UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 13/ 02/ 2022

Història (2018-2022) Pràctica - I

ASSAIGS D’HISTÒRIA DELS

ESTATS UNITS D’AMÈRICA,
per Arnau Prats Gironès.
1. NOTES SOBRE LA SERVITUD PER CONTRACTE A
VIRGINIA (1640), de Melvin Yazawa a AMERICA’S HISTORY, Vol
1: To 1877
La "intentured servitude" o servitud per contracte és un concepte per referir-se al sistema
d'acord mutu entre dos individus, a partir del qual un es sotmetia a l'altre per treballar a canvi
de què aquest últim li aconseguís uns drets o li perdonés un préstec o deute. Aquest sistema es
va popularitzar a les Tretze colònies durant la dècada del 1600, sobretot a Virgínia i
Maryland, ja que els immigrants, la majoria procedents d'Europa l'empraven per poder assolir
el dret de residència a les colònies. D'aquesta manera, la servitud per contracte era una mena
de "sistema d'intercanvi": Per exemple, algú que buscava una nova vida a Amèrica, però no
podia pagar-se els costos del viatge des d'un altre país, o no podia pagar la taxa de residència,
contactava amb un ric terratinent de Virgínia per dur a terme diferents labors sota el seu servei
durant un període preestablert per contracte, a canvi aquest li pagava les tarifes necessàries.
Finalment, amb la creació de la Constitució dels Estats Units posterior a la Guerra de
Secessió, la 13a Esmena il·legalitzava aquest sistema de contracte.
Sobre la base dels models de subsistència que podem observar al llarg de la història i que
parteixen d'unes bases abusives (esclavisme, feudalisme, imperialisme...), podríem arribar a
pesar que l'existència d'un contracte a l'hora de fer un determinat treball exclou la possibilitat
de que sigui forçós, però ni en el passat ni actualment l'existència d'un contracte de treball
exclou la possibilitat de fer un treball esclau, o com a mínim l'explotació de les persones; ni al
moment de la incorporació, ni en el desenvolupament de la relació, l'existència d'un contracte
exclouria la compulsió. D'aquesta manera, penso que tenir present això és rellevant a l'hora de
dimensionar el dret a la llibertat de treball.
Partint d'aquí, l'establiment d'aquest sistema és important quan tenim en compte els drets
sobre el treballador que tenim actualment, ja que sense els "màrtirs" que van patir el servei per
contracte no assoliríem una bona part de les normatives que conformen els drets dels
treballadors. Partint dels meus limitats coneixements sobre aquests tipus de drets, la regulació
de les relacions de treball lliurement consentides representa una branca separada a la del Dret
Civil, de les quals, una base a tenir en compte seria la llibertat contractual aconseguida al
segle XVIII a partir de la il·legalització del sistema de servitud per contracte. De la mateixa
manera, des del dret civil juntament amb la llibertat contractual positiva també hi podem
trobar la llibertat contractual negativa: el dret a no exercir una feina on no s'ha consentit la
llibertat. Fins i tot, aquest progrés aniria més enllà de la llibertat de treball com a dret
econòmic i social. Per tant, a partir de tot això es consolidaria un nexe primordial dins dels
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 13/ 02/ 2022
Història (2018-2022) Pràctica - I

drets humanitaris, un element fonamental de l'Estat de dret i del constitucionalisme

democràtic social contemporani.
No obstant, la servitud a canvi de pagar deutes encara ara és la forma de treball forçós més
estesa arreu del planeta, potser perquè dins les lògiques de la mercantilització del treball, seria
la forma més simple de justificar davant les autoritats, o potser perquè amb la preeminència
del capitalisme l'ús d'un contracte ens fa mitificar la idea del contracte que, moltes vegades
només és l'esquer per atraure els individus sota una aura de "falsa legalitat", a la vegada que
es justifica la permanència del treballador de forma jurídica davant les autoritats. En altres
casos, el que dona el crèdit no es considera l'amo del deutor (no com el seu propietari), però la
pretensió d'obtenir el seu treball a partir del contracte seria, als seus ulls, una forma
perfectament legítima i moralment correcte; Al cap i a la fi, el creditor dona una suma de
diners a canvi d'una feina. Amb tot això el que vull dir és que en les circumstàncies concretes,
tant les dels treballadors de les plantacions de la Virgínia com, fins i tot, en les nostres actuals,
trobem unes fronteres gairebé invisibles entre una feina lliure i una feina forçada pel que fa a
l'àmbit jurídic, mentre que dins l'àmbit moral aquesta idea només genera debat.
L'existència de contractes, registres, autoritzacions, requisits o de supervisions
estandarditzades no impedeix que s'estenguin condicions de treball forçós, o que també
podríem anomenar pràctiques anàlogues a l'esclavitud. Encara més si partim de contextos en
què els treballadors no estan protegits dels seus propis amos, generant disputes a l'hora de
desenvolupar el contracte, i encara més si existeixen ideologies dominants sobre el classisme,
el racisme, la xenofòbia o el masclisme; per exemple en els textos de la lectura podem
observar que més enllà del mateix classisme entre amos i jornalers independentment de la
seva ètnia, els treballadors negres eren més desprestigiats que no pas els europeus, tant en els
seus contractes com en els càstigs rebuts, molt més desproporcionats, o també, el paper de la
dona, subjugada a la figura del marit, i que de forma directa o indirecte també patia per les
mesures que s'imposaven a aquest segons el contracte. Així doncs, que més ens podem
plantejar? Podríem defensar que el comportament dels "masters" no pareix d'una maldat, ni
tan sols de la pura cobdícia humana, o de les decisions arbitràries particulars, sinó que el seu
comportament s'origina i s'estén basant-se en la providència de les condicions econòmiques i
socials. També la segregació i la segmentació de les feines, basades en l'origen dels
treballadors immigrants i no en unes aptituds i condicions objectives. O bé, la manca d'atenció
de l'Estat a l'hora d'estendre un sistema de protecció social.
Malgrat tot, podem intentar concloure amb una idea més o menys positiva. A partir d'aquestes
pràctiques anàlogues a l'esclavitud, la recepció de la mà d'obra immigrant i la seva degradació
o la falta de protagonisme de les dones, tenen un enorme potencial per desenvolupar alguns
àmbits de l'educació moral, la tolerància o la diversitat, i sens dubte, permeten estendre la
difusió d'uns beneficis socials, uns drets i unes garanties per a tothom, independentment dels
seus orígens, ètnia o gènere, sempre que tinguem en compte que les consagracions i
prevencions fetes des de l'àmbit jurídic seran insuficients quan les bases dels drets socials
s'estableixin des d'unes perspectives econòmiques i de poder que es retroalimenten l'una a
l'altre. Per tant, la seva vigència sociològica, dins del sistema capitalista, dependrà de
l'eficàcia de les institucions estatals a l'hora de conscienciar a les empreses a protegir als seus
treballadors.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 13/ 02/ 2022
Història (2018-2022) Pràctica - I

2. MARY EASTY, SÚPLICA D’UNA BRUIXA CONDEMNADA

1692, de Edmund S. Morgan a COMPENDI HISTÒRIC DELS EUA
Els judicis de bruixes de Salem (Massachusetts) van començar a la primavera de 1692, a
partir de les afirmacions d'un grup de nenes que es creien posseïdes pel diable. A mesura que
s'anaven acusant diverses dones de bruixeria la histèria s'estenia arreu de la colònia, motiu pel
qual es va organitzar un tribunal especial que es va reunir a Salem per escoltar els diferents
casos; la primera va ser Bridget Bishop, penjada el juny, després divuit persones més que van
patir la mateixa sort que Bishop, entre aquestes últimes es trobava Mary Easty, confessió de la
qual serà el tema central d'aquest assaig. En conjunt hi va haver més d'un centenar de
persones que van ser acusades i passades pel tribunal. El setembre de 1692 la histèria havia
començat a remetre i l'opinió pública es va girar en contra dels judicis. Malgrat que el
Tribunal General de Massachusetts va anul·lar més tard els veredictes de culpabilitat contra
les bruixes acusades i va atorgar indemnitzacions a les seves famílies, l'amargor va persistir
sobre la comunitat i el legat dels judicis encara ara és un referent per la memòria històrica.
Sobre Easty, tal com esmenta Edmund S. Morgan, el seu valor a l'hora de defensar-se i
d'intentar posar fi a la caça de bruixes va ser admirable, més tenint en compte que
posteriorment dues de les seves germanes, Rebeca i Sarah, van ser llastimosament acusades i
executades. Malgrat això, penso que Morgan deix per tractar alguns temes molt interessants
en la seva defensa, i sobretot, conforme al context de l'època.
En primer lloc, és obvi que la religió va tenir un paper fonamental en tota aquesta desgràcia,
tanmateix, una perspectiva innovadora seria analitzar el concepte de la fe cristiana des de la
lògica i la psicologia, dubto que Morgan fos psicòleg de la mateixa manera que no ho soc jo,
però analitzar el paper del tribunal de Salem, allunyant-se de la imatge que característica d'un
tribunal inquisidor que defensa la religió, i redirigint-la al concepte d'un monopoli local que
empra la religió com a mètode de control i obtanció d'algun fi social, econòmic o polític. Una
perspectiva més o menys innovadora que també minvés la idealització d'una població
caracteritzada pel seu analfabetisme quasi absolut amb gran devoció pel cristianisme, com per
exemple ha succeït amb l'Edat Mitjana, de la qual s'ha tingut duraant molts anys una
perspectiva general força errònia, i que en molts sentits podria servir com a referents per no
tornar a caure en el mateix parany.
Seguidament, partint del punt anterior, crec que tampoc es dona la importància suficient al
paper que juga Easty en la seva difícil situació, almenys si l'enfoquem dins de les perspectives
de la historiografia feminista i de les relacions de gènere, ja fos per devoció a la seva fe, per
preocupació davant la idea que familiars i amics podien córrer la mateixa sort que ella, per por
a morir o per totes elles i més, és força característic que una persona que vivia en un entorn
més o menys rural, amb escassetat de recursos en el si d'una família "pobre i humil" tal com
ella mateixa esmenta, i que tingui el valor per encarar-se al Tribunal que controla una justícia
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 13/ 02/ 2022
Història (2018-2022) Pràctica - I

que ella mateixa desconeix, és admirable, encara més tenint en compte que el patriarcat es
trobava fortament arrelat a qualsevol àmbit de la societat. No vull dir que ella necessàriament
es qüestionés res de tot d'això, probablement tenia assumit la realitat del seu dia a dia, però els
qui ens podem qüestionar aquests fets podem ser nosaltres.
Finalment, en el conjunt de la situació, he pensat que és interessat sotmetre les nostres
creences i conviccions a interrogatoris racionals. De vegades, poden ser el millor medi per
revelar mites que no ens plantejaven, o fins i tot per evitat tragèdies innecessàries com
l'execució de vint persones basant-se en unes nenes histèriques que argumenten bruixeria. El
cas és que en el servei de justícia del tribunal queda força clar que no només hi constaven els
arguments d'aquestes nenes, sinó que d'entre moltes altres coses podríem dedicar un apartat a
debatre sobre els possibles interessos materials o econòmics, en general interessos individuals,
que sumats a la por van promoure la forta onada d'acusacions, un fet que hem pogut trobar en
el si de la nostra pròpia societat durant la dictadura franquista.
En general, és complicat descobrir tots aquells apartats que conformarien aquest fet històric,
però malgrat això considero que no podem caure en la generalització. A poc a poc hem d'anar
desgranant els apartats i fent noves anàlisis des de perspectives diferents que conformen el
puzle d'aquest fet, i no només d'aquest sinó de tots aquells coneguts de la història, perquè, al
cap i a la fi, la generalització es tradueix en la mitificació o, en el pitjor dels casos, l'omissió
d'una realitat que acaba perdent-se en l'oblit.