Professional Documents
Culture Documents
381282-Texto Del Artículo-550361-1-10-20210208
381282-Texto Del Artículo-550361-1-10-20210208
381282-Texto Del Artículo-550361-1-10-20210208
TÀCTICA I ESTRATÈGIA EN
L'HOQUEI SOBRE PATINS
Carles Trullols Clemente,
Seleccionador Nacional Absolut d'Hoquei sobre patins.
Introducció per aconseguir una més gran aprox i- perseguit (depenent de la situació de l
mació al seu model ideal. jugador, els companys i les acc ions
La majoria dels autors defineixen el El factor tècnic, considcrat de manera de l'adversari ), el moviment (biome-
concepte de "tàctica", dins el camp individualitzada, assoleix la seva cànica) i l'experiènc ia obtinguda en
esporti u, com aque ll conj un t de prin- major capac itat d 'èxit en aquells es- accions semblants.
cipis, idees o esquemes, executats ports on les condicions de relació És per això que, com en altres moda-
amb l'objecte de combatre el contra- amb l'ambient no varien substancial- litats esportives "de conj unt ", es fa
ri , anul ·lant e l seu sistema d 'atac o bé ment, o no existe ix interrelac ió amb necessari d isting ir entre TÀCTICA INDI·
invalidant el seu dispositiu defensiu. l'adversari o amb els companys (per V IDUAL i T ÀCTICA COL·LECTIVA .
Partint de l'anterior premissa, cal in- exemple, natac ió, atleti sme, etc.). Per
c id ir en un tema, amb independència contra, als anomenats esports
de la importància de la seva concep- "d 'equip" i en concret l' hoq uei sobre Tàctica individual
ció semàntica, la precisió conceptual patins, la pròpia especialitat de l qual
del qual ens ajudarà a analitzar, estu- suposa un més alt nivell d ' adaptac ió D' una primera anàlisi del joc de l'ho-
diar o programar la dinàmica evoluti- tècnica (patins, estic ... ), existe ix rela- que i sobre patins s'arriba fàc ilment a
va de l fe t tàctic. tiva estabilitat en el med i on es juga i la conclusió que la totalitat de jugadors
És inqüestionable, i així ho recullen la una modificac ió constant en l'acc ió (exclòs el porter) realitzen individual-
majoria d 'estudis realitzats sobre la de relació amb companys i adversaris, ment di verses acc ions generals: passar
matèria, que les accions motrius que la qual cosa obliga a condic ionar el la bola, rebre-la, conduir-la, llançar a
són fonament o instrument d ' un joc tipus d 'execució merament mecànic a porta, fer acc ions d 'engany envers
esportiu es denominen T ÈCN ICA, ente- una constant adaptac ió a les c irc ums- l' adversari , sobrepassar el contrari
nent-la com aquells models sistemà- tànc ies de l'entorn, i per això la vo- portant la bola, mo lestar o impedir
tics que, en func ió de la major eficàcia luntat de moviment tècnic vindrà in- l' acc ió de l' adversari , col·locar-se en
demostrada enfront de determinades fluenciada per la concurrènc ia de pos ic ió favorable per recollir la bo la.
situacions, varien a través de l temps fac tors com e l reglament, l' objectiu Aquests grups d 'acc ions es correspo-
7
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - A p u n t s : Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - -
ne n en la pràctica amb e ls respectius dos sentits de joc (la finta , la recepció company , que pot tenir característi-
elements bàsics de la tàctica indivi - de bola). ques defensives (el desdoblament) o
dual, és a dir, la passada, la recepció, Tot i això, els grups d 'elements que ofensives (l'encreuament, el blo-
la conducc ió de bola, el llançament , hem especificat no es presenten durant queig, el desmarcatge, etc.).
la finta, e l driblatge, el marcatge i el e l joc en un ordre qualsevol , sinó que Arribats a aquest punt, i desglossats
desmarcatge. Però així com, en la ma- normalment ho fan d ' una forma orde- ja e ls elements de la tàctica indivi -
JOria d 'esports, el s moviments tèc- nada i alguns només en certes fases , dual , dels quals hem evitat fer-ne de-
nics de base es corresponen amb pau- Així, el marcatge, com és obvi, només finicion s particularitzades perquè
tes mecàniques que s'adquireixen es presentarà quan es produirà la fase tenen ja uns significats comuns i co-
no rmalment en els primers moments defensiva, i en aquest comportament neguts en tots els esports col·lectius,
de l' evolució biomecànica de la per- específic , en Ics diferents maneres en passarem ara a assenyalar les accions
sona (córrer, llançar amb la mà, rebre, què pot plantejar-sc (zonal o indivi- i criteris inherents a la tàctica indivi-
colpejar amb e l peu, etc.), al nostre dual ) apareixen nous elements tàctics, dual en l'hoque i sobre patins. Partint
esport l'acc ió mecànica necess ita in- com tractar d ' impedir o dificultar les
exc usablement d ' un aprenentatge a accions de l'adversari , ja sigui evitant
nivell tècnic de caràcter estrictament que rebi la bola mitjançant l'anticipa-
espec ífic, relacionat amb les caracte- ció i el sentit posicional ,ja impedint e l
rístiques dels mitjans propis a emprar, seu avançament, treient-li la possessió
és a dir. patí amb rodes en comptes de de la bola, ev itant el llançament...
peus i estic en lloc de mans i braços. Totes aquestes circunstàncies corres-
Per això mate ix, e ls mov iments tècnics ponen, lògicament , de manera correla-
bàsics en l'hoquei sobre patins no gau- tiva a d ' altres oposicions a comporta-
diran , en la seva etapa inicial , de Ics fa- ments ofensius, però sense entendre-
cilitats innates de les qual s es benefi- les com una supeditació a les funcions
cie n d'altres esports i, en conse- de l'atacant , sinó com una actitud acti-
qüènc ia, e l procés evolutiu tècnic va i dinàmica que obligui o provoqui
adaptat a la situació interactiva de Ics en aquell accions precipitades o no
circ umstàncies de l joc, és a dir, a la tàc- previstes, que ens portaran a situa-
tica individual , serà aconsellable apli - cions amb més poss ibilitats d 'èx it.
car-lo, a nive ll educatiu, des del s 9 o 10 Quant als aspectes ofensius, els ele-
anys , tot e l qual ens condue ix a reafir- ments a què abans feien esment no
mar la idea generalit zada que aquesta poden donar-sc en un ordre qual sevol
modalitat esportiva és una de les de durant el joc, ex istint una inev itable
més complexitat a nive ll d'assimilació correlació successiva entre Ics ac-
en la seva etapa d'aprenentatge. cions tàctiques individual s. Així és
Prosseguint amb el tema que ens ev ident que per fer un llançament a
oc upa, cal significar que e ls e lements porta ha hagut de produir-se abans del princ ipi abans expressat, la corre-
de la tàctica individual que, com ja una passada, seguida d'una recepc ió lació ex istent entre els elements tàc-
hem comentat , provenen d 'acc ions de bola. En canvi , l'acc ió d 'engany tics durant el joc, observem que, en la
tècniques concretes, tindran , en uns (finta) pot ser un comportament ne- fase ofensiva, cal tenir en compte que
casos, aplicacions exclusives de caire cessari per fer una passada, llançar o la bola sempre es més ràpida que el
ofensiu (el llançament, la passada, el rebre. Seguint en aquesta línia, hem jugador al qual va destinada la passa-
driblatge, el desmarcatge, etc.), en de referir-nos a un nou element tàctic da, raó per la qual és aconsellable
d 'a ltres un ca ire eminentment defen- comprensiu d 'algunes accions del joc, aprofitar la velocitat en cursa de l
siu (el marcatge), i finalment alguns com és el sentit de suport , és a dir, company, que a aquest, un cop rebu-
es faran serv ir indi sti ntament en tots jugar sense bola amb el fi d 'ajudar el da i controlada la bola, li serà més
8
- - - - - - Apunts: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
9
- - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Apunts: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - -
través del temps. Ai xí l' anomenat desenvolupa el joc. Es delim iten, se- que cadasc un dels jugadors es respon-
"rom be", amb un pivot, dos laterals i gons la intenció del joc, les anomena- sabilitzi de la zona ass ignada.
un defensor en pos ició de tancament, des zones defensiva, constructiva i Les modalitats que poden presentar-
el "triangle", amb tres defensors en ofensiva, dins de la qual apareix una se en aquest tipus de defensa vénen,
línia i un pivot, etc., van anar configu- zona variable, dependent del sistema naturalment, condicionades pel nom-
rant el ventall de sistemes que es van defensiu adoptat per l'equip contrari , bre de jugadors de què es di sposen,
emprar durant quasi 30 anys. No va que denominem de pas, la qual pot quatre en el cas que ens ocupa.
ser fin s el s començaments del s 80 fins i tot, a vegades, convertir-se en Ai xí, en la defensa zonal 2-2, més co-
quan s' implanta un nou sistema de- constructiva, segons l' ocupació de neguda amb el nom de "quadre" do-
fensiu possibilitat per l'evolució tèc- l'espai que es produeixi en la zona de nada la figura geomètrica que es crea,
nica dels jugadors, sistema in ic iat a defensa (figura I). ens trobem que, traçant els eixos lon-
Espanya i basat en el marcatge indivi- gitudinals i transversal, les zones cre-
dual dels contraris, que va suposar un Sistemes defensius ades hauran de ser defensades unes
canvi en les concepcions generalment Com en la majoria del s esports pels davanters i altres pels defensors
estàtiques de la defensa practicada col·lectius, a l'hoquei sobre patins es (figura 2).
fin s aquell moment , i va ajudar de practiquen tres tipus de sistemes que Les variac ions d 'aquests sistema, de-
manera categòrica a l'evolució de tendeixen a ev itar l'acció en atac de penent de la intenció defensiva, de la
l' hoquei rodat en els plantejaments l'equip contrari . di stància entre els homes, o de la seva
estratèg ics dels sistemes tàctics impe- o Zona col·locac ió alternativa, seran els ano-
rants fin s aleshores. o Individual menats quadres pressionants o el pas-
o Mi xt siu , quadre obert o tancat, el "trape-
Fonaments de l'estratègia zi", etc.
L'elecció de qual sevol sistema tàctic Marcatge en zona: es fonamenta en En la defensa zonal 1-2- 1, també ano-
a adoptar comportarà, per a l'entrena- dividir l'espai de joc defensiu en par- menada "rombe", un cop traçades les
dor, tenir en compte, entre d ' altres cel· les determinades amb l' objecte de diagonals, es concreten les assigna-
moltes (reglament, estat de la pista,
condició física, etc.), tres qüestions
fonamentals: Fig ura I .
a) El sentit del joc, és a dir, si a qual-
sevol acc ió se li oposa una reacció, és
lògic pensar que contra tot sistema
ofensiu farà aparició un sistema de-
fensi u i a l' inrevés, pel qual tota orga-
nitzac ió tàctica haurà de tenir en
compte ambdues qüestions de forma
interactiva.
b) Els jugadors, propis i contraris, les
seves qualitats, capac itat i adaptació,
tant tècniques com físiques o psicolò-
giques, tal com ja es va comentar en
l'apartat anterior.
c) Les zones de joc, com a variants
des de la simple vi sualitzac ió d ' un
partit d ' hoquei sobre patins, la qual
ens mostrarà amb claredat l'ex istèn-
cia de tres zones específiques on es
10
- - - - - Apunts: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
cions a un base, dos laterals i un pivot Figura 3. • Coneixement de les zones anomena-
(figura 3). des "ball side" (zona on es troba la
Les alternatives en aquest sistema, en bola) i "he lp side" (zona oposada a
funció dels matei xos criteris d ' inten- la precedent).
cionalitat o distàncies, seran : el rombe • Utilització de les línies d 'antijoc i
pressionant o el passiu, rombe obert o tanca com si es tractés d ' un defen-
tancat, e l triangle o sistema 3-1 . sor més.
També és possible incloure en aquest • Coneixement exacte del correcte
apartat un sistema evolutiu mitjançant moment de l' inici de la pressió.
el qual, segons la posició en atac del Una de fensa individual escrupolosa,
contrari, es passi d ' una situació de donat e l risc que s'assumeix, ha de
marcatge 1-2- 1 a una 2-2 i a l' inrevés. tendir a evitar errades en la posició de
marcatge i no concedir, en el seu cas,
una segona oportunitat al jugador ata-
Figura 2. cant, pel qual, per a aquesta mena de
sistemes només podran emprar-se ju-
gadors intel·ligents i amb una depura-
da tècnica individua\.
11
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - A p u n l s: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - - -
12
- - - - - Apunts: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07-14 - - - - - - - - - -- -- - - - - - - - - - - - - - - - -
tar posicions canviants mitjançant en- COI//ra I1IarC(l/ge il/clil'iclulIl tenir avantatge~ numèril' ~ ,mitjalu; ant
creuaments i rotacions per tal de supe- Aquesta modalitat defensiva, que l1loviment~ diagonab o verticab. l'm -
rar l'oposició del pivot o jugador con- cada vegada es realitza amh més gran prant enl'feU;lInent~ , rotacion~ i entra -
trari més avançat, col ·hx:ant-se, assiduïtat degut a, per una handa, la des per darrera lk la porteria, donc~ ,
alhora, altres companys en zones, tret de Ic~ jugade~ inicial~ e~tudiade~,
principalment per darrera dels laterals no podrem en aquest l'ar parlar de po-
Figura X.
defensors, properes a la porteria, des sició hüsica inicial (figure~ II i 12>.
d'on podrà fer-se l'assistència final
cap al centre, o la passada cap endarre - srrUAnó .À.~ICA ,",oAl COI//ra I/Ia/H llge' I/Ii,\/
ra per intentar el llançament a les En els l'asos de marcatge individual
zones febles del sistema (figura X). per una línia i /.onal per l'altra , hau -
:I
br
rem d'inten.: anviar un deb home~
Contra dcic'''.m ('m/mil'a di' / -2-1 a 2- marl'ats en /.ona, ja ~igui incorporant -
2o a r i"rel'és lo a l'atac o portant -lo a espai~ endar-
En aquest sistema es redueixen els rerih, per tal d'ohligar l'e4uip defen -
passadissos laterals i Ics zones fehles sor a optar per un seguiment indivi -
dualit/.at de tot l'equip o , si no ò el
l'as, aconseguir avantatge numèric.
Figura 7, En els supòsits de marcatges en l,ona
de tres home~ i un l'n individual. e~
I.OSI:S rul.l:s
podrü optar entre jugar 3 x -' contra la
l,ona, sense intervenció de l'home
marl'at en individual. o emprar aque~t
i el seu marcador en mis~ió d'ajuda
reducció de la /.ona d'atac amh la in - en hloquejm, pareh, etc.
corporació reglamentària de Ics línies En la modalitat de marcatge en indi -
d'antijoc, i, per altra, per l'evolució vidual de tre~ homes i l'altre en l,ona
tècniw-tàctica dels jugadors d'hoquei alternativa, s ' haurü d'incorporar el ju -
sobre patins, necessitarà per poder ser gador marcat en /.ona a un e~pai pril-
superada la utilització d'homes de xim a la porteria per acon~eguir fixar
característiques tècniques i formació el marcatge , per part de l' hOllle
tàctica elevades. encarregat de la ~eva vigil :lIll'ia, amh
Bàsicament, davant d'aquest tipus de la qual l'osa a4uest e~ l'IHlvertirit, ne -
defensa, s'intentarü la creació d ' e~ cessüriamenl, en individual. ,mul ,lant
pais lliures per on penetrar, mitjan - amh ai xii la finalitat de rel'ol/,ament
çant el desplaçament dels atacants que el marcador l,ona I pugui oferir
triangulars properes a la porteria, la que no posseeixen la hola, a espais als seus compan y ~,
qual cosa comportarà necessàriament allunyats d'aquesta, amh la finalitat
la col·locació d'un home atacant en el d'endur-sc amh ells als respectiu~
centre dels sistema defensiu i rapidesa marcadors, i així aconseguir el distan- Conclusions
en els moviments canviats en les posi- ciament entre les zones "help side" i
cions inicials per tal d'ohligar a modi- "hali side", dificultant la seva correUa És inqüestionahlc que l'hoquei ~ohre
lïcar així mateix els canvis defensius aplicació tècnica i awnseguint posi - patins, espel'ialitat esportiva amh un
zonals amh la possihilitat que es pro- cionsd'lxl , extraordinari halanç d'èxih interna -
dueixin errades en l'elecció de Ics Així mateix, podran prauicar-se si - cionals, es troha en a4ue~h mOlllenh
zones assignades (Iïgures l) i 10). tuacions de hloquejos i ajudes per oh- davant la ~elllpre difkill'fuïlla del ~l'f
13
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Apunts: Educació Física i Esports, 1991 (23) 07·14 - - - - -
14