Eric Ramon Fuentes

09/11/2016 B2B
Llengua Catalana
DARRERE DE LA PORTA
Estimat amic Manel.

Ja fa un mes que vas marxar i ja estem enyorant-te. Volia escriure’t per dos
motius, un és per saber com

la vam trobar, i es va anar fent fosc. Al veure la foscor que hi havia, vam marxar
empipats i en silenci cap al cotxe i mentre anàvem, vam escoltar un violí, un
violí que provenia de les profunditats del bosc. Tots nosaltres ens vam donar la
volta i al fer-ho, vam veure una llum groga al mig de les profunditats del bosc, al
veure-ho, vam sortir corrents.

Van passar els dies i no vam parlar d’aquesta casa, fins que jo un dia vaig
treure el tema, amb la intenció de tornar-hi per saber què hi havia a casa tocant
el violí, ja que la casa com tu vas dir, estava abandonada quasi feia trenta
anys. Al dir-ho, la Maria, l’Arnau i el David, es van desentendre’s del que deia,
ja que tenien molta por. Llavors al veure aquesta reacció, vaig enfadar-me, i
vaig decidir tornar-hi.

Jo tenia la idea d’anar de dia, però com no sabia exactament on es trobava,

vaig decidir anar de nit, i així ho vaig fer. Quan vaig arribar a la muntanya,
estava molt espantat i volia tornar, però la curiositat que tenia era immensa i
em vaig quedar. Em vaig apropar a la casa, vaig intentar tocar el timbre, però
no funcionava, llavors vaig obrir la porta, tot era fosc, excepte la porta que
provenia el soroll del violí i la llum groguenca, vaig decidir continuar el meu
camí i aproximar-me a aquella sala i quan vaig entrar vaig veure...