Professional Documents
Culture Documents
Refranyer de La Cuina, El Vi I Els Productes Del Camp
Refranyer de La Cuina, El Vi I Els Productes Del Camp
Amb les olives de terra tindràs mal oli a la gerra. (gerra = gros recipient de fang
cuit)
Les olives caigudes ja estan massa madures i esclatades o massa seques o
florides.
Amb mel es cacen les mosques.
Significa que les bones paraules resolen conflictes, faciliten negocis i obrin
cors.
Com: S’agafen més mosques amb mel que amb vinagre.
Amb molta gana no hi ha pa dur.
Quan es passa fam s’acaben les manies i les preferències.
Similar en castellà: Cuando no hay lomo, de todo como.
Contrari en castellà: Al hombre harto, hasta la cereza lo amarga.
Amb mullers i amb vi s’avança camí. (mullers = dones en general)
Quan el cos d’un home està satisfet i content, cobra energia.
Amb oli a les piques, les cases són riques.
L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi.
Amb pa i vi es fa camí.
Amb pa i vi s’avança camí.
El menjar és el carburant dels éssers vius.
Castellà: Pan y vino andan camino, que no mozo garrido.
Con pan y vino se anda el camino.
Amb vassall lleial, parteix el pa per igual.
Recomana premiar la fidelitat.
A menjar, a casa.
Recomana la comoditat i la baratura.
A menjar curt, vi pur.
Destaca que el vi és un bon complement alimentari.
Similar: A mal menjar o ben menjar, tres vegades beure.
Amic nou és vi novell si és bo; no com el vell.
Remarca la vàlua de la vella amistat per sobre de la nova.
A mig de taula, poca paraula.
En una menjada en companyia no convé xarrar massa i sí dedicar-se a menjar.
A millor aliment, millor pensament.
Les coses es veuen més boniques quan es té la necessitat bàsica coberta. Per
això existeixen els dinars de negocis, els sopars de parella...
Connex: Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.
A molt menjar, molt penar.
A molt sopar, molt somniar.
Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió.
Similar: De grans sopars estan plens els fossars.
Similar en castellà: De grandes cenas están las tumbas llenas.
A mon pare li diuen Coca, i jo em mor de fam.
Es diu humorísticament d’un mateix o dels altres quan s’està en condicions
precàries respecte a algun parent.
Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir.
Uns moren de cirrosi o accident; d’altres, per suïcidi o consumpció.
Anar al llit sense sopar, mai cap metge ha fer llevar.
Li lleva importància al dejú momentani, ja que és saludable deixar de fer alguna
menjada de tant en tant perquè el cos es depura.
A ningú li amarga un dolç.
Es diu justificant l’acceptació d’alguna bona cosa: un regal, una floreta...
Similars: Donat?, gràcies.
Sopa, pega’m a la boca.
Castellà: A nadie amarga un dulce.
Any de bacores, poc de forment.
Això diuen.
Contrari: Any de magranes, any de blat.
Any de bolets, any de castanyes.
Any de bolets, any de freds.
Any de bolets, any de pobrets.
Any de rovellons, neu fins als collons.
La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal.
Any de figaflors, any de plors. (figaflor = bacora)
Any de figues, no te’n rigues.
Auguren un estiu o una tardor secs i dolents per falta de saó.
Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra.
Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla.
Any de magranes, any de blat.
Això diuen
Contrari: Any de bacores, poc de forment.
Any de molt bon gra, poc de vi.
Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les
dues estacions.
Any de poc pa, garbell espés i sedàs clar. (garbell i sedàs = coladors, filtres,
cernedors)
En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar (i de tot en
general).
Similar en castellà: A buen año y malo, molinero y hortelano. (Convé tindre el
sustent assegurat en qualsevol circumstància.)
Any de serves, mai lo veges. (serva = fruit aspre semblant a la nespla / lo = el, forma
antiga)
Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar.
A on no hi ha pa, tot és renou. (renou = soroll, protestes, moviment)
A on no hi ha farina, tot és moïna. (moïna = preocupació, malestar, irritació)
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic.
Connex: A qui té fam, les pedres li semblen pa.
A on no hi ha vi, no va el fadrí.
A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos.
Similar en castellà: Ni mesa sin vino ni sermón sin agustino.
A pa calent, clava-li la dent.
Recomana aprofitar la primera ocasió que se’ns presente.
Contrari: Pa calent i vi novell causen dolors al ventrell.
A pa d’altri, navalla pròpia. (altri = alié, d’un altre)
Recomana traure bon profit de les coses dels altres quan l’ocasió és propícia.
Connexos: Bon pilot, bon farinot.
Donat?, gràcies.
Similar en castellà, l’expressió: La parte del león.
A pa de quinze dies, fam de tres setmanes.
Quan es passa gana, qualsevol menjar és ben vingut.
Connex: A on no hi ha farina, tot és moïna.
Castellà: A pan de quince días, hambre de tres semanas.
A buen hambre no hay pan duro.
A buen hambre no hay pan malo.
Connex en castellà: A buen sueño, no hay mala cama.
A pa dur, dent aguda.
A pa dur, bona dent.
En sentit ampli, significa que davant les dificultats hem de fer el cor fort.
Castellà: A pan duro, diente agudo.
A panxa plena no hi entren penes.
Tots els sers vivents ens trobem millor quan hem cobert les necessitats
primàries.
Similar: Llàgrima a l’ull, bocí com el puny.
Contrari: Buit ventrell dóna mal consell.
A peix gras, salsa magra; a peix magre, salsa grassa.
Cada sabor o densitat de la carn en general demana un condiment o un altre
per a realçar-lo.
A qui et vulga mal, menja-li el pa, i al que et vulga bé, també.
Ens convé traure bon profit de qualsevol situació.
A qui hages de donar de sopar no li tragues berenar.
Per a quedar bé, els convidats han de tenir bona gana.
Contrari en castellà: A quien tienes que dar la cena, no le quites la merienda.
A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all.
A qui és menjador, no convé facilitar-li que ens deixe sense res. (La coentor de
l’all fa menjar molt pa.)
A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa.
Qui no fa res per la comunitat no té dret al benefici.
Similar: El que peixet vulga menjar, el culet s’ha de banyar.
A qui no treballa, una gallina; a qui treballa, una sardina.
Moltes vegades es premia més la inactivitat que l’esforç, en ocasions com a
incentiu, en d’altres per desconeixement de la realitat, en d’altres per amistat...
Similar en castellà: A marido malo, ceballo con las gallinas de par del gallo.
A qui té fam, el pa negre li pareix blanc.
Quan la gana és gran, es tenen poques manies amb el menjar.
Connex: Qui té fam somia rotllos.
Similars en castellà: Cuando hay hambre, no hay pan duro.
Cuando no hay lomo, de todo como.
A pan duro, diente agudo.
A gana de comer, no hay mal pan.
Ara dinem, després veurem.
Es diu expeditivament per a ajornar algun assumpte relegant-lo a un segon lloc.
Similars: El que és primer és primer.
El que va davant va davant.
A raïm verdosenc, vi agrenc.
Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat.
A regar i al molí, el pa dins el si. (si = damunt, amb u mateix)
Recomana endur-se queviures per a passar el dia fora de casa.
Similar: Al camp vas, el que portes menjaràs.
A Riola, pa i farigola. (farigola = frígola, timó, timonet, tomello, tomaní)
Totes les persones actuem igual davant de les mateixes circumstàncies.
Com: A Xert, tots caguen amb el cul obert.
Similar: A Tremp, pa, i a Balaguer, coca.
Similar, l’expressió: No eixir de pa i minxo.
Similar en castellà: En todas partes cuecen habas.
Arribat el febrer, eriçons caçaré.
És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més
saborosos i ja se n’ha alçat la veda.
Arròs amb rap, caldós o socarrat.
El rap és un peix molt saborós.
Arròs, Caterina, que la carn embafa.
Certament.
Arròs covat, per al gat.
L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú.
Castellà: Arroz pasado, arroz tirado.