HISTÒRIA

2n BAT
 TEMES SELECTIVITAT

Tema 1. La Restauració: evolució política, social,

econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 2. El catalanisme polític: precedents,
aparició i evolució (1833-1931).
Tema 3. La Segona República (1931-1936).
Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939).
Tema 5. El franquisme (1939-1975).
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986).
La Segona República
(1931-1936)
Índex
• Adveniment de la II República i govern provisional
• Catalunya durant la II República: govern provisional i
reformista
• Les principals reformes del govern republicanosocialita
(Bienni Reformista o d’esquerres)
• Obra de Govern de la Generalitat Republicana
• Bienni conservador
• Front Popular
LA II REPÚBLICA

GOVERN PROVISIONAL BIENNI CONSERVADOR FRONT POPULAR

(14/4/1931-14/12/1931) I o BIENNI NEGRE (1936)
BIENNI REFORMISTA (1931-1933) (1934-1935)

República d’esquerres República de dretes República d’esquerres

Vídeo introducció
ELECCIONS DURANT
LA SEGONA REPÚBLICA
• Eleccions municipals: 12 d’abril de 1931
• Eleccions a les Corts Constituents: 28 de juny de 1931
• Eleccions presidencials: 10 de desembre de 1931
• Eleccions al Parlament de Catalunya: 20 de novembre de 1932
• Eleccions generals: 19 de novembre de 1933
• Eleccions municipals a Catalunya: 14 de gener del 1934
• Eleccions generals: 16 de febrer de 1936
Caps de l’Estat i presidents de govern
durant la Segona República (1931-1936)

GOVERN
PROVISIONAL I
BIENNI
REFORMISTA
(1931-1933)

BIENNI
CONSERVADOR
(1934-1935)

FRONT
POPULAR
(1936)
Personatges destacats
Niceto Alcalá-Zamora: (1877-1949). Ministre amb Prieto, es va unir als republicans el 1930. El 1931 va ser el primer president de la República provisional.
Conservador, va ser destituït després de la victòria del Front Popular del 1936.
Manuel Azaña: (1880-1940). Líder i fundador d’Acción Republicana, va ser ministre de la Guerra el 1931 i després president del Govern i el líder més destacat de la
República. El 1936 va tornar a ser president del Govern i després president de la República durant la Guerra Civil.
Francisco Largo Caballero: (1869-1946). Líder de la facció més radical del PSOE i de la UGT. Ministre de Treball, va derivar cap a posicions d’extrema esquerra. Durant
la Guerra Civil va ser president del Govern i després ministre de la Guerra.
Alejandro Lerroux: (1864-1949). Líder del Partido Radical, la seva demagògia populista li va procurar triomfs electorals, primer des de posicions d’esquerres i després
de centredreta. Va ser president del Governen el bienni conservador i es va exiliar després de les eleccions del 1936.
Buenaventura Durruti: (1896-1936). Sindicalista i revolucionari, va formar part de la CNT. Empresonat en diferents ocasions, el 1936 participa en la defensa de
Barcelona en l’esclat de la Guerra Civil. Al novembre del mateix any mor en combat a Madrid.
Lluís Companys: (1882-1940). Polític nacionalista català líder d’Esquerra Republicana. El 1933 es converteix en president de la Generalitat, i el 1934 és empresonat
per la seva participació en els fets d’octubre. A finals de la Guerra Civil és detingut i afusellat pel règim franquista.
General Batet (1872-1937). Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935. Va sufocar la insurrecció dels Fets de l'Octubre del 1934 a Catalunya després que el
govern republicà declarés l'estat de guerra. Va morir el 1937 afusellat per haver intentat aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil Espanyola.
Francesc Macià (1859-1933). Polític català nacionalista. Líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’any 1931 proclamà l’Estat Català, integrat en la Federació de
Repúbliques Ibèriques, i la formació del govern de la República Catalana. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat i morí en l’exercici del seu
càrrec de President de la Generalitat de Catalunya l’any 1933.–
Carme Karr: (1865-1943). Periodista i escriptora que va destacar com una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX. Advocava
per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com per a la igualtat de drets.
Clara Campoamor: (1888-1972). Diputada republicana, va defensar a les Corts el sufragi femení i els drets de les dones. Es va exiliar el 1937 durant la guerra
José A. Primo de Rivera: (1903-1936). Fill de Miguel Primo de Rivera va fundar el 1933 la Falange Española, inspirat en els partits feixistes. Va ser empresonat i
executat pels republicans el 1936.
José Sanjurjo: (1872-1936). General, en un primer moment va donar suport a la República, però el 1932es va revelar contra ella sense èxit. Exiliat, va preparar el cop
d’Estat del 1936 i va morir en un accident poques hores després de que les tropes es revoltessin.–
Francisco Franco: (1892-1975). Militar, va pujar ràpidament a l’exèrcit. El 1936 es va revelar contra la República, i es va convertir en el líder dels insurrectes. Acabada
la guerra, va ser dictador d’Espanya fins que va morir.
Vocabulari
• Plebiscit: Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder
legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la
seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general o reforma usualment amb
l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
• Corts Constituents: Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es
dóna al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional
i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.
• El 28 de juny de 1931, després de la caiguda del règim monàrquic d’Alfons XIII,
amb la redacció de la Constitució de la República Espanyola de 1931.
• Insurrecció: Alçar-se contra l'autoritat civil o política, contra el govern establert.
• El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va
posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d’Alfons XIII (14
d’abril de 1931) fins a l'aprovació de la Constitució de 1931( el 9 de desembre) i la
formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.
• Secularitzar: tornar a la vida laica, secular, pertanyent al segle, a la vida laica.
Adveniment de la República
i Govern provisional
1929 Crisi econòmica mundial a Espanya atur i descontentament social.
El 27 de gener de 1930 Primo de Rivera va dimitir.
El 30 de gener Alfons XIII nomena president del govern al general Berenguer, perquè
convoqui eleccions, però no les va convocar.(30/1/1930-18/2/1931)
L’oposició republicana va signar el Pacte de Sant Sebastià (agost 1930), acord per a
posar fi a la monarquia.
El 18 de febrer Alfons XIII va nomenar president del govern a l’almirall Aznar. El 12
d’abril de 1931 l’almirall Aznar va convocar eleccions, aquestes van adquirir caire
plebiscitari, de suport o refús a la monarquia, va triomfar la conjunció republicana-
socialista. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República Espanyola.
A Catalunya van guanyar els partits republicans i el vencedor va ser ERC.
El 14 d’abril Francesc Macià va proclamar la República Catalana.
14 d’abril de 1931 Alfons XIII va marxar a l’exili.
Els representants del Pacte de St Sebastià van constituir un govern provisional,
presidit per Niceto Alcalá-Zamora.
La iniciativa del govern català va crear un conflicte amb el govern provisional. La
decisió sobre l’estructura de l’estat s’havia de prendre a Corts Constituents i a canvi
de la concessió li donaren autonomia immediata.
El 28 de juny el govern de la República va convocar eleccions a Corts Constituents on
va guanyar la coalició republicana-socialista, van ratificar en el càrrec el cap del
govern i els ministres. La nova Constitució es va aprovar el 9 de desembre del 1931.
Miguel Primo de Rivera
Últims dies de la dictadura
Primo de Rivera, Alfons XIII i el general Berenguer
1930. El general Berenguer
després de formar govern.
General Berenguer després de formar govern
Pacte de Sant Sebastià
Pacte de Sant Sebastià, 17 d’agost de 1930 :
• Unió de forces republicanes de dreta, centre i esquerra + nacionalistes + (a títol
individual) alguns socialistes i intel·lectuals.

• Alianza Republicana (Partit Republicà Radical + Acció Republicana)

• Partit Radical Socialista
• Dreta Liberal Republicana
• Acció Catalana
• Acció Republicana de Catalunya
• Estat Català
• Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA)
• Indalecio Prieto, Fernando de los Ríos... PSOE

Objectiu à Instaurar una República i posar fi a la monarquia borbònica

Pacte de Sant Sebastià, estratègia per a posar fi a la monarquia d’Alfons XIII
 Canvi de govern

Dámaso Berenguer Juan Bautista Aznar-Cabañas

Aznar convoca eleccions municipals el
dia 12 d’abril de 1931
Eleccions municipals
del 12 d’abril de 1931
Eleccions del 12 d’abril de 1931
 Causes de la caiguda de la monarquia
• El febrer de 1931 es va constituir l’últim govern de la
monarquia d’Alfons XIII, encapçalat per l’almirall Aznar que
va convocar eleccions.
• El rei s’havia implicat directament en la Dictadura de Primo
de Rivera i en un context de crisi del règim, les forces
polítiques republicanes i d’esquerres plantegen els comicis
com un veritable plebiscit entre monarquia i república.
• Uns mesos abans, l’agost de 1930, l’oposició s’havia
compromès en una estratègia conjunta contra la
monarquia: el pacte de Sant Sebastià. Capità Fermín Galán i Ángel García
• El 12 de desembre de 1930 es va produir la proclamació de
la República per part d’un grup de militars de la caserna de
Jaca.
• Controlada la insurrecció per les tropes governamentals, els
capitans Fermín Galán i Ángel García, van ser afusellats.
Amb aquestes execucions la monarquia es trobava en una
situació crítica.
• Després de les eleccions del 12 d’abril i la posterior
proclamació de la República, Alfons XIII va renunciar al tro.
Consell de guerra dels insurrectes
Documental insurrecció de Jaca
Comunicat
d’Alfons XIII
El rei marxa a l’exili,
14 d’abril de 1931
Hotel Le Grand, avui dia The St. Regis
Rome, Hotel on va viure Alfons XIII, els
seus 10 últims anys de vida.
Alfons XIII marxa cap a Cartagena i d’allí cap a l’exili italià. Esclaten,
durant tot el dia 14, mostres d’eufòria popular per tot l’estat...
Madrid
Barcelona
Barcelona
València
CNT es manté al marge... però a l'expectativa (per als anarquistes la República,
no és més que el somni de la burgesia mitjana).

Pels socialistes del PSOE i la UGT la República és d’entrada ben rebuda.

Madrid, 18:00h: El Comité Revolucionari (signants del Pacte de Sant
Sebastià) esdevé Govern provisional de la República.
GOVERN PROVISIONAL (1931-1933)
Es va formar el govern provisional
amb gairebé la totalitat dels
membres que van signar el pacte
de Sant Sebastià à govern de
concentració.

President de la República :
Niceto Alcala-Zamora

Ministres: Lluís Nicolau d’Olwer

(Economia), Alejandro Lerroux (Estat),
Miguel Maura (Governació), Manuel
Azaña (Guerra), Indalecio Prieto
(Hisenda), Marcel·lí Domingo
(Ensenyament), Fernando de los Ríos
(Justícia), Francisco Largo Caballero
(Treball)...
Niceto Alcala-Zamora
GOVERN PROVISIONAL (1931)

GOVERN PROVISIONAL

La funció d’aquest govern és la

de convocar unes eleccions a
Corts constituents (el nou
Parlament que ha d'encarregar-se
d’elaborar i tramitar la nova
Constitució).
I posar en marxa les reformes
urgents:
• Agricultura
• Exèrcit
• Educació
President de la República President del govern:
Niceto Alcalá-Zamora Manuel Azaña
GOVERN PROVISIONAL (1931)

Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents (28 de juny de 1931)

Cens: 6.200.000 electors (sufragi universal masculí)
Votants: 4.385.000
Abstenció: 29’8%

ESQUERRA CENTRE DRETA

PSOE 116 Partido Radical 90 Partido Agrario 26
Radicalsocialistes 53 Agrup. Servicio República 16 PNB 14
Accion Republicana 26 Altres centre 26 Lliga 3
ORGA 15 Monàrquics 1
ERC + altres 42 Altres dreta 34
Altres esquerra 8

TOTAL 260 132 78

2.881.056 1.165.692 657.872

14 juliol: obertura de les corts amb majoria republicano-socialista.

GOVERN
PROVISIONAL (1931)
GOVERN PROVISIONAL (1931)
GOVERN PROVISIONAL (1931)

• La redacció d’una nova constitució va

ser la tasca primordial del nou
parlament.
• Aquesta constitució havia de
reconèixer els drets i llibertats dels
ciutadans i definir el nou sistema
polític.
• El dia 9 de desembre de 1931, la
Constitució va ser aprovada.
Bandera i himne de la República

Himne de Riego
La
La Constitució
Constitució de 1931: els grans
de 1931: canviscanvis
els grans (1).

• Caràcter democràtic i progressista: Espanya era una

República democràtica de treballadors de totes les
classes socials.

• Sobirania popular (corts unicamerals i divisió de poders)

i sufragi universal (majoria 23 anys).

• Estat integral (amb autonomia en algunes regions).

(Art. 8-11) Reconeixement dels territoris amb trets
històrics, econòmics i culturals comuns. Possibilitat de
creació d’Estatuts d’Autonomia.

• Drets i llibertats: expressió, reunió, associació,

residència, circulació, inviolabilitat de domicili,
correspondència i dret al divorci.

• S’establia l’educació primària obligatòria i gratuïta.

La Constitució de 1931: els grans canvis

• Laïcitat de l’Estat: Espanya es converteix en un estat laic.

(Art. 26) Restricció del poder de l’església (formació de
sacerdots i assistencial), retirada de suport econòmic.

• Una sola cambra legislativa: el Congrés de Diputats.

• President de la República: Cap d’Estat i personificació de

la nació.

• Un executiu: President del Govern i ministres.

• Poder judicial independent. Tribunal de Garanties

Constitucionals (vetlla pel compliment de la Constitució)
 Forma d’estat República
democràtica i laica

Sobirania Nacional

Divisió de poders Legislatiu, executiu i

judicial

Sufragi Universal (masculí i

femení, +23anys)
Drets i llibertats Educació, igualtat,
drets socials
Organització Estatuts autonomia
territorial

Relació església- Estat laic, fi de

estat privilegis església
PRIMER GOVERN DE LA REPÚBLICA

Un dels primers governs de coalició de la República, amb Alcalá Zamora i Manuel Azaña al davant.
 PARTITS I ORGANITZACIONS OBRERES MÉS DESTACATS
DURANT LA REPÚBLICA
ESQUERRA

Esquerra
Republicans Autonomistes Obrers i sindicats

• AR Acción Republicana (M. Azaña) • ERC Esquerra Republicana • PSOE (I.Prieto)i UGT (F.Largo
• PRS Partido Radical Socialista (M.Domingo) Catalunya (F. Macià, L. Caballero)
• ASR Al Servicio de la República (Ortega i Companys) • CNT (Confederació Nacional del
Gasset) • ORGA Organització Republicana Treball, anarquistes) i FAI
• 1934 IR Izquierda Republicana Gallega Autónoma (S. Casares (Federació anarquista
(AR+PRS+ASR) Quiroga) ibèrica)(F.Montseny,B.Durruti,
F.Ascaso, G. Olivier)
• PCE (Partit comunista espanyol)
(J.Díaz, D. Ibárruri)
• PSUC (Partit socialista unificat de
Catalunya) (juliol 1936)
• POUM Partit Obrer d’Unificació
Marxista (A.Nin, J.Maurín)
PARTITS I ORGANITZACIONS OBRERES MÉS DESTACATS
DURANT LA REPÚBLICA
DRETA

DRETA
Republicans Autonomistes Contraris a la República
• LLC La Lliga
Centredreta Dreta Monarquics Autoritaris
Catalana (F.
Cambó)
• PRR Partit • CEDA • PNB Partit • CT Comunión • JONS Juntas de
Republicà Confederación Nacionalista Tradicionalist Ofensiva Nacional
Radical Española de Basc (J.Aguirre) a (antics Sindicalista (Ledesma
(Lerroux) Derechas carlins) i Redondo)
• BN Bloque • FE Falange Española
• PRP Partido Autónomas Nacional de (J.A. Primo de Rivera)
Republicano (Gil Robles) Calvo Sotelo
Progressista (Antics
(Antigament Renovación
anomenat Española)
,DLR, Dreta
liberal
republicana(Ni
ceto Alcalá-
PARTITS ESPANYOLS DESTACATS
DRETA
• Confederación española de Derechas
Autónomas (CEDA)
• Dirigit per José Maria Gil Robles
• Ideologia conservadora i catòlica

• Bloque Nacional (BN)

• Dirigit per José Calvo Sotelo
• Ideologia monàrquics, autoritaris i antidemocràtics

• Falange Española y de las Jons (Juntas de

Ofensiva Nacional Sindicalista (FE)
• Dirigit per José Antonio Primo de Rivera
• Ideologia feixista, totalitària
PARTITS ESPANYOLS DESTACATS
CENTRE DRETA

• Derecha Liberal Republicana (DLR) després

Anomenat Partit Republicà Progressista (PRP)
• Dirigit per Niceto Alcalà Zamora
• Ideologia republicanisme i liberalisme conservador

• Partit Republicà Radical o Partit Radical (PRR)

• Dirigit per Alejandro Lerroux
• Ideologia republicana, anticatalanista, anticlerical
PARTITS ESPANYOLS
DESTACATS
CENTRE ESQUERRA
• Acción Republicana i després
Izquierda Republicana(IR)
• Dirigit per Manuel Azaña
• Ideologia republicanisme i
progressisme

ESQUERRA
• Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE)
• Dirigit per Largo Caballero,
Julián Besteiro i Indalecio Prieto
• Ideologia republicanisme,
progressisme, federalisme i Julián Besteiro Largo Caballero Indalecio Prieto
socialisme
Partits i sindicats a la Segona República
CATALUNYA DURANT
LA SEGONA REPÚBLICA
PARTITS CATALANS DESTACATS
CONSERVADORS DRETA
• Lliga Regionalista posteriorment Lliga Catalana (LLC)
• Dirigit per Francesc Cambó
• Ideologia catalanista conservadora, monàrquics
• Base social: mitjana i alta burgesia (industrials i propietaris agrícoles)

REPUBLICANS ESQUERRA
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
• Dirigit per Francesc Macià
• Ideologia catalanista independentista i federalista
• Base social: petita burgesia, professionals, obrers, pagesos i menestrals.

• Acció Catalana Republicana (ACR) o Partit Catalanista

Republicà
• Dirigit per Lluís Nicolau d'Olwer
• Ideologia catalanista, republicana i liberal
• Base social: professionals liberals i burgesia
PARTITS CATALANS
CENTRE DRETA
• Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
• Dirigit per Manuel Carrasco i Formiguera
• Ideologia catalanista, conservadora, democràcia cristiana
• Base social: professionals liberals, classes mitjanes i treballadors
qualificats, amb una especial dimensió femenina i juvenil
ESQUERRA
• Unió Socialista de Catalunya
• Dirigit per Rafael Campalans, Joan Comorera, entre d’altres
• Ideologia socialisme, catalanisme, dret autodeterminació
• Base social: obrers

SINDICATS CATALANS
• Unió de Rabassaires
• Dirigit per Francesc Riera i Claramunt
• Ideologia catalanista republicà independentista (vinculat a ERC)
• Base social pagesos

• Institut Agrícola Català de Sant Isidre

• Dirigit per Santiago de Riba i d'Espanya
• Ideologia catalanista
• Base social: propietaris agraris
Francesc Macià i Lluís Companys fent campanya per les eleccions municipals | 12 de abril de 1931
 Fundació d’ERC

Mesa de la Conferència d’Esquerres Catalanes, celebrada al Foment Republicà de Sants, en el marc de la qual es fundà Esquerra
Republicana de Catalunya, amb la participació de Jaume Aiguader. A la mesa, d’esquerra a dreta: (1) Miquel Santaló, (2) Ernest Ventós,
(3) Francesc Macià, (4) Joan Casanovas, (5) Ricard Palacín, (6) Josep Andreu i Abelló i (7) Joan Lluís Pujol i Font. Darrere, dempeus, s’hi
reconeixen: Joan Ventosa i Roig i Antoni Vilalta | 18 de març de 1931.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

ELECCIONS DEL 12 D’ABRIL DE 1931 A CATALUNYA

El març de 1931 es fusionen:

Estat Català
(Francesc Macià) + Partit Republicà Català
(Lluís Companys) + Grup revista l’Opinió
(Joan Lluhí i Vallescà)

Esquerra Republicana de Catalunya

(Tendència independentista republicana catalana)
Francesc Macià va ser el primer president
Francesc Macià, fundador d'Estat Català
Joan Lluhí, membre del grup de "L'Opinió"
Partit Republicà Català (liderat per
Lluís Companys) i el teixit comarcal
MITJANS DE
COMUNICACIÓ
ERC
MITJANS DE
COMUNICACIÓ
ERC
MITJANS DE
COMUNICACIÓ
ERC
MITJANS DE
COMUNICACIÓ
ERC
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

ELECCIONS DEL 12 D’ABRIL DE 1931 A CATALUNYA

Es presenten amb coalició

Esquerra Republicana
de Catalunya + Unió Socialista de
Catalunya

Triomf electoral
ERC + USC
van obtenir 25 regidors
Eleccions municipals 1931
Companys entra a l’ajuntament de Barcelona després d’haver guanyat les eleccions, 1931
Els resultats
electorals del
14 d’abril a
Catalunya.
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

ERC de Macià i Companys guanya

les eleccions del 12 d’abril
• El catalanisme passava a estar
dominat per una formació
progressista i republicana (ERC)
• Base social formada per la petita
burgesia i sectors populars.

Francesc Macià Lluís Companys

GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)
Macià va nomenar:

President del govern Català Governador civil de Bcn Alcalde de Bcn

Francesc Macià Lluís Companys Jaume Aiguader
Aiguader representà a ERC el sector més esquerrà i tingué una tensa relació amb Macià
 GOVERN PROVISIONAL I
BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

• El 14 d’abril de 1931, Lluís Companys va

proclamar la República des del balcó de
l’Ajuntament de Barcelona.
• Unes hores més tard, Francesc Macià, va anar
més enllà del que s’havia acordat en el Pacte de
Sant Sebastià (el dret de Catalunya a
l’autogovern), va proclamar des del Palau de la
Generalitat “la República Catalana com a Estat
integrant de la Federació Ibèrica” i es va fer
càrrec de les funcions de govern de Catalunya,
el 14 d’abril del 1931.
Francesc Macià i Llussà,
president de la Generalitat de
Catalunya del 1931-33.
Vídeo 1. Francesc Macià proclama la República catalana, 3 min
El ciutadà Macià i la jove República
Un documental de Montserrat Besses que repassa els esdeveniments polítics i socials
d'aquell període i recorda com va néixer l'Estatut d'Autonomia del 1932

Vídeo 2. Documental TV3

14 d'abril, Macià contra Companys
Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió a la IV edició.

Una ficció televisiva, camuflada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932, però
amb els mètodes, l'estil i els mitjans actuals. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels
episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera
tafanera ens ajuda a reviure el que va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de
vigència de la República Catalana.

14 d'abril, Macià contra Companys

Vídeo 3. Macià Contra Companys documental
Text de la primera
proclamació feta per
Francesc Macià.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Restabliment de la Generalitat i l’Estatut de Núria

• Les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la
República Catalana i el reconeixement d’un govern autonòmic, la Generalitat
de Catalunya.
• La Generalitat provisional governaria el principat des de l’abril de 1931 fins el
setembre de 1932, data en què les Corts Espanyoles van aprovar l’Estatut
d’Autonomia i es van poder celebrar les primeres eleccions al Parlament de
Catalunya.
• La Generalitat assumia les competències de les quatre diputacions amb Macià
com a president fins a l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia.
• Elaboració del projecte de l’Estatut a Núria, fet per una comissió d’experts,
lliurat el 20 de juny de 1931 a la Generalitat, es va aprovar a les Corts Espanyoles
el 9 de setembre del 1932.
• Definia Catalunya com un estat autònom dins de la República Espanyola.
• Un plebiscit popular celebrat el 2 d’agost va aprovar l’Estatut amb el 99% dels
vots.
S'enllesteix a Núria un avantprojecte d’Estatut, que és
referendat favorablement per tots els ajuntaments catalans

Ponència redactora de l'Estatut de Núria: Josep M. Millàs Raurell (secretari), Jaume Carner (president), Pere
Coromines, personatge no identificat, Martí Esteve, Antoni Xirau i Rafael Campalans (Núria, juny 1931).
Foto: Fundació Pere Coromines
Referèndum per l’aprovació de
l’Estatut de Núria, 1931
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

L’Estatut de Núria
El nou text estatutari va ser aprovat en
referèndum el 2 d'agost.
Competències exclusives Generalitat:
• Ensenyament
• Cultura
• Policia i ordre públic
• Sanitat
• Obres públiques
• Agricultura
• Dret civil
Plebiscit popular
• Ordenació territorial el 2 d’agost de 1931
• Règim municipal Participació:75% del cens
• Tribunals de justícia Resultat: 99% de vots a
• Disposava dels impostos directes favor de l’Estatut
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Discussió de l’Estatut de Núria a les Corts espanyoles

El 18 d’agost de 1931 Macià va presentar l’Estatut a les Corts per
començar la tramitació parlamentària.

Va ser molt difícil perquè:

La Constitució del 1931
Definia Espanya com un estat integral amb una única
sobirania espanyola i la possibilitat de constituir territoris
autònoms no estats federals.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)
Discussió de l’Estatut de Núria a les Corts espanyoles

Estatut de Núria
3 posicions

Govern central Parlamentaris catalans Dretes

Autonomia moderada Autonomia àmplia Perill unitat d’Espanya

Manuel Azaña a favor autonomia.

El 9 de setembre de 1932 es va aprovar l’Estatut a les Corts
La polèmica de l’Estatut de Núria
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)
L’Estatut de 1932
L’Estatut de Núria era bastant diferent del que es va aprovar a les
Corts Espanyoles:
• Conservava el Parlament i la Generalitat
• Catalunya era una regió autònoma dins de l’Estat Espanyol
• Català i castellà, llengües oficials
• Competències plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, ordre públic i
justícia
• Competències compartides amb l’estat (educació, sanitat, obres públiques..)
• El sistema de finançament depenia del govern central, se li atorgava una part dels
impostos directes i un percentatge que decidia l’Estat dels impostos no cedits.
• Conflictes Generalitat-Estat s’havien de resoldre al Tribunal de Garanties
Constitucionals
• La possibilitat de reformar o suspendre l’Estatut quedava sotmesa a les Corts.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

LA GENERALITAT
REPUBLICANA
• Generalitat provisional: va governar des
de l’abril de 1931 fins al setembre de
1932.
• Aprovació de l’Estatut d’autonomia i
convocatòria a eleccions al Parlament de
Catalunya, el novembre de 1932.
• El període de govern autonòmic de la
Generalitat: va durar des del novembre
de 1932 fins a l’octubre del 1934, quan
l’Estatut i la Generalitat van ser suspesos
pel nou govern de centredreta.
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya
(novembre de 1932)

Victòria ERC
Primeres
eleccions al
Parlament de
Catalunya
(novembre de 1932)
LES PRINCIPALS REFORMES
DEL GOVERN
REPUBLICANOSOCIALISTA
(1931-1933)
Cartell de la República, fet
per Juana Francisca Rubio.
(1911-2008)
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
Procés reformista

Reforma Objectiu Oposició

Agrària Redistribució de la propietat i millora de la Terratinents i grans
situació de la pagesia. Voluntat de crear propietaris agrícoles
una classe mitjana rural
Religiosa Secularització de l’Estat i de la vida social. Jerarquia eclesiàstica i
Disminució de la influència de les ordres sectors socials catòlics
religioses
Territorial Descentralització política i administrativa. Forces polítiques de dretes i
Dret a l’autonomia de nacionalitats i centredretes
regions
Militar Exèrcit professional i sotmès al poder civil Jerarquia militar
per a impedir la intromissió política
Educativa Millora del nivell educatiu. Ensenyament Església i sectors socials
obligatori, públic, laic i coeducació catòlics

Laboral Millora de les condicions salarials i de la Forces polítiques de dreta i

feina a les indústries i al camp organitzacions patronals
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Problemes
• Oposició a les reformes dels grups socials conservadors.
• Conjuntura econòmica desfavorable.
• Oposició militar de l’exèrcit. Cop militar de Sanjurjo, 1932.
• Radicalització d’organitzacions obreres i pageses.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reformes agràries
• Nova Llei de Reforma agrària del 1932
• Estava enfocada a crear una classe mitjana rural que fossin
propietaris de les seves explotacions
• La llei permet: La llei era aplicada per l’Institut de la Reforma
Agrària encarregat d’expropiar terres
Expropiar sense indemnització:
Rebuig dels grans
• Les terres d’una part de la noblesa
propietaris a la
Expropiar amb indemnització:
República
• Conreades de manera deficient
• Arrendades sistemàticament
• Les que podien ser regades i no ho eren

Les dificultats legals i pressupostàries van convertir la reforma en una decepció

Llei de bases per a la reforma agrària 1932

Base 3: Instituto de Reforma Agraria

INSTITUTO DE REFORMA AGRARIA: Dotación y facultades. Exenciones.
La ejecución de esta Ley quedará encomendada al Instituto de
Reforma Agraria, como órgano encargado de transformar la
Constitución rural española. El Instituto gozará de
personalidad jurídica y de autonomía económica para el
cumplimiento de sus fines. Estará regido por un Consejo
compuesto de técnicos agrícolas, juristas, representantes del
Crédito Agrícola oficial, propietarios, arrendatarios y obreros
de la tierra.
Llei de bases per a la reforma agrària 1932

Base 23: Enseñanza, crédito

ENSEÑANZA AGRÍCOLA, CRÉDITO AGRÍCOLA Y ACCIÓN SOCIAL AGRARIA,
POR MEDIO DEL INSTITUTO DE REFORMA AGRARIA Y BANCO NACIONAL
DE CRÉDITO AGRÍCOLA
El Instituto de Reforma Agraria cuidará de una manera especial de establecer la
enseñanza técnico-agrícola, creando al efecto Escuelas profesionales, Laboratorios,
Granjas experimentales, organizando cursos y misiones demostrativas y cuanto
tienda a difundir los conocimientos necesarios entre los cultivadores para el mejor
aprovechamiento del suelo y las prácticas de la cooperación, teniendo en cuenta
las características agro-económicas de las distintas comarcas, sus peculiaridades
climatológicas, hidrográficas, etcétera, y su acceso a los mercados consumidores.
Portada de la
revista satírica la
Traca, 1932.
Constitució laica.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reformes a l’Església
Les polítiques laïcistes
• Limitar la influència de l’església i secularitzar la
van provocar polèmica
societat.
• No confessionalitat de l’Estat, Estat laic.
Espanya tradició catòlica
• Llibertat de culte
• Supressió del pressupost de culte i clero Rebuig de les classes
conservadores
• Es va permetre el divorci i el matrimoni civil
• Secularització dels cementiris i les aules
• Llei de Congregacions del maig del 1933, limita la possessió de béns
dels ordres religiosos i la possibilitat de dissoldre’ls en cas de perill per a
l’Estat.
Ley de Confesiones y Congregaciones religiosas, 1933

TITULO III
Del régimen de bienes de las Confesiones religiosas.
Artículo 11. Pertenecen a la propiedad pública nacional los templos de
toda clase y sus edificios anexos. Los palacios episcopales y casas
rectorales, con sus huertas anexas o no; seminarios, monasterios y demás
edificaciones destinadas al servicio del culto católico o de sus ministros. La
misma condición tendrán los muebles, ornamentos, imágenes, cuadros,
vasos, joyas, telas y demás objetos de esta clase instalados en aquéllos y
destinados expresa y permanentemente al culto católico, a su esplendor o
a las necesidades relacionadas directamente con él.
Ley de Confesiones y Congregaciones
religiosas, 1933
TITULO II
De la consideración jurídica de las Confesiones religiosas.

Artículo 10. El Estado, las Regiones, las Provincias y los

Municipios no podrán mantener, favorecer ni auxiliar
económicamente a las iglesias, Asociaciones e Instituciones
religiosas, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 28 de la
Constitución.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reforma militar
• Pretenien posar fi a l’intervencionisme militar
en la vida política i modernitzar l’estructura i
l’organització de l’exèrcit.
• Llei de retir de l’oficialitat, 1931. Oferia als
oficials en actiu la possibilitat de retirar-se amb Va provocar el rebuig
òptimes condicions.
de la República al
• Es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa sector militar
• Es van suprimir alguns rangs
• Es va reduir el nombre d’oficials Cop d’Estat del
• Es van fer desaparèixer els Tribunals d’Honor i General Sanjurgo
el Consell Suprem de Justícia Militar i la premsa el 10 d’agost del 1932
destinada a l’exèrcit.
• Es va crear la Guàrdia d’Assalt, força d’ordre Va fracassar
públic fidel a la República.
Azaña amb els militars
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reforma territorial:
descentralització de l’estat
• Permetre a les nacionalitats històriques
accedir a l’autonomia i fer-ho dins al marc
Constitucional.
• Catalunya va ser la primera regió que va
començar aquest procés, amb la creació de la
Generalitat de Catalunya i l’aprovació de
l’Estatut d’Autonomia 1932.
• Al País Basc nacionalistes del PNB i carlins van
redactar un projecte d’Estatut (Estatut
d’Estella), però no va ser aprovat fins a
l’octubre de 1936, començada la Guerra Civil.
• A Galícia mai es va arribar a aprovar el
projecte d’Estatut a causa de l’esclat de la
Guerra Civil.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reforma de l’ensenyament i la cultura

• Pla de construcció de milers d’escoles.
• Escola única, laica, obligatòria i gratuïta.
• Supressió de la separació dels alumnes per raó de sexes.
• Creació de 3200 places de mestres per any.
• Guerra escolar: va ser la reacció dels sectors conservadors a la
no-obligatorietat de l’ensenyament de la religió catòlica a les
escoles i el caràcter laic de la reforma educativa.
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

• Creació de les Missions Pedagògiques pels pobles i

la creació de biblioteques i pinacoteques
ambulants, xerrades, teatre, dansa...
• Cases de la Cultura amb biblioteques estables,
colònies, instituts obreres
Missions pedagògiques, 1934
La Barraca, teatre universitari dirigit per Federico Garcia Lorca

Representación del auto sacramental «La vida es sueño», de Calderón de la

Barca, por la compañía La Barraca, con decorados de Benjamín Palencia en
la Universidad Central de Madrid. 1932. Fundación Federico García Lorca.
Representació teatral de les missions pedagògiques, 1934
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Reformes laborals i agràries

• Nova legislació sociolaboral ideada per Largo Caballero.
• Llei de Termes Municipals
• Llei de jurats mixtos
• Llei de Treball forçós
• Entre d’altres...
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Legislació laboral
• Millores de les condicions laborals
del obreres.
• Ampliació de les assegurances
socials en la matèria de jubilació,
maternitat i accidents laborals.
• Vacances remunerades.
• Dret a participar en les vagues.
Ley de contratos, novembre1931
Artículo 90. No terminará el contrato de trabajo por
cesión, traspaso o venta de la industria, a no ser que
en aquél se hubiera pactado expresamente lo
contrario.
(…)
3. Por ausencia de la obrera fundada en el descanso
que, con motivo del alumbramiento, señale la
legislación vigente.
Artículo 91. Las huelgas o los “lockouts” en general
no rescindirán el contrato de trabajo
 La Sanjurjada

Intent de cop d’Estat fracassat per part de l’exèrcit espanyol en

contra de la II República, el 10 d’agost de 1932.
Judici a Sanjurjo i altres oficials, 1932.
El ban militar del 10 d'agost de
1932 del general Sanjurjo deia:

“Queda declarado el estado de guerra en toda la región andaluza, con las

consecuencias que dicho estado lleva consigo. Como Capitán General de
Andalucía, asumo el mando concentrado en mi autoridad de todos los
poderes. Así como Dios me permitió llevar al Ejercito español a la Victoria
en los campos africanos, ahorrando el derramamiento de sangre moza,
confío en que también hoy me será permitido, con mi actitud, llevar la
tranquilidad a muchos hogares humildes, y la paz a todos los Espíritus.”
Sanjurjo a la presó del Dueso a Cantabria.
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Crisi de la coalició d’esquerres

Problemes polítics:
• Oposició a les reformes: la dreta, les organitzacions patronals,
l’Església i l’Exèrcit.
• Esquerra obrera (anarquistes i comunistes): les reformes
semblaven insuficients.
• Republicans de centre i moderats: no els agradava la reforma
religiosa.
• Oposició de l’exèrcit: cop militar de Sanjurjo, 1932.
 GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Crisi de la coalició d’esquerres

Problemes econòmics:
• Atur agrícola, repartiment desigual de la terra, escassa competitivitat,
dèficit de la balança comercial.
• Desconfiança dels empresaris industrials i dels grans propietaris
agrícoles que van fer reduir la inversió privada.
• Crisi econòmica del 1929
• Increment de l’atur: fi de les obres del període dictatorial
• Conflictivitat social: vagues, motins..El 1933 gran conflictivitat CNT i
UGT.
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Crisi de la coalició
d’esquerres
Deteriorament del govern
• Increment de la violència política i topades
amb la força pública (policies) que van
erosionar el govern.
• Desgast de la coalició que donava suport al
Govern.
• Escàndol de Casas Viejas
• Mals resultats a les eleccions municipals de
l’abril
• Alcalà-Zamora retira la confiança al Govern i
encarrega formar govern a Lerroux, amb la
finalitat de convocar eleccions generals el 19
de novembre de 1933.
Atur i vagues
 Escàndol de Casas Viejas, 1933

Revolta protagonitzada pels anarquistes de la CNT, van fer la revolució i van prendre la caserna de la
Guàrdia Civil, en la qual van ferir de mort a un sergent. Els fets van ser durament castigats, hi van haver
afusellats i van morir dures persones cremades.
Vídeo
GOVERN PROVISIONAL I BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

OBRA DE GOVERN DE LA
GENERALITAT REPUBLICANA
LA GENERALITAT REPUBLICANA: Econòmicament
• Es van crear els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions
Econòmiques i les Caixes de Dipòsit.
LA GENERALITAT REPUBLICANA: En l’agricultura
• Foment de la creació de cooperatives i de centres
d’experimentació agrària
• (rabassaires) reducció del 50% de les rendes dels rabassaires,
elaboració de la Llei de Contractes de Conreu (1934).
LA GENERALITAT REPUBLICANA: Política social
• Llei de Bases (1934) va permetre organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social,
millores en la xarxa hospitalària, atenció psiquiàtrica, campanyes de prevenció,
vacunació i higiene pública.
• També es van crear organismes de suport social, com l’Institut Contra l’Atur Forçós i el
Consell de Treball.
LA GENERALITAT REPUBLICANA: Ensenyament
• Creació d’escoles primàries i centres d’ensenyament secundari i
professional, es van millorar les condicions laborals dels mestres.
• Autonomia a l’UB i es van crear noves biblioteques, arxius i museus.
Palau del Governador al parc de la Ciutadella, antiga seu de
l'Institut Escola i actual seu de l'Institut Verdaguer
Fulletó Institut-Escola, 1932
Aules d’ensenyament primari
creades per la Generalitat
LA GENERALITAT REPUBLICANA: Cultura
• Es va normativitzar i normalitzar la llengua catalana, i es va implantar el
bilingüisme a les escoles.
• impuls d’activitats literàries i artístiques.
• Ús del català com a eina de comunicació social, 27 diaris el feien servir.
Diccionari de la llengua catalana, de
Pompeu Fabra, 1932.
Macià escollit president de la Generalitat, desembre de 1932
 LA DONA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

• La constitució de 1931 establia

igualtat entre sexes
• Dret a vot, a les eleccions del
1933 van votar per primera
vegada les dones.
• Drets socials i polítics,
matrimoni civil, divorci,
igualtat d’accés als llocs
oficials, accés a l’educació...

Secció femenina ERC

Nativitat Yarza, primera dona alcaldessa rebuda a la Generalitat per Lluís Companys, 1934
LA DONA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Igualtat
• Llei sobre la igualtat jurídica de la dona i dels cònjuges.
• Creació del Patronat Català de Protecció de la Dona.
• Decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs.
• Equiparació del treball de la dona al de l’home.
• Majoria d'edat als 21 anys (18 en el cas dels casats).
Clara
Campoamor
1888-1972

Fou una advocada,

escriptora, i política
(diputada de les Corts)
espanyola defensora
dels drets de la dona.
Victoria Kent

Directora General de presons.

Primera dona advocada a exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervenir
davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina.
Margarita
Nelken

Va ser una escriptora i política

espanyola defensora dels drets de
les dones.
Dolors
Montserdà

Escriptora catalana,
fou una impulsora
d’obres de caràcter
social i feminista, va
fomentar l’educació
de les dones.
Francesca
Bonnemaison

Pedagoga catalana i
defensora de la educació
femenina popular
catalana. Va ser mecenes i
creadora de la Biblioteca
Popular de la Dona.
BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)
Resultats:
Van guanyar les dretes però es van haver d’unir: CEDA (Confederació Espanyola de
dretes autònomes) de Gil Robles i PRR (Partit Republicà Radical) de Lerroux i algun
petit partit de centre. (Republicans de dretes)
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

• Les eleccions del novembre de 1933

les van guanyar els partits de dretes, i
la CEDA es va convertir en la força
majoritària.
• Primeres en què hi van poder votar les
dones.
• Causes del triomf de la dreta:
• Les forces de l’esquerra es van
presentar dividides
• Campanya abstencionista dels
anarquistes
• Malestar per la legislació anticlerical
Bandera CEDA • Crisi econòmica
• Desgast del govern reformista
Vídeo introducció
BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

Primeres eleccions en les quals les dones van poder votar.

 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

Govern de centredreta:
• Van començar a capgirar la política reformista del
govern anterior.
• Van frenar la reforma agrària (devolució de terres
a la noblesa, anul·lar la cessió de terres mal
conreades, llibertat de contractació que provoca
baixos sous als jornalers)
• Frenar la reforma religiosa aprovant un
pressupost de culte i clero.
• El govern, va aprovar una amnistia per a tots els
militars que s’havien revoltat amb Sanjurjo el
1932. (Sanjurjo s’instal·la a Portugal)
• Reducció del pressupost d’educació.
• Destitució dels ajuntaments que eren en mans
dels republicans d’esquerres.
• Enfrontament amb la Generalitat per la qüestió
Cartell gegant de Gil Robles (CEDA) a la Puerta del Sol de Madrid.
agrària arran de la Llei de Contractes de Conreu.
BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

President de la República President del govern

Alcalà Zamora Alejandro Lerroux
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

Conseqüències del govern de

centredreta:
• L’obstrucció de les reformes
anteriors va comportar la
radicalització del PSOE i de la
UGT, afavorida per Largo
Caballero.
• El juny de 1934 vaga general
pagesa per defensar les
conquestes legals i millores
laborals aconseguides.
• Aquesta vaga va ser reprimida
i la CEDA va reclamar
contundència en ordre públic.
• Gil-Robles, líder de CEDA, va
exigir l’entrada al govern,
Lerroux li va atorgar tres
carteres ministerials a la CEDA
per continuar tenint el seu
Revolta asturiana del 1934 suport al govern.
Moviment insurreccional entre el 5 i el 18 d’octubre de 1934
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

Conseqüències del govern de

centredreta:
• L'endemà de formar-se el nou
govern (CEDA+PRR), per iniciativa
de la UGT hi va haver vagues i
manifestacions, però la revolució
d’octubre de 1934 va fracassar.
• A Astúries l’actuació
d’organitzacions i partits obreres
va permetre controlar tota la
regió.
• La insurrecció va ser sufocada per
Franco i Goded amb una repressió
implacable: 1100 miners morts,
2000 ferits i 300 morts de forces
de seguretat.
Revolta asturiana del 1934
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

FETS D’OCTUBRE DEL 1934 A

CATALUNYA
• A Catalunya el govern de la Generalitat continuava
en mans dels republicans d’esquerra i les
diferències amb el nou govern central van
començar arran del conflicte rabassaire.
• L’Abril de 1934 el Parlament de Catalunya va
aprovar la llei de Contractes de Conreu, el Tribunal
Constitucional va anul·lar la llei.
• L’entrada de la CEDA al govern es va veure com
una amenaça a la República i a l’autonomia
catalana, perquè perillaven les competències de la
Generalitat i els recursos econòmics.
• Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de
la República Federal Espanyola el 6 d’octubre i va
cridar a la vaga general. La crida no va tenir gaire
ressò.
• El govern va proclamar l’estat de guerra a Soldats a la plaça de Sant Jaume amb un dels canons que
Catalunya i el general Domènec Batet va sufocar la
insurrecció i va detenir el govern català i Azaña van disparar contra la Generalitat Fons Brangulí
mateix. La repressió va ser política i institucional, i
d’escarment social.
Llei de contractes de conreu, 1934
• Garantia als rabassaires accedir a la propietat de les terres que
treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’unes
quantitats que el govern havia taxat.
• Oposició de la llei: propietaris agrícoles, la Lliga i les dretes del
govern espanyol.
• A favor: el govern català d’esquerres i pagesos (rabassaires)
• Els propietaris agrícoles i la Lliga, organitzats en l’Institut
Agrícola Català de Sant Isidre, van aliar-se amb la dreta
espanyola per aturar la llei.
• El Tribunal Constitucional va anul·lar la llei i això va produir un
greu conflicte.
• La llei va oposar propietaris i pagesos i també els partits
d’esquerra i de dreta, hi va haver un fort enfrontament entre el
govern català i espanyol.
Manifestació dels rabassaires després de la revocació de la Llei de Contractes de Conreu,
juny de 1934.
Proclama del
president
Companys,
6 d’octubre
de 1934
Plaça Sant Jaume després de la proclamació de la República.
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

CONSEQÜÈNCIES FETS D’OCTUBRE

DEL 1934 A CATALUNYA
• El govern central va dissoldre
l’autonomia i l’Estatut
• El govern de la Generalitat va ser
detingut, empresonat i condemnat.
• Es van detenir pagesos, obrers,
autoritats i funcionaris.
• Es van clausurar entitats cíviques i El govern de la Generalitat empresonat.
públiques (Universitat)
• Els pagesos que s’havien beneficiat
de la llei de contractes de conreu,
van ser desnonats.
Plaça Sant Jaume, 7 d’octubre de 1934
Presos al vaxiell Ciudad de Cadiz, 12 d’octubre de 1934
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

Crisi del bienni conservador:

• Primavera de 1935 es va formar un nou govern que Lerroux va presidir
amb cinc membres de la CEDA, Gil Robles ministre de Guerra i Franco,
cap de l’Estat Major.
• La CEDA va començar la contrarevolució i va presentar l’avantprojecte
per a modificar la Constitució:
• per restringir les autonomies
• abolir el divorci
• negació de poder d’expropiar les terres
• La proposta de Constitució no es va arribar aprovar perquè la crisi del
govern es va fer irreversible
• divisions dels partits que donaven suport al govern
• escàndols de corrupció
• Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 16 de
febrer del 1936.
 BIENNI CONSERVADOR
(1934-1935)

La fi del bienni conservador:

• Política repressiva contra les revolucions d’Astúries
i Catalunya.
• Els problemes econòmics del país.
• La defensa dels interessos dels grups dominants.
• El malestar social va fer que les esquerres s’unissin
de cara els comicis del 1936.
FRONT POPULAR
(1936)
Cartells de propaganda
electoral, 1936
Cartells de propaganda
electoral, 1936
Cartells de propaganda
electoral, 1936
Eleccions 1936.
Eleccions per al 16 de febrer del 1936
Eleccions per al 16 de febrer del 1936
Eleccions febrer de 1936
FRONT POPULAR
(1936)

President de la República: Cap del govern:

Manuel Azaña Casares Quiroga
FRONT POPULAR
(1936)

Eleccions de febrer de 1936:

• Les forces progressistes es van presentar unides en
el Front Popular, format per:
• Izquierda Republicana
• Unión Republicana
• PSOE
• PCE
• Partido Sindicalista
• POUM
• UGT
• CNT, no va participar
FRONT POPULAR
(1936)

Eleccions de febrer de 1936:

• Les forces de la dreta es van agrupar en l’anomenat
Bloc Nacional, format per:
• CEDA
• Republicans de dretes
• Monàrquics
• Tradicionalistes

No van aconseguir una candidatura unitària a tot

Espanya.
FRONT POPULAR
(1936)

Eleccions de febrer de 1936 a Catalunya:

• Les forces progressistes a Catalunya es van
presentar unides en el Front d’Esquerres
encapçalat per ERC.
• Els partits dretans van participar amb la formació
del Front Català d’Ordre, coalició electoral
organitzada per la Lliga.
Front Popular: 48% dels vots
Bloc Nacional (Dreta): 46% dels vots
Centre: 5,4% dels vots
FRONT POPULAR
(1936)

Govern del Front Popular:

• Es va decretar amnistia per a tots els presos polítics
• Continuació de la reforma agrària.
• Readmissió dels obrers acomiadats pels conflictes del 1934
• El Govern de la Generalitat va tornar al poder i es va
restablir l’Estatut d’Autonomia
• Va tornar entrar en vigor la Llei de Contractes de Conreu
• País Basc i Galícia van començar les negociacions per
aprovar els respectius estatus d’autonomia
El President Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble | 1 de març de 1936
FRONT POPULAR
(1936)

Les forces de dretes:

• L’extrema dreta, especialment la Falange, va reaccionar
violentament davant el triomf de les forces d’esquerra.
• Es van produir nombrosos actes violents de diferent signe a
causa dels enfrontaments entre extremistes de dreta i
esquerra.
• Els propietaris de terres es van oposar a les mesures de
govern.
• L’Església va començar a fer campanyes contra la República.
• Enfrontaments al camp entre propietaris i jornalers.
FRONT POPULAR
(1936)

Cop d’estat 17 de juliol de 1936 :

• Clima de violència social, vagues, enfrontaments, accions
violentes.
• Des de feina mesos, oficials de l’exèrcit, planejaven un
aixecament armat liderat per Sanjurjo, i organitzat des de
Pamplona pel General Mola.
• Objectiu: restaurar ordre i autoritat, i defensar la unitat
d’Espanya i de la religió catòlica.
• L’assassinat de José Calvo Sotelo (líder monàrquic) com a
venjança per l’assassinat del tinent Castillo (socialista) va
accelerar la insurrecció militar.
• Insurrecció militar, el dia 17 de juliol de 1936 des del Marroc que
va donar lloc a una guerra civil.
Assassinat del socialista de la guàrdia d’assalt José
del Castillo, comès per falangistes
Assassinat del líder de la dreta monàrquica José
Calvo Sotelo, per un grup de policies uniformats.
Cop d’estat del 17 de juliol de 1936

Vídeo
Cop d’estat del 17 de juliol de 1936

Vídeo
Agustí Centelles
Fotògraf.
el Grau de València, 21 de maig de 1909 — Barcelona, 1 de setembre de 1985
Fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.[2][3]
És considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa; les
seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil,
tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front
d'Aragó o l'estada als camps de refugiats republicans a Catalunya
Nord i Occitània.
Un posat: Mossos d'Esquadra
apostats al Palau de la
Generalitat el 19 de juliol.
Una barricada simulada: guàrdies d'assalt posant sobre cavalls morts.
Una barricada, després dels fets: civils posant amb un revòlver, fusells de caça i un
màuser arrabassat als sublevats.