HISTÒRIA

2n BAT
 TEMES SELECTIVITAT

Tema 1. La Restauració: evolució política, social,

econòmica i demogràfica (1875-1931).
Tema 2. El catalanisme polític: precedents,
aparició i evolució (1833-1931).
Tema 3. La Segona República (1931-1936).
Tema 4. La Guerra Civil (1936-1939).
Tema 5. El franquisme (1939-1975).
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986).
 El franquisme:
l’etapa del creixement econòmic
1959-1975
El franquisme I : la postguerra
1939-1959

Franquisme I (1939-1959) Franquisme II (1959-1975)

Etapa de consolidació de la dictadura. Començament d’un període de

• Intenta establir un estat totalitari
inspirat en el feixisme
• Vol aconseguir l’autarquia
econòmica
desenvolupament econòmic.
• Creixement econòmic intens
• Continuen els principis
antidemocràtics del règim

Francisco Franco Bahamonde

Cap d’Estat: 1 d’abril del 1939 – 20 de novembre del 1975
President del Govern: 5 febrer del 1939 – 9 juny del 1973
Vídeo introducció
 Presidents del govern franquista
(1939-1975)

Cap d’Estat 1 d’abril del 1939 Francisco Franco Bahamonde FET y JONS
Francisco 9 de juny del 1973 Luís Carrero Blanco FET y JONS
Franco
Bahamonde 20 desembre 1973 Torcuato Fernández-Miranda FET y JONS
1 d’abril 1939 - 20 31 desembre 1973 Carlos Arias Navarro FET y JONS
novembre 1975 1 de juliol 1976

Francisco Franco Luís Carrero Blanco Torcuato Fernández-Miranda Carlos Arias Navarro
 Vocabulari
Tecnòcrata: Funcionari que exerceix un càrrec públic en virtut de la seva preparació tècnica i situa
l'eficàcia per sobre d'altres factors polítics, econòmics, socials o ideològics.
Inflació: Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis i que implica una reducció del
poder adquisitiu del diner.
OCDE: L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és una organització internacional
formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat.
FMI: El Fons Monetari Internacional (FMI) és l’organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer
global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera
quan es requereixi.
Tipus d’interès: preu que hem de pagar per a utilitzar una quantitat de diners durant un període de temps
determinat.( per exemple quan demanem un préstec o crèdit)
Divisa: moneda estrangera en mans dels particulars o de l'estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme
(xecs, lletres, etc.) liquidables en moneda d'un altre estat.
Emigrant: persona que deixa el propi país per anar a viure a un altre.
Immigrant: persona que arribar en un país, per establir-s'hi, la persona que era establerta en un altre.
Rebel·lió : es considera que és el delicte comès pels qui s’alcen en armes contra un govern constituït
Estat d’excepció: se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans i el control de l'ordre intern passa a
ser controlat per les Forces Armades.
Consell de guerra: és un procediment judicial militar de caràcter sumari (procediment en el qual s'acumulen en un sol
acte totes les parts: s’aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s’executa la sentència) en el qual s’aclareix
de forma ràpida la comissió d'un delicte que no permet esperar a la justícia militar ordinària.
EL FRANQUISME
1959-1975

• Govern franquista: els tecnòcrates i els reformistes,

reformes institucionals i la crisi del règim
• Economia: Pla d’Estabilització i Pla de Desenvolupament
• Creixement econòmic
• La societat
• L’oposició
EL FRANQUISME
1959-1975
EL FRANQUISME
1959-1975

• La societat va experimentar
transformacions profundes mentre
el règim franquista es va mantenir
com una dictadura.
• Vincular-se a l’economia europea,
va obrir camí cap a un creixement
econòmic.
• Tot i la millora econòmica, la falta
de llibertats democràtiques i les
condicions socials van fer sorgir
moviments opositors al règim que
van dur al franquisme a una crisi.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

L’ascensió política de l’almirall Carrero Blanco va significar

l’entrada al govern dels tecnòcrates i la marginació de les
famílies tradicionals del règim (falangistes, militars i catòlics de
ACNP).
• Immobilistes o búnquer: Segons el seu programa la
• Eren els tecnòcrates de l’Opus Dei. prosperitat econòmica
enfortiria la pau social i
• Partidaris de mantenir les senyes del franquisme.
supliria la manca de
• Volien eradicar les restes falangistes i propiciar la restauració
monàrquica, però sense una veritable democratització d’Espanya.
llibertats i de participació
política de la societat
• Representants: Carrero Blanco, Laureà López Rodó i José A. Girón.
espanyola.
• Els reformistes o aperturistes:
• Falangistes creien que amb l’obertura aconseguirien posar més
ministres falangistes al govern.
• Partidaris de les reformes polítiques que conduissin a una democràcia
limitada, crear associacions dins el Movimiento per dotar-lo de
participació.
• Representants: Manuel Fraga, José Solís, Muñoz Grandes i
Fernando Castiella.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

• Una liberalització econòmica per tal de modernitzar el país.

• Mantenien els principis autoritaris i ultracatòlics del règim.
Els tecnòcrates • A mitjà termini volien aconseguir una monarquia autoritària,
Proposaven: en la figura de Joan Carles de Borbó, que permetés la
perpetuació del franquisme després de la mort de Franco.
Franco, a finals dels anys seixanta, envoltat d’un grup dels anomenats tecnòcrates.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

El govern format per Franco l’any 1957 va suposar la transició cap a la

segona etapa del franquisme, dominada pels TECNÒCRATES.

• Nova generació de polítics.

• Alguns vinculats a l’Opus Dei.
• Relacionats amb elits econòmiques.
• Perfil més tècnic (advocats, economistes…).

Objectiu

Creixement econòmic per assegurar continuïtat del règim i aconseguir

sortir de la crisi social i econòmica derivada de l’autarquia.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
Els REFORMISTES van mirar de dur a terme reformes que permetessin al règim
d’evolucionar políticament.
• Encapçalats pel ministre d’Afers Estrangers Fernando Castiella
• Les seves figures més notables foren:
• Manuel Fraga Iribarne (ministre d’Informació i Turisme)
• José Solís Ruiz (ministre-secretari general del Movimiento i responsable del sindicat
vertical).
• Van introduir un nou estil de govern, viatjant constantment per Espanya i per l’estranger i
obrint-se a la premsa.

Manuel Fraga Iribarne (ministres d’Informació i Turisme, ambaixador a Anglaterra...)

EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Causes del canvi d’orientació:

1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950 a

causa de l’autarquia.
2. Al 1957 l’economia espanyola estava a punt del col·lapse.
3. Pressió dels organismes internacionals a canvi de l’ajuda
rebuda de l’OCDE i FMI, va comportar l’acceptació d’una sèrie
de canvis i la liquidació de la política dirigista i autàrquica.
4. Augment de les protestes socials (obreres i d’universitaris).
5. Europa vivia una ETAPA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA
després de la Segona Guerra Mundial i Espanya hi volia
participar.
 EL FRANQUISME Volien un canvi de
El govern model econòmic
1959-1975

Segons l’historiador Tuñón de Lara, «a

mitjan 1959, Espanya estava
pràcticament en situació de suspensió
de pagaments internacional, amb
amenaces tan greus com la de tallar-li
en un termini breu els
subministraments de petroli».

En aquestes circumstàncies tan difícils,

els tecnòcrates de l’Opus Dei van
aconseguir de convèncer Carrero
Blanco i Franco de la necessitat de
substituir la política intervencionista i
autàrquica dels darrers vint anys per
POLÍTICA ECONÒMICA LIBERALITZACIÓ una altra de caire liberal.
INTERVENCIONISTA ECONÒMICA
Reformistes/ Tecnòcrates/
Oberturistes Immobilistes

Luís Carrero Blanco

Manuel Fraga

López Bravo
José Solís Ruiz
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Reformes institucionals i legislatives del franquisme

1. Creació del TOP, Tribunal de Orden Público (TOP)(1963)
2. Llei de premsa i impremta (1966).
3. Llei orgànica de l’Estat, 1967
4. Llei de llibertat religiosa (1967).
5. Llei de representació familiar (1967)
6. Llei de Bases de la seguretat social (1967)
7. Llei de successió (1969).
8. Llei general d’educació (1970)
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

1. Al 1963: es crea el Tribunal de Orden Público format per jutges civils, s’encarregava
de jutjar els processos de caire polític. (El 1963 encara fou condemnat a mort Julián
Grimau, dirigent comunista durant la Guerra Civil, la qual cosa causà molt de
descontentament i oposició a tot Europa).
La condemna a mort, el 1963, de Julián Grimau (comunista), va provocar nombroses
protestes tant a l’estranger (més nombroses) com dins a l’estat.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Obertura del règim

• L’any 1962, Manuel Fraga Iribarne, es va convertir
en ministre d’Informació i Turisme.
• Va protagonitzar una intensa activitat en favor de
el turisme i va impulsar una tímida liberalització
de la informació periodística.
• El 1966 es va aprovar la Llei de premsa, aquesta
llei suprimia la censura prèvia, això no vol dir
llibertat de premsa, però s’inicia un període de
tolerància sempre que no s’ataqués al règim.

Manuel Fraga
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

2. LEY 14/1966 de 18 de marzo, de Prensa e

lmprenta
CAPlTULO PRlMERO
De la libertad de prensa e Imprenta
Articulo primero.-Libertad de expresión por media de impresos.-
Uno. El derecho a la libertad de expresión de las ideas reconocido a
los españoles en el artículo doce de su Fuero se ejercitará cuando
aquellas se difundan a través de impresos, conforme a lo dispuesto
en dicho Fuero y en la presente Ley.
Dos. Asimismo se ajustará a lo establecido en esta Ley el
ejercicio del derecho a la difusión de cualesquiera de informaciones
por medio de impresos.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

3. Llei orgànica de l’Estat, 1967

Després de ser aprovada per les Corts,
aquesta llei fou sotmesa a referèndum el 14
de desembre de 1966, la votació es va fer
sense cap garantia democràtica i la llei es va
aprovar per àmplia majoria.
En destaquen tres aspectes:
• Es van separar les funcions del cap de
l’Estat i de cap del govern, aquest havia de
ser designat pel Consell del Regne.
• Es va obrir la possibilitat de crear
associacions polítiques sempre que no
fossin contràries als principis del règim.
• Assentament de la institució monàrquica a
Espanya.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Algunes mostres de la “propaganda pel SI” en el referèndum de 1966 sobre la Ley Organica
del Estado.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

El govern, només va permetre la

propaganda dels defensors del sí.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

A l’abril de 1964: commemoració

dels «25 años de paz».
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

4.Llei de llibertat religiosa (1967).

• Igualtat de totes les religions i llibertat de culte.
Fragment de la llei:
CAPITULO 1
Del 'derecho civil a la libertad religiosa

Artículo primero.-Uno. El Estado Español reconoce el derecho a la

libertad religiosa fundado en la dignidad de la persona humana y
asegura a ésta, con la protección necesaria, la inmunidad de toda
coacción en el ejercicio legítimo de tal derecho.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

L’església i l’Estat
• El Concili Vaticà II (1962), va posar en evidència
que l’Església catòlica espanyola s’havia de
distanciar del règim franquista.
• Per impulsar aquesta nova orientació, la Santa
Seu va renovar la jerarquia eclesiàstica i va
posar al capdavant al cardenal Vicent Enrique i
Tarancón, aquest tenia una posició clara a favor
de les llibertats democràtiques i la reconciliació
política, cosa que va irritar al govern.
• Aquesta reorientació també estava
condicionada pel context de laïcització creixent
de la societat i l’augment de capellans joves
amb un pensament antifranquista.

Cardenal Vicent Enrique i Tarancón

EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

5. Llei de representació familiar (1967)

• Es va preveure que en la representació a Corts hi hauria 108
procuradors familiars (el terç familiar, votat pels caps de família) a raó
de 2 per província.
• Les dones només votaven en cas de ser cap de família.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

6. Llei de Bases de la seguretat social (1967)

• Va ampliar els mecanismes de cobertura amb
càrrec de l’Estat, de les assegurances de malaltia,
vellesa i viduïtat.
• Comencen a construir l’Estat del benestar, tot i que
amb un notable endarreriment en comparació a la
resta d’Europa.
• S’establia l’edat de jubilació als 65 anys.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

7. Llei de successió de 1969.

Franco designà com a
successor : Joan Carles de
Borbó amb el títol de Príncep
d’Espanya.
Això va agreujar les tensions
entre els tecnòcrates
(partidaris de la successió
monàrquica) i els falangistes
(volien impulsar les institucions
del Movimiento com a garantia
de la continuïtat del règim).

23 de juliol del 1969, Joan Carles de Borbó va jurar com a

successor del Cap d’Estat davant de les Corts.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Llei de successió del 1969.

EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

L’empresari Josep Vilà Reyes, amb el seu advocat, José M. Gil-Robles.

El cas Matesa, 1969
• Al llarg dels anys seixanta hi va haver una lluita entre falangistes i tecnòcrates pel control del poder. Franco
intentava formar els seus governs amb membres de les diferents famílies per intentar equilibrar i consolidar
el règim.
• L’estiu del 1969, es va fer públic l’escàndol que va donar a conèixer les lluites entre els diferents ministres i
les diferents famílies.
• Matesa era una empresa navarresa que exportava maquinària tèxtil. Ateses les dificultats per exportar, els
dirigents d’aquesta empresa van idear un sistema fraudulent per aconseguir crèdits oficials. Van obtenir
milers de milions en crèdits per l’escàs nombre de telers que van exportar.
• Els procediments irregulars van ser denunciats amb la complicitat de Manuel Fraga (ministre d’informació i
turisme) per afeblir la posició dels tecnòcrates, alguns d’ells van ser inculpats i indultats per Franco.
• Conseqüències: Franco va canviar el govern a l’octubre de 1969, Fraga i dotze ministres més van sortir del
govern, mentre els tecnòcrates van passar a ocupar la major part dels ministeris, per això es coneix com a
govern monocolor. El vicepresident va ser Carrero Blanco.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

A L’octubre de 1969: Fraga i 12 ministres surten del govern i entren molts ministres
tecnòcrates (govern monocolor) sota la vicepresidència de l’almirall Luís Carrero Blanco
(que l’any 1973 seria nomenat president del govern).
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

8. Llei general d’Educació, 1970.

• Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la
primària fins a la universitat, adaptant-lo a les necessitats
d'escolarització. L'Educació General Bàsica o EGB, consistia en 8
cursos d'escolarització obligatòria dividits en tres cicles:
• Primer cicle: 1r i 2n d'EGB
• Segon cicle: 3r, 4t i 5è d'EGB
• Tercer cicle: 6è, 7è i 8è d'EGB.
• Llengua, matemàtiques, ciències naturals, ciències socials,
idiomes estrangers (generalment anglès o francès), plàstica,
religió o ètica i educació física eren les assignatures del tercer
cicle d'EGB que finalitzava als 14 anys.
• Un cop finalitzat l'ensenyament bàsic existien dos camins: FP i
BUP.

Vídeo llei.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Crisi del règim: els últims anys de la dictadura

(1970-1975)
1. Al 1973: augment de la conflictivitat social
2. Oposició democràtica i tensions a l’interior del règim
3. Crisi econòmica greu (augment preu petroli)
4. Conflicte internacional a la colònia del Sàhara
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

1. Al 1973: augment de la conflictivitat social

• A partir del 1973, augmenta la conflictivitat social.
• Els obrers, estudiants i veïns s’uneixen amb els grups d’oposició per fer una acció
conjunta en previsió de la mort del dictador.
• 1974 es constitueix a París la Junta Democràtica (Comissions Obreres, partits
d’esquerra i dreta democràtica)
• 1975 Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE, UGT, PNB i grups
democratacristians)
• ETA incrementa els atemptats i va sorgir un terrorisme ultraesquerrà: FRAP i GRAPO

Tots ells volen:

• Govern provisional que implantés un règim democràtic
• Amnistia de gran abast
• Convocatòria d’eleccions
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Les càrregeus policials (o càrregues dels “grisos”) seran habituals durant els darrers anys del franquisme. La
repressió de l’oposició (al carrer, a la universitat, a les fàbriques...) esdevindrà una norma.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

2. Oposició democràtica i tensions a l’interior del règim

• Paralització de la Ley de Asociaciones Políticas
• Ley Sindical esdevé una compilació de normes ja vigents.
• Ley de Prensa s’endureix

Búnquer/immobilistes Reformistes / aperturistes

Volen continuïtat del règim que Necessitat d’un canvi creant
acabés amb una monarquia. associacions polítiques dins del
Movimiento.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Luís Carrero Blanco Torcuato Fernández-Miranda Carlos Arias Navarro

2. Oposició democràtica i tensions a l’interior del règim

• Juny de 1973: Carrero Blanco és nomenat president del govern, el desembre és assassinat per ETA.
• Desembre de 1973: va ser nomenat Torcuatro Fernández fins a l’elecció de Arias.
• Gener de 1974: Nou govern presidit per Carlos Arias Navarro. (volia unir Immobilistes i Oberturistes)
va ser anomenat “espíritu del 12 de febrero”data en la qual va presentar a les Corts el seu projecte
d’obertura moderada que va ser rebutjat.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

12 de febrer de 1974:
Carlos Arias Navarro
(1908-1989) inicia com a
president del govern la
darrera etapa del franquisme
prometent, però sense
complir, una certa obertura
del règim (el que es coneix
com a «esperit del 12 de
febrer»). Pio Cabanillas
ministre d’Informació,
flexibilitza la censura i
promet una certa tolerància
informativa.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Revolució dels clavells

Durant el mes d’abril de 1974 a Portugal es
produeix l’anomenada «Revolució dels
clavells» que posarà fi a la dictadura militar
portuguesa i que causa pànic entre el
sector més conservador del franquisme
(l’anomenat «búnquer») que accentua la
política represiva:

a) Execució de Savador Puig Antich

b) Destitució de Pio Cabanillas
c) Publicació de la Llei antiterrorista (agost
de 1975) i afusellament de dos membres
d’ETA i tres del FRAP (els darrers executats
del franquisme).
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Salvador Puig Antich (1948-1974)

Fou un anarquista i antifeixista català,

actiu durant els anys seixanta i
començaments dels setanta.
Va morir executat pel règim franquista,
després de ser jutjat per un Tribunal
militar i condemnat a mort, com a culpable
de la mort del subinspector de 23 anys
Francisco Anguas Barragán (policia)
a Barcelona.
Documental
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán (policia) i
d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un
règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco.

A tot Europa, s’organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i
no en concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó
Model de Barcelona el 2 de març del 1974. El seu cos reposa al nínxol 2.737 (agrupació 14) del cementiri de Montjuïc.

Les autoritats franquistes van decidir l'execució a Tarragona, i també a garrot vil, el mateix dia que Puig Antich, de
l'alemany Georg Michael Welzel (tot i que sempre fou presentat a l'opinió pública com a polonès), conegut com Heinz
Ches, en un intent de confondre l'opinió pública i d'intentar identificar violència comuna amb violència per motius
d'ideologia política.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Garrot vil: Consisteix en un collar de ferro que per mitjà d'un cargol estreny el coll del reu fins
a provocar-li la mort per asfíxia, alhora que el pot arribar a desnucar.
 EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

3. Greu crisi econòmica (1973)

• Va ser causada per l’augment sobtat dels preus
internacionals del pertroli el 1973 per part de
l’Organització de Països Exportadors de Petroli
(OPEP).
• L'OPEP es va negar a subministrar cru als
països occidentals que havien donat suport
a Israel en el seu conflicte amb Egipte (Guerra
del Iom Kippur).Aquesta aturada en el
subministrament, causa un fort augment en els
preus que durà uns cinc mesos.
• Es va devaluar el dòlar estatunidenc, hi va
haver una reducció de la demanda i la caiguda
de la producció i l’increment de l’atur.
• Per altra banda, va estimular la inversió en
nous jaciments de petroli, cosa que va donar
peu a una oferta abundant i preus baixos
durant la dècada següent.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
4. Conflicte internacional a la colònia
del Sàhara
• El procés de descolonització havia sorprès a
Espanya.
• El 1956 França va pactar amb el rei del Marroc la
independència de la zona francesa i Espanya es va
veure forçada a actuar de la mateixa manera.
• El 1957 Espanya cedeix el territori d’Ifni al Marroc
• El 1968 atorga la independència a Guinea General Salazar, últims soldats espanyols al Sàhara.
Equatorial.
• El 1975 Espanya va signar l’acord a Madrid, en el
qual lliurava el Sàhara a Marroc i a Mauritània,
després que el rei Hassan II organitzés la Marxa
Verda, (invasió pacífica del Sàhara) aprofitant que
Franco estava malalt.
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975

Mort de Franco:
20 de novembre de 1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
El govern
1959-1975
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

1.LA POSTGUERRA (1939-1959) (Tema anterior)

• L’autarquia 1939-1959
• Inici de la recuperació 1957 (incorporació dels
tecnòcrates)

2.L’EXPANSIÓ ECONÒMICA (1959-1973)

• El Pla d’Estabilització (1959)
• Els plans de desenvolupament ( 1964-1975)

3.LA CRISI ECONÒMICA (1973-1975)

• La crisi econòmica
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Situació de l’economia espanyola el 1957:

• S’exhaureixen les reserves del Banc d’Espanya.

• Dèficit comercial (hi havia més importacions que exportacions a causa
de la política autàrquica)
• Inflació elevada (increment generalitzat dels preus dels productes i
serveis que comporta una reducció del poder adquisitiu del diner.
• Desequilibri pressupostari (despesa pública molt elevada)

Política
dirigista i
autàrquica
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Què van fer per solucionar els problemes

econòmics i dirigir l’economia espanyola
cap a un mercat lliure?

Política Economia
dirigista i lliure de
autàrquica mercat
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975
Política Economia
dirigista i lliure de
Canvis que van dur a terme: autàrquica mercat
• 1957: Incorporació al govern d’una nova generació de polítics, els
tecnòcrates (més preparats professionalment, advocats,
economistes..)

• 1959: Nova orientació econòmica: El Plan de Estabilización

• 1964: Plans de desenvolupament econòmic i social per impulsar

l’activitat del sector públic i oferir ajudes a inversors privats.

• 1. Pla de desenvolupament (1964-1967)

• 2. Pla de desenvolupament (1968-1971)
• 3. Pla de desenvolupament (1972-1975)
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Plan de Estabilización
El juliol de 1959: publicació del Decreto de Ordenación Económica o Plan
de Estabilización, un gran projecte de «modernització econòmica» de l’Estat
que no venia acompanyat de reformes polítiques. Fonamentat en:

• Estabilització de l’economia: per reduir la inflació és van elevar els tipus

d’interès, és van limitar els crèdits i es van congelar els sous.
• Liberalització interior de l’economia: es va eliminar la intervenció estatal i
els preus fixos.
• Liberalització exterior de l’economia: liberalització d’importacions i
afavoriment d’exportacions, es van permetre les inversions de capital
exterior i es va devaluar la pesseta per afavorir els intercanvis. ( devaluació
en un 50% en relació amb el dolar ).
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Plans de Desenvolupament o
Plan de Desarrollo
Havien d’impulsar l’activitat del sector públic i
ajudar als inversors privats. Es van dur a terme
tres plans de vigència quadriennal:

• 1. Pla de desenvolupament (1964-1967) Dirigits per la comissaria del

Plan de Desarrollo, presidida per
• 2. Pla de desenvolupament (1968-1971)
Laureà López Rodó
• 3. Pla de desenvolupament (1972-1975) (Opus Dei)

Accions estructurals: Pols de desenvolupament:

Per a resoldre els promoure la
problemes de la Industrialització en zones
indústria (baixa on no n’hi havia (reduir
productivitat) desequilibris regionals)
 EL FRANQUISME
Economia
1959-1975
Els Plans de Desarrollo consistien en la introducció de la
planificació econòmica perquè l’Estat esdevingués el motor
del desenvolupament econòmic.
A través de:
• L’activitat del sector públic
• Centralització de les relacions amb inversors privats
estrangers perquè aquests poguessin gaudir d’incentius
fiscals i subvencions per establir les seves empreses a
Espanya.
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

La planificació econòmica a Catalunya

• En aquest sentit, la planificació econòmica va tenir un
repercussió escassa a Catalunya ja que aquest territori ja
havia realitzat amb força anterioritat la seva revolució
industrial.
• El fet més destacat va ser l’impuls del sector petroquímic
en el camp de Tarragona i els ajuts per a la construcció
d’una refineria de petroli, d’iniciativa i capitals privats.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Crisi agrària
• El sector primari va viure una greu crisi agrària, arran del canvi d’una
agricultura tradicional, a una agricultura d’explotació moderna.
Aquest fet va provocar una davallada en la població activa agrària.
Creixement econòmic:
• El sector secundari va arribar a tenir a finals de la dècada el major
percentatge de població activa (37,3% el 1970).
• La indústria: química, energètica, siderúrgica
• Construcció Naval
• Construcció (habitatges, equipaments públics, hotels..)
• El sector terciari va créixer com a resultat del procés d’urbanització:
• El turisme, el comerç, els serveis, el transport, les comunicacions...
 EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Sector primari: transformació de l’agricultura

• Durant la dècada del 1960 es va produir la crisi de l’agricultura tradicional
• cerealista
• de productivitat escassa
• sostinguda per abundància de mà d’obra barata.
• La demanda de productes ramaders i hortofructícoles (llet, carn, fruita i verdura)
va comportar la creació d’explotacions ramaderes modernes i la intensificació dels
conreus.
• Per millorar la rendibilitat de la producció agrícola el govern va promoure:
• La concentració parcel·lària i els regadius.
• La mecanització agrícola i la intensificació dels conreus (ús hivernacles, ús de fertilitzants per
augmentar producció..)que va fer que molts pagesos abandonessin el camp per trobar feina a la
indústria.

Canvi en la Mecanització Abandó de les >Noves empreses agràries:

demanda agrícola i explotacions • més productives
alimentària de les intensificació agràries no • menys mà d’obra
classes urbanes dels conreus rendibles > Èxode rural
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Conseqüències de la transformació agrària:

• Èxode rural: va disminuir la població activa agrària.
• Desaparició de petites explotacions.
• Creació de noves empreses agràries amb una alta capacitat de producció i menys mà d’obra.
• Va disminuir la producció de cereals i va augmentar la producció de fruita, verdura...
 EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Sector secundari: la indústria

El motor principal de l’expansió
econòmica va ser la indústria.
Causes de l’augment de la producció
industrial entre el 1960 i 1970:
• Millora de la productivitat
• Importació de maquinària i
tecnologia
• Inversió estrangera
• Baixos costos salarials
• Diversificació de la producció
(sector químic, metal·lúrgic i
alimentació) Creixement de la producció industrial
 EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

La indústria a Catalunya
• Les zones amb més tradició fabril (País
Basc i Catalunya) van continuar el seu A CATALUNYA VA PREDOMINAR LA
predomini, però també es van PETITA i LA MITJANA EMPRESA.
industrialitzar noves zones, com
Madrid, Ferrol, Sevilla, Cadis...
Empreses amb una CONCENTRACIÓ
• A Catalunya van experimentar un fort presència de ECONÒMICA a les 5
creixement les industries capital públic de comarques industrials:
metal·lúrgiques (cotxes) i les químiques l’INI: SEAT, Pegaso i
Barcelonès, Baix
Llobregat, Vallès
i les farmacèutiques (Petroquímica de ENHER. Occidental, Vallès
Tarragona) Oriental i Maresme.
70% de la producció
• Als anys setanta es van obrir les centrals industrial.
nuclears de Vandellòs i Ascó.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975
 SEAT

La SEAT va ser la primera empresa espanyola en fabricar automòbils. Va ser

fundada el 9 de maig de 1949 per l’Instituto Nacional de Industria (INI), amb
l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra. La denominació SEAT, provenia
de l’acrònim Sociedad Española de Automóviles de Turismo, ja que l’INI comptava
amb un 51 % de les accions, la banca espanyola amb un 42 % i FIAT, el principal
fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant.
1950. Neix el SEAT 600. La producció arriba als 10.000 vehicles l’any.
1960. Neix el SEAT 850.
1970. Neix el SEAT 132.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975
 EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Sector secundari: la construcció

• El creixement de les àrees urbanes va
ser un gran incentiu pel sector de la
construcció.
• Construcció de nombrosos habitatges
• Instal·lacions hoteleres
• Equipaments públics (escoles,
hospitals, carreteres)
• A Catalunya s’hi van construir les
primeres autopistes de peatge. (Bcn-
Mataró, Bcn-La Jonquera i Bcn-
Amposta)
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Desenvolupament del sector terciari

Com a resultat del procés d’urbanització és va
produir un augment del pes dels serveis:
• Augment del comerç
• Millora dels mitjans de transport i comunicació
• Creixement dels serveis públics
• Desenvolupament del turisme
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Desenvolupament del
sector terciari
Augment del comerç:
• Van créixer les
importacions i les
exportacions
• Les principals
exportacions van passar a
ser els béns
d’equipament i els
automòbils, en detriment
dels productes agrícoles i
minerals.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Desenvolupament del sector terciari

El sector bancari:
• El finançament de les noves indústries va promoure el
desenvolupament del sector bancari.
• Va atorgar crèdits a empreses i a particulars.
• Va actuar com a intermediari en les inversions de
capital estranger.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Desenvolupament del
sector terciari
Augment del turisme:
• El BOOM TURÍSTIC de la
dècada del 1960 va
comportar una font
d’ingressos elevats.
• Augment de l’activitat
hotelera i dels serveis
complementaris.
• El benestar europeu i la
generalització de les
vacances pagades va
generar un FLUX DE
TURISTES a Espanya.
Les principals àrees turístiques (les Balears, Catalunya, Andalusia i les Canàries) es van convertir,
a causa dels baixos preus i del clima, en la solució ideal a les vacances dels habitants dels Estats
de benestar europeus. Els sis milions de turistes de 1960 es van convertir en 34 milions el 1973,
• L’impacte del turisme fou múltiple i contradictori. Tot i que va donar feina a milers d’espanyols,
l’activitat laboral fou marcadament estacional
• Va representar també un gran impuls per a la construcció, però la manca de planificació va
deteriorar el paisatge costaner i va saturar la limitada xarxa de transports espanyola.
• La influència que l’arribada d’estrangers va exercir sobre els costums i la manera de pensar dels
espanyols fou un element més que contribuí a minar les essències tradicionalistes del règim.
Benidorm, juliol del 1967
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

La balança comercial
Els recursos financers que van evitar la fallida de l’economia espanyola provenien
de l’exterior. El dèficit de la balança comercial es compensa amb:
• Les divises que aportaven els turistes (alemanys, anglesos, francesos,
holandesos,...) El turisme esdevé una font d'ingressos mimada pel règim. «Spain
is different» (Salou, Torremolinos, Benidorm...) Al 1951: 1 milió de turistes à
1973: 34 milions de turistes

• L’entrada de capital estranger que invertia a Espanya, majoritàriament

procedent dels Estats Units i Alemanya (salaris baixos, legislació laboral
inexistent, baix cost de matèries primeres, alta rendibilitat de les empreses...)

• Les trameses dels emigrants espanyols que enviaven des d’Europa (França -
680.000 immigrants-, Alemanya Federal -600.000-, Suïssa -200.000-Regne Unit -
120.000- i Holanda -78.000-...) a les seves famílies.
Turisme
CAPITAL
ESTRANGER
EMIGRANTS
EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Resultat dels plans de desenvolupament:

• No van assolir els objectius irreals que s’havia fixat, perquè els recursos
públics destinats al projecte eren insuficients per arribar als objectius
perseguits, quan no eren malbaratats o invertits de forma ineficaç.
• Van tenir una escassa rellevància en el desenvolupament econòmic del
país.
• El creixement econòmic va arribar de la mà de la inversió privada en
infraestructures (electrificació, construcció de carreteres, refineries de
petroli) i productes bàsics (acer, carbó, alumini, etc.), fet que va
permetre el desenvolupament industrial i l’emmascarament del fracàs
del desarrolismo per convertir-lo en el fals “miracle econòmic espanyol”.
• A partir de 1973, l’impacte de la crisi del petroli i la incertesa política
que hi havia a Espanya inicià una llarga crisi.
 EL FRANQUISME
Economia
1959-1975

Greu crisi econòmica (1973)

• Va ser causada per l’augment sobtat dels
preus internacionals del pertroli el 1973 per
part de l’Organització de Països Exportadors
de Petroli (OPEP).
• L'OPEP es van negar a subministrar cru als
països occidentals que havien donat suport
a Israel en el seu conflicte
amb Egipte (Guerra del Iom Kippur).Aquesta
aturada en el subministrament, causa un
fort augment en els preus que durà uns cinc
mesos.
• Es va devaluar el dòlar estatunidenc, hi va
haver una reducció de la demanda i la
caiguda de la producció i l’increment de
l’atur.
• Per altra banda, va estimular la inversió en
nous jaciments de petroli, cosa que va donar
peu a una oferta abundant i preus baixos
durant la dècada següent.
EL FRANQUISME
Creixement econòmic
1959-1975

Conseqüències del creixement econòmic

• Fi de l’agricultura tradicional: concentració
parcel·lària, mecanització i augment de la
productivitat, disminució de la mà d’obra.
• Ràpida industrialització: importació de tecnologia,
modernització dels sistemes productius, expansió
geogràfica de la indústria.
• Augment dels serveis: creixement del turisme i del
sector financer.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Causes del gran creixement demogràfic del 1960-1975

• Davallada de la mortalitat (sobretot infantil per les millores
sanitàries)
• Baby boom: Taxa de natalitat elevada (desconeixement de
mètodes anticonceptius i de planificació familiar)
• Política natalista del franquista
• Millora de les condicions de vida
• Increment de l’esperança de vida (70-76 anys)
• Espanya passa de 30,4 milions/hab (1960) a 35’8 milions
d’hab (1975). Catalunya passa de 3,9 milions/hab (1960) a
5,5 milions/hab( 1975)
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Moviments migratoris 1960-1975:

• 1,5 milions de persones van marxar a l’estranger.
• 5 milions de persones van canviar de província de residència.
Causes dels moviments migratoris:
• Atracció de les grans ciutats industrials espanyoles i europees
(condicions de treball i vida millors)
• L’èxode rural: la manca d’ocupació a les zones rurals del sud
d’Espanya i altres zones (Andalusia, Extremadura, Castella-la
Manxa, Múrcia, Galícia i Castella-Lleó)a causa de les
transformacions de l’agricultura van deixar sense feina molts
pagesos.
• Zones amb més oportunitats de feina (Madrid, Catalunya, País
Basc i València) zones de la perifèria mediterrània i cantàbrica.
Fins al 1964, el principal punt de destinació europea va continuar sent França, tal com era
habitual des de 1914, però a partir d’aleshores les destinacions majoritàries foren Suïssa i,
sobretot, Alemanya.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Catalunya: aquest procés migratori va ser intens a Catalunya.

• Va rebre 1,8 milions d'immigrants entre el 1940 i el 1975.
• Procedents d’Andalusia, Extremadura, les dues Castelles,
Aragó i de l’interior de Catalunya.
• Els nouvinguts van instal·lar-se a Barcelona i al cinturó
industrial (Badalona, Sabadell, Terrassa...) va absorbir un
80% de població nouvinguda.
• Increment de la natalitat a les zones receptores, ja que els
immigrants eren joves i envelliment de les zones emissores.
• Proliferació del barraquisme a les afores de les ciutats.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Conseqüències dels moviments migratoris:

• Urbanització: creixement urbà a les grans ciutats Madrid,
Barcelona, València, Bilbao, Sevilla, Saragossa, Màlaga)
• Sorgeixen els barris residencials a la perifèria
• Urbanització caòtica perquè no es van respectar els plans
urbanístics i aparició del barraquisme.
• Manca de les infraestructures (paviment, clavegueram,
enllumenat) i dels serveis públics (escoles, caps, transports)
• Desequilibris territorials: despoblament de les zones rurals
(endarrerides econòmicament i població envellida) i
sobrepoblació de les zones urbanes (dinàmica i població
jove).
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Canvis laborals: el desenvolupament

industrial i el del sector dels serveis
va canviar l’estructura
socioprofessional espanyola.
• Augment dels assalariats
• Augment de la classe mitjana
• Consolidació d’una nova burgesia
urbana (propietaris de les
indústries)
• El nombre d’obrers industrials era
superior al nombre de pagesos
per primera vegada.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Millora del nivell de vida

• La millora dels salaris i
l’increment d’ocupats va
fer pujar la renda per
càpita.
• Millora de la capacitat
de consum (es va
duplicar)
• Canvis en les despeses
familiars.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975

Canvi d’actituds, valors i costums:

• Accés a la societat de consum gràcies a l’augment del poder
adquisitiu.
• Procés de laïcització i de secularització de la societat pel
distanciament de les normes de l’Església.
• Accés a l’ensenyament bàsic de tots els espanyols.
• Modificació de l’estructura familiar (pares i fills)
• Influència dels mitjans de comunicació (televisió, cinema) i el
contacte amb el turisme.
• Canvi del paper de les dones (incorporació al món laboral i dels
estudis)
• El canvi de les pautes socials i l’arribada de les generacions que no
havien viscut la guerra va estimular l’antifranquisme.
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975
EL FRANQUISME
La societat
1959-1975
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

Anys 60: recomposició de l’antifranquisme

1. L’oposició política
2. El naixement d’ETA el 1959
3. El moviment obrer
4. Els estudiants
5. L’oposició de la societat catalana
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

1. L’oposició política
• Partit Comunista d’Espanya (dirigit per Dolores Ibárruri i Santiago
Carrillo)forta presència en els moviments de masses. (Van patir la
repressió, mort de Girmau)
• Noves organitzacions socialistes i marxistes: FLP (Frente de liberación
Popular, PCE-ML (Partit comunista espanyol marxista leninista), i grups
lluita armada FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i patriota).
• PSOE, liderat per Felipe González.
• Dissidents del règim (Dionisio Ridruejo, Joaquin Ruiz-Giménez),
• Monàrquics, democratacristians, liberals, republicans i socialistes de
l’exili..

Munic, juny del 1962:

Van participar al IV Congrés del Moviment
Europeu per a denunciar
internacionalment la dictadura de Franco.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

Els 118 delegats espanyols van aprovar

per unanimitat la següent resolució:
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

“El Contubernio de Munich será el principio de la

transición” Paul Preston.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

El terme “Contuberni” va ser utilitzat pel diari falangista Arriba

per a designar el IV Congrés del Moviment Europeu.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

2. El naixement d’ETA el 1959

• Aquesta organització basca, era revolucionària i nacionalista radical, es
va fragmentar amb dos sectors: combat polític i social, i lluita armada.
• A partir del 1968 el sector de lluita armada va cometre els primers
atemptats mortals contra policies i guàrdies civils.
• L’increment del terrorisme d’ETA va comportar que el govern franquista
declarés sovint l’Estat d’excepció i que tots els delictes amb violència
fossin considerats de rebel·lió militar.
• El 1970 el govern va demanar sis penes de mort contra militants d’ETA
en un consell de guerra celebrat a Burgos.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

El 1970 es va dur a terme un

consell de guerra contra sis
persones acusades de pertànyer a
ETA, conegut com el procés de
Burgos. La mobilització de
l’oposició en favor dels processats
fou general. Davant la pressió
internacional, inclosa la del Vaticà,
Franco va commutar les penes de
mort que havien estat sol·licitades.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975
Al llarg d’aquests anys (1973-1975) van anar apareixent diversos grups
d’extrema dreta i d’extrema esquerra que optaven per l’enfrontament armat
directe i per la comissió d’atemptats polítics. Entre els més destacats caldria citar:

Grups d’extrema esquerra Grups d’extrema dreta

Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Guerrilleros de Cristo Rey

(anarquista, Salvador Puig Antic 1974) (ultradreta falangista)

Frente Revolucionario Antifascista y Alianza Apostólica Anticomunista / AAA /

Patriótico (FRAP) (republicans) Triple A

Grupos de Resistencia Antifascista Batallón Basco-Español

Primero de Octubre (GRAPO) (contra l’entorn del nacionalisme basc)
(comunistes disidents)
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

3. El moviment obrer
• Entre l’any 1960 i 1975, els conflictes
laborals es van multiplicar i es localitzaven
a les zones de tradició obrera i a les noves
ciutats industrials.
• Reivindicacions laborals i demandes de
llibertat política.
• Les vagues eren considerades com un
problema d’ordre públic i eren reprimides.
• 1964 creació de Comissions Obreres de
Catalunya, organització clandestina que
impulsava la lluita laboral i política. L’èxit
que va tenir a les eleccions sindicals del
1966 va fer que el govern la declarés
il·legal el 1967.
• El 1961 es va fundar Unió Sindical Obrera,
UGT es va mantenir a la clandestinitat i la
CNT gairebé va desaparèixer.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

4. Els estudiants
• Els joves nascuts després de la Guerra Civil
i molt influïts pels canvis socials,
reclamaven llibertats socials i
democràtiques.
• Lluitaven contra el sindicat falangista
obligatori, van crear el Sindicat
d’Estudiants Universitaris de Barcelona, el
1966, enfrontat a la dictadura.
• La resposta del govern va ser: sancionar
als estudiants, tancar centres i expulsar
professors, va comportar la radicalització
del moviment.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

5. L’oposició de la societat catalana

• Entre 1939 i 1975, la dictadura va anul·lar les
institucions d'autogovern catalanes, va reprimir la
llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació
d'identitat nacional catalana.
• A nivell econòmic el franquisme va coincidir amb una
de les millors fases d'expansió econòmica. La
industrialització dels anys seixanta va anar
acompanyada de l'arribada massiva d'immigrants
d'altres contrades de l'Estat que van omplir les ciutats
sovint en condicions poc adequades. (barraquisme,
manca de serveis...).
• El desenvolupament econòmic va significar també
l'accés a la societat de consum.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975
5. L’oposició de la societat catalana
• Increment de les actuacions de les forces antifranquistes.
• Culturalment, augment de l’ús del català a l’àmbit públic que va propiciar una represa cultural
aprofitant certa tolerància.
• Van sorgir revistes com Serra d’Or, Cavall Fort i es van crear entitats com Òmnium Cultural, també
va sorgir l’Enciclopèdia Catalana.
• Gran difusió de la nova cançó catalana: Raimon, Serrat, Llach, Mar Bonet.
• Continues vagues dels treballadors a la província de Barcelona.
• Les universitats van viure continues mobilitzacions d’estudiants i professors a favor d’una
universitat democràtica, autònoma, científica i catalana.
• El moviment veïnal va denunciar la manca de serveis públics i l’especulació urbanística.
• Al camp es va crear la Unió de Pagesos (1967), que agrupava joves agricultors i ramaders.

Rebuig del règim franquista, volien:

• Llibertats polítiques
• Amnistia presos polítics
• Organisme d’autogovern català
Lema: Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975

5. L’oposició de la societat catalana

• A Catalunya s’havia creat el 1971 l’Assemblea
de Catalunya, que englobava partits i grups de
diferents ideologies i que va coordinar la seva
actuació amb la resta de forces democràtiques
de l’Estat.
• El 1974 es va fundar Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC), partit
nacionalista liderat per Jordi Pujol i que va tenir
una rellevància considerable a partir
d’aleshores.
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975
EL FRANQUISME
L’oposició
1959-1975
L’Espanya de Franco
• Canal història: l’Espanya de Franco