HISTÒRIA

2n BAT
 TEMES SELECTIVITAT

Tema 1. La Restauració: evolució política,

social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 2. El catalanisme polític: precedents,
aparició i evolució (1833-1931).
Tema 3. La Segona República (1931-1936).
Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939).
Tema 5. El franquisme (1939-1975).
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-
1986).
ECONOMIA I SOCIETAT S XIX
(1833-1902)
ECONOMIA I SOCIETAT
1902-1931

Restauració I (1875-1902) Restauració II (1902-1931)

Alfons XII Regència Maria Cristina Alfons XIII

1874-1885 1885-1902 1902-1931
1898
Pèrdua de Cuba i Filipines
ECONOMIA I SOCIETAT
1833-1902

• Societat s XIX
• Demografia s XIX
• Economia: agricultura
• Economia: indústria a Catalunya
• Infraestructures: transports
• Lliure canvi o proteccionisme
Vocabulari
Minifundi: Explotació agrícola de dimensions reduïdes.

Latifundi: Explotació agrària de grans dimensions.

Rompuda: Acció de cavar profundament la terra per conrear-la.

Excedent: Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo. (sobrant)
Antic règim: Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions
burgeses, on es va consolidar la monarquia absoluta i una administració pública cada cop més centralitzada, la nova organització social
es caracteritzà per la creació d’una societat estamental basada en el privilegi d’unes classes (noblesa i clergat) mentre que tota la
pressió fiscal requeia sobre les classes populars, burgesia inclosa..

Manufactura: Producte resultant d'un treball manual.

Indià: Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un
color o en més.

Arrendar: Rebre d'algú (alguna cosa, especialment possessions immobles i serveis públics) per usar-ne i beneficiar-se'n per un temps
determinat mitjançant el pagament d'una renda convinguda.
Jornaler: treballar a jornal, treballar d'acord amb un sou diari determinat.

Mercantilisme: Corrent de pensament econòmic, dominant a l'Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d'un
estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les
importacions.

Aranzel: Impost que paguen els béns importats a un estat i, a vegades, certs béns exportats.
Desamortització: Alliberar béns , acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.

Capitalisme: Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada
dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema). La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de
producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat
d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball. Resten així
configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes: capitalista
(posseïdors) i proletària (no posseïdors).
Preguntes a treballar
1. Quines transformacions va viure el sector agrícola durant el segle XIX?
2. Quins canvis demogràfics es van produir al segle XIX?
3. Per què la indústria catalana va viure un procés de modernització?
4. Quina altra comunitat autònoma va viure un procés industrialitzador el segle
XIX? En què va consistir i quin sector va predominar?
5. Quina relació hi ha entre la xarxa ferroviària, el ferrocarril i el mercat interior?
6. Quins canvis econòmics es van viure a la societat espanyola del segle XIX?
7. Com s’estructura la societat de classes? Quins nous grups socials obtindran el
poder durant el segle XIX?
8. Com s’estructura la societat de classes? Explica com vivien i qui eren les
classes mitjanes.
9. Com s’estructura la societat de classes? Explica com vivien i qui eren les
classes populars.
10. Explica les causes del naixement del moviment obrer i quins van ser aquests
primers moviments.
 SOCIETAT S. XIX
1833-1902

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1808-1833)

POLÍTICA:
• Monarquia absoluta
SOCIETAT:
• Estamental
• Desigualtat jurídica
• Divisió social naixement
ECONOMIA:
• Rural i agrària
• Mercantilisme:
proteccionisme (afavoreix
exportació i limita
importació, aranzels)
 ECONOMIA I SOCIETAT
SOCIETAT S. XIX
1833-1902
SOCIETAT
ANTIC RÈGIM (S. XVIII) ESTAT LIBERAL (S. XIX-XX)

Societat estamental : Societat de classes:

Primer estat:
noblesa (alta i baixa)
Segon estat:
clergat (alt i baix)
Tercer estat:
burgesia i poble menut
• Desigualtat jurídica (privilegiats i no
privilegiats)
• Divisió social per naixement
Classe dominant: (poder polític i econòmic)
Alta burgesia, antiga noblesa,
alts càrrecs exèrcit i l’església
Classes intermitges: (idees progressites)
Petita burgesia (comerciants),
artesans, empleats públics,
professionals liberals
Classes populars: (condicions de vida
precàries)
Pagesia, proletariat, servents, captaires
• Igualtat jurídica
• Divisió social per la riquesa
ECONOMIA I SOCIETAT
SOCIETAT S. XIX
1833-1902
ECONOMIA
ANTIC RÈGIM (S. XVIII)
Agrícola (90%)
Dominis senyorials de la terra
Pagament de rendes, censos i serveis
Petita indústria (tallers artesans)
Comerç interior (fires i mercats)
Inici del colonialisme (comerç colònia
metròpoli)
Mínima presència de
mentalitats capitalistes
Proteccionisme
ESTAT LIBERAL (S. XIX-XX)
Agrícola + industrial
Propietat de la terra (latifundi i minifundi) la
terra continua en mans de la noblesa.
Supressió de rendes, censos i serveis
Desenvolupament industrial: fàbriques
(vapors i colònies industrials)
Revolució industrial i capitalisme
Desenvolupament a gran escala del
colonialisme/imperialisme (comerç mundial
i conquesta del món)
Proteccionisme
Liberalisme econòmic
capitalisme
ECONOMIA I SOCIETAT
SOCIETAT S. XIX
1833-1902
ORGANITZACIÓ POLÍTICA

ANTIC RÈGIM (S. XVIII) ESTAT LIBERAL (S. XIX-XX)

Absolutisme Divisió de poders i sobirania

monarquia de dret diví. nacional i/o popular.
Dret a sufragi (censatari/universal)

Furs i lleis tradicionals del regne. Constitucionalisme.

Corts medievals (no vinculants) Corts constitucionals (parlamentarisme) Codi
Jurisdiccions senyorials i eclesiàstiques civil i codi penal

Consellers reials. Governs i Ministres.

Estructura de l’Estat centralitzada Estructura de l’Estat

centralitzada o
amb representants territorials (virreis, descentralitzada (governadors,
corregidors, etc...) ajuntaments...)
ECONOMIA I SOCIETAT
SOCIETAT S. XIX
1833-1902
INFRAESTRUCTURES
ANTIC RÈGIM (S. XVIII)
Transports rudimentaris:
terrestres (carro, mules, cavalls...) i
marítims (vaixells de vela).
Grans distàncies (espai i temps)
sovint insuperables.
Inicis del transport intercontinental.
ESTAT LIBERAL (S. XIX-XX)
Revolució dels transports
(vaixells de vapor, ferrocarril, etc.
Segona Revolució industrial: 1870, noves fonts
d’energia (electricitat,petroli), metalls més purs
(acer, alumini), xarxa vies fèrries, vaixells de
vapor,).S. XX invents: cotxe, telèfon, càmera
fotogràfica..)
Reducció d’espai i
temps en els viatges.
Generalització del transport
a escala mundial.
ECONOMIA I SOCIETAT
SOCIETAT S. XIX
1833-1902

MENTALITATS

ANTIC RÈGIM (S. XVIII) ESTAT LIBERAL (S. XIX-XX)

Presència absoluta de la religió Inici de la laïcització de l’Estat però

i control de la vida quotidiana presència (encara) de certes tradicions
(baptisme, matrimoni, defunció, festes, religioses.
calendari...).

Conservadorisme extrem. Progressisme ideològic.

Tradicionalisme (costums, modes, Modernitat (costums, modes, actituds,

actituds, idees, etc.) idees, etc.)
DEMOGRAFIA
1833-1902
DEMOGRAFIA
1833-1902
Població Espanyola

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC LIMITAT Anys Habitants

• Alta natalitat i mortalitat (major part s XIX) 1797 10,5 milions
• Creixement inferior que als països industrialitzats.
1860 15,6 milions
• Creixement demogràfic a les zones costaneres (Catalunya, Múrcia, Canàries i
P.Basc.) 1900 18,5 milions
• L’èxode rural limitat a partir del 1860, va comportar un augment de la
població urbana.
• L’endarreriment agrari obligava a la majoria de la població a produir aliments (poca Esperança de vida 1900
mecanització del camp, necessita + mà d’obra) i quedar-se al camp.
• A inicis del segle XX, la majoria de població Espanyola era rural. País Edat
• Creixement d’algunes ciutats: Barcelona (nucli industrial) i Madrid (centre polític i
administratiu)
Espanya 34,8 anys
• Primera onada migratòria per millorar les condicions de vida
• Falta d’oportunitats de treballar i marxen al Nord d’Àfrica i l’Amèrica Llatina. Gran B. 45 anys
• Principals focus d’emigrants: Galícia, Astúries, Cantàbria, Canàries i Catalunya.
• Molts Indians van tornar enriquits de Cuba.
França 45 anys

CATALUNYA Catalunya Habitants

• S’inicia el procés de transició demogràfica, creix la població a causa del
desenvolupament econòmic. 1790 0,9 milions
• Caiguda de la mortalitat infantil (més població activa, més control natalitat)
la població va augmentar (supervivència més alta). 1900 1,9 milions
DEMOGRAFIA
1833-1902

Evolució de la població europea al segle XIX

DEMOGRAFIA
1833-1902

Evolució de la
població espanyola
DEMOGRAFIA
1833-1902

Població espanyola i catalana a finals del segle XIX

DEMOGRAFIA
1833-1902
DEMOGRAFIA
1833-1902

Població urbana al segle XIX

DEMOGRAFIA
1833-1902

Població activa a Catalunya a finals del segle XIX

DEMOGRAFIA
1833-1902

Població activa a Espanya el 1860

 DEMOGRAFIA
1833-1902

SAMÀ ÉS SINÒNIM DE FAMÍLIA INDIANA, D’AMÈRICA, FORTUNA I RETORN

Conservadors en política i proteccionistes als negocis, actuaren com a mecenes i impulsaren el
renaixement econòmic. El seu caràcter compromès es reflecteix als diferents càrrecs públics
que van ocupar. Salvador Samà i Martí, primer Marquès de Marianao, fou Regidor de
l’Havana i Senador del Regne a Cuba.
DEMOGRAFIA
1833-1902

SALVADOR SAMÀ I TORRENTS,

PROMOTOR DEL PARC SAMÀ
El seu successor al marquesat i promotor
del Parc Samà, Salvador Samà i Torrents,
també Marquès de Vilanova i la Geltrú i
Gran d’Espanya, fou un destacat polític
espanyol, membre del Partit Liberal,
Diputat a Corts, Senador Vitalici, alcalde
de Barcelona i membre de les Juntes
organitzadores de les Exposicions de
1888 i 1929.
ECONOMIA: AGRICULTURA
1833-1902
ECONOMIA: AGRICULTURA
1833-1902

AGRICULTURA
• Reforma agrària liberal a la primera meitat del selge XIX:
• S’aboleix el règim senyorial (donació hereditària de les terres) i els drets jurisdiccionals
• Es va desvincular la propietat de la terra
• Desamortització de les terres de l’Església. (Mendizàbal, 1836, i Modoz, 1855)
• Van consolidar la terra com a propietat privada (mercaderia que es podia vendre i
comparar.
• Conseqüències de la reforma liberal:
• L’augment de la rompuda de la terra (cavar profundament la terra per conrear-la) va
augmentar la superfície conreada.
• Expansió dels cereals, el 1860 era el 80% del sòl agrícola, va facilitar el creixement de la
població.
• La vinya es va convertir en un producte d’exportació, es va estendre el conreu del blat de
moro i la patata.
• La ramaderia ovina, sobretot la llana, va baixar les exportacions. (noves rompudes).
• Els propietaris de les terres continuaven sent persones adinerades i sovint no eren els
conreadors.
ECONOMIA: AGRICULTURA
1833-1902
ECONOMIA: AGRICULTURA
1833-1902

AGRICULTURA
El problema agrari és va solucionar?
• L’augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de
la superfície conreada (rompuda de les terres), no hi va haver modernització de
les tècniques de conreu, tenien una baixa productivitat en relació a la resta
d’Europa.
• L’estructura de la propietat de la terra: minifundis i latifundis.
• Els minifundis (petites propietats) servien per l’autoconsum i no donaven la possibilitat
d’innovar i d’obtenir un excedent per a poder vendre.
• Els latifundis (grans propietats)amb predomini a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, no
van millorar la productivitat. Les desamortitzacions van fer recaure la propietat de la terra en
mans dels grans propietaris (burgesia i noblesa), perquè els petits no tenien suficients recursos
per a comprar-les, i aquests no volien invertir, volien beneficis gràcies a conrear moltes terres i
amb mà d’obra barata.
• Amb la privatització dels béns comunals que pertanyien al municipi, molts camperols van
emigrar a les zones industrialitzades perquè no tenien capacitat de subsistència.
• Després de la reforma, molts pagesos es van convertir en arrendataris o assalariats d’un gran
propietari, cosa que va agreujar més el problema.
ECONOMIA: AGRICULTURA
1833-1902

AGRICULTURA
El problema agrari és va solucionar?
• A Catalunya, la desvinculació de la terra
i les desamortitzacions no van tenir
tanta importància perquè les
transformacions agràries ja s’havien fet
i els contractes a llarg termini havien
permès als pagesos obtenir el domini
de la terra.
• A Catalunya el 1860 predominava el
monoconreu vitícola i es va veure
afectat per la plaga de la fil·loxera.
• Es van estendre el cultiu de les oliveres
i els arbres fruiters.
• Es van impulsar obres d’irrigació com el
Canal d’Urgell.
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

LA INDÚSTRIA A CATALUNYA
• L’origen de la industrialització el trobem a Catalunya, des que va
néixer, va ser un sector dedicat a produir per al mercat no per a
l’autoconsum.
• Al 1780 van començar els primers canvis en la fabricació
manufacturera de les indianes, es van introduir les noves màquines
de filar angleses.
• Creixement de la indústria tèxtil cotonera entre el 1833-1868.
• Al 1832 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de
Barcelona i la mecanització va rebre un gran impuls.
• El 1861 els fusos mecànics havien substituït els manuals.
• Una de les causes de la mecanització de la filatura va ser la falta de mà d’obra
derivada de la Guerra del Francès (1808-1814)
• La mecanització va comportar la disminució dels costos i dels preus de venda,
cosa que va estimular la demanda.
• Crisi del cotó el 1862, falta de matèria primera a Espanya durant la
Guerra de Secessió (1861-65) dels EUA.
• 1874 nova fase expansiva marcada per la mecanització i la creació
de societats per ampliar capitals a Catalunya.
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

LA INDÚSTRIA A CATALUNYA
Principals problemes industrials:
• Escassetat de carbó i l’alt cost d’importar-lo, per això van néixer els
colònies industrials al costat dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.
• La debilitat del mercat espanyol, la pagesia no tenia capacitat adquisitiva i
l’estat havia d’aplicar mesures proteccionistes per fer front als teixits
estrangers.
• Deficiència de la xarxa de comunicacions a Espanya.
• Manca d’un sistema financer i bancari que permetés una forta inversió de
capitals que requerien les indústries.
Per què Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya?
• Les manufactures indianes van estimular el sorgiment d’una burgesia
emprenedora.
• La burgesia industrial va saber adaptar-se a les innovacions tecnològiques
europees i a les dificultats energètiques, i es va diversificar la seva
inversió.
 ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

Vapor
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

Colònia industrial
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

LA SIDERÚRGIA I LA MINERIA
• El País Basc hi havia una economia
industrialitzada, lligada a la siderúrgia, i a la
mineria del carbó i del ferro.
• A partir del 1830 va créixer la demanda del
ferro a causa de la mecanització del camp i
el tèxtil, i l’inici de la xarxa ferroviària,
vaixells, ponts.
• Al 1902 a Biscaia es va crear Altos Hornos
de Vizcaya, exportaven ferro de molta
qualitat al Regne Unit, necessari durant la
revolució industrial, i importaven carbó
gal·lès a baix preu. Això va facilitar la
creació d’una indústria siderometal·lúrgica
potent al País Basc.
• Gran explotació minera a partir de l’any 1868,
amb la nova legislació minera es va permetre:
• Liberalització del sector: l’Estat va vendre les mines a
particulars i va fer concessions d’explotació de
jaciments a empreses estrangeres
ECONOMIA: INDÚSTRIA
1833-1902

Problemes de la industrialització a Espanya:

• Difusió molt tardana de la indústria, excepte a Catalunya i País Basc.
• Pervivència d’una agricultura endarrerida i poc rendible, pagesos amb
un poder adquisitiu molt reduït.
• Manca de capitals per invertir en la indústria, ja que els qui tenien
diners invertien en al compra de terres.
• Manca d’un mercat interior a causa de l’endarreriment agrícola i la
manca de transports i comunicacions.
ECONOMIA: INFRAESTRUCTURES
1833-1902
ECONOMIA: INFRAESTRUCTURES
1833-1902

FERROCARRILS
La construcció d’una xarxa de comunicacions i
de transports interiors era fonamental per
abaratir el cost de l’intercanvi de mercaderies i
posar les bases d’un mercat integrat.
• El mitjà de transport que va revolucionar el
transport interior va ser el ferrocarril.
• Construcció tardana de la primera línia
fèrria, el 1848, Barcelona-Mataró.
• Llei de ferrocarrils del 1855, incentiva la
construcció amb subvencions, les principals
companyies eren de capital francès.
• La crisi del 1866 va paralitzar les
construccions de vies, els ingressos no Barcelona-Mataró, 1848.
cobrien les despeses i els capitals invertits no
es recuperaven, aquest fet va comportar la
crisi del sistema bancari.
ECONOMIA: INFRAESTRUCTURES
1833-1902

Problemes de les vies:

• Xarxa radial (centrada en Madrid i no afavoria els
contactes amb les zones perifèriques més comercials i
industrials)
• Ample de via més gran que l’europeu (no afavoreix els
contactes amb la resta d’Europa)
• Concessió a companyies estrangeres amb dret a importar
materials lliures d’aranzels.

Altres sistemes de transport

• 1840 a Espanya es va iniciar un programa de construcció
de carreteres.
• El transport marítim va destacar a partir del 1875 amb
la incorporació dels vaixells de vapor a Barcelona i País
Basc.
• El port de Barcelona i Bilbao van ser els més
importants.
ECONOMIA: PROTECCIONISME O LLIURE CANVI
1833-1902

Debat econòmic del segle XIX

• Lliure canvi: defensen l’entrada lliure
de productes estrangeres per estimular
la competitivitat i l’especialització de la
industria espanyola.
• Proteccionistes: volen posar obstacles
a la competència exterior per a
fomentar la producció interna i que
s’apliqui una política aranzelària als
productes estrangers.
• Els industrials catalans i el mercat
cerealista demanaven el
proteccionisme per a lluitar contra la
competència estrangera.