La vida dels obrers durant la revolució Industrial

A continuació podràs llegir el testimoniatge duna obrera d'una fàbrica i el d'una treballadora
d'una mina, i coneixeràs les dures condicions en què treballaven i vivien els obrers i com eren
les ciutats industrials en el segle XIX.

Un dia en la vida d'una obrera

Sóc una obrera d'una fàbrica tèxtil. Treballo unes 12 hores diàries. El meu marit treballa en una
fàbrica siderúrgica entre 14 i 16 hores diàries. Els nostres salaris són tan miserables que amb
prou feines ens arriben per mantenir la nostra família. A la meva fàbrica hi treballen nens, a
canvi d’una mica de menjar i un lloc per a dormir. Molts estan desnodrits, mal vestits i de
vegades maltractats pel capatàs.
La nostra feina a la fàbrica és molt dura, ja que som com unes peces més de la màquina i hem
de seguir el seu ritme tot el dia sense parar.
Però l’únic que podem fer és treballar per sobreviure. Si caiem malalts o ens fem mal a la feina,
no cobrem.
Vivim i treballem en unes condicions poc higièniques. La meva ciutat ha crescut molt a causa
de la quantitat de persones que hi han arribat per treballar en les noves indústries. Per aquesta
raó, s'han hagut de fer barris a la perifèria en els quals només viuen obrers. El meu barri està
massificat, és insalubre, brut i contaminat. Està mal urbanitzat, ple de barraques, i no té serveis
com aigua corrent, neteja dels carrers, etc., i per això algunes vegades hi ha epidèmies de
còlera i tifus.
Les dones obreres treballem en pitjors condicions que els homes, estem més mal pagades i
tenim una doble jornada a la fàbrica i a casa. En canvi, les dones burgeses han quedat més
relegades al treball de casa seva i algunes han iniciat el moviment sufragista, és a dir, demanen
el dret de vot
El dur treball a la mina
Em vaig casar als 23 anys i va ser aleshores que vaig anar a la mina. Abans, quan tenia 12 anys,
era teixidora. No sé ni llegir ni escriure. Arrossego les vagonetes de carbó i treballo sis hores a
la tarda. Plego gairebé una hora al migdia per menjar una mica de pa i una mica de mantega,
sense res per beure. He estirat vagonetes fins i tot estant embarassada [...].
Al pou on treballo hi ha sis dones i sis nois i noies [...]. El pou està sempre humit i l’aigua ens
arriba als genolls [...]. EI meu capatàs m’ha pegat unes quantes vegades perquè no estava
disposada.
Testimoni de Betty Harris davant una comissió parlamentària d’investigació (1842).

2)
“Sovint, tota una família irlandesa s’amuntega en un sol llit; amb freqüència, una màrfega de
palla bruta i flassades d’arpillera vella els amaguen tots en una pila indiscernible, en la qual
cadascú es troba igualment envilit per les mancances, l’embrutiment i el desendreçament.
Sovint els inspectors trobaven vivint, en una casa de dues habitacions, dues famílies; Tots
dormien en una de les habitacions i l’altra era la cuina i menjadors comuns.”
Friedrich Engels: La situació obrera a Anglaterra.

«A Reus els nens treballen seixanta-sis hores setmanals: entren a les fàbriques als sis anys
d'edat i fins als catorze anys guanyen de 6 a 12 rals a la setmana; de catorze anys en endavant,
qui més 52 rals i alguns sobrepassen aquesta xifra, però són molt comptats.»
Informe publicat el 1890 per la Comissió de Reformes Socials, constituïda el 1883.

1. Llegeix l’informe publicat l’any 1890 i contesta.

- Quantes vegades era superior el sou dels majors de 14 anys? Per què creus
que hi havia aquesta diferència?
Mitjana de vida de la població de Barcelona durant la revolució industrial:

Homes (anys) Dones (anys) Mitjana de vida d’homes i

dones (anys)
Classe rica 38,83 34,11 36,37
Classe menestral 25,41 24,90 25,15
Classe pobra o jornalera 19,68 27,43 23,55

 "Jo tenia set anys quan vaig començar a treballar en la manufactura de Bradley; la feina
consistia a filar la llana. Les hores de feina eren de les 5 del matí a les 8 de la tarda , amb un
interval de trenta minuts de pausa al migdia. Havien de menjar com podiem, drets o de
qualsevol manera (...). En aquella fàbrica hi havia prop de cinquanta nens, més o menys de la
meva edat; sempre hi havia una mitja dotzena que estaven malats, a causa del treball excessiu
(...). Els nens estaven retinguts a cops de corretges de cuir. Aquesta era la principal ocupació
del contramestre. En aquella època tenia, també treballant com jo, un germà i una germana.
Sovint estaven malats; el meu germà va morí fa tres anys. Tenia llavors setze anys i vuit
mesos".

      Extret d’una enquesta oficial de la Gran Bretanya, 

"Trabajo en el pozo de Gawber. No es muy cansado, pero trabajo sin luz y paso miedo. Voy a
las cuatro y a veces a las tres y media de la mañana, y salgo a las cinco y media de la tarde. No
me duermo nunca. A veces canto cuando hay luz, pero no en la oscuridad, entonces no me
atrevo a cantar. No me gusta estar en el pozo. Estoy medio dormida a veces cuando voy por la
mañana. Voy a escuela los domingos y aprendo a leer. [...] Me enseñan a rezar [...] He oído
hablar de Jesucristo muchas veces. No sé por qué vino a la tierra y no sé por qué murió, pero
sé que descansaba su cabeza sobre piedras. Prefiero mucho más ir a la escuela que estar en la
mina.”

Declaraciones de la niña Sarah Gooder, de ocho años de edad. Testimonio recogido   por la
Comisión Ashley para el estudio de la situación en las minas, 1842.
FRAGMENTO DE UN INFORME OFICIAL ELABORADO POR ENCARGO DEL GOBIERNO BRITANICO
EN 1840
Declaración: 
        "Me llamo Betty Harris. Me casé a los 23 Años y después de casada empecé a trabajar en
la mina. No sé leer ni escribir. Trabajo para A. Knowles. Arrastro vagonetas de carbón y trabajo
desde las seis de la mañana hasta las seis de la tarde. Tenemos una pausa de una hora a
mediodía para comer. Como comida se nos da pan con mantequilla pero nada de beber. Tengo
dos hijos, pero son muy jóvenes para trabajar.
        Alrededor de la cintura tengo puesto un cinturón y una cadena que pasa entre mis piernas
y avanzo con pies y manos. Me voy agarrando a una cuerda pues la galería es muy pendiente y
cuando no hay cuerda nos agarramos a todo lo que podemos. En los pozos en que trabajo hay
seis mujeres y media docena de niños y niñas; es un trabajo muy duro. El pozo es muy húmedo
y el agua nos cubre los zapatos e incluso a veces nos llega hasta las rodillas. Del techo se
desprende también agua, de manera que tengo el vestido siempre mojado (...)."

                     Citado en E. Royston Pike "Human documents of the 

                      industrial revolution " Londres 1966.

Qüestions:
1. Segons el que heu estudiat, feu un resum de les condicions laborals dels treballadors
infantils a aquesta època. 
2. Per què penseu que impresiona tant aquesta situació de l'època de la revolució
industrial? 
3. Què van fer els obrers, en general, davant les condicions laborals que tenien?
- Com eren els salaris dels obrers?
FRANÇA
SALARIS/DIA 1840 FRANCS
Home 2
Dona 1
Nen (8-12 anys) 0.45
Nen (13-16) 0.75
Salari mitjà 1.75
PREUS 1855
Kg. pa 0.40
Kg. carn 1.25
Dotzena ous 0.55
Litre de vi 0.55
Kg. patates 0.75

- Investiga quiné s el preu actual d’aquests productes i dedueix quin seria

proporcionalment el preu actual d’aquest obrers.