M

Un ar
iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica.

iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit).

ta u g
t J il e
au lla
P1

Q1

m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit). Apropem Q2 fins a un

g
punt P2 situat a una distància r12 de P1.

ta u
r12 t J il e
P2

au lla
P1 Q2
Q1

m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit). Apropem Q2 fins a un

ta u g
punt P2 situat a una distància r12 de P1. Per a això, haurem hagut de realitzar un
treball que produirà un increment en l'energia potencial del sistema.

r12 t J il e
P2

au lla
P1 Q2
Q1

m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit). Apropem Q2 fins a un

ta u g
punt P2 situat a una distància r12 de P1. Per a això, haurem hagut de realitzar un
treball que produirà un increment en l'energia potencial del sistema.

r12 t J il e
P2

au lla
P1 Q2 U P2  U12  U  W P2
Q1

m
e
I
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit). Apropem Q2 fins a un

ta u g
punt P2 situat a una distància r12 de P1. Per a això, haurem hagut de realitzar un
treball que produirà un increment en l'energia potencial del sistema.

r12 t J il e
P2

au lla
P1 Q2 U P2  U12  U  W P2
Q1

m
e
La força que haurem de realitzar en
aquest procés serà just la necessària

I
per vèncer la que fan les càrregues en
la seva interacció (força de Coulomb).
 M
Un ar
La força electrostàtica és conservativa, i per això té associada una energia
potencial, que anomenem Energia Potencial Electrostàtica. Aquesta té a veure

iv ce
amb la posició de les càrregues en l'espai, i equival a la feina que hem hagut
de realitzar per col·locar cada càrrega al seu lloc.

er l A
Siguen dues càrregues, Q1 situada en un punt P1 i Q2 inicialment molt

si
allunyada de la primera (la considerarem en l'infinit). Apropem Q2 fins a un

ta u g
punt P2 situat a una distància r12 de P1. Per a això, haurem hagut de realitzar un
treball que produirà un increment en l'energia potencial del sistema.

r12 t J il e
P2

au lla
P1 Q2 U P2  U12  U  W P2
Q1

m
e
La força que haurem de realitzar en   Q1·Q2 
aquest procés serà just la necessària Fexterna   FCoulomb   K 2 ·ur
r

I
per vèncer la que fan les càrregues en
la seva interacció (força de Coulomb).
 M
Un ar
iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce
U P2  U12  U  W P2

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce
U P2  U12  U  W P2 
r12  
Fext.·dr

er l A


si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2 
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr

er l A r
 

si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

er l A
   r  r2

si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
 KQ1Q2 ·  r -2 ·dr

ta u


t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12 r12
 KQ1Q2 · r -2
·dr  KQ1Q2 · r -1 

ta u
 

t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·  
 

ta u
 r12  
 

t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

En resum:
t J il e
U12  U  K
Q1Q2

au lla
r12

m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

En resum:
t J il e
U12  U  K
Q1Q2

au lla
r12

establint: U  0

m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

En resum:
t J il e
U12  U  K
Q1Q2
U12  K
Q1Q2

au lla
r12 r12

establint: U  0

m
e
I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

En resum:
t J il e
U12  U  K
Q1Q2
U12  K
Q1Q2

au lla
r12 r12

establint: U  0

m
e
Per a càrregues del mateix signe (repulsió), U12  0 i W P2  0

I
 M
Un ar
Calculem l'increment d'energia potencial electrostàtica que experimenta
aquest sistema de dues càrregues, en eixe procés:

iv ce 
U P2  U12  U  W P2
r12  
Fext.·dr 
r12 Q1·Q2  
 K 2 ·ur ·dr 
r12
K
Q1·Q2
·dr 

e
 

l
  r  r2

  r
si Ag
r12
-2 -1 r12  1 1 QQ
 KQ1Q2 · r ·dr  KQ1Q2 · r   KQ1Q2 ·    K 1 2
 

ta u
 r12   r12
 

En resum:
t J il e
U12  U  K
Q1Q2
U12  K
Q1Q2

au lla
r12 r12

establint: U  0

m
e
Per a càrregues del mateix signe (repulsió), U12  0 i W P2  0

I
Per a càrregues de diferent signe (atracció), U12  0 i W P2  0
 M
Un ar
iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2

iv ce
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en
P1.

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

Q2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1.

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

Q2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1.

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

er l A
WP2  P2 '
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

er l A
 

si
r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr

g
r12

ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
lA Q1·Q2  

si
r12' r12 '
WP2  P2 '   Fext.·dr   K 2 ·ur ·dr

g
r12 r12 r

ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2
WP2  P2 '   Fext.·dr   K 2 ·ur ·dr  K ·dr

g
2
r12 r12 r r12 r

ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr  
 K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'
 KQ1Q2 · r -1 
r12

au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·  
 12' r12 
r
r12

au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K
 r12' r12  r12' r12
r12

au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12
r12
r r
 12' 12  r12' r12

au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

au lla
m
e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla
m
mateix signe (repulsió):

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament

m
mateix signe (repulsió):

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r 
-2
·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0

m
mateix signe (repulsió):

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió):

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

e
I
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

Per a càrregues de
e
I
diferent signe (atracció):
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

Per a càrregues de
e acostament WP2  P2 '  0

I
diferent signe (atracció):
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

Per a càrregues de
e acostament WP2  P2 '  0 u  0

I
diferent signe (atracció):
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

Per a càrregues de
e acostament WP2  P2 '  0 u  0

I
diferent signe (atracció): allunyament WP2  P2 '  0
 M
Un ar
Trobem ara el treball que hauríem de fer
per moure la càrrega Q2 des del punt P2
P1
r12
P2

iv ce
Q1 P2 '
fins a un altre punt P2', Estant Q1 fixa en r12 '
P1. Q2

e
 r
 
l A Q1·Q2  

si
r12' r12 ' r12' Q1·Q2 r12'
WP2  P2 '   Fext.·dr    K 2 ·ur ·dr  K ·dr  KQ Q ·  r -2

·dr 

g
2 1 2
r12 r12 r r12 r r12

ta u
t J il e
r12'  1 1 Q1Q2 Q1Q2
 KQ1Q2 · r -1   KQ1Q2 ·    K  K  U12'  U12  U
r12
r r
 12' 12  r12' r12

Per a càrregues del

au lla acostament WP2  P2 '  0 u  0

m
mateix signe (repulsió): allunyament WP2  P2 '  0 u  0

Per a càrregues de
e acostament WP2  P2 '  0 u  0

I
diferent signe (atracció): allunyament WP2  P2 '  0 u  0
 M
Un ar
iv ce
er l A
si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si g
ta u
t J il e
au lla
m
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
m
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q1
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2

Q1
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2 UTotal  U12

Q1
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2 UTotal  U12
Q3
Q1
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2 UTotal  U12  U13  U23
Q3
Q1
e
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2 UTotal  U12  U13  U23
Q3
Q1
e
Q4
I
 M
Un ar
PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ:

iv ce
"L'energia potencial total d'un sistema de càrregues és la suma aritmètica de

er l A
les energies potencials que s'obtenen considerant aquestes càrregues de
dos en dos "

si  g
ta u
n
UTotal  Uij (i<j)

t J il e
i

au lla
Exemple:

m
Q2 UTotal  U12  U13  U23  U14  U24  U34
Q3
Q1
e
Q4
I