TEMA 2 Moviment Ondulatori

MOVIMENT ONDULATORI FÍSICA II
Què és una ona?

Una ona es genera quan tenim una pertorbació (vibració) en un punt determinat
que es propaga en totes direccions.
Una ONA transporta ENERGIA però no MASSA
MOVIMENT ONDULATORI, aquell en el qual no hi

ha un transport net de matèria, sinó només de
quantitat de moviment i d’energia. Aquests es
transmeten mitjançant ones de propagació, i
anomenem focus emissor d’ones el conjunt de
partícules del medi material on s’origina la
pertorbació.
Quan a un punt li arriba l’ona,

vibra verticalment sense
desplaçar-se, tal com podem
veure a la figura (el punt pot
ser un suro a l’aigua, per
exemple).
Segons les dimensions

3D
1D 2 D
Segons el medi de propagació
MECÀNIQUES ELECTROMAGNÈTIQUES
Necessiten d’un medi per propagar-se
Poden propagar-se també en el buit
Segons el temps que dura la pertorbació
POLSOS, l’interval de temps que

dura la pertorbació és molt petit,
instantani.
TRENS D’ONES
la pertorbació inicial es va repetint cíclicament i es genera una successió de
polsos o tren d’ones.
Segons la forma de propagació
LONGITUDINALS
La direcció d’oscil·lació de les partícules (vibració) té la mateixa direcció que la propagació
de l’ona.
Exemple: EL SO
TRANSVERSALS
La vibració té una direcció perpendicular a la propagació.
Exemple: ONES ELCTROMAGNÈTIQUES
MAGNITUDS CARACTERÍSTIQUES DE LES ONES
AMPLITUD A(m)
Màxima altura de la vibració des de la posició
d’equilibri.
LONGITUD D’ONA λ(m) λ= vT = v(1/f)

Distància que s’ha propagat l’ona en un període
FREQÜÈNCIA f =  (Hz = s-1)

Nombre de vibracions per segon
PERÍODE T(s) f = 1/T

Temps d’una vibració completa
Temps que triga a recórrer una longitud igual a una longitud d’ona.
VELOCITAT DE PROPAGACIÓ o de Fase v(m/s)
Espai per unitats de temps que recorre l’ona
V buit = 3·108 m/s v= λ f = λ /T
NOMBRE D’ONA, k(rad/m)

nombre de vegades que es repeteix l’ona en una longitud de 2π
k=2π/λ k=ω/v
RELACIÓ ENTRE LA VELOCITAT I LA FREQÜÈNCIA
A partir de la definició de velocitat podem considerar que l’ona fa una λ en un T
x 
v
t

T
  · v   ·
De l’equació anterior es dedueix que la freqüència i la longitud d’ona són inversament proporcionals:
quan una augmenta, l’altra disminueix.
Pots comprovar aquesta relació

Moviment ondulatori ≠ Moviment oscil·latori de les partícules
És la propagació a través del medi del

moviment oscil·latori, descrit per una
funció: l’equació d’ona.
Té lloc a una velocitat : VELOCITAT D’OSCIL·LACIÓ,

VELOCITAT DE FASE o de PROPAGACIÓ, VIBRACIÓ DE LES PARTÍCULES
Si el medi és homogeni, es Depèn del t segons una funció

manté constant. sinusoïdal, varia contínuament.
v   · v(t) =dy/dt
EQUACIÓ D’ ONA HARMÒNICA

Ona Harmònica : pertorbació que interfereix un moviment harmònic simple a les
partícules del medi.
Considerem una ona generada en una corda que es transmet sobre l’eix x cap a la dreta.
Suposem que el focus F vibra segons l’equació MHS (sense P
fase inicial) F
Y(0,t) = A sin (ω· t)
x
Un altre punt P a x distància del focus, vibrarà igual però amb un retard t’. t' 
v
L’elongació d’un punt a una distància x del focus serà:
 x
y  A sin [ (t - t' )]  A sin   t - 
 v
x x
y (x, t)  A sin ( t -  ) ?= 2πf yx, t   A sin ( t - 2 f )
v v
x
v=λf f/v = 1/ λ yx, t   A sin ( t - 2 )

Anomenarem NOMBRE D’ONA a k = 2П/λ. L’equació d’ona per a qualsevol punt x i en qualsevol
moment t queda:
yx, t   A sin (t - k x)
L’equació d’ona es pot veure escrita d’altres

formes:
yx, t   A sin (t - k x)
2 x
ω = 2П · f k = 2П/λ yx, t   A sin (2 f t - x)  A sin 2 (f t - )
 
t x
f=1/T
yx, t   A sin 2 ( - )
T 
Si es considera que l’ona té fase inicial cal afegir-la a l’equació.
y(x, t)  A sin (t - k x   0 )
Si es considera que l’ona es mou de dreta a esquerra, la seva velocitat serà negativa i
l’equació s’escriu:
y  A sin (t - k x) y  A sin (t  k x)

Les dues VELOCITATS en una ona
VELOCITAT de vibració d’un punt de l’ona
VELOCITAT DE L’ONA v   ·
ACCELERACIÓ d’un punt de l’ona a  v'  y' '   A  2 sin (t - k x)

1. Sobre la superfície en repòs d’un estany flota un petit objecte. A 2,5 m d’aquest objecte
originem una ona llançant una pedra, i la pertorbació tarda 12,5 s a arribar a l’objecte, que
es posa a oscil·lar harmònicament amb una amplitud d’1,2 cm. Si fem una foto de l’estany
observem que en cada metre hi ha 10 ones completes.
a) Escriviu l’equació d’ona generada a la superfície de l’aigua suposant que en l’instant
inicial l’elongació del focus és y = 0.
b) Determineu la diferència de fase que hi ha entre els punts x1 = 15 cm i x2 = 60 cm
2. Una ona es propaga segons l’equació y(x,t) = 0,4 cos (12t ─ 15x) en unitats del SI.
Calculeu:
a) L’amplitud, la longitud d’ona, la freqüència, el període i la velocitat de fase.
b) La velocitat i l’acceleració d’un punt del medi que dista 1,5 m del focus quan han
passat 8 s.
3. L’equació d’una ona transversal, en unitats del SI, és:

y(x,t) = 0,04 sin 2 π (t/2 ─ x/4)
Determineu el període, la longitud d’ona, la freqüència i la velocitat de fase.
4.L’equació d’una ona harmònica transversal, en unitats del SI, és:

y(x,t) = 0,04 sin π (t/2 ─ x/4)
MOVIMENT ONDULATÒRI FÍSICA II
FENÒMENS ONDULATORIS
Definicions prèvies:
 Front d’ona: punts als que arriba l’ona (pertorbació) al mateix temps.
 Raig: línia que segueix la direcció de propagació de la llum. Són

perpendiculars al front d’ona.
 Feix lluminós: conjunt de raigs que surten d’una mateixa font.

MOVIMENT ONDULATÒRI FÍSICA II
1. PRINCIPI DE HUYGENS. DIFRACCIÓ
El principi de Huygens estableix que qualsevol punt al qual arriba la

pertorbació transmesa per una ona es comporta com a nou focus emissor
d’ones secundàries, les quals es propaguen en totes direccions amb la
mateixa velocitat de fase (medi homogeni).
La difracció és la distorsió o variació en la direcció de propagació d’una ona

quan aquesta troba un obstacle o una petita obertura, amb dimensions
comparables a la longitud d’ona.
En aquesta situació deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé
s'obren després de passar per l'obertura.
L’obstacle seria el nou focus emissor d’ones segons el principi de Huygens.
És una demostració clara de la naturalesa ondulatòria de la llum, ja que només
les ones tenen la capacitat de difractar-se.
2. REFLEXIÓ: És el canvi de direcció d'un raig o una ona que succeeix sobre
la superfície de separació entre dos medis, de manera que el raig reflectit
retorna cap el primer medi.
Tipus de reflexió:
 Especular: es dóna sobre una superfície polida i, per tant, en una direcció.
 Difusa: es dóna sobre una superfície rugosa i, per tant, en moltes direccions.
Lleis de la reflexió:
 Els raigs incident i reflectit estan en el

mateix pla
 L’angle d’incidència i el de reflexió són
iguals
i  r
3. REFRACCIÓ: canvi de direcció que experimenta una ona quan passa

d’un medi a un altre. Es degut a que la velocitat de les ones varia al
canviar de medi.
La realitat L’esquema Recta

normal
Angle
d'incidència Angle de
reflexió
Angle de
refracció
Simulacions de reflexió i refracció:
Lleis de la refracció:
 Els raigs incident i refractat estan en el mateix pla
 L’angle d’incidència i el de refracció compleixen la llei de Snell o de la refracció
que diu:
n1 sin  i  n2 sin  'r

On n és l'índex de refracció de cada medi.
L'índex de refracció d’un medi és un nombre
característic del medi relacionat amb la velocitat de la
llum en aquest medi.
c
n Durant la REFRACCIÓ varia la v i la
λ però NO la freqüència.
v
n no té unitats
Sent v la velocitat de la
llum en el medi i c la
velocitat de la llum al buit
(3 ·l08 m/s)
Fixa’t que si la llum passa

a un medi menys dens
l’angle augmenta.
En aquest cas pot ocórrer que si l’angle d'incidència és prou gran, l’angle de refracció val 90 0. En
aquest cas es diu que hi ha reflexió total perquè a partir d’aquest angle anomenat límit solament hi
haurà reflexió.
Aquest fenomen s’aplica en les fibres òptiques
L’equació queda en aquest cas:
n1 sin  i  n2 sin 900

n2
sin  límit 
n1
4. POLARITZACIÓ
En una ona transversal la direcció de propagació es perpendicular a la direcció
d’oscil·lació de les partícules del medi.
La polarització lineal d'una ona transversal té lloc quan només hi ha vibració en una
de les possibles direccions perpendiculars a la direcció de propagació de l’ona.
Les ones acústiques, que són ones longitudinals, no presenten polarització perquè
en aquest tipus d'ones la direcció de l'oscil·lació és la mateixa que la de
desplaçament de l'ona.
Polaritzador: filtre que només deixa passar ones en una direcció
5. EFECTE DOPPLER
Té lloc quan una font emissora d’ones i un observador es mouen l’un respecte de l’altre,
la freqüència de les ones observades és diferent a la freqüència de les ones emeses per
la font.
Si l’observador i el focus tenen la mateixa velocitat, la seva velocitat relativa és zero i per
tant no hi ha efecte Doppler.
Ef. Doppler per a la llum

• Un observador que veu que la font s’apropa (so AGUT)

numerador +
λ rebuda < λ emesa ; f rebuda > f emesa denominador -
• Un observador que veu que la font s’allunya (so GREU)

numerador -
denominador +
λ rebuda > λ emesa ; f rebuda < f emesa
6. INTERFERÈNCIES
Es produeix quan dues ones d’idèntica naturalesa coincideixen en una

mateixa regió de l’espai i generen una ona resultant.
y =y 1 + y 2
Constructiva
Destructiva
ONES EN FASE: es diu que dues ones estan en fase quan tenen la mateixa elongació i velocitat.
Això passa quan la distància entre elles (d) és un nombre sencer de longituds d’ona (nλ)
d= nλ
n és un nombre sencer qualsevol 0, 1, 2, 3, ...
ONES EN OPOSICIÓ DE FASE: es diu que dues ones estan en oposició de fase quan tenen la
mateixa elongació i velocitats però de signes oposats. Això passa quan la distància entre elles (d)
és un nombre imparell de semilongituds d’ona [ (2n+1) λ/2]
d = (2n+1) λ/2
d= nλ
d = (2n+1) λ/2
Suposant dues ones amb la mateixa A i ν (ones coherents) podem tenir:
I. Constructiva
r2-r1=d = nλ
A’ = 2A
INTERFERÈNCIA general
A’ = intermitja
I. Destructiva
r2-r1=d = (2n+1) λ/2
A’ = 0
7. ONES ESTACIONÀRIES
Són un cas especial d’interferències.
Es produeixen quan una ona troba un obstacle que n’impedeix la propagació i es reflecteix en l’altre
extrem i interfereix amb l’ona incident, en aquestes condicions, se superposen dos ones de la
mateixa A,f i v, però en sentits contraris.
Cada punt té una amplitud pròpia. Els punts amb una N (nodes) no vibren i els A (antinodes o
ventres) tenen una amplitud màxima.
Les ones que van i venen interfereixen i si la freqüència és l’adient es produeixen ones
estacionàries tal com les que representen els dibuixos.
Fixa't que l’amplitud és

doble de la de les ones
que interfereixen
La distància entre 2 nodes o 2 ventres consecutius és sempre λ/2 i entre node i ventre és λ/4
Modes de vibració d’una corda
Si les ones ESTACIONÀRIES es produeixen entre dos punts fixos COM A LES CORDES SONORES els extrems seran
NODES. Si L és la longitud de la corda, la condició perquè es produeixi una ona estacionària és que:
L = n λ/2 (n= 1, 2, …) → λn = 2 L/n
Les distintes freqüències estacionàries o modes de vibració que es poden produir a una corda s’anomenen:
HARMÒNICS
1rharmònic,
Quan la freqüència és petita es fonamental
produeix el 1r cas n =1
2n harmònic
Si es va augmentant la f, es van n=2
produint els altres harmònics
3r harmònic
n=3
4t harmònic
n=4
De la condició d’ona estacionària

v
Podem trobar les λ i les f sent n els 2L fn  n
diferents harmònics.
n  2L
n
El 1r harmònic s’anomena FONAMENTAL
2n harmònic
3r harmònic
4r harmònic
Per tant les f possibles amb les quals pot oscil·lar l’ona estacionària estan quantitzades, només poden ser
múltiples de la f fonamental.
f n  n f1
ONES ESTACIONÀRIES i SO
Un diapasó emet una freqüència única
Quan s’executa una nota determinada en qualsevol instrument musical el que escoltem és una
barreja d’HARMÒNICS. Tenim en aquest cas un SO COMPLEX ja que és una suma de la freqüència
fonamental i d’alguns dels seus harmònics.
Exemple:
Barreja d’harmònics
amb diferents amplituds
La dominant és la fonamental
L’ona resultant és periòdica però

no harmònica (no es pot
representar amb un sinus)
EXEMPLES DE SONS COMPLEXES
Per exemple un clarinet
La veu d’un baix
La veu d’una soprano
Flauta dolça
Guitarra
LES QUALITATS DEL SO

TO: d’un so complex és la freqüència del seu primer harmònic (f fonamental)
El to depèn de la freqüència de l'ona. Parlarem de tons greus (f fonamentals petites), mitjos i aguts
(f fonamentals grans), depenent de la freqüència que tingui el so.
Les notes musicals corresponen a una sèrie de tons establerts.
TIMBRE: és la barreja d’harmònics que té una nota en un instrument determinat. Per això,
una mateixa nota no sona igual en dos instruments diferents.
So complex mostrant el seu ESPECTRE
I el seu TO
Conjunt d’Harmònics que té

El timbre és la propietat que permet a l'oïda humana

distingir dos sons de la mateixa freqüència i intensitat
(amplitud) que són emesos per diferents instruments o
focus emissors, és a dir depèn del nombre, intensitat i
freqüència dels harmònics que acompanyen al so
fonamental. En general podem dir que està relacionat
amb la forma de l'ona
INTENSITAT D’UNA ONA
• L’energia que transporta una ona harmònica sense fregament, serà l’energia amb que
vibra l’oscil·lador en el focus. És directament proporcional a A2 i a f 2
1 1 1
E M  k x 2  m  2 A 2  m 2   A 2
2
2 2 2
• La potència d’una ona en un punt, és l’E que

transporta per unitat de temps.
P = E/t SI: Watts (J/s)
• La intensitat I és la quantitat d’energia E que

transmet una ona cada segon i cada metre quadrat
de superfície perpendicular a l’ona.
La seva unitat SI és: J/s m2 = W/m2
En el cas del so es comprova que la sensibilitat
de l'oïda humà per a cada freqüència té un
límit o llindar per sota del qual el so no és
audible.
Per a la freqüència audible de f = 10 3 Hz
I = 10 - 12 W/m2
La intensitat sonora disminueix amb la distància a la font
A partir de la fòrmula de la I podem relacionar les intensitats a dues distàncies
dividint les intensitats

Nivell d’intensitat sonora B (dB = decibel):

Donat que el rang d'intensitats que l'oïda humana pot detectar sense
dolor és molt ampli, hi ha grans diferències en el nombre de xifres
emprades en una escala lineal i és habitual utilitzar una escala
logarítmica.
I
B  10 log
I0
I0 = 10-12 W/m2
Per conveni, en aquesta escala logarítmica s'utilitza com a nivell de

referència I0 ( llindar d'audició = mínima intensitat audible pels
humans)
EXEMPLE
Les ambulàncies porten una sirena la intensitat sonora màxima de la qual és de 80 dB
a 3 m de distància. calcula:
a) El nivell d’intensitat sonora a una distància de 100 m de l'ambulància
En primer lloc cal calcular la intensitat de l'ona sonora, que ve donada per
La intensitat d'una ona sonora disminueix en funció del quadrat de la distància,
La intensitat sonora a 100m serà per tant :

EXERCICIS
Demostreu que si es duplica la intensitat d'un so, el nivell de sensació sonora augmenta
en 3,0 decibels.
La intensitat deguda a un nombre de fonts de so independents és la suma de les

intensitats individuals Quants decibels més alt és el nivell d'intensitat quan quatre
nens ploren que quan plora un?
La diferencia entre los dos niveles es S - 2
S2 – S1 = 10 log 4 + 10 log I - 10 log I0 - 10 log I + 10 log I0 = 10 log 4 = 6 db
Si escoltes el so d'un altaveu de 5 W de potència i el seu so arriba amb una intensitat

I = 10-4 W·m-2 A quina distància del mateix et trobes? Quin nivell d'intensitat perceps?
Com Per tant
El nivell d’intensitat serà:


TEMA 2 Moviment Ondulatori

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TEMA 2 Moviment Ondulatori

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MOVIMENT ONDULATORI FÍSICA II

Què és una ona?

Una ONA transporta ENERGIA però no MASSA

MOVIMENT ONDULATORI, aquell en el qual no hi

Quan a un punt li arriba l’ona,

Segons les dimensions

Segons el medi de propagació

Segons el temps que dura la pertorbació

POLSOS, l’interval de temps que

Segons la forma de propagació

LONGITUD D’ONA λ(m) λ= vT = v(1/f)

FREQÜÈNCIA f =  (Hz = s-1)

PERÍODE T(s) f = 1/T

NOMBRE D’ONA, k(rad/m)

RELACIÓ ENTRE LA VELOCITAT I LA FREQÜÈNCIA

A partir de la definició de velocitat podem considerar que l’ona fa una λ en un T

Pots comprovar aquesta relació

Moviment ondulatori ≠ Moviment oscil·latori de les partícules

És la propagació a través del medi del

Té lloc a una velocitat : VELOCITAT D’OSCIL·LACIÓ,

Si el medi és homogeni, es Depèn del t segons una funció

EQUACIÓ D’ ONA HARMÒNICA

L’equació d’ona es pot veure escrita d’altres

Si es considera que l’ona té fase inicial cal afegir-la a l’equació.

y(x, t)  A sin (t - k x   0 )

y  A sin (t - k x) y  A sin (t  k x)

Les dues VELOCITATS en una ona

VELOCITAT de vibració d’un punt de l’ona

ACCELERACIÓ d’un punt de l’ona a  v'  y' '   A  2 sin (t - k x)

3. L’equació d’una ona transversal, en unitats del SI, és:

4.L’equació d’una ona harmònica transversal, en unitats del SI, és:

 Raig: línia que segueix la direcció de propagació de la llum. Són

 Feix lluminós: conjunt de raigs que surten d’una mateixa font.

1. PRINCIPI DE HUYGENS. DIFRACCIÓ

El principi de Huygens estableix que qualsevol punt al qual arriba la

La difracció és la distorsió o variació en la direcció de propagació d’una ona

 Els raigs incident i reflectit estan en el

3. REFRACCIÓ: canvi de direcció que experimenta una ona quan passa

La realitat L’esquema Recta

n1 sin  i  n2 sin  'r

Fixa’t que si la llum passa

L’equació queda en aquest cas:

n1 sin  i  n2 sin 900

Ef. Doppler per a la llum

• Un observador que veu que la font s’apropa (so AGUT)

• Un observador que veu que la font s’allunya (so GREU)

Es produeix quan dues ones d’idèntica naturalesa coincideixen en una

Suposant dues ones amb la mateixa A i ν (ones coherents) podem tenir:

r2-r1=d = (2n+1) λ/2

Fixa't que l’amplitud és

Modes de vibració d’una corda

De la condició d’ona estacionària

El 1r harmònic s’anomena FONAMENTAL

Un diapasó emet una freqüència única

L’ona resultant és periòdica però

La veu d’un baix

La veu d’una soprano

LES QUALITATS DEL SO

Conjunt d’Harmònics que té

El timbre és la propietat que permet a l'oïda humana

INTENSITAT D’UNA ONA

• La potència d’una ona en un punt, és l’E que

• La intensitat I és la quantitat d’energia E que