APUNTS PER L'ERA D'AQUARI.

CONTINGUTS:
Presentació.
L'era d'Aquari.
L'aparició de l'Instructor del món.
La Ciència Sagrada, passat, present i futur.
La Gran Invocació.
Meditació de Transmissió.
Metafísica i política.
Paraules sagrades.
L'art del tacte conscient (I).
De "persona normal" a àngel amb potes.
Pàgines escollides:
Del Chandogya Upanishad.
Indesinenter, de Salvador Espriu.

PRESENTACIÓ.
Aquests apunts són el treball d'un filòsof profundament insatisfet.
Insatisfet pel lloc que ocupa la filosofia en aquesta societat. Insatisfet per la idea actual de
filosofia i per la manera com s'ensenya en aquest país.
Insatisfet per la manera com s'ensenya en general, pel "sistema educatiu" i els seus
mètodes.
Profundament dolgut per la injustícia i la crueltat que semblen ser les lleis inhumanes del
comerç i la política internacionals i per l'eficàcia amb què la publicitat disfressa aquesta
realitat per a la comoditat dels consumidors.
Descontent amb el que s'anomena "democràcia" i amb la poca consciència i activitat
política dels ciutadans d'aquest estat.
Des del punt de vista dels filòsofs la ignorància és l'arrel de tots els mals.
En metafísica, la ignorància metafísica; en política, la ignorància política.
La ignorància és la base dels malentesos, i els malentesos porten a accions equivocades. La
conseqüència de les accions equivocades és el dolor.
Aquests apunts són l'intent d'un estudiant d'ordenar els seus apunts, resumir-los i compartir-
los, un intent de contribuir a posar remei a la ignorància, desfer malentesos i alleugerir el
dolor.
Actualment estan passant moltes coses simultàniament en el nostre món, en molts nivells
diferents però relacionats. La impressió general és que tot va cada vegada més ràpid, però
no es sap on anem. Hi ha preocupació i por pel futur, i una consciència mig amagada del
desequilibri en aquesta acceleració.
Aquests apunts són una conseqüència de la idea "pensa globalment i actua localment, així
la teva acció arribarà arreu".
Els apunts són adreçats a les persones que volen saber, que s'atreveixen a saber.
S'intentarà restringir tant com sigui possible l'ús de paraules tècniques en filosofia; en el cas
d'usar-les com a referència per als entesos en història de la filosofia, per exemple, no cal
que el lector doni a les paraules estranyes cap importància.
En altres casos, però, serà necessari usar paraules estranyes per aclarir algunes idees
importants o explicar el sentit de paraules usades avui sense consciència de la seva riquesa
de significat.
En resum, l'era d'Aquari també es fa notar des de Vilanova i la Geltrú.
Benvinguts!

La Gran Invocació:

Des del Punt de Llum en la Ment de Déu,

que aflueixi Llum a les ments dels homes;
que la Llum davalli a la Terra.

Des del Punt d'Amor en el Cor de Déu,

que aflueixi Amor als cors dels homes;
que Crist retorni a la Terra.

Des del Centre on la Voluntat de Déu és coneguda,

que el Propòsit guiï les petites voluntats dels homes,
el Propòsit que els Mestres coneixen i serveixen.

Des del Centre que anomenem la raça dels Homes,

que es realitzi el Pla d'Amor i de Llum
i segelli la porta on hi ha el mal.

Que la Llum, l'Amor i el Poder restableixin el Pla a la Terra.

Aquesta Invocació no és propietat de cap individu, organització, escola o grup en especial.

Pertany a tota la humanitat. Usant-la o animant a d'altres a usar-la no s'està afavorint a cap
grup o organització.
Fou donada al públic per Aquell qui en la nostra cultura és anomenat Crist l'any 1945 a
través de la senyora Alice A. Bailey.
Pot ser utilitzada com a oració, tot i que no se'n recomana un ús emocional.
És potent quan es recita en veu alta, amb la ment enfocada en el significat de les paraules,
la voluntat activa i l'atenció en el centre subtil situat en l'espai entre les celles (conegut
vulgarment com "tercer ull").
Usar-la d'aquesta manera permet establir una connexió amb l'energia del Crist i els seus
Amics, els Mestres de Saviesa. Aquesta és una connexió de treball (energia : allò que
efectua un treball), una relació de col·laboració, no una relació emocional o de creença.
La forma més eficaç de treballar amb la Gran Invocació que conec és la Meditació de
Transmissió.

MEDITACIÓ DE TRANSMISSIÓ.
Per "meditació" es solen entendre diferents mètodes, més o menys científics segons el
mètode, d'expansió de la consciència o alineament entre la personalitat i l'ànima. Ànima es
pot entendre com " allò que (mentalment) reconec com a "millor" en mi"; pot ser millor que
la ment.
Un meditador és aquell qui sap pensar clarament i també sap aturar el pensament. Meditar
és un intent d'anar més enllà de les formes i dels processos habituals de pensament i
sentiment.
Meditació de Transmissió va més enllà de les formes convencionals de meditació per tres
motius principals.
1.- Meditació de Transmissió és un treball grupal, no individual. Tres o més persones que
decideixen reunir-se regularment per meditar constitueixen un grup. Un grup de
Transmissió és obert i format per persones iguals entre elles, no hi ha "graus", ni per ser
veterà ni per cap altre motiu.
2.- Meditació de Transmissió és un servei al món, no un servei als individus que formen el
grup de treball ni al "grup". El grup no existeix per si mateix sinó que és un grup de treball.
Els receptors de l'energia de Transmissió són els éssers humans com a col·lectiu, segons la
necessitat. L'objectiu d'aquest treball és el progrés humà, és a dir contribuir a construir un
món on l'ètica no sigui un "ideal" sinó una realitat.
3.- Meditació de Transmissió és un treball en col·laboració directa amb Maitreya el Crist i
els seus Amics, els Mestres i estudiants de la Saviesa eterna.
Meditació de Transmissió és un dels primers passos en l'exteriorització de l'Escola al
públic. L'Escola s'ha mantingut allunyada del coneixement de la majoria en els darrers
segles per diferents motius, entre ells les persecucions religioses i, sobretot, la falta de
maduresa de l'enteniment humà.( Les escoles hel·lenístiques de Misteris van ser els darrers
centres relativament oberts a occident.)
Segons els savis, ha arribat el moment en que la cultura humana s'acosta a la majoria d'edat,
el moment de deixar de "creure" o "adorar" i començar a aprendre, entendre i actuar
responsablement. Per tant, l'Escola torna a ser oberta.
La tècnica de Transmissió és molt simple i aplicable per les persones majors de 12 anys.
Encara que moltes persones que creuen en la reaparició de Crist participen en la meditació
de Transmissió, aquesta creença no és necessària per a servir la humanitat d'aquesta
manera.
Una sessió de Transmissió comença dient junts i en veu alta la Gran Invocació, mantenint
la consciència en el centre entre les celles i amb el propòsit conscient de contribuir a la
millora de la humanitat amb aquest exercici.
Això forma un canal entre el grup i la Família dels Mestres, canal pel que Ells envien les
energies d'Aquari.
Si l'atenció de la ment vagareja i es distreu convé entonar internament (pensar) la síl·laba
OM per tal de tornar-se a enfocar en el centre entre les celles.
Es pot establir un període de temps per a la Transmissió, per exemple una hora, o bé
mantenir-la mentre el grup noti el flux. En aquest cas, els participants són lliures de marxar
quan vulguin. Al principi es recomana fixar un període de temps adequat als membres del
grup.
No s'ha d'enviar l'energia a cap persona, grup o país al que es cregui pot beneficiar ni
practicar cap visualització imaginativa o emocional.
Meditació de Transmissió uneix el Karma Ioga ( Ioga de l'acció ètica) i el Laya Ioga (Ioga
de les energies subtils) en una síntesi que multiplica.
Pel fet de treballar grupalment per al progrés humà el progrés individual és accelerat, es diu
que els efectes d'un any de meditació de Transmissió regular i atenta equivalen als de deu
anys de meditació individual, en l'aspecte consciència i també en l'energia.
El més important, com en tot, són la regularitat i la perseverança.
Pròximament, el primer episodi de :
La Història esotèrica de Vilanova, la Geltrú, Europa i Pasífae.
( Los Misterios de Villanueva revelados )
Primícia mundial.

L'APARICIÓ DE L'INSTRUCTOR DEL MÓN ( RESUM).

Totes les grans religions proposen la idea d'una revelació addicional donada per un futur
Instructor o Mestre. Els cristians esperen la tornada de Crist, Gautama Buddha va predir
que 2500 anys després d'ell apareixeria Maitreya Buddha; els musulmans esperen l'Imam
Mahdi; els hinduistes esperen la reencarnació de Krishna com a Kalki Avatar i els jueus
esperen el Messies.
Els estudiants de la tradició esotèrica coneixen tot això com noms diferents d'un sol
individu, de nom propi Maitreya (nom que es pot traduir com "amic"), l'Instructor del món,
el Mestre dels Mestres, President de la Jerarquia espiritual dels Mestres i els Àngels.
L'Escola ha estat anomenada, "Societat de les ments il·luminades", "Fraternitat blanca",
"Comunió dels sants", "Regne de Déu a la Terra " etc. A mi m'agrada dir "Escola dels
amics lliures" o "Família", que són expressions més senzilles. Crist, Mestre dels Mestres, és
un home senzill.
Segons aquest ensenyament, Maitreya es va manifestar fa aproximadament 2000 anys a
Palestina a través del seu Amic i estudiant Jesús, amb qui mantenia una estreta relació
telepàtica.
Aquesta vegada ha vingut en persona, acompanyat dels seus amics i col·laboradors.
El juliol de 1977 Maitreya va sortir del seu lloc als Himalaies i va viatjar en avió a Londres,
com un paquistaní més.
Ell no és un líder religiós sinó un educador en el sentit més ampli i primer del terme.
La prioritat de Maitreya és l' establiment d'un ordre social on realment
a) un subministrament just d'aliment adequat,
b) un habitatge apropiat,
c) l'atenció sanitària correcta
i d) l'educació adequada
siguin drets universals.
El seu missatge social es pot resumir breument : "compartiu i salveu el món" i "que la
necessitat del teu germà sigui la mesura de la teva acció".
Maitreya no té intenció de crear una "religió nova" al seu voltant ni tampoc la de crear
seguidors sinó ensenyar-nos "l'art de la realització de l'Ésser", o "art del descobriment de la
Divinitat alhora interior i exterior". Ell no és "més diví" en essència que qualsevol de
nosaltres, simplement va ser el primer de la nostra humanitat en arribar a tal Realització
(superar la mort, principal de les aparents limitacions humanes).
La realització de l'ésser es practica exercitant-se en la "honestedat de la ment", la "sinceritat
de l'esperit" i el "deseiximent" o renúncia a allò que lliga.

Des de l'any 1977 ençà ha estat treballant des de l'ombra, preparant el dia de la Declaració,
quan Maitreya es posarà en contacte telepàtic simultani amb tots els éssers humans majors
de 12 anys (els menors quedaran a càrrec d'àngels pedagogs). Ell és amic de cadascun de
nosaltres i sap la paraula que el nostre cor espera, pròpia i personal. Cadascun de nosaltres
és, des del seu punt de vista, un "Únic Fill de Déu", no "un més", i per tant cadascú el
sentirà internament en la seva llengua.(No com Joan Pau II, que s'absté, entre d'altres del
català.)
Aquest dia aclarirà la situació, ja que per si la telepatia no fos suficient, té previst de ser
entrevistat en una de les principals cadenes mundials de televisió.
Mentrestant, des del 1974, Benjamin Creme i els seus col·laboradors de l'ONG i editorial
Share internacional han anat escampant el missatge i preparant el terreny des del cantó
humà, en conferències, llibres, revistes i sessions de meditació de Transmissió.
Per la seva banda, Maitreya, els Mestres i els seus col·laboradors ( pel que se sap estan en
actiu: Jesús, St. Pere, St. Joan evangelista, St. Pau, St. Francesc d'Assís, i St. Martí de
Porres; el Buddha dóna suport i l' anomenat "comte de St. Germain" és a primera línia; Sai
Baba ha donat la seva benedicció i Babaji està atent) treballen telepàticament, estimulant el
pensament i l'acció, manifestant "senyals" o "aparicions" per a satisfer aquells qui diuen,
com St. Tomàs "si no ho veig no ho crec", i produint milers de curacions "miraculoses".

"En tot el món hi ha homes, dones i nens que no tenen ni tan sols el necessari per viure; ells
s'amunteguen en les ciutats de molts dels països més pobres del món.
Aquest crim m'omple de vergonya.
Germans meus, com podeu veure morir aquestes persones davant els vostres ulls i fer-vos
anomenar homes?
El meu pla és salvar a aquests, els meus petits, de la fam segura i de la mort innecessària."
Del missatge n. 11, 5 de gener de 1978.

L'actual sistema econòmic és inhumà i es fonamenta en la violència i la por en una part del
món i en el cultiu sistemàtic de l'estupidesa en la part adinerada del planeta. Per la seva
pròpia naturalesa corrupta està destinat al col·lapse en un breu període de temps. Sembla
que aquest col·lapse serà necessari per a que els ciutadans dels països "rics" despertin i
recordin que són les persones les que han creat els diners i no els diners els creadors de les
persones.

Nota sobre el "comte de St. Germain".

Cal dir que el Mestre que va utilitzar aquest títol en l'Europa del segle XVIII ja no l'utilitza.
Aquest nom és usat actualment pel que anomeno un "àngel xivato del país dels somnis" i
una colla d'amics seus de la mateixa categoria. Tenen bones intencions, aparença bonica,
els agraden els noms pomposos i el color rosat.
Relacionar-se amb St. Germain i els seus "Mestres Enlairats" no permet anar enllà dels
(bons) somnis. Aquests "angelets" són clarament més irreals que Sa Majestat En
Carnestoltes, Rei etc.
Notes:
Podeu trobar aquests apunts a la intemporal botiga Antany, C. St. Gervasi 82; al local
d'ASACO, C. Sta. Madrona, 35 i a l'Espai, C. de l'Aigua 90, baixos, de Vilanova i la Geltrú.

Aquests apunts han estat escrits i dibuixats per Ferran Sanz Orriols.
No hi ha cap dret reservat. Qualsevol part d'aquests apunts pot ser reproduïda de qualsevol
manera o pel medi que més econòmic sigui, electrònic o mecànic, incloent la fotocòpia.

L'ús d'aquests apunts en alguns exàmens pot estar contraindicat.

Escriure aquests apunts ha estat possible després de moltes converses. Gràcies!

Meditació de Transmissió a Vilanova.

Cada dimarts a les vuit del vespre podeu venir a fer Transmissió a l'Espai, C. de l'Aigua, 90,
baixos, l'entrada és lliure.
A partir del dinou de Maig, també els divendres a les sis de la tarda.

Llibres recomanats:
Bhavagad Gita, Ed. Moll, Palma, 2a 1988, 142 p.
Traducció al català d'un llibre universal.
La reaparición del Cristo y los Maestros de Sabiduría, ISBN 84-89147-06-X
La misión de Maitreya, Vol. I ISBN 84-89147-01-9, Vol II ISBN 84-89147-02-7, Vol.
III 84-89147-07-8.
Llibres escrits per Benjamin Creme, i editats per Share Ediciones.
Web: http://www.ddnet.es/share_ediciones.

La Ciència Sagrada, passat, present i futur.

Des de temps molt antics un conjunt d'ensenyaments espirituals conegut com "Saviesa
eterna" o "filosofia esotèrica" ha passat de generació en generació. Ha estat la font en la que
s'han nodrit les arts, ciències i religions de moltes civilitzacions.
S'anomena la "Ciència Sagrada" perquè s'hi troba la clau de la llibertat humana, la
construcció d'un món just i l'autèntica felicitat.
En diferents llocs ha rebut diferents noms, com "ioga", "gnosi", "teosofia", "filosofia",
"ocultisme", "esoterisme", "alquímia", "càbala", "màgia", "religió dels savis", etc. , en
diferents idiomes.
Els noms tenen una importància molt relativa.
La filosofia de Plató i els "neoplatónics" es probablement el millor exemple occidental
d'aquesta "Saviesa eterna" des del punt de vista filosòfic. ( Des d'un altre punt de vista,
l'exemple és Jesús).
En aquesta perspectiva, "filosofia" és l'exercici de la persona que, conscient de la pròpia
ignorància, perfecciona i purifica ment, ànima i cos per arribar al coneixement i unió amb
els móns superiors o "ideals", origen del món material i de la nostra essència humana.
Una de les frases clau de la Ciència Sagrada és "Humà, coneix-te a tu mateix". A orient
com a occident, qui es coneix a si mateix, coneix el món i els déus. El misteri de la creació
del cosmos és dins de nosaltres, en mi que escric i en tu que llegeixes. Conèixer és recordar,
l'origen del cosmos i el teu origen són en el mateix lloc.
La Ciència Sagrada és aplicable per naturalesa i per tant implica una responsabilitat. Per
aquest motiu el coneixement es mantenia resguardat en els temples i existia un rigorós
jurament de silenci.
L'eficàcia d'aquest jurament queda demostrada pel fet que actualment es sap ben poc dels
antics Misteris grecs (i encara es sap menys dels egipcis i dels druídics), van existir durant
molts segles, els autors clàssics en parlen amb molt de respecte, tenien gran importància,
però del contingut dels "misteris" o rituals iniciàtics en els que el receptor adquiria
coneixement no se'n sap res de segur.
Els Mestres que estimen l'alçada de les muntanyes van retirar-se fa molt de temps vora els
cims, inaccessibles a la majoria d'éssers humans.
Són savis, s'alimenten directament del Sol, no passen fred ni necessiten aliment sòlid.
Fa uns cinc segles van començar a fer plans per a fer pública l'Escola i així establir una
relació de cooperació estreta amb la humanitat.
Això implicava desfer molts malentesos en les relacions dels éssers humans entre nosaltres,
i dels humans amb els "subhumans" i amb el "sobrehumà", canvis en política, religió i
ciència.
En el darrer quart del segle XIX Helena P. Blavatsky va complir l'encàrrec dels savis
d'escriure alguns dels "llibres de text" de l'"esoterisme modern", Isis sense vel i La doctrina
secreta" i de fundar una associació per a l'estudi i la difusió de la "ciència", la Societat
Teosòfica.
L'associació va ser fundada el 1875 i declara tres objectius : 1.- Formar un nucli de la
fraternitat universal de la humanitat, sense distinció de raça, color, sexe o creença religiosa.
2.- Fomentar l'estudi de les Escriptures, les religions i les ciències del món i reivindicar la
importància de l'antiga literatura asiàtica i principalment de les filosofies brahmànica,
buddhista, i zoroastriana ( sense oblidar Grècia, Egipte ni la càbala hebrea). 3.- Investigar
els misteris ocults de la naturalesa en tots els aspectes possibles i els poders psíquics i
espirituals latents, especialment en l'ésser humà.
Va ser una associació polèmica des del principi, i el fet que els successors de la senyora
Blavatsky, Ch. Leadbeater i A. Besant no arribessin al nivell de la fundadora va perjudicar
molt la Societat Teosòfica ( l'afer Krishnamurti, entre d'altres). Avui dia segueixen
treballant tan bé com saben, que no es poc.
En el primer quart del segle XX els Mestres van precipitar una escissió en la Societat
Teosòfica, l'Escola Arcana d'Alice A. Bailey.
Un dels Mestres, conegut com "el tibetà", va dictar telepàticament a la senyora Bailey una
segona sèrie de "llibres de text" ( Iniciació humana i solar, Tractat sobre els set raigs, La
reaparició de Crist, L'educació a la nova era, Cartes sobre meditació ocultista, etc.,
disponibles en castellà en les editorials Kier i Sirio). El fet que aquests llibres hagin estat
escrits gràcies a un procediment poc habitual d'intercanvi cultural no té relació amb el valor
del seu contingut.
Estudiar aquests llibres requereix un entrenament intel·lectual previ i un esforç de
concentració, no són llibres fàcils sinó llibres de text, comparables als manuals d'ús en les
actuals universitats, i escrits en estil acadèmic.
Avui dia les energies d'Aquari són molt més presents en l'ambient que fa cinquanta anys i
convé tenir present que aquestes energies afecten directament el sistema nerviós humà.
Cal doncs fer accessible el coneixement allà on n'hi ha necessitat.
H.P.Blavatsky i A.A.Bailey són exemples d'estudiants. No són els únics exemples, però és
bo recordar-les perquè van obrir camí en circumstàncies difícils.
L'Escola s'expressa en tots els grups que treballen amb més o menys intel·ligència per al
progrés humà. Ningú té l'exclusiva. Ser un estudiant és un honor compartit.
Esdevenir estudiant és una decisió lliure. "Estudiant" és qui està disposat a esforçar-se a
aprendre.
Els Mestres han tornat i convé que els estudiants aprenem a organitzar-nos i col·laborar.
Aquesta és la senyal que Ells esperen, un signe de maduresa humana.
La Ciència Sagrada ressorgirà en el segle XXI i serà la clau - també la clau tecnològica - en
la construcció d'un món just.
Ara bé : no es permetrà un ús comercial de les aplicacions tecnològiques de la Ciència
Sagrada, sinó només un ús humà. Tu no estàs a la venda, oi? L'ensenyament tampoc.
L'ERA D'AQUARI.

En la base de la veritable astrologia hi ha la ciència de les energies de les constel·lacions.

Cada constel·lació és l'encarnació, l'expressió en matèria d'una gran vida còsmica amb
qualitats pròpies.
El moviment del sistema solar (també una vida còsmica) ens fa entrar en relacions cícliques
amb les qualitats expressades per les diferents constel·lacions.
Actualment estem vivint el final del període de transició entre l'era de Piscis i l'era
d'Aquari, transició que va començar fa aproximadament dos segles.
En els darrers dos mil·lennis el nostre sol ha estat en relació amb les qualitats de Piscis i en
els propers dos mil anys estarem el alineament amb Aquari.
La nostra present civilització ha estat creada en resposta a les energies de Piscis. Aquestes
ens han donat algunes grans qualitats. Una d'aquestes és la individualitat. La humanitat ha
sortit del ramat i s'ha tornat més individual. Cadascú de nosaltres és més capaç de
demostrar la seva individualitat com a ànima o autoconsciència en encarnació. Aquest és un
pas evolutiu molt important en la nostra història. En excés, però, porta a la separació.
L'altra qualitat més important de l'època de Piscis és l'idealisme, la devoció a un ideal. El
seu excés fa menysprear la realitat concreta.
Aquestes qualitats no es perdran, però deixaran de ser dominants.
L'era d'Aquari farà manifestar altres qualitats. Aquari és "aquell qui porta aigua en
abundància". Aquesta nova abundància fa possible la síntesi. Síntesi i interrelació són
algunes de les qualitats d'Aquari. Tal síntesi és possible gràcies al fet d'haver desenvolupat
la individualitat autoconscient. Síntesi és oposada a confusió.
La reaparició de l'Escola i els Mestres és possible gràcies a aquesta nova aigua de vida que
permet la interrelació i la col·laboració en una nova dimensió.
Aquesta aigua ha estat esperada des de fa molts segles, aquestes paraules d'Isaïes (Is, 55, 1)
en són un testimoni:
"Oh, tots els assedegats,
veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners".

De Salvador Espriu,

INDESINENTER

Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.

METAFÍSICA (I POLÍTICA).

Si l'escrit permet aclarir les paraules del títol haurà complert el seu propòsit.
"Metafísica" és una paraula que, ahir i avui, s'ha entès de moltes maneres. Per uns, és l'arrel
de la ciència i del mateix món manifestat, per altres és un joc d'abstraccions, un somni
bonic però impossible, un malentès, o una etapa immadura de l'enteniment humà.
Des del meu punt de vista tant la metafísica com la política són inevitables.
"Metafísica" és una paraula grega que va ser utilitzada per catalogar una sèrie de llibres d'
Aristòtil. Sembla que aquests llibres van ser situats més enllà (meta) dels llibres de física,
com també sembla que tractin d'objectes situats "més enllà" (meta) dels objectes físics, i
d'aquí el nom "metafísica". Aristòtil es referia a aquestes qüestions amb l'expressió
"filosofia primera" o "estudi dels primers principis".
En aquests apunts no serà necessari fixar-nos en les definicions aristotèliques de "física"
excepte per recordar que "física" és "filosofia segona", que vol dir "derivada".

En aquest moment serà suficient entendre física com "estudi de les coses".
Per tant, metafísica serà l'estudi del que és "més enllà de les coses", o, segons l'altre sentit:
l'estudi del que és "abans (primer) que les coses". On serà?
En realitat és bastant senzill i no cal anar gaire lluny. És aquí. Ets tu.
Tu ets tu, no ets ni seràs mai una "cosa".
Sovint es distingeix entre persones i coses, però "persona" és només una paraula, i
"paraula" és una cosa feta de lletres.
Tu ets tu.
Tu no pots ser definit per cap paraula perquè tu no ets una cosa.
No hi ha paraula igual a la paraula "tu" en el llenguatge. És una de les claus de la Ciència
Sagrada.
Algunes paraules són equivalents a la paraula "tu", són els anomenats "pronoms personals"
(jo, ella, ell, nosaltres, vosaltres, ells, elles, en català), perquè no corresponen a coses.
Entre persones se suposa que cadascun de nosaltres té "sentit del jo" i que es capaç de dir
"tu". Se suposa també que les coses no diuen ni "jo" ni "tu", que no diuen res.
El "sentit del jo" em permet (o m'obliga, que hi ha de tot) fer-me la pregunta "qui ets tu?"
potser abans de preguntar-me "qui sóc jo?" Una pregunta porta l'altra. No es pot respondre
a una sense l'altra.
La investigació d'aquestes preguntes "qui sóc jo/qui ets tu?" constitueix la metafísica.
En pensament, metafísica; en la pràctica, política.
El fet que ens sigui impossible prescindir de les paraules "jo" i "tu" fa inevitable la
metafísica.
El fet que cadascú de nosaltres està aquí gràcies a un "tu" i a un altre "tu" que van estar
junts i el fet que usem llenguatges per relacionar-nos fan inevitable la política.
El fet que les preguntes "qui ets tu/qui sóc jo?" semblin tan difícils de respondre fa que
preguntem: "què és preguntar?" i "què vol dir "sóc"?", preguntes que ens poden portar a la
metametafísica o a la metametafísica, però això només són uns apunts.
Per tant, podem resoldre aquestes preguntes preguntant "qui pregunta?"; la resposta
inevitable serà "jo", i així tornem al centre de la qüestió, política i metafísica: qui ets tu?,
qui sóc jo?, ens volem entendre?

DEL CHANDOGYA UPANISHAD.

Hi ha una Llum que brilla enllà de totes les coses a la Terra, enllà de tots nosaltres, enllà
dels cels, enllà dels més alts, dels més alts cels.
Aquesta és la Llum que brilla en el nostre cor.
(3.13.7)

Una vegada Satyakama s'adreçà a la seva mare i li digué:

- Mare, vull agafar la vida d'estudiant de la religió. De quina família sóc?
Ella li respongué:
- No sé, fill meu, de quina família ets. En la meva joventut vaig ser pobre, vaig servir molts
senyors, i en aquest temps et vaig tenir. Per això no sé de quina família véns. El meu nom
és Jabala i el teu nom Satyakama. Pots dir-te Satyakama Jabala.
El noi anà al Mestre Haridumata Gautama i li digué:
- Vull esdevenir estudiant de la Ciència Sagrada. Puc venir a tu, Mestre?
El Mestre li preguntà:
- De quina família véns, fill meu?
- No sé de quina família vinc,- va respondre Satyakama - Vaig preguntar la meva mare i
ella digué: " No sé , fill meu, de quina família ets. En la meva joventut vaig ser pobre, vaig
servir molts senyors, i en aquest temps et vaig tenir. Per això no sé de quina família véns.
El meu nom és Jabala i el teu nom Satyakama. Pots dir-te Satyakama Jabala."
Jo sóc, per tant, Satyakama Jabala.
El Mestre Gautama li digué:
- Tu ets Brahman, perquè no t'has apartat de la veritat. Vine, fill meu, t'agafaré com a
estudiant.
(4.4.)

Traduït al català a partir de la versió anglesa de Joan Mascaró (1895-1985). The

Upanishads, Penguin Classics, 1965.
Són fragments del Chandogya Upanishad, un dels més antics. Els Upanishads són una
secció dels Vedes, les escriptures oïdes pels antics Savis, conservades (en part) a Índia i
transmeses de generació en generació.
El Chandogya Upanishad pertany al Sama-Veda. Es coneixen quatre Vedes: Rig-Veda,
Sama-Veda, Yajur-Veda i Atharva-Veda, que constitueixen el nucli de la Ciència Sagrada a
Índia.
El primer fragment és tan bonic que no sembla realista.
El segon fragment s'entén millor si es sap que "kama" vol dir "desig" i "Satya" vol dir
"Veritat, allò que es manté en passat, present i futur", així "Satyakama" vol dir "estudiant".
Durant molts segles la custòdia dels textos sagrats ha estat reservada a les castes
hereditàriament superiors a Índia. No és estrany que hagin mantingut en secret textos com
aquest.(Sembla que els capellans són iguals a tot arreu.)
Tampoc estranya, doncs, la decadència de la Ciència Sagrada a Índia.
En els segles XIX i XX han nascut a Índia grans Ioguis que han ensenyat sense distinció de
casta i han portat aquest ensenyament a occident, des de la consciència que el coneixement
pertany a aquells que el cerquen honestament. Alguns noms són més coneguts, com Gandhi
o Sai Baba, altres relativament, com Ramakrishna, Vivekananda, Yukteswar, Ramana
Maharshi o Aurobindo.
Segons la tradició índia hi ha persones que estan per sobre del sistema de castes, per la seva
dignitat moral. Aquests tenen el dret d'ignorar el sistema de castes i, si cal, de reformar-lo,
transformar-lo, o eliminar-lo.
Són els renunciants. Reben diversos noms ( sannyasin, suami, rshi, etc.).
Es suposa, i sovint és veritat, que renuncien a tot el que no és la seva pràctica o camí
espiritual (ioga, tapas, sadhana).
Quan arriben a TAT , renuncien a pràctica, forma i mètode. Després, renuncien a TAT i
treballen en el món dels homes, amb formes i mètodes.
El poder es pot confiar a aquestes persones perquè són lliures.
Només l'exerceixen si és indispensable, i aleshores no ho fan de la manera exhibicionista
pròpia dels senyors del poder del món humà sinó des de dins.
PARAULES SAGRADES.
Les paraules sagrades, paraules de poder o mantram són una de les eines més eficaces en la
Ciència Sagrada.
En la Ciència Sagrada es considera que el poder és una conseqüència derivada de la
consciència.
Les paraules sagrades s'usen per despertar la consciència, i això produeix efectes, però els
efectes no són buscats per ells mateixos.
El pensament (o la seva falta) és l'agent causal més important en l'existència humana. Les
paraules (o el seu excés) són l'expressió del pensament en el món manifestat.

Les paraules d'un jutge en l'acció de dictar sentència són paraules de poder, és a dir,
produeixen un efecte. D'aquestes paraules es diu que estan en concordança amb la llei.
Les paraules d'algú que ocupa un càrrec públic executiu, un càrrec de govern, són també
paraules de poder. En democràcia, les paraules de poder o els silencis dels ciutadans són
l'origen d'aquest poder.

Les paraules de qui ocupa un càrrec amb responsabilitat legislativa són paraules de poder.
Aquestes paraules esdevenen llei, la llei que executa el govern i mantenen els jutges (si la
cosa va bé).
L'origen immediat de les paraules de les lleis són els pensaments dels polítics escollits per a
aquesta responsabilitat.
L'autèntic origen de les paraules de les lleis és el pensament (o la falta de pensament) dels
ciutadans.
Així doncs, com a ciutadà el poder és teu. Si darrera les teves paraules hi ha pensament, les
teves paraules són paraules de poder. Si no exerceixes el teu dret de pensar i decidir, altres
ho faran per tu.
L'actual sistema democràtic és una expressió imperfecta però real de la dignitat de l'ésser
humà. Millorarà ràpidament si tu ho vols.
L'enteniment del poder de les paraules contribuirà a aquesta millora.

Les paraules de poder es classifiquen de diferents maneres. Una distinció és entre fórmules
poètiques eficaces (mantram) gràcies a la idea (contingut) i fórmules poètiques eficaces
gràcies a la idea i gràcies a les lletres, al valor de les lletres (forma).
Les primeres són traduïbles sense perdre eficàcia, les segones no.
Les fórmules vèdiques i cabalístiques, per exemple, han estat construïdes segons les regles
del que es pot dir "gramàtica sagrada".
En el començament d'aquests apunts ofereixo una fórmula vèdica molt antiga i una de les
noves fórmules de l'era d'Aquari.
La fórmula védica és :
TAT TVAM ASI
escrita en l'alfabet llatí.
Els tradicionalistes sostenen que l'alfabet llatí no té eficàcia sagrada, però els de l'escola
radical opinem el contrari.
La saviesa dels Vedes de l'Índia és resumida en aquestes paraules.
Es poden traduir com "Tu (tvam) ets (asi) TAT.
TAT no pot ser traduït però es pot intentar explicar amb moltes paraules.
TAT és atman ( essència personal en el cor), TAT és brahman (essència universal, cor de
l'univers). Les paraules "Deesa" i "Déu" s'aproximen a TAT.
La paraula catalana "tal", com l'anglesa "that" són descendents de l'antiga paraula TAT.
Segons un punt de vista, TAT és "Aquell"; segons un altre punt de vista, TAT és "Allò".
La paraula "Creador" indica la relació entre TAT i el món visible, la paraula "Absolut"
indica que el món manifestat no el lliga.
La paraula "Font", la paraula "Vida", la paraula "Foc", s'aproximen a TAT.
"Tu" és la paraula que més s'acosta a TAT.
TAT TVAM ASI
TAT TVAM ASI indica que entre tu i Déu no hi ha separació, només ho sembla.

Això concorda amb les paraules de Jesús "- Jo i el Pare som u", (Jo. 10, 30), paraules que
van escandalitzar i portaren a la rèplica de Jesús ( Jo. 10, 34) "- En la vostra llei no hi ha
escrit: Jo declaro que sou déus?" (Sl 82, 6).

La fórmula moderna fou donada recentment al públic per Maitreya a través de Share
internacional i ha estat traduïda de l'anglès a molts idiomes. Proposar la versió catalana i
oferir una petita explicació és un honor no desitjat.
En aquests apunts l'he anomenada " Afirmació del ciutadà despert", tot i que no és el seu
nom oficial. El nom "oficial" és "Oració per a la Nova Era" però aquests son només apunts
d'ús entre estudiants, no alguna cosa "oficial".
L'afirmació comença amb les paraules "Jo sóc".
Aquestes paraules han estat sovint mal enteses i per tant mal utilitzades. Exemples d'això
són els moviments que invoquen "St. Germain" i, en concret els llibres de Mark Prophet i
els seus seguidors i l'anomenada "metafísica 4 en 1" de Conny Méndez i els seus seguidors.
Segons Paramahansa Yogananda el poder de les afirmacions rau en la veritat.
"Per a que puguin ser efectius, cal que els pensaments siguin entesos i aplicats de forma
correcta, (...) per a ser assimilats necessiten, doncs, una profunda reflexió. (...) És per això
que els qui apliquen les afirmacions sense comprendre la veritat en què es basen, això és, la
indissoluble unió entre Déu i l'ésser humà obtenen resultats molt pobres".
Convé notar que Yogananda usa les paraules "entesos", "reflexió" i "comprendre", no les
paraules "impresos", "convicció" o "creure".

Les paraules "oració", "invocació" i "afirmació" no són sinònims, tot i estar relacionades.
L'exemple d'oració és el Pare Nostre, fórmula en la que es demana a un "tu" que actuï;
aquell qui parla resta passiu.
En una invocació, com la Gran Invocació, aquell qui parla assumeix un paper de
col·laborador, si bé és una col·laboració asimètrica.
En una afirmació qui parla assumeix una posició activa.
Ara bé, el factor decisiu no és la fórmula sinó la consciència d'aquell qui parla. Així, una
fórmula que és una afirmació pels savis, és una oració pels estudiants.
Des del punt de vista del ciutadà despert pot ser una afirmació i des del punt de vista de
l'estudiant de la Ciència Sagrada s'acosta més a una oració.

El text és:

Jo sóc el Creador de l'Univers.

Jo Sóc el Pare i la Mare de l'Univers.
Tot vingué de mi.
Tot tornarà a mi.
Ment, esperit i cos són els Temples
per a que l'Ésser realitzi
el meu suprem Ésser i Devenir.

"Tot vingué de mi", un va a votar (o no), informat (o no), ha estat actiu com a ciutadà en el
temps entre eleccions (o no); per activa o per passiva hi ha una causa.
"Tot tornarà a mi", hi ha uns efectes: impostos, lleis, escoles i hospitals (o el que semblen
escoles i el que semblen hospitals), autopistes (sovint de peatge), carreteres i RENFE, per
posar alguns exemples.
Així com la Gran Invocació és per a ús grupal, i per tant social, dir les paraules de
l'"afirmació" és una acció íntima, individual, dirigida a l'interior.
El seu efecte va cap a l'exterior.
Es recomana dir o pensar aquestes paraules amb la màxima atenció i amb la sensació de "jo
corporal" enfocada en el punt entre les celles, cada dia.
Una sola vegada és suficient, un minut és suficient, si hi ha atenció. Convé no confondre
"atenció" amb "tensió".
Així cada dia es va entenent una millor el significat i es fa un pas des de l'oració cap a
l'afirmació.
La meva opinió és que pel fet de ser una afirmació íntima una noia pot dir "jo sóc la
Creadora de l'Univers" si es sent molt incòmoda amb la versió masculina.
Aquesta afirmació té gran eficàcia en el treball de superar les pors, sigui quin sigui el seu
origen.
Que et sigui útil.
TAT TVAM ASI.

(1) Yogananda , Afirmaciones científicas para la curación, Kier, BB AA., 1998, p. 28

L'ART DEL TACTE CONSCIENT (I) (REIKI, TERÀPIA PRÀNICA).

L'art del tacte conscient és una de les aplicacions pràctiques de la Ciència Sagrada.
Té una gran potència curativa, fet que obliga a reconsiderar algunes idees i suposicions
donades per establertes en ètica i física.
Medecina, psicologia i entrenament físic poden progressar significativament gràcies al
progrés en ètica i física.
El principi fonamental del tacte conscient i curatiu s'enuncia amb aquestes paraules:
"Que la necessitat del teu germà sigui la mesura de la teva acció".
Aquest principi val per qualsevol tècnica.
Les tècniques es poden considerar en general com extensió o conseqüència del fet
significatiu que en la constitució de l'ésser humà existeixen les mans. Les mans són la
primera eina.
L'art del tacte conscient o terapèutic és una conseqüència del fet significatiu que en la
constitució humana podem reconèixer: cap (necessitat, mesura), cor (germà, necessitat) i
mans (acció).
El cap reconeix la necessitat o mancança, i té la capacitat d'entendre-la, mesurar-la.
El cor reconeix el germà i sent la necessitat, si no és de pedra.
La mà pot actuar, acostar-se i ajudar qui pateix, si no està encongida.
La persona amb cap, cor i mà pot practicar el tacte curatiu amb facilitat, si és conscient.
Aquesta acció serà potent en la mesura en què cap, cor i mà aprenguin a coordinar els seus
ritmes. En l'aspecte tècnic això implica també la coordinació del ritme respiratori i de la
posició.
En el tacte curatiu diem a vegades que el cor és tocat per la necessitat; el cor toca el cap i el
cap es mou ( el moviment propi del cap és el pensament) ; el cap toca la mà i la mà s'acosta
(es produeix l'acció).
Aquesta és l'explicació simple.
Sembla que en aquest país l'explicació simple no és suficient.
Una altra línia d'explicació comença amb la paraula grega "cosmos" de la que el diccionari
ens diu: "univers concebut com un tot ordenat, en oposició a caos" i segueix amb la paraula
grega "hilozoisme", definida com "doctrina filosòfica segons la qual tota matèria és viva".
L' hilozoisme és una idea present en la cultura occidental des dels grecs fins que va ser
substituïda pel mecanicisme ( l'univers és un rellotge i Déu el rellotger) i el domini de la
mentalitat industrial.
L'hilozoisme no s'ha perdut ni camuflat en les cultures orientals. L'energia vital ( allò que
efectua el treball específic de mantenir la vida, entesa com a estat dinàmic i organitzat de la
matèria) rep el nom de "prana" a Índia i de "chi", "qi" o "ki" a Xina, Japó i Korea. En
aquests països s'han desenvolupat mètodes i tècniques molt útils i interessants, com
acupuntura, shiatsu, Tai Chi Chuan, qi gong, ayurveda, ioga, reiki, etc.
Una altra línia d'explicació ens és donada pel testimoni dels "vidents", presents en totes les
cultures i aviat estadísticament presents a occident, lloc on agraden les estadístiques.
Hi ha persones que tenen la capacitat de percebre la qualitat del cap, el cor i la mà (i també
del fetge i la melsa si cal) en forma de llums de colors o formes lluminoses (roses de llum),
que podem anomenar "cossos subtils".
Una persona així és Barbara A. Brennan, qui abans de "veure" va rebre una formació
científico-tècnica. Això li ha permès escriure llibres (1) on l'expressió "camp bioenergètic
intel·ligent" és una expressió ben utilitzada - i per tant discutible en el món de paraules dels
"científics".
Per pròpia experiència puc afirmar que "veure" ( o, en general, percebre, ja que la
informació no sempre té forma visual) o no els cossos subtils és bàsicament una qüestió
d'autohipnosi.
La llum és física i és més subtil que la pedra, oi? La cançó és més subtil que la guitarra, oi?
Si mires persones, veus persones; si mires cossos, veus cossos.
Per altra banda, Ben Creme explica que l'ull físic està desenvolupant percepció de la llum
ultravioleta i que la freqüència superior en quatre octaves al límit entre l'ultravioleta i el
"convencionalment visible" permet captar imatges dels cossos subtils.
No estic informat de la recerca en aquest camp, però espero que aquesta i altres idees es
duguin a la pràctica en poc temps.
Ara bé, per actuar, per acostar les mans no és necessari ser "vident", ni tenir càmera, ni títol
de "reiki" ni títol de metge.
És necessari ser persona.
(1) Manos que curan i Hágase la luz, de B.A. Brennan, publicts per Martínez Roca.