science-bits.

cat

La cèl·lula
viva
 Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a science-bits.cat i el seu objectiu és com-
plementar els continguts digitals amb un format físic en
paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.

Crèdits fotogràfics
Eraxion, ©iStock.com (cèl·lules, pàg. 1 i 6-7); jamesbenet, ©iStock.com video (portada engeguem, pàg. 10); warrengoldswain, ©123rf.com (éssers humans, pàg.
9); kurhan, ©123rf.com (dentadura, pàg. 9); Denys Prokofyev, ©123rf.com (mà, pàg. 9); Chad Zuber, ©123rf.com (genoll, pàg. 9); Zdenka Darula, ©123rf.com
(cabell, pàg. 9); Mercè Durfort, University of Barcelona (cèl·lules, pàg. 10); Dr Simon F. Park, Exploring The Invisible, http://exploringtheinvisible.com (mucosa
bucal, pàg. 10); Nophamon Yanyapong, ©123rf.com (dentadura nena, pàg. 11); Mercè Durfort, University of Barcelona (mostra teixits, pàg. 11, 17, 18 i 19); Erik
Reis, ©123rf.com (adolescent, pàg. 11); Konstantin Kamenetskiy, ©123rf.com (nena caminant, pàg. 13); Chee-Onn Leong, ©123rf.com (cèl·lules humanes, pàg.
20); Iamnotanorange, wikimedia.org (mostra cèl·lules humanes, pàg. 20); Andres Rodriguez, ©123rf.com (fred, pàg. 20); My Make OU, ©123rf.com (llaç solidari pel
càncer, pàg. 23); Karuna EM, ©123rf.com (realitzar un treball, pàg. 24); Wavebreak Media Ltd, ©123rf.com (treball en equip, pàg. 24); Mercè Durfort, University of
Barcelona (mostres de diferents teixits, pàg. 25); BlackJack3D, ©iStock.com (cadena d’ADN, pàg. 28); Mercè Durfort, University of Barcelona (mostres de diferents
teixits, pàg. 32); szefei, 123rf.com (noia, pàg. 33); Mercè Durfort, University of Barcelona (mostres de diferents teixits, pàg. 33 i 34); Antonio Guillem, ©123rf.com
(oxigen, pàg. 36).

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.

Copyright: International Science Teaching Foundation & Learning Bits S.L., 2020

International Science Teaching Foundation Learning Bits, S.L.

12a Marlborough Place Sant Joan de la Salle, 37
Brighton 08022 Barcelona (Espanya)
BN1 1WN
United Kingdom
 Ciències de la Vida

Unitat

La cèl·lula viva
 Estructura de la unitat

Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.

Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.

Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.

4 science-bits.cat
 Estructura de la unitat

Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.

Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.

Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».

science-bits.cat 5
 La cèl·lula viva
Índex
· Engeguem
· Som cèl·lules .........................................................................08
· Explorem
· Moltes i diverses cèl·lules .....................................................10
· Expliquem
· La química de la vida ..............................................................12
· L’ésser humà, un organisme pluricel·lular ............................13
· Les cèl·lules humanes ...........................................................13
· Els orgànuls de les cèl·lules humanes ..........................14
· Els complexos macromoleculars de les cèl·lules
· humanes ...........................................................................14
· El nucli i el material genètic .........................................15
· Cèl·lules diferents .................................................................15
· Teixits, òrgans, aparells i sistemes ......................................16
· Principals teixits del cos humà .............................................17
· El teixit epitelial ................................................................18
· El teixit connectiu ............................................................18
· El teixit muscular .............................................................19
· El teixit nerviós ................................................................19
· La relació de les cèl·lules amb el seu entorn ........................ 19
· Homeòstasi ......................................................................20
· L’intercanvi de substàncies .............................................20
· La nutrició de les cèl·lules
· Energia ............................................................................. 21
· Matèria .............................................................................22
· La reproducció de les cèl·lules ........................................... 22
· Elaborem
· El càncer .................................................................................23
· Exercicis ................................................................................... 25

En aquesta unitat aprendràs:

Que el teu cos està format per bilions de cèl·lules vives.
De què estan fetes les teves cèl·lules.
Que les teves cèl·lules s’organitzen en teixits que, al seu
torn, formen òrgans coordinats en sistemes o aparells.
Que absolutament totes les cèl·lules del teu cos con-
tenen el mateix material genètic.
Com és possible que en el teu cos hi hagi cèl·lules tan
diferents, tot i provenir d’una mateixa cèl·lula inicial.
Que per mantenir-se amb vida, les teves cèl·lules es no-
dreixen, es relacionen amb el medi i es reprodueixen.

6 www.science-bits.com
www.science-bits.com 7
 Engeguem

Som cèl·lules
Vídeo
L’ésser humà és un organisme fascinant, format per teixits, òrgans i
aparells que, de manera coordinada, li permeten realitzar tots els pro-
cessos vitals: nodrir-se, relacionar-se amb el seu entorn i reproduir-se.

Tot i que un ésser humà es considera un individu, la realitat és que el

seu cos està constituït per uns 100 bilions d’individus: les cèl·lules.

Totes i cadascuna de les cèl·lules són unitats de vida que necessiten

nodrir-se, respondre als canvis que es produeixen en el seu entorn, i
també es poden reproduir.

Les cèl·lules de cada part del cos humà s’han especialitzat per realitzar
unes tasques concretes. El treball conjunt i coordinat de totes les cèl·lules
proporciona a l’ésser humà la capacitat d’actuar com un sol organisme.

Tot ésser humà ha estat, en algun moment, una sola cèl·lula.

Una cèl·lula que s’ha multiplicat repetidament, de la mateixa manera

que ho han fet les seves cèl·lules descendents, fins a construir un entorn
viu amb entitat pròpia que, sense saber-ho, vetlla per elles.

Tot el que som i el funcionament del nostre organisme té el seu origen i

la seva explicació en les cèl·lules. Per això, hem d’entrar en el micromón
de les nostres cèl·lules; on tot comença i tot acaba...

8
Qüestions

a. A quin regne d’éssers vius pertanyem els éssers b. Els éssers humans som éssers vius constituïts
humans? per moltes cèl·lules.
q 
Moneres q  Protists Quin tipus d’organismes som?
q 
Fongs q  Plantes q
Organismes pluricel·lulars
q nimals
A q
Organismes unicel·lulars
q ap d’aquests grups
C

c. De quin tipus són les nostres cèl·lules? d. Totes les parts de l’ésser humà estan formades per
cèl·lules? Coneixes alguna part que no ho estigui?
q
Eucariotes
q
Procariotes

e. Per què els diferents òrgans del cos humà tenen f. Quines característiques tenen en comú totes
aspectes tan diferents? Són iguals totes les cèl·lules les cèl·lules d’un organisme humà?
del cos humà?

g. Per què en el vídeo de la versió digital es diu

que tot ésser humà va ser en algun moment una
sola cèl·lula?

A què es refereix?

9
 Explorem

Moltes i diverses cèl·lules

Vídeo
Els éssers humans som organismes pluricel·lulars: el nostre cos
està format per moltíssimes cèl·lules.

Si disposem d’un microscopi, és fàcil observar les nostres pròpies cèl·lules.

Per fer-ho, podem realitzar un frotis de la nostra mucosa bucal i pre-

parar una mostra per observar-ne les cèl·lules a través del microscopi.

Moltes i diverses cèl·lules

a. Utilitza el simulador de la versió digital per observar a través del micros-
Simulador
copi la mostra preparada en el vídeo.

Mucosa
bucal
Imatge

b. A partir dels teus coneixements bàsics sobre les

A cèl·lules, identifica a la fotografia les tres parts prin-
cipals d’una cèl·lula animal: [mitocondri / nucli / fla-
C gel / paret cel·lular / membrana plasmàtica / cloro-
plast / citoplasma]

A: .........
B
B: .........

C: .........

10 science-bits.cat
c. En una boca sana, hi habiten més de 500 espècies diferents de bacteris.
Com saps que les cèl·lules que hem destacat a la imatge anterior són hu-
manes, i no cèl·lules dels bacteris que habiten a la boca?

q
Perquè els bacteris són invisibles al microscopi.
q
Perquè les cèl·lules observades tenen citoplasma.
q
Perquè les cèl·lules observades tenen nucli.
q
Perquè les cèl·lules observades tenen membrana plasmàtica.
q
Perquè les cèl·lules observades tenen paret cel·lular.
q Perquè les cèl·lules bacterianes són molt més petites.
q
En realitat no ho podem saber.
q
Perquè les cèl·lules observades són cèl·lules procariotes.

d. Les cèl·lules observades procedeixen de la superfície de la teva cavitat bu-

cal. Creus que serien iguals les cèl·lules d’una altra part del teu cos? Per què?

e. Quines característiques comparteixen totes —o gairebé totes— les cèl·

lules del teu cos amb les cèl·lules de la teva boca?
Simulador

f. En el laboratori virtual de la versió digital disposem de preparacions

de diferents teixits del cos humà per al microscopi. Observa amb atenció
aquestes preparacions.

Pell Múscul Cartí- Sang

lag

g. Dibuixa una cèl·lula de cadascun dels teixits observats i identifica el

nucli, el citoplasma i la membrana plasmàtica a les teves representacions.

Conclusions
Els éssers humans, com a éssers vius, estem for-
mats per cèl·lules: qualsevol de les nostres es-
tructures corporals està composta de cèl·lules o
de les substàncies que les cèl·lules produeixen.
Ara bé, en el nostre cos trobem estructures d’as-
pecte molt divers, que duen a terme activitats
biològiques diferents.

L’especialització dels nostres òrgans i teixits

té origen cel·lular.

Les cèl·lules de què estem formats són diverses i

la seva diversitat està relacionada amb el teixit o
òrgan del qual formen part i amb l’activitat que
realitza.

science-bits.cat 11
 Expliquem

La química de la vida

Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules, les quals, al seu
torn, es componen de molècules.

Galeria A més de l’aigua, els principals tipus de molècules que constitueixen

els éssers vius, o biomolècules, són:

exterior de la cèl·lula

lípids
Glúcids
citoplasma

Glúcids
Són la principal font d’energia del metabolis-
me cel·lular. A més, constitueixen algunes parts
de les cèl·lules i serveixen per construir altres
biomolècules.
Lípids
Són el principal component de les membranes
cel·lulars. També són la font d’energia més efi-
cient i s’emmagatzemen en dipòsits de reserva.

Proteïna Àcid nucleic

Proteïnes Àcids nucleics

Formen la major part de les estructures cel· Constitueixen el material genètic de les cèl·
lulars i participen en la regulació i execució lules, és a dir, que defineixen totes i cadascuna
de la majoria de processos que tenen lloc a les de les seves característiques i activitats.
cèl·lules.

12 science-bits.cat
L’ésser humà, un organisme pluricel·lular
Imatge
L’ésser humà és un ésser viu pluricel·lular: el seu organisme està consti-
tuït per la unió de moltes cèl·lules.

Un ésser humà adult està format per uns 100 bilions de cèl·lules.

Les cèl·lules són la unitat mínima de la vida. Per mantenir-se

vives, necessiten nodrir-se i interactuar amb el seu entorn.

En un organisme pluricel·lular, les cèl·lules han perdut l’habilitat

de sobreviure aïllades. Quan s’uneixen, cada cèl·lula desenvolupa
una tasca específica i es coordina amb la resta perquè l’organisme
sobrevisqui.

L’organisme pluricel·lular ha de proporcionar a totes i cadascuna de

les seves cèl·lules l’aliment i les condicions ambientals adequades per
sobreviure com un conjunt.

Les cèl·lules humanes

Els humans formem part del grup dels animals i, com a tals,
estem constituïts per cèl·lules eucariotes de tipus animal.

L es cèl·lules eucariotes presenten un nucli que protegeix el ma-

terial genètic.
L es cèl·lules animals, a més, no tenen una paret cel·lular rígida
que envolti la seva membrana, ni contenen cloroplasts com les Interactivitat
plantes.

El citoplasma és el medi intern de la cèl·lula. Es

tracta d’una dissolució aquosa on trobem dos
tipus d’estructures funcionals: els orgànuls i els
complexos macromoleculars.
proteïna

El nucli és un compartiment membranós de

mida gran, a l’interior del qual hi trobem el ma-
terial genètic de la cèl·lula, és a dir, el conjunt de
molècules que defineixen totes i cadascuna de
les seves característiques i activitats.
Citoplasma

La membrana plasmàtica és una capa que

embolcalla i delimita la cèl·lula. Està composta Nucli
per una doble capa de lípids que conté prote-
ïnes incrustades. Actua com una barrera que
regula l’intercanvi de substàncies amb el medi Membrana
exterior. plasmàtica

science-bits.cat 13
 Els orgànuls de les cèl·lules humanes

Els orgànuls són estructures que es troben a l’interior de la cèl·

lula eucariota que realitzen processos específics, com si es tractés
dels òrgans de la cèl·lula.

Estrictament, els orgànuls són aquelles estructures delimitades per una

Interactivitat membrana de lípids.

Els lisosomes són vesícules esfèriques

envoltades d’una membrana que con-
tenen proteïnes capaces de degradar i
Cilis i descompondre grans molècules en molè-
0,1 μm
flagels cules més senzilles.
Lisosomes
Aparell El reticle endoplasmàtic és un con-
de Golgi junt de sacs membranosos que intervé
en la síntesi de lípids per a les mem-
Reticle 3 μm
branes. Una part d’aquest orgànul, ano-
endoplasmàtic menada reticle endoplasmàtic rugós,
Nucli
conté ribosomes adossats: uns complexos macromoleculars que
sintetitzen proteïnes. La regió sense ribosomes s’anomena rreticle
endoplasmàtic llis.
Vacúols
Mitocondris
Els vacúols vacúols són compartiments
membranosos de mida notable que con-
tenen principalment aigua o altres subs-
tàncies de reserva. Es formen per la fusió
0,2 μm
de diverses vesícules.

Els cilis i els flagels són uns apèndixs re-
coberts de membrana presents en alguns
tipus de cèl·lules. Tenen una estructura
interna que fa que siguin rígids i mòbils.
1 μm
Els flagels són més llargs i solen presen-
1 μm
tar-se en més petita nombre que els cilis (representats a la imatge).
L’aparell de Golgi és un conjunt de sacs
membranosos apilats a partir dels quals
es formen vesícules, com els lisosomes.
Algunes de les vesícules formades conte-
nen substàncies que s’expulsen a l’exteri-
or de la cèl·lula.

El nucli és un orgànul de mida gran que Els mitocondris són orgànuls amb for-
conté a l’interior el material genètic de la ma de bastonet, recoberts per una doble
cèl·lula. membrana de lípids. Actuen com a cen-
trals energètiques de les cèl·lules, extra-
3 μm 1 μm ient l’energia dels nutrients orgànics a
partir de la seva oxidació.

Els complexos macromoleculars de les cèl·lules humanes

A més dels orgànuls, a les cèl·lules eucariotes hi trobem estructures ma-
cromoleculars.

Els complexos macromoleculars són estructures sense membra-

na lipídica que realitzen processos essencials per a la cèl·lula.

14 science-bits.cat
 El citosquelet és una estructura di-
nàmica formada per una xarxa de fi-
laments i túbuls que s’estén per tot el
citoplasma. S’encarrega de facilitar el Interactivitat
0,02 μm trànsit intracel·lular d’orgànuls i vesícu-

les i proporciona mobilitat a la membrana cel·lular.

Els ribosomes s’encarreguen de la sín-

tesi de proteïnes. Es troben adossats al
reticle endoplasmàtic o lliures pel cito- Centríols
0,03 μm plasma.
Citosquelet
Els centríols són dues estructures cilín-
0,5 μm

driques formades, al seu torn, per parets

de túbuls més petits. Dirigeixen els movi-
ments del citosquelet. Ribosomes Proteasomes

Els proteasomes s’encarreguen de la

degradació de proteïnes nocives o que ja
no són necessàries. Es troben lliures pel
0,02 μm citoplasma.

El nucli i el material genètic

Les cèl·lules eucariotes guarden el seu material genètic a l’interior d’un
gran compartiment membranós: el nucli.
Vídeo
El material genètic està compost principalment per molècules
d’un àcid nucleic anomenat ADN —àcid desoxiribonucleic.

El material genètic actua com un manual d’instruccions que:

Dirigeix els processos necessaris per construir i fer funcionar la cèl·lula.

 roporciona les pautes que permeten a cada tipus de cèl·lula coordi-
P
nar-se amb la resta per construir un organisme pluricel·lular funcional.

Les molècules d’ADN són llargues cadenes formades per la successió de

quatre subunitats diferents —anomenades nucleòtids— que es disposen
en un ordre específic, com si fossin les lletres d’un idioma escrit amb tan
sols quatre caràcters.

Cèl·lules diferents
Tot i compartir unes característiques bàsiques, no totes les cèl·lules
de l’ésser humà tenen la mateixa forma o els mateixos orgànuls, ni
realitzen les mateixes activitats.

Cada tipus cel·lular disposa d’una morfologia i una fisiologia

especialitzades que li permeten realitzar la seva activitat amb
eficàcia màxima.

science-bits.cat 15
 La diferenciació cel·lular és el procés mitjançant el qual les cèl·
lules adquireixen característiques morfològiques i fisiològiques
Galeria particulars que determinen la seva activitat.

100 μm 5 μm

Les neurones són cèl·lules allargades i amb Els espermatozoides són cèl·lules amb un
apèndixs que elaboren i transmeten impul- flagel mòbil que els permet desplaçar-se en
sos nerviosos. un medi líquid.

microvellositats
Una cèl·lula mare pot reproduir-se o ori-
ginar la resta de cèl·lules de l’organisme,
mitjançant diferenciació cel·lular.

1 μm 2 μm 4 μm

Els eritròcits són cèl·lules sense nucli ni Els apèndixs d’aquesta cèl·lula recullen les Les cèl·lules de l’epiteli intestinal tenen mi-
mitocondris. Per contra, estan plens d’he- vibracions causades pel so a l’orella interna crovellositats que augmenten la seva super-
moglobina, una proteïna que els permet humana. fície per millorar l’absorció.
transportar oxigen.

Cal destacar que totes les cèl·lules d’un individu contenen exactament
el mateix material genètic. Tanmateix, segons la seva situació a l’orga-
nisme i el seu estat de desenvolupament, cada cèl·lula segueix unes
instruccions concretes —i no d’altres— del gran manual d’instruccions
que és el material genètic.

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

A l’organisme, les cèl·lules d’un mateix tipus s’organitzen formant teixits
que realitzen una determinada funció.

Al seu torn, diferents teixits s’agrupen i es combinen donant lloc així a

les estructures funcionals que coneixem com a òrgans.

Per la seva banda, òrgans diferents actuen de forma coordinada per

dur a terme un procés vital. Aquestes agrupacions funcionals reben el
nom d’aparells.

Quan els òrgans que treballen coordinats són semblants i estan for-
mats predominantment pel mateix tipus de teixit, aleshores parlem de
sistemes.

16 science-bits.cat
 Un tipus determinat de cèl·lules amb microvellositats formen l’epi-
teli intestinal, un teixit que permet l’intercanvi de substàncies. Vídeo
Aquest teixit, combinat amb altres, forma l’intestí prim, l’òrgan res-
ponsable d’una part de la digestió i de l’absorció de nutrients.
Aparell
digestiu
Aquest òrgan, coordinat amb altres, forma l’aparell digestiu que
participa en el procés de la nutrició.

Principals teixits del cos humà

Les cèl·lules dels teixits es troben immerses en una mescla de

substàncies anomenada matriu extracel·lular.

La matriu és produïda per les pròpies cèl·lules. Segons quina sigui la

seva composició, la matriu els ofereix suport físic, actua de reservori
de substàncies o regula la comunicació entre elles.

Tot i la seva gran diversitat, tots els teixits que formen el cos humà es
poden classificar en quatre categories bàsiques: Galeria

100 μm 25 μm

Els teixits epitelials estan formats per cèl·lules
molt unides, amb poca matriu entre elles. Aques-
tes cèl·lules formen les superfícies que recobrei-
xen els òrgans i algunes compleixen funcions se-
cretores, alliberant substàncies a l’exterior.
Anomenem teixits connectius diferents tipus de
teixits que presenten una gran quantitat de subs-
tància matriu entre les seves cèl·lules.

25 μm 150 μm

El teixit muscular és el principal component dels El teixit nerviós és un teixit molt especialitzat
músculs i està format per feixos de cèl·lules allar- format per cèl·lules —les neurones— que s’encar-
gades, anomenats fibres musculars, que tenen la reguen de captar estímuls, processar-los i trans-
capacitat de contraure’s. metre respostes cap als òrgans efectors.

science-bits.cat 17

Galeries
nuclis
L’epidermis és la capa més
externa de la pell i està
formada per diverses ca-
pes de teixit epitelial de
revestiment.
A la pell, hi ha glàndules
sudorípares, que secreten
suor. Estan recobertes per
una capa de cèl·lules que
formen un epiteli glandular.
fibres
cèl·lules
50 μm
El teixit conjuntiu om-
ple l’espai que hi ha en-
tre els òrgans i els manté
al seu lloc.
18
El teixit epitelial
Els teixits epitelials —o epitelis— estan formats per capes de
cèl·lules estretament unides que recobreixen les superfícies ex-
ternes i internes dels òrgans i actuen com a barrera protectora.
Podem distingir dues tipologies d’epitelis, segons la seva funció:
E ls epitelis de re-
vestiment protegei-
epidermis
epitelis
de revestiment xen els òrgans que
recobreixen formant
una o diverses capes
de cèl·lules.
epidermis dermis E ls epitelis glandulars estan
suor formats per cèl·lules especi-
alitzades a produir i secretar
epiteli substàncies sobre la superfície
glandular epitelial. Aquestes cèl·lules po-
den estar disperses o agrupa-
des formant glàndules.
El teixit connectiu
Els teixits connectius es caracteritzen perquè presenten una
matriu abundant entre les seves cèl·lules.
nuclis
Els teixits connectius actuen com a material d’unió i de suport per als
òrgans i teixits del cos. Distingim principalment cinc tipus de teixit
connectiu:
100 μm 40 μm 150 μm 10 μm
El teixit adipós està El teixit cartilaginós El teixit ossi és el teixit El teixit sanguini és
format per cèl·lules que presenta una matriu propi dels ossos i pre- la sang. Es considera
acumulen lípids com a sòlida però flexible i es senta una matriu sòlida un tipus especialitzat
reserva d’energia o com troba recobrint les arti- composta de sals mi- de teixit connectiu la
a aïllant tèrmic. culacions per evitar-ne nerals. matriu del qual —el
el desgast. També for- plasma sanguini— és
ma els pavellons auri- líquida.
culars i l’extrem del nas.
science-bits.cat
 fibres musculars
El teixit muscular

El teixit muscular és el teixit característic dels músculs. Està format

per feixos de cèl·lules allargades, anomenats fibres musculars, que
tenen la capacitat de contraure’s i relaxar-se. nuclis

Podem distingir tres tipus de teixit muscular:

100 μm 20 μm 40 μm

El teixit muscular estriat està for-
mat per cèl·lules que tenen diversos
nuclis. Forma els músculs que s’unei-
xen a l’esquelet i en permet el movi-
ment voluntari.
El teixit muscular llis està format
per cèl·lules amb un sol nucli i es
troba a les parets d’òrgans com l’es-
tómac o la bufeta. La seva contracció
és involuntària.
El teixit muscular cardíac és el teixit
que forma específicament les parets
del cor. És semblant a l’estriat però les
seves cèl·lules només tenen un nucli i
la seva contracció és involuntària.

El teixit nerviós

El teixit nerviós és el principal component de l’encèfal, la medul· Esquema

la espinal i els nervis, és a dir, de totes les estructures que confor-
men el sistema nerviós.
Cèl·lules del teixit nerviós.

El sistema nerviós recull la informació en for-

dendrites axó
ma d’estímuls de l’exterior i de l’interior del
cos, interpreta aquesta informació i elabora les soma
respostes que altres òrgans han d’executar.

Les neurones són les cèl·lules bàsiques del

Neurones
teixit nerviós, responsables de la transmissió
de la informació a través de llargues prolon- sinapsi
gacions del seu citoplasma.

A més, en el teixit nerviós trobem les cèl·lules

glials, que donen suport, protecció i aliment cèl·lules glials
a les neurones.

La relació de les cèl·lules amb el seu entorn

Les mucoses són teixits
En els éssers vius pluricel·lulars com l’ésser humà, l’organisme cons-
humits que recobreixen
titueix un compartiment, separat del medi exterior, que proporci-
algunes parts de l’interior del
ona a cada una de les seves cèl·lules un entorn adequat perquè es
cos. Es troben a la boca, el
desenvolupin. nas, els pulmons, l’estómac,
els intestins... Contenen glàn-
El medi intern és l’entorn de les cèl·lules a l’organisme i està dules que secreten un fluid
separat del medi extern per la pell i les mucoses. dens anomenat mucus.

science-bits.cat 19
 Les cèl·lules humanes, per tant, viuen en un entorn molt diferent de
Imatge l’exterior i actuen en funció dels estímuls que aquest medi intern els
proporciona.

Aquests estímuls interns poden ser:

 stímuls físics, com els canvis de temperatura, de salinitat, de

E
pressió, senyals elèctrics, etc.

 stímuls químics, com la presència de substàncies secretades

E
per altres cèl·lules, nutrients, substàncies procedents del medi
extern, etc.

Les cèl·lules humanes poden sobreviure fora de l’organisme en cultius cel·lulars

que reprodueixen les condicions del medi intern.

Homeòstasi
Galeria El medi extern canvia contínuament. Al seu torn, el medi intern can-
via influenciat pel medi extern i per l’activitat de les cèl·lules.

Tanmateix, les cèl·lules humanes necessiten trobar-se en unes condi-

cions molt estables per sobreviure. Per això, el medi intern s’autore-
gula per contrarestar els canvis mitjançant la resposta coordinada de
les cèl·lules.

L’homeòstasi és la capacitat dels organismes de mantenir unes

condicions estables i més o menys constants en el seu medi in-
tern, amb relativa independència del les condicions del medi
Quan fa fred a l’exterior, el medi in-
extern.
tern perd calor i les cèl·lules respo-
nen incrementant el seu metabolis-
me per produir calor.

L’intercanvi de substàncies
Totes les cèl·lules del cos humà necessiten incorporar substàncies del
medi i alliberar els productes de rebuig del seu metabolisme. Per fer-
ho, les substàncies han de travessar la membrana plasmàtica.

Diem que la membrana plasmàtica és semipermeable perquè

Vídeos permet que la travessin algunes substàncies, però no totes.

L’aigua i els gasos

poden travessar la
membrana plasmàtica
lliurement per: H2O
O2 Na+

La difusió és el mecanisme pel qual el O2 i el CO2
travessen les membranes cel·lulars lliurement. El
flux net es produeix del medi que té una concentra-
ció més alta de la substància al medi que en conté
una concentració més petita.
L’osmosi és un tipus de difusió específica de l’ai-
gua, que flueix a través de la membrana des del
medi amb una concentració en soluts més baixa
cap al medi que en conté una concentració més
alta. La tendència és igualar les concentracions a
tots dos costats de la membrana.

20 science-bits.cat
 Vídeos
H2O H2O
Na+ Na+

La difusió facilitada. A la membrana hi ha El transport actiu. A la membrana hi ha Les substàncies que

proteïnes en forma de canal que permeten proteïnes capaces de transportar activament no poden travessar la
el pas espontani de substàncies dissoltes a soluts del medi on estan menys concentrats membrana plasmàtica
l’aigua. El flux net es produeix del medi més al medi on estan més concentrats. Aquest lliurement, poden fer-
concentrat al medi menys concentrat. mecanisme comporta una despesa d’energia. ho mitjançant:

L’endocitosi. Moltes molècules, especialment L’exocitosi. Quan la cèl·lula ha d’expulsar

les de mida gran, no poden travessar les mem-
branes cel·lulars. Per incorporar aquestes subs-
tàncies, la cèl·lula deforma la membrana fins
que les envolta i forma una vesícula indepen-
dent que es troba ja a l’interior del citoplasma.
grans molècules a l’exterior, les empaqueta
en vesícules membranoses que viatgen fins
a la membrana plasmàtica, amb la qual es
fusionen. D’aquesta manera alliberen el seu
contingut al medi que les envolta.

La nutrició de les cèl·lules

Energia Esquema
Totes les cèl·lules del cos humà necessiten energia per dur a terme els
seus processos vitals. Per obtenir energia, les cèl·lules incorporen al seu Reactius i productes de la respiració
cel·lular.
citoplasma nutrients orgànics i oxigen del medi intern.

Mitjançant la reacció de la respiració cel·lular, les cèl·lules

combinen l’oxigen amb els nutrients orgànics i els oxiden ENERGIA
per extreure’n l’energia química que contenen.
GLUCOSA
A més d’energia, aquesta reacció química produeix CO2 i H2O.

La respiració cel·lular es produeix específicament en

els mitocondris de la cèl·lula, els orgànuls especialit-
zats a realitzar aquesta funció.
H2O

Anomenem catabolisme el conjunt de processos d’ob-

tenció d’energia per part de la cèl·lula mitjançant la degra- O2 CO2
dació de molècules orgàniques.
Mitocondri

science-bits.cat 21

Esquema
Aminoàcids Energia
Proteïna
Biosíntesi d’una proteïna.
Vídeo
1 Les cèl·lules que s’han diferenciat perden la capacitat de reproduir-se.
Interfase. Pròpiament, aquesta fase no
pertany a la mitosi, però sempre l’anti-
cipa. En ella, les molècules de material
genètic que conté el nucli i els centríols
es dupliquen.
2 3
Profase. El material genètic duplicat
s’empaqueta, formant cromosomes. Les
dues còpies de cada molècula, denomi-
nades cromàtides, romanen unides per
un punt: el centròmer. La membrana
nuclear desapareix i els centríols de la
cèl·lula es desplacen cap a pols oposats.
22
Matèria
Les estructures cel·lulars estan constituïdes per diversos tipus de
molècules orgàniques.
Part dels nutrients orgànics que incorporen les cèl·lules no es degra-
da per obtenir energia, sinó que s’utilitza com a matèria primera per
construir, reparar o ampliar les estructures que constitueixen la cèl·lula.
En general, la cèl·lula incorpora molècules simples a partir de les
quals construeix les seves pròpies molècules, més complexes.
Per exemple, la cèl·lula incorpora aminoàcids amb els quals constru-
eix les seves pròpies proteïnes.
Anomenem anabolisme o biosíntesi el conjunt de processos
a través dels quals les cèl·lules elaboren components cel·lulars
a partir de molècules senzilles.
La reproducció de les cèl·lules
En un organisme pluricel·lular com l’ésser humà, resulta essencial
que les cèl·lules es reprodueixin per tal que el creixement de l’or-
ganisme, la reparació de lesions o la substitució de les cèl·lules que
moren amb el temps sigui possible.
Tanmateix, en tots els teixits existeixen reservoris de cèl·lules sense
diferenciar la tasca de les quals consisteix a multiplicar-se i generar
noves cèl·lules, que es diferenciaran i substituiran les danyades.
El procés de reproducció de les cèl·lules eucariotes s’anomena
mitosi.
La mitosi és un mecanisme complex que consta de diverses fases
diferenciades.
4
Metafase. Els cromosomes s’alineen al Anafase. Els microtúbuls es contrauen
centre de la cèl·lula. Una xarxa de micro- cap als centríols. Els centròmers de cada
túbuls uneix els centríols amb els cen- cromosoma es trenquen i les cromàtides
tròmers dels cromosomes. són arrossegades cap a pols oposats.
Telofase i citocinesi. Durant la telofa-
se, al voltant de cada grup de cromoso-
mes —formats ara per una sola cromà-
5
tide— es forma una membrana nuclear
i el material genètic es desempaqueta.
A continuació, la membrana plasmàtica
es constreny fins a formar dues cèl·lules.
Aquest procés s’anomena citocinesi i
sempre es produeix després de la mitosi.
 Elaborem
El llaç rosat és el símbol internacional
de la lluita contra el càncer de mama.
Tasca
science-bits.cat
El càncer
Càncer és un terme genèric que designa un ampli grup de malalties
que poden afectar qualsevol part de l’organisme. Una persona ma-
lalta de càncer pateix la multiplicació ràpida i descontrolada de les
seves cèl·lules en una part del seu organisme.
Si aquestes cèl·lules envaeixen parts adjacents del cos o es propa-
guen a altres òrgans, parlem de metàstasi. La metàstasi és la principal
causa de mort per càncer.
El càncer és la principal causa de mort a escala mundial. El 2012,
se li van atribuir 8,2 milions de defuncions a tot el món.
Al llarg d’aquesta activitat, fareu una investigació sobre el càncer i
elaborareu un pòster divulgatiu per grups.
Organització del treball
a. El docent us distribuirà en grups de 4 o 5 persones. Debateu per grups
el contingut del treball. Elaboreu una llista amb les preguntes que voleu
respondre. Per exemple:
Q
 uè és el càncer?
Q
 uines en són les causes?
Q
 uins tipus de càncer existeixen?
Q
 uins són els factors de risc del càncer?
Q
 uins són els tractaments contra el càncer i les cures pal·liatives per
alleujar-ne els símptomes?
Q
 uines estratègies es poden seguir per reduir els casos de càncer i la
seva mortalitat?
b. A partir d’aquestes preguntes, pacteu l’estructura ordenada del vostre
treball i designeu un responsable per a cada apartat.
23
 Cerca i síntesi d’informació
Seleccionar adequadament la informació per elaborar el treball és es-
sencial per assegurar-ne la qualitat. No tota la informació que es troba a
l’abast és rigorosa i completa.

Per això, és recomanable consultar fonts variades i contrastar les

informacions.

A més, consultar fonts en diferents formats —articles enciclopèdics,

documentals, infografies, esquemes, etc.— permet fer-se una idea del
tipus d’imatges i representacions que es poden utilitzar per presentar la
informació.

a. Per grups, reflexioneu sobre quines fonts d’informació hauríeu d’utilitzar

per buscar les dades que necessiteu.

b. Individualment, busca la informació que necessites per preparar el con-

tingut de l’apartat del qual et responsabilitzes. Apunta amb precisió les refe-
rències de totes les fonts d’informació que utilitzis.

c. Sintetitza la informació en un resum i prepara els recursos complementa-

ris necessaris. Pots utilitzar taules, gràfics, imatges, etc.

d. Presenta el text i els recursos que has preparat a la resta del grup i para
atenció a les presentacions dels teus companys. Valoreu si les informacions
aportades són consistents i unifiqueu les dades i els recursos.

e. De tota la informació de què disposeu, seleccioneu algunes dades re-

llevants que vulgueu destacar en el pòster. Les dades destacades han de ser
impactants i s’han d’entendre fàcilment, per exemple el nombre de pacients a
tot el món que pateixen càncer.

Preparació del pòster

Un cop tingueu tota la informació, dissenyeu i realitzeu el pòster tenint
en compte les recomanacions següents. Per realitzar el pòster digital
podeu utilitzar l’eina gratuïta Padlet (https://padlet.com/).

D
 issenyeu un encapçalament clar i atractiu amb R
 eserveu un espai per a les dades destacades.
el títol del pòster, el centre escolar i classe, i els
L es imatges i figures han de tenir un peu o text
vostres noms.
explicatiu.
D
 istribuïu bé l’espai, repartint de manera equilibra-
Indiqueu les fonts d’informació principals.
da l’espai destinat al text i a les imatges i figures.
U
 tilitzeu una tipografia que faciliti la lectura per la
O
 rganitzeu la informació en columnes.
seva forma i mida. Els títols destacats han de ser
C
 ada apartat ha de tenir un títol que ajudi el lector més grans.
a saber què està llegint o veient en cada moment
U
 tilitzeu colors que ajudin a centrar l’atenció del
E mfatitzeu l’ordre de lectura amb l’ús de línies, flet- lector però eviteu els colors llampants.
xes o altres elements gràfics que guiïn el lector.

24 science-bits.cat
 EXERCICIS
La química de la vida

1. Sobre les biomolècules

Indica si les afirmacions següents sobre les bio-
molècules són certes o falses.

Les biomolècules són les molècules que consti-

tueixen les estructures de les cèl·lules i regulen
la seva activitat.
El material genètic de les cèl·lules es compon
principalment d’àcids nucleics.
La membrana de les cèl·lules està composta
principalment per lípids.
Les proteïnes són importants tant per la seva
funció estructural com reguladora.
Els glúcids són molècules que juguen un paper
fonamentalment estructural en les cèl·lules.
Els lípids són un tipus de glúcids que regulen Els àcids nucleics són essencials com a principal
l’activitat metabòlica de les cèl·lules. font d’energia de les cèl·lules.

L’ésser humà, un organisme pluricel·lular

2. Cèl·lules d’individus diferents

En aquesta galeria es mostren imatges de cèl·lules del fetge de tres éssers humans diferents. Les tres imatges
s’han obtingut exactament amb els mateixos augments. Els tres individus tenen una mida corporal molt
diferent: una de les fotografies correspon a un infant d’1 any, una altra, a un nen de 5 anys i una altra, a un
jove de 18 anys.

a. Podries identificar a qui correspon cada imatge?

q
No, les cèl·lules són exactament iguals.
q
Sí, com més petit és l’individu, més grans són les cèl·lules.
q
Sí, com més gran és l’individu, més grans són les cèl·lules.

b. Què podem deduir, per tant, sobre la relació entre les cèl·lules d’un individu i la seva mida corporal?
q
Com més gran és la mida corporal de l’individu, més grans són les seves cèl·lules.
q
Com més gran és la mida corporal de l’individu, menys cèl·lules constitueixen el seu cos.
q
Com més gran és la mida corporal de l’individu, més petites són les seves cèl·lules.
q
Com més gran és la mida corporal de l’individu, més cèl·lules constitueixen el seu cos.

Cèl·lules de l’individu A. Cèl·lules de l’individu B. Cèl·lules de l’individu C.

science-bits.cat 25
 EXERCICIS
Els éssers humans són de diferents mides, ja sigui per la seva edat o per la seva complexió física. Com
en el cas de qualsevol altre organisme pluricel·lular, la mida del cos d’un ésser humà no està relacionada
amb la mida de les seves cèl·lules.

En realitat, la mida i el pes d’un ésser humà depenen en gran mesura del nombre de cèl·lules que el
formen. Durant el creixement, augmenta el nombre de cèl·lules que formen el cos humà. Així, augmenta
la mida de l’organisme en conjunt, però no les dimensions de les seves cèl·lules.

Les cèl·lules humanes

3. Les activitats de les estructures principals 4. Sobre les cèl·lules humanes

de la cèl·lula Indica si les afirmacions següents sobre les cèl·lules
A quines parts de la cèl·lula es refereixen aquests humanes són certes o falses.
enunciats?
Les cèl·lules humanes tenen un citoplasma
[El material genètic / La membrana plasmàtica aquós.
/ El citoplasma / El nucli] actua com un filtre
Les cèl·lules humanes són les úniques que
que regula el pas de substàncies entre l’interior
contenen orgànuls.
i l’exterior de la cèl·lula.
Les cèl·lules humanes són de tipus eucariota.
[El material genètic / La membrana plasmà-
tica / El citoplasma / El nucli] està compost Algunes cèl·lules humanes contenen orgànuls
principalment per aigua i substàncies dissoltes, de tipus cloroplast.
i conté els orgànuls. Les cèl·lules humanes estan cobertes d’una
A les cèl·lules humanes, [el citoplasma / el nucli paret cel·lular rígida.
/ la membrana plasmàtica / el material genètic] Les cèl·lules humanes tenen les característiques
està encapsulat a dins [del material genètic / pròpies de les cèl·lules animals.
de la membrana plasmàtica / del citoplasma /
del nucli]. Les cèl·lules humanes són les úniques que pre-
senten el material genètic a dins d’un nucli.
[El material genètic / La membrana plasmàtica
/ El citoplasma / El nucli] regula els processos
que tenen lloc a la cèl·lula.

Els orgànuls de les cèl·lules humanes

5. Identifiquem orgànuls
..........
Identifica els orgànuls de la cèl· ..........
lula de la imatge: [vacúol / mito-
condri / reticle endoplasmàtic /
lisosoma / nucli / aparell de Gol- ..........
gi / cili]. ..........

..........
..........

..........
..........

..........

26 science-bits.cat
 EXERCICIS
6. Les activitats dels orgànuls
Relaciona cada orgànul amb la tasca que desenvolupa a l’interior de la cèl·lula.
[Reticle endoplasmàtic / Cili o flagel / Mitocondri / Lisosoma / Nucli / Vacúol / Aparell de Golgi]

......... : proporciona l’energia que la cèl·lula

requereix.
......... : intervé en la síntesi de lípids i proteïnes.
......... : forma vesícules que contenen diferents
substàncies.
......... : disgrega grans molècules en molècules
més senzilles.
......... : emmagatzema aigua i altres substàncies
de reserva.
......... : actua com un apèndix mòbil o sensitiu.
......... : protegeix el material genètic.

7. Orgànuls al microscopi electrònic

Les fotografies següents s’han realitzat amb microscopis electrònics, que permeten observar la ultraestruc-
tura cel·lular. Identifica a cada imatge els orgànuls que s’assenyalen amb fletxes: [Cilis o flagels / Aparell de
Golgi / Mitocondri / Nucli / Reticle endoplasmàtic].

Els complexos macromoleculars de les cèl·lules humanes

8. Les activitats dels complexos macromoleculars

Relaciona cada complex macromolecular amb la tasca que
desenvolupa a l’interior de la cèl·lula.
[Centríol / Proteasoma / Citosquelet / Ribosoma].

......... : intervé en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula.

......... : destrueix les proteïnes que ja no són útils.
......... : proporciona mobilitat a la cèl·lula.
......... : organitza el trànsit intracel·lular d’orgànuls i vesícules.
......... : regula els moviments del citosquelet.

science-bits.cat 27
 EXERCICIS
9. Sobre els complexos macromoleculars
Indica si les afirmacions següents sobre els complexos macromoleculars són certes o falses.

Els centríols són estructures tubulars.

El citosquelet proporciona suport als orgànuls de la cèl·lula.
Els ribosomes es troben exclusivament units al reticle
endoplasmàtic.
Els ribosomes no són orgànuls perquè no tenen membra-
na lipídica.
Els complexos macromoleculars de la cèl·lula estan proveïts
d’una membrana lipídica.
A diferència dels orgànuls, els complexos macromole-
culars no són indispensables per a la supervivència de la
cèl·lula.

El nucli i el material genètic

10. Sobre el material genètic

Indica si les afirmacions següents sobre el material
genètic són certes o falses.

El material genètic és com un manual d’ins-

truccions perquè la cèl·lula i l’organisme
complet funcionin correctament.
L’ADN es troba en el nucli de les cèl·lules
eucariotes.
Les cèl·lules humanes són les úniques que
presenten ADN tancat en el nucli.
Les cèl·lules humanes són les úniques que
tenen ADN.
L’ADN està fet de proteïnes. Les unitats que formen l’ADN se succeeixen
Les unitats que formen les molècules d’ADN de forma absolutament aleatòria.
es troben sempre ordenades de la mateixa L’ADN és una llarga cadena formada per bau-
manera. les de quatre tipus diferents.

11. L’ADN
El component principal del material genètic
nucleòtid de tots els éssers vius és una substància anome-
nada ADN.
L’ADN és una molècula llarguíssima formada per
una seqüència de milions d’unitats anomena-
nucleòtid des nucleòtids. Només hi ha quatre nucleòtids
diferents, representats per les lletres A, T, C i G.
Tanmateix, les molècules d’ADN són tan llargues
que el nombre de combinacions possibles és
immens.
El nombre de nucleòtids i l’ordre en què es dispo-
0,001 μm sen en les cadenes d’ADN és diferent per a cada
Molècula d’ADN. organisme.

28 science-bits.cat

Si el material genètic és el manual d’instruccions d’un
ésser viu, les cadenes d’ADN es corresponen amb el text
que conforma aquest manual, un text escrit en un llen-
guatge de quatre lletres i el missatge del qual és dife-
rent per a cada ésser viu.
a. El material genètic determina totes i cadascuna
de les activitats de la cèl·lula.
Què podria succeir si el material genètic d’una cèl·
lula es veiés alterat?
q La viabilitat de la cèl·lula es podria veure
compromesa.
q El comportament de la cèl·lula es podria
veure alterat.
q La cèl·lula moriria irremeiablement.
q En cap cas no succeiria res.
b. Imagina que el text següent és una instrucció
del material genètic: «Elabora una substància de
color blau».
Què passaria si canviéssim a l’atzar l’ordre de les
paraules o introduíssim paraules noves? Indica què
succeiria en cadascun dels exemples següents: [La
instrucció deixaria de tenir sentit i no es podria seguir.
/ El significat de la instrucció s’alteraria i la caracte-
rística es modificaria. / El significat de la instrucció
esdevindria l’oposat a l’original. / El significat de la
instrucció no es veuria alterat.].
EXERCICIS
«Elabora una blau de color substància»: ..........
«Elabora una substància de color vermell»: ..........
«No elaboris una substància de color blau»: ..........
«Produeix una substància de color blau»: ...........
c. Pensa en la gran diversitat d’éssers humans.
No hi ha dues persones iguals, tret dels bessons
univitel·lins.
Com explicaries aquest fet des de la perspectiva del
material genètic? Cerca informació si és necessari.
Les persones mostren diversitat, perquè els
seus materials genètics presenten diferències.
Tots els éssers humans tenen exactament el
mateix material genètic abans de néixer, però
les experiències vitals modifiquen l’ADN i do-
nen lloc a la diversitat que observem.
Tots els éssers humans tenen exactament el
mateix material genètic, però les seves cèl·
lules l’interpreten de manera diferent.
Els bessons univitel·lins tenen exactament el
mateix material genètic, a diferència de la resta
de persones.

12. Extreure l’ADN de les teves cèl·lules

El vídeo de la versió digital mostra una tècnica
casolana que permet extreure l’ADN de
les cèl·lules d’una persona utilitzant materials
comuns.

a. D’on s’extreu l’ADN?

q 
De la sang dels capil·lars de la boca i la llengua
q e l’esmalt dental
D
q 
Dels enzims de la saliva
q 
De cèl·lules de la mucosa bucal c. Si no sabéssim quina persona ha facilitat la mos-
tra d’ADN, podríem determinar-ho?
b. Si no sabéssim de quines cèl·lules del cos prové
l’ADN, podríem determinar-ho? q
No, és impossible identificar algú mitjançant
o, l’ADN és igual per a totes les cèl·lules d’un una mostra d’ADN.
qN
organisme. q
Sí, aplicant les tècniques de laboratori ade-
q
Depèn del mètode d’extracció que s’hagi quades, sempre que el subjecte no tingui un
utilitzat. bessó univitel·lí.
q
Sí, l’ADN té parts diferents segons la cèl·lula q
Sí, aplicant les tècniques de laboratori ade-
de la qual prové. quades.

science-bits.cat 29
 EXERCICIS
d. On es troba l’ADN a les cèl·lules eucariotes? q
Per desinfectar la solució i eliminar bacteris
i altres éssers vius unicel·lulars que podrien
ecobrint la membrana plasmàtica
qR afectar la preparació.
q
Flotant en el citoplasma
q
Al nucli f. Com es presenta l’ADN que obtenim seguint
aquest mètode d’extracció?
e. Per què utilitzem sabó en el procediment expe-
rimental? q
Molècules agrupades en pilotes compactes.

 q
Molècules dissoltes en un líquid.
qPer alliberar el material genètic de les mem-
branes lipídiques, com si es tractés de netejar q
Molècules individuals que formen fils perfec-
el greix d’un plat. tament separats.

qPer dissoldre els glúcids i alliberar el material q
Molècules agrupades que formen fils allargats
genètic. o cabdells.

Cèl·lules diferents

13. El material genètic i la diferenciació cel·lular

Indica si les afirmacions següents sobre el material
genètic i la diferenciació cel·lular són certes o falses.
Si cal, busca informació.

En un organisme humà dues cèl·lules qualssevol

contenen el mateix material genètic.

En un ésser humà només les cèl·lules d’un mateix

tipus tenen el mateix material genètic.

Les cèl·lules del cos humà es diferencien gràcies

al fet que contenen materials genètics diferents.

En un mateix individu, dues cèl·lules de tipus

diferents segueixen exactament les mateixes
instruccions del material genètic que contenen.

Les cèl·lules del cos humà adquireixen caracterís-

tiques diferents perquè segueixen instruccions
diferents, dins del mateix material genètic.

14. Cèl·lules amb nom

Molts dels diferents tipus de cèl·lules del cos humà han estat batejats pels científics amb noms específics.
Busca informació si és necessari i relaciona aquestes tipologies de cèl·lules amb l’òrgan o sistema al qual
pertanyen: [ sang / pell / os / fetge / cartílag / sistema nerviós / múscul ].

Hepatòcit: .......... Astròcit: .........

Neurona: ......... Melanòcit: ..........
Osteòcit: .......... Cèl·lula de Schwann: .........
Eritròcit: ......... Condròcit: ..........
Miòcit: ..........

30 science-bits.cat
 EXERCICIS
15. Cèl·lules mare des d’un òrgan. Així, actuen com un reservori
Llegeix el text següent amb atenció i respon la de cèl·lules que permet reparar o regenerar les
pregunta que es planteja a la pàgina següent. diferents parts del cos.

Aquesta capacitat de les cèl·lules mare per con-

vertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula ha estat
investigada en les últimes dècades amb l’objectiu
d’aconseguir tractaments mèdics per reparar
lesions de teixits que no es poden regenerar de
forma natural, o fins i tot crear òrgans o teixits
per a trasplantaments.

A partir de la informació del text i els teus coneixe-

ments sobre la diferenciació cel·lular, indica si les
afirmacions següents són certes o falses.
Des de fa segles, els científics saben que alguns
animals tenen la capacitat de regenerar determi-
nades parts amputades del seu cos. És el cas de
les estrelles de mar, els cucs de terra i fins i tot de
certs vertebrats, com les salamandres. Els éssers
humans tenim una versió menys espectacular
d’aquesta capacitat: tot i que no puguem rege-
nerar una cama o un braç amputats, el nostre
cos està regenerant constantment les cèl·lules de
la sang, la pell, el fetge i altres teixits.
Però no totes les cèl·lules del nostre organisme te-
nen aquesta capacitat. Les cèl·lules diferenciades
—que han adquirit una sèrie de propietats espe-
cífiques per optimitzar l’activitat que realitzen—
han perdut la capacitat de reproduir-se. Aquesta
habilitat està reservada a un determinat tipus de
cèl·lules molt especials del nostre organisme: les
cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare són cèl·lules capaces de mul-
tiplicar-se i de convertir-se en qualsevol tipus de
cèl·lula per substituir les cèl·lules velles o danya-
Qualsevol cèl·lula diferenciada es pot reproduir.
Per regenerar un teixit, les cèl·lules mare primer
es diferencien i després es reprodueixen.
Els éssers humans regenerem contínuament les
cèl·lules de teixits i òrgans com la sang, la pell o
el fetge.
No totes les cèl·lules mare acaben per diferen-
ciar-se.
Teòricament, seria possible regenerar gairebé
qualsevol teixit o òrgan humà a partir de cèl·lules
mare.
A diferència d’animals com la salamandra, els
éssers humans no podem regenerar cap dels
nostres teixits.
Les cèl·lules mare conserven la capacitat de
reproduir-se, a diferència de les cèl·lules diferen-
ciades.
Totes les cèl·lules del cos humà van ser en algun
moment cèl·lules mare.

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

16. Cèl·lula, teixit, òrgan o aparell?

Indica si els conceptes següents fan referència a un tipus de
cèl·lula, teixit, òrgan o aparell. Si cal, busca informació.

Espermatozoide: .......... Cor: ..........

Pell: ......... Epiteli: .........
Sang: .......... Digestiu: ..........
Limfòcit: .........

science-bits.cat 31
 EXERCICIS
17. Aparell o sistema?
Indica si les estructures següents del cos humà
corresponen a aparells o sistemes.

Esquelètic: .......... Muscular: .........

Nerviós: .......... Immunitari: .........
Digestiu: .......... Respiratori: .........
Urinari: .......... Reproductor: ..........

18. Nivells d’organització

Ordena els elements següents de menys a més complexitat.

A. 
Aparell B. Ésser humà C. 
Òrgan D. T
eixit E. 
Complex macromolecular i orgànul
F. 
Cèl·lula G. 
Molècula H. 
Àtom

Principals teixits del cos humà

19. Identificar els teixits principals

Classifica les imatges següents segons el tipus de teixit a què corresponen [teixit epitelial / teixit connectiu
/ teixit muscular / teixit nerviós].

20. Quin tipus de teixit és?

Indica a quin tipus de teixit fan referència cadascuna de les afirmacions següents: [teixit epitelial / teixit
connectiu / teixit muscular / teixit nerviós].
Està format per feixos de cèl·lules allargades que
tenen la capacitat de contraure’s.
Forma les superfícies que recobreixen els òrgans.
Està format per cèl·lules que s’encarreguen de cap-
tar estímuls, processar-los i transmetre informació.
Presenta una gran quantitat de substància matriu
entre les seves cèl·lules.
Conté una tipologia de cèl·lules molt especialitza-
des anomenades neurones.
Pot contenir cèl·lules que secreten substàncies a
l’exterior.

32 science-bits.cat
 EXERCICIS
El teixit epitelial

21. Epitelis del cos humà

Indica si les estructures següents del cos humà presenten o no alguna capa de teixit epitelial.
Vasos sanguinis Fosses nasals Pell Úter Cordes vocals
Uretra Cabells Estómac Ungles Tràquea Boca Intestí

22. Mucoses ..........

De la mateixa manera que la pell protegeix l’orga- ..........
nisme de l’exterior, les mucoses són les capes que
recobreixen les superfícies interiors del cos que ..........
estan en contacte amb substàncies que procedei- ..........
xen directament de l’exterior: la boca, el nas, els
pulmons, l’estómac, els intestins, etc. ..........
Les mucoses presenten cèl·lules secretores que
aboquen contínuament líquids mucosos sobre la
superfície i la mantenen humida i protegida. ..........
Completa l’esquema següent amb les principals
mucoses del cos humà:
[Mucosa bucal / Mucosa nasal / Mucosa bronqui-
al / Mucosa esofàgica / Mucosa ocular / Mucosa
gàstrica / Mucosa uretral / Mucosa intestinal]. .......... ..........
Si cal, busca informació.

El teixit connectiu

23. Teixits connectius del cos humà

Indica quin tipus de teixit connectiu trobem a les estructures següents del cos humà:
[teixit cartilaginós / teixit conjuntiu / teixit sanguini / teixit ossi / teixit adipós].
Si cal, busca informació.

Pavelló auricular: .......... Discos intervertebrals: .......... Tendons: ..........

Lligaments: .......... Sang: .......... Fèmur: ......... Mama: ..........

24. Tipus de teixit connectiu

a. A quin tipus de teixit connectiu correspon el
teixit A?

Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu

Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit A

b. A quin tipus de teixit connectiu correspon el

teixit B?

Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu

Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit B

science-bits.cat 33
 EXERCICIS
c. A quin tipus de teixit connectiu correspon el
teixit C?

Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu

Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit C

d. A quin tipus de teixit connectiu correspon el

teixit D?

Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu

Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit D

e. A quin tipus de teixit connectiu correspon el

teixit E?

Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu

Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit E

El teixit muscular

25. Teixits musculars del cos humà

Indica si les estructures següents es contrauen de manera voluntària o involuntària i de quin tipus de
teixit muscular estan fetes. Si cal, busca informació.

Bíceps: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]

Intestí prim: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]
Ventricle: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]
Úter: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]
Aurícula: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]
Abductor: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]
Músculs de l’iris: contracció [voluntària / involuntària] I teixit muscular [llis / estriat / cardíac]

El teixit nerviós

26. Cèl·lules del teixit nerviós

Identifica els elements següents en aquesta repre-
sentació del teixit nerviós.

Neurona
Soma
Axó
Dendrita
Sinapsi
Cèl·lules glials

34 science-bits.cat
 EXERCICIS
La relació de les cèl·lules amb el seu entorn
27. Medis
Indica si els conceptes següents fan referència a estructures de la cèl·lula, del medi intern o del medi ex-
tern.

L’aire de l’atmosfera: ......... L’aire en els alvèols: ......... El plasma sanguini: ......... El nucli: .........
Els ribosomes: ......... La matriu cel·lular: ......... La llum de l’estómac: ......... La llum de l’intestí: .........

L’intercanvi de substàncies
28. Sobre l’intercanvi de substàncies
Indica si les afirmacions sobre l’intercanvi de substàncies a la cèl·lula són certes o falses.
Tots els processos d’intercanvi de substàncies
consumeixen energia.
Les proteïnes regulen la difusió facilitada i el
transport actiu de substàncies.
Les concentracions dels soluts a banda i banda
de la membrana cel·lular tendeixen a igualar-se,
sense que la cèl·lula consumeixi energia.
L’aigua i els gasos poden travessar la membrana
lliurement.
Només els gasos poden entrar o sortir de la cèl·
lula.
La membrana plasmàtica és impermeable.
L’endocitosi i l’exocitosi són processos per inter-
canviar amb el medi partícules de mida gran.

29. Una membrana sota la closca

Sota la closca, els ous de gallina presenten una
membrana biològica.
a. Quin és el component majoritari de la closca
de l’ou? Si cal, busca informació.
q Bicarbonat de sodi q D iòxid de carboni

q Carbonat de calci q Fluorur de potassi
b. Observa l’experiència del vídeo de la versió di-
gital i el seu resultat. Què succeeix quan introduïm
un ou en una substància àcida com el vinagre (una d. Quina és la variable dependent?
dissolució d’àcid acètic)? qLa concentració del líquid a l’interior de cada ou.
q El component principal de la closca i el vina- qEl canvi de massa de cada ou.
gre es transformen en diòxid de carboni (gas) i
q El pes de cada ou.
una sal soluble en aigua.
q El component principal de la closca desapa- e. Quin increment de massa ha experimentat cada ou?
reix i el vinagre no experimenta cap canvi.
Ou 1: .......... g Ou 2: .......... g Ou 3: .......... g
q El componente principal de la closca es
transforma en diòxid de carboni (gas) i una sal f. Quin percentatge de la massa inicial de cada ou
soluble en aigua. suposa aquest increment? Escriu els percentatges
q El component principal de la closca desapa- amb una xifra decimal.
reix i el vinagre es converteix en aigua.
Ou 1: ..........% Ou 2: ..........% Ou 3: ..........%
Ara emprarem els ous sense closca per realitzar un
experiment. Observa el vídeo de la versió digital i g. D’acord amb allò que es mostra al vídeo, quina
respon les preguntes: dedueixes que és la substància responsable de l’incre-
c. Quina és la variable independent en aquest ment en la massa dels ous de gallina submergits?
experiment? q
Diòxid de carboni q S
al q 
Aigua q 
Sucre
q La concentració de soluts en l’aigua.
h. Com s’anomena el procés pel qual aquesta subs-
q El volum d’aigua en cada got.
tància travessa la membrana de l’ou?
q La temperatura ambiental.

science-bits.cat 35
 EXERCICIS
i. Ordena aquests quatre elements en funció de la
concentració de soluts de l’aigua que contenien
abans de començar l’experiment, de més petita a
més gran.
Ou sense closca B. 
A.  Aigua del got 2

C. Aigua del got 3 
D. Aigua del got 1
j. Completa aquest text explicatiu:
Davant d’una membrana [impermeable / semiper-
meable] com la de l’ou, l’aigua flueix des del medi
on la concentració de soluts és [major / menor],
al medi on la concentració és [major / menor] fins
assolir l’equilibri.
Per això, com més baixa és la concentració de soluts
en l’aigua del got, [major / menor] és la quantitat
Energia
30. Espermatozoides
Si observem un espermatozoide amb un micros-
copi, podem apreciar la situació dels mitocondris
en aquesta cèl·lula reproductora masculina.
En la imatge es mostra un model en 3D d’aquest
tipus tan particular de cèl·lula.
a. Quina activitat caracteritza els espermatozoides?
q
Són cèl·lules amb una gran capacitat motriu.
q
Són cèl·lules amb una gran capacitat motriu.
q Són cèl·lules que es caracteritzen per l’emma-
gatzematge de substàncies.
q
Són cèl·lules especialitzades en la secreció de
substàncies.
b. On se situen els mitocondris de l’espermatozoide?
q
A les proximitats de l’aparell de Golgi
q
A la base del flagel
q
A l’extrem del flagel
q
A l’interior del nucli
36
d’aigua que travessa la membrana i entra dins l’ou,
de manera que [major / menor] és l’increment de
la massa de l’ou.
k. Què hauríem d’esperar que succeís si introduís-
sim un ou sense closca en una dissolució saturada
de sucre en aigua? Una dissolució saturada és aquella
que conté la màxima quantitat de solut possible.
q L’ou perdria aigua i, per tant, la seva massa
augmentaria.
q L’ou guanyaria aigua i, per tant, la seva massa
disminuiria.
q L’ou perdria aigua i, per tant, la seva massa
disminuiria.
q L’ou guanyaria aigua i, per tant, la seva massa
augmentaria.
flagel
mitocondris
nucli
cap
Esquema d’un espermatozoide humà.
c. Per què els mitocondris de l’espermatozoide se
situen en aquesta regió de la cèl·lula?
q 
Per acumular l’energia al nucli
q 
Per proporcionar energia al citoplasma

q Per proporcionar energia al flagel
q 
Per proporcionar energia a l’aparell de Golgi
31. Consum d’oxigen
a. En quin procés cel·lular utilitzem els humans
l’oxigen que captem de l’entorn?
b. Per què serveix aquest procés?
c. Quines altres substàncies són consumides en
aquest procés?
science-bits.cat
 EXERCICIS
Diferents persones
a. Aquesta taula mostra dife- Persona Persona Persona Persona Persona Persona
1 2 3 4 5 6
rents dades relatives a persones
d’edats diferents.

Quina relació detectes entre la Edat 1 mes 1 any 2 anys 5 anys 12 anys 15 anys
quantitat d’oxigen consumit
per minut i la massa d’aquestes
persones?
Massa corporal (kg) 4 10 13 21 42 53

b. Com expliques aquesta relació?

c. Quina relació observes entre Consum d’oxigen 50 95 123 155 281 345
l’oxigen consumit i la quantitat (mL/min)
d’aliment que aquestes perso-
nes necessiten incorporar? Pes sec
d’aliments 118 211 246 327 454 545
d. Com expliques aquesta ingerits (g/dia)
relació?
Massa, consum d’oxigen i pes sec d’aliments ingerits en persones de diferents
edats.

Matèria

32. Els components de la cèl·lula proteïnes 15%

a. A part de l’aigua, quin és el component majori-
tari de les cèl·lules? àcids
nucleics 7%
q Els hidrats de carboni
hidrats de
q Els àcids nucleics
 carboni 3%
q Les proteïnes

q Les greixos
 greixos 2%
q Las sals
 Aigua sals 1%

b. I el component minoritari? 72%

q Els hidrats de carboni
q Els àcids nucleics
 Els components de la cèl·lula.

q Les proteïnes
 e. Si seguim una dieta equilibrada hem d’incorporar
q Les greixos
 nutrients en les proporcions següents:
q Las sals
 Hidrats de carboni: 55% Greixos: 35%
c. Quin és el component principal que forma ca- Proteïnes: 10%
dascuna de les estructures cel·lulars següents? Com expliques que aquestes proporcions no es
[greixos / àcids nucleics / aigua / hidrats de carbo- reprodueixin en els components de les cèl·lules?
ni / proteïnes / sals] q
Els hidrats de carboni es converteixen en
proteïnes
Membrana plasmàtica: ..........
q
La cèl·lula necessita consumir part dels
Material genètic: ..........
greixos i dels hidrats de carboni per obtenir
Citoplasma: .......... energia.
La major part dels hidrats de carboni i els
q
d. A part de l’aigua, quin component està present
greixos que mengem no arriben a les nostres
a gairebé totes les estructures de la cèl·lula?
cèl·lules.

science-bits.cat 37
 EXERCICIS
La reproducció de les cèl·lules

33. Divisió cel·lular

Ordena les fases de la divisió cel·lular.

Interfase Profase Telofase Metafase Anafase

A B C D E

34. Observar la mitosi en una ceba

La mitosi és el mecanisme de reproducció de
totes les cèl·lules eucariotes. Per això és possible
observar-la també en cèl·lules vegetals, com les
que trobem als àpexs o puntes de les arrels.
El vídeo de la versió digital mostra un procediment
per observar la mitosi a les cèl·lules de les puntes
de les arrels d’una ceba.
a. Per què es prenen mostres dels àpex de les
arrels i no d’altres parts de la ceba?
cèl·lula B

qPerquè són les úniques cèl·lules amb material
genètic.
q
Perquè les arrels creixen pels àpexs.
q
Perquè són les úniques cèl·lules d’una planta cèl·lula A
que fan la mitosi.
b. Aquesta imatge mostra cèl·lules d’àpex d’arrel
de ceba vistes a través d’un microscopi. A quina
fase del cicle cel·lular es troben la majoria de les
cèl·lules de la mostra? cèl·lula C
c. Ordena les cèl·lules assenyalades a la imatge
segons l’estadi de la mitosi en què es trobin.
10 μm

Cèl·lules d’àpex d’arrel de ceba vistes a través del microscopi.

38 science-bits.cat
 ANOTACIONS

science-bits.cat 39
 ANOTACIONS

40 science-bits.cat
 La cèl·lula viva

Unitats associades:

La nutrició humana La relació humana

La reproducció humana Ecologia

science-bits.cat
science-bits.cat