UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI - Arnau Prats Gironès

HISTÒRIA DE GRÈCIA CLÀSSICA I HEL·LENÍSICA

INTRODUCCIÓ
FORMACIONS DE L’ESTAT:
M. H. Fried A.W. Johnson & T. Earle [+ moderna] E. Service/ M. Sahlins
Grups familiars predadors
Clan
Grups familiars productors
Societat igualitària (pre-jeràrquica)
Grups locals acèfals
Banda
Grups locals aldeans
[Cabdillatge en base les relacions de
Col·lectius locals «Big man» deute; el que més dona és el que acull Tribus Segmentàries
Societat jerarquitzada més deutes i per tant més influència]

Unitat política regional: Cabdillatge simple

Tribus de cabdillatge
Unitat política regional: Cabdillatge complex
Societat estratificada
Unitat política regional: Estat Arcaic
Estat
Societat estatal Unitat política regional: Estat Nacional

L’EDAT DE BRONZE:
Heràldic Alt. (BZA) 3000 - 2000 anE.
Heràldic Mitjà. (BZM) 2000 - 1550 anE.
Heràldic Recent: (BZR) 1550 - 1100 anE.

TEMARI
1. LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA
CRONOLOGIA:
Micènic I (1650-1525 anE.): Període inicial en que ja es constaten alguns
dels trets culturals i socials més essencials del món micènic.
Micènic II (1525-1425 anE.): Període inicial en que ja es constaten alguns
dels trets culturals i socials més essencials del món micènic.
Micènic II (1425-1100 anE.):

L’ESCRIPTURA:
Les mostres més antigues de l’idioma micènic es troben al Peloponès però també a Creta. Per tant la teoria de
molts historiadors és que la civilització micènica en algun moment va entrar contacte amb la civilització minoica i
van establir/ imposar la seva cultura, governant la capital de Knossos. En aquest contacte els micènics configurant
el Lineal B a partir de readaptacions dels símbols del lineal A, però el llenguatge era diferent. Mentre que el Lineal
A no s’ha desxifrat, el Lineal B es va desxifrar l’any 1953 per Michael Ventris i John Cadwick, els quals van
adonar-se que l’idioma micènic era un prototip del grec clàssic.

Les restes del Lineal B s’han aconseguit majoritàriament de tauletes d’argila que s’han conservat en el temps fruit
de la destrucció dels centres socials en els que es trobaven (incendis).

LA JERARQUIA SOCIAL:
Wa-nax: Rei/ Monarca; A part de la funció de monarca també desenvolupa un paper de cap religiós. Aquesta
paraula no és d’origen indoeuropeu, per tant és molt possible que el títol provingui de la jerarquia minoica.
L(R)a-va-ge-ta: Màxim càrrec militar. Es teoritza que l’administració micènica podria haver-se configurat per una
dualitat de poders entre el Wanax, com a líder religiós i el Lavagueta, com a líder militar.
Qa-si-re-u: Cap de districte o cabdill local. Autoritat encarregada de les tasques administratives a les principals
ciutats, regions.
 Mo-ro-qa: Membres d’una aristocràcia menor que es formava a partir d’un sistema de tinences i possessions fiscals
força complex; terres, acumulació de deutes... Formaven part del tha-nos, una espècie de col·lectiu de propietaris.
E-que-ta: Oficials de l’exèrcit.
Do-e-ro: Esclaus. Podien ser esclavitzats per motius de guerra, crims o per pagar deutes personals.

ELS DÉUS:
Di-we/ Di-wo: Zeus
Po-sa-da-o: Poseidó. Es considera una de les divinitats principals.
A-ta-na Po-ti-ni-ja [“Senyora d’Atana”]. Antecedent a Atena.
A-te-mi-to/ A-ti-mi-te: Artemisa.
Di-wo-nu-so [“Fill de Zeus”]: Dionís
Pa-ja-wo-ne: Peó. És un déu particular associat a la medecina.

LA RELIGIÓ:

BIBLIOGRAFIA:
PRINCIPAL
 BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.
 CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.
 DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.
 DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.
 DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.
 GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.
 GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2019): Geografía de lo exótico: los griegos y las otras culturas, Ed. Síntesis, Madrid.
 JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.
 MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.
 MENÉNDEZ VARELA, J.L. (2003): Consideraciones acerca del origen y la naturaleza de la ciudad planificada en las colonias
griegas de Occidente, BAR International Series, Oxford.
 OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona
 OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

SECUNDÀRIA
 AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.
 APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.
 AQUILUÉ X. (ed). (2012): Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Ed. Palahi, Girona.
 BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.
 BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.
 BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona
 CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.
 DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.
 DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egeo. Ed. Akal, Madrid.
 DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BARInternational Serires, Oxford.
 DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.
 DOUMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.
 DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.
 FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.
 FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid
 FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona
 GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.
 GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.
 GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.
 GRANT, M. (2002): Atlas de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.
 HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid
 HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.
 HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.
 HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.
 HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.
 HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.
 IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.
 IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.
 LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.
 LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient
World. Cambridge University Press.
 MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.
 McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.
 MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.
 MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.
 MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.
 MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.
 OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.
 PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.
 POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed.
Crítica, Barcelona.
 RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid
 SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.
 SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.