ESCENA VIII

1 La narració dramàtica del segrest de Donya Flora és trencada per tocs d’humor, com hem
vist anteriorment. En trobem l’exemple més clar en els dos intents de suïcidi de la dama.
Explica’ls i justifica per què esdevenen còmics.
Les dos formes de suïcidar-se que va intentar Donya Flora van ser primer clavant-se un
ganivet i seguidament tirant-se des de la finestra, al daltabaix. Aquestes dos accions an
esdevenir còmiques, ja que, quan es va clavar el ganivet aquest se li va trencar perquè se li
havia enganxat amb el boix de la faixa, i després, quan es volia tirar per la finestra, es va
quedar enganxada amb el clau de penjar el lloro.

ESCENA IX
1 L’autor utilitza l’onomatopeia xit! diverses vegades al llarg de l’obra sempre que apareix o
s’esmenta Don Godofred. Què és una onomatopeia? Quin significat té aquesta en concret?
Una onomatopeia és una paraula que té sons que s’assemblen al que signifiquen. El
significat d’aquesta onomatopeia és el fet de fer callar quan apareix o s’esmenta Godofredo.

2 Per què al final de l’escena en Ganyota qualifica l’error de l’Ignasi de correcte?

Perquè els anomena gorreros, per tan, gent que es diverteix o viu a costa dels demés, i com
que aquests guerrers són tots hostes, viuen tots a costa del Baró.

ESCENA X
1 En la darrera escena de l’obra, la més llarga, s’hi produeix el desenllaç, la solució, de tots
els enigmes que han anat sorgint. Enumera’ls i explica’ls breument.
1. El primer enigma és saber si els llibres menteixen o no sobre la realitat dels guerrers,
i finalment, es descobreix que els guerrers són el mateix que tothom.
2. El segon enigma es tractava de saber qui havia raptat a Donya Flora, i finalment
s’acaba sabent que els moros eren tots una farsa i què Don Gualtero era el director
de el segrestament.
3. El tercer enigma és l’origen d’aquells presoners i el motiu pel qual havien vingut al
castell, finalment es sap que un d’ells havia vingut a fer de fantasma i l’altre havia
fingit ser moro.
4. El quart enigma era saber la identitat de Don Godofredo que, al final, resulta ser el
senyor d’aquests llocs, és a dir, el senyor feudal que domina aquestes terres.

PREGUNTES GENERALS

1 En escriure El castell dels Tres Dragons, Frederic Soler era conscient que feia una
paròdia. Busca la definició del terme paròdia i digues què parodia en aquesta obra en
concret.
Una paròdia és una imitació burlesca d'una altra obra, de la qual respecta els trets
fonamentals perquè els receptors la puguin reconèixer. Té intenció humorística i sovint
també d'homenatge. Aquesta obra parodia els drames romàntics d’arrel medieval, tan de
moda a Catalunya l’any que aquesta obra va ser estrenada (1865).