PLC i comprovar el funcionament.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
• L’OB35, permet interrompre l'execució del OB1 a intervals fixos i ser executat.
• L'interval de temps és respecte al moment que la CPU es posa en RUN.
• Cal assegurar-se que el temps d'execució del programa del OB35 és menor que el temps d'interval
programat com repetició de l'execució de l’OB35.
Configuració de l’OB35:
1º Anar a l’ Administrador Hardware (Picar dues vegades sobre d’ell) Picar dues vegades
sobre CPU Seleccionar la pestanya “Alarmes cicliques” En periodicitat seleccionar cada quant
temps volem que actuï (1 a 60000 ms), posar 125 ms Compilar i transferir el Hardware a la CPU.
OB35
ADD_I
EN ENO
MW10 IN1 OUT MW10
1 IN2
CMP==I MOVE
EN ENO
MW10 IN1
0 IN OUT MW10
256 IN2
Comprovar que amb els bits 0 al 7 de MW10, hem creat generadors d'impulsos (MB11)
Si el temps d'execució del OB35 és de 125 ms
• El M11.0 serà un generador de 0’25 S
• El M11.1 serà un generador de 0’5 S
• El M11.2 serà un generador de 1 S
-Transferir l’OB35 i en la taula d’ estat visualitzar el valor de MW10 en Binari.

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E16.4 PROGRAMACIÓ DE L’OB121
-El sistema operatiu de la CPU truca a l’OB 121 quan apareix un un error durant l'execució del programa.
-Quan es produeixi un error si en l'automat no està programat l’OB121, el PLC es posa en STOP i
s'il·lumina el led SF
-Quan es produeixi un error si en l'automat aquesta programat l’OB121, el PLC segueix en RUN i
s'il·lumina el led SF.
Exemples: -Dins del programa es diu a un bloc que no va ser carregat en la CPU
- Es numera una entrada o una sortida que no existeix
- Es numera un temporitzador o comptador inexistent
- Error en crida a DB o DB inexistent
- Trucada a un FC no carregat
Hi han dues maneres de localitzar les errades:
- Una és utilitzant les variables temporals del OB121 i desxifrant el que volen dir els valors escrits en ells
- Una altra forma és la d'usar la informació del mòdul (descrita en segon lloc)
A) Primera forma de revisar errors de programació

OB121
MOVE
EN ENO
#OB121_SW_FLT IN OUT MB200
MOVE
EN ENO
#OB121_FLT_REG IN OUT MW202
MOVE
EN ENO
#OB121_BLK_TYPE IN OUT MB204
MOVE
EN ENO
#OB121_BLK_NUM IN OUT MW205
OB121_SW_FLT
B#16#21 Error de conversió BCD

B#16#22 Infracció d'àrea en la lectura
B#16#23 Infracció d’àrea en l’escriptura
B#16#28 Accés de lectura a un registre amb un punter la direcció binària és diferent a 0
B#16#29 Accés d'escriptura a un registre amb un punter la direcció binària és diferent a 0
B#16#24 Error en àrea de lectura
B#16#25 Error en àrea d'escriptura
B#16#26 Error en direcció de temporitzador

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
B#16#27 Error en direcció de comptador

B#16#30 Accés a un DB global protegit contra escriptura
B#16#31 Accés a un DB d'instància protegit contra escriptura
B#16#32 Error de número de base de dades en l'accés a un DB global
B#16#33 Error de número de base de dades en l'accés a un DB d'instància
B#16#34 Error de número de FC en la trucada a FC
B#16#3A Accés a un DB no carregat, el nombre de DB està dins de l'àrea admissible
B#16#3C Accés a un FC no carregat, el nombre de FC està dins de l’àrea admissible
B#16#3D Accés a un SFC no carregat, el nombre de SFC està dins de l'àrea admissible
B#16#3E Accés a un FB no carregat, el nombre de FB està dins de l’àrea admissible
B#16#3F Accéss a un SFB no carregat, el nombre de SFB està dins de l’àrea admissible
OB121_FLT_REG
En la majoria dels casos indica el nombre de registre afectat (decimal)
OB121_BLK_TYPE
Tipus de bloc en què ha aparegut l'error (en S7-300 no es consigna aquí un valor vigent):
B#16#88: OB
B#16#8A: DB
B#16#8C: FC
B#16#8E: FB
OB121_BLK_NUM (decimal)
Nombre del bloc on ha aparegut l'error
NOTA:-Transferir tots els mòduls a excepció del FC34, i anar localitzant els errors de programació
realitzats.
OB1
E124.0 MOVE
EN ENO
DB1.DBW10 IN OUT MW6
DB2
E124.1 FB 80
EN ENO
E124.2 FC 34
EN ENO

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
E124.3 FC 100
EN ENO
FC34
E124.5 T1230
SA
T12 A124.1
FC100
E124.7 A1240.6
E124.6 A124.7
DB1
0.0 STRUCT
0.0 Primer_valor WORD W#16#0
2.0 Segundo_valor WORD W#16#0
4.0 Tercer_valor WORD W#16#0
=6.0 END_STRUCT
DB2
0.0 STRUCT
0.0 Valor_tiempo_1 WORD W#16#0
=6.0 END_STRUCT

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
B) Revisió dels errors en el buffer de disgnòstic .. Es farà a l'editor AWL / FUP / KOP
1º Seleccionar “Sistema
de destino”
2º Clicar sobre
”Información del
modulo”
3º Clicar sobre
bufer de
diagnostico
4º En aquesta
casella sortirà
informació sobre
l’error

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
- Activar l'entrada E124.3 i comprovar a la taula de variables els valors que em donaran les dades de l'error
ocorregut.
Infracció de l’àrea
en escriure
Nombre erroni.
Tipus del mòdul on

està l’error (FC)
Nombre del mòdul

on està l’error (100)
- Anar a la informació del mòdul i comprovar l'error ocorregut.
Error ocorregut
Descripció de l’error
Clicar i s’obrirà el bloc

i el segment on està
l’errada

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
Localització de l’error

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
ocorregut.
Infracció de
l’àrea al llegir.
Nombre erroni.
Tipus del mòdul on

està l’error (OB)
Nombre del mòdul

Error ocorregut

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
ocorregut.
Accés a un DB
no carregat
Nombre del DB
Tipus del mòdul on

Nombre del mòdul

Error ocorregut

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
ocorregut.
Accés a un FC
no carregat.
Nombre FC
Tipus del mòdul on

Nombre del mòdul

Error ocorregut

Versió: 3
Luis Martinez Novoa
- Transferir el FC34 al PLC i activar de nou l'entrada E124.2 i comprovar a la taula de variables els valors
que em donaran les dades de l'error ocorregut.
Error en direcció
d’un temporizador
Nombre erroni.
Tipus del mòdul on

està l’error (FC)
Nombre del mòdul

on està l‘error (34)
Error ocorregut

Versió: 3
Luis Martinez Novoa

Automats Programables I Robotica Ii - Catala

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Automats Programables I Robotica Ii - Catala

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Automats Programables I Robotica Ii - Catala

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AUTÒMATS PROGRAMABLES I

PROFESSOR: RAMON LUIS YUSTE

00. Sistemes de numeració

IES SEP COMTE DE RIUS

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 1/80

• IES-SEP Comte de Rius de Tarragona

han estat experimentant amb diferents materials inclosos dins de la temàtica de

Aquest equip de professors, van formar un grup de treball, anomenat EDCAI

Els professors del grup de treball EDCAI

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 2/80

1 SISTEMES DE NUMERACIÓ................................................................................................ pag 4

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 3/80

Càlcul del valor decimal:

7x1000 + 6x100 + 3x10 +2 = 7632

Càlcul del valor decimal sense signe d’un nombre binari:

El nombre binari 101101 equival al nombre decimal 45

Càlcul del valor decimal amb signe d’un nombre binari:

El valor real serà -1 (valor de bit 7) * 256 + 173 = - 83

NOTA: En el cas de treballar amb 16 bits, aplicar el següent plantejament:

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 4/80

Càlcul del valor binari d’un nombre decimal:

El nombre decimal 13 equival al nombre binari 1 1 0 1

Càlcul del valor decimal d'un número hexadecimal:

768 + 160 + 7 = 935

Càlcul del valor hexadecimal d'un nombre decimal:

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 5/80

El nombre decimal 3512 equival al nombre hexadecimal D 8 gen

Càlcul del valor hexadecimal d'un nombre binari:

1101 0110 0011 1001

El nombre binari 1101 0110 0011 1001 equival al nombre hexadecimal D 6 3 9

Càlcul del valor binari d’un nombre hexadecimal:

Càlcul del valor decimal d'un nombre binari:

*si el prenem com nombre BCD, el seu valor decimal és: 96

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 6/80

Caracteristiques dels mòduls OB.

OB1 És un mòdul que s’executa cíclicament

OB10 a OB17 Realitza una interrupció horària.

OB40 a OB47 Són interrupcions de procés

•OB81Fallada d’alimentació (S7-400) o Fallada de bateria

•OB82Trencada de fil d’un mòdul que tingui capacitat de diagnòstic.

•OB83 Detecció de presència de mòdul (Extreurer/inserir).

•OB84Avaria de la CPU. Errada de la intefície MPI o de la periferia descentralitzada.

•OB85Esdeveniment d’arrencada per un OB no carregat.

•OB86Detecció de fallada en un bastidor.

•OB87Detecció de fallada en comunicació.

OB100 reinici complet. (Inici en Calent)

OB101 reinici. (Només en S7-400)

OB102 Arrencada en fred

OB121 y OB122 Obs d’errada

OB121 Errada d’execució de programa.

OB122 Errada a l’intentar accedir a un mòdul de dades (entrades, sortides, etc)

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 8/80

Hi ha dos tipus de funcions:

MÒDULS DE BLOC DE FUNCIÓ

OB1 DB10 FB1

Tipus de declaració dintre d’un mòdul:

Realitzat per: Data: 25/01/06 Pàgina: 9/80

Hi ha dos tipus de mòduls de dades: