Memoràndum sobre el codi deontològic de les direccions.

Introducció
Una vegada llegits els documents sobre els valors i ètica professional de
les direccions, he pogut fer una àmplia recerca interior. Prèviament a aquesta
activitat no havia tingut lloc dins meu aquest espai de reflexió tan intens.
Desenvolupo la meva tasca de docent o coordinadora vivint dia a dia la rutina de
l’escola, solucionant petits problemes i gestionant-los de manera eficient i lògica.
Però després de la lectura proposada he descobert que el punt de partida és la
responsabilitat davant de la societat per portar les regnes del projecte educatiu
del centre d’una manera justa, sincera, transparent i estant a l’alçada davant de
futurs reptes.
El codi ètic de direccions ha de ser un referent davant dels possibles dilemes que
es puguin produir al llarg del càrrec. La construcció d’aquest codi ètic personal i
professional és una tasca complexa, perquè hem de tenir sempre present el marc
normatiu de la LEC (Llei d’educació de Catalunya) i el decret d’autonomia de
centre com a fonaments de la direcció.

Els meus principis de referència com a base d’una bona pràctica

professional.

En el meu futur exercici com a directora i formant part de l’equip de direcció

tindrem sempre present els següents principis. Aquests, defineixen la meva
personalitat i essència com a professional i persona. De tots, he escollit els que
podria definir prioritaris i els he desenvolupat una mica, utilitzant les meves
paraules.
• Treballar per transmetre i reflectir una societat democràtica on la base
d’aquesta sigui la llibertat, la responsabilitat ciutadana, l’empatia i la
igualtat. Fomentar llaços d’unió amb la comunitat, el seu entorn i les
seves arrels on el respecte sigui la base.
• Entendre que una vegada formes part de la direcció t’exposes a la
societat. Ser accessible, neutre, dedicar-te al servei i mostrar equilibri a
l’hora de decidir i exposar les teves decisions. En definitiva, has de ser
molt conscient que cada moviment o una conseqüència. També que no
tothom ho entendrà o respectarà. Ets un exemple professional i moral.
• Fomentar dins del claustre la idea que davant d’un repte hi ha un
aprenentatge. Els ’errors’ formen part del creixement. Treballar
l’anticipació a possibles problemes i visualitzar tot el seu ventall de
solucions. Ser guia dels teus companys, i també aprendre d’ells, saber
trobar els seus talents i explotar-los en benefici de tots. Observar,
escoltar, donar temps i espai per poder parlar i debatre.
• Vetllar perquè la vida escolar sigui fidel al’ideari i objectius del projecte.
La comunitat educativa proporciona les eines: equip directiu,
coordinadors, comissions, reunions de claustre, individuals, alumnes i
AFA. Ser proper i dialogant.
• No caure en l’error de perdre la visió que formes part d’un equip i ets
part d’un col·lectiu. El lideratge està a l’escola i no en la persona del
director/a. Aquesta figura, ha de construir la seva pròpia capacitat de
lideratge. I com la construiré? Aprenent del dia a dia, dels dilemes i de
l’experiència.
• Prioritzar les necessitats de l’escola davant d’interessos personals o d’un
petit sector. Les decisions econòmiques i organitzatives, sempre han de
ser tractades amb transparència i pensant en el bé comú de la comunitat
educativa. Fer una gestió eficient i coherent.
• La direcció ha de ser distribuïda, justa, honesta i amb valors. Sabent
separar, marcant una distància, sent professionals i deixant de banda els
possibles perjudicis que puguin haver-hi. El pluralisme enriqueix i és una
eina essencial dins del marc educatiu.
• Treballar per una escola inclusiva, cohesionada i de qualitat. Aquesta
tasca cal fer-la amb sensibilitat, idees definides i formació d’equip. El
projecte ha de ser viu, implicant a tot el claustre i empoderant-lo. Si això
es produeix i ajudes a promoure aquesta idea de col·lectivitat, el treball i
les metes adquireixen un assoliment a llarg termini.
 • Fer una gestió eficient: el pressupost ha de ser aprovat pel claustre i el
consell escolar. Parlem de diners públics i hem de mantenir un rigor
exquisit, no només amb el tema econòmic. És fonamental la coneixença
i accessibilitat d’aquest per part de tot el claustre.

Plantejament de dilemes ètics.

A continuació donaré respostes a dos dilemes ètics viscuts dins de la meva
trajectòria professional. Tots dos dins del marc educatiu però en dos contextos
ben diferenciats.

DILEMA 1. PREGÓ DEL CARNESTOLTES

‘’A causa de l’excepcionalitat de la situació COVID un centre educatiu decideix
transmetre en línia i simultàniament el pregó del rei Carnestoltes després del pati
el dia acordat a tots els grups de l’escola. Aquest pregó s’ha realitzat per
membres de la comissió de festes i en format de vídeo ha passat prèviament el
vis i plau de l’equip de direcció, coordinadors/es de cicle i mestres.
Un petit grup de docents, en concret tres, no estan d’acord amb el missatge del
pregó (intercanviar les mascaretes, no fer deures i no posar-se el gel
hidroalcohòlic) Decideixen sense previ avís no complir els acords presos des de
coordinació/direcció com a escola i decideixen pel seu compte visualitzar amb
els seus alumnes el vídeo a la tarda, alhora que la seqüència del vídeo on es
parla de les mascaretes i el gel és silenciada. La direcció del centre ha de prendre
una decisió respecte a aquest tarannà’’

Argumentació:
Censurar una activitat o ideari no ha de ser una decisió individual sinó que s’ha
de dur a terme com a acord de cicle o claustre. Davant d’aquesta situació s’ha
de ser molt clar com a equip directiu i explicar que s’ha tirat endavant amb aquest
pregó (el qual fa dies que ha estat en disposició del claustre i ningú del mateix
ha fet cap mena de queixa sobre el seu contingut) per establir un seguit de pautes
sincronitzades de la setmana de Carnestoltes. Incomplint l’horari i censurar
l’activitat als alumnes, aquests, no han estat informats correctament.
Fer una reunió individual amb les persones implicades per recordar els acords
presos i alhora escoltar els seus arguments, seria una possibilitat per intervenir
en la situació. Des de direcció, recordar a tots els cicles que les decisions
d’escola s’han de complir, ja que faciliten el bon funcionament i la coordinació
conjunta.

DILEMA 2. POSSIBLE ASSETJAMENT A UN ALUMNE.

‘’Un alumne arriba a quart de primària a l’escola a causa d’un canvi de població.
Tot i que relacionalment es troba a gust amb el nou grup classe, aquest nen té
puntualment problemes amb algun company. A cinquè de primària de cop i volta
es destapa una situació en la qual la seva família està fent actuacions en paral·lel
sense comptar amb l’escola perquè l’alumne manifesta a casa de què hi ha una
companya a classe que li està fent assetjament. En el moment que això arriba a
l’escola, està molt madurat en negatiu per part de la família amb una reacció
desmesurada verbalitzant que no s’està fent res respecte al tema. A l’escola tot
això no està sorgint d’aquesta manera, com a molt és una mala entesa entre els
dos alumnes implicats. La família vol una resposta per part de direcció. La família
de la companya implicada també es mostra atacada per l’altra, la nena està
patint molt i no vol anar a l’escola. Ella diu que res és veritat i que simplement no
tenen una bona relació’’

Argumentació:
Activar el protocol d’assetjament per donar respostes a les famílies, fer una
actuació correcta a través d’una comissió formada per l’EAP, direcció, inspecció
i equip docent que intervé en el grup classe dels alumnes implicats.
Analitzar la situació, fer entrevistes i dur a terme tot el protocol pertinent. Durant
aquest procés ser neutre i fer un seguiment periòdic en el cas que les
conclusions no siguin determinants.

Conclusió
Observar i reflexionar davant dels dilemes ajuden a construir el teu propi codi
ètic. Les experiències i els errors són part d’aquest aprenentatge. La base des
de el meu punt de vista resideix en ser coherent i honest amb un mateix.