Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 12

ROMÀNIC Arquitectura (Major importància)

 S: XI – XII, tota Europa (cristianisme) →  Esglèsies i monestirs


naixement i formació de Catalunya
 Planta de creu llatina, arc de mig punt,
 Funció didàctica (NO estètica) torres quadrangulars, contraforts, volta de
canó, finestres petites, austeritat decorativa
i iconografia

 Esglèsia de St. Viçenc de Cardona,


monestirs de St. Pere de Rodes, Santes
Creus i Poblet, Catedral de la Seu d'Urgell i
el Claustre de Sant Cugat.

Pintura

 Tema → religió i ensenyament del


missatge cristià.

 Frontalisme, hieratisme i simetria

 perspectiva jeràrquica

 Horror vacui

 Pantocràtor → conjunt de la Vall de Boí

Escultura

 Verge amb el nen a la falda (Sedes


Sapientiae)

 Policromia, hieratisme, rigidesa,


inexpressivitat, geometrització.

 Majestat Batlló, Mare de Déu de


Montserrat
EDAT MITJANA
GÒTIC Arquitectura (Major importància)

 S: XIII - XIV i part del XV, tota Europa  Catedrals i edificis civils
(cristianisme) → Consolidació i expansió
del territori  Catedrals → planta de creu llatina (3 naus),
volta de creueria, arc apuntat, més
 Funció propagandística decoració, major alçada, majors
proporcions, vitralls i rosasses.

 Edificis civils → llotja, drassanes i palaus

 Catedrals de Barcelona i de Girona,


Esglèsies de Sta. Maria del Mar i de Nostra
Senyora del Pi, Palau de la Generalitat i el
Saló del Consell de Cent (Ajuntament).

Pintura

 Tema → religiós (hagiografia)

 Inici de la perspectiva, l'expressivitat i el


naturalisme.

 Retaules, miniatures i vitralls

 Màxim representant: Jaume Huguet

 Façana principal del Palau de la Generalitat


(Pere Joan), Retaule de l'Esperit Sant de la
capella de la Seu de Manresa (Pere Serra),
Sant Jordi (Jaume Huguet) i Mare de Dèu
dels Consellers (Lluís Dalmau)

Escultura

 Cadirats i sepulcres.

 Element d'ornamentació de les façanes →


portalada reial

 Inici de l'estilització, l'humanització i un


cert naturalisme

 Mare de Dèu de Sallent de Sanaüja

RENAIXEMT Arquitectura

 S: XV (Quattrocento) i S: XVI  Edificis civils (palaus, hospitals, teatres...) i


(Cinquecento), Itàlia → Decadència esglèsies
(centralisme monàrquic a Castella)  Planta quadrada o rectangular

 Funció estètica  Utilització dels tres ordres grecs: dòric,


jònic i corinti i dels dos ordres romans:
 Retorn a l'època clàssica (Grècia) i toscà i compost.
desaparició d'alló medieval.
 Utilització de la cúpula de mitja taronja
 Antropocentrisme i racionalitat.
(Humanisme)  Façana del Palau de la Generalitat (Pere
Blai) i el Palau del Lloctinent
 Part intel.lectual de l'home
EDAT MODERNA Pintura (Major importància)

 Retratistes de la Cort (gairebé inexistents a


Catalunya) i decoradors de façanes.

 Perspectiva, volum, recerca de la bellesa,


sensació d'equilibri, proporcionalitat i
realisme

 Interés per la natura i el paisatge

 Al Cinquecento s'afegeixen les técniques


del clarobscur, l'sfumato, la perspectiva
aèria i el concepte de terribilità.

 Aparició del “nu” → art humà

Escultura
 Influència dels clàssics.

 Quattrocento → proporcionalitat,
contraposto (Temàtica bíblica i
hagiografia)

 Cinquecento → Naturalisme,
antropocentrisme, tendència al
monumentalisme, predomini de la línea
corba i utilització de la forma serpentinata
(dinamisme)

BARROC Arquitectura (Major importància)

 S: XVII, Espanya → Decadència (Guerra  Edificis civils i esglèsies


dels Segadors, 1640-1659 → Tractat dels
Pirineus)  Allargament de la planta de la nau major,
domini de les corbes, jocs de clarobscur,
 Funció propagandística decoració molt carregada.

 Part intel.lectual + Part emotiva i  L'arquitectura es converteix en un theatrum


sentimental de l'home. sacrum (integra l'escultura i la pintura)

 Parlament de Catalunya i Universitat de


Girona.

Pintura

 Predomini del color


 Tela i oli

 Retaules

 Expressió del moviment, teatralitat i


expressivitat exagerada.

Escultura

 Utilització a les façanes d'edificis


(esgrafiats)

 Expressió del moviment, teatralitat i


expressivitat exagerada.

NEOCLASSICISME Arquitectura
EDAT MODERNA  S: XVIII, França → Decadència (Guerra de  Edificis civils
Succesió, 1714 → Decret de Nova Planta)
 Utilització de la columna (influència grega
 Funció didàctica i llatina)

 Il.lustració → retorn a la racionalitat pura  Palau Moja i Palau Bofarull de Reus


(mon clàssic) → reacció contra els excessos
del barroc i el rococó. Pintura

 Art intel.lectualista, academicista i  Continguts ideològics, heroics i


impersonal moralitzadors

 Depuració de les formes exagerades  Falta de models clàssics → es seguiran les


barròques. → equilibri i proporcionalitat. pautes de l'escultura

 Predimini del dibuix (supressió del color) i


perspectiva lineal.

Escultura (Major importància)

 Línies senzilles, equilibri, proporcionalitat


→ expressió de la filosofia i raó humanes.

 La Lucrècia morta i La Cleopatra (Damià


Campany)

ROMANTICISME Arquitectura

 Principis del S:XIX. Alemanya →  Molt residual


coincideix amb la Revolució Francesa.
 Tendència a l'estil neoromànic
 A Catalunya es considera un retorn a
l'època del seu naixement, l'Edat Mitjana  Universitat de Barcelona (Elies Rogent)
(Renaixença)
EDAT CONTEMPORÀNEA
Pintura (Major importància)
 Naturalisme
 Llibertat creativa
 Exaltació vitalista i necessitat d'exploració
(exotisme, imaginació nacionalisme,  Temàtica històrica i mitica-simbòlica.
passions amoroses, viatges, aventures...) (al.legòrica) → fets històrics i paisatges
naturals i exòtics
 Exaltació de l'individu → actitud  Predomini del color
sentimental, generosa i idealista
 Pau Milà i Fontanals i Pelegrí Clavé

 Es crea l' Escola Paisatgística d'Olot

 La Muntanya de Montserrat (Lluís Rigalt)

 La Batalla de Tetuan o La Vicaria (Maria


Fortuny) Realisme

Escultura

 Molt residual

MODERNISME Arquitectura (Major importància)

 Finals del S: XIX – Inicis del S: XX →  Linies serpentejants, sinuoses i ondulades


moviment propiament català → moment
d'esplendor cultural i benestar económic  Motius florals, naturals i geomètrics
(burgesia)
 Obertures, balconades, miradors i espais
 Encara s'inclou en el context cultural de la buits
Renaixença
 Incorporació d'elements decoratius a base
 Intenció d'integrar totes les arts i de materials de color (trencadisses), ferros
reivindicació del treball artesà. forjats i fusta

 Trencar amb la tradició i aprofitar els  Domènech i Montaner (Palau de la Música


-seu de l'Orfeó Català-, Hospital de Sant
avantatges que ofereixen la tecnologia i la Pau, i la Casa Lleó Morera)
industria
 Puig i Cadafalch (Casa Amatller, Casa
Martí -seu dels “Quatre Gats”-, Casa
Terrades - “Casa de les Punxes”- i les
Caves Codorniu)

 Gaudí (Sagrada Familia, la Casa Batlló, la


Casa Milà -La Pedrera-, i el Parc Güell)

Pintura

 Gran diversitat temàtica i estilística

 Ramon Casas (Au Moulin de la Galette, La


Càrrega, Retrat de Pablo Picasso i Retrat de
Santiago Rusiñol)

 Santiago Rusiñol (La morfina i La medalla)

 Isidre Nonell (retrats de gitanes)


EDAT CONTEMPORÀNEA
Escultura

 Josep Maria Jujol (Font de la Plaça


Espanya)

 Josep Llimona (Desconsol)


NOUCENTISME Arquitectura

 Principis del S:XX → art pròpiament català  Josep Goday (Edifici de Correos)

 Intenció de superar el Modernisme → Pintura


reivindicació de les formes tradicionals i les
arrels catalanes  Pintura sobre mural

 Modernitzar sense deixar de banda la raó,  J. Sunyer, Xavier Nogués i Joaquim Torres
l'harmonia i les formes depurades (Mural del Palau de la Generalitat -La
Catalunya Eterna-)

Escultura (Major importància)

 Dues etapes: Una més clàssica (Josep Clara


i Enric Casanovas) i una més
avantguardista -a partir de 1917- que
incorpora nous elements i materials com el
metall (Martínez Hugué, Juli Gonzàlez i
Pau Gargallo -El Profeta- Cubisme)

PRIMERA MEITAT DEL S:XX

 Qüestionen i neguen l'art passat → proposen com a alternativa nous llenguatges artístics basats
en l'experimentació constant de materials i técniques

 Rebuig a la idea de l'art com a imitació de la realitat

 Intenció d'interacció amb l'espectador


 L'obra d'art com a instrument provocador i de confrontació

 Experimentació, originalitat i polèmica

 Independència i llibertat (creativa, compositiva i d'interpretació)

 Salvador Dalí (Surrealista ) → La persistència de la memòria, El gran masturbador, La temptació


de Sant Antoni.

 Joan Miró (Surrealista) → Interior holandès I, La masia, El carnaval de l'Arlequí, Premonició de


la Guerra Civil

 Pablo Picassso (Cubista, Expressionista) → Guernica, La minotauromàquia, L'ossari, Masacre de


CORRENTS DEL S: XX Corea, Les senyoretes del carrer d'Avinyó, Cases en un turó.

Diversitat d'estils i autors (-ismes) SEGONA MEITAT DEL S:XX

 Funcionalisme i Arquitectura d'autor

 Es crea el grup artístic Dau al Set (J.Brossa, J.M. Tharrats, Joan Ponç, M.Cuixart i Tàpies)

 Antoni Tàpies (Informalisme) → temàtica abstracte → Creu i R, Esperit Català, Armari.

 Antoni de Moragas (Projecte del Liceu)

 Oriol Bohigas (Escola Thau Barcelona, Vila Olímpica i el Port Olímpic, la UPF i l'edifici DHUB
Barcelona)
 Josep Antoni Coderch (Edifici Trade Barcelona)

 Josep Lluis Sert ( Fundació Joan Miró, Pabelló de la República)

 Enric Miralles (Parc de Diagonal Mar, Mercat de Santa Caterina)

You might also like