Restes arqueològiques a la Plaça Octavià, 8

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

27/07/2022

Des del mes de març de 2022 s’està duent a terme una intervenció arqueològica a la finca
número 8 de la Plaça Octavià, per part de l’empresa AGER ARQUEOLOGIA SL., i coordinada
per l’arqueòloga Júlia Miquel. Concretament a la plaça on es troba el monestir, entre el carrer
de la Indústria i la Plaça Augusta, de la ciutat de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), amb
motiu de la construcció d’un nou edifici d’habitatges plurifamiliar promogut per l’empresa
NUKINUK S.L.

Entre els dies 25 de maig al 5 de juny de 2020, sota la supervisió de l’arqueòloga Júlia Miquel,
d’AGER ARQUEOLOGIA SL.; i per tal d’obtenir el màxim d’informació sobre el subsòl de la finca,
es van realitzar un total de 6 cales arqueològiques, 5 al local comercial i 1 cala al pati interior de
l’habitatge amb mitjans mecànics.

Com resultat d’aquest seguiment es va documentar diverses estructures, on destaca la troballa

d’un cup per l’elaboració del vi i les restes d’un dipòsit circular que hi podria estar relacionat
amb les activitats econòmiques de la vila de Sant Cugat del Vallès, així com les restes de les
clavegueres construïdes amb maons, situades cronològicament a finals del segle XIX.

Cal dir que l’activitat artesanal de la vila de Sant Cugat, es movia entorn a la vinya i el vi entre
mitjans del segle XIX i el primer quart del segle XX quan els pagesos deixen de fer vi a casa seva i
porten el raïm al Celler Cooperatiu. Cal posar de manifest la troballa dins d’una de les parets del
cup, concretament la paret est d’una rajola amb una inscripció incisa on es pot llegir “Any
1883”. Actualment es troba depositada en els magatzems del Museu de Sant Cugat.

Posteriorment, entre el 9 de març i el 20 de maig de 2022, es va continuar el seguiment

arqueològic per part de l’arqueòloga Júlia Miquel, d’AGER ARQUEOLOGIA SL. En aquesta nova
fase del treballs, es van documentar un nou conjunt de restes arqueològiques. Concretament,
les restes complertes d’un arc de descàrrega i l’arrencament d’un segon arc, fets de maons, així
com una pilastra feta de pedres i maons lligats amb morter gris de calç, on es recolzaven els dos
arrencament dels arcs. Aquestes estructures es poden situar cronològicament entre els segles
XIX-XX, i pertanyien a la fonamentació de l’antiga casa Cal Boter Negre.

Es va constatar que un dels arrencaments dels arcs de descarrega, el situat a prop de la façana
de la plaça Octavià, es recolzava sobre les restes d’un paviment romà de signinum, així com de
la seva preparació, que ambdós casos es trobaven molt deteriorats.

1
Segurament relacionat amb les restes d’aquest paviment, s’ha documentat una estructura de
amb diferents nivells de terra rubefactada, que podria definir-se com les restes d’un forn així
com dos forats de pal, que formarien part del “forn”. Totes aquestes estructures estaven molt
arrasades per diferents accions humanes al llarg dels anys.

Segurament estem davant d’estructures que podríem situar entre els segles I dC V-VI dC. Tot i
que no s’ha trobat cap element ceràmic associat que permetés una contextualització més
precisa.

A partir del dia 23 de maig i fins el dia 5 d’agost de 2022, i sota la direcció d’en Carles Navarro,
d’AGER ARQUEOLOGIA SL, es continuà amb una nova fase dels treballs del seguiment
arqueològic, amb la supervisió i tractament de les restes arqueològiques no extretes, així com
el control dels moviments de terra que s’estan efectuant en el subsol de la finca

Com a fruit d’aquest seguiment, i durant la construcció de les dames de fonamentació del perfil
del carrer Indústria, s’han documentat 5 Unitats Funeràries (UF.1, 2, 3, 4, 5), 5 estructures
d’emmagatzematge –Sitges- (EST.2, 4, 5, 6, 7) i les restes d’una rasa de fonamentació d’una
escala de l’antiga casa del Cal Boter Negre (EST.3).

- En general, i amb les primeres dades recollides, es tracta de 5 Unitats Funeràries,

corresponent amb inhumacions individuals i primàries de fossa simple excavades en les argiles
naturals, amb una orientació E-O i la capçalera a l’oest. La disposició de les clavícules i braços
donen a entendre que els cossos van estar embolicats amb un sudari. Totes les fosses
presenten un cert grau d’arrasament antròpic contemporani. Segurament es tracta de fosses
ovaloides, destacant la UF.3, amb una coberta de tres lloses (traslladades al magatzem del
Museu de Sant Cugat), mentre que en la resta no s’han localitzat cap rastre de la cobertura de
lloses, ni elements associats a les sepultures, com poden dipòsits funeraris.

En cap dels enterraments apareix material arqueològic, ni cap altre element que pugui ajudar a
establir una datació, de manera que hem de basar-nos en la tipologia de les fosses per fer una
aproximació cronològica. Atesa, doncs, la forma de les tombes –fosses simples i ovals - podríem
pensar que ens trobem davant de sepultures atribuïbles a l’època medieval entre els segles XI-
XIV.

- En el perfil el carrer Indústria prop de la cantonada amb la Plaça Octavià, s’han

documentat una sèrie de 5 sitges o estructures d’emmagatzematge (EST.2, 4, 5, 6, 7),
excavades en les argiles naturals.

La part superior de les sitges presenta un alt grau d’arrasament, concretament la paret de
fonamentació de l’antic habitatge de Cal Boter Negre, descansa literalment sobre les
estructures. En relació a aquestes 4 sitges (EST.2, 5, 6, 7) podem dir que bàsicament que es
tracten d’estructures de forma cilíndrica de parets còncaves i amb el fons en pla, Cal destacar
que l’EST.6, que es la es trobava situada entre l’EST.2, EST.5, a les que talla en gran mesura.

2
Aquesta circumstancia de que les sitges es retallin entre sí, ens demostraria la intensa ocupació
d’aquest indret en un espai curt de temps.

Quan l’estructura 4, (EST.4) és una sitja cilíndrica de parets còncaves i de fons relativament pla,
excavada en les argiles naturals. S’ha documentat aïllada a 1 metre del conjunt de sitges,
anteriorment esmentades.

A falta d’un estudi més aprofundit de les restes ceràmiques localitzades en el interior de totes
aquestes estructures d’emmagatzematge, consistent en fragments de ceràmica grisa de cocció
reduïda, juntament amb la tipologia de les sitges, les podríem adscriure en un període
medieval comprés entre els segles XI-XIV.

Com hem comentat anteriorment, l’EST.3, l’hem de situar a cavall dels segles XIX-XX, ja que hi
ha indicis de que formava part de les estructures corresponents a la casa anomenada de Cal
Boter, concretament es tractaria del retall de la fonamentació d’una paret d’escala.

Aquestes troballes permeten constatar la possible existència en aquest mateix solar d’un
cementiri medieval associat al Monestir de Sant Cugat i que també podrien estar vinculades a
la zona de sagrera que envoltava el monestir.

Està previst que les tasques arqueològiques continuïn durant la propera setmana, fins la
finalització dels moviments de terra produïts per la construcció de les dames de fonamentació,
les riostes i les sabates de fonamentació, per tal de poder documentar possibles noves
estructures.

3
4
Fig. 2. Fotos superiors: Unitat Funerària 1: Inhumació
Fotos inferiors: Unitat Funerària 3: Lloses i inhumació

5
Fig. 3. Fotos superiors: Unitat Funerària 4: Inhumació i fossa
Fotos inferiors: Unitat Funerària 5: Inhumació i fossa

6
Fig. 4. Fotos superiors: Dalt a la esquerra, EST.2,5,6.
Dalt a la dreta EST.4
Foto inferior: EST.3 Retall fonamentació