Una apologia a la jugada mestra about:reader?url=https://www.nuvol.com/noticies/una-apologia-a-la-juga...

nuvol.com

Una apologia a la jugada mestra

Clàudia Rius. Barcelona.
7-9 minuts

“L’única batalla que val la pena emprendre és la que ja està

guanyada abans de començar”. Aquesta és una de les sentències
de l’Art de la Guerra de Sunzi, un llibre clàssic xinès que presenta
la guerra com un joc d’estratagemes, manipulació i intel·ligència.
Ara, el Castell de Montjuïc dedica una mostra a aquest llibre.
Entrevistem Manel Ollé, el seu comissari, expert en història i
cultura de la Xina i professor de la UPF, aprofitant també que les
Publicacions de l’Abadia de Montserrat acaben de publicar en
català la mateixa obra, traduïda per Séan Golden i Marisa Presas.

1 de 5 24/9/2019, 11:39
Una apologia a la jugada mestra about:reader?url=https://www.nuvol.com/noticies/una-apologia-a-la-juga...

Manel Ollé, comissari de l’exposició. Foto: Ester Roig

Per què es important el llibre al que ens introdueix l’exposició

l’Art de la guerra, vèncer sense lluitar?
L’Art de la guerra és un clàssic xinès. L’obra explica estratègies per
vèncer una guerra d’una manera el menys costosa possible
utilitzant la diplomàcia, l’engany, les formes de manipulació de
l’altre, per tal de no ensangonar l’espasa i que la batalla tingui el
mínim cost possible. És un llibre que data entre el V i el II aC,
atribuït a Sunzi, un personatge semillegendari, i recull tota una
tradició de pensament estratègic connectat amb altres corrents de
pensament xinesos com el taoista. Utilitza molt les metàfores de
l’aigua, la natura, el bosc. Potser per nosaltres té l’atractiu que aquí
la guerra no l’hem pensat gaire; ells han proposat com afrontar-la
de la manera menys costosa, amb menys morts.

És la raó contra la força bruta?

Sí, en certa mesura és utilitzar l’astúcia, l’enginy, la raó i el
coneixement, perquè has de conèixer molt bé quines són les teves
forces. Fan servir la idea de càlcul: calcules els costos, els efectes i
les posicions, i si et surten punts negatius vol dir que no cal que
entris a la batalla, o decideix si el que et convé és defensar-te o
atacar, o deixar les coses com estan i esperar a un altre moment.
És un llibre que no parla de la guerra. És un art de la no-guerra, en
el sentit que no parla de per on han d’entrar les tropes, com els
nostres tractats militars, per exemple el de Clausewitz, que eren
molt d’estratègia militar en el sentit estricte del camp de batalla.
Aquí es tracta de tot el que hi ha al voltant de la guerra.

Quina lògica té que aparegui aquest llibre en aquell moment?

La Xina es troba en l’època dels Regnes Combatents, un període

2 de 5 24/9/2019, 11:39
Una apologia a la jugada mestra about:reader?url=https://www.nuvol.com/noticies/una-apologia-a-la-juga...

en què hi ha diferents regnes en guerra, per això molts corrents de

pensament xinesos tenen una dimensió orientada a l’art de
governar i a l’art de governar-se. Trobem la idea d’eficàcia en la
política, en la cultura, en tots els camps; i també la idea de
governar-se, l’ètica o l’ajustar-se als cicles de la natura. L’Art de la
guerra forma part d’aquest art de governar, en un moment en què
la guerra era realment costosa: s’havia deixat enrere el camp de
batalla dels senyors, més regulat i simbòlic, i s’havia passat a la
infanteria, l’edat de ferro, les espases; molts morts i molts costos
per l’Estat. Aquesta reflexió permet afrontar la realitat cruenta
intentant racionalitzar-la, buscar solucions alternatives a la
matança massiva.

Quina diferència hi ha entre el que proposa aquesta obra i el

pacifisme?
A l’Art de la guerra no es nega el conflicte, sinó que el que s’intenta
és afrontar la guerra de la manera més convenient pels teus
interessos, que vol dir que hi hagi els mínims morts possibles per la
teva part, que aconsegueixis que les terres que vols conquerir
estiguin el màxim d’intactes, que la població pugui seguir. També
intenta convertir el conflicte en una oportunitat pels interessos
propis. A vegades hi ha lectures descontextualitzades: sí que és
cert que diu que la millor guerra és la que fas abans d’entrar al
camp de batalla, però no nega que hi ha guerra i conflicte.

Aprofitant les noves tecnologies, les guerres actuals o futures

sembla que tindran un component bastant gran de guerres
fredes: estratègiques, a distància. En aquest sentit, pot
ser més útil que mai un llibre com aquest?
En el moment en què es va escriure l’Art de la guerra, la revolució
militar era passar d’una guerra aristocràtica a una guerra de

3 de 5 24/9/2019, 11:39
Una apologia a la jugada mestra about:reader?url=https://www.nuvol.com/noticies/una-apologia-a-la-juga...

masses amb molts costos. Ara estem en una situació similar amb
la dissuasió nuclear, per exemple. Entrar a la guerra, al camp de
batalla, és tan bèstia, que el que es fa és intentar vèncer a través
de tots els altres sistemes, des de l’ofec econòmic a la qüestió
diplomàtica.

L’Art de la guerra va influenciar algun acte històric?

En l’àmbit asiàtic, l’Art de la guerra va anar fent el seu camí de
repercussió. La idea de l’estratega enginyós que munta una trampa
i fa veure que té molts soldats i no en té, això genera tota una
ficció. I mira la figura de l’art marcial xinès, que utilitza la caiguda
de l’altre per vèncer, més que l’atac. L’obra també va tenir uns
resultats d’aplicació, per exemple en el cas de les tres guerres
seguides que els vietnamites van guanyar. L’exèrcit de Vietnam era
molt més feble que el francès, el nordamericà o el xinès, i s’ha
reconegut que van utilitzar alguns dels plantejaments d’aquest
llibre, com el d’ocultar-se, fondre’s amb el paisatge, atacar per
sorpresa, confondre’s amb l’enemic, etcètera. Això els va fer
invencibles, capaços de destruir un enemic aparentment més
poderós amb una lògica diferent.

Quins altres factors l’han convertit en un referent?

Les guerres del Vietnam van convertir l’Art de la guerra en un llibre
sorprenentment contemporani i els exèrcits occidentals van
començar a estudiar-lo. Hi ha una traducció a l’espanyol pagada
pel Ministerio de Defensa, de l’any 88. De vegades té interès inclús
des d’una perspectiva orientalista: com pot ser que aquests asiàtics
febles ens guanyin? És cert també que el pensament asiàtic en
general s’adapta molt bé al present, perquè està constantment
definint el canvi, i ara el present està canviant totalment. Un altre
motiu de l’èxit és que aquest llibre s’ha aplicat a diverses esferes:

4 de 5 24/9/2019, 11:39
Una apologia a la jugada mestra about:reader?url=https://www.nuvol.com/noticies/una-apologia-a-la-juga...

la guerra s’ha convertit en metàfora del conflicte en qualsevol àmbit

de la vida humana, i per això també han aparegut Arts de la guerra
per la seducció, per educar als fills, pel negoci. En el camp del
business, això ho van començar a fer els japonesos als anys
60-70.

A l’exposició també veiem l’efecte que l’obra ha tingut en la

literatura.
Un dels punts de l’exposició explica una novel·la, la Novel·la dels
tres regnes, d’un famós general a qui se li atribueix l’estratègia del
castell buit. Li venen unes grans tropes que no pot vèncer, llavors
el que fa és buidar el castell i posar-se a tocar de la porta, i el gran
exèrcit que l’anava a atacar s’espanta perquè pensa que allò és
una trampa, i marxa i no l’ataquen. El general es va defensar no
fent res i enganyant a l’enemic, posant-se a la porta sol, sense
ningú més, i estalviant una matança. Això genera tota una sèrie
d’episodis que nosaltres també tenim, com el timbaler del Bruc. És
a dir que aquest tipus de figura de l’estratega enginyós hi és a totes
les tradicions narratives, però en el cas xinès això té un èxit
extraordinari.

L’Art de la guerra és una apologia a la jugada mestra!

[Riu] Sí, el troleig forma part de la filosofia del llibre. Però clar,
també hi ha la idea que si saps que no pots guanyar, no hi vagis!

5 de 5 24/9/2019, 11:39