Tema 4: La Demanda de Treball

1
 4.1. El treball com a
demanda derivada

2
 Demanda derivada

La demanda de treball és una demanda derivada.
– Deriva de la demanda pel producte o servei que el
treball ajuda a produir.

La demanda de cotxes porta a la demanda de treballadors
productors de cotxes.
– La demanda de treballadors depèn de:

Com productius són els treballadors.

El preu del producte els treballadors estan ajudant a produir

3
 4.2- La funció de
producció a c/t de
l’empresa individual

4
 Funció de Producció

Una funció de producció mostra la relació entre
inputs i outputs.

Assumim que tan sols utilitzem 2 inputs per fer
el producte-- treball (L) i capital (K).

En el c/t, com a mínim un input és fixe.

El producte total en una empresa en el c/t és:
– PTCT= f (K,L), on K és fixe.

5
 Definicions

Producte Total (PT) és el producte total produït
per cada combinació de treball i la quantitat fixa
de capital.

Producte Marginal (PMg) és el canvi en el
producte total associat amb la introducció d’una
unitat més de treball.

Producte Mig (PMi) és el producte total dividit
pel nombre d’unitats de treball.

6
 Llei dels Rendiments Decreixents
• Quan unitats de l’input variable (treball)
són incorporades a un input fixe, el PT Producte
incrementa. . . Total
Producte
80 Total
• inicialment a una taxa creixent . . .
70
• després a una taxa decreixent . . .
60
Unitats de Producte
Recurs Total Producte Producte 50
Variable (Output) Marginal Mig
0 0 40
1 8
2 20
30
3 34
4 46
5 56 20
6 64
7 70 10
8 74
9 75 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
10 73 Quantitat de treball
• La corba d’el Producte Marginal inicialment Llei dels Rendiments Decreixents
increamentarà (quan la corva del PT Producte Mig i/o
incrementa a una taxa creixent), assolirà un Marginal
màxim, i després decreixerà (quan la corba del
PT incrementa a una taxa decreixent). 16
Producte
• La corba d’el Producte Mig ctindrà imna
Marginal
fomra general similar excepte que el màxim
serà a un punt superior de producció.
12
Producte
Unit Recurs Producte Mig
Variable Total Producte Producte
(Output) Marginal Mig
0 0 ----- ----- 8
1 8 8 8
2 20 12 10
3 34 14 11.3
4 46 12 11.5 PMg sempre creua PM
4 en el seu punt màxim.
5 56 10 11.2
6 64 8 10.7
7 70 6 10
8 74 4 9.3
9 75 1 8.3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
10 73 -2 7.3 Quantitat de treball
• Si juntem les gràfiques, podem
observar la relació entre PT, PMg, Llei dels Rendiments Decreixents
i PMig més clarament.

PT Producte PMi & PMg

80 Total 16 PMg
70

60 12
PMig
50

40 8
30

20 4
10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Quantitat Quantitat
de treball de treball
 4.3- Demanda de treball en
el curt termini: l’empresa
perfectament competitiva

10
 La decisió de contractar

Les empreses maximitzadores de beneficis incorporaran
treballadors addicionals en la mesura que cada treballador
afegeixi més ingressos que costos.

– Ingrés del Producte Marginal (IPMg) és el canvi en

l’ingrés total que resulta de la contractació d’un
treballador addicional.

IPMg= Ingrés marginal (IMg) * PMg

11
 La decisió de contractar

– Cost Salarial Marginal (CSMg) és el canvi en el

cost salarial total de contractar un treballador
addicional.

La regla de contractació:
– Contractar treballadors addicionals fins que IPMg =
CSMg.

12
 Demanda de treball en el c/t d’una
empresa perfectament competitiva
• En l’exemple numèric, una companyia d’informàtica utilitza tecnologia
i treball per proveir serveis en un mercat perfectament competitiu. Per
cada unitat venuda l’empresa rep € 200 (4).
• Columna (2) mostra els canvis en l’output total a mesura que es
contracten treballadors addicionals (donat un nivell de capitla fixe).
• L’IPMg (6) indica com la contractació d’un treballador addicional
afecta als ingressos de l’empresa.
Producte PMg IPMg
Treball Total (TP) ∆ TP ∆ TR
(2) Preu venda Ingrés
(1) ∆L (Per Unit) total ∆L
(3) (4) (5) (6)
0 0.0 ----- $200 $ 0 ----
1 5.0 5.0 $200 $1,000 1000
2 9.0 4.0 $200 $1,800 800
3 12.0 3.0 $200 $2,400 600
4 14.0 2.0 $200 $2,800 400
5 15.5 1.5 $200 $3,100 300
6 16.5 1.0 $200 $3,300 200
7 17.0 0.5 $200 $3,400 100
 Demanda de treball en el c/t
Salari

• com que una empresa

maximitzadora dels beneficis tan sols 1000
contractarà un treballador addicional
si el aporta més ingressos que no pas
costos salarials, l’IPMg és la corba 800
de demanda de treball en el c/t
• en el c/t, la pendent és negativa 600
perquè el producte marginal del
treball es redueix a mesura que hi
afegim més a una quantitat de capital 400
fix.
200
IPMg=DL

1 2 3 4 5 6 7 Treball
 Valor del producte marginal

El valor del producte marginal (VPMg) és
l’output extra en termes monetaris que la societat
guanya quan un treballador extra és contractat.
– VPMg=Preu * PMg

Per a un venedor perfectament competitiu,
IMg=Preu.
– Per tant, VPMg = IPMg per aquestes empreses.

15
 4.4- Demanda de treball en
el llarg termini:

16
 Demanda de treball en el ll/t

En el ll/t, tots dos treball i capital són variables.

La producció total en una empresa en el ll/t és:
– PTLT=f(K,L)

La demanda de treball en el ll/t té una pendent
negativa perquè una disminució del salari té tant
un efecte producció com un efecte substitució.

17
 Efecte Producció
Preu

CMg1
• Un descens del salari reduirà el 10 CMg2
cost marginal (CMg1 a CMg2) I
incrementarà el nivell de producció
maximitzador del benefici (40 a 8
70).
• Per tal de producir el nivell més 6 IMg
alt d’output, l’empresa haurà de
contractar més treballadors.
4
• Aquest efecte producció està
present en el c/t. 2

10 20 30 40 50 60 70 Quantitat
Output
 Efecte Substitució

L’efecte substitució és el canvi en
l’ocupació resultant del canvi en el preu
relatiu del treball, mantenint l’output
constant.
– Si hi ha una reducció en el salari, les empreses
substituiran treball pel ara més car capital.
– Com el capital és fixe en el c/t, aquest efecte no
es pot donar en el c/t.

19
 Demanda de treball en el ll/t
Salari

• Una reducció del salari des de 800

€ per mes fins a 600 € incrementa 1000
la quantitat de treball en el c/t des de
3 a 4 (de A a B).Aquest és l’efecte A
producció. 800
• En el ll/t, l’empresa substitueix B C
treball per capital, produint-se un 600
efecte substitució de 2 unitats (de B
a C). DLT
400
• La corba de demanda a ll/t és el
resultat dels dos efectes i es pot
trobar conectant els punts A i C. 200 DCT

1 2 3 4 5 6 7 Quantitat
treball
 Altres Factors

Demanda del Producte
– La demanda del producte és més elàstica en el
ll/t que no pas en el c/t, fent la demanda de treball
més elàstica com més temps considerem.

Interaccions capital-treball
– Si el salari es redueix, la quantiat de treball
demandat en el c/t incrementa.

Això incrementarà el PMg del capital i per tant l’IPMg
del capital.

21
 Altres Factors

El més elevat IPMg del capital, incrementarà la quantitat
de capital i per tant el PMg i IPMg del treball.

En conseqüència, la resposta a ll/t serà més gran que la
produida en el c/t.

Tecnologia
– Si el salari es redueix, els innovadors (inventors)
intentaran reduir l’ús del capital (relativament més
car) i incrementar l’ús del treball.

La resposta en el ll/t serà més intensa que en el c/t.

22
 4.5- La demanda de treball
global de mercat

23
 Demanda de Treball de Mercat
Salari

• La corba de demanda de treball del

mercat és menys elàstica que la 1000
simple suma horizontal de les corbes
de demanda de les empreses A
individuals (ΣD). 800
• Una reducció del salari indueix a B
totes les empreses a contractar més 600 C
treballadors i produir més output,
provocant un increment en l’oferta.
400 ΣD
• La reducció en el preu resultant
mou la corba de demanda de treball
de l’empresa cap a l’esquerra. 200 DMERCAT
• En conseqüència, l’ocupació
total creix d’A a B en comptes d’A
a C. 10 20 30 40 50 60 70 Quantitat
Treball
 4.6- Elasticitat de la
demanda de treball

25
 Elasticitat salarial (preu) de la demanda de treball

L’elasticitat salarial de la demanda de

treball mesura el grau de sensibilitat
(canvi) de la demanda de treball a un
canvi salarial.
% Canvi en
Elasticitat quantitat demandada %∆ Q
salarial = % Canvi en Salari =
%∆ W

( Q 0 − Q 1 ) ( Q 0 +Q 1 )
(W 0 − W 1 ) (W 0 + W 1 )
26
 Determinants de l’elasticitat

Elasticitat de la demanda del producte
– Com més gran és el preu de l’elasticitat de la
demanda del producte, més gran és l’elasticitat de
la demanda del treball.

Les empreses amb poder de mercat tendeixen a tenir
una demanda de producte més inelàstica i per tant, una
demanda més inelàstica de treball.

La demanda del producte tendeix a ser més elàstica en
el llarg termini, i per tant, la demanda de treball també
és més elàstica en el llarg termini.

27
 Determinants de l’elasticitat

Proporció del cost de treball respecte al cost
total
– Com més gran siguin els costos del treball
respecte el total de costos, major serà l’elasticitat
de la demanda del treball.

Un augment del 10% del salari respecte el 10% del
total dels costos, fa que els total de costos augmenti un
1%.

Un augment del 10% del salari quan el cost del treball
és un 50% del total dels costos, farà augmentar el total
dels costos en 5%.
– Si el cost augmentés més, l’augment del preu hauria de
ser major i per tant, la quantitat disminuiria més.
28
 Determinants de l’elasticitat

Grau de substituibilitat respecte a altres

– Com més gran el grau de substituibilitat d’altres
imputs respecte al treball, més gran serà
l’elasticitat de la demanda de treball.

Elasticitat de l’oferta d’altres imputs
– Com més gran l’elasticitat de l’oferta d’altres
imputs, més gran serà més gran serà l’elasticitat
de la demanda de treball

29
 Estimacions de l’elasticitat

La majoria d’estimacions troben una
elasticitat en el llarg termini d’un valor
proper a -1.0.
– Un 1% d’increment en el salari reduirà la
demadna de treball un 1%.

30
 Implicacions de l’elasticitat

sindicats.
– El sindicats poden obtenir majors increments
salarials quan la demanda de treball és
inelàstica.

Salari mínim
– La reducció de la demanda de treball davant un
increment en el salari mínim serà més gran com
més elàstica sigui la demanda de treball.

31
 4.7- Determinants de la
demanda de treball

32
 Determinants de la demanda de treball

Demanda del producte

– Canvis en la demanda del producte que incrementen
(decrementen) el preu del producte incrementarà
(decrementarà) la demanda de treball.

Productivitat
– Un increment (decrement) en la productivitat,
incrementarà (decrementarà) la demanda de treball,
assumint que no provoca un efecte compensació via
preu del producte.

33
 Determinants de la demanda de treball

Preus d’altres recursos

– En el cas de substituts bruts, un increment
(decrement) en el preu del input incrementarà
(decrementarà) la demanda de treball.
– En el cas de complements bruts, un increment
(decrement) en el preu del input decrementarà
(incrementarà) la demanda de treball.

34
 Determinants de la demanda de treball

Preus d’altres recursos

– En el cas de complements purs, un increment
(decrement) en el preu del input decrementarà
(incrementarà) la demanda de treball.

Nombre d’empreses
– un increment (decrement) en el nombre
d’empreses incrementarà (decrementarà) la
demanda de treball.

35
 4.8- Una visió alternativa de
l’anàlisi de la demanda de
treball a ll/t

36
 Demanda de treball a ll/t: isocost-isoquantes

37
 Demanda de treball a ll/t: isocost-isoquantes

38
 4.9- Ampliació del concepte de
“salari”: costos laborals
unitaris

39
 Ampliació del concepte de “salari”: costos
laborals unitaris

Els costos importants per l’empresa són els REALS
– Increments de salaris equivalents als increments de preus
(producte) no afecten a l’empresa.
– Competència perfecte no es pot fer (preus determinats pel
mercat). Actuació conjunta de totes les empreses.
– Efecte negatiu vindrà definit per l’elasticitat preu del
producte

Costos “no salarials” del salari

– Impostos sobre el salari i cotitzacions socials a càrrec de
l’empresa.
– Pagaments en espècies.
40
 Ampliació del concepte de “salari”: costos
laborals unitaris

Costos de reclutament
– Buscar i seleccionar el treballador més adequat:
funció de la qualificació i responsabilitat del
treballador.
– Cost fix: no depèn del nivell de producció.
Costos de rotació.

41
 Ampliació del concepte de “salari”: costos
laborals unitaris

Costos de formació
– Impossibilitat de trobar el treballador “perfecte”
(cada empresa és singular – necessitat
d’adaptació).

Costos d’acomiadament
– Indemnitzacions que depenen de la normativa i
de la força dels sindicats.

42
 Ampliació del concepte de “salari”: costos
laborals unitaris

Costos laborals unitaris
CT = L*w + K*r
CT/Q = L*w/Q + K*r/Q
c = w/ql + r/qk

43
 Ampliació del concepte de “salari”: costos
laborals unitaris

El cost unitari augmentarà tan per un
increment del w com per una reducció
de la productivitat

Els clu es reduiran sempre que la

productivitat incrementi més que els w

44
 4.10- Breu nota sobre demanda
de treball i tecnologia

45
46