Equilibris Químics en Dissolució

Aquest llibre s’adreça principalment als alumnes 98 AULA POLITÈCNICA
que cursen les assignatures Química I, de la titulació

d’Enginyeria Industrial, i Equilibris Iònics, de la titu- / QUÍMICA
lació d’Enginyeria Química, ambdues impartides a
l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de
Barcelona (ETSEIB). El llibre consta majoritàriament
de problemes d’equilibri iònic: àcid-base, complexos,
solubilitat i redox. També inclou problemes de ter-
moquímica i de cinètica química. Aquests problemes
són un complement imprescindible als conceptes
desenvolupats a les classes de teoria de les dues as-
signatures esmentades.
Aguilar - Casas - Cortina - Farran - Florido

Giménez - Martínez - Miralles - de Pablo - Sastre
Els autors són professors del Departament d'Enginye-
ria Química de la UPC. Des de fa més de 15 anys im-
M Aguilar - I Casas - JL Cortina - A Farran
parteixen l'assignatura de Química de primer curs a
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de
Barcelona (ETSEIB).
A Florido - J Giménez - M Martínez
La seva experiència durant aquests anys de docèn-
cia els ha permès aplegar un recull important tant de
problemes bàsics com de problemes d'examen. N Miralles - J de Pablo - AM Sastre
Equilibris químics
en dissolució
Equilibris químics en dissolució
9 788483 018149
EDICIONS UPC
AULA POLITÈCNICA 98
Equilibris químics
en dissolució
AULA POLITÈCNICA
/ QUÍMICA
Equilibris químics
en dissolució
Manuel Aguilar Sanjuan
Ignasi Casas Pons
J. Luis Cortina Pallás
Adriana Farran Marsà
Antonio Florido Pérez
Javier Giménez Izquierdo
María Martínez Martínez
Núria Miralles Esteban
Joan de Pablo Ribas
Ana M. Sastre Requena
EDICIONS UPC
Primera edició: setembre de 2005
Aquest llibre s'ha publicat amb la col·laboració

de la Generalitat de Catalunya
En col·laboració amb el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.
Disseny de la coberta: Jordi Calvet
© Els autors, 2005
© Edicions UPC, 2005

Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel.: 93 401 68 83 Fax: 93 401 58 85
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
A/e: edicions-upc@upc.edu
ISBN: 978-84-9880-110-1
Són rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.
Índex 7
Índex
1 Termodinàmica química i cinètica química
Termodinàmica química i equilibri químic
1.1 Termodinàmica química................................................................................................................. 9

1.2 Energia lliure i equilibri químic ................................................................................................... 12
1.3 Apèndix. Taules termodinàmiques............................................................................................... 18
Cinètica química
1.4 Càlculs cinètics ............................................................................................................................ 35

1.5 Efecte de la temperatura sobre la velocitat de reacció ................................................................. 39
2 Equilibri àcid-base
2.1 Conceptes bàsics .......................................................................................................................... 47

2.2 Àcids i bases forts ........................................................................................................................ 48
2.3 Àcids i bases febles monopròtics ................................................................................................. 48
2.4 Àcids i bases febles polipròtics .................................................................................................... 49
2.5 Mescles de protòlits ..................................................................................................................... 50
Apèndix. Constants d'acidesa. Indicadors.................................................................................... 53
3 Equilibris de complexació
3.1 Reaccions de complexació. Constants d'equilibri ........................................................................ 61

3.2 Grau de formació dels complexos................................................................................................ 63
3.3 Càlculs d'equilibris de complexació............................................................................................. 65
4 Equilibris de solubilitat
4.1 Solubilitat, producte de solubilitat i precipitació ......................................................................... 71

4.2 Efecte d'ió comú........................................................................................................................... 72
4.3 Solubilitat i acidesa ...................................................................................................................... 74
8 Equilibris químics en dissolució
4.4 Solubilitat i complexos................................................................................................................. 76

Apèndix. Taula de productes de solubilitat.................................................................................. 79
5 Equilibris d'oxidació-reducció
5.1 Reaccions d'oxidació-reducció..................................................................................................... 85

5.2 pe estàndards i constants d'equilibri ............................................................................................ 86
5.3 Equació de Nernst ........................................................................................................................ 89
5.4 Càlculs d'equilibris redox............................................................................................................. 90
Apèndix. Taules de pe estàndards.............................................................................................. 100
Termodinàmica 9
Capítol 1 Termodinàmica química i cinètica química
Termodinàmica química i equilibri químic
1.1 Termodinàmica química
1.1.1 Quan es crema carbur de tungstè (WC) amb un excés d'oxigen en una bomba calorimètrica a
300 K, es troba que per a la reacció:
WC (s) + 5/2 O2 (g) ⇔ WO3 (s) + CO2 (g)
tenim: ∆E = -1191,4 kJ
a) Calculeu l'increment d'entalpia a 300 K.
b) Les calors produïdes en el mateix calorímetre quan es cremen 1 mol de C (grafit), per donar
CO2(g), i 1 mol de W(s), per donar WO3(s), són, respectivament, de 393,5 i 818 kJ. Calculeu
l'entalpia de formació del carbur de tungstè sòlid.
1.1.2 Calculeu la quantitat de calor desenvolupada a 25°C quan es forma 1 mol d'età segons la
reacció:
C2H4 (g) + H2 (g) ⇔ C2H6 (g)
a) A pressió constant
b) A volum constant
coneixent les entalpies de combustió dels compostos següents:
C2H4 (g) -1411,20 kJ·mol-1

H2 (g) -285,80 kJ·mol-1
C2H6 (g) -1564,00 kJ·mol-1
i sabent que els productes de combustió són CO2(g) i H2O(l).
© Els autors, 2006; © Edicions UPC, 2006

1.1.3 Les entalpies de formació del metà, del diòxid de carboni i de l'aigua (en estat gasós) són:
-74,50, -393,51 i -241,81 kJ·mol-1, respectivament. Calculeu, a la mateixa temperatura (298 K), la
calor necessària per cremar 1 m3 de metà mesurat en condicions normals (273 K, 1 atm) segons la
reacció:
CH4 (g) + 2 O2 (g) ⇔ CO2 (g) + 2 H2O (g)
1.1.4 Calculeu l'entalpia de formació de l'etanol líquid a 25°C, basant-vos en les dades següents:
Entalpia de combustió del CH3CH2OH (l) = -1366,90 kJ· mol-1

Entalpia de formació del CO2(g) = - 393,51 kJ· mol-1
Entalpia de formació de l’H2O(l) = - 285,83 kJ· mol-1
1.1.5 Calculeu l'increment d'entalpia de la reacció corresponent a l'obtenció del tetraclorur de

carboni segons:
CS2 (l) + 3 Cl2 (g) ⇔ CCl4 (l) + S2Cl2 (l)
Entalpies de formació:
CS2(l) = 89,00 kJ· mol-1

CCl4(l) = -129,60 kJ· mol-1
S2Cl2(l) = - 59,83 kJ· mol-1
1.1.6 Calculeu l'increment d'entalpia a 900 K per a la reacció següent:
Fe2O3 (s) + 3 C (s) ⇔ 2 Fe (s) + 3 CO (g)
A 25°C, les entalpies de formació del Fe2O3(s) i el CO(g) són, respectivament, de -824,0 kJ· mol-1
i -110,5 kJ· mol-1.
Capacitats calorífiques molars:
C (graf) Cop = 0,109 + 38,94 x 10-3 T J· K-1· mol-1

CO(g) Cop = 28,40 + 4,10 x 10-3 T J· K-1· mol-1
Fe(s) Cop = 17,50 + 24,80 x 10-3 T J· K-1· mol-1
Fe2O3(s) Cop = 98,28 + 77,00 x 10-3 T J· K-1· mol-1
1.1.7 Trobeu una expressió matemàtica que indiqui la variació d'entalpia amb la temperatura per a la
reacció:
CO (g) + 1/2 O2 (g) ⇔ CO2 (g)
Calculeu també la calor per mol de CO produïda si la reacció anterior tingués lloc a 1400°C.

Termodinàmica 11
Entalpies de formació a 25°C:
CO (g) = -110,52 kJ· mol-1

CO2(g) = -393,51 kJ· mol-1
Capacitats calorífiques molars a 1 atm:
CO(g) Cop = 28,4 + 4,10 x 10-3 T J· K-1· mol-1

CO2(g) Cop = 36,0 + 8,79 x 10-3 T J· K-1· mol-1
O2(g) Cop = 30,0 - 4,18 x 10-3 T J· K-1· mol-1
1.1.8 Calculeu la temperatura que es pot assolir en el centre d'una flama d'acetilè (C2H2(g)) quan es
crema a pressió constant.
Suposeu que la reacció és completa, que els reactius es troben inicialment a la temperatura de 298 K i
que no hi ha pèrdues d'energia des de la flama.
∆H0f (C2H2(g)) = 228,00 kJ·mol-1
∆H0f (CO2(g)) = -393,51 kJ·mol-1 Cop (CO2(g)) = 37,10 J· K-1· mol-1
0
∆H f (H2O(g)) = -241,81 kJ·mol-1 Cop (H2O(g)) = 33,58 J· K-1· mol-1
1.1.9 A la reacció:
CO (g) + 1/2 O2(g) ⇔ CO2(g)
a 25oC es produeixen 283 kJ. Calculeu la calor produïda per mol de CO(g) si els reactius es troben a
20oC i els productes arriben a la temperatura de 130oC.
Cop (O2(g)) = Cop (CO(g)) = 29,0 J· K-1.mol-1 Cop (CO2(g)) = 37,1 J· K-1.mol-1
1.1.10 L'entropia molar del Na2SO4·10H2O (s), emprant l'expressió:

∆So298 = ∫0 Cop. dT/T = 585,6 J·K-1·mol-1
A 298 K, la variació d'entropia de la reacció és:
Na2SO4 (s) + 10 H2O (g) ⇔ Na2SO4·10H2O (s) ; ∆So = -1444,8 J·K-1·mol-1
Les entropies molars del sulfat sòdic sòlid i de l'aigua gas són de 149,5 i 188,72 J·K-1· mol-1,
respectivament.
Empreu aquesta informació per comprovar si el sulfat sòdic decahidratat (sòlid) és un cristall perfecte
a 0 K.
1.1.11 Calculeu les variacions d'entropia per a les reaccions químiques següents a 298 K , utilitzant
les dades de l'apèndix:
a) Ba (s) + 1/2 O2 (g) ⇔ BaO (s)
b) BaCO3 (s) ⇔ BaO (s) + CO2 (g)
c) Br2 (g) ⇔ 2Br (g)

Expliqueu el signe obtingut en cada cas, tenint en compte la pròpia definició de l'entropia.
1.2 Energia lliure i equilibri químic
1.2.1 Amb la taula de dades següent a 298 K:
CO(g) CO2(g) Pb(s) PbO(s)

∆Hof (kJ·mol-1) -110,54 -393,51 0 -219,24
∆Gof (kJ·mol-1) -137,28 -394,38 0 -189,33
Cop (J·K-1·mol-1) 29,08 36,65 26,53 46,32
Calculeu per a la reacció:
PbO (s) + CO (g) ⇔ Pb (s) + CO2 (g)
a) ∆Ho, ∆Go i K a 25oC

b) ∆Ho i ∆So a 127 oC
c) K a 127 oC
1.2.2 Calculeu per a la reacció:
C (grafit) + 1/2 O2 (g) ⇔ CO (g)
a) La constant d'equilibri a 1200 K, tenint en compte que a aquesta temperatura:
C (grafit) + CO2 (g) ⇔ 2 CO (g) ∆GoR = -41,32 kJ.mol-1
CO2 (g) + H2 (g) ⇔ CO (g) + H2O (g) ∆GoR = -3,35 kJ.mol-1
∆Gof (H2O (g)) = -188,52 kJ.mol-1
b) Si ∆Gof (CO(g)) = -137,15 kJ.mol-1 a 298 K, calculeu ∆Ho per a la reacció de formació del
CO(g).
c) Calculeu ∆So per a la mateixa reacció.
(Considereu en tots els casos que la variació d'entalpia i d'entropia són independents de la
temperatura.)

Termodinàmica 13
1.2.3 Les entalpies estàndard de formació i les entropies absolutes del CH4 (g), l’H2S (g), el CS2(l) i
l’H2(g) a 298 K són:
∆Hof (kJ·mol-1) So (J·K-1·mol-1)

CH4 (g) - 74,5 186,2
H2S (g) - 20,6 205,6
CS2 (l) 89,0 151,3
H2 (g) 0 130,6
a) Calculeu ∆Ho i ∆So a 298K per la reacció:
CH4 (g) + 2 H2S (g) ⇔ CS2 (l) + 4 H2 (g)
b) Aquesta reacció és un procés espontani a 298 K en condicions estàndard?

c) Calculeu la constant d'equilibri del procés a 298 K.
d) Calculeu la variació d'energia lliure del procés si la reacció té lloc a 305 K, suposant que ∆Ho és
independent de la temperatura.
1.2.4 Donada la reacció química següent:
N2 (g) + 3 H2 (g) ⇔ 2 NH3 (g)
a) Calculeu la constant d'equilibri K a 25oC.

b) Calculeu ∆G a 25oC si les pressions parcials dels constituents de la mescla de reacció són 10 atm
de N2 (g), 10 atm d' H2 (g) i 1 atm d'NH3 (g).
c) Si la pressió total es dobla, com evolucionarà l'equilibri? Justifiqueu-ho termodinàmicament.
∆Gof (NH3 (g)) a 298 K = -16,4 kJ·mol-1
1.2.5 A 298 K i basant-vos en les dades següents:
∆Hfo(kJ· mol-1) ∆Gfo(kJ· mol-1) So(J· K-1· mol-1)

CO(g) -110,53 -137,15 197,56
CO2(g) -393,51 -394,37 213,68
H2O(g) -241,81 -228,58 -
H2(g) 0,00 0,00 130,57
calculeu:
a) ∆Ho, ∆Go i ∆So per a la reacció:
H2O (g) + CO (g) ⇔ H2 (g) + CO2 (g)
b) L'increment d'energia interna de la reacció suposant que tots els gasos es comporten de forma
ideal.
c) L'entropia absoluta de l’H2O(g).
d) El valor de la constant d'equilibri de la reacció anterior.

1.2.6 El coure, exposat prolongadament a l'aire a 25°C, es recobreix d'una capa d'òxid metàl·lic de
color negre. Quan el metall s'escalfa a 200°C es forma un òxid de color vermell.
Sabent que, per a la reacció:
Cu2O (s) + 1/2 O2 (g) ⇔ 2 CuO (s)
a 298 K, ∆Ho = -143,9 kJ· mol-1 i ∆Go = -107,9 kJ· mol-1, indiqueu quina fórmula, Cu2O(s) o
CuO(s), correspon a l'òxid vermell. Considereu que ∆H° és independent de la temperatura.
1.2.7 Per a la reacció:

2 NO2 (g) ⇔ N2O4 (g)
les pressions parcials dels diferents gasos en equilibri varien amb la temperatura, segons indica la
taula:
T(K) PNO2(g) (torr) PN2O4(g) (torr)

298 46 23
305 68 30
Calculeu ∆H°, ∆G° i ∆S° per a la reacció anterior a 298 K, suposant que ∆H° és independent de la
temperatura a l'interval donat.
1.2.8 El carbur d'alumini sòlid es descompon a temperatura alta segons la reacció:
Al4C3 (s) ⇔ 4 Al (g) + 3 C (s)
La pressió de vapor de l’Al(g) a l'interval 1000 - 1600 K varia amb la temperatura segons l'equació:
log P (atm) = -1,95 x 104 T-1 + 6,79
Basant-vos en aquesta informació, calculeu ∆H°, ∆S° i ∆G° a 1000 K per a la reacció de
descomposició.
1.2.9 La constant d'equilibri de la reacció:
N2O4 (g) ⇔ 2 NO2 (g)
varia amb la temperatura segons la taula adjunta:
log K -1,45 -1,02 -0,587 -0,036 0,3779 0,903

T (K) 282 298 306 325 343 362
Basant-vos en aquestes dades, calculeu l'entalpia de la reacció:

a) Gràficament.
b) Numèricament.

Termodinàmica 15
1.2.10 Per la reacció:
SnO2 (s) + 2 H2 (g) ⇔ Sn(l) + 2 H2O (g)
∆Go a 900 K és de -3,032 kJ·mol-1 i a 1100 K és de -21,047 kJ·mol-1. Suposant que ∆Ho de la reacció
no varia en l’interval de 900 a 1500 K. Calculeu:
a) ∆Ho de la reacció a 1000 K.
b) Kp a 1000 K.
c) ∆So de la reacció a 1000 K.
1.2.11 En un recipient tancat es dóna l'equilibri següent:
2 CO2 (g) ⇔ 2 CO (g) + O2 (g) ; ∆Ho = 543,92 kJ·mol-1
Indiqueu, raonadament, com es desplaçarà l'equilibri quan:

a) S'afegeixi oxigen al recipient.
b) S'augmenti la temperatura.
c) S'augmenti el volum del recipient.
d) Es disminueixi la pressió.
1.2.12 A 600 K, la constant d'equilibri de la reacció:
H2 (g) + I2 (g) ⇔ 2 HI (g)
és de 69,2.
Calculeu K per a les reaccions següents:
2 HI (g) ⇔ H2 (g) + I2 (g)

HI (g) ⇔ 1/2 H2 (g) + 1/2 I2 (g)
1.2.13 La següent reacció química té lloc a 298 K:
2 Cl2(g) + 2H2O(g) ⇔ 4 HCl(g) + O2(g)
a) Sabent que un cop assolit l’equilibri P(Cl2)=2,4 atm, P(H20)=5,6 atm; P(HCl)=2,7 atm i P(O2)=1,2
atm, calculeu ∆Gº de la reacció a 298 K.
b) Si les entalpies estàndard de formació a 298 K són –92,30 i –241,81 kJ·mol-1 per al HCl (g) i per l’
H2O (g) respectivament, calculeu la ∆Sº de la reacció a 298 K.
c) Indiqueu l’efecte que, un cop assolit l’equilibri, produeix un augment de la temperatura sobre la K.

1.2.14 A partir de la taula de dades següent a 298 K:
∆Gfº (kJ·mol-1) Sº (J·K-1·mol-1)

Pb(s) 0 64,8
O2(g) 0 205,03
PbO(s) -189,5 67,8
PbO2(s) -217,4 68,6
i considerant que es fa reaccionar 1 mol de Pb(s) amb O2(g) a 1 atm i 298 K :

a) Deduïu quin sòlid es formarà, PbO(s) o PbO2(s).
b) Calculeu la calor alliberada en la reacció de formació d’aquest sòlid.
c) Calculeu la constant d’equilibri de la reacció per passar de PbO(s) a PbO2(s)
d) En presència d’aire (79% N2(g) i 21 % O2(g)), a 298 K i a 1 atm de pressió total, calculeu
l’energia lliure de la reacció de l’apartat a. Serà espontània la reacció a aquesta temperatura?
(Considereu que l’entalpia i l’entropia no varien amb la temperatura en l’interval de temperatures del
problema).
1.2.15 El Titani es pot obtenir a altes temperatures per reducció del seu òxid amb carboni segons la
reacció:
TiO2(s) + 2C(s) ⇔ Ti(s) + 2 CO(g).
Utilitzant les dades a 298 K, i suposant que l’entalpia i l’entropia no varien amb la temperatura,
∆Hºf (kJ·mol-1 ) Sº (J·mol-1·K-1)

TiO2(s) -940,0 49,9
Ti(s) 0,0 30,6
C(s) 0,0 5,7
CO(g) -110,5 197,5
a) A partir de quina temperatura té lloc la reducció de l’òxid de titani (IV) amb C(s) (és a dir,
constant d’equilibri >1).
b) Quina serà la pressió parcial del CO(g) a una temperatura de 2100 K?
1.2.16 El NH4Cl (s) es pot generar a l’atmosfera quan reacciona el clorur d’hidrogen gasós amb
l’amoníac gasós. Calculeu:
a) L’∆Gº i la K d’equilibri de la reacció esmentada a 298 K
b) Justifiqueu termodinàmicament si aquesta reacció es veurà afavorida en les capes altes de
l’atmosfera (temperatures inferiors a 273K)
c) Calculeu el valor de ∆G a 298 K si per efecte de la contaminació la pressió parcial del HCl(g)
augmentés el doble de la d’equilibri. Considereu que ∆H° és independent de la temperatura.
Dades:
Compost NH4Cl (s) HCl(g) NH3(g)
∆Hº (kJ·mol-1) -314,4 -92,3 -45,9
Sº (J·mol-1·K-1) 94,6 186,8 192,7

Termodinàmica 17
1.2.17 Per a la reacció en fase gasosa:

I2(g) + C5H8(g) ⇔ C5H6(g) + 2HI(g)
els valors de K mesurats en l’interval entre 450 i 700 K s’ajusten a l’equació:
log K = 7.55 - (4.83x103 / T).
Calculeu ∆Gº, ∆Hº, ∆Sº, i ∆Cpo a 500 K per a aquesta reacció.
1.2.18 L’obtenció de ferro en els alts forns té lloc segons la següent reacció:
Fe2O3(s) ⇔ 2 Fe(s) + 3/2 O2(g)

Calculeu:
a) ∆Gº i la constant d’equilibri de la reacció a 25ºC.
b) A quina temperatura la constant d’equilibri és >1
c) A quina temperatura el següent procés té una constant d’equilibri >1:
2Fe2O3(s) + 3C(graf) = 4 Fe(s) + 3CO2(g)
Dades a 298K: (considereu que ∆Hº i ∆Sº són independents de la temperatura)

∆Hºf Fe2O3(s) = -824,0 kJ/mol ∆Hºf CO2(g) = -393,5 kJ/mol
Sºf Fe2O3(s) = 87,4 J/K mol Sººf O2(g) = 205,0 J/K mol
Sºf Fe(s) = 23,3 J/K mol Sºf CO2(g) = 213,7 J/K mol
Sºf C(graf) = 5,7 J/K mol
1.2.19 La reacció de dissolució del Fe2O3(s) en medi àcid es pot expressar a través de la següent
reacció:
½ Fe2O3(s) + 3 H+(aq) ⇔ Fe3+ (aq) + 3/2 H2O(l)
A partir de les dades següents a 298 K:
Compost ∆Hfº(kJ·mol-1) Sfº(J·mol-1·K-1) ∆Gfº(kJ·mol-1) Cpº(J·mol-1· K-1)

Fe2O3(s) -825,4 87,4 -744,3 98,28
H+(aq) 0 0 0 0
Fe3+(aq) -48,5 -315,9 -4,6 79,09
H2O(l) -285,6 69,96 -237,2 75,44
a) Calculeu la constant d’equilibri de la reacció de dissolució a 25º C.

b) Si la reacció de dissolució del sòlid té lloc a 4 oC calculeu la constant d’equilibri de la reacció a
aquesta temperatura suposant que:
i) ∆Hº de la reacció és independent de la temperatura
ii) ∆Hº de la reacció depèn de la temperatura
Discutiu breument els resultats obtinguts.

1.3 Apèndix. Taules termodinàmiques a 298K
∆Hof ∆Gof So Cop

Fórmula kJ·mol-1 kJ·mol-1 J·K-1 mol-1 J·K-1 mol-1
Alumini
Al (c) 0,00 0,00 28,35 24,40
Al (g) 330,00 286,00 164,4 21,40
Al3+ (aq) -538,00 -491,00
Al2O3 (c,a) -1676,00 -1582,00 50,90 79,00
AlF3 (c) -1510,00 -1431,00 66,50 75,10
AlCl3 (c) -704,20 -628,90 110,70 91,80
AlI3 (c) -313,80 -300,80 159,00 98,70
Al2(SO4)3 (c) -3440,80 -3100,10 239,20 259,40
AlPO4 (c,berlinita) -1733,90 -1601,20 90,79 93,20
(CH3)3Al (l) -151,00 -10,00 209,00 155,60
Al(BH4)3 (l) -16,30 144,80 289,00 194,60
Al2SiO4 (c, andalusita) -2744,30 -2597,40 93,22 122,70
(c, quianita) -2746,40 -2596,20 83,81 121,70
(c,sil·limanita) -2772,30 -2625,90 96,19 122,60
Antimoni
Sb (c) 0,00 0,00 45,69 25,10
Sb4O6 (c, cúbic) -1440,00 -1268,00 221,00
(c, ortoròmbic) -1417,00 -1253,00 246,00 202,70
Sb2O5 (c) -971,90 -829,30 125,10
SbH3 (g) 145,11 147,70 232,70 41,00
SbCl3 (g) -314,00 -301,00 337,70 76,70
(c) -382,00 -323,70 184,10 107,90
Argó
Ar (g) 0,00 0,00 154,732 20,786
Arsènic
As (c, gris) 0,00 0,00 35,10 24,70
(g) 288,00 261,10 174,10 20,90
As4 (g) 144,00 92,50 314,00
As4O6 (c, octaèdric) -1313,90 -1152,50 214,00 191,30
(c, monoclínic) -1309,60 -1154,00 234,00
As2O5 (c) -924,90 -782,40 105,40 116,50
AsH3 (g) 66,40 68,90 222,70 38,10
AsF3 (g) -920,647 -905,669 288,99 65,60
(l) -956,253 -909,141 181,21 126,60

Termodinàmica 19

Bari
Ba (c) 0,00 0,00 62,80 280,00
Ba2+ (aq) -537,60 -560,70
BaO (c) -554,00 -525,00 70,40 47,80
BaF2 (c) -1215,00 -1165,00 96,40 71,20
BaCl4 (c) -859,00 -810,00 123,70 75,10
BaSO4 (c) -1473,00 -1362,00 132,00 101,80
Ba(NO3)2 (c) -992,10 -796,70 214,00 151,40
BaCO3 (c) -1216,00 -1138,00 112,00 85,40
Beril·li
Be (c) 0,00 0,00 9,50 16,40
BeO (c) -609,00 -580,00 13,77 25,50
BeCl2 (c, a) -490,00 -446,00 82,70 64,90
(c, b) -496,00 -449,00 75,80 62,40
BeSO4 (c, tetragonal) -1205,20 -1093,90 77,90 85,70
Bismut
Bi (c) 0,00 0,00 56,74 25,50
Bi2O3 (c) -573,90 -493,70 151,50 113,50
BiCl3 (g) -265,70 -256,10 358,70 79,70
(c) -379,10 -315,10 177,00 104,60
Bor
B (c) 0,00 0,00 5,90 11,10
(g) 560,00 516,00 153,33
B2O3 (c) -1273,50 -1194,40 53,97 62,90
B2H6 (g) 36,00 86,60 232,00 56,90
B5H9 (l) 42,70 171,70 184,20 151,10
(g) 73,20 174,90 275,80 96,80
BF3 (g) -1136,00 -1119,40 254,30 50,50
BCl3 (g) -403,80 -388,70 290,00 62,70
(l) -427,00 -387,00 206,00 107,10
BBr3 (g) -205,70 -232,50 324,10 67,80
(l) -239,70 -238,00 229,70
(CH3)3N·BH3 (c) -142,50 70,50 187,00
(g) -84,90 87,00 325,00 128,00
Brom
Br2 (l) 0,00 0,00 152,21 75,70
(g) 30,91 3,14 245,35 36,00


Brom, continuació
Br (g) 111,86 82,43 174,90 20,79
Br- (aq) -121,50 -104,00
BrO (g) 125,80 108,20 237,44 32,10
BrF3 (g) -255,60 -229,45 292,42 66,61
BrF5 (g) -428,80 -350,60 320,08 99,62
Cadmi
Cd (c, g) 0,00 0,00 51,80 25,90
(g) 111,90 77,30 167,64 20,79
Cd2+ (aq) -75,90 -77,70
CdO (c) -258,10 -228,00 54,80 43,40
CdCl2 (c) -391,50 -344,00 115,30 74,70
CdCl2·H2O (c) -688,40 -587,06 167,80
CdBr2 (c) -316,20 -296,30 137,20 76,70
CdI2 (c) -203,00 -201,40 161,10 80,00
CdS (c) -161,90 -156,50 64,90 55,20
CdSO4 (c) -933,38 -822,78 123,04 99,60
Calci
Ca (c) 0,00 0,00 41,60 25,30
Ca2+ (aq) -541,30 -552,80
CaO (c) -635,10 -603,50 38,10 42,80
Ca(OH)2 (c) -986,10 -898,60 83,39 87,50
CaCl2 (c) -796,00 -748,00 105,00 72,60
CaSO4 (c, a) -1425,20 -1313,50 108,00 100,20
(c, b) -1420,80 -1309,00 108,00 99,00
CaC2 (c) -59,80 -64,90 70,00 62,72
CaCO3 (c, calcita) -1206,90 -1128,80 92,90 81,90
(c, aragonita) -1207,20 -1127,80 88,70 81,30
Carboni
C (c, grafit) 0,00 0,00 5,74 8,527
(c, diamant) 1,88 2,90 2,377 6,115
(g) 716,70 671,27 157,98 20,80
CO (g) -110,53 -137,15 197,56 29,12
CO2 (g) -393,51 -394,37 213,68 37,10
CH4 (g) -74,50 -50,80 186,15 35,31
C2H6 (g) -84,00 -32,90 229,50 52,60
C3H8 (g) -104,50 -23,40 269,90 73,60

Termodinàmica 21

Carboni, continuació
n-C4H10 (g) -126,50 -17,15 310,10 97,40
n-C5H12 (g) -146,50 -8,37 348,90 120,20
(l) -173,20 -9,58 263,30
C5H12 (g, 2 metil butà) -153,80 -14,64 343,60 153,80
C5H12 (g,22dimetil propà) -167,40 -15,22 306,40
n-C6H14 (g) -167,10 -0,29 388,40 143,10
(l) -198,60 -4,39 295,90 216,00
n-C7H16 (g) -187,50 8,03 427,80 166,00
(l) -224,00 1,00 328,50
n-C8H18 (g) -208,50 16,40 466,70 189,00
(l) -250,00 6,36 361,20 276,00
n-C9H20 (g) -228,40 24,81 505,70 211,70
(l) -274,90 11,76 393,70
n-C20H42 (g) -455,80 117,30 934,10 463,00
(l) -556,60 71,60 749,20
C6H12 (l,ciclohexà) -156,30 26,70 204,40 157,70
C2H2 (g) 228,00 209,20 200,80 43,90
C2H4 (g) 52,20 68,10 219,50 43,60
C3H6 (g) 20,20 62,72 266,90 64,00
C6H6 (g) 82,90 129,70 269,20 81,60
(l) 49,00 124,70 172,00 132,00
CH3C6H5 (l) 12,00 114,10 219,60 160,00
CCl3F (g) -268,00 -238,00 309,80 78,10
(l) -301,00 -236,90 225,40 121,50
CCl2F2 (g) -478,00 -439,00 300,70 72,30
CClF3 (g) -710,00 -653,00 285,20 66,90
CF4 (g) -934,50 -879,00 261,50 61,10
CCl4 (g) -97,00 -60,60 309,70 83,30
(l) -129,60 -65,30 216,40 131,80
CH3Cl (g) -82,00 -57,40 234,50 40,80
CH2Cl2 (g) -95,70 -65,90 270,10 51,00
(l) -124,10 -67,30 117,80 100,00
CHCl3 (g) -105,00 -70,40 295,60 65,70
(l) -135,10 -73,70 201,70 113,80
C2H5Cl (g) -112,10 -60,50 275,90 62,80
C2Cl4 (l) -49,00 -4,60 267,00 341,00
(g) -9,00 22,60 341,00 94,90
C2F4 (g) -661,00 -615,90 300,00 80,50


Carboni, continuació
HCHO (g) -108,70 -113,00 218,70 35,40
CH3CHO (g, acetaldehid) -165,80 -128,90 250,00 57,00
(l, acetaldehid) -191,50 -128,20 160,00 275,00
HCOOH (l) -425,00 -361,40 129,00 99,00
CH3COOH (l) -484,30 -390,00 159,80 124,00
CH3OH (g) -201,60 -162,00 239,70 43,90
(l) -239,10 -166,40 126,80 81,60
C2H5OH (l) -277,10 -174,90 160,70 111,50
C3H7OH (g, 1-propanol) -254,80 -165,00
(l, 1-propanol) -302,70 -173,00
COCl2 (g) -218,00 -205,00 283,40 57,70
CS2 (g) 116,70 67,20 237,70 45,40
(l) 89,00 65,30 151,30 75,70
CO(NH2)2 (c) -333,70 -196,80 104,60 93,10
CO32- (aq) -675,20 -528,00
HCO3-(aq) -689,90 -587,00
Cesi
Cs (c) 0,00 0,00 85,20 31,00
Cs+ (aq) -258,00 -291,70
CsCl (c) -442,70 -414,20 101,20 52,70
CsBr (c) -405,70 -391,00 112,00 51,90
CsI (c) -348,00 -342,00 123,00 51,90
Clor
Cl2 (g) 0,00 0,00 222,965 33,91
Cl (g) 121,29 105,70 165,088 21,84
Cl- (aq) -167,08 -131,29
HCl (g) -92,30 -95,30 186,79 29,10
ClF3 (g) -163,00 -123,00 281,50 63,85
Cl2O (g) 80,30 97,90 266,10 45,40
ClO2 (g) 103,00 120,00 256,70 41,97
Cobalt
Co (c, hex) 0,00 0,00 30,00 24,80
(c, fcc) 0,50 0,30 30,70
Co 2+ (aq) -58,00 -54,00
CoO (c) -237,90 -214,20 52,97 55,20
Co3O4 (c) -891,00 -774,00 102,50 123,00
CoCl2 (c) -312,50 -269,90 109,20 78,50

Termodinàmica 23

Coure
Cu (c) 0,00 0,00 33,15 24,40
(g) 338,00 298,00 166,29 20,80
+
Cu (aq) 71,70 50,00
Cu2+ (aq) 65,69 65,60
Cu2O (c) -168,60 -146,00 93,10 63,60
CuO (c) -157,30 -129,70 42,60 42,30
CuCl (c) -137,20 -119,90 86,20 48,50
CuCl2 (c) -220,10 -175,70 108,10 57,80
Cu2S (c, a) -79,50 -86,20 120,90 76,10
CuS (c) -53,10 -53,60 66,50 47,80
CuSO4 (c) -771,00 -662,00 109,20 100,00
CuSO4·H2O (c) -1085,80 -918,20 146,00 134,00
CuSO4·3 H2O (c) -1684,30 -1400,20 221,00 205,00
CuSO4·5 H2O (c) -2279,70 -1880,10 300,00 280,00
Criptó
Kr (g) 0,00 0,00 163,97 20,786
Crom
Cr (c) 0,00 0,00 23,80 23,40
CrO42- (aq) -881,20 -727,80
Cr2O72-(aq) -1490,00 -1301,00
Cr2O3 (c) -1139,00 -1058,00 81,20 118,70
CrCl2 (c)+ -395,00 -356,00 115,30 71,20
CrCl3 (c) -556,00 -486,00 123,00 91,80
Estany
Sn (c, blanc) 0,00 0,00 51,18 27,20
(c, verd) -2,10 4,60 44,10 25,90
Sn (g) 301,20 266,30 168,38 21,30
SnO (c) -285,90 -257,20 57,20 44,30
SnO2 (c) -580,80 -519,70 52,00 52,70
SnCl4 (l) -511,30 -440,20 258,60 165,00
SnH4 (g) 163,00 188,00 227,60 49,00
Estronci
Sr (c) 0,00 0,00 52,30 26,00
SrO (c) -592,00 -562,00 54,40 45,00
SrF2 (c) -1223,00 -1172,00 82,10 70,00
SrCl2 (c) -829,00 -781,00 114,90 75,60


Fórmula kJ·mol-1 kJ·mol-1 J·K-1 mol-1 J·K-1 mol-
1
Estronci, continuació
SrSO4 (c) -1453,00 -1341,00 117,00
SrCO3 (c, estroncianita) -1220,00 -1140,00 97,10 81,40
Sr(NO3)2 (c) -978,20 -780,20 194,60 149,90
Ferro
Fe (c) 0,00 0,00 23,30 25,10
(g) 415,00 371,00 180,38 25,70
Fe2+ (aq) -89,10 -78,90
Fe3+ (aq) -48,50 -4,60
Fe2O3 (c, hematites) -824,00 -742,00 87,40 103,90
Fe3O4 (c, magnetita) -1118,00 -1015,00 146,00 143,40
FeCl2 (c) -341,60 -302,20 118,00 76,70
FeCl3 (c) -399,00 -334,00 142,00 96,70
FeSO4 (c) -928,40 -820,90 108,00 100,60
Fe3C (c, cementita) 25,10 20,10 105,00 105,90
FeCO3 (c, siderita) -747,70 -674,00 92,90 82,00
Fluor
F2 (g) 0,00 0,00 202,685 22,74
F (g) 79,39 62,31 158,640 22,74
F- (aq) -335,40 -282,00
F+ (g) 1766,20
HF (g) -273,30 -275,40 173,67 29,13
F2O (g) -23,00 -4,60 247,30 43,30
Fòsfor
P (c, blanc) 0,00 0,00 41,09 23,84
(c, vermell) -17,60 -12,10 22,80 21,30
(g) 316,50 280,13 163,09 20,90
P2 (g) 144,00 104,00 218,01 32,00
P4 (g) 58,90 24,50 279,90 67,20
P4O10 (c, hexagonal) -3010,00 -2724,00 231,00 211,70
PO43- (aq) -1277,00 -1019,00
PH3 (g) 5,40 13,40 210,12 37,10
H3PO4 (c) -1279,00 -1119,00 110,50 106,10
PCl3 (g) -287,00 -267,80 311,67 71,80
(l) -320,00 -272,00 217,10
PCl5 (c) -443,50
(g) -374,90 -305,00 364,47 112,80

Termodinàmica 25

Gal·li
Ga (c) 0,00 0,00 40,90 25,90
(g) 272,00 239,00 168,90 25,40
Ga2O3 (c, ròmbic) -1089,00 -998,00 85,00 92,10
Germani
Ge (c) 0,00 0,00 31,10 23,40
GeO2 (c) -580,00 -521,00 39,70 52,10
GeH4 (g) 90,80 113,00 217,00 45,00
GeF4 (g) -1190,20 -1150,00 302,00 81,80
GeCl4 (l) -531,80 -462,80 245,60
Heli
He (g) 0,00 0,00 126,039 20,786
He+ (g) 2378,40
Hidrogen
H2 (g) 0,00 0,00 130,570 28,824
H (g) 217,997 203,29 114,604 20,786
H+ (g) 1536,20
H2O (g) -241,81 -228,58 188,72 33,58
(l) -285,83 -237,19 69,95 75,29
D2O (g) -249,20 -234,55 198,23 34,27
(l) -294,60 -243,49 75,94 84,35
H2O2 (g) -136,30 -105,60 232,60 43,10
(l) -187,80 -120,40 109,60 89,10
OH- (aq) -230,03 -157,34
Indi
In (c) 0,00 0,00 57,80 26,70
(g) 236,70 208,70 173,70 20,80
In2O3 (c) -925,80 -830,70 104,20 92,00
Iode
I2 (c) 0,00 0,00 116,14 54,40
(g) 62,42 19,36 260,57 36,80
I (g) 106,76 72,20 180,60 20,90
I- (aq) -56,90 -51,90
IO3- (aq) -221,00 -128,00
HI (g) 26,40 1,58 206,48 29,30


Liti
Li (c) 0,00 0,00 29,10 23,40
(g) 161,00 122,20 138,67 20,90
+
Li (aq) -278,46 -292,60
LiH (c) -90,42 -69,96 24,70 34,70
LiOH (c) -487,40 -441,40 42,80 49,80
LiF (c) -618,20 -584,90 35,70 41,80
LiCl (c) -408,60 -384,30 59,30 50,20
Li2CO3 (c) -1215,50 -1132,60 90,40 97,50
Magnesi
Mg (c) 0,00 0,00 32,70 24,90
(g) 147,10 113,10 148,54 20,79
Mg2+ (aq) -467,00 -455,60
MgO (c) -601,50 -569,20 27,00 37,20
Mg(OH)2 (c) -924,50 -833,60 63,20 77,00
MgF2 (c) -1124,00 -1071,00 57,20 61,60
MgCl2 (c) -641,30 -591,80 89,60 71,40
MgCl2·H2O (c) -966,60 -861,80 137,00 115,30
MgCl2·2 H2O (c) -1279,70 -1118,10 180,00 159,20
MgCl2·4 H2O (c) -1899,00 -1623,50 264,00 241,40
MgCl2·6 H2O (c) -2499,00 -2115,00 366,00 315,00
MgSO4 (c) -1285,00 -1171,00 91,60 96,50
MgCO3 (c, magnesita) -77,80 -75,30 75,00 73,60
MgNi2 (c) -790,70 -590,00 164,00 141,90
Manganès
Mn (c, a) 0,00 0,00 32,00 26,30
Mn2+ (aq) -220,70 -228,00
MnO4- (aq) -541,00 -447,00
KMnO4 (c) -837,00 -737,00 171,70 117,60
MnO (c) -385,20 -362,90 59,70 45,40
MnO2 (c) -520,00 -465,20 53,10 54,10
Mn2O3 (c) -959,00 -881,00 110,00 107,70
Mn3O4 (c) -1387,00 -1283,00 156,00 139,70
MnCl2 (c) -481,30 -440,50 118,20 72,90
MnSO4 (c) -1065,30 -957,40 112,00 100,50
MnCO3 (c) -894,00 -817,00 85,80 81,50
Mercuri
Hg (l) 0,00 0,00 75,90 27,98

Termodinàmica 27

Mercuri, continuació
Hg (g) 61,38 31,88 174,86 20,79
Hg2+ (aq) 170,16 164,40
Hg22+ (aq) 166,82 153,60
HgO (c,vermell,ortoròmbic) -90,80 -58,60 70,30 44,10
(c, groc) -90,50 -58,40 71,10
Hg2Cl2 (c) -265,50 -210,80 192,00 101,70
HgCl2 (c) -224,30 -178,70 146,00 76,60
HgCl42- (aq) -554,00 -447,00
HgS (c, vermell) -58,20 -50,60 82,40 48,40
(c, negre) -53,60 -47,70 88,30
Hg2SO4 (c) -743,40 -626,20 200,70 132,00
(CH3)2Hg (l) 59,50 140,00 209,00
(g) 94,00 146,00 305,00 83,30
Molibdè
Mo (c) 0,00 0,00 28,70 24,10
MoO2 (c) -589,00 -533,00 46,30 56,00
MoO3 (c) -745,00 -668,00 77,70 75,00
MoS2 (c) -235,00 -226,00 62,59 63,60
MoF6 (l) -1585,50 -1473,10 259,70 169,80
(g) -1557,70 -1472,30 350,40 120,60
Neó
Ne (g) 0,00 0,00 146,21 20,786
Ne+ (g) 2086,90
Níquel
Ni (c) 0,00 0,00 29,90 26,10
Ni2+ (aq) -54,00 -46,00
Ni(NH3)62+ (aq) -630,00 -256,00
NiO (c) -239,00 -212,00 38,00 44,30
NiS (c) -82,00 -79,50 53,00 47,10
NiCl2 (c) -305,30 -259,06 97,70 71,70
NiSO4 (c) -872,90 -760,00 92,00 138,00
NiSO4·6 H2O (a, verd,tetragonal) -2682,80 -2225,00 334,50 327,90
Ni(CO)4 (l) -633,00 -588,30 313,00 205,00
(g) -602,90 -587,30 411,00 145,00


Nitrogen
N2 (g) 0,00 0,00 191,50 29,12
N (g) 472,68 455,55 153,189 20,79
NO (g) 90,25 86,57 210,65 29,84
NO2 (g) 33,20 51,30 239,95 37,20
N2O (g) 82,00 104,20 219,74 38,50
N2O4 (g) 9,16 97,82 304,18 77,30
(l) -19,50 97,45 209,20 142,70
N2O5 (g) 11,30 115,00 355,60 84,50
(c) -43,10 114,00 178,70 143,10
-
NO3 (aq) -207,40 -111,50
NH4+ (aq) -133,30 -79,50
NH3 (g) -45,94 -16,44 192,67 35,06
(CH3)3N (l) -46,00 100,80 208,40 135,20
(g) -24,30 99,00 287,00
HNO3 (l) -174,10 -80,80 155,60 109,90
NH4OH (l) -361,20 -254,10 165,56 154,90
NH4NO3 (c) -365,60 -184,00 151,08 139,00
NH4Cl (c) -314,40 -202,90 94,56 84,10
N2H4 (g) 95,40 159,30 238,36 49,60
(l) 50,60 149,20 121,21 98,90
Or
Au (c) 0,00 0,00 47,40 25,42
AuCl4- (aq) -322,00 -235,20
Au(CN)2- (aq) 242,00 286,00
Au2O3 (c) 80,75 163,20
Oxigen
O2 (g) 0,00 0,00 205,03 29,35
O3 (g) 142,70 163,20 238,82 39,20
O (g) 249,17 231,748 160,946 21,90
Plata
Ag (c) 0,00 0,00 42,60 25,40
(g) 284,90 246,00 172,88 20,79
Ag+ (aq) 105,75 77,09
AgCl2- (aq) -245,00 -215,00
Ag(NH3)2+ (aq) -111,30 -17,20

Termodinàmica 29

Plata, continuació
Ag(CN)2- (aq) 270,00 305,00
Ag2O (c) -31,10 -11,20 121,00 65,90
AgCl (c) -127,07 -109,80 96,20 50,80
AgBr (c) -100,60 -97,10 107,10 52,40
AgI (c) -62,30 -66,70 115,50 56,80
Ag2S (c, a, ortoròmbic) -32,60 -40,70 144,00 76,50
(c, b) -29,40 -39,50 150,60
Ag2SO4 (c) -715,60 -618,40 200,90 131,60
AgNO3 (c) -124,30 -33,40 140,60 93,10
Ag2CO3 (c) -505,90 -436,80 167,00 112,30
Ag2CrO4 (c) -731,70 -641,80 218,00 142,30
Plom
Pb (c) 0,00 0,00 64,80 26,40
Pb (g) 195,20 162,30 175,27 20,79
Pb2+ (aq) 0,92 -24,40
PbO (c, vermell) -219,50 -189,80 67,80 45,80
(c, groc) -217,30 -187,90 68,70 45,80
PbO2 (c) -277,40 -217,40 68,60 64,60
Pb3O4 (c) -718,40 -601,20 211,30 146,90
PbF2 (c) -664,00 -617,10 110,50
PbCl2 (c) -359,40 -314,20 136,00
PbBr2 (c) -279,00 -261,90 161,50 80,10
PbI2 (c) -175,50 -173,60 174,80 77,40
PbS (c) -100,00 -98,70 91,20 49,50
Pb(N3)2 (c, monoclínic) 478,20 624,70 148,10
PbSO4 (c) -919,90 -813,10 148,50 103,21
PbCO3 (c) -699,10 -625,50 131,00 87,40
PbC2O4 ( c) -851,40 -750,20 146,00 105,40
Potassi
K (c) 0,00 0,00 64,70 29,30
(g) 89,60 160,23
+
K (aq) -252,20 -282,50
K2O (c) -361,50 -322,20
KH (g) 125,50 105,00 198,00
KOH (c) -424,80
KF (c) -567,30 -537,80 66,57 49,00


Potassi, continuació
KCl (c) -436,70 -408,61 82,60 51,50
KClO3 (c) -392,84 -292,65 143,00 100,40
KClO4 (c) -432,75 -303,20 151,00 110,20
KBr (c) -393,80 -380,10 95,90 53,60
KI (c) -327,90 -324,40 106,10 55,20
K2SO4 (c) -1438,00 -1319,70 175,60 130,10
KNO3 (c) -494,60 -394,60 133,10 96,20
Rubidi
Rb (c) 0,00 0,00 76,80 30,50
(g) 79,50 169,99
+
Rb (aq) -251,10 -283,60
RbF (c) -558,00 -519,00 52,70
RbCl (c) -435,40 -407,80 95,90 52,40
Seleni
Se (c, negre, hexagonal) 0,00 0,00 42,44 25,40
(g) 227,10 187,10 176,60 20,80
Se2 (g) 146,00 96,20 252,00 35,401
SeF6 (g) -1117,10 -1016,70 313,80 10,50
Silici
Si (c) 0,00 0,00 18,80 20,10
(g) 450,00 167,87
SiO2 (c, quars) -910,70 -856,32 41,46 44,40
(c, cristobalita) -909,48 -855,88 42,68 44,20
SiH4 (g) 34,30 56,90 204,50 42,80
Si2H6 (g) 80,30 127,20 272,50 80,80
SiF4 (g) -1615,00 -1572,80 282,70 73,60
SiCl4 (l) -687,00 -619,90 239,70 145,00
Si(CH3)3Cl (l) -384,00 -247,00 278,20
Si(CH3)4 (l) -272,00 -100,00 277,30 204,00
SiC (c, cubic) -65,30 -62,80 16,60 26,90
(c, hexagonal) -62,80 -60,20 16,50 26,70
Sodi
Na (c) 0,00 0,00 51,30 28,20
(g) 108,43 76,60 153,62 20,80
+
Na (aq) -240,30 -261,90
Na2O (c) -417,00 -376,60 72,80 68,20

Termodinàmica 31

Sodi, continuació
Na2O2 (c) -511,70 -451,00 104,00
NaOH (c) -425,60 -379,70 64,50 59,50
NaF (c) -573,66 -546,30 51,30 46,00
NaCl (c) -411,20 -384,30 72,50 49,80
NaBr (c) -361,10 -349,10 87,20 52,30
NaI (c) -287,80 -282,40 98,50
Na2SO4 (c) -1387,10 -1269,40 149,50 127,30
Na2SO4·10 H2O (c) -4328,00 -3647,00 592,00 587,40
NaNO3 (c) -467,90 -367,10 116,50 93,10
Na2CO3 (c) -1131,40 -1048,10 136,00 110,50
Na2CO3·1O H2O (c) -4083,60 -3426,30 542,20 535,60
NaHCO3 (c) -947,70 -850,20 102,10 87,60
Sofre
S (c, ròmbic) 0,00 0,00 32,05 22,60
(c,monoclínic) 0,30
(g) 277,00 236,50 167,72 23,80
S2 (g) 128,50 79,33 228,06 32,50
S8 (g) 102,10 49,80 156,50
S2- (aq) 30,00 79,00
H2S (g) -20,60 -33,40 205,60 34,30
HS- (aq) -16,40 12,40
SO42- (aq) -909,60 -743,60
HSO4- (aq) -887,00 -677,00
SO2 (g) -296,81 -300,10 248,11 39,80
SO3 (g) -395,70 -371,10 256,60 50,67
(l) -441,00 -368,40 95,60
H2SO4 (l) -814,00 -690,10 156,90 138,90
SF6 (g) -1209,00 -1105,40 291,70 97,30
Tal·li
Tl (c) 0,00 0,00 64,20 26,30
(g) 181,20 147,40 180,85 20,80
TlCl (c) -204,10 -184,90 111,30 50,90
TlNO3 (c)
Tel·luri
Te (c) 0,00 0,00 49,71 25,50
TeO2 (c) -322,60 -270,30 79,50
TeF6 (g) -1318,00


Titani
Ti (c, a) 0,00 0,00 30,60 25,00
TiO2 (c, rútil) -994,20 -939,00 50,30 55,00
(c) -940,00 -884,00 49,90 55,50
TiCl4 (l) -804,00 -737,00 252,30 145,00
(g) -763,00 -726,00 353,30 95,40
TiCl3 (c, a) -721,00 -654,00 140,00 97,20
TiBr4 (c) -616,70 -589,50 244,00 131,50
TiBr3 (c) -548,50 -523,80 177,00 101,70
TiI4 (c) -375,70 -371,50 249,00 125,60
TiC (c) -185,00 -181,00 24,20 33,60
Tungstè
W (c) 0,00 0,00 32,60 24,30
WO2 (c) -589,70 -533,90 50,54 56,10
WO3 (c) -847,90 -764,10 75,90 73,80
WF6 (l) -1747,70 -1631,47 251,50
(g) -1721,70 -1632,20 341,00 119,00
Urani
U (c) 0,00 0,00 50,20 27,60
UO2 (c) -1085,00 -1032,00 77,00 64,00
UO3 (c) -1224,00 -1146,00 96,70
U3O8 (c) -3575,00 -3370,00 282,60
UF6 (g) -2112,90 -2029,20 379,70
Vanadi
V (c) 0,00 0,00 28,90 24,90
V2O3 (c) -1228,00 -1139,00 98,30 103,20
V2O4 (c) -1427,20 -1318,40 103,00 117,00
V2O5 (c) -1550,60 -1419,60 131,00 127,70
VO2+ (aq) -650,00 -587,00
VO2+ (aq) -487,00 -446,00
VO3- (aq) -888,00 -784,00
HVO42- (aq) -1159,00 -975,00
VOCl3 (l) -735,00 -669,00
(g) 244,00
Xenó
Xe (g) 0,00 0,00 169,573 20,786
XeF4 (c) -261,00

Termodinàmica 33

Zinc
Zn (c) 0,00 0,00 41,60 25,40
(g) 130,40 94,90 160,88 20,80
2+
Zn (aq) -153,39 -147,23
ZnSO4 (c) -982,80 -874,50 119,70 117,20
ZnCO3 (c) -813,00 -731,90 82,40 79,90
ZnO (c) -350,50 -320,50 43,60 40,30
ZnF2 (c) -764,00 -713,40 73,70 65,60
ZnCl2 (c) -415,00 -369,40 111,50 71,30
ZnBr2 (c) -328,70 -312,10 138,50
ZnI2 (c) -208,00 -209,00 161,10
ZnS (c, blenda de zinc) -206,00 -201,30 57,70 46,00
Zirconi
Zr (c) 0,00 0,00 39,00 25,40
ZrO2 (c, monoclínic) -1100,60 -1042,80 50,40 56,20
ZrCl4 (c) -980,50 -890,00 182,00 119,80
(g) -870,00 -836,00 368,00 98,30
ZrF4 (c, monoclínic) -1911,00 -1810,00 105,00 103,70
(g) -1674,00 -1636,00 319,00 87,40
ZrSiO4 (c) -2033,00 -1919,00 84,10 98,70

Cinètica química 35
Cinètica química
1.4 Càlculs cinètics
1.4.1 A la reacció: 2 NO (g) + Cl2 (g) → 2 NOCl (g)

es veu que si es dobla la concentració d'ambdós reactius, la velocitat augmenta en un factor de 8; però
si es dobla només la concentració de clor, la velocitat només es duplicarà. Quin és l'ordre de la reacció
respecte a l'òxid de nitrogen (II) i al clor?
1.4.2 Per a la reacció: A + B → C

s'han escollit algunes dades experimentals que relacionen la velocitat inicial del procés amb les
concentracions inicials dels diferents reactius:
[A]o(mol· dm-3) [B]o(mol· dm-3) vo (mol· dm-3· s-1)

1,0 1,0 2,5 x 10-3
2,0 1,0 5,0 x 10-3
3,0 1,0 7,5 x 10-3
1,0 2,0 2,5 x 10-3
1,0 3,0 2,5 x 10-3
A partir d'aquestes dades, calculeu l'expressió de la velocitat del procés.
1.4.3 La reacció següent:

I- + ClO- → Cl- + IO-
segueix la llei de velocitat:
d[IO-]/dt = k'.[I-].[ClO-]
essent k' una funció de la concentració de l'ió hidroxil. Per a concentracions d'hidroxil d'1,00, 0,50 i
0,25 mol· dm-3, k' és igual a 61, 120 i 230 dm3· mol-1· s-1, respectivament. Quin és l'ordre de la
reacció respecte a l'ió hidroxil?
1.4.4 A partir de les dades sobre concentracions-velocitats inicials que es recullen a la taula:
a) Determineu l'ordre de la reacció:
A + B → Productes
- respecte a A
- respecte a B
b) Escriviu l'expressió de la velocitat en forma diferencial i indiqueu l'ordre total de la reacció:

[A]o(mol· dm-3 ) [B]o(mol· dm-3 ) vo(mol· dm-3· s-1 )

0,100 0,050 0.00134
0,100 0,100 0.00268
0,200 0,100 0.00268
1.4.5 Per a la reacció del tipus: A + 2 B → Productes, es té la taula de dades següent:
Vo (mol·dm-3·s-1 ) [A]o(mol·dm-3 ) [B]o(mol·dm-3 )
5,7 x 10-7 2,0 x 10-3 4,0 x 10-3

11,4 x 10-7 2,0 x 10-3 8,0 x 10-3
22,8 x 10-7 4,0 x 10-3 4,0 x 10-3
(vo, la velocitat inicial i [A]o i [B]o, les concentracions inicials dels reactius.)A partir d'aquesta
informació, determineu la llei de la velocitat del procés.
1.4.6 La hidròlisi de l'acetat de metil és un procés de primer ordre.

La seva constant de velocitat a 298 K és d'1,26 x 10-4s-1.
a) Calculeu t1/2.
b) Si la concentració inicial de l'acetat de metil és de 0,5 mol· dm-3, quant tardarà a reduir-se fins a
un valor de 0,0625 mol· dm-3?
1.4.7 La reacció A → B és de primer ordre i la constant de velocitat és 3,3 x 10-5 s-1.

a) Si la concentració inicial de A és de 0,3 mol· dm-3 i la concentració inicial de B és zero, quina serà
la concentració de A i de B al cap de 200 minuts?
b) Teòricament, quant de temps tardarà el reactiu A a desaparèixer completament?
1.4.8 La descomposició del peròxid d'hidrogen, segons
2 H2O2 (l) → 2 H2O (l) + O2 (g)
és una reacció de primer ordre, amb una constant de velocitat de 6,83 x 10-4 s-1.
a) Si inicialment es té una dissolució de 0,20 mol·dm-3d’ H2O2, quina serà la seva concentració
després de 600 s?
b) Quant de temps tardarà la concentració d’ H2O2 a baixar de 0,50 a 0,1 mol·dm-3?
c) Quant de temps tardarà a descompondre's la meitat d'una mostra d’ H2O2?

1.4.9 En l'estudi cinètic de la reacció de descomposició del iodur d'hidrogen (HI(g)) es van obtenir
les dades següents:
t(h) 0 2 4 6
HI(mol·dm-3) 1,00 0,50 0,33 0,25
Si la reacció de descomposició és:
2 HI (g) → I2 (g) + H2 (g)
quin és l'ordre de la reacció respecte al reactiu HI(g)?
1.4.10 A la descomposició catalítica de l’NH3(g), es va comprovar que el temps de semireacció t1/2

(considerat com el necessari per a la descomposició de la meitat de l’NH3, sense que l’N2(g) o l’H2(g)
estiguessin inicialment presents) depenia de la pressió inicial d’ NH3, segons la taula:
P(NH3)(g) (torr) 265 130 58
t1/2 (s) 456 222 102
A partir d'aquestes dades, determineu:

a) L'ordre de la reacció de descomposició.
b) La constant de velocitat del procés.
1.4.11 A 45°C, el N2O5(g) es descompon en una mescla d'òxids de nitrogen gasós. Per estudiar la
cinètica d'aquesta reacció, es va mesurar la pressió de l’N2O5(g) segons el temps de reacció. En un
experiment s'obtingueren les dades següents:
t(s) 0 600 1200 2400 3600 4800 6000 7200

P(N2O5(g)) (torr) 348 247 185 105 58 33 18 10
Basant-vos en aquestes dades i utilitzant representacions 1/P pel que fa a t, i lnP pel que fa a t:
a) Determineu l'ordre de la reacció de descomposició.
b) Calculeu la constant de velocitat.

1.4.12 El compost A reacciona a 310 K segons:
A → Productes
Partint d'una dissolució del compost A de concentració 0,10 mol. dm-3 ,s'observa que transcorreguts
15 minuts encara queda un 75 % de la concentració inicial. Calculeu la constant de velocitat i el temps
de vida mitjana suposant:
a) Que sigui un procés d'ordre u.
b) Que sigui un procés d'ordre dos.
1.4.13 En la reacció: A(g) + B(g) → C(g) es van obtenir, a la temperatura T, els resultats
experimentals següents.
[A]o(mol· dm-3 ) [B]o(mol· dm-3 ) vo(mol· dm-3· min-1 )

0,1 0,1 0,04
0,2 0,1 0,08
0,1 0,2 0,16
0,2 0,2 0,32
A partir dels resultats anteriors , calculeu

a) L'equació de velocitat de reacció.
b) L'ordre de reacció respecte a [A] i [B] i també l'ordre global de la reacció.
c) La constant de velocitat.
d) La velocitat inicial, si [A]o =0,2 mol·dm-3 i [B]o =4 x 10-3 mol·dm-3 .
1.4.14 La cinètica de descomposició de l’acetaldehid:
CH3CHO → CH4 + CO
és d’ordre 2 respecte al CH3CHO. Si representem gràficament la inversa de la concentració (en

mol·dm-3) de l’acetaldehid en funció del temps (en segons) obtenim una recta de pendent 0,25. Sabent
que la concentració inicial és de 0,05 mol·dm-3. Calculeu:
a) La constant de velocitat amb unitats.
b) El temps necessari perquè l’acetaldehid disminueixi la seva concentració fins a 0,02 mol·dm-3.
c) El temps de vida mitjana de l’acetaldehid.
1.4.15 En la descomposició de l’NO2 (g) per donar NO (g) i O2 (g), s'ha mesurat la velocitat inicial
d'aparició dels productes. Per una concentració de NO2 (g) de 8 x 10-2 mol·dm-3, la velocitat inicial és
0,012 mol·dm-3.s-1

a) Si la reacció és de segon ordre respecte al reactiu, calculeu la constant de velocitat. Indiqueu-ne

les unitats.
b) Determineu quina serà l'equació integrada de la velocitat i demostreu que el temps de vida mitjana
depèn de la concentració inicial d’ NO2 (g) .
1.4.16 Per a la reacció A + B → Productes a temperatura constant, si es dobla la concentració del

reactiu A mantenint constant la de B, la velocitat es dobla. Si la concentració d'A es manté constant i
es triplica la de B, la velocitat es fa nou vegades major. Si les concentracions d'A i de B es doblen i es
tripliquen, respectivament, la velocitat es fa divuit vegades major.
a) Determineu l'ordre de reacció respecte a A i B.

b) Si les concentracions d'A i B són 0,03 i 0,02 mol·dm-3, la velocitat és 0,006 mol·dm-3.min-1,
calculeu la constant de velocitat i indiqueu-ne les unitats.
1.5 Efecte de la temperatura sobre la velocitat de reacció
1.5.1 Per a la reacció:
N (g) + O2 (g) → NO (g) + O (g)
la constant de velocitat varia amb la temperatura segons indica la taula:
T(K) 586 910

-1 3 -1 10
k (mol ·dm ·s ) 1,63 x 10 1,77 x 1011
A partir d'aquestes dades, calculeu l'energia d'activació de la reacció.
1.5.2 Una reacció té una energia d'activació de 83,68 kJ·mol-1. Calculeu la relació que hi ha entre les
velocitats de reacció a:
a) 20°C i 30°C.
b) 40°C i 50°C.
1.5.3 L'energia d'activació d'una reacció monomolecular és de 104,6 kJ·mol-1 i el logaritme decimal
del factor de freqüència A és de 13,7, a 298 K. Calculeu:
a) La constant de velocitat en (segons)-1 a 298 K.
b) La constant de velocitat de la reacció a 100°C.
c) La temperatura necessària per tal que en un minut un 50% del compost inicial hagi reaccionat.

1.5.4 Les dades de la taula ens indiquen la variació, amb la temperatura, de la constant de velocitat
de la reacció:
N2O5 (g) → 2 NO2 (g) + 1/2 O2 (g)
T(K) 338 328 318 308 298 273

-1 -3 -3 -4 -4 -5
k(s ) 4,8x10 1,5x10 4,98x10 1,35x10 3,46x10 7,87x10-7
a) Representeu el logaritme de k respecte d'1/T.

b) A partir del gràfic, calculeu l'energia d'activació de la reacció.
1.5.5 La constant de velocitat per a la reacció de primer ordre:
COCl2(g) → Cl2 (g) + CO (g)
és donada per l’expressió següent:
log k (s-1) = 14,34 - 1,25 x 104 T-1
a) Calculeu el valor de l’energia d’activació (kJ·mol-1) de la reacció.

b) Calculeu la constant de velocitat i el temps de vida mitjana a 670 K.
c) Si després de 10 minuts la concentració de COCl2 és el 50 % de la inicial, determineu la
temperatura a la qual la reacció ha tingut lloc.

Solucions
1.1 Termodinàmica química
1.1.1 a) -1195,4 kJ· mol-1

b) - 20,14 kJ· mol-1
1.1.2 a) -133,0 kJ· mol-1

b) -130,52 kJ· mol-1
1.1.3 -35827,68 kJ
1.1.4 -276,1 kJ· mol-1
1.1.5 -278,43 kJ
1.1.6 459,14 kJ
1.1.7 -272,7 kJ· mol-1
1.1.8 11959 K
1.1.9 -278,9 kJ· mol-1
1.1.10 No és un cristall perfecte
1.1.11 a) -94,92 J· K-1· mol-1

b) 172,08 J· K-1· mol-1
c) 104,45 J· K-1· mol-1
1.2 Energia lliure i equilibri químic
1.2.1 a) ∆Ho = -63,73 kJ·mol-1 , ∆Go = -67,77 kJ·mol-1 , K = 7,57 x 1011

b) ∆Ho = -64,97 kJ·mol-1 , ∆So = 9,96 J· K-1·.mol-1
c) K = 109
1.2.2 a) 7,2x109
b) -107,0 kJ·mol-1
c) 101,17 J· K-1· mol-1

1.2.3 a) ∆HoR = 204,7 kJ·mol-1 , ∆SoR = 76,3 J· K-1· mol-1

b) ∆GoR = 182 kJ·mol-1
c) K = 1,2 x 10-32
d) ∆GoR = 181 kJ·mol-1
1.2.4 a) K = 5,65 x 105

b) ∆G = -55,608 kJ·mol-1
c) cap a la dreta
1.2.5 a) ∆H° = -41,17 kJ· mol-1

∆G° = -28,64 kJ· mol-1
∆S° = -42,00 J· K-1· mol-1
b) ∆E° = -41,17 kJ· mol-1
c) S° = 188,69 J· K-1· mol-1
d) K = 1,04 x 105
1.2.6 Cu2O (vermell)
1.2.7 ∆H° = -55,700 kJ· mol-1

∆S° = -170 J· K-1· mol-1
∆G° = -5,232 kJ· mol-1
1.2.8 ∆S°1000 = 520,7 J· K-1 · mol-1

∆H°1000 = 1494,0 kJ· mol-1
∆G°1000 = 973,3 kJ· mol-1
1.2.9 ∆H = 57,40 kJ· mol-1
1.2.10 a) ∆Ho =78,037 kJ·mol-1

b) K = 4,26
c) ∆So = 90,07 J· K-1.mol-1
d) T = 1457 K
1.2.11 a) Es desplaça cap a l'esquerra

b), c) i d) Es desplaça cap a la dreta
1.2.12 a) K = 0,0145
b) K = 0,120
1.2.13 a) 2,57 kJ mol-1

b) 375,3 J·K-1·mol-1
c) Augmenta

1.2.14 a) PbO2(s)
b) –277,37 kJ·mol-1
c) K=7,8 104
d) 213,5 kJ·mol-1
1.2.15 a) T=1973
b) 3,74 atm
1.2.16 a) ∆Gº = –91,3 kJ·mol-1; K= 1,03 10 16

b) si
c) –1,71 kJ·mol-1
1.2.17 ∆Gº= 20,6 kJ·mol-1; ∆Hº = 92,6 kJ·mol-1; ∆Sº= 144 J·K-1 mol-1; ∆CP0 = 0
1.2.18 a) ∆Gº= 744,5 kJ·mol-1; ln K= -300,6

b) T > 3084,8 K
c) T > 860,8K
1.2.19 a) K= 8,72 10-3

b) i) K= 0,0623 ii) K=0,067
1.4 Càlculs cinètics
1.4.1 Segon i primer ordres, respectivament
1.4.2 v= k·[A]
1.4.3 Ordre -1
1.4.4 a) respecte a A: 0 i respecte a B: 1

o 1
b) v= k·[A] ·[B]
1.4.5 v = k[A]2·[B]
1.4.6 a) 5,48 x 103 s

b) 1,65 x 104 s
1.4.7 a) [A] = 0,202 mol·dm-3 [B] = 0,098 mol·dm-3

b) Temps infinit

1.4.8 a) [H2O2] = 0,132 mol·dm-3

b) 2356 s
c) 1014 s
1.4.9 Segon ordre
1.4.10 a) Ordre zero

b) k = 0,29 torr·s-1
1.4.11 Primer ordre, k = 4,7 x 10-4 s-1
1.4.12 a) t 1/2 = 36,48 min k= 0,019 min-1

b) t 1/2 = 45,45 min k= 0,220 mol-1 dm3 min-1
1.4.13 a) vo = k [A]o [B]o2

b) n = 1 (respecte a A), m = 2 (respecte a B), n+m = 3 (global)
c) k = 40 mol-2 dm6 min-1
d) vo = 1,28 x 10-4. mol·dm-3min-1
1.4.14 a) k = 0,25mol-1.dm3 s-1.

b) t =120 s
c) t 1/2 = 80 s
1.4.15 a) k = 1,875 mol-1.dm3.s-1

b) t1/2 = 1 /([ NO2]ox k)
1.4.16 a) respecte a A: 1 , respecte a B: 2

b) k = 500 mol-2.dm6min-1
1.5 Efecte de la temperatura sobre la velocitat de reacció
1.5.1 Ea = 32,6 kJ·mol-1
1.5.2 a) v(293)/v(303) = 0,322

b) v(313)/v(323) = 0,370
1.5.3 a) k = 2,31 x 10 -5 s-1

b) k = 0,11 s-1
c) T = 349 K

1.5.4 105,6 kJ.mol-1
1.5.5 a) Ea = 239,027 kJ·mol-1

b) k = 4,82 x 10-5 s-1 ; t 1/2 = 14380,65 s (240 min)
c) T = 723,46 K

Equilibri àcid-base 47
Capítol 2 Equilibri àcid-base
2.1 Conceptes bàsics
2.1.1 Indiqueu quines de les substàncies següents són àcides o bàsiques quan es dissolen en aigua:
a) àcid clorhídric
b) àcid acètic
c) clorur d'amoni
d) acetat sòdic
e) cianur sòdic
f) fosfat sòdic
g) hidrogencarbonat de sodi
h) clorur de sodi
2.1.2 Indiqueu quines espècies (ions o molècules) són responsables del caràcter àcid-base i escriviu
les reaccions corresponents als equilibris àcid-base de les dissolucions següents:
a) clorur d'amoni
b) amoníac
c) acetat de potassi
d) cianur de sodi
e) hidrogencarbonat de sodi
f) fosfat de sodi
g) tiocianat d'amoni
h) sulfat d'hidrogen i amoni
2.1.3 Escriviu les equacions del balanç de masses i del balanç de càrrega per a cadascuna de les
dissolucions següents:
a) àcid acètic 0,1 mol·dm-3
b) cianur sòdic 0,01·mol·dm-3
c) àcid fosfòric 0,01 mol·dm-3
d) mescla d'àcid acètic 0,1·mol·dm-3 i hidròxid sòdic 0,08·mol·dm-3 (es negligeixen les variacions de
volum)

e) 100 cm3 d'acetat sòdic 0,15 mol·dm-3 i 10 cm3 d'àcid clorhídric 0,5·mol·dm-3
f) volums iguals d'àcid perclòric 0,1 mol·dm-3 i Na2HPO4 0,2·mol·dm-3
2.1.4 Escriviu les equacions del balanç de masses i del balanç de càrrega per a cadascuna de les
a) 0,1 mol d'àcid acètic i 0,08 mol d'hidròxid sòdic en 1 dm3 d'aigua
b) 0,2 mol de NH4Cl i 0,3 mol d’NaOH en 0,5 dm3 d'aigua
c) 100 cm3 d’NaAc, 0,15 mol·dm-3 i 10 cm3 d’HCl 0,5·mol·dm-3
d) volums iguals d’ HClO4, 0,1·mol·dm-3 i NaH2PO4, 0,2·mol·dm-3
2.2 Àcids i bases forts
2.2.1 Calculeu el pH i la concentració d'ions OH- en cadascuna de les dissolucions següents

(considereu que són àcids i bases forts):
a) 0,05 dm3 d’ HNO3, 0,016·mol·dm-3 en 1 dm3 d'aigua
b) hidròxid de potassi 0,03·mol·dm-3
c) 0,1 mg de TlOH en 174 cm3 d'aigua
d) Ba(OH)2, 1,4 x 10-7 mol·dm-3
e) 150 cm3 de NaCl, 1,3 x 10-4 mol·dm-3 i 100 cm3 d’ HCl, 5,8 x 10-8·mol·dm-3
2.3 Àcids i bases febles monopròtics
2.3.1 Quin valor tindrà la concentració total d'àcid fluoroacètic (HA) en una dissolució en la qual la
concentració de l'ió hidrogen lliure és 2,0 x 10-3·mol·dm-3?
2.3.2 Calculeu les concentracions de cadascuna de les espècies existents en cadascuna de les
a) àcid acètic 0,01·mol·dm-3
b) cianur sòdic 0,01·mol·dm-3
2.3.3 Calculeu numèricament i gràficament el pH d’una dissolució d’HCOOH 0,001·mol·dm-3
2.3.4 Determineu numèricament i gràficament el pH d'una dissolució d’ NH4NO3 0.1·mol·dm-3.

2.4 Àcids i bases febles polipròtics
2.4.1 Calculeu el pH i la concentració de cada una de les espècies existents en una dissolució de
carbonat de sodi 0,1·mol·dm-3.
2.4.2 Calculeu el pH i les concentracions dels ions H2PO4- i HPO42- en una dissolució d’àcid
fosfòric (H3PO4) 0,1·mol·dm-3.
2.4.3 Calculeu el pH de les dissolucions següents:

a) carbonat d’hidrogen i sodi 0,1·mol·dm-3
b) fosfat de sodi 0,01·mol·dm-3
c) fosfat de dihidrogen i sodi 0,1 mol·dm-3
2.4.4 El diagrama logarítmic d’un sistema àcid-base presenta dos punts característics (S1 i S2)
corresponents a pH 5 i 10, respectivament. Al valorar 10 cm3 d’una dissolució de NaHA amb NaOH
0.1 mol.dm-3 se’n consumeixen 5 cm3.
a) Calculeu la concentració de la dissolució de NaHA.
b) Dibuixeu el diagrama logarítmic.
c) Determineu gràficament el pH i la concentració de totes les espècies de la dissolució inicial de
NaHA.
2.4.5 L’anàlisi d’una aigua mineral indica que els components majoritaris són el Na+ (0.174 g/dm-3) i
el HCO3-(0.459 g/dm-3).
a) Dibuixeu el diagrama logarítmic del sistema àcid-base que regula el pH d’aquesta aigua.
b) Calculeu gràficament i numèrica el pH de l’aigua mineral.
2.4.6 Els refrescos de cola tenen un contingut total en àcid fosfòric de 0.98 g L-1.
a) Dibuixeu el diagrama logarítmic corresponent al sistema.
b) Determineu el pH de les begudes de cola.
c) Calculeu les concentracions de les dues espècies majoritàries de l’àcid fosfòric en l’equilibri.
2.4.7 L’aigua de pluja, normalment conté una petita quantitat de diòxid de carboni dissolt (CO2(aq)),
el qual reacciona totalment amb l’aigua per donar H2CO3.
a) Calculeu els mols de CO2(aq) que s’hauran de dissoldre en 1 litre de aigua de pluja per tal que el
pH sigui 4.
b) Construïu el diagrama logarítmic del sistema àcid-base corresponent.

2.5 Mescles de protòlits
2.5.1 Indiqueu el pH aproximat d'una dissolució d'una base forta a la qual s'afegeix un excés de:
a) àcid acètic
b) àcid clorhídric 4 mol·dm-3
c) clorur d'amoni
2.5.2 Indiqueu qualitativament quin pH tindria una dissolució d'un àcid fort a la qual s'afegeix un
excés de:
a) NH3
b) Na2CO3
c) NaOH 1,0·mol·dm-3
d) NaAc
2.5.3 Es mesclen 100 ml d’ HCl 1,0·mol·dm-3 amb cadascuna de les dissolucions següents:
a) 100 ml d'una dissolució d’NaOH 1,0 mol·dm-3
b) 100 ml d'una dissolució d’NaOH 0,75·mol·dm-3
c) 100 ml d'una dissolució de benzoat sòdic (NaBz) 0,75 mol·dm-3
d) 100 ml d'una dissolució de benzoat sòdic (NaBz) 2,0 mol·dm-3
e) 100 ml d'una dissolució d'àcid acètic (HAc) 1,0 mol·dm-3
f) Una mescla de 100 ml d’ NH3 2,0 mol·dm-3 i 100 ml de NH4Cl 2,0·mol·dm-3
1. Expliqueu de forma qualitativa quin tipus de dissolució s'obtindrà en cada cas (àcida, bàsica o
neutra) i justifiqueu la resposta.
2. Calculeu el pH i la concentració de totes les espècies en dissolució de les mescles resultants dels
apartats c i f.
2.5.4
a) Quin és el pH de la dissolució que s'obté en mesclar 6,0 cm3 d'àcid acètic 0,2 mol·dm-3 i 14,0 cm3
d'acetat de sodi 0,2·mol·dm-3?
b) Quin serà el pH de la dissolució si li afegim 10 cm3 d’ HCl 0,1 mol·dm-3?
2.5.5 Tenim una dissolució de 50 cm3 d'àcid fòrmic (HCOOH) 0,1·mol·dm-3 que té un pKa = 3,74.
Calculeu-ne el pH:
a) inicial
b) si afegim a la dissolució inicial 50 cm3 d' H2O
c) si afegim a la dissolució inicial 10 cm3 d’NaOH 0,1·mol·dm-3
d) si a la dissolució obtinguda a l'apartat c se li afegeixen 20 cm3 d’HCl 0,01·mol·dm-3

2.5.6 Es vol preparar una dissolució tampó de pH igual a 5.1. Per fer-ho, cal afegir V cm3 d'una de
les dissolucions següents:
1. HCl 0,2 mol·dm-3
2. NaOH 0,2·mol·dm-3
a 0,1 mol d’NaAc(H2O)3(s) i, posteriorment, diluir a un volum total d'1 dm3.
a) Quina de les dues dissolucions s'ha d'emprar?
b) Quin serà el valor de V en cm3?
2.5.7 Es mesclen 100 cm3 d'una dissolució d'àcid clorhídric 0,1 mol·dm-3 amb 50 cm3 d'amoníac 0,5
mol·dm-3. Quin és el pH de la dissolució resultant?
2.5.8 Calculeu el pH d'una mescla de 30 ml d'àcid fòrmic 0,1·mol·dm-3 i 20 ml d'hidròxid sòdic 0,05
mol·dm-3.
2.5.9 Quin volum d'àcid acètic 0,1 mol·dm-3 s'hauria d'afegir a 500 cm3 d’acetat de sodi 0.1 mol·dm-
3
per tal que el pH de la dissolució resultant sigui igual a 5?
2.5.10 Per preparar una dissolució tampó de pH = 9,5 es disposa de NaCN (s), NaCH3COO (s),
NaCH2FCOO (s) i dissolucions d’ HCN, CH3COOH i CH2FCOOH.
a) Quina dissolució i quin compost sòlid utilitzaríeu per preparar la solució tampó? Justifiqueu la
resposta.
b) Una vegada escollit el parell es valora la dissolució de la forma àcida del parell amb NaOH
0,1·mol·dm-3. Es valoren 50 cm3 de l'àcid i en el punt d'equivalència s'han gastat 25 cm3 d’NaOH 0,1
mol·dm-3. Si disposem de 50 cm3 de l'àcid per preparar la solució tampó, quin pes de compost sòlid
haurem d'afegir (suposeu que el volum és constant) per obtenir el pH indicat?
2.5.11 Es vol preparar una dissolució tampó de pH=3.3. Per això s'agafen 0,1 mols d'un dels
compostos següents: CH2FCOONa (s), CH3COONa (s), NaCN (s); CCl3COONa (s), i es mesclen
amb un volum V (cm3) d'una de les dissolucions següents: HCl 0,2 mol·dm-3, NaOH 0,2 mol·dm-3,
CH3COOH 0.2·mol·dm-3, i s'afegeix aigua fins a un volum total d' 1dm3 de dissolució.
a) Quin dels compostos i quina de les dissolucions escolliríeu i per què?
b) Calculeu el volum V en cm3.
c) Calculeu el pH si a la dissolució anterior se li afegeixen 0.01 mols d’NaOH. (Considereu que no hi
ha variació de volum.)

2.5.12 Es volen preparar 500 cm3 d'una solució tampó de pH=10, mesclant V1 cm3 de NaHCO3, 0,1
mol·dm-3, i V2 cm3 de Na2CO3 0,1 mol·dm-3. Calculeu els valors V1 i V2.
2.5.13 Es vol preparar una dissolució de pH=7, mesclant 0.005 mols d'àcid fosfòric i V cm3
d'hidròxid sòdic 0,5 mol·dm-3 i diluint a un volum total d'un litre. Quin serà el valor de V?
2.5.14
a) Quants cm3 d'acetat de sodi 0,1·mol·dm-3 s'han d'afegir a 10 cm3 d'àcid acètic 0,1 mol·dm-3 per
obtenir una solució amortidora de pH=5,0?
b) Quants cm3 d'hidròxid de sodi 0.1 mol·dm-3 caldria afegir als 10 cm3 de l'àcid acètic anterior per
obtenir el mateix pH?
2.5.15 Calculeu el pH de la dissolució que resulta de mesclar 25 cm3 de NaH2PO4 0,1 mol·dm-3 i 10
cm3 d’NaOH 0,1 mol·dm-3.
2.5.16 Es mesclen 100 ml d’una dissolució d’àcid cròmic (H2CrO4) 0.02 mol.dm-3 amb 100 ml d’una
dissolució d’NaOH 0.04 mol.dm -3.
a) Calculeu gràficament el pH de la dissolució resultant.
b) Calculeu les concentracions de totes les espècies de la dissolució resultant
2.5.17 Es vol preparar un tampó de pH 10.3 utilitzant 100 ml d’una dissolució d’hidrogen carbonat de
sodi 0.1 mol.dm-3 i una de les següents dissolucions: NaOH 0.1 mol.dm-3 o bé HCl 0.1 mol.dm-3.
a) Quina de les dues dissolucions escollirieu? Justifiqueu la resposta.
b) Calculeu quants mililitres de la dissolució escollida es necessiten per preparar el tampó.
2.5.18 A 1 dm3 d’una dissolució de sulfur de sodi de concentració 0.01M se li addiciona lentament
HCl 2 M (suposeu que el volum es manté constant). Quan la concentració de S2- és igual a la d’HS- el
pH de la dissolució és 13.0, mentre que quan les concentracions d’HS- i H2S són iguals, el pH és 7.0.
a) Realitzeu el diagrama logarítmic del sistema H2S-HS—S2-.
b) Calculeu el volum d’HCl afegit per a aconseguir el pH 7.0.
2.5.19 S’ha de preparar una solució amortidora de pH 4.5 utilitzant 100 ml d’una solució d’HCl
0.1mol.dm-3 i un compost de la següent llista:
NaCH3COO (s) NaCl (s)
NaOH (s) NH3 5 mol.dm-3
a) Quin compost escolliríeu i perquè?
b) Quants grams del sòlid o quants cm3 de la solució que heu triat a l’apartat anterior, caldrien per
aconseguir el pH indicat?. (Considereu el canvi de volum menyspreable).

Apèndix I. Constants d'acidesa. Indicadors
Àcid o catió Parells àcid-base pKa Ka

-
Aigua H2 O ⇔ OH + H+ 14 1,00 x 10-14
-
Acètic CH3COOH ⇔ CH3COO + H+ 4,75 1,80 x 10-5
-
Monocloroacètic CH2ClCOOH ⇔ CH2ClCOO + H+ 2,90 1,30 x 10-3
-
Tricloroacètic CCl3COOH ⇔ CCl3COO + H+ 0,70 2,00 x 10-1
-
Fluoroacètic CH2FCOOH ⇔ CH2FCOO + H+ 3,17 6,76 x 10-4
-
Arsènic (III) HAsO2 ⇔ AsO2 + H+ 9,20 6,30 x 10-10
-
Arsènic (V) H3AsO4 ⇔ H2AsO4 + H+ 2,20 6,30 x 10-3
H2AsO4- ⇔ HAsO4
2-
+ H+ 6,90 1,30 x 10-7
HAsO4 2-
⇔ AsO4
3-
+ H+ 11,5 3,20 x 10-12
+
Amoni NH4 ⇔ NH3 + H+ 9,30 5,00 x 10-10
-
Benzoic C6H5COOH ⇔ C6H5COO + H+ 4,22 6,00 x 10-5
Bòric HBO2- ⇔ BO2
2-
+ H+ 9,20 6,30 x 10-10
-
Carbònic H2CO3 ⇔ HCO3 + H+ 6,30 5,00 x 10-7
HCO3- ⇔ CO3
2-
+ H+ 10,3 5,00 x 10-11
-
Cianhídric HCN ⇔ CN + H+ 9,30 5,00 x 10-10
Crom (VI) H2CrO4 ⇔ HCrO4
-
+ H+ 0.80 0.158
HCrO4- ⇔ CrO4
2-
+ H+ 6,50 3,16 x 10-7
-
Fòrmic HCOOH ⇔ HCOO + H+ 3,74 1,81 x 10-4
-
Fosfòric H3PO4 ⇔ H2PO4 + H+ 2,20 6,30 x 10-3
-
H2PO4 ⇔ HPO4
2-
+ H+ 7,20 6,30 x 10-8
HPO4 2-
⇔ PO4
3-
+ H+ 12,3 5,00 x 10-13
-
Fluorhídric HF ⇔ F + H+ 3,17 6,74 x 10-4
-
Oxàlic H2C2O4 ⇔ HC2O4 + H+ 1,25 5,62 x 10-2
-
HC2O4 ⇔ C2O4
2-
+ H+ 4,10 7,94 x 10-5
-
Sulfhídric H2 S ⇔ HS + H+ 7,00 1,00 x 10-7
HS- ⇔ S
2-
+ H+ 13,0 1,00 x 10-13
-
Hidrogen sulfat HSO4 ⇔ SO4
2-
+ H+ 1,80 1,60 x 10-2
-
Sulfurós H2SO3 ⇔ HSO3 + H+ 1,80 1,60 x 10-2
-
HSO3 ⇔ SO3
2-
+ H+ 7,20 6,30 x 10-8
-
Tiociànic HSCN ⇔ SCN + H+ 0,80 6,30

Indicadors àcid-base
Indicador Interval de viratge Color
Nom pH Àcid Base
Violeta de metil 0,00 - 1,60 Groc Blau
Blau de timol 1,20 - 2,80 Vermell Groc
Groc de dimetil 2,90 - 4,10 Vermell Groc
Taronja de metil 3,10 - 4,40 Vermell Taronja
Blau de bromofenol 3,00 - 4,60 Groc Porpra
Verd de bromocresol 3,80 - 5,40 Groc Blau
Vermell de metil 4,40 - 6,20 Vermell Groc
Blau de bromotimol 6,00 - 7,60 Groc Blau
Vermell fenol 6,40 - 8,20 Groc Vermell
Blau de timol 9,00 - 9,60 Groc Blau
Fenolftaleïna 8,00 - 9,80 Incolor Vermell-violeta
Timolftaleïna 9,30 - 10,5 Incolor Blau
Groc d'alitzarina 10,1 - 12,2 Groc Violeta
1,3,5 trinitrobenzè 12,4 - 14,0 Incolor Taronja

Solucions
2.1 Conceptes bàsics
2.1.1 a) Àcid fort HCl ⇒ Cl- + H+

b) Àcid HAc ⇔ Ac- + H+
+
c) Àcid NH4 ⇔ NH3 + H+
- +
d) Base Ac + H ⇔ HAc
e) Base CN- + H+ ⇔ HCN
3- +
f) Base PO4 + H ⇔ HPO42-
g) Amfòlit HCO3- + H+ ⇔ H2CO3
HCO3- ⇔ CO32- + H+
h) Neutra Na+ i Cl- no són espècies protolítiques
2.1.2 a) NH4+ NH4+ ⇔ NH3 + H+

b) NH3 NH4+ ⇔ NH3 + H+
c) Ac- HAc ⇔ Ac- + H+
d) CN- HCN ⇔ CN- + H+
e) HCO3- H2CO3 ⇔ HCO3- + H+
HCO3- ⇔ CO32- + H+
f) PO43- H3PO4 ⇔ H2PO4- + H+
H2PO4- ⇔ HPO42- + H+
HPO42- ⇔ PO43- + H+
g) SCN- , NH4+ HSCN ⇔ SCN- + H+
NH4+ ⇔ NH3 + H+
h) HSO4- , NH4+ H2SO4 ⇔ HSO4- + H+
HSO4- ⇔ SO42- + H+
NH4+ ⇔ NH3 + H+
2.1.3 a) b.m. [HAc]tot = 0,1 = [HAc] + [Ac-]

b.c. [H+] = [Ac-] + [OH-]
b) b.m. [CN]tot = 0,01 = [HCN] + [CN-]

b.c. [H+] + [Na+] = [CN-] + [OH-]
c) b.m. [H3PO4]tot = [H3PO4]+[H2PO4-]+[HPO42-]+[PO43-] = 0,01

b.c. [H+] = [H2PO4-] + 2 [HPO42-] + 3 [PO43-] + [OH-]
d) b.m. [HAc]tot = 0,1 = [HAc] + [Ac-]

[Na+] = 0,08

b.c. [Na+] + [H+] = [OH-] + [Ac-]
e) b.m. [Ac-]tot = [HAc] + [Ac-] = (100 x 0,15)/110

[Cl-] = (10 x 0,5)/110
b.c. [Na+] + [H+] = [Cl-] + [Ac-] + [OH-]
f) b.m. [Na2HPO4]tot = [H3PO4] + [H2PO4-] + [HPO42-] + [PO43-] = 0,2/2

[Na+] = 2 [Na2HPO4]tot
[ClO4-] = 0,1/2
b.c. [Na+] + [H+] = [H2PO4-] + 2 [HPO42-] + 3 [PO43-] + [OH-] + [ClO4-]
2.1.4 a) b.m. [HAc]tot = [HAc] + [Ac-] = 0,1

[Na+] = 0,08
b.c. [Na+] + [H+] = [Ac-] + [OH-]
b) b.m. [NH4+]tot = [NH4+] + [NH3] = 0,2/0,5

[Cl-] = [NH4+]tot
[Na+] = 0,3/0,5
b.c. [Na+] + [NH4+] + [H+] = [OH-] + [Cl-]
c) b.m. [Ac-]tot = [HAc] + [Ac-] = (100 x 0,15)/110

[Na+] = [Ac-]tot
[Cl-] = (10 x 0,5)/110
b.c. [Na+] + [H+] = [Ac-] + [Cl-] + [OH-]
d) b.m. [NaH2PO4]tot = [H2PO4-]tot = (V1 x 0,2)/2V1 = [H3PO4] + [H2PO4-] + [HPO42-] +

[PO43-] = 0,1
[Na+] = [H2PO4-]tot
[ClO4-] = V1 x 0,1/2V1 = 0,1/2
b.c. [Na+] + [H+] = [OH-] + [ClO4-] + [H2PO4-] + 2 [HPO42-] + 3 [PO43-]
2.2 Àcids i bases forts
2.2.1 pH [OH-] (· mol·dm-3)

a) 3,10 1,25 x 10-11
b) 12,48 3,00 x 10-2
c) 8,41 2,57 x 10-6
d) 7,45 2,82 x 10-7
e) 6,96 9,12 x 10-8

2.3 Àcids i bases febles monopròtics
2.3.1 [HA]tot = 7,92 x 10-3 · mol·dm-3
2.3.2 a) pH = 3,37
[H+] = 4,22 x 10-4 · mol·dm-3
[OH-] = 2,37 x 10-11· mol·dm-3
[Ac-] = 4,22 x 10-4· mol·dm-3
[Hac] = 0,01· mol·dm-3
b) pH = 10,65
[H+] = 2,24 x 10-11· mol·dm-3
[OH-] = 4,47 x 10-4 · mol·dm-3
[HCN]= 4,47 x 10-4· mol·dm-3
[CN-] = 0,01 mol·dm-3
[Na+] = 0,01 mol·dm-3
2.3.3 pH = 3,47
2.3.4 pH = 5,13
2.4 Àcids i bases febles polipròtics
2.4.1 a) pH = 11,65
b) [H+] = 3,16 x 10-12 mol·dm-3
[OH-] = 4,47 x 10-3 mol·dm-3
[HCO3-] = 4,47 x 10-3 mol·dm-3
[CO32-] = 0,0995 mol·dm-3
[H2CO3] = 1,99 x 10-8 mol·dm-3
2.4.2 a) pH = 1,5
b) [H2PO4-] = 2,51 x 10-2 mol·dm-3
[HPO42-] = 6,3 x 10-8 mol·dm-3
2.4.3 a) pH = 8,3 ; b)) pH = 11,86 ; c) pH = 4,75
2.4.4 a) 0.05 mol·dm-3

c) pH = 7,5
[HA-] = 0,05 mol·dm-3
[H2A] = [A2-] = 1,58 x 10-4 mol·dm-3

2.4.5 b) pH = 8,3
2.4.6 b) pH = 2,26
c) [H3PO4] = 4,61 x 10-3 mol·dm-3
[H2PO4-] = 5,39 x 10-3 mol·dm-3
2.4.7 a) [CO2]tot = 0,02 mol·dm-3
2.5 Mescles de protòlits
2.5.1 pH aproximat
a) 5,0
b) -0,6
c) 9,0
2.5.2 pH aproximat
a) 9,3
b) 10,3
c) 14,0
d) 5,0
2.5.3 2. c) pH = 0,9 ; [Cl-] = 0,5 mol·dm-3, [Na+]tot = [Bz-]tot = 0,38 mol·dm-3

f) pH = 8,72 ; [Cl-]= [NH4+] = 1,03 mol·dm-3 , [NH3] = 0,33 mol·dm-3
2.5.4 a) pH = 5,12
b) pH = 4,66
2.5.5 a) pH = 2,37
b) pH = 2,52
c) pH = 3,14
d) pH = 3,02
2.5.6 a) HCl 0,2 mol·dm-3

b) V = 154 cm3
2.5.7 pH = 9,48

2.5.8 pH = 3,4
2.5.9 V = 283,3 cm3
2.5.10 a) HCN (aq) i NaCN (s)

b) 0,194 g
2.5.11 a) CH2FCOONa(s) i HCl 0,2 mol·dm-3

b) V = 213 cm3
c) pH = 3,48
2.5.12 V1 = 333,1 cm3 ; V2 = 166,7 cm3
2.5.13 V = 13,87 cm3
2.5.14 a) V = 17,78 cm3

b) V = 6,43 cm3
2.5.15 pH=7,03
2.5.16 a) pH = 9
b) [HCrO4-] = [OH-] = 10-5 mol·dm-3
[H2CrO4] = 10-13 mol·dm-3
[CrO42-] = 0,01 mol·dm-3
2.5.17 a) NaOH
b) 50 cm3
2.5.18 b) 7,5 cm3
2.5.19 a) NaCH3COO(s)
b) 1,28 g

Equilibris de complexació 61
Capítol 3 Equilibris de complexació
3.1 Reaccions de complexació. Constants d'equilibri
3.1.1 L'ió Cu2+ forma amb el lligand NH3 quatre complexos de fórmula general: Cu(NH3)n2+. Si les
constants de formació dels diferents complexos són:
β1= 101,3 ; β2= 107,9 ; β3= 1010,5 ; β4=1013
a) Escriviu les reaccions que representen la formació de cada complex.

b) Escriviu les reaccions de formació consecutives.
c) Calculeu el valor de les constants de formació consecutives, Kn, dels diferents complexos.
3.1.2 L'ió mercuri (II), com molts altres cations metàl·lics forma hidroxocomplexos. Si les reaccions
de formació dels hidroxocomplexos són :
Hg2+ + H2O ⇔ HgOH+ + H+ log K1* = -3,3
Hg2+ + 2 H2O ⇔ Hg(OH)2 + 2 H+ log β2* = -6,0
a) Calculeu el valor que tindrien les constants de formació si les relacions anteriors s'escrivissin:
Hg2+ + OH- ⇔ Hg(OH)+
Hg2+ + 2 OH- ⇔ Hg(OH)2
b) Calculeu les constants successives de formació del complex Hg(OH)2 en aquest darrer cas.
3.1.3 L'ió Co2+ forma complexos amb els ions Cl-, SCN- i CN- segons les reaccions:
Co2+ + Cl- ⇔ CoCl+ β1= 10-0,3
Co2+ + 4 SCN- ⇔ Co(SCN)42- β4= 109,4
Co2+ + 6 CN- ⇔ Co (CN)64- β6= 1020

Si a una dissolució que conté 10-3 mol·dm-3 d'ió Co2+ se li afegeix:
1. NaCl 1,0 mol·dm-3

2. NaSCN 1,0 mol·dm-3
3. NaCN 1,0 mol·dm-3
a) En quina de les tres situacions la concentració d'ió Co2+ és menor?

b) En quins casos es pot utilitzar l'aproximació: [Co]tot = [CoXn] essent CoXn la fórmula que
representa els diferents complexos?
3.1.4 Tenim una dissolució que conté 1,0 x 10-3 mol·dm-3 d'ió Ag+, i se li afegeix:
1. CN- 1,0 mol·dm-3

2. NH3 1,0 mol·dm-3
essent 1020 i 107,2 els valors de les constants de formació dels complexos dicianoplata(I) i
diaminaplata(I).
a) En quin cas la concentració lliure d'Ag+ és menor?
b) Quin és el valor de la concentració del complex format en cada cas?
c) Si afegim simultàniament les dissolucions 1 i 2 sobre la dissolució de plata (I), suposant que les
concentracions de metall i lligand no han variat, quin complex predominarà?
d) Quin valor tindria la constant de l’equilibri següent?
Ag(NH3)2+ + 2 CN- ⇔ Ag(CN)2- + 2 NH3
e) Es podria afegir una dissolució del complex Ag(NH3)2+ per descontaminar una aigua que
tingués residus de l'ió CN-?
3.1.5 En general, podem considerar que totes les sals metàl.liques formades per anions procedents de
la dissociació d'àcids forts estan totalment dissociades en aigua. Si consultem una taula de constants
d'equilibri podrem veure
Hg2+ + 2Cl- ⇔ HgCl2 β2= 1016

Hg2+ + 2SCN- ⇔ Hg(SCN)2 β2= 1015
a) ¿Es podria considerar que els compostos HgCl2(s) i Hg(SCN)2(s) es dissocien quan es dissolen en
aigua?
b) Si preparem una dissolució amb 0,1 mol·dm-3 de HgX2(s) en aigua, detemineu la quantitat lliure
d'ió Hg2+ que hi ha a la dissolució en ambdós casos.
3.1.6 S'ha preparat una dissolució mesclant volums iguals d’ NH3 0,2 mol·dm-3 i nitrat de plata (I)
0,02 mol·dm-3. Quan la dissolució assoleix l'equilibri, la concentració d’ Ag+ és de 9,4 x 10-8
mol·dm-3. Sabent que a la dissolució es produeix la reacció següent:
Ag+ + 2 NH3 ⇔ Ag(NH3)2+

Calculeu la constant de formació del complex Ag(NH3)2+.
3.2 Grau de formació dels complexos
3.2.1 L'ió Ag+ forma, en presència del lligand NH3, dos compostos de constants successives:
K1= 103,4 i K2= 103,8
Calculeu el grau de formació de cada complex quan la concentració lliure d’ NH3 és d' 1,0 mol·dm-3.
3.2.2 L'ió Tl3+ forma amb l'ió OH- els hidroxocomplexos següents:
Tl3+ + H2O ⇔ Tl(OH)2+ + H+ log K1* = -0,4
Tl(OH)2+ + H2O ⇔ Tl(OH)2+ + H+ log K2* = -1,2
a) Calculeu el grau de formació de cada espècie complexa quan pH=3.

b) Indiqueu quins complexos predominen a pH=1, i a pH=5. Interpreteu aquests resultats.
3.2.3 L'ió Ag+ forma amb l'ió cianur un complex de fórmula Ag(CN)2- , la constant de formació del
qual és β2 = 1020.
a) Representeu el grau de formació del complex en funció de la concentració lliure d'ió CN-. Doneu
a aquesta variable valors arbitraris entre 10-12 i 1,0 mol·dm-3.
b) A partir de quines concentracions d'ió CN- la quantitat d'Ag+ en forma de complex té una
concentració 1000 vegades major que la quantitat de plata lliure.
3.2.4 Tenint en compte la reacció següent:
Ni2+ + 4 CN- ⇔ Ni(CN)42- β4= 1031
a) Representeu el grau de formació del complex en funció de la concentració lliure d'ió CN-. Doneu
a aquesta variable valors arbitraris entre 10-10 i 10-3 mol·dm-3.
b) Per quins valors de [CN-] es compleix la condició: [Ni]tot = [Ni(CN)42-]
3.2.5. L'ió Bi3+ forma amb l'ió SCN- dos complexos segons les reaccions següents:
Bi3+ + SCN- ⇔ BiSCN2+

Bi3+ + 2 SCN- ⇔ Bi(SCN)2+.

A partir del diagrama del grau de formació següent:
a) Indiqueu per a quina concentració de SCN- lliure l'expressió següent és vàlida amb un error del
5%:
[Bi]tot = [Bi(SCN)2+]
b) Indiqueu per a quines concentracions de SCN- lliure és vàlida l'expressió:
3+
[Bi]tot = [Bi ]
c) Tenint en compte les reaccions escrites, com s'interpretarien aquestes condicions dels apartats
a i b?
3.2.6. L'ió Ni2+ forma amb el lligand amoníac una sèrie de complexos de fórmula: Ni(NH3)n2+. A
partir del diagrama del grau de formació següent:
a) Indiqueu per quins valors de [NH3] predominen els diferents complexos.

b) Quina és l'espècie dominant quan [NH3] = 0,01 mol·dm-3?

3.2.7 A partir del diagrama del grau de formació (α) en funció del pH per al sistema Fe3+ - OH-,
calculeu els valors de β1, β2 i K2.
3.3 Càlculs d'equilibris de complexació
3.3.1 Tenim una dissolució de K2Ni(CN)4 de concentració 10-4 mol·dm-3. Calculeu les
concentracions dels ions Ni2+ i CN- a la dissolució , essent la constant de formació β4= 1031.
3.3.2 Calculeu la concentració de cada una de les espècies existents en una dissolució 1,0 mol·dm-3
del compost K2[HgCl4], suposant que es produeixen les reaccions:
2-
K2[HgCl4] ⇒ 2 K+ + HgCl4
2+ 2-
Hg + 4 Cl- ⇔ HgCl4 β4= 1015,1
3.3.3 Es dissolen 0,1 mols de nitrat de Cd (II) i 2,4 mols de cianur de potassi en 1 dm3 d'aigua.
Tenint en compte la reacció:
Cd2+ + 4 CN- ⇔ Cd(CN)42- β4= 7,1 x 1018
a) Indiqueu quines espècies hi ha en dissolució quan s'assoleix l'equilibri.

b) Calculeu les concentracions de cada una de les espècies en dissolució.
3.3.4 Els ions Fe3+ i SCN- formen un complex de color vermell de fórmula Fe(SCN)2+ i log β1 =
2.1. Si a una dissolució de nitrat de ferro (III), 10-3 mol·dm-3, li afegim KSCN- 0,1 mol·dm-3:
a) Indiqueu les espècies existents en la dissolució en l'equilibri.

b) Calculeu la concentració de cada una de les espècies en dissolució.

3.3.5 A una dissolució que conté 10-3 mol·dm-3 d'ió Ag+, se li afegeixen 0,1 mol·dm-3 d’ NH3.
Tenint en compte els equilibris
Ag+ + NH3 ⇔ Ag(NH3)+ K1= 103,4

Ag(NH3) + NH3 ⇔ Ag(NH3)2+
+ K2= 103,8
calculeu la concentració de cada una de les espècies quan la dissolució assoleix l'equilibri.
3.3.6 L'ió Hg2+ forma els complexos següents amb l'ió CN-:
Hg2+ + CN- ⇔ HgCN+ β1= 1018

2+
Hg + 2 CN - ⇔ Hg(CN)2 β2= 1035,2
Hg(CN)2 + CN- ⇔ Hg(CN)3- K3= 103,7
a) Calculeu el valor de la constant global de formació del complex Hg(CN)3-.

b) Si preparem una dissolució on les concentracions totals d’ Hg(II) i CN-són, respectivament, 10-3 i
0,5 mol·dm-3, calculeu les concentracions de les espècies a l'equilibri.
c) Quin percentatge de l’Hg inicial forma el complex Hg(CN)3-?
3.3.7 Per dipositar Ag(s) electrolíticament és necessari que la concentració d'ió Ag+ en la dissolució
sigui baixa. Això s'aconsegueix afegint una quantitat d'ió cianur a la dissolució d’ Ag (I) on es
produeix la reacció:
Ag+ + 2 CN- ⇔ Ag(CN)2- β2= 1020
Calculeu la quantitat de cianur de potassi que s'ha d'afegir a 1 dm3 de dissolució que conté 0,01 mol
d'Ag (I), per tal que la concentració d'ió Ag+ es redueixi a la meitat.
Pat (g·mol-1): K:39, C: 12; N: 14.
3.3.8 L’ió Cu(II) en dissolucions aquoses dóna un color blau, i en dissolucions de clorur dóna un
color groc degut a la formació del complex [CuCl4] 2-. Calculeu la concentració de clorur total que
hauria de tenir una dissolució 0.01 mol dm-3 de Cu(II) per adquirir el color groc, suposant que aquest
predomina quan hi ha un 99% del Cu(II) en forma de [CuCl4] 2-.
Dades: log β4 [CuCl4] 2- = -0,62
3.3. 9 Pel sistema Fe(II)-Cl-, quan la concentració d’ió clorur lliure sigui de 0,4 mol.dm-3, el 50% del
ferro total es trobarà com Fe2+ i la resta com FeCl+. Determineu la concentració de totes les espècies a
l’equilibri al mesclar 0,02 dm3 de Fe(NO3)2 10-3 mol.dm-3 amb 0,05 dm3 de NaCl 0,5 mol.dm-3.
3.3.10 L’ió Th4+ forma dos complexos amb l’ió tiocianat:

Th4+ + SCN- ⇔ ThSCN3+ β1 = 15.85
Th4+ + 2 SCN- ⇔ Th(SCN)22+ β2

S’ha comprovat que a una determinada concentració d’ió tiocianat lliure, les concentracions d’ió Th4+
i de Th(SCN)22+ són iguals i el grau de formació del complex ThSCN3+ és 0,5. Calculeu:
a) La concentració d’ió tiocianat lliure.
b) El valor de β2
3.3.11 Calculeu les concentracions de totes les espècies a l’equilibri d’una dissolució que es va
preparar mesclant 100 ml d’una dissolució de FeCl3 10-3 mol dm-3 i 100 ml de HF 0,4 mol dm-3 a un
pH d’equilibri de 6.
Dades pKa (HF/ F-) = 3,2 logβ1 (FeF2+) = 7,2 logβ2 (FeF2+) = 10,2
3.3.12 a) Calculeu a quin pH es complirà que el 90% del cadmi total estigui com a cadmi lliure en una
dissolució en què [Cd(II)]TOT = 10-4 mol dm-3 i [CN-]TOT = 1 mol dm-3
b) Utilitzant el valor de pH trobat a l’apartat anterior, calculeu quin serà el percentatge de zinc total
que es trobarà en forma de complex en una dissolució en què:
[Zn(II)]TOT = 10-4 mol dm-3 i [CN-]TOT = 1 mol dm-3
Dades: log β4 (Cd(CN)42-) = 18,9; log β4(Zn(CN)42-) = 21,.6; pKa (HCN/CN-) = 9,3
3.3.13 Preparem una dissolució que conté 10-3 mol dm-3 de Ni2+, a pH=12,0
a) Determineu quina concentració total d’ió cianur serà necessari afegir a volum constant perquè es
compleixi la relació [Ni(CN)42-] / [Ni2+] = 25.
b) Calculeu la concentració de totes les espècies en l’equilibri quan la concentració total de cianur
sigui de 0.05 mol dm-3.
Dades: log β4 = 31,6 pKa (HCN / CN-) = 9,3

Solucions
3.1 Reaccions de complexació. Constants d'equilibri
3.1.1 c) K1 = 101,3; K2 = 106,6; K3 = 102,6; K4 = 102,5
3.1.2 a) 1010,7 i 1022

b) 1010,7 i 1011,3
3.1.3 a) NaCN
b) NaCN i Na SCN
3.1.4 a) amb CN-

b) 10-3 mol·dm-3 en ambdós casos
c) Ag(CN)2-
d) 1012,8
e) sí
3.1.5 b) Si X=Cl- ⇒ [Hg2+] = 1,36 x 10-6 mol·dm-3

Si X=SCN- ⇒ [Hg2+] = 2,9 x 10-6 mol·dm-3
3.1.6 1,66 x 107
3.2 Grau de formació dels complexos
3.2.1 α1= 0,02; α2 = 99,98
3.2.2 a) α1 = 1.58; α2 = 98.44;

b) Tl(OH)2+ a pH = 1, Tl(OH)2+ a pH = 5
3.2.3 b) [CN-] > 3,16 x 10-9 mol·dm-3
3.2.4 b) [CN-] > 10-7.4 mol·dm-3
3.2.5 a) [SCN-] > 10-0.5 mol·dm-3

b) [SCN-] < 10-5.mol·dm-3
3.2.6 a) 1:1 si [NH3] < 7,9 x 10-3 mol·dm-3;

1:2 entre 7,9 x 10-3 i 2,5 x 10-2 mol·dm-3;
1:3 entre 2,5 x 10-2 i 7,9 x 10-2 mol·dm-3;
1:4 si [NH3] >7,9 x 10-2 mol·dm-3

3.2.7 β1= 10 11; β2 =10 22; K2=10 11
3.3 Càlculs d'equilibris de complexació
3.3.1 [Ni2+] = 3,3 x 10-8 mol·dm-3, CN-] = 1,3 x 10-7 mol·dm-3
3.3.2 [Hg2+] = 3,15 x 10-4 mol·dm-3 , [HgCl42-] = 1,0 mol·dm-3,

[Cl-] = 1,26 x 10-3 mol·dm-3 , [K+] = 2,0 mol·dm-3
3.3.3 b) [Cd2+] = 8,8 x 10-22 mol·dm-3 , [Cd(CN)42-] = 10-1 mol·dm-3 ,

[CN-] = 2,0 mol·dm-3 , [K+] = 2,4 mol·dm-3, [NO3-] = 0,2 mol·dm-3
3.3.4 b) [Fe3+] = 7,4 x 10-5 mol·dm-3, [SCN-] = 10-1 mol·dm-3,

[Fe(SCN)2+] = 9,3 x 10-4 mol·dm-3
3.3.5 [NH3] = 0,098 mol·dm-3 , [Ag(NH3)2+] = 9,98 x 10-4 mol·dm-3,

[Ag(NH3)+] = 1,6 x 10-6 mol·dm-3, [Ag+] = 6,3 x 10-9 mol·dm-3
3.3.6 a) 1038,9
b) [Hg(CN)3-] = 10-3 mol·dm-3, [Hg(CN)2] = 4 x 10-7 mol·dm-3,
[HgCN+] = 5,1 x 10-24 mol·dm-3, [Hg2+] = 10-41 mol·dm-3,
[CN-] = 0,497 mol·dm-3
c) 99.96 %
3.3.7 0,65 g KCN
3.3.8 [Cl-]tot = 4,54 mol·dm-3
3.3.9 [Fe2+] = 1,5 x 10-4mol·dm-3 , [FeCl+] = 1,34 x 10-4 mol·dm-3, [FeCl+] = 1,34 x 10-4 mol·dm-3
3.3.10 a) [SCN -] = 0,126 mol·dm-3 b) β2 = 62,98
3.3.11 [FeF2 +] = 5x 10-4 mol·dm-3, [F -] = 0,2 mol·dm-3, [HF] = 3,2 x10-4 mol·dm-3,
[Fe 3+] =7,89x 10-13 mol·dm-3, [FeF2 +] =2,5x 10-6 mol·dm-3
3.3.12 a) pH = 4,57 b) 98,24%
3.3.13 a) [CN -]TOT = 4x 10-3 mol·dm-3

b) [Ni(CN)4 2-] = 10-3 mol·dm-3, [CN -] = 0,046 mol·dm-3, [HCN] = 9,17x 10-5 mol·dm-3,
[Ni 2+] = 5,6 x10-30 mol·dm-3

Equilibris de solubilitat 71
Capítol 4 Equilibris de solubilitat
4.1 Solubilitat, producte de solubilitat i precipitació
4.1.1 En dissoldre sulfat de bari (sòlid) en aigua, es determina que, quan el volum d'aigua és de 187
cm3, s'han dissolt 0,0017 g de BaSO4(s).
a) Escriviu la reacció de dissolució del sòlid.
b) Calculeu el producte de solubilitat del BaSO4(s).
4.1.2 La solubilitat de l’Ag2CrO4(s) en aigua és de 0,043 g.dm-3.

a) Escriviu la reacció que presenta el procés de dissolució.
b) Calculeu el producte de solubilitat de l’Ag2CrO4(s).
4.1.3 Per obtenir una dissolució saturada de fluorur de calci a 30°C és necessari dissoldre 0,0068 g
de CaF2(s) en 0,25 dm3 d'aigua.
a) Escriviu les reaccions que es donaran.
b) Calculeu el producte de solubilitat del CaF2(s).
4.1.4 Tenim un sistema en equilibri format per Mg(OH)2(s) i MgF2(s) en contacte amb una
dissolució saturada que conté ions Mg2+, F- i OH-.
Una anàlisi de la dissolució indica que les concentracions dels diferents ions són:
[Mg2+] = 2,70 x 10-3 mol·dm-3

[F-] = 5,40 x 10-3 mol·dm-3
[OH-] = 5,75 x 10-5 mol·dm-3
a) Escriviu les reaccions que representen l'equilibri de solubilitat.

b) Calculeu els productes de solubilitat dels compostos Mg(OH)2(s) i MgF2(s).

4.1.5 Emprant la taula de productes de solubilitat, calculeu quants grams de BaSO4(s) es poden
dissoldre en 1 dm3 d’ H2O a 298 K.
4.1.6 Es mesclen 10 cm3 de nitrat de magnesi 0,25 mol· dm-3 amb 25 cm3 de fluorur sòdic 0,2 mol·
dm-3.
a) Es formarà algun precipitat quan la dissolució assoleixi l'equilibri?
b) Quines seran les concentracions dels ions Mg2+ i F- a l'equilibri?
4.1.7 Es mesclen 10 cm3 de clorur de calci (II) 0,1 mol· dm-3 amb 20 cm3 de nitrat de plata 0,1
mol· dm-3.
a) Es formarà algun precipitat quan la mescla assoleixi l'equilibri?
b) Calculeu les concentracions de tots els ions que hi ha a la dissolució en equilibri.
4.1.8 Suposant que els productes de solubilitat dels compostos de fórmules AB (s) i A2C (s) tenen el
mateix valor numèric, quina relació existeix entre les solubilitats S i S' d'ambdós compostos?
4.1.9 Tenim una dissolució saturada del compost M2Z3 (s) de 330 g⋅ mol-1 de pes molecular. Si la
concentració de l'ió M3+ és de 2,4 x 10-5 mol· dm-3, calculeu:
a) La concentració de l'ió Z2-.
b) La solubilitat del compost en g/100 cm3.
c) El producte de solubilitat del compost M2Z3 (s).
4.1.10 El PbCl2(s) és un compost insoluble a temperatura ambient (25 ºC). Atenent a les següents
dades termodinàmiques de la seva reacció de solubilitat:
PbCl2(s) ⇔ Pb2+ + 2Cl- pKs0 = 4.8 ∆Ho = 32.4 kJ mol-1
a) Calculeu quin serà el valor de la constant de solubilitat del PbCl2(s) a 100 ºC.
b) Calculeu la solubilitat del PbCl2(s) a 25 i a 100 ºC i comenteu els resultats obtinguts.
(Suposeu que ∆Ho de la reacció de solubilitat és independent de la temperatura en l’interval 25-100
ºC).
4.2 Efecte d'ió comú
4.2.1 Calculeu la solubilitat del sulfat de plom en:

a) aigua pura
b) una dissolució de nitrat de plom de 0,1 mol· dm-3
c) una dissolució de Na2SO4 de 1,0 x 10-3 mol· dm-3

4.2.2 Calculeu la solubilitat del fluorur de calci en una dissolució de nitrat de calci de concentració
4,0 x 10-4 mol· dm-3, amb un error màxim del 5% en les simplificacions
4.2.3 Calculeu la solubilitat del sulfat de plata en una dissolució 0,05 mol· dm-3 de nitrat de plata
amb un error màxim del 5% en les simplificacions.
4.2.4 Determineu la solubilitat del clorur de plata en una dissolució 10-2 mol· dm-3 de NaCl.
4.2.5 El producte de solubilitat del sulfat de bari és igual a 1,5 x 10-9. Calculeu la solubilitat del
BaSO4 (s) en Na2SO4 0,01 mol· dm-3.
4.2.6 La solubilitat del cromat de plata en un medi neutre és de 10-4 mol· dm-3. Calculeu:
a) el producte de solubilitat
b) la solubilitat en presència de cromat de sodi 0,01 mol· dm-3
4.2.7 Calculeu quants grams de fluorur de magnesi es poden dissoldre en:

a) 0,250 dm3 de nitrat magnèsic 0,1 mol· dm-3
b) 0,250 dm3 de fluorur sòdic 0,1 mol· dm-3
4.2.8 Un precipitat de BaSO4 s'equilibra:

a) amb 100 cm3 d’aigua destil.lada
b) amb 100 cm3 de Na2SO4 0,005 mol·dm-3
Calculeu el pes del precipitat que es dissol en cada cas
4.2.9 A 250 cm3 d'una dissolució de clorur de calci 0,2 mol· dm-3 se li afegeixen 250 cm3 de sulfat
de sodi 0,4 mol· dm-3. El resultat és la formació d'un compost insoluble.
a) Escriviu la reacció de formació del compost sòlid.
b) Calculeu les concentracions de tots els ions existents a la dissolució en equilibri.
c) Calculeu el pes del precipitat.
4.2.10 Per obtenir una dissolució saturada de iodur de plom a 25ºC és necessari dissoldre 0.32 g de
PbI2(s) en 0.5 dm3 d’aigua.
Si es mesclen, a 25ºC, 100 cm3 de Pb(NO3)2 0.05 mol dm-3 amb 200 cm3 de NaI 0.1 mol dm-3,
calculeu les concentracions de totes les espècies un cop assolit l’equilibri.
Pesos atòmics: Pb: 207.2 g/mol I: 126.9 g/mol

4.2.11 Si la solubilitat de RaSO4 en aigua és de 5 · 10-6 mol.dm-3 calculeu:

a) La concentració d’una mostra de 0.5 dm3 de dissolució de Ra2+ que necessita 0.2 dm3 de
dissolució de SO42- 10-3 mol.dm-3 per començar a precipitar.
b) La concentració final de Ra2+ si s’afegeix prou H2SO4 a la dissolució abans obtinguda per a què
la concentració final de sulfat a la dissolució sigui 1 mol.dm-3.
c) Compareu el resultat de l’apartat b) amb el valor de la solubilitat del RaSO4 en aigua i comenteu
l’efecte que ha tingut lloc.
4.3 Solubilitat i acidesa
4.3.1 Calculeu les concentracions d'equilibri en una dissolució que es prepara mesclant 0,1 dm3
d’H2SO4 0,150 mol·dm-3 amb 0,3 dm3 d’Ba(OH)2 0,2 mol·dm-3.
4.3.2 Calculeu la solubilitat de l’AgOH(s):

a) en una solució amortidora de pH = 11.
b) en una solució amortidora de pH = 7
c) en aigua
4.3.3 Calculeu la solubilitat del carbonat de bari sòlid en:

a) una solució amortidora de pH = 12
b) una solució amortidora de pH = 8
c) una solució amortidora de pH = 4
Dades : H2CO3/HCO3- pKa1 = 6,4 HCO3-/CO32- pKa2 = 10,2
4.3.4 La solubilitat del sulfat de bari sòlid en àcid clorhídric 0,2 mol·dm-3 és d’1,8 x 10-4 mol·dm-3.
Calculeu el producte de solubilitat del BaSO4 (s).
Dada: HSO4-/SO42- pKa = 2,0
4.3.5 S’addicionen 0,01 mols de carbonat de calci sòlid en 1 dm3 d'H2O. Si acidifiquem de mica en
mica la dissolució, a quin valor de pH el precipitat desapareix?
4.3.6 Calculeu la solubilitat del AgCN (s) en una solució tampó de pH = 3,00 .
Dada: HCN/CN-, Ka= 4,8 . 10-10.
4.3.7 Calculeu la solubilitat del sulfat de plom en:

a) aigua.
b) àcid nítric 1,0 mol·dm-3.

c) àcid nítric 1,3 x 10-4 mol·dm-3

Dada: HSO4-/SO42- pKa = 2,0
4.3.8 En un recipient s’ha format un dipòsit de CaCO3(s) amb un pes de 48 grams. Per tractar
d’eliminar-lo addicionem 1 dm3 d’una dissolució tampó de pH=4. Determineu si es dissoldrà
completament el precipitat.
Dades: pKa1 (H2CO3 / HCO3-) = 6.3; pKa2 (HCO3- / CO32-) = 10.3 Ks0=3.98.10-9
Pesos atòmics (g mol-1) Ca(40), C(12), H(1), O(16)
4.3.9 Les pedres de ronyó estan formades majoritàriament d’oxalat de calci (CaC2O4(s)).
Determineu:
a) La solubilitat de l’oxalat de calci a pH = 7,.5.
b) A partir de quin valor de pH es pot dissoldre totalment una pedra de ronyó de 100 mg en 0.5 dm3
d’aigua.
Dades: pKa1(H2C2O4 / HC2O4-) = 1,3; pKa2(HC2O4- / C2O4-2) = 4,1; pKS0 (CaC2O4(s)). = 8,6
Pesos atòmics (g.mol-1): Ca 40, C 12, O 16
4.3.10 Calculeu la solubilitat del AgCN(s) en una dissolució amortidora de pH = 9.

Dades : KS0(AgCN(s)) = 1,2 · 10-16; Ka(HCN/CN-) = 4,.8 · 10-10
4.3.11 Una taula de solubilitat d'hidròxids conté la informació següent, referent a la forma en què es
troben les espècies segons el pH:
pH: 1 7 13 pKso
metall
Ag (I) Ag+ Ag+ Ag(OH) (s) 7,7
Cd (II) Cd2+ Cd2+ Cd(OH)2 (s) 14,4
Cu (II) Cu2+ Cu(OH)2(s) Cu(OH)2 (s) 20,5
a) Escriviu les reaccions de formació dels diferents hidròxids metàl·lics sòlids.

b) Si la concentració inicial de cada metall és 10-3 mol·dm-3: a quin pH precipita cadascun dels tres
hidròxids metàl·lics sòlids?
c) Obteniu una expressió que indiqui com varia la concentració de cada ió metàl·lic en funció del pH
un cop comença a precipitar cadascun dels sòlids corresponents.
4.3.12 Calculeu el pH i la concentració de NH4Cl que caldran per tal d’evitar la precipitació de
l’Mg(OH)2 (s) en una dissolució que és 0,25 mol·dm-3 en Mg2+ i 0,25 mol·dm-3 en NH3.
4.3.13 Calculeu la solubilitat de l'hidròxid de magnesi a 25 oC:

a) en aigua pura

b) en una dissolució de pH = 12
4.4 Solubilitat i complexos
4.4.1 Un alumne ha de treballar al laboratori amb una dissolució de Cu (II) i troba en el seu llibre de
pràctiques:
pH 1 7 13
__________________________________________________________
estat del catió Cu2+ Cu(OH)2 (s) Cu(OH)2 (s)
Això indica que entre pH 7 i 13, el Cu (II) es precipita com a hidròxid. Si la precipitació es fa en
presència d'amoníac 1,0 mol·dm-3, el precipitat d'hidròxid no es forma. Si el Cu (II) reacciona amb
l'amoníac donant complexos, les constants de formació dels quals són: β3= 1010,5 i β4= 1013
a) Indiqueu qualitativament per què no es produeix la precipitació.
b) Escriviu les reaccions responsables del procés de dissolució del precipitat.
c) Si la constant de la reacció de redissolució és Ksn, per n=3 i 4, indiqueu la relació existent
entre aquesta constant, el producte de solubilitat de l’Cu(OH)2 (s) i les constants de formació
dels complexos que formen el Cu (II) i l'amoníac (βn).
4.4.2 L'ió Ag+ forma amb els lligands NH3 i CN- els complexos Ag(NH3)2 i Ag(CN)2 ,
+ -
respectivament.
Tenint en compte les reaccions:
Ag+ + 2 NH3 ⇔ Ag(NH3)2+ β2 = 107,2

Ag+ + 2 CN- ⇔ Ag(CN)2- β2 = 1020
AgCl (s) ⇔ Ag+ + Cl- Kso= 10-9,7
a) Escriviu les reaccions de dissolució de l’AgCl (s) en presència d’NH3 i en presència de CN-.
b) Indiqueu quin dels dos lligands és més efectiu per dissoldre l’AgCl (s).
4.4.3 Trobeu una expressió que ens permeti calcular la solubilitat del cianur de plata (s) en funció de
la concentració lliure d'ió CN-, tenint en compte les reaccions següents:
AgCN (s) ⇔ Ag+ + CN- Kso

Ag+ + CN- ⇔ AgCN (aq) β1
-
Ag+ + 2 CN- ⇔ Ag(CN)2 β2
4.4.4 Quin pes de bromur de plata (I) es dissoldrà en 5 dm3 d'amoníac 2,0 mol·dm-3, sabent que:

AgBr (s) ⇔ Ag+ + Br- Kso= 5 x 10-13

+
Ag+ + 2 NH3 ⇔ Ag(NH3)2 β2= 1,7 x 107
4.4.5 Calculeu la solubilitat del CuCl (s):

a) en aigua
b) en àcid clorhídric 0,01 mol·dm-3
c) en àcid perclòric 0,01 mol·dm-3
CuCl (s) ⇔ Cu+ + Cl- Kso= 1,85x10-7

CuCl (s) + Cl- ⇔ CuCl2- Ks2= 7,6x10-2
4.4.6 El Zn(II) precipita en presència d'ions OH- segons la reacció:
Zn(OH)2 (s) ⇔ Zn2+ + 2 OH- Kso= 10-17
i el precipitat es redissol en excés d'ions OH- segon la reacció:
Zn(OH)2 (s) + 2 OH- ⇔ Zn(OH)4

2-
Ks4= 10-1,6
Essent la concentració inicial de Zn(II) de 10-2 mol·dm-3, calculeu els intervals de pH en els quals tot
el metall es troba en la dissolució.
4.4.7 Es prepara una dissolució a partir dels nitrats d’ Hg (II), Fe (II) i Cr (III) de forma que la
concentració total de cada metall és de 10-3 mol·dm-3. Les taules de solubilitat indiquen la forma en
què es troben les espècies:
pH: 1 7 13 pKso
metall
Hg (II) Hg2+ Hg(OH)2 (s) Hg(OH)2 (s) 25,4
Fe (III) Fe3+ Fe(OH)3 (s) Fe(OH)3 (s) 38,7
Cr (III) Cr3+ Cr(OH)3 (s) Cr(OH)4- 30,4
a) Calculeu el pH necessari perquè cada ió metàl·lic comenci a precipitar.

b) Tenint en compte la reacció:
Cr(OH)3(s) + OH- ⇔ Cr(OH)4- Ks4 = 10-0,4
Calculeu el pH en que es produeix la redissolució total de l’Cr(OH)3 (s).

4.4.8
a) Calculeu a quin pH començarà a precipitar el Hg(OH)2(s) en una dissolució en què [Hg(II)]TOT =
1x10-5 mol dm-3.
b) I si afegim a la dissolució anterior un total de 5x10-3 mol dm-3 de clorur a volum constant?
Dades: pKs0 (Hg(OH)2(s)) = 15,2; log β4 ([HgCl4]2-) = 15,1
4.4.9 Calculeu la solubilitat del Ag2CrO4(s) en una dissolució d’amoníac en la que la concentració
d’amoníac lliure és 0,01 mol.dm-3, si l’ió Ag+ forma en presència de l’amoníac el següent complex:
Ag+ + 2NH3 ⇔ Ag(NH3)2+ log β2 = 7,2
4.4.10 L’hidròxid de cadmi (II) es redissol en presència d’amoníac per formar el ió complex
tetraammina cadmi (II). En 1 litre de dissolució on hi ha 0.01 mols de l’hidròxid de cadmi (II),
calculeu quina concentració total d’amoníac s’ha d’afegir per tal d’aconseguir que tot el cadmi estigui
en forma del ió complex.
DADES: Ks0(Cd(OH)2(s)) = 8,1 10-15 β4(Cd(NH3)42+) = 107

Apèndix. Taula de productes de solubilitat
Compostos pKso Kso
CaF2(s) 10,5 3,16 x 10-11

SrF2(s) 8,6 2,51 x 10-9
MgF2(s) 7,1 8,00 x 10-8
PbF2(s) 7,5 3,16 x 10-8
BaF2(s) 4,6 2,40 x 10-5
AgCl(s) 9,7 1,99 x 10-10
CuCl(s) 6,7 1,99 x 10-7
Hg2Cl2(s) 17,2 6,31 x 10-18
PbCl2(s) 4,7 1,99 x 10-5
AgBr(s) 12,2 6,31 x 10-13
CrBr(s) 8,3 5,01 x 10-9
TlBr(s) 5,0 1,00 x 10-5
Hg2Br2(s) 22,2 6,31 x 10-23
PbBr(s) 4,5 3,16 x 10-5
AgI(s) 16,0 1,00 x 10-16
TlI(s) 7,2 6,31 x 10-8
Hg2I2(s) 8,2 6,31 x 10-9
AgCN(s) 15,9 1,20 x 10-16
AgSCN(s) 12,0 1,00 x 10-12
Ag2MoO4 10,6 2,60 x 10-11
AgCH3COO(s) 2,64 2,30 x 10-3
PbCrO4(s) 13,8 1,58 x 10-14
BaCrO4(s) 9,7 2,00 x 10-10
SrCrO4(s) 4,52 3,00 x 10-5
Ag2CrO4(s) 11,0 9,00 x 10-12
BaSO4(s) 8,8 1,50 x 10-9
PbSO4(s) 7,8 1,58 x 10-8
SrSO4(s) 6,1 7,60 x 10-7

Compostos pKso Kso
CaSO4(s) 4,6 2,40 x 10-5

Ag2SO4(s) 4,8 1,58 x 10-5
BaCO3(s) 8,3 5,00 x 10-9
CaCO3(s) 8,4 3,98 x 10-9
AgOH(s) 8,0 1,00 x 10-8
Mg(OH)2(s) 11,1 9,00 x 10-12
Ca(OH)2(s) 5,4 3,98 x 10-6
Cu(OH)2(s) 20,0 1,00 x 10-20
Fe(OH)2(s) 15,0 1,00 x 10-15
Cd(OH)2(s) 14,0 1,00 x 10-14
Zn(OH)2(s) 17,0 1,00 x 10-17
Hg(OH)2(s) 25,4 3,98 x 10-26
Al(OH)3(s) 32,3 5,01 x 10-33
Fe(OH)3(s) 36,0 1,10 x 10-36
Cr(OH)3(s) 30,4 3,98 x 10-31
CdS(s) 28,0 1,00 x 10-28
ZnS(s) 22,8 1,60 x 10-23
Ag2S(s) 50,0 1,00 x 10-50
Ag2C2O4(s) 11,0 1,00 x 10-11
BaC2O4(s) 7,0 1,00 x 10-7
CaC2O4(s) 8,6 2,51 x 10-9
CdC2O4(s) 7,8 1,58 x 10-8
Ce2(C2O4)3(s) 28,7 1,99 x 10-29

Solucions
4.1 Solubilitat, producte de solubilitat i precipitació
4.1.1 1,5 x 10-9
4.1.2 8,7 x 10-12
4.1.3 1,7 x 10-10
4.1.4 KsoMg(OH)2(s) = 8,90 x 10-12

KsoMgF2(s) = 7,87 x 10-8
4.1.5 9,1 x 10-3 g BaSO4
4.1.6 b) [Mg2+] = 2,7 x 10-3 mol· dm-3

[F- ] = 5,4 x 10-3 mol· dm-3
4.1.7 b) [Ca2+] = 0,033 mol· dm-3

[NO3-] = 0,067 mol· dm-3
[Cl- ] = 1,4 x 10-5 mol· dm-3
[Ag+ ] = 1,4 x 10-5 mol· dm-3
4.1.8 s = 2 (S'3)1/2
4.1.9 a) [Z2-] = 3,6 x 10-5 mol· dm-3

b) 3,96 x 10-4 g/100 cm3
c) Kso = 2,69 x 10-23
4.1.10 a) Kso = 2.20 10-4

b) s (298 K) = 1.58 10-2 mol dm-3, s (373 K) = 3.8 10-2 mol dm-3
4.2 Efecte d'ió comú
4.2.1 a) s = 1,26 x 10-4 mol· dm-3

b) s = 1,58 x 10-7 mol· dm-3
c) s = 1,57 x 10-5 mol· dm-3
4.2.2 s = 1,3 x 10-4 mol· dm-3

4.2.3 s = 4,5 x 10-3 mol· dm-3
4.2.4 s= 1,99 x 10-8 mol· dm-3
4.2.5 s = 1,5 x 10-7 mol· dm-3
4.2.6 a) K = 4 x 10-12
b) s = 10-5 mol· dm-3
4.2.7 a) 6,96 x 10-3 g MgF2

b) 1,25 x 10-4 g MgF2
4.2.8 a) 9,04 x 10-4 g

b) 7,00 x 10-6 g
4.2.9 b) [Ca2+ ] = 2,4 x 10-4 mol· dm-3

[SO42-] = 0,1 mol· dm-3
[Cl- ] = 0,2 mol· dm-3
[Na+ ] = 0,4 mol· dm-3
c) Pes precipitat = 6,81 g de CaSO4(s)
4.2.10 Kso = 1,07 10-8

[NO3-] = 0,033 mol dm-3
[Na+] = 0,066 mol dm-3
[Pb2+] = 9,94 10-6 mol dm-3
[I-] = 0,0328 mol dm-3
4.2.11 a) C = 1,2210-7 mol dm-3

b) [Ra+] = 2,5 10-11 mol dm-3
4.3 Solubilitat i acidesa
4.3.1 [Ba2+] = 0,113 mol·dm-3 ; [SO42-] = 1,3 x 10-8 mol·dm-3

[OH-] = 0,225 mol·dm-3
4.3.2 a) [Ag+] = 10-5 mol·dm-3

b) [Ag+] = 0,1 mol·dm-3
c) [Ag+] = 10-4 mol·dm-3
4.3.3 a) 7,2 x 10-5 mol·dm-3

b) 9,05 x 10-4 mol·dm-3

c) 1,42 mol·dm-3
4.3.4 Kso = 1,54 x 10-9
4.3.5 pH = 6,2
4.3.6 s =1,6 x 10-5 mol·dm-3
4.3.7 a) 1,26 x 10-4 mol·dm-3

b) 1,26 x 10-3 mol·dm-3
c) 1,26 x 10-4 mol·dm-3
4.3.8 Sí es podrà disoldre: s=1,26 mol.dm-3 a pH =4
4.3.9 a ) s = 5 10-5 mol dm-3

b) pH < 1.38
4.3.10 s = 1.9 10-8 mol dm-3
4.3.11 b) Ag(I) pH = 9,3 ; Cd(II) pH = 8,3; Cu(II) pH = 5,25

c) log [Ag+] = 6,3 - pH ; log [Cd2+] = 13,6 - 2pH ; log [Cu2+] = 7,5 - 2pH
4.3.12 pH = 8,93 ; C (NH4Cl) = 1,022 mol·dm-3
4.3.13 a) s= 1,3 x 10-4 mol·dm-3

b) s= 8,9 x 10-8 mol·dm-3
4.4 Solubilitat i complexos
4.4.1 c) Ksn = βn.Kso
4.4.2 b) CN-
4.4.3 s = Kso (1 + β1[CN-] + β2[CN-]2) / [CN-]
4.4.4 5,48 g
4.4.5 a) 4,78 x 10-4 mol·dm-3

c) 7,26 x 10-4 mol·dm-3
d) Igual que en aigua.
e)
4.4.6 pH < 6,5 i pH > 13,8

4.4.7 a) pH = 2,8 per Hg2+ ; pH = 2,1 per Fe3+ ; pH = 4,87 per Cr3+
b) pH = 11,4
4.4.8 a) pH=8,89
b) pH=11,85
4.4.9 s = 1,84 · 10-2 mol dm-3
4.4.10 [NH3] = 2,69 mol dm-3

Equilibris d’oxidació-reducció 85
Capítol 5 Equilibris d'oxidació-reducció
5.1 Reaccions d'oxidació-reducció
5.1.1 Les reaccions següents tenen lloc en medi àcid:
1. Ag+ + S2O82- ⇔ Ag2+ + SO42-

2. Hg2Cl2 (s) + Cl2 (g) ⇔ HgCl42-
3. Cr2O72- + HCOOH ⇔ Cr3+ + CO2 (g)
4. Cr3+ + S2O82- ⇔ Cr2O72- + SO42-
5. Mn2+ + BiO32- ⇔ MnO4- + Bi3+
6. MnO42- + H2O2 ⇔ O2 (g) + Mn2+
a) Indiqueu quines espècies s'oxiden i quines es redueixen.

b) Escriviu les semireaccions d'oxidació i de reducció en cada cas.
c) Escriviu la reacció total ajustada.
5.1.2 Les reaccions següents tenen lloc en medi bàsic:
1. Ag(NH3)2+ + N2H4 ⇔ Ag (s) + N2 (g)

2. HgO (s) + HCOH ⇔ Hg (l) + HCOOH
3. HgCl42- + SnO22- ⇔ Hg (l) + SnO32-
4. Pb(OH)3- + H2O2 ⇔ PbO2 (s) + H2O
5. Cr(OH)4- + H2O2 ⇔ CrO42- + H2O
a) Indiqueu quines espècies s'oxiden i quines es redueixen.

b) Escriviu, en cada cas, les semireaccions que representen aquests processos.
c) Escriviu la reacció total.

5.1.3 El peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada), de fórmula H2O2(l), es dismuta i dóna H2O(l) i
O2(g).
a) Escriviu les semireaccions d'oxidació i de reducció.
b) Escriviu la reacció que representa el procés total.
5.1.4 L'ió MnO42- (manganat) es dismuta en medi àcid i dóna l'ió permanganat i l’òxid de manganès
(IV) sòlid.
5.1.5 L'etanol (C2H5OH(l)) s'oxida a diòxid de carboni (estat gasós) en reaccionar amb l'ió MnO4-
en medi alcalí. A la reacció s'observa la formació d'òxid de manganès (IV).
c) Quins factors externs poden posar de manifest que la reacció s'ha produït?
5.1.6 Es fa passar una dissolució de Cd(ClO4)2 a través d'una columna reblerta de ferro en pols.
a) Com es podria determinar si s'ha produït reacció?
b) Escriviu les semireaccions d'oxidació i de reducció.
c) Escriviu la reacció que representa el procés total.
5.2 pe estàndard i constants d'equilibri
5.2.1 Basant-vos en els pe estàndard de les semireaccions:
Fe3+ + 1 e- ⇔ Fe2+
Fe2+ + 2 e- ⇔ Fe (s)
calculeu el pe estàndard corresponent a la semireacció:
Fe3+ + 3 e- ⇔ Fe (s)
5.2.2 Basant-vos en les dades següents:
ClO4- + 8 H+ + 7 e- ⇔ 1/2 Cl2 (g) + 4 H2O peo = 22.7

ClO3- + 6 H+ -+ 5 e- ⇔ 1/2 Cl2 (g) + 3 H2O peo = 24.9
HClO + H+ + 1 e- ⇔ 1/2 Cl2 (g) + H2O peo = 27.5
calculeu el pe estàndard de les semireaccions:

a) ClO3- + 5 H+ + 4 e- ⇔ HClO + 2 H2O

b) ClO4- + 2 H+ + 2 e- ⇔ ClO3- + H2O
5.2.3 El pe estàndard del parell Cr (VI) - Cr (III) en medi àcid, representat per la semireacció:
Cr2O72- + 14 H+ + 6 e- ⇔ 2 Cr3+ + 7 H2O peo = 22.5
indica que l'ió dicromat és un oxidant fort.

Basant-vos en les reaccions següents:
2 HCrO4- ⇔ Cr2O72- + H2O K2 = 101,55

HCrO4- ⇔ CrO42- + H+ Ka = 10-6,5
Cr(OH)3 (s) ⇔ Cr3+ + 3 OH- Kso = 10-30
a) Calculeu el pe estàndard del parell:
CrO42- + 4 H2O + 3 e- ⇔ Cr(OH)3 (s) + 5 OH-
b) Augmenta o disminueix la capacitat oxidant del Cr (VI) en medi bàsic?

c) Si tenim en compte que en medis molt bàsics es produeix totalment la reacció:
Cr(OH)3 (s) + OH- ⇔ Cr(OH)4- ; Ks4 = 10-0,4
indiqueu quina seria la semireacció de reducció del Cr(VI) en el medi esmentat i calculeu el pe
estàndard corresponent.
5.2.4 A partir de les dades següents:
Ag+ + 1 e- ⇔ Ag (s) peo = 13.6

1/2 Hg22+ + 1 e- ⇔ Hg (l) peo = 13.6
Hg2+ + 1 e- ⇔ 1/2 Hg22+ peº = 15.3
AgCl (s) ⇔ Ag+ + Cl- Kso = 10-9,7
Hg2Cl2 (s) ⇔ Hg22+ + 2 Cl- K = 10-17,9
so
calculeu els pe estàndard dels parells:
AgCl (s) + 1 e- ⇔ Ag (s) + Cl- (elèctrode de plata-clorur de plata)

1/2 Hg2Cl2 (s) + 1 e- ⇔ Hg (l) + Cl- (elèctrode de calomelans)
5.2.5 A partir dels valors dels pe estàndard recollits a les taules, calculeu la constant d'equilibri de
cadascuna de les reaccions següents:

a) 2 Fe3+ + Cd(s) ⇔ Cd2+ + 2 Fe2+

b) 2 Fe2+ + Hg22+ ⇔ 2 Fe3+ + 2 Hg(l)
c) MnO4- + 5Fe2+ + 8 H+ ⇔ Mn2+ + 5 Fe3+ + 4 H2O
d) Cr2O72- + 6Fe2+ + 14 H+ ⇔ 2 Cr3+ + 6Fe3+ + 7 H2O
5.2.6 Calculeu les constants d'equilibri de les reaccions de dismutació:
a) Cu2+ + Cu (s) ⇔ 2 Cu+

b) Hg2+ + Hg (l) ⇔ Hg22+
tenint en compte les dades següents:
Cu2+ + 2 e- ⇔ Cu (s) peo = 5.8

Cu2+ + 1 e- ⇔ Cu+ peo = 2.5
2+ -
1/2 Hg2 + 1 e ⇔ Hg (l) peo = 13.6
Hg2+ + 1 e- ⇔ 1/2 Hg22+ peo = 15.3
Indiqueu quina és l'espècie més estable en cada cas.
5.2.7 Emprant la taula de pe estàndard, indiqueu:

a) Quina reacció tindrà lloc si a una dissolució de sulfat de coure (II) li afegim trossets de zinc.
b) Quina reacció tindrà lloc si a una dissolució de sulfat de ferro (III) li afegim llimadures de coure.
5.2.8 Què passarà si emmagatzemem una dissolució de sulfat de coure (II) en:
a) un recipient metàl·lic de zinc
b) un recipient de plata
5.2.9 Una amalgama de coure (coure + mercuri) es guarda en un laboratori on hi ha vapors de brom.
Emprant la informació adjunta, indiqueu:
a) Si l'amalgama de coure s'oxidarà o romandrà inalterada.
b) Què passarà si es conserva l'amalgama en aigua saturada d'aire?
Cu2+ + Hg (l) + 2 e- ⇔ Cu(Hg) peo = 5.8

O2 (g) + 4 H+ + 4 e- ⇔ 2 H2O peo = 20.8
Br2 (l) + 2 e- ⇔ 2 Br- peo = 18.1
5.2.10 Calculeu les constants d’equilibri de les reaccions següents:

a) 2 Fe3+ + 2 I- ⇔ 2 Fe2+ + I2 (s)

b) 2 Fe3+ + Sn2+ ⇔ 2 Fe2+ + Sn4+
5.3 Equació de Nernst
5.3.1 Calculeu el pe de cadascun dels parells redox següents:

a) Hg2+ 1.0 mol·dm-3 ; Hg22+ 1.0 mol·dm-3
b) Fe3+ 0.9 mol·dm-3 ; Fe2+ 0.1 mol·dm-3
c) Fe3+ 0.1 mol·dm -3 ; Fe 2+ 0.9 mol·dm-3
d) Hg 2+ 0.1 mol·dm -3 ; Hg2 2+ 1.0 mol·dm-3
5.3.2 Sabent que el producte de solubilitat del CuCl (s) és de 2,29 x 10-7 a 25°C i utilitzant les dades
dels pe estàndard de les taules, calculeu:
a) El pe estàndard de parell CuCl (s) / Cu (s).
b) L'energia lliure estàndard de formació del CuCl (s).
5.3.3 Per a la reacció a 298 K:
2 Ag (s) + 2 Cl- + Cu2+ ⇔ 2 AgCl (s) + Cu (s)
a) Calculeu el pe estàndard de la semireacció d’oxidació.

a) Calculeu la constant d'equilibri de la reacció.
c) Calculeu el pe quan [Cl-] = 0.1 mol·dm-3 i [Cu2+] = 0.1 mol·dm-3.
DADES:
Kso(AgCl (s)) = 10-9,7 , peo (Ag+ / Ag (s)) = 13.6 , peo (Cu2+ / Cu (s)) = 5.8
5.3.4
a) Calculeu el pe a 25 ºC de la reacció:
Fe3+ + Tl (s) ⇔ Fe2+ + Tl+
si la concentració de totes les espècies és 0.1 mol·dm-3.

b) Calculeu la constant d'equilibri d'aquesta reacció.
c) Calculeu el pe de la reacció quan les concentracions de Fe3+,,Fe2+ i Tl+són 10-4 mol·dm-3
5.3.5 Per a la següent reacció a 298 K:
ClO- + 2 Cu (s) + 2 H+ ⇔ Cl- + 2 Cu+ + H2O

a) Escriviu les semireaccions d’oxidació i de reducció i calculeu el pe estàndard de la reacció

coneixent els peº dels parells:
peo (Cu2+/ Cu+) = 2.5

peo (Cu2+/ Cu (s)) = 5.8
peo (ClO-/ Cl-) = 15.3
b) Calculeu la constant d’equilibri i ∆Go de la reacció.

c) Si a una dissolució de ClO- 0.1 mol·dm-3 se li afegeix un excés de Cu (s) a pH = 0,calculeu la
concentració de les espècies en equilibri.
5.3.6 Com variarà el pe del parell MnO4- / Mn2+ en funció del pH, en l'interval de 0 a 7, si [MnO4-]
= 5 x 10-5 mol·dm-3 i [Mn2+] = 0.01 mol·dm-3.
5.3.7
a) Calculeu el pe d’un elèctrode que consisteix en un fil de plata submergit en una dissolució 10-3
mol·dm-3 de nitrat de plata (I).
b) Si a la dissolució de nitrat de Ag (I) li afegim cianur de sodi 1.0 mol·dm-3 es produirà la reacció:
Ag+ + 2 CN- ⇔ [Ag(CN)2] - β 2 = 1020
Quina serà la reacció responsable del procés electrolític?

b-1) Quin serà el peº corresponent?
b-2) Quin serà el pe de la solució?
5.4 Càlculs d'equilibris redox
5.4.1 A una dissolució de sulfat de ferro (II) de 0.5 mol· dm-3, se li afegeix un excés de zinc en pols.
a) Escriviu la reacció que té lloc.
b) Calculeu la constant d'equilibri de la reacció esmentada.
c) Calculeu la concentració de Fe2+ quan el sistema arribi a l'equilibri.
5.4.2 A una dissolució de 0.01 mol·dm-3 de sulfat de cadmi (II), se li afegeix un excés de llimadures
de ferro.
b) Calculeu la constant d'equilibri d'aquesta reacció.
c) Determineu les concentracions de cadascuna de les espècies existents a l'equilibri.
5.4.3 A una dissolució de nitrat de mercuri (II) de 0.15 mol·dm-3, se li afegeix un excés de zinc.

A partir de les dades següents:
Zn2+ + 2 e- ⇔ Zn (s) peo = - 12.9

Hg2+ + 1 e- ⇔ 1/2 Hg22+ peo = 15.5
Hg22+ + 2 e- ⇔ 2 Hg (l) peo = 13.5
calculeu les concentracions de Zn2+ i Hg2+ quan la mescla arriba a l'equilibri.
5.4.4 Trobeu les concentracions de Cu+ i Cu2+ en una dissolució de sulfat de coure (II) inicialment
de 0.1 mol· dm-3 en equilibri amb Cu (s).
5.4.5 A una dissolució de 0.01 mol· dm-3 de nitrat de mercuri (II) a 298 K, se li afegeix Hg (l).
Trobeu les concentracions dels ions Hg2+ i Hg22+ quan el sistema arribi a l'equilibri.
5.4.6 Es mesclen 90 ml de permanganat potàssic de 0,02 mol· dm-3 amb 10 cm3 de sulfat de ferro
(II) de 10-3 mol· dm-3 a pH = 1.
b) Calculeu la constant d'equilibri de la reacció esmentada.
c) Calculeu les concentracions de totes les espècies quan la mescla arriba a l'equilibri.
5.4.7 En medis oxidants, el crom es troba en fase aquosa com a CrO42-, mentre que en medis
reductors relativament forts pot passar a Cr3+. Sabent que el peº del parell CrO42- / Cr3+ és de 25.1:
a) Escriviu la semireacció de reducció.
b) El Cr3+ forma, en presència d'ions OH-, un sòlid molt poc soluble, el Cr(OH)3 (s).
Escriviu la semireacció de reducció del CrO42- que dóna com a producte la formació d'aquest sòlid.
c) Sabent que la constant del producte de solubilitat del Cr(OH)3 (s) és de 10-30, quin serà el peº de
la semireacció de l'apartat b?
d) Si tenim una aigua a pH = 8, contaminada amb CrO42- amb una concentració de 10-5 mol·dm-3,
amb quins valors de pe ens hem de trobar perquè el crom es comenci a reduir i a precipitar com a
Cr(OH)3 (s)?
(Totes les dades són a 298 K.)
5.4.8
a) Calculeu la constant d'equilibri de la reacció Hg (l) ⇔ Hg (aq) i la solubilitat del Hg (l)
a 298 K.
b) Calculeu a quin valor de pH el Hg (aq) pot oxidar-se a Hg2+ en un medi aquós en presència d'O2
(g) a 1 atm de pressió i amb concentracions d’Hg2+ i Hg (aq) iguals a 1 mol·dm-3.
DADES: peo (Hg2+ / Hg (l) ) = 14.4
peo (Hg2+ / Hg (aq) ) = 11.9

peo (O2(g) / OH-) = 7.5
5.4.9 Es mesclen 70 cm3 de KMnO4 0,01mol·dm-3 amb 30 cm3 de KI 0,1 mol·dm-3 en un medi àcid
de pH = 1 a 298 K, i s'obtenen I2(s) i Mn2+.
a) Escriviu la reacció que hi té lloc.
b) Calculeu la constant d'equilibri de la reacció.
c) Calculeu la concentració en l'equilibri de totes les espècies en dissolució.
DADES: peo (MnO4- / MnO2 (s)) = 28.6
peo (MnO2 (s) / Mn2+) = 20.8
peo (I2 (s) / I-) = 9.1
5.4.10 Calculeu els valors dels pe obtinguts en mesclar volums iguals de les dissolucions següents,
després que hagi transcorregut un 10% de la reacció:
a) Cr2+ 1mol·dm-3 + Fe3+ 0.2 mol·dm-3
b) Fe2+ 0.5 mol·dm-3 + Tl3+ 1 mol·dm-3
DADES: peo(Cr3+ / Cr2+) = - 6.9
peo(Fe3+ / Fe2+) = 12.9
peo( Tl3+/ Tl+ ) = 21.2
5.4.11 Calculeu la concentració de Fe2+ que hi ha en una dissolució obtinguda en mesclar volums
iguals de dissolucions de Fe2+ 0.1mol·dm-3 i Ce4+ 0.3 mol·dm-3.
5.4.12 Si s’afegeix un excés d’alumini metàl·lic a una dissolució 0.3 mol·dm-3 de Cu2+,
a) Quina serà la constant d’equilibri de la reacció:
2 Al (s) + 3 Cu2+ ⇔ 2 Al3+ + 3 Cu (s)
b) Quina serà la concentració de Cu2+ un cop s’assoleixi l’equilibri?
5.4.13 Tenint en compte les semireaccions:
Tl3+ + 2 e- ⇔ Tl+ peo = 21.2

S2O82- + 2 e- ⇔ 2 SO42- peo = 34.1
HSO4- ⇔ SO42- + H+ pKa = 2.9
a) Calculeu la constant d’equilibri de la reacció:

Tl+ + 2 H+ + S2O82- ⇔ Tl3+ + 2 HSO4-
b) Si el pH de la dissolució és igual a 0.5 i les concentracions inicials de Tl+ i de S2O82- són,

respectivament, 10-3 mol·dm-3 i 1.0 mol·dm-3 , calculeu les concentracions dels ions Tl3+ i HSO4- en
l’equilibri.

Solucions
5.1 Reaccions d'oxidació-reducció
5.1.1 a)
S'oxiden: Es redueixen:
1. Ag+ S2O82-
2. Hg2Cl2 Cl2
3. HCOOH Cr2O72-
3+
4. Cr S2O82-
5. 2+
Mn BiO32-
6. H2O2 MnO42-
b) i c)
1. (Ag+ ⇔ Ag2+ + 1 e- ) x 2
S2O82- + 2 e- ⇔ 2 SO42-
---------------------------------------------------------------------------------------
2 Ag+ + S2O82- ⇔ 2 Ag2+ + 2 SO42-
2. Hg2Cl2 (s) + 6 Cl- ⇔ 2 HgCl42- + 2 e-

Cl2 (s) + 2 e- ⇔ 2 Cl-
-------------------------------------------------------------------------------------
Hg2Cl2 (s) + 4 Cl- + Cl2 (g) ⇔ 2 HgCl42-
3. Cr2O72- + 14 H+ + 6 e- ⇔ 2 Cr3+ + 7 H2O

( HCOOH ⇔ CO2 + 2 H+ + 2 e- ) x 3
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Cr2O72- + 3 HCOOH + 8 H+ ⇔ 2 Cr3+ + 3 CO2 + 7 H2O
4. 2 Cr3+ + 7 H2O ⇔ Cr2O72- + 14 H+ + 6 e-

( S2O82- + 2 e- ⇔ 2 SO42- ) x 3
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
2 Cr3+ + 3 S2O82- + 7 H2O ⇔ Cr2O72- + 6 SO42- + 14 H+
5. Mn2+ + 4 H2O ⇔ MnO4- + 8 H+ + 5 e-

( BiO32- + 6 H+ + 1 e- ⇔ Bi3+ + 3 H2O ) x 5
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Mn2+ + 5 BiO32- + 22 H+ ⇔ MnO4- + 5 Bi3+ + 11 H2O

6. MnO42- + 8 H+ + 4 e- ⇔ Mn2+ + 4 H2O

( H2O2 ⇔ O2 + 2 H+ + 2 e- ) x 2
-------------------------------------------------------------------------------------------------
MnO42- + 2 H2O2 + 4 H+ ⇔ Mn2+ + 2 O2 + 4 H2O
5.1.2 a)
S'oxiden: Es redueixen:
1. N2H4 Ag(NH3)2+
2. HCOH HgO
2-
3. SnO2 HgCl42-
4. Pb(OH)3- H2O2
5. -
Cr(OH)4 H2O2
b) i c)
1. (Ag(NH3)2+ + 1 e- ⇔ Ag(s) + 2 NH3 ) x 4

N2H4 + 4 OH- ⇔ N2 (g) + 4 H2O + 4 e-
------------------------------------------------------------------------------------------
N2H4 + 4 Ag(NH3)2+ + 4 OH- ⇔ 4 Ag (s) + N2 (g) + 8 NH3 + 4 H2O
2. HgO (s) + H2O + 2 e- ⇔ Hg (l) + 2 OH-

HCOH + 2 OH - ⇔ HCOOH + H2O + 2 e-
--------------------------------------------------------------------------
HgO (s) + HCOH ⇔ Hg (l) + HCOOH
3. HgCl42- + 2 e- ⇔ Hg (l) + 4 Cl-

2-
SnO2 + 2 OH - ⇔ SnO32- + H2O + 2 e-
--------------------------------------------------------------------------------------
HgCl42- + SnO22- + 2 OH- ⇔ Hg (l) + SnO32- + 4 Cl- + H2O
4. Pb(OH)3- + OH- ⇔ PbO2 (s) + 2 H2O + 2 e-

H2O2 + 2 e- ⇔ 2 OH-
-------------------------------------------------------------------------
Pb(OH)3- + H2O2 ⇔ PbO2 (s) + OH- + 2 H2O
5. [ Cr(OH)4- + 4 OH- ⇔ CrO42- + 4 H2O + 3 e- ] x 2

[ H 2O2 + 2 e - ⇔ 2 OH- ] x 3
--------------------------------------------------------------------------------
2 Cr(OH)4- + 3 H2O2 + 2 OH- ⇔ 2 CrO42- + 8 H2O

5.1.3 a) H2O2 ⇔ O2 (g) + 2 H+ + 2 e- (oxidació)

H2O2 + 2 H+ + 2 e- ⇔ 2 H2O (reducció)
b) 2 H2O2 ⇔ O2 (g) + 2 H2O (reacció total)
5.1.4 a) MnO42- ⇔ MnO4- + 1 e- (oxidació)

MnO42- + 4 H+ + 2 e- ⇔ MnO2 (s) + 2 H2O (reducció)
b) 3 MnO42- + 4 H+ ⇔ 2 MnO4- + MnO2 (s) + 2 H2O
5.1.5 a) C2H5OH + 12 OH- ⇔ 2 CO2 + 9 H2O + 12 e- (oxidació)

MnO4- + 2 H2O + 3 e- ⇔ MnO2 (s) + 4 OH- (reducció)
b) C2H5OH + 4 MnO4- ⇔ 2 CO2 + 4 MnO2 (s) + H2O + 4 OH-
c) 1. Canvi de color
2. Sòlid de color terrós (MnO2)
3. Aparició de la primera bombolla de gas (CO2)
4. Reacció alcalina de la dissolució resultant
5.1.6 a) Aparició del metall Cd de color gris, adherit al Fe(s) de la columna

b) Cd2+ + 2 e- ⇔ Cd (s)
Fe (s) ⇔ Fe2+ + 2 e-
c) Cd2+ + Fe (s) ⇔ Cd (s) + Fe2+
5.2 pe estàndard i constants d'equilibri
5.2.1 peo = -0.7
5.2.2 a) peo = 24.2

b) peo = 17.3
5.2.3 a) peo = -2.4

b) disminueix
c) peo = -2.5
5.2.4 a) peoAgCl(s)/Ag = 3.9

peo(calomelans) = 4.6

5.2.5 a) K = 2,09 x 1039

b) K = 22,70
c) K = 3,63 x 1063
d) K = 9,25 x 1057
5.2.6 a) K = 3,63 x 10-7 (menys estable Cu+)

b) K = 49,54 (més estable Hg22+)
5.2.7 a) Cu2+ + Zn (s) ⇔ Zn2+ + Cu (s) K = 1,95 x 1037

b) 2 Fe3+ + Cu (s) ⇔ Cu2+ + 2 Fe2+ K = 1,74 x 1014
5.2.8 a) El recipient de Zn(s) es dissoldrà per l'acció del CuSO4

b) Es podrà emmagatzemar CuSO4 al recipient de Ag(s)
5.2.9 a) Cu(Hg) + Br2 ⇔ 2 Br- + Cu2+ + Hg(l)

El coure s'oxidarà.
b) L'amalgama de coure es descompondrà en Cu2+ i Hg(l)
5.2.10 a) log K = 7.46

b) log K = 18.98
5.3 Equació de Nernst
5.3.1 a) pe = 15.3
b) pe = 13.9
c) pe = 11.9
d) pe = 14.2
5.3.2 a) pe0 = 2.2

b) ∆G0CuCl(s) = -118,41 kJ·mol-1
5.3.3 a) pe0 = 3.8

b) K = 1.45 x 10-4
c) pe = 10.2

5.3.4 a) pe = 19.8
b) K = 6,1 x 1018
c) pe = 1,35 V
5.3.5 a) pe0 = 6.3

b) ∆Go = -71410 J·mol-1, K=3.3 x 1012
c) [Cl-] = 0.1 mol·dm-3, [Cu+] = 0.2 mol·dm-3, [H+] = 0.8 mol·dm-3,
[ClO-] = 1.9 x 10-15mol·dm-3
5.3.6 pe = 25.6 – 1.6 pH
5.3.7 a) pe = 10.5
b -1) pe0 = - 6.4
b -2) pe = - 9.4
5.4 Càlculs d'equilibris redox
5.4.1 a) Fe2+ + Zn (s) ⇔ Fe (s) + Zn2+

b) K = 7.04 x 1010
c) [Fe2+] = 7.1 x 10-12 mol· dm-3
5.4.2 a) Cd2+ + Fe (s) ⇔ Cd (s) + Fe2+

b) K = 22.7
c) [Fe2+] = 9.58 x 10-3 , [Cd2+] = 4.2 x 10-4 mol· dm-3
5.4.3 [Hg22+] = [Zn2+] = 0,15 mol· dm-3

[Hg2+ ] = 4.0 x 10-56 mol· dm-3
5.4.4 [Cu+] = 2.3 x 10-4 mol· dm-3

[Cu2+] = 0.1 mol· dm-3
5.4.5 [Hg2+] = 1.1 x 10-4 mol· dm-3

[Hg22+] = 9.9 x 10-3 mol· dm-3

5.4.6 a) MnO4- + 5 Fe2+ + 8 H+ ⇔ Mn2+ + 5 Fe3+ + 4 H2O

b) K = 3.6 x 1063
c) [Fe2+ ] = 2.0 x 10-16 mol· dm-3
[Fe3+ ] = 10-4 mol· dm-3
[Mn2+ ] = 2 x 10-5 mol· dm-3
[MnO4-] = 1.8 x 10-2 mol· dm-3
5.4.7 c) peo = - 2.2

d) pe = 8.2
5.4.8 a) K = s = 3.7 x 10-7 mol·dm-3

b) pH ≥ 10,27
5.4.9 b) log K = 163.7

c) [MnO4-] = 10-3 mol·dm-3 , [I-] = 6.9 x 10-15 mol·dm-3 ,
[Mn2+] = 6 x 10-3 mol·dm-3 , [H+] = 0.052 mol·dm-3
5.4.10 a) pe = 22.5
b) pe = 10.0
5.4.11 [Fe2+ ] = 7,46 x 10-14 mol·dm-3
5.4.12 a) log K = 187

b) [Cu2+ ] = 1.59 x 10-63 mol·dm-3
5.4.13 a) log K = 29.76

b) [Tl3+ ] = 10-3 mol·dm-3 , [HSO4-] = 2 x 10-3 mol·dm-3

Apèndix. Taules de pe estàndard
peo
F2(g) + 2 H+ + 2 e- = 2 HF(aq) 51.9

S2O82- + 2 e- = 2 SO42- 34.1
Co3+ + e- = Co2+ 30.8
H2O2 + 2 H+ + 2 e- = 2 H2O 30.0
MnO4- + 4 H+ + 3 e- = MnO2 (s) + 2 H2O 28.6
BrO3- + 6 H+ + 5 e- = 1/2 Br2 (l) + 3 H2O 25.8
MnO4- + 8 H+ + 5 e- = Mn2+ + 4 H2O 25.6
Mn3+ + e- = Mn2+ 25.6
PbO2 + 4 H+ + 2 e- = Pb2+ + 2 H2O 25.4
BrO3- + 6 H+ + 6 e- = Br- + 3 H2O 24.6
Ce4+ + e- = Ce3+ 24.4
Cl2(g)+ 2 e- = 2 Cl- 23.1
Cr2O72- + 14 H+ + 6 e- = 2 Cr3+ + 7 H2O 22.5
Tl3+ + 2 e- = Tl+ 21.2
MnO2 (s) + 4 H+ + 2 e- = Mn2+ + 2 H2O 20.8
O2(g) + 4 H+ + 4 e- = 2 H2O 20.8
IO3- + 6 H+ + 5 e- = 1/2 I2 (s) + 3 H2O 19.8
Br2 (l) + 2 e- = 2 Br- 18.1
HNO2 + H+ + e- = NO + H2O 17.0
NO3- + 3 H+ + 2 e- = HNO2 + H2O 15.9
ClO- + H2O + 2 e- = Cl- + 2 OH- 15.3
2 Hg2+ + 2 e- = Hg22+ 15.3
Cu2+ + I + 2 e- = CuI(s) 14.6
Ag+ + e- = Ag(s) 13.6
Hg22+ + 2 e- = 2 Hg(l) 13.6
Fe3+ + e- = Fe2+ 12.9
C6H4O2 (quinona) + 2 H+ + 2 e- = C6H4(OH)2 11.3
O2(g) + 2 H+ + 2 e- = H2O2 11.5
H3AsO4 + 2 H+ + 2 e- = H3AsO3 + H2O 9.5
I2 (s) + 2 e- = 2 I- 9.2
Cu+ + e- = Cu(s) 8.8
O2(g) + 2 H2O +4 e- = 4 OH- 7.5
Fe(CN)64- + e- = Fe(CN)63- 6.8
Cu2+ + 2 e- = Cu(s) 5.8
Hg2Cl2 (s) + 2 e- = 2 Hg(l) + 2 Cl- (calomelans saturat) 4.1

(continuació) peo
AgCl(s) + e- = Ag(s) + Cl- 3.7

Cu2+ + e- = Cu+ 2.5
Sn4+ + 2 e- = Sn2+ 3.4
HAsO2 + 3 H+ + e- = As(s) + 2 H2O 4.2
Sb3+ + 3 e- = Sb(s) 1.7
TiO2+ + 2 H+ + e- = Ti3+ + H2O 1.7
AgBr(s) + e- = Ag(s) + Br- 1.5
2 H+ + 2 e- = H2(g) (definit) 0.0
Pb2+ + 2 e- = Pb(s) -2.2
Sn2+ + 2 e- = Sn(s) -2.4
AgI(s) + e- = Ag(s) + I- -2.5
CuI(s) + e- = Cu(s) + I- -3.1
Ni2+ + 2 e- = Ni(s) -3.9
V3+ + e- = V2+ -4.2
Co2+ + 2 e- = Co(s) -4.7
Ag(CN)2- + e- = Ag(s) + 2 CN- -5.3
Tl+ + e- = Tl(s) -5.8
Cd2+ + 2 e- = Cd(s) -6.8
Cr3+ + e- = Cr2+ -6.9
Fe2+ + 2 e- = Fe(s) -7.5
2 CO2(g) + 2 H+ + 2 e- = H2C2O4 -8.3
Cr2+ + 2 e- = Cr(s) -9.5
Zn2+ + 2 e- = Zn(s) -12.9
Mn2+ + 2 e- = Mn(s) -20.0
Al3+ + 3 e- = Al(s) -25.4
Mg2+ + 2 e- = Mg(s) -40.2
Na+ + 1 e- = Na(s) -45.9
Ca2+ + 2 e- = Ca(s) -48.6
K+ + e- = K (s) -49.5
Li+ + 1 e- = Li(s) -51.5

Equilibris Químics en Dissolució

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Equilibris Químics en Dissolució

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aquest llibre s’adreça principalment als alumnes 98 AULA POLITÈCNICA

que cursen les assignatures Química I, de la titulació

Aguilar - Casas - Cortina - Farran - Florido

Equilibris químics en dissolució

Aquest llibre s'ha publicat amb la col·laboració

En col·laboració amb el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

Disseny de la coberta: Jordi Calvet

© Els autors, 2005

© Edicions UPC, 2005

1 Termodinàmica química i cinètica química

Termodinàmica química i equilibri químic

1.1 Termodinàmica química................................................................................................................. 9

1.4 Càlculs cinètics ............................................................................................................................ 35

2.1 Conceptes bàsics .......................................................................................................................... 47

3.1 Reaccions de complexació. Constants d'equilibri ........................................................................ 61

4.1 Solubilitat, producte de solubilitat i precipitació ......................................................................... 71

4.4 Solubilitat i complexos................................................................................................................. 76

5.1 Reaccions d'oxidació-reducció..................................................................................................... 85

Capítol 1 Termodinàmica química i cinètica química

Termodinàmica química i equilibri químic

1.1 Termodinàmica química

WC (s) + 5/2 O2 (g) ⇔ WO3 (s) + CO2 (g)

C2H4 (g) + H2 (g) ⇔ C2H6 (g)

C2H4 (g) -1411,20 kJ·mol-1

i sabent que els productes de combustió són CO2(g) i H2O(l).

© Els autors, 2006; © Edicions UPC, 2006

CH4 (g) + 2 O2 (g) ⇔ CO2 (g) + 2 H2O (g)

Entalpia de combustió del CH3CH2OH (l) = -1366,90 kJ· mol-1

1.1.5 Calculeu l'increment d'entalpia de la reacció corresponent a l'obtenció del tetraclorur de

CS2 (l) + 3 Cl2 (g) ⇔ CCl4 (l) + S2Cl2 (l)

CS2(l) = 89,00 kJ· mol-1

1.1.6 Calculeu l'increment d'entalpia a 900 K per a la reacció següent:

Fe2O3 (s) + 3 C (s) ⇔ 2 Fe (s) + 3 CO (g)

C (graf) Cop = 0,109 + 38,94 x 10-3 T J· K-1· mol-1

CO (g) + 1/2 O2 (g) ⇔ CO2 (g)

© Els autors, 2006; © Edicions UPC, 2006

Entalpies de formació a 25°C:

CO (g) = -110,52 kJ· mol-1

Capacitats calorífiques molars a 1 atm:

CO(g) Cop = 28,4 + 4,10 x 10-3 T J· K-1· mol-1

1.1.10 L'entropia molar del Na2SO4·10H2O (s), emprant l'expressió:

A 298 K, la variació d'entropia de la reacció és:

Na2SO4 (s) + 10 H2O (g) ⇔ Na2SO4·10H2O (s) ; ∆So = -1444,8 J·K-1·mol-1

© Els autors, 2006; © Edicions UPC, 2006

1.2 Energia lliure i equilibri químic

1.2.1 Amb la taula de dades següent a 298 K:

CO(g) CO2(g) Pb(s) PbO(s)

Calculeu per a la reacció:

PbO (s) + CO (g) ⇔ Pb (s) + CO2 (g)

a) ∆Ho, ∆Go i K a 25oC

1.2.2 Calculeu per a la reacció:

C (grafit) + 1/2 O2 (g) ⇔ CO (g)

a) La constant d'equilibri a 1200 K, tenint en compte que a aquesta temperatura:

C (grafit) + CO2 (g) ⇔ 2 CO (g) ∆GoR = -41,32 kJ.mol-1

CO2 (g) + H2 (g) ⇔ CO (g) + H2O (g) ∆GoR = -3,35 kJ.mol-1

∆Gof (H2O (g)) = -188,52 kJ.mol-1

© Els autors, 2006; © Edicions UPC, 2006

∆Hof (kJ·mol-1) So (J·K-1·mol-1)

a) Calculeu ∆Ho i ∆So a 298K per la reacció:

CH4 (g) + 2 H2S (g) ⇔ CS2 (l) + 4 H2 (g)

b) Aquesta reacció és un procés espontani a 298 K en condicions estàndard?

1.2.4 Donada la reacció química següent:

N2 (g) + 3 H2 (g) ⇔ 2 NH3 (g)