Tema 3. La Direcció de La Producció

21/02/2022, 16:13 Tema 3.
La direcció de la producció
Tema 3. La direcció de la producció

1. Introducció
La direcció de la producció té la responsabilitat de què l’empresa pugui desenvolupar amb èxit la seva funció productiva. Per aconseguir-lo ha de
dur a terme tot un seguit d'activitats com ara:
Establir els objectius que es volen assolir

Elaborar els plans
Definir un sistema de gestió de la producció
Programar i controlar cada projecte
En aquest tema tractarem tots aquests aspectes així com les qüestions de la qualitat i la gestió mediambiental en la producció.
https://ioc.xtec.cat/campus/mod/book/tool/print/index.php?id=1047693&chapterid=386489 1/1
21/02/2022, 16:14 Tema 3. La direcció de la producció

2. Objectius de la direcció de la producció
Objectiu En què consisteix
Assoliment de la màxima producció amb l’ús de la mínima quantitat de factors. La productivitat

Productivitat
dependrà de la tecnologia que l’empresa utilitzi, que haurà de ser eficaç i eficient.
L’obtenció d’un estàndard de qualitat alt és un objectiu cada cop més important. La qualitat fa
Qualitat referència a un ventall molt ampli d’aspectes, que va des del producte fins al mateix procés
productiu.
Cal que el sistema de producció no pateixi interrupcions imprevistes, per tal que es pugui atendre
Fiabilitat la demanda. La fiabilitat en la producció comprèn diversos aspectes, com per exemple la gestió
dels inventaris.
Els canvis en l’entorn fan variar les condicions en les quals l’empresa desenvolupa la seva
Adaptabilitat activitat. L’empresa ha de disposar de la capacitat d’adaptació necessària per a fer-hi front, per
exemple, a un augment de la demanda.
El procés productiu ha de ser respectuós amb el medi ambient. La direcció de la producció ha de

Medi ambient vetllar per l'assoliment d'aquest objectiu, no només pel compliment de la legislació mediambiental,
sinó per pròpia conscienciació.
Hi ha tota una sèrie de factors determinants o limitadors que la direcció de la producció ha de considerar per prendre decisions sobre la
producció amb la finalitat de l'assoliment d'aquests objectius. Els principals són:
- La localització i la capacitat productiva (dimensió) de l’empresa
- La tecnologia existent
- El cost dels factors productius que utilitza l’empresa
- Les característiques del mercat al que es dirigeix el producte, pel que fa a la quantitat i la qualitat que pot absorbir
- Aspectes mediambientals: legislació, preferències dels consumidors...
- Els canvis que es produeixen en l’entorn: variacions en els nivells dels impostos, marxa del conjunt de l’economia del país....

3. La planificació de la producció
Per aconseguir els objectius proposats per la direcció de la producció, s’ha de desenvolupar un sistema complet de planificació de la producció.
Aquest, ha de determinar els processos i les decisions que es volen realitzar en el futur.
Aquesta planificació s’estructura en un conjunt de fases que comencen en el llarg termini amb especificacions generals i finalitzen en el curt
termini amb especificacions concretes.
En aquest sentit, podem considerar tres nivells de planificació:
Pla estratègic de l’empresa: Previsió genèrica a llarg termini sobre els objectius
de l’empresa, la capacitat productiva necessària i els plans d’inversió per a la
producció. Es determinen qüestions com la localització de l’empresa i la seva
capacitat productiva màxima.
Pla mestre de producció: Es consideren qüestions com les possibles variacions

de la demanda i els costos dels factors productius. S’estructuren les necessitats
que es donaran en l’àrea de producció per exemple necessitats de materials o de
mà d’obra.
Programació de la producció: Determinació de les ordres de producció a curt

termini. Es defineixen les tasques concretes que es faran o la distribució de
recursos entre els diversos productes o els diferents projectes de l’empresa.
Aquest sistema de planificació s’hauria de complementar amb un sistema de control en dos àmbits:
- Control operatiu de la producció: regulació de la programació de la producció amb relació a l’adaptació a canvis o amb la correcció del
sistema.
- Control econòmic de la producció: vigilància i estudi dels costos de la producció, de la seva desviació en termes econòmics i de les
conseqüències sobre l’estructura financera de l’empresa.

4. Sistemes de gestió de la producció
La gestió de la producció requereix establir un sistema que permeti determinar en cada moment aspectes tals com les necessitats de primeres
matèries, el nivell d’existències adequat i el moment en què seran necessàries.
D’entre els molts variats sistemes de gestió de la producció, fem referència a continuació al MRP i al JIT.

4.1 El sistema MRP
El sistema MRP (Material Requirement Planning o Planificació de les Necessitats de Materials) pretén planificar i preveure les necessitats de
materials en el procés productiu. El funcionament d'aquest sistema queda reflectit al següent esquema:
Parteix de la determinació
de les necessitats de
lliurament dels productes
finals als clients , en
quantitats i dates
A partir d’aquí es
calculen cap enrere en el
temps les dates en què
han de començar totes les
etapes del procés
Es determinen quins són

els recursos, com ara les
existències al magatzem, i
les quantitats dels
mateixos que seran
necessaris en cadascuna
de les etapes
Es donen les ordres de
compra dels materials
perquè estiguin
disponibles en el moment
previst

4.2 El sistema JIT
El sistema Just-In-Time és una manera de gestionar la producció i l’aprovisionament que es basa en produir només quan existeix una comanda
per part d’un client o una ordre de fabricació. No es produeix per tant per incrementar les existències en el magatzem i confiar després en la
seva futura venda.
Aquest sistema es va desenvolupar per primera vegada a la fàbrica japonesa Toyota a la dècada dels 70 i va sorgir de la necessitat de fabricar
diversos models de cotxes en quantitats petites en lloc de grans sèries d'un mateix model per atendre les demandes d'un mercat que exigia cada
vegada més productes més diferenciats. A la dècada dels 80 es va implantar a moltes empreses dels Estats Units.
Aquest nou enfocament de la producció introdueix la idea de fabricació flexible, de manera que es pugui variar el tipus de producte o la seqüència
de fabricació sense incrementar els costos.
L'aspecte més conegut del JIT és la reducció d'existències, estalviant els elevats costos de manteniment de les existències als magatzems. Això
afecta a les relacions amb els proveïdors que han de garantir la qualitat concertada i la puntualitat en els lliuraments. Per això aquest sistema
és molt avantatjós per a les grans empreses que l'apliquen i molt dur pels proveïdors que s'hi han d'adaptar.
La implantació del mètode JIT comporta un gran esforç per a l’empresa, ja que si no vol mantenir producció al magatzem ni fer esperar el client,
caldrà tenir-ho gairebé tot previst. Tanmateix, suposa per a l'empresa tot un seguit de conseqüències positives. Les principals són:
Es produeix un increment de l'agilitat en resposta als canvis que es produeixen en el mercat ja que l'empresa no té els
Adaptabilitat als canvis
magatzems plens de productes acabats que ha de vendre.
Reducció dels períodes de El fet de tenir un mínim de productes al magatzem obliga a reduir els períodes de fabricació per afrontar les
fabricació
comandes dels clients amb la reducció corresponent dels costos associats.
Com es produeix només per afrontar comandes, és possible mantenir unes petites existències de matèries primeres i
Millores d'eficiència
components amb la qual cosa es redueixen també los costos de l'empresa
És important incrementar la formació i polivalència del personal. D'aquesta manera s'aconsegueix no paralitzar la
Millores en la formació
producció per l'absència d'algun treballador qualificat, ja que pot ser substituït fàcilment.
Integració dels proveïdors Els proveïdors han de respondre en temps i qualitat a les comandes que se'ls fa des de l'empresa.
Les anomenades cinc regles del JIT:
zero defectes: qualitat total

zero avaries: avaries resoltes amb rapidesa
zero estoc: mínim d'existències al magatzem
zero temps mort: temps de fabricació mínim
zero paper: mínima burocràcia en l'administració

5. Programació i control de projectes
Existeixen diverses tècniques que permeten realitzar la planificació dels processos productius en què intervenen un nombre important d’activitats.
A continuació analitzarem el mètode PERT-CPM i les gràfiques GANTT

5.1 El mètode PERT-CPM
El mètode PERT (Project Evaluation and Review Technique) va sorgir als EUA arran del projecte de construcció de submarins nuclears armats
amb míssils Polaris entre 1957 i 1958. El mateix any de 1958 la companyia nord-americana Du Pont de Nemours va desenvolupar un sistema molt
similar anomenat CPM (Critical Path Method). Per això es parla, en conjunt, del mètode PERT-CPM.
Perquè un projecte pugui ser programat amb aquesta tècnica ha de complir una sèrie de requisits:
- el projecte ha de poder ser dividit en activitats
- totes les activitats (d’inici, en el curs i final) han de estar organitzades temporalment
- cal assignar una durada temporal a cada activitat
Els objectius fonamentals d’aquest mètode són:
1. Determinar la durada mínima d’un projecte
2. Conèixer sobre quines activitats cal exercir un control més gran
3. Obtenir informes sobre l’estat del projecte en cada fase

5.2 PERT-CPM: Representació gràfica
L’eina bàsica d’aquest mètode és la tècnica de grafs, mitjançant la qual s’esquematitza la realització d’un projecte en diferents situacions i
activitats.
El projecte s’esquematitza en diverses situacions o activitats que es representen gràficament mitjançant nodes i fletxes respectivament.
els nodes representen l’inici o fi d’una tasca. Són numerats correlativament per tenir-los completament identificats.
les fletxes representen les activitats, les quals es simbolitzen amb lletres majúscules. S’ha d’anotar la durada de cadascuna de les tasques. No cal
que la longitud de les fletxes sigui representativa de la durada de les activitats.
Veiem la construcció del graf PERT mitjançant el següent exemple:
CLIMAFRET S.A. és una empresa que es dedica a la climatització d’edificis. En l’actualitat està duent a terme un projecte d’instal·lació d’un
sistema de climatització d’unes oficines. Aquest projecte comporta realitzar les activitats següents:
Procedim a representar gràficament el projecte mitjançant el mètode PERT.

5.3 PERT-CPM: Temps early, temps last i camí crític
Algunes activitats es poden dur a terme de manera simultània, per la qual cosa es poden definir diferents camins sobre el gràfic.
No tots aquests camins tindran la mateixa durada. Per això és interessant determinar quin és el camí de més durada, ja que ens indicarà el temps
mínim necessari per executar el projecte. Aquest camí rep el nom de camí crític.
El camí crític representa les activitats sense marge d’endarreriment si no volem allargar la durada mínima del projecte. Per tant, el camí crític
ens informa de:
la durada estimada d’execució del projecte
les activitats que han de ser especialment vigilades (activitats crítiques)
Pel que fa a la resta de camins, existirà un determinat marge de temps per a executar les activitats sense que s’allargui la durada total del projecte.
Seguint amb l’exemple de CLIMAFRET, veiem que, com que les activitats B, E i F es poden efectuar de manera simultània, es poden observar
tres camins diferents a partir del node 2.
Si anomenem a aquests camins 1, 2 i 3, podem calcular les seves durades per tal de determinar el camí crític:
CAMí ACTIVITATS DURADA TOTAL

1 A, B, C, D, H, I 4 + 8 + 5 + 4 + 0,5 + 1,5 = 23 dies
2 A, E, H, I
4 + 9 + 0,5 + 1,5 = 15 dies
3 A, F, G, H, I 4 + 7 + 5 + 0,5 + 1,5 = 18 dies
El camí crític és l’1, ja que és el que té una durada superior. La durada del camí crític (23 dies) determina la durada mínima del projecte.
Les activitats A ,B, C, D, H i I són activitats crítiques: qualsevol endarreriment sobre la durada prevista farà que la durada total del projecte
s’allargui.
No succeeix així amb les activitats no crítiques de la resta dels camins:
Al camí 2, l’activitat E (no crítica) es pot endarrerir fins a 23-15 = 8 dies sense que la durada total del projecte es vegi afectada.
Anàlogament, al camí 3, les activitats F i G (no crítiques) es poden endarrerir fins a 23-18=5 dies sense que la durada total del projecte es vegi
afectada.
Per això es calculen els anomenats temps early i temps last de cada node.
temps early: és el temps mínim que es trigarà a arribar a una situació concreta. Es calcula sumant els temps de totes les activitats fins a arribar
al node del qual volem conèixer el temps early.
temps last: és el temps màxim de què es disposa per arribar a un node sense que es vegi afectada la durada total d’un projecte. Es calcula com
la
diferència entre el temps mínim d’execució i el temps que manca per arribar des del node fins al final del projecte.
La diferencia entre els temps early i last d’un node indica el marge de temps de què es disposa per a fer una determinada activitat, sense allargar la
durada total del projecte. En aquest sentit, aquelles activitats en què temps early = temps last constitueixen
el camí crític.
Finalment, veurem a l’exemple de CLIMAFRET com determinar els temps early i last de cada node del projecte i com representar-los en el graf
PERT:
Temps early: es calculen a partir del node 1, sumant els temps necessaris per a arribar a cada node.
Si a un node arriba més d’una fletxa, assignem com a temps early el més alt de tots, ja que hem de considerar que, si s’ha arribat fins a ell, és
que s’han efectuat totes les activitats precedents.
Per exemple:
El temps early del node 3 és 12 dies, ja que correspon a la suma de temps de les activitats A (4) i B (8)
El temps early del node 6 és 21 dies, ja que és el temps que correspon a l’itinerari de major durada
A + B + C + D = 21 dies
A + E = 13 dies
A + F + G = 16 dies
Els temps early es representen a la gràfica PERT de la següent manera:
Temps last: es calculen a partir de l’últim node, (a l’exemple el 8), restant la durada de cada activitat.
En el cas de que d’un node en surtin diversos camins, el temps last és el que correspon al d’inferior durada. Per exemple:
El temps last del node 5 és 16 dies, ja que és la diferència entre el temps total d’execució (23) i el que falta des d’aquest node fins al final del
projecte (5 + 0,5 + 1,5)
El temps last del node 2 és 4 dies. Per calcular-lo restem del temps total d’execució (23) el de l’itinerari de més durada fins al final que hi arriba,
que és:
B + C + D + H + I = 8 + 5 + 4 + 0,5 + 1,5 = 19 dies
Per tant el temps last del node 2 és 23 - 19 = 4 dies
Els representem a la gràfica PERT i remarquem el camí crític

5.4 Les gràfiques GANTT
Aquest mètode es basa en la representació de les activitats en funció del temps en uns eixos de coordenades:
En l’eix d’ordenades es situen les activitats

En el d'abscisses es representen els temps d’execució
La durada de cada activitat es representa en barres horitzontals proporcionals a la durada total
Amb una línia vertical representem el temps transcorregut. D’aquesta manera podem comprovar si l’execució del projecte avança segons el que
estava previst
Aquesta seria la gràfica GANTT de l’exemple de CLIMAFRET, on la línia vertical ens indica que ja han transcorregut 12 dies des de l’inici
del projecte:
activitat ja acabada activitat no acabada
Observeu que:
- L'última activitat en acabar (la I) determina la durada mínima del projecte, 23 dies a l'exemple.
- Si una barra està ombrejada en vermell a partir de la línia discontínua, indica que es tracta d’una activitat que s’ha finalitzat en un temps
anterior al previst. És el cas de la barra corresponent a l'activitat E, que hauria d'haver-se acabat el dia 13 i es troba completada ja el dia 12.
- Si una barra té un tram ombrejat en verd abans de la línia discontínua, indica que existeix un retard. En el cas de l'activitat G, per exemple, hi
ha un retard d’un dia, ja que hauria d'haver-se començat el dia 11. Ara bé, en el cas d’aquesta activitat no es compromet la durada del projecte
encara que existeixi un retard, ja que no forma part del camí crític.
- La situació de les barres corresponents a les activitats B i C, representa que ambdues estan complint els terminis previstos. Just el dia 12 acaba
l'activitat B i comença la C.

6. La qualitat com a objectiu de la producció
La qualitat del producte és un objectiu estratègic important, més encara en un entorn de forta competència.
S’entén per qualitat d’un producte el conjunt de característiques que el defineixen i que conformen la seva adequació a l’ús al qual serà destinat.
Implantar un sistema de gestió de la qualitat és un procés que requereix:
Identificar els elements

rellevants que
caracteritzen la qualitat
d’un producte en concret
Assignar un sistema
objectiu de mesura de la
qualitat
Determinar l’estàndard
de qualitat que es pretén
assolir
Implantar sistemes de
control de la qualitat
Controlar i identificar les

causes que provoquen
una qualitat inadequada
En l'actualitat, la qualitat és un concepte que s'aplica no només al producte sinó a tots els àmbits de l'activitat empresarial.
En aquest sentit, hi ha diversos sistemes de gestió de la qualitat a l'empresa entre els quals destaca el Sistema de Gestió de la Qualitat Total o
TQM.
El TQM (Total Quality Management) és un estil de direcció global de l’empresa centrat en la qualitat i basat en la participació de tots els seus
membres i orientat a una rendibilitat a llarg termini, a través de la satisfacció del client i proporcionant beneficis a tots els membres de
l’organització i de la societat.
La implantació del sistema TQM comporta canvis organitzatius i costos suplementaris per a l’empresa, com ara:
Costos de prevenció: els derivats de la planificació de la qualitat, determinació del manual de qualitat i els costos de formació i de motivació
del personal implicat.
Costos d’avaluació: derivats de l’observació i anàlisi de les característiques que determinen la qualitat, per després poder comprovar-la i
assegurar-la.
Costos d’errades: són els costos interns deguts a la resolució de problemes interns de la qualitat, i els costos externs deguts a devolucions de
clients per les garanties atorgades.
Però els beneficis que se’n aconsegueixen amb la qualitat són molt grans. Entre els més importants podem destacar la minimització de costos, la
fidelitat dels clients i la conversió en una eina de màrqueting
Minimització dels costos Fidelitat dels clients Conversió en una eina de màrqueting
És millor prevenir l’aparició d’un defecte que
La major part dels clients no es queixa si Si la qualitat no implica costos superiors, serà
reparar-lo. Tot el que es faci per prevenir un
apareix un defecte, sinó que simplement canvia possible oferir un millor producte al client i a
error evitarà més tard una despesa en la seva
de companyia i es passa a la competència. preus competitius.
correcció.

6.1 La certificació de la qualitat
Els consumidors volen tenir alguna garantia que el producte que compraran s’adequa al que esperen d’ell.
Per aquest motiu és important l’existència d’un sistema que permeti identificar si un producte té o no la qualitat que se n’espera. Aquest és el paper
de les normes ISO (9000,14000...)
Si una empresa aconsegueix la certificació de que compleix la norma ISO 9000, està en condicions de garantir que podrà mantenir en el futur la
mateixa qualitat que oferia en el moment d’obtenir la certificació.
Les sigles ISO corresponen a l’Organització Internacional de Normalització (International Standard Organization) que va ser creada el 1947 i
està constituïda, actualment per més de 110 països de tot el món. La seva tasca és desenvolupar normes en totes les qüestions referides a activitats
industrials, econòmiques, científiques...
Aquesta certificació pot ser atorgada per diverses entitats, entre les quals es troben l’AENOR i el LGAI.
AENOR són les sigles de l’Asociación Española de Normalización Certificación, organisme oficial que certifica la qualitat de les empreses
espanyoles. A Catalunya, hi ha diverses entitats que certifiquen la qualitat. Una d’elles és el Laboratori General d’Assajos i Investigacions (LGAI)
de la Generalitat de Catalunya.
AENOR són les sigles de l’Asociación Española de Normalización Certificación, organisme oficial
que certifica la qualitat de les empreses espanyoles.
A Catalunya, hi ha diverses entitats que certifiquen la qualitat. Una d’elles és el Laboratori General
d’Assajos i Investigacions (LGAI) de la Generalitat de Catalunya, que pertany al grup de certificació
Applus+
Podeu veure en aquest enllaç les dades de la certificació aconseguida per l'IOC.

7. Producció i medi ambient
Les activitats productives poden provocar externalitats negatives sobre el medi ambient. La viabilitat mateixa del nostre hàbitat depèn de que les
empreses es responsabilitzin de que la seva activitat productiva es dugui a terme respectant els dos principis bàsics de la gestió mediambiental:
1. Produir sense contaminar
Les activitats que intenten contemplar el respecte pel medi ambient en el món de l’empresa es concreten en el que s’ha anomenat la producció
neta.
La producció neta té com a objectiu reduir els riscos per a l’ésser humà i el medi ambient i comprèn:
el reciclatge dels materials que el

el disseny del producte la seva elaboració el tipus d’energia que s’utilitza componen un cop ha finalitzat la
seva vida útil
2. Contribuir a no esgotar els recursos naturals (producció sostenible)
Perquè la producció sigui sostenible:
cada recurs renovable no s'haurà d'utilitzar a un ritme superior al de la seva generació

cada recurs no renovable no s'haurà d'aprofitar a més velocitat de la necessària per a substituir-lo per un altre recurs alternatiu
cap contaminant no podrà produir-se a un ritme superior al que pugui ser reciclat o neutralitzat pel medi ambient
L'adopció de sistemes de gestió mediambiental per part de les empreses implica un esforç organitzatiu i un canvi de mentalitat empresarial que
no és fàcil d'aconseguir. De qualsevol manera la incorporació de la gestió mediambiental a l’empresa és veu impulsada pels següents factors:
La normativa: la legislació és cada vegada més restrictiva i inclou una creixent responsabilitat civil,
penal i administrativa dels incompliments de la normativa mediambiental. També estableix uns
incentius fiscals per a les empreses que realitzen inversions en la protecció del medi ambient.
La pressió social: les actuacions que originen el deteriorament del medi ambient perjudiquen la
imatge de l’empresa que les duu a terme i això es tradueix en greus perjudicis econòmics.
Aspectes econòmics: l’atenció al medi ambient pot contribuir a incrementar i enriquir els avantatges
competitius de l’empresa. També la incorporació de tecnologies respectuoses amb el medi ambient pot
suposar disminucions de costos relacionats amb millores en el control de materials i aprofitament dels
residus, reduccions de primes d'assegurances per risc ambiental, estalvi de sancions per infraccions...
L’ètica empresarial: els propis empresaris han d'assumir valors ètics i de consciència mediambiental
que incorporin com a objectius de l’empresa la reducció dels perjudicis contra el medi ambient i la
utilització racional dels recursos.

7. 1 La indústria del medi ambient: oportunitats de negoci
La creixent sensibilització dels consumidors en termes mediambientals i l’aplicació de lleis i normes que obliguen les empreses, comporten
l’aparició d’espais de mercat per a noves iniciatives empresarials.
Algunes d’elles queden reflectides al següent quadre:
Negocis relacionats amb el medi ambient

Energies renovables Es donen en molts camps: energia solar, eòlica, de biomassa...
La sensibilització envers els temes ecològics ha fomentat una demanda cada cop més
Agricultura ecològica gran de productes cultivats amb mètodes respectuosos amb el medi ambient, sense l’ús
de pesticides o fertilitzants químics
Empreses que duen a terme feines de R+D+I Moltes empreses investiguen en aquest camp per a desenvolupar processos i productes
relacionades amb el medi ambient ecològicament sostenibles
Algunes empreses fan servir el respecte envers el medi ambient com a una estratègia
Empreses que basen la seva estratègia de
de comercialització, ja que saben que hi ha un gran nombre de consumidors
comercialització en productes respectuosos amb el
sensibilitzats respecte d’aquest tema. L’ús d’etiquetes ecològiques és un factor
medi ambient
essencial d’aquesta estratègia
L’ecoturisme o turisme ecològic és un tipus d’activitat turística que no compromet el
Turisme ecològic medi ambient. Hi ha diverses modalitats, moltes de les quals tenen com a punt de
referència l’existència d’un parc natural a la rodalia
La implantació de sistemes de gestió mediambiental en moltes empreses ha propiciat
Assessories mediambientals
l’aparició d’altres empreses de serveis que les assessoren en aquests aspectes
Alguns residus són susceptibles de reciclatge si se’n duu a terme la gestió adequada. El
Reutilització de residus
cas més general és el dels envasos de vidre o cartró, però n’hi ha molts d’altres

Tema 3. La Direcció de La Producció

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 3. La Direcció de La Producció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

21/02/2022, 16:13 Tema 3.

Tema 3. La direcció de la producció

Establir els objectius que es volen assolir

Tema 3. La direcció de la producció

Objectiu En què consisteix

Assoliment de la màxima producció amb l’ús de la mínima quantitat de factors. La productivitat

El procés productiu ha de ser respectuós amb el medi ambient. La direcció de la producció ha de

- La localització i la capacitat productiva (dimensió) de l’empresa

- El cost dels factors productius que utilitza l’empresa

- Aspectes mediambientals: legislació, preferències dels consumidors...

Tema 3. La direcció de la producció

En aquest sentit, podem considerar tres nivells de planificació:

Pla mestre de producció: Es consideren qüestions com les possibles variacions

Programació de la producció: Determinació de les ordres de producció a curt

Tema 3. La direcció de la producció

Tema 3. La direcció de la producció

Es determinen quins són

Tema 3. La direcció de la producció

magatzems plens de productes acabats que ha de vendre.

components amb la qual cosa es redueixen també los costos de l'empresa

Les anomenades cinc regles del JIT:

zero defectes: qualitat total

Tema 3. La direcció de la producció

A continuació analitzarem el mètode PERT-CPM i les gràfiques GANTT

Tema 3. La direcció de la producció

- el projecte ha de poder ser dividit en activitats

- cal assignar una durada temporal a cada activitat

Els objectius fonamentals d’aquest mètode són:

1. Determinar la durada mínima d’un projecte

2. Conèixer sobre quines activitats cal exercir un control més gran

3. Obtenir informes sobre l’estat del projecte en cada fase

Tema 3. La direcció de la producció

Veiem la construcció del graf PERT mitjançant el següent exemple:

Procedim a representar gràficament el projecte mitjançant el mètode PERT.

Tema 3. La direcció de la producció

la durada estimada d’execució del projecte

les activitats que han de ser especialment vigilades (activitats crítiques)

CAMí ACTIVITATS DURADA TOTAL

No succeeix així amb les activitats no crítiques de la resta dels camins:

Els temps early es representen a la gràfica PERT de la següent manera:

B + C + D + H + I = 8 + 5 + 4 + 0,5 + 1,5 = 19 dies

Per tant el temps last del node 2 és 23 - 19 = 4 dies

Els representem a la gràfica PERT i remarquem el camí crític

Tema 3. La direcció de la producció

En l’eix d’ordenades es situen les activitats

Tema 3. La direcció de la producció

Implantar un sistema de gestió de la qualitat és un procés que requereix:

Identificar els elements

Controlar i identificar les

Tema 3. La direcció de la producció

Tema 3. La direcció de la producció

1. Produir sense contaminar

el reciclatge dels materials que el

2. Contribuir a no esgotar els recursos naturals (producció sostenible)

Perquè la producció sigui sostenible:

cada recurs renovable no s'haurà d'utilitzar a un ritme superior al de la seva generació

Tema 3. La direcció de la producció

Algunes d’elles queden reflectides al següent quadre:

Negocis relacionats amb el medi ambient

You might also like