TEMA4

LA FORMA DELS MOTS

1. Objectius específics
2. Organització dels continguts
3. Activitats
S. Bibliografia bàsica

1. OBJECTIUSESPECÍFICS

a) Descriure els principals processos de formació de mots.

b) Conèixer i saber aplicar la flexió nominal i verbal.
c) Aprofundir en els aspectes normatius relacionats amb la morfologia.
d) Ser capaç de corregir textos amb errors morfològics.
e) Descriure les característiques principals de les ·varietats geogràfiques de
l'estàndard (models de llengua) en relació amb la morfologia i el lèxic.
f) Comprendre i saber sintetitzar la informació bibliogràfica bàsica sobre els
continguts del tema.

2. Organització dels continguts

l. Morfologia derivativa

l. l. Derivació i flexió
1.2. Processos de formació de nous mots
1.3. La composició. Delimitació i tipus
1.4. Flexió i ortografia dels mots compostos

2. Morfologia flexiva

2.1. La flexió nominal

2.1.1. El gènere
2.1.2. El nombre
2.2. La flexió verbal
2.2.1. Les categories del verb
2.2.2. Els verbs velaritzats

69
 • • •

1. MORFOLOGIADERIVATIVA:LA FORMACIÓDE NOUSMOTS

1.1 Flexió i derivació

Flexió: procés morfològic que assenyala les propietats gramaticals dels mots
serveix per a mostrar relacions sintàctiques entre diferents mots

Derivació: en un sentit estricte, procés de formació de nous mots que afegeix un afix
a una arrel o base i, en un sentit ampli, procés de formació de mots nous

FLEXIÓ DERIVACIÓ

El significat del mot es pot predir a través El significat del mot no sempre es pot predir
dels significats dels morfemes: a través dels significats dels morfemes:
cotxe (x) reelegir (tornar a elegir)
cotxes (més d'un x) rebaixar (*tornar a baixar)
retenir (*tornar a tenir)

És un procés molt productiu És un procés semiproductiu

arbre / arbres menjar/ menjador
casa/ cases rebre/ rebedor
estor/ *estador; sala d'estar
cuinar/ *cuinador, cuina
Els afixos flexius no canvien la categoria de Els afixos derivatius poden canviar la
la base: categoria de la base:
cotxe (N) / cotxes (N) jardí (N)/ jardiner (N)
anar (V)/ anirem (V) forma (N) / formal (Adj) / formalitzar
(V) / formalització (N)

Els afixos flexius són exigits sintàcticament: Els afixos derivatius, no:
Aquests edificis van ser construïts l'any Aquesta maquineta no funciona bé
passat

Els afixos flexius ocupen una posició Els afixos derivatius ocupen una posició
perifèrica: interna:
formalitzacions comptabilitzàvem

70
1.2. Processos de formació de nous mots
l.Z.1. /ntroducció

sufixació: procés de formació de mots que afegeix un sufix a una base

p. ex.: groc+ or ➔ grogor

prefixació: procés de formació de mots que afegeix un prefix a una base:

p. ex.: a+ pila ➔ apilar

composició: procés de formació de mots que combina dues bases que són
capaces de funcionar autònomament en la llengua
p. ex.: grata+ cel ➔ gratacel

conversió o habilitació: procés de formació de mots que canvia la categoria de

la base sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal.
buit ➔ buidar; sal ➔ salar; adob ➔ adobar
pregar ➔ prec; cantar ➔ cant; comprar ➔ compra

onomatopeia: procés de formació de mots que denomina un concepte a partir

de la reproducció d'un so o soroll estretament vinculat amb el concepte.
p. ex.: zum-zum, tic-tac

truncació: procés que copia part d'un mot existent en la llengua per a la
formació de noms propis d'éssers animats, per a la creació de termes infantils i
col·loquials i per a escurçar compostos cultes.
p. ex.: Quim, Montse, tet (germanet), tele

reduplicació: procés de formació de mots que s'origina per la còpia total o

parcial d'una base que no necessàriament existeix com a mot independent en la
llengua
p. ex.: xino-xano, baliga-balaga

sigla: mot format per les lletres que han quedat després d'haver eliminat els
segments incials o finals de mots que constitueixen un sintagma
p. ex.: Gestapo, ONU

manlleu: mot provinent d'una altra llengua que s'incorpora al lèxic amb la
71
 • • •

forma primitiva o després d'una adaptació fonològica i ortogràfica que varia segons
la procedència o el grau d'arrelament dins la comunitat lingüística. P. ex.: handbol,
brioix.

1.2.2. Sufixació i prefixació. Tipus

Segons la relació sintacticosemàntica amb la base, els sufixos es classifiquen en

lèxics i valoratius:
• sufixos lèxics imposen la categoria al mot derivat i un significat relacionat
amb aquesta categoria: honest + edat > honestedat; nàixer + ença >
naixença
• sufixos valoratius no deteminen la categoria de la base ni canvien el
significat, sinó que es limiten a aportar un matís semàntic de caràcter
dimensional o subjectiu: peuarro, cadireta.
Segons la categoria sintàctica, els sufixos es divideixen en: nominalitzadors,
adjectivadors, verbalitzadors i adverbialitzadors

Sufix Significat Exemples

-er/-era, -à/-ana, - matalasser, escolà,
Ofici
ista periodista
--- -- -- -

-isme Doctrina budisme, felipisme

- -- -----

-esa, -itat Qualitat sordesa, vanitat

-atge, -ció, -ment, - buidatge, creació,
Resultat
nça pensament, temença
--------- --

-dor/-dora Agent sargidor, nedadora

- ----------------- -

fregall, mocador,
-all, -dor /-dara, -et Instrument
xiulet

Sufix Significat Exemple

-à/-ana, -enc/-enca, andorrà, figuerenca,
gentilicis
-èsj-~sa aranès
-enc/-enca, -ós/-osa tendència blavenc, grogós
-- -----

eixordador,
-dar/-dara, -er /-era agent
ploranera .
-ble pacient llegible, menjable

72
 , Sufix· Exemple
acció -ejar bracejar
------- . --- - ---------

tendència -ejar llunyejar, groguejar

fenomen pedregar,
-egar, -ejar
meteorològic cal marcejar
agilitar, esterilitzar,
canvi d'estat -itar, -itzar, ificar
purificar

Els prefixos es classifiquen recategoritzadors i no recategoritzadors segons

que tinguen la capacitat de canviar la categoria de la base a la qual s'adjunten. La
major part dels prefixos són no recategoritzadors. Per exemple,

història ➔ prehistòria
sil.làbic ➔ asil.làbic
revolució ➔ contrarevolució.

Són recategoritzadors, perquè poden canviar la categoria de la base a la qual

s'adjunten, els prefixos àtons a-, en-, re- i des- o es-, i un grup de prefixos que
s'empren per a la formació de neologismes.

PREFIXOSRECATEGORITZADORS

Categoria Prefix Exemple

N ➔ V a- llit ➔ allitar; oam ➔ amoamar; oreu ➔ apreuar

en- llit ➔ enllitar; mirall ➔ emmirallar; sabó ➔ ensabonar
des-/es fulla ➔ esfullar, bocí ➔ esbocinar
re- colze ➔ recolzar
in- vae:ina ➔ invae:inar, sol ➔ insolar
trans- paper ➔ transpaperar-se; pua ➔ traspuar

/tras-
extra- via ➔ extraviar; vasa ➔ extravasar
Adj ➔ V a- covard ➔ acovardir, lent ➔ alentir
en- tebi ➔ entebir; tèrbol ➔ enterbolir
re- fresc ➔ refrescar
in- tòxic ➔ intoxicar; fatu ➔ infatuar
N ➔ Adj anti- (policia) antidisturbis, (fiscal) antidroga, (llum)
antiboira
bi- biolaca
contra- f o rova) contrarellote:e
73
 • • •

multi- (aula) multiusos

post- (recuperació) postpart
uni- unicolor, uniflor

1.3. La composició

1.3.1. Entre la composició i la derivació. Criteris de delimitació

Si repassem el tractament que fan les gramàtiques catalanes de la derivació i la

composició, veurem que els límits entre un procés i l'altre no queden clars. Així, els
prefixos han estat tractats dins la composició, segons uns gramàtics, i dins la derivació,
segons uns altres. Els criteris usats en la delimitació són els següents:

• Identitat morfològica i semàntica amb un mot independent en el cas dels

derivats i amb dos mots independents en el cas dels compostos. Problema:
sobrevalorar seria un mot compost i mecanografia, un mot prefixat
• Llibertat de posició dels elements que formen el compost (p.ex., la forma fogo a
psicologia/logopeda), enfront de la posició fixa dels elements prefixats o sufixats
(*valorarsobre).
• Possibilitat o impossibilitat d'originar nous mots afegint-hi un afix
(puericultura: pueril; culturisme// •entreisme).

1.3.2. Tipus de compostos

Segons el mecanisme utilitzat en la formació del compost: compostos

sintagmàtics, compostos sintètics (o compostos pròpiament dits), compostos cultes i
compostos reduplicatius:

■ Els compostos cultes s'han format a partir de la combinació de bases no

patrimonials (p. ex., estetoscopi o neumònia) i es caracteritzen perquè no es
troben a l'abast de qualsevol parlant, sinó d'un grup tècnic, el primer component
acaba en -o (sociològic) i s'escriuen aglutinats i sense guionet. Sovint les arrels
combinades pertanyen a una mateixa llengua, el llatí o el grec, però de vegades es
barregen dues llengües. En el primer cas es parla de compostos homogenis (p. ex.,
misantrop, d'origen grec, o puericultura, d'origen llatí) i en el segon, de compostos
heterogenis (p. ex. automòbil, d'origen grec-llatí, i metal·lúrgia, d'origen llatí-
grec).
■ Els compostos reduplicatius: mot compost que es forma copiant una base que
no existeix necessàriament com a mot independent, per exemple: pengim-
penjam. Des d'un punt de vista ortogràfic, es caracteritzen perquè s'escriuen amb
guionet.

74
 • Els compostos sintagmàtics (o sinàptics) són els únics que no s'han format per
l'actuació de cap regla morfològica, ja que són combinacions d'origen sintàctic
que, per necessitats referencials de la llengua, han experimentat un procés de
lexicalització que ha donat lloc a l'aparició d'un unitat lèxica. Per exemple, camió
cisterna.
• Els compostos sintètics (també anomenats compostos propis) són el resultat de
l'actuació d'una regla de formació de mots que combina dues bases existents en
la llengua (p. ex., tasta+ alletes ➔ tastaolletes).

Les diferències entre els compostos sintagmàtics i els sintètics es poden sintetitzar
en el quadre següent.

Compostos sintagmàtics Compostos sintètics

• s'originen per la • s'originen per l'actuació d'una regla

lexicalització d'un sintagma
• mantenen l'estructura [Nucli
[Compl]] típica dels
sintagmes: càmera de vídeo
• realitzen la flexió almenys en
el primer element: ciutats
dormitori, porcs senglars
• mantenen l'accent de les
dues bases: càmera de
vídeo
• s'escriuren separats: mal de
cap
morfològica. P.ex., N + N ➔ N (fil +
ferro ➔ filferro)
• tenen l'estructura [[Compl] Nucli]
pròpia dels processos derivatius:
videocàmera
• tenen la flexió en el segon element:
curtmetratges
• originen estructures amb un únic
accent bàsic: guardacantó
• s'escriuen aglutinats: maldecap

75
 •
•
•

1.4. Escriptura i flexió dels mots prefixats i els compostos

1.4.1. Flexió

Compostos invariables: verd botella bla ,

, u man, torcamans, vetesifils, etc.

Compostos variables:
-amb plural de sintagma: tenen el plural
en el primer element, p.ex., mals de
cap, cursos pont o guàrdies civils.
-amb plural de mot: tenen el plural en el segon
clarobscurs. element, p.ex., celoberts o

1.4.2. Escriptura

Gr.tfia i ús del guionet en els mots prefixats i els compostos

Mots prefixats:
-no s'escriu guionet entre el prefix i el radical (ex.: arximilionari, ,xministrt,
pr,cristià, pstudoprofda, Dictpr,sidtnt, etc.);
-el prefix no dobla la -r, encara gue el so s'haja modificat per la prefixació, ni
s'elimina cap vocal pel contacte (ex.: prtromà, politsportiu);
-la -s es dobla només davant els prefixos a- (quan no indica absència de), pro-,
prt-, di- rt- (assegurar, p1'ss,ntir, ressentir,... , però asimt:tria, contrasenya). ·
-el prefix no- se separa amb guionet davant de substantiu {no-discriminació)

Compostos cultes:
-s'escriuen sense guionet i s'accentuen en el segon radkal: sociològic,
~udiovisual, gal·loromànic, hispanoamtricà, politicosocial, etc.

Compostos populars
Parteixen de mots existents en català i normalment funcione.11 com a noms
(.,parabrisa.") o adjectius ("barba-roig"). Com a regla ge.r.eral s'escriu;en sense
guionet, perb hi ha alguns casos particulars:
-S'usa guionet quan la primera unitat acaba amb vocal i la segona cornenç3
amb consonaht -r, -s o -:r, per evitar pronúncies errònies (Mofoa-rosa, penja-
robes, poca-solta, tsclata-sangs, cara-xuclat)
- Se separen arnb guionet els components dels compostos amb accent diacrític
(pèl-roig, pèl-blanc, mà-llarg, mis-dirnt)
- S'escriuen amb guionet, els compostos de comencen amb un punt cardi.11.al
(sud-<st, sud-africà)
-Tenen guionet les expressions reduplicatives i expressives (bum-bum, xino-
xano, a corre-cuita, a corrt-corrtnts, a mata-dtgolla} i d'altres que no
constitueixen cal? grup homogeni, com ara d,spús-ahir,/abans-d'ahir o adiu-
siau.

Compostos sintagmàtics
-Si tenen més d'un accent s'escriuen separats i sense guionet (càmtra d t
vídto).
-Si tenen nomé.s un accent, s'escriuen junts i normalment no porten guionet
(usdtfroit, vistiplau.), excepte els casos que hem esmentat anteriorment, ~ a
dir, guan un dels mots aoba en vocal ¡ el següent comença amb les
consonants -r, -s o -:e (cul-dt-sac).
-Els numerals inc.louen guionet entre la unitat i la desena o la centena (vint-
i-dos, das-crnls}
76
2. MORFOLOGIA FLEXIVA:LAFLEXIÓDELSMOTS

2.1. La flexió nominal

2.1.1. El gènere

-El masculí és el menys marcat i és representat generalment pel morf zero: <l>

-El femení es forma generalment afegint un afix a la forma del masculí (iconicitat
màxima):
-a -essa
dolç/dolça metge/metgessa
jueu/jueva alcalde/alcaldessa
llop/lloba jutge/jutgessa
amic/amiga
lleó/ lleona
serf/serva
lleig/lletja
boig/boja

-Alguns mots formen el femení canviant parcialment o totalment la forma del

masculí (iconicitat mínima):

mestre/ mestra boc/cabra

emperador/emperadriu cavall/egua (euga)
actor/ actriu porc/truja
home/dona ase/somera
oncle/tia

-Alguns elements nominals presenten formes sincrètiques en el masculí i el femení

(manca d'iconicitat):
mosquit, ratapinyada, escarabat (i altres noms d'animals}
artista (i tots els noms d'ofici acabats amb -ista)
agradable (i tots els acabats en -ble)
alegre, doble, lliure (acabats en -e)
audaç.feliç, veloç (singulars acabats en -aç, -iç, -oç), etc.

77
 • • •

-Alguns femenins són menys marcats que els masculins corresponents

(contraiconicitat): bruixa/bruixot; perdiu/perdigot: dida/didot; abella/abellot;
merla/merlot i rabosa/rabosot

2.1.2. El nombre

El singular és menys marcat i, per tant, és representat generalment pel morf cj>.El
plural és més marcat que el singular i es forma afegint un segment a la forma del singular.

A) La major part dels mots afegeixen una "s" (fonològicament, /z/) a la forma del
singular (iconicitat màxima). Segueixen aquesta regla els mots acabats en vocal
(àtona o tònica).
febre/febres, dona/dones (acabats en vocal àtona)
camí/camins, sofà/sofàs (acabats en vocal tònica)

Alguns mots, però, fan el plural en -os:

a) obligatòriament
-s: gas/ gasos; accés/ accessos
-ç: braç/ braços
-x: reflex/ reflexos
-ix: calaix/ calaixos
-tx: despatx/ despatxos
b) opcional ment
-se: discs/ discos
-st: gusts/ gustos
-xt: texts/ textos
-ig: passeigs/ passejos

Alguns adjectius fan el plural afegint -es a la forma del femení (els que tenen una
única forma per al masculí i per al femení en singular):
audaç (m. i f.): audaços (m.)/ audaces (f.)
veloç (m. i f.): veloços (m.)/ veloces (f.)
feliç (m. i f.):feliços (m.)/ felices (f.)

B) Alguns mots acabats en sibilant presenten formes sincrètiques per al singular i

per al plural (manca d'iconicitat):

78
 a) només fonèticament:
l'índex/ els índexs
el dúplex/els dúplexs
el linx/ els linxs
el vèrtex/ els vèrtexs
l'hèlix / les hèlixs
l'esfinx/ les esfinxs
la calç/ les calçs
la falç/ lesfalçs

b) fonèticament i ortogràficament:

el/els llapis el/els plus

el/els divendres /'/els ens
el/els dimecres el/els socors
el/els dilluns /a/les pols
el/els temps /a/les tos
el/els cactus el/els passapurés
el/els atlas el/els tiralínies
la/les pols el/els torcamans
el/els fons

C) Alguns mots tenen la forma del plural menys marcada que la del singular
(contraiconicitat): currículum (s.)/ currícula (pl.)

D) Alguns mots són defectius i només disposen d'una forma (singulària tantum/pluràlia
tantum)

Dins els pluralia tantum, és a dir, dins els substantius que només s'usen en plural,
s'inclouen els noms que fan referència a:
• estris o peces de roba formats per dues parts iguals: setrilleres, tisores,
sostenidors, mitges o ulleres;
• conceptes genèrics o imprecisos: postres, afores, voltants o queviures.

Dins els singularia tantum, és a dir, dels noms que només s'usen en singular, hi ha els
noms següents:
• noms que designen un referent únic, com cel;
• noms col.lectius, com gent o públic, i
• alguns abstractes com set o fam
79
 • • •

2.2. la flexió verbal

2.2.1. les categories del verb

La vocal temàtica situa el verb dins un paradigma o model flexiu determinat i és

la marca morfològica més pròxima al radical. El conjunt format pel radical i la vocal
temàtica s'anomena tema verbal. Al tema verbal, s'hi afegeixen les altres categories del
verb, les categories de temps-aspecte-mode i la categoria de persona-nombre. D'aquesta
manera s'obtenen les formes flexionades de qualsevol verb.
En català hi ha tres conjugacions que es diferencien per la vocal que predomina
en la major part de les formes verbals: A per a la primera, E per a la segona i / per a la
tercera (per exemple, cantava, temeràs, dormirem).

la CONJUGACIÓ

La primera conjugació és la més extensa i regular, ja que tots els verbs que
acaben en -ar segueixen generalment el model de flexió del verb cantar. Únicament els
verbs estar i anar tenen alguna irregularitat: el primer, perquè afegeix una consonant
velar en la primera persona del present d'indicatiu (estic) i en totes les altres formes
que s'hi relacionen (passat simple - estigué, PS -estiga, IP -estiguera); i el verb anar,
perquè en algunes formes agafa una arrel diferent (vaig, vas, va, vaja,...).

lla CONJUGACIÓ

La segona conjugació té un grup de verbs regulars (l'infinitiu dels quals acaba en

-er o -re) que s'anomen purs i que segueixen els models de témer i batre, i un grup de
verbs irregulars anomenats velars que segueixen el model de conjugació del verb
prendre i que es caracteritzen perquè presenten una consonant velar sorda -c (en
posició final de mot, p. ex., prenc) o sonora -g (a l'interior de mot, p.ex., prenga) en les
formes verbals següents:

-Primera persona del present d'indicatiu (prenc)

-Passat simple (prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu,
prengueren)
-Present de subjuntiu (prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen)

80
 -Imperfet de subjuntiu (prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem,
prenguéreu, prengueren; prengués, prenguesses, prengués, prenguéssem,
prenguésseu, prenguessen)
Els participis regulars (begut, però pres)
-La primera persona del plural de l'imperatiu (prenguem, beguem), que agafa la
forma de la primera persona del plural del present de subjuntiu.

Els verbs que segueixen el model velar de prendre es poden dividir en els grups
següents:

-Tots els verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER (comprendre, doldre, voler)
-Tots els verbs acabats en ÈIXER (conèixer, aparèixer)
-Tots els verbs que contenen un diftong en el lexema (cAUre, bEUre, escrlUre,
cOUre)
-Una sèrie de verbs de la la i la lia conjugació que no conformen cap grup
homogeni: estar, dir, dur, tenir i venir.

Cal tenir en compte que alguns verbs que en castellà formen part de la tercera
conjugació, en català pertanyen a la segona conjugació velar (en el cas dels derivats de
córrer,fondre i cloure) o pura (en els verbs restants).

Quadre extret de Lacreu (1990) CASTWÀ

CATALÀ
r;/ÑTU'
concr
caM6rru concurrir
~cifrru ...•di.rcu.rrir
U,:IUTÍf
1t.K6rru
i,,cr.ll'Tif
i,,c6rrcr
QC.,,.,;,
o,;:6rru
ru::6rru 0 ,f.CIUTir
•··• t,OllSCWTÍf
/ra,ucórrrr

·•=
=•= ,uc/u,ir
W:Jo...-e ir,,:/Wr

....
riu:lo11r,:

obo1r,r
rcd.,Jr

'""'
obour
"""balir
ccmbosrc
,Juurc ,.batir

JoMn f11Mir
co,,fondr,: a,,if,..,,,d,ir
difondr, difandir
ir,fo,odri ir,j¡;NJ.ir
refondre refw.dir

n,,trc
adtMlrt
'""'''
fJdn,ilir
1mdrc unilir
omilir
º~"'
pc~tr, pumirir
rundrc rariitir
/ftllUl'MtrC
,,QIU>'llilir
ubn raibir
optfctbrc ppuc,bir
coN:tbrt conubir
pcrc•b•• pcrdhir

rontprl rompcr
Wrrrompu inltrrunipir
irrom¡,rt frnur.pir
prorromprt prorrumpir
81
-----~ -
 • • •

Illa CONJUGACIÓ

Els verbs purs (sense l'increment -eix) segueixen el model del verb dormir i
formen un grup força reduit: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir,
esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, retrunyir, sentir, sortir, tossir i els
seus derivats. La major part dels verbs d'aquesta conjugació afegeixen un increment
incoatiu -eix entre el radical i la desinència de persona en algunes formes del present
d'indicatiu i subjuntiu (per exemple, PI: servisc, serveixes, serveix, serveixen; PS: servisca,
servisques, servisca, servisquen).
Cal tenir en compte, que davant la consonant -c escriurem -s, i no -x, com
col.loquialment suceeix en valencià (servisc i no *servixc), i que en les desinències
verbals davant de -ix escriurem -eix en els registres formals (serveixes/ servixes; serveix
/ servix; serveixen/ servixen).

B) El mode

El mode fa referència al valor de veritat d'allò que s'enuncia i expressa el punt de

vista del parlant respecte a l'enunciat. L'indicatiu és un mode assertiu, neutre i no té cap
marca formal (o té el morf q,). Per contra, el mode subjuntiu és no assertiu i expressa
valors subjectius com la voluntat, el dubte, el desig o la necessitat. Aquest mode té una
freqüència menor i és expressat formalment amb els morfs /i/ en català central i part del
nord-occidental i de l'oriental, i /e,a/ en valencià, alguns parlars balears i nord-occidentals.
dic-,j,
dig-a, digu-i

La la conjugació té la desinència -e i la lla i la IIIa, la desinència -o. Com és habitual

en català, la vocal àtona -a > -e en posició final seguida de consonant: dorma / dormen. La
la i la 2a persona del plural, que tenen l'accent en la desinència, són homònimes en totes
les conjugacions: cantem, canteu; temem, temeu; diguem/digueu, dormim, dormiu.
Finalment, l'imperatiu és el mode amb què s'expressen ordres adreçades a un
interlocutors o interlocutors.

C) El temps i l'aspecte

82
 El temps situa l'esdeveniment o la situació verbal respecte al moment de l'acte de
parla. El present indica simultaneïtat, i el passat i el futur indiquen anterioritat i
posterioritat respecte a aquest moment. El present és el temps menys marcat, ja que pot
reemplaçar el passat (Ahir me'l trobe pel carrer i no em saluda) i el futur (Demà ens n'anem
a Venècia), i no té marca de temps (o té marca zero). Per contra, el passat i el futur són
semànticament i formalment més marcats que el present: l'imperfet, per exemple, té la
marca -va (> -ve davant de consonant) en la la conjugació i -ia (> -ie davant de consonant)
en la lla i la Illa conjugació, i el futur té la marca -ré:
cante canta-va canta-ré
bec bev-ia beu-ré
dorm dorm-ia dormi-ré

L'aspecte és una mena de temps intern (per oposició al temps pròpiament dit, que
és extern), ja que situa el temps d'una situació respecte a una altra situació. Així, un temps
és imperfectiu si designa un esdeveniment duratiu o repetit habitualment respecte a un
element de l'enunciat que funciona com a punt de referència temporal (A l'institut
estudiava molt/ Cada dia m 'alçava a les 6 per a estudiar); un temps és perfectiu si designa
esdeveniments o situacions acabades respecte a un altre temps o situació (Ahir ens vam
veure al cinema) i és de perfet si designa situacions anteriors a un moment de referència,
però que mantenen una vinculació amb aquest moment (Has estudiat molt per a aquest
examen?).

D) La persona

En el PI la primera persona del singular pot tenir una marca vocàlica (-e, -o), una
marca consonàntica (-c) o no tenir marca, depenent de la conjugació i del dialecte. La
segona persona del singular té la marca -s, i la tercera persona no té marca. Les formes del
plural són totes marcades i presenten la desinència consonàntica -m en el cas de la
primera, la semiconsonant -w en la segona i la combinació de vocal més consonant, -en, en
la tercera.
Pel que fa a la primera persona del singular, la desinència -e és propia dels verbs de
la primera conjugació en la major part del valencià (cante); la desinència -o és usada en
català central, nord-occidental i a les comarques del nord de Castelló en els verbs de la la
(canto), la Illa (dormo, pateixo) i en els de la lla conjugació que no tenen l'increment velar
(temo, però bec). Finalment, en el dialecte balear la desinència de primera persona és
sempre zero (cant, tem, dorm).

83
 • • •

Alguns verbs són defectius i només tenen 3a persona del singular i del plural. És el
cas dels verbs impersonals com caldre o haver-hi. En el cas d'haver-hi, la forma del
plural no és recomanable en la l'estàndard i una part dels gramàtics la consideren
incorrecta. Per tant, Hi havia molts estudiants millor que Hi havien molts estudiants.
També hi ha modes defectius com l'imperatiu, que no posseeix totes les persones: no
té primera persona, perquè l'imperatiu expressa el desig del parlant que una altra
persona realitze una determinada acció. En sentit estricte, doncs, només hi ha formes
corresponents a l'interlocutor (2a singular), als interlocutors (2a plural) i a l'emissor
i l'interlocutor o els interlocutors alhora (la del plural). Per expressar ordres
referides a la 3a persona del singular o del plural s'usa el subjuntiu precedit de la
conjunció que (que vinga ràpid/ que vinguen ràpid). En oracions negatives i en el
tractament de cortesia també s'usa el subjuntiu (vaja-se'n; no vingues; no vingueu).

Des d'un punt de vista formal, la 2a persona de l'imperatiu és semblant a la 3a del

PI (balla tu / ell balla molt bé); la 2a del plural és com la 2a del PI (balleu vosaltres /
vosaltres balleu molt be1 i la la del plural és semblant a la primera del PS (ballem nosaltres
/ nosaltres ballem molt be} Alguns verbs, tanmateix, tenen imperatius irregulars que no
responen al que acabem d'afirmar sobre les equivalències entre l'imperatiu i l'indicatiu o
el subjuntiu:
a) Formen la 2a persona de l'imperatiu a partir de la 2a del PS, i no de la 3a del
PI, els verbs dir, ser, estar, poder, saber, veure i voler, de manera que aquestes
verbs tenen la desinència -s de la 2a persona i l'increment velar del
subjuntiu: digues, estigues, sigues, pugues, sàpies (sàpiques), veges i vulgues.
El verb tenir té dues formes per a la 2a del singular, una formada a partir de
la 3a del PI, la forma té, i una altra que s'obté de la 2a del PS, la forma
tingues. Finalment, fer i dur tenen la marca de la 2a, però no velaritzen el
radical: fes i dus.
b) Els verbs dir, saber, veure, ser, estar, poder i voler velaritzen també la 2a del
plural: digueu, sapigueu, vegeu, sigueu, estigueu, pugueu i vulgueu.
c) Els verbs omplir i obrir no velaritzen cap persona de l'imperatiu, malgrat
que aquests verbs tenen formes velar en la la del PI i en el PS: ompli, obri;
omplim, obrim; ompliu, obriu.

84
E) Les formes no flexionades del verb

No tenen morfemes de temps-aspecte-mode ni de persona l'infinitiu, el gerundi i el

participi. El participi té flexió nominal de gènere i nombre, perquè és alhora verb i adjectiu.
• El gerundi: es forma afegint al tema verbal (radical i vocal temàtica) la
desinència -nt (cantant, tement, dormint). Aquesta forma verbal no adopta mai
l'increment velar típic d'una part dels verbs de la lla. Per tant, no són
admissibles les formes col.loquials *caiguent, *correguent, etc. que s'han format
per analogia amb els participis corresponents caigut, corregut, etc.
• El participi es forma afegint al tema verbal la desinència -t (o les variants -ts, -da,
-des). En els verbs de la la la vocal temàtica és -a, en els de la lla és ·U i en els de
la llla és -i.
cantat perdut dormit
cantats perduts dormits
cantada perduda dormida
cantades perdudes dormides

Alguns verbs de la lla i la Illa conjugació presenten participis irregulars amb

terminacions diferents a les anteriors. Es tracta dels verbs amb participis
acabats en -t, -s, -st i -ert.
escrit admès vist obert
escrits admesos vists oberts
escrita admesa vista oberta
escrites admeses vistes obertes

Uns quants verbs de la Illa admeten participis regulars i irregulars condicionats

pel significat en un casos i geogràficament, en d'altres. Així, el verb coure admet
dos participis, cuit (oposat a cru) i cogut (que produeix coïssor). D'altra banda,
els verbs complir, establir, oferir i reblir tenen participis irregulars en català
nord-occidental i central, i regulars en valencià i en balear
complert complit
establert establit
ofert oferit
reblert reblit

Finalment, els verbs riure i ser tenen dos participis en valencià: rigut i rist; estat i
sigut.

85
 • • •

2.2.2. Els verbs velaritzats

Un verb és velaritzat quan escrivim o pronunciem la primera persona del singular del
present d'indicatiu amb una velar sorda (-e) o sonora (-g). Aquesta consonant apareix en
les formes següents:

a) la persona del present d'indicatiu

b) pretèrit perfet d'indicatiu
c) present de subjuntiu
d) imperfet de subjuntiu
e) participis regulars (amb desinència -ut)

86
3. ACTIVITATS

La derivació

l) Quin procés morfològic uneix les parelles de mots següents, derivació o flexió?
avi/besavi
contenta/ contentes
full/fulla
digues/ digueu
anell/anella
harmonia/harmonitzarem
peix/peixet
formal/formalisme
feliç/feliçment
mitja/mitjó
pal/pala
renyiren/renyaren
consumir/consumar
cistell/ cistella
barra/barret

2) Identifiqueu quin tipus de procés ha actuat en la formació dels mots subratllats:

S'estima molt el seu fillastre
El rk:fil dels grills la posen nerviosa
Sempre es posa molt de coloret a les galtes
El puntde canemàs el fa molt bé
El meu veí és un poca-solta
Aquest noi és un tap de bassa
Per les autopistes es controla la velocitat amb raili!r
Per cap d'any anirem a la neu
És un cenetista convençut
El cine europeu no m'interessa gaire
Fins a les 10 no obrin les taquilles
La seua relació és un estira-i-afluixa constant
Vam tenir una conversa molt interessant
Aquest~ no visitarem el~
Va nevar al~ de la muntanya

87
 • • •

El berenar d'avui m'ha agradat més que el d'ahir

L'Qfem de grups en valencià encara és molt pobra
Hem menjat una escalivada molt bona

3) -Formeu noms sufixats partint dels noms següents:

vent braç
coll forca
corbata barret
pluja carabassa
ginebre espia
bèstia llenç
boxa bugada
cirurgia espatlla
cadena

-Formeu noms a partir dels adjectius següents

llevant ponent
tibant alt
golafre barroer
gelós tossut

-Formeu noms a partir dels verbs següents

ensopir esbargir-se
enraonar degotar
escalfar rondinar
encendre deixar
bolcar

-Formeu adjectius a partir dels noms següents

seny escrúpol
argila mandra
desfici neguit
enuig

-Formeu adjectius a partir dels verbs següents

sagnar adir-se
afalagar decebre

88
 colpir cridar
plorar menjar
bellugar
4) Formeu verbs amb prefix a partir de les categories següents.

gra: fred:
cantell: jorn:
dret: clar:
brot: gran:
gelós: fulla:
llit: cara:
groc: cua:
lent: corral:
tebi: llarg:
cercle: clofoll:
crema: redó:
farina: pila:
capçal: comboi:
lleuger: cicle:
prop: malalt:
cul: vell:
terra: coratge:
fons: vergonya:
cera: racó:
negre: so:
presó: dins:
moll:

S) Digueu si són correctes les oracions següents i corregiu les que siguen incorrectes:

En fer aquest llibre va afusellar una obra clàssica

El capità va fusellar els presoners
El lleó figura la força
Ha negat el seu dubte? No m'ho hauria afigurat mai!
He d'atravessar la riera tres vegades
Va comparèixer el ramadà arrossegant una ovella morta
M'aturmenta amb les seues contínues preguntes

89
 • • •

Ha anat moblant la casa a poc a poc

6) Esbrineu a quins mots compostos nominals corresponen les definicions següents:

-Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes d'una bicicleta, d'una
moto, etc., per evitar esquitxos.
-El qui és encarregat de vigilar i guardar els boscos d'una contrada, d'un domini,
etc.
-Sinònim de rentaplats.
-Mena de rasclet de goma que serveix per eixugar un vidre mullat En els vehicles
serveix per apartar l'aigua de la pluja que dificulta la visibilitat.
-Estri per protegir de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes
barnilles d'acer articulades a l'extrem d'un bastó, que permeten estendre-la o
plegar-la amb facilitat.
-Part d'un vehicle destinada a posar-hi l'equipatge.
-Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és usada per a llevar la neu de
carreteres, de vies fèrries, etc.
-Casa de pisos que ateny una alçada molt superior al normal.
-Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la
superfície de l'aigua de determinats mars o zones, especialment en certes èpoques
de l'any i obrir en l'aigua glaçada un canal lliure que permeta la navegació.

7) Formeu mots compostos unint les bases de la dreta amb les de l'esquerra i escriviu al
costat la forma en plural
curt veu
alta cisterna
sord restaurant
vagó tirador
verd obscur
home mut
torca port
passa botella
franc mans
ciutat marí
blau circuit
clar granota
camió dormitori

90
 La flexió nominal: el gènere i el nombre

1) Formeu el masculí dels mots següents

Lloba serva
Pedagoga òrfena
Verda nora
Psicòloga monja
Esquerpa tia
Clàssica sargantana
Neboda abadessa
Jueva neta
Sacrílega parricida
Llarga mestressa
Perdiu heroïna
Pediatra
Actriu
Bròfega
Rea
Ànega
Ampla
Rabosa
Rònega
Eixerida
Fonda
Cega
Amiga
Atea
Homòloga
Gasiva
Dida
psicoanalista
grega
pròfuga
freda
bruixa
covarda
cabra
estupenda
franca
somera
sorda
pàl.lida
xopa
truja
groga
gimnasta
euga

91
 • • •

2) Quin gènere tenen els mots següents? Col.laqueu en una columna els masculins
i en una altra columna els femenins:

acne, afores, apoteosi, aroma, component, calor, costum, dent, escalopa,

llegums, esperma, esplendor, avantatge, orenga, síndrome, suor

Mots masculins Mots femenins Mots amb dos gèneres

3) Traduïu al català les oracions següents (adaptat de Lacreu, 1990: 59-64)

Han hecho muchos destrozos

¿Sabes dónde estan los alicates?

Quiero comprar un exprimidor

Los dichos reflejan la cultura tradicional de un pueblo

Tiene muy pocos hematíes

Siéntate un poca al fresca y verós como se te va el calor

Estas copas lucirón mas en el escapara te

He tenido de soportar una dura a/renta

Los iconos son representaciones pictóricas sobre madera

Los muel/es de este co/chón estan rotos

Necesito una regla transparente

esta ensalada esta adobada con orégano

No comprendo para qué necesitas tantos potingues

Tuvimos que pasar la noche al sereno

No puedo menear el cuello, tenga una tortícolis aguda

El ladrón huyó por los tejados

92
4) A quin mot pertany cadascuna de les definicions següents?
a) Pla més llarg que ample situat a la vora d'una via de trànsit i a una alçària
convenient, que facilita als viatgers d'entrar i sortir d'un vehicle, d'un vagó
de tren, i la càrrega i descàrrega de mercaderies.
b) Material que es presenta en forma de fulls de cel·lulosa transparent i
flexible fets a partir de viscosa
c) Acció de desfilar
d) Dolç fet amb clares d'ou batudes a punt de neu i sucre i cuit al forn
e) Màquina elèctrica de neteja que treu la pols per aspiració
f) Part d'una sala, d'una habitació, etc., en què el sòl és més elevat que el de
la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc.
g) Primera representació, execució o projecció públiques d'una obra
teatral, musical, cinematogràfica, etc.
h) Estri disposat per a esprémer alguna cosa i recollir-ne el suc
i) Peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera
quan cessa la força que la deformava

S) Traduïu al català les oracions següents:

El equipo ha empezado a jugar con mucho empuje, pera enseguida ha hecho

agua

Es un cabal/o de carreras

A pesar de su insistencia, /e han dada calabazas

Esta mujer ya esta fuera de cuenta

Fue detenido por evasión de capita/es

Aunque a primera vista parece muy callada, cuando toma confianza habla
como un descosida

No remuevas las cenizas, que hay mucha sensibilidad en este asunto

No quiero volverte a ver. Entendido?

Ha superada con creces todas la pruebas

93
 • • •

Este niño siempre esta en el limba

Le han ingresado en Ja unidad de cuidados intensivos

Este chico no me quita el ojo de encima en todo el día

Te lo diga sin ninguna e/ase de dudas

Venga, levantate que todos nosotrosya esta mos en pie

Toda lo hace a escondidas

Ha conseguido todo Jo que tiene a espaldas de su padre

ÉI tiene buenas espaldas para aguantar eso y mucho mas

Cuando tenga s gana s comemos

En buenas horas me lo dices

Esta a todas horas en el bar

Dice que es de izquierdas, pera se comporta como una persona de derechas

Hacen todo eso con vistas a Jas e/ecciones

Es una operación de altos vuelos

94
 Morfologia verbal

1) Empleneu els buits amb les formes verbals corresponents donant prioritat, en
els casos de resposta múltiple, a les formes amb increment velar

a)
No crec que el seu orgull els ____ (ofendre)
Ens ____ robant taronges (sorprendre)
Si ____ la xemeneia, no passaríem tant de fred (encendre)
Després d'airejar la casa sempre ____ la llar de foc (encendre)
Jo no ____ que deixes les teues manies, només que penses una miqueta més
abans de fer les coses (pretendre)

b)
Encara que no ___ ~ t'hi acompanyarem (caldre)
Li ___ molt que no vingueres al seu aniversari (doldre)
Si ___ aquest cafè, en tindríem prou per a tots (moldre)
Si no ___ aquest problema avui, puc tenir problemes (resoldre)

c)
No hi ha ningú que ____ parlar d'aquest tema? (poder)
Ens agradaria que vosaltres oblidar els mals passats (poder)
Des que m'he aprimat, menjar de tot (poder)
M'alegre que ____ venir tots avui (poder)
Veiem dilkil que ___ anar-hi (poder)
No crec que aquesta pel.lfcula ____ molt (valer)
Més ____ que se n'haguésseu tornat enrere (valer)
___ més que el teu pare et done els diners (valer)
Si ___ més unitat, les coses anirien millor (haver-hi)
Jo sí que ____ anar al cine, els diumenges a la nit (soler)

d)
No hi ha ningú que ____ a fons el naixement d'aquest riu? (conèixer)
Després del viatge ens vam adonar que no ____ res d'aquella terra (conèixer)
És possible que el conseller no ___ la problemàtica de la pagesia (conèixer)
No t'hauríem dit res si no el ____ bé (conèixer)
No pensavem que les seues teories racistes ____ publicades (aparèixer)
És possible que ell ___ demà pel teu despatx (aparèixer)

95
 • • •

e)
Voldria que Pere ___ les seues memòries (escriure)
Ens va demanar que li ____ la carta a màquina (escriure)
Sempre dius que la pols, però mai no ho fas (traure)
De xicoteta sempre bones notes (traure)
Heu vist que els arbres ja fulles? (traure)
Li malesa que nosaltres bones notes (traure)
No li agrada que nosaltres la cervesa tan freda (beure)
On vius? Ara ___ en aquella casa dels afores (viure)
La pluja els ahir a casa seua (recloure)
Encara ques tu et les paraules de Jordi, els altres no se les ___ _
(creure)

f)
No he trobat ningú que ____ això (dir)
De lluny sembla que el castell no ___ defenses (tenir)
No crec que li ____ parlar amb nosaltres (convenir)
Lluís, com més coses ___ més ens costarà arribar al cim (dur)
Li va demanar que ____ quieta una estona (estar-se)
Si ____ més vacances, faríem un viatge pertot arreu del món (tenir)
Deien que ___ cansants, però a mi no em semblava que ho ___ (estar)

g)
No crec que us ____ res d'interessant, si no veniu (perdre)
Jo ___ que m'hi acompanyeu (voler)
M'irrita que aquest noi ____ tan jove (morir)
No sabia que Laura ___ contes de fades (llegir)
Quan ___ prou, et sentiràs millor (dormir)
Tu quantes hores dorms normalment? Jo en ____ vuit (dormir)

2) Empleneu els buits amb els verbs següents: escórrer, transcórrer, incórrer,
discórrer,recórrer,concórrer,ocórrer

Encara que ____ el que dius, no me'n penediré

Aquests carrers sovint estan molt ____ _
El trànsit ____ fluidament
No eixugues els plats. Deixa que s' ____ _

96
Fou empresonat perquè ____ en una falta greu
Els seus companys ___ a ell quan tenien algun dubte
Si Carles no vinguera, de segur que la reunió ___ tranquil.lament

3) Empleneu els buits amb els verbs següents: recloure, excloure, concloure,
incloure

Les Jornades sobre Medi Ambient ___ avui a la vesprada

El corrent esquerrà del partit ha estat de les llistes electorals
La resolució del tribunal d'ahir un vot particular
Hem de confessar-ho abans que el __ _

4) Empleneu els buits amb els verbs següents: difondre, infondre, confondre,
refondre

El daltonià aquells ____ sempre els colors

S'ha ___ el rumor que hi ha hagut un escapament nuclear
Quan anaven junts, li __ falses esperances amb les seues paraules de tendresa
Més val que ___ el teu article, perquè així està molt ___ _
No li agrada que el ___ amb la seua germana

S) Empleneu els buits amb els verbs següents: emetre, permetre, transmetre,
ometre, admetre, remetre, cometre

Estic fart que ells ___ sempre les mateixes errades

Durant les rebaixes no s' ___ reclamacions
Aquesta nota ____ a l'epígraf67
El tribunal ___ ahir la sentència sota una forta pressió social
En la teua declaració, no ___ res del que t'he dit
El governador va dir que no ___ cap manifestació
Certs costums es van de pares a fills

6) Empleneu els buits amb els verbs següents: abatre, percebre, irrompre,
interrompre, concebre, rebatre, combatre

L'enginyera ha ___ un nou sistema d'evacuació de les aigües residuals

Estic content perquè al desembre ____ els endarreriments de tot l'any
El president de la mesa ___ ahir la sessió per dinar

97
 • • •

Una colla de joves ha advertit que ___ en la sala si es projecta el film.

És una persona que ____ davant de qualsevol dificultat
El fiscal ha ___ un per un tots els seus arguments
No m'agrada gens veure com els boxejadors ___ _

6) Traduïu al català els verbs següents:

interrumpir combatir
batir favorecer
induir pertenecer
permanecer admitir
confundir fiorecer
concurrir

Els verbs velaritzats

l) Subratlleu els verbs que no segueixen el model de conjugació velar

conèixer, batre, prevaler, dir, beure, caldre, comparèixer, contenir, llegir,

equivaler, dormir, dur, desconèixer, viure, voler, desaparèixer, afegir,
nàixer, escriure, creure, bullir, absoldre, valer, sentir, coure, estar, témer

2) Formeu la primera persona del singular del present d'indicatiu, del present de
subjuntiu i el gerundi dels verbs següents

aprendre: aprenc / aprenga / somriure

aprenent sentir
moldre combatre
venir comprendre
permetre cabre
dormir encendre
tenir voler
saber saber
veure

98
4) Transformeu les oracions següents seguint l'exemple que us presentem, sense
canviar la persona del verb

Només bevem aigua: Vol que només beguem aigua

Moveu el cotxe d'aquí:
Seu a terra:
Traieu el llapis:
Riu fort:
Cou més carn:
Enceneu la xemeneia:

S) Escriviu l'infinitiu, el gerundi i el participi dels verbs següents

rebatia rebatre rebatent rebatut

concloïa
admetia
adscrivia
confonia
corrompia
irrompia
concebia
fonia
assentia
combatia
concorria
corresponia

6) Formeu l'imperatiu dels verbs següents (2a singular, l plural i 2 plural)

fer fes fem feu

escriure
estar
conèixer
beure
dur
tenir
traure
venir
dir
voler
desaparèixer

99
 • • •

Verbs amb increment incoatiu

7) Escriviu el verb que teniu entre parèntesi en segona persona del plural d'imperatiu

Musclos a la crema de curri

Primer ___ (bullir) el brou de peix, ___ (afegir-hO els musclos i

___ (deixar-los) fins que s'abriguen. (retirar-Jos), __ _
(traure'ls) les closques i ___ (reservar-Jos). (passar) el brou
pel colador fi.
Després, ___ (batre) els rovells i ___ (afegir-hi) una mica de brou
tebi. Quan estiga ben barrejat, ___ (abocar-hO la resta del brou i
(coure-ho) al bany de maria, remenant contínuament fins que
s'espessisca lleugerament (no ha de bullir). __ (afegir-hi) la nata
barrejada amb el curri i ___ (salpebrar-ho). ___ (cobrir) els
musclos amb la salsa i ____ (espolvorejar-Jos) amb una mica de
julivert picat. ___ (servir-ho) acompanyat amb uns flams d'arròs
blanc que prèviament haureu bullit.

Aquest plat es pot servir sense por dels comentaris desfavorables que,
de tant en tant, s'han de sentir d'alguns comensals llepafils i primmirats.

8) Un amic o amiga té un sopar molt important aquesta nit (ha quedat amb la
persona que li agrada) i et demana que li envies per correu electrònic la
recepta del plat que més bé t'ix. Escriu el text usant la segona persona del
singular de l'imperatiu (és un amic). No oblides especificar els ingredients
(tipus i quantitat) i posar-hi el nom de la recepta. Pots acabar la descripció de
la recepta amb alguna recomanació o algun desig.

100
 L'imperatiu

9) Compareu els presents d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu, i encercleu o uniu amb

fletxes les formes sincrètiques

Present d'Indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

jo canto canti
tu cantes cantis canta
ell canta canti canti
nosaltres cantem cantem cantem
vosaltes canteu canteu canteu
ells canten cantin cantin

jo bato bati
tu bats batis bat
ell bat bati bati
nosaltres batem batem batem
vosaltes bateu bateu bateu
ells baten batin batin

jo cloc clogui
tu clous cloguis clou
ell clou clogui clogui
nosaltres cloem cloguem cloguem
vosaltes cloeu clogueu cloeu
ells clouen cloguin cloguin

jo dorm dormi
tu dorms dormis dorm
ell dorm dormi dormi
nosaltres dormim dormim dormim
vosaltres dormiu dormiu dormiu
ells dormen dormin dormin

10) Compareu ara les formes següents d'imperatiu amb les del model velar que heu
vist en l'exercici anterior i marqueu les que s'allunyen del comportament del verb
cloure.

beure prendre dir ser

beu (tu) pren digues sigues

beguem (nos.) prenguem diguem siguem

l Ol
 • • •

beveu (vos.) preneu digueu sigueu

Morfologia verbal. Exercicis de repàs

1) Corregiu les oracions següents:

Han sapigut qui eres i d'on venies

Serien les tres quan van marxar
No enceneu els llums tan aviat
Ha capigut tot això a la nevera?
És precís que vingueu d'hora
Clogueu la reunió

2) Traduïu les oracions següents:

El beber demasiada cerveza engorda

El saber no ocupa lugar
El estudiar tarde y mal es la principal causa del fracaso escolar
El pertenecer a una generación muy importante de escritores le ayudó

3) Substituïu els verbs d'aquestes oracions per les perífrasis que us indiquem entre
parèntesi

Escriu amb ordinador (obligació)

Eren les onze quan va arribar (probabilitat)
La noia ha estat malalta (probabilitat)
No isques per la finestra (obligació)
S'esperen a ca Maria (probabilitat)
Puge l'escala (imminència)
Sol.licite un ajornament (imminència)
Ara no hi és (probabilitat)

4. BIBLIOGRAFIA
BASICA

CABRÉ,Ma Teresa (1994) A l'entorn de la paraula {li). Lexicologia Catalana,

València, Universitat de València.
CABRÉ,Ma Teresa & Gemma Rigau (1986) Lexicologia i semàntica, Barcelona,
Enciclopèdia Catalana.
MASCARÓ, Joan (1986) Morfologia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
PÉREZSALDANYA, Manuel (1997) «El canvi lingüístic i els conflictes de naturalitat:
les desinències del present de subjuntiu», Caplletra 20, 83-110.
PÉREZSALDANYA, Manuel, SIFRE,Manuel & Júlia T0D0I.Í(2004): Morfologia catalana,
Barcelona: Ediuoc

102