Dossier Electricitat 21 - 22

Dossier Instal·lacions electrotècniques
“No hay emoción más intensa para un inventor

que ver una de sus creaciones funcionando”.
Nikola Tesla
(10 de julio de 1856 – 7 de enero de 1943)

1
Agustí Aspa Lleixà

aaspa@xtec.cat
24 d’octubre de 2021
Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

2
Continguts
1. Normativa de protecció ambiental, prevenció de riscos laborals i
seguretat davant el risc elèctric. P.4
2. Elements elèctrics P.14

2.1. Paràmetres elèctrics: tensió, intensitat i potència. P.16
2.2. Parts de les instal·lacions: connexió de servei, caixa de protecció, línia d’alimentació,
caixa de derivació, comptadors, derivació individual, quadre de comandament i
protecció, circuits interiors. P.27
2.3. Simbologia P.48
2.4. Conductors elèctrics: aïllants, sense aïllant, rígids i flexibles. P.55
2.5. Canalitzacions i tubs. Tipus i característiques. P.60
2.6. Elements de connexió: base de l’endoll, clavelles, punters, regleta de connexió, didal
de connexió, caixa de connexió i/o de derivació. P81
2.7. Elements de maniobra: polsadors; interruptors, commutadors; telerruptors; sensors;
actuadors. P.82
2.8. Elements de protecció i seguretat: interruptor diferencial, interruptor magnetotèrmic,
protector sobretensions, línia de terra. P.111
2.9. Elements de control, de maniobra, de connexió, de protecció, receptors. P126
2.10. Mètode d’etiquetatge per a la seva identificació. P.135
3. Equips d’instal·lacions domòtiques. P.139

3.1. Elements de senyalització. P.146
3.2. Elements de senyalització: números de senyalització i identificació, bandes
d’identificació i senyalització. P.146
3.3. Característiques dels conductors utilitzats en instal·lacions domòtiques: parell trenat,
pla, apantallat i mànega de bus. P.150
3.4. Font d’alimentació, Emissors, Sensors ,Receptors i Actuadors. P.153
3.5. Elements d’enllumenat interior/exterior. P.158
3.6. Elements calefactors. P.160
3.7. Dispositius de control. Dispositius auxiliars que configuren les instal·lacions
automatitzades. P.164
3.8. Mòduls d’entrades i sortides. P.165

3
4. Ús, manipulació i manteniment de les eines i equips. P.166

4.1. Sistemes d’instal·lació: sota tubs protectors; sobre parets; soterrats; aeris; en canaletes
de protecció; sota motllures. P.166
4.2. Tècniques de muntatge dels diferents tipus de canalitzacions, tubs, armaris i caixes. P.170
4.3. Procediments d’ús i manipulació de les eines elèctriques i domòtiques. P.173
4.4. Procediments d’ús i manipulació dels equips utilitzats en instal·lacions elèctriques i
domòtiques. P.173
4.5. Ús i interpretació de manuals d’ús i manteniment. P.174
4.6. Pautes de manteniment i emmagatzematge d’eines i equips elèctrics i domòtics. P.174
4.7. Instal·lacions d’elements i equips de les instal·lacions elèctriques i domòtiques en
edificis. P.175
5. Pràctiques P.177
5.1. Material aula P.177
5.2. Exercicis escrits P.178
5.2.1. Proves escrites P.179
5.3. Pràctiques manuals P.183
Bibliografia P.217

4
1.Normativa de protecció ambiental, prevenció de riscos laborals i seguretat davant el risc

elèctric.
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iea_m08_/web/fp_iea_m08_htmlindex/WebCont
ent/u1/a2/continguts.html
Prevenció de riscos laborals (PART 1)
D’acord amb allò que exposa la guia

tècnica de l’INSHT, la qual
desenvolupa una ajuda per al
tractament del risc elèctric a partir
del text del
Reial decret 614/2001, de 8 de juny, que tracta de les disposicions mínimes per a la protecció de
la salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric, trobem les definicions següents:
1. Risc elèctric és el risc originat per l’energia elèctrica. Inclou específicament els riscos
següents:
a) Xoc elèctric per contacte amb elements en tensió (contacte elèctric directe) o amb
masses posades accidentalment en tensió (contacte elèctric indirecte).
b) Cremades per xoc elèctric o per arc elèctric.
c) Caigudes o cops com a conseqüència de xoc o arc elèctric.
d) Incendis o explosions originats per l’electricitat.
2. Lloc de treball és qualsevol lloc al qual el treballador pot accedir en raó del seu treball.
3. Instal·lació elèctrica és el conjunt dels materials i equips d’un lloc de treball mitjançant els
quals es genera, converteix, transforma, transporta, distribueix o utilitza l’energia elèctrica.
S’inclouen com a instal·lació elèctrica:
 les bateries,
 els condensadors
 i qualsevol altre equip que emmagatzemi energia elèctrica.
4. Procediment de treball és la seqüència de les operacions a desenvolupar per fer un

determinat treball, amb inclusió dels mitjans materials (de treball o de protecció) i humans
(qualificació o formació de personal) necessaris per dur-lo a terme. Es recomana que els
procediments relatius als treballs en instal·lacions elèctriques o a prop d’aquestes estiguin
formulats per escrit.

5
5. Alta tensió, baixa tensió i tensions de seguretat són les definides com a tals en els
reglaments electrotècnics.
6. Treballs sense tensió són els treballs que es duen a terme en instal·lacions elèctriques
després d’haver pres totes les mesures necessàries per mantenir la instal·lació sense tensió.
7. Zona de perill o zona de treballs en tensió és l’espai al voltant dels elements en tensió on la
presència d’un treballador desprotegit representa un risc greu i imminent que es produeixi un
arc elèctric, o un contacte directe amb l’element en tensió, tenint en compte els gestos o
moviments normals que pot efectuar el treballador sense desplaçar-se. On no s’interposi una
barrera física que garanteixi la protecció enfront d’aquest risc, la distància des de l’element en
tensió al límit exterior d’aquesta zona ha de ser la reglamentària.
8. Treball en tensió és el treball durant el qual un treballador entra en contacte amb elements
en tensió, o entra a la zona de perill, bé sigui amb una part del cos o amb les eines, equipament,
dispositius o materials que manipula. No es consideren treballs en tensió les maniobres i els
mesuraments, els assajos i les verificacions definides en els apartats 9 i 10 que s’exposen tot
seguit.
9. Maniobra és la intervenció concebuda per canviar l’estat elèctric d’una instal·lació elèctrica
que no implica el muntatge ni el desmuntatge de cap element. Es poden distingir dues classes de
maniobres:
a) Les maniobres encaminades a modificar l’estat elèctric d’una instal·lació elèctrica, amb
la finalitat d’utilitzar un equip, tancar o obrir un circuit, engegar o parar equips
dissenyats per ser utilitzats d’aquesta manera sense riscos, sempre que això sigui
raonablement executable.
b) Les maniobres de connexió o desconnexió de les instal·lacions per fer-hi treballs.
10. Mesuraments, assajos i verificacions són les activitats concebudes per comprovar el
compliment de les especificacions o condicions tècniques i de seguretat necessàries per al
funcionament adequat d’una instal·lació elèctrica, en les quals s’inclouen les actuacions dirigides
a comprovar-ne l’estat elèctric, mecànic o tèrmic, l’eficàcia de les proteccions, els circuits de
seguretat o maniobra, etc.
11. Zona de proximitat és l’espai delimitat al voltant de la zona de perill, des del qual el
treballador la pot envair de manera accidental. On no s’interposi una barrera física que
garanteixi la protecció enfront del risc elèctric, la distància des de l’element en tensió al límit
exterior d’aquesta zona ha de ser la reglamentària.
12. Treball en proximitat és el treball durant el qual el treballador entra, o pot entrar, a la zona
de proximitat sense entrar a la zona de perill, bé amb una part del cos, o amb les eines,
l’equipament, els dispositius o els materials que manipula.

6
13. Treballador autoritzat és el treballador que ha estat autoritzat per l’empresari per fer
determinats treballs amb risc elèctric, sobre la base de la seva capacitat per fer-los de manera
correcta, segons els procediments que estableix el Reial decret 614/2001, de 8 de juny.
14. Treballador qualificat és el treballador autoritzat que té coneixements especialitzats en

matèria d’instal·lacions elèctriques gràcies a la seva formació acreditada, professional o
universitària, o a l’experiència certificada de dos o més anys.
15. Cap de treball és la persona designada per l’empresari perquè assumeixi la responsabilitat
efectiva dels treballs.
Normativa prevenció de riscos laborals

Pel que fa a la normativa legal relacionada amb la
prevenció de riscos laborals, hem de tenir en compte les
lleis i els reials decrets següents que s’assenyalen a
continuació:
 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

 Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de
prevenció.
 Reial decret 486/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de
treball.
 Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la
salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric.
 Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut
relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.
 Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, sobre comercialització d’equips de
protecció individual (modificacions: Reial decret 159/1995, de 3 de febrer, i Ordre de 20
de febrer de 1997).
 Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de
senyalització de seguretat i salut en el treball.
 Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes
de seguretat i salut per a la seva utilització per part dels treballadors dels equips de
treball.
 Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport,
distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització
d’instal·lacions d’energia elèctrica.
 Reial decret 1435/1992, de 27 de novembre, sobre màquines (modificat pel Reial decret
56/1995, de 20 de gener).
 Reial decret 400/1996, d’1 de març, sobre aparells i sistemes de protecció per a ús en
atmosferes potencialment explosives.
 Directiva 73/23/CEE, sobre material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats
límits de tensió [baixa tensió].

7
Pel que fa a la reglamentació electrotècnica, cal tenir present la legislació següent:
 Decret 3151/1968, de 28 de novembre. Aprova el Reglament de línies aèries d’alta

tensió.
 Ordre d’11 de març de 1971. Normes per a instal·lacions de subestacions i centres de
transformació.
 Reial decret 3275/1982, de 12 de novembre. Aprova el Reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de
transformació.
 Decret 2413/1973, de 20 de setembre. Aprova el Reglament electrotècnic per a baixa
tensió i Ordre, de 31 d’octubre de 1973, per la qual s’aproven les instruccions
complementàries denominades instruccions MI BT, conformement al que disposa
aquest decret.
 Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a
baixa tensió (deroga el Decret 2413/1973, de 20 de setembre, i l’Ordre, de 31 d’octubre
de 1973, indicats més amunt).

8
Seguretat davant el risc elèctric.

(https://www.mc-mutual.com/documents/20143/47599/manual_basico_ca.pdf/e8379059-
8023-4ee8-81ee-4715447727b9)
Risc elèctric
Concepte
El pas de corrent elèctric pel cos humà pot produir una

àmplia gamma de lesions en funció del tipus de contacte, la
intensitat, el temps d’exposició i el recorregut de
l’electricitat pel cos de l’operari.
Riscos
• Electrocució per contacte elèctric.
• Incendi o explosió.
• Possibilitat de caigudes d’altura o cops amb altres objectes.
Mesures preventives
• No desconnecteu ni altereu els sistemes de protecció.
• Abans de manipular equips o instal·lacions en tensió,

sempre es desconnectarà el corrent.
• Els treballs elèctrics només poden ser realitzats per

personal qualificat i instruït.
• Allunyament de les parts actives de la instal·lació per

evitar qualsevol tipus de contacte fortuït amb les mans o
elements conductors que es manipulin.
• Per als treballs amb presència de tensió elèctrica,

s’hauran d’utilitzar sempre els equips de protecció
individual específics per a aquest tipus de treball, com ara
guants, calçat sense cap element metàl·lic, casc aïllant,
ulleres, pantalles facials, etc.
SEGURETAT
• Abans d’usar els equips de protecció individual, se n’haurà de comprovar el bon estat.
• Utilitzeu eines amb parts aïllants.
• Es posarà especial atenció a no portar anells, braçalets o rellotges metàl·lics.

9
• En cas d’incendi d’un equip elèctric, per sobrecàrrega o curtcircuit, no s’haurà d’apagar MAI
amb aigua a causa del perill d’electrocució.
• No treballeu a instal·lacions que no proporcionin

seguretat. S’evitaran connexions múltiples,
empalmaments defectuosos i, en definitiva, tots
aquells materials que no presentin un bon estat.
• Poseu especial atenció a l’aïllament de cables i connexions.
• No deixeu connectades a la xarxa aquelles eines que no estiguin en ús.
• En les situacions que calgui, se senyalitzarà la zona on s’estigui treballant, així com les zones on
hi hagi un risc elèctric.
• És recomanable l’ús de banquetes o catifes aïllants, perxes…
• Per desconnectar una clavilla d’un endoll, estireu sempre d’ella, mai del cable d’alimentació.
• No realitzeu treballs amb electricitat sobre superfícies humides o conductores.

10
PROTECCIÓ AMBIENTAL (PART 2)

La gestió de residus, que està regulada per la normativa legal

autonòmica, estatal i europea, consisteix en la recollida, el
transport, la valorització i l’eliminació dels residus, inclosa la
vigilància d’aquestes operacions, i també el manteniment
posterior al tancament dels abocadors, incloses les actuacions
realitzades en qualitat de negociant o d’agent.
Els residus es poden classificar segons el lloc on es generen en las classes següents:
Residus domèstics. Els residus generats

a les llars com a conseqüència de les
activitats domèstiques com ara residus
de cuina, de poda, de paper i cartró, de
plàstics, de vidre, etc. També s’inclouen
en aquesta categoria els residus
d’aparells elèctrics i electrònics, roba,
piles, mobles i efectes que es generen
dins de les llars, i els residus i runes
procedents d’obres menors de
construcció i reparació domiciliària.
Residus comercials. Els residus generats per l’activitat pròpia del comerç, a l’engròs i al detall,
dels serveis de restauració i bars, de les oficines i dels mercats municipals, com també en el
sector de serveis. Tenen la categoria de residus comercials, a l’efecte de la gestió, els residus que
es generen en la indústria de composició i naturalesa similar a la dels residus domèstics.
Residus industrials. Els residus sòlids, líquids, i gasosos resultants dels processos de fabricació,
de transformació, d’utilització, de consum o de neteja generats en les indústries.
Però els residus també es classifiquen segons la seva perillositat (Decret 1/2009):
Residus especials. Els que, per normativa, són qualificats com a perillosos.

11
Residus no especials. Residus qualificats com a no perillosos per la normativa.
Residus inerts. Residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques

ni biològiques significatives. No són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni
químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres
matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la
salut humana.
Abans d’avançar, val la pena repassar algunes definicions d’interès:
Prevenció. Les mesures adoptades abans que una substància, material o producte s’hagi
convertit en residu, per reduir:
 La quantitat de residus, fins i tot mitjançant la reutilització dels productes o

l’allargament de la seva vida útil.
 Els impactes adversos de la generació de residus en el medi ambient i sobre la salut
humana.
 El contingut de substàncies nocives en materials i productes.
Productor de residus. Qualsevol persona física o jurídica l’activitat de la qual produeixi residus
(productor inicial de residus) o qualsevol persona que efectuï operacions de tractament previ,
de barreja o d’altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests
residus.
Posseïdor de residus. El productor de residus o la persona física o jurídica que estigui en

possessió de residus.
Negociant. Tota persona física o jurídica que actuï per compte propi en la compra i venda
posterior de residus, inclosos els negociants que no prenguin possessió física dels residus.
Agent. Tota persona física o jurídica que organitza la valorització o l’eliminació de residus per
encàrrec de tercers, inclosos els agents que no prenguin possessió física dels residus.

12
Classificació dels residus per a la retirada selectiva

Els tipus de residus que ens ocupen aquí són els que afecten les instal·lacions elèctriques
especials: els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), els policlorobifenils (PCB) i
policloroterfenils (PCT), les piles a més d’altres acumuladors, els fluorescents i les làmpades de
descàrrega.
Residus d’aparells elèctrics i electrònics

(RAEE). En el programa comunitari de
política i actuació en matèria de medi
ambient i desenvolupament sostenible
de l’any 1993, els residus d’aparells
elèctrics i electrònics (RAEE) ja
s’esmentaven com uns dels fluxos de
residus que s’havien de regular de
manera prioritària per aplicar principis
de prevenció, valorització i eliminació
segura.
Una vegada aprovades les directives

europees 2002/95/CE i 2002/96/CE
sobre els RAEE i sobre la restricció
d’utilitzar certes substàncies perilloses
en la fabricació d’aparells elèctrics i
electrònics, l’Estat espanyol, mitjançant
el Reial decret 208/2005, de 25 de
febrer, sobre aparells elèctrics i
electrònics i la gestió dels seus residus,
ha transposat totes dues directives al
dret estatal.
El Reial decret 208/2005, en el seu àmbit d’aplicació, exclou de l’aplicació d’aquesta normativa
els aparells elèctrics i electrònics següents:
 Els aparells que formin part d’un altre tipus d’aparell no inclòs en el seu àmbit
d’aplicació.
 Els aparells per a fins específicament militars, necessaris per a la seguretat nacional.
 Els llums d’ús a les llars particulars.
 Les bombetes de fil incandescent.
 D’entre els aparells mèdics, els productes que hagin estat implantats i infectats amb
sang o altres contaminants biològics.
 Les eines industrials fixes de gran envergadura, instal·lades per professionals.

13
On s’han de portar els RAEE? Si es tracta de residus d’aparells elèctrics i electrònics procedents
de llars particulars, els heu de lliurar:
 als sistemes de recollida implantats pels fabricants;

 a la distribució, en el moment de la compra, si decidiu substituir l’aparell per un de nou
que sigui equivalent;
 als sistemes de recollida municipal que preveuen els diferents ens locals (deixalleries,
recollida de voluminosos, sistemes de porta a porta, etc.).
En cas que el RAEE tingui la consideració de no procedent de llars particulars, s’han de preveure
dos supòsits:
 Si el producte s’ha adquirit després del 13 d’agost de 2005, s’ha d’utilitzar el sistema de
recollida selectiva que el fabricant hagi implantat, el qual s’ha de fer càrrec dels costos
de gestió.
 Si el producte és anterior al 13 d’agost de 2005, en cas que se substitueixi per un de
nou, el fabricant subministrador s’ha de fer càrrec de les despeses de gestió de l’aparell
retirat. Si no és substituït, l’usuari s’ha de fer càrrec dels costos de gestió i pot lliurar
l’equip al sistema implantat pel fabricant o bé assumir-ne directament la gestió.
La taula.2.6 mostra els materials dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) que
comporten riscos mediambientals i per a la salut humana.

14
2.Elements elèctrics
L’electricitat https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/coneixements_basics.htm
L'electricitat és una forma d'energia que prové de

l'àtom. Les substàncies es componen d'uns
elements petitíssims, anomenats àtoms, o d'una
combinació d'àtoms, que són les molècules i els
compostos. L'àtom, contràriament al que creien els
grecs quan li van donar nom (àtom vol dir
'indivisible'), no és compacte, sinó que és format
per partícules. El nombre i la disposició d'aquestes
partícules són els factors que determinen que els
àtoms i les molècules i els compostos formin
cadascuna de les substàncies existents en la natura.
Algunes d'aquestes partícules dels àtoms tenen
càrregues elèctriques (electricitat). N'hi ha unes,
anomenades protons, que tenen càrrega elèctrica
positiva, mentre que unes altres, els electrons, en
tenen de negativa.
Si ajuntem un protó i un electró prou a prop l'un de l'altre veurem

com s'atreuen entre sí, en canvi, si ajuntem dos electrons o dos
protons veurem com es rebutgen. Per tant, càrregues d'igual signe
es rebutgen, i càrregues de diferent signe s'atreuen.
Normalment, aquestes càrregues es troben en equilibri perquè el
nombre de protons de l'àtom és igual al d'electrons. També pot
succeir, però, que no hi hagi equilibri i que uns àtoms tinguin més
electrons (càrregues negatives) del compte; en aquest cas, la
càrrega és negativa i l'àtom es converteix en emissor d'electrons
(perquè li'n sobren). Inversament, pot passar que a l'àtom li faltin
electrons, i si això succeeix, diem que la càrrega és positiva, i
aleshores l'àtom es converteix en receptor d'electrons (perquè li'n
falten). Tant en un cas com en l'altre, diem que l'àtom és carregat
elèctricament. Per tant, els electrons tendeixen a circular d'uns
àtoms (emissors) a uns altres (receptors) i així generen el que
s'anomena corrent elèctric, expressió que pràcticament equival a
''circulació d' electrons''.

15
El corrent elèctric. Els conductors.
D'acord amb la descripció anterior, el corrent elèctric consisteix en un desplaçament d'electrons

(càrregues elèctriques negatives).
En un circuit elèctric cal que hi hagi un aparell que

produeixi el corrent elèctric. Aquests aparells
s'anomenen generadors i tenen dos pols, el positiu i
el negatiu. Les càrregues elèctriques es desplacen
entre aquests dos pols. Perquè puguin fer aquest
trànsit, els electrons necessiten recórrer un "camí",
anomenat conductor, que generalment és de metall.
Es tracta de cables o fils de corrent com els que tenim
a casa, normalment recoberts de plàstic, i que fan
funcionar llums, estufes, màquines, etc., o bé els que
trobem a valls i muntanyes, penjats en unes torres
metàl·liques molt altes.
Corrent continu i corrent altern.
Els generador que ja coneixes, les piles i les bateries,

tenen dos pols de corrent ben determinats, el positiu
i el negatiu, clarament indicats amb els signes + i -.
Per tant, en una de les terminacions metàl·liques
sempre hi ha potencial positiu i en l'altra, potencial
negatiu. Els electrons, en aquest cas, circulen sempre
en el mateix sentit i per això diem que el corrent és
continu.
Hi ha un altre tipus de corrent, generat pels

alternadors: és el corrent altern. En aquest cas, els
pols de corrent es van intercanviant, de manera que
quan un és positiu, l'altre, evidentment, és negatiu, i
a l'inrevés. Així, el sentit dels electrons canvia
(''alterna'') constantment i a gran velocitat: 50 o 60
vegades cada segon. La major o menor rapidesa amb
què s'efectua aquest canvi s'anomena freqüència.
Actualment, les centrals elèctriques funcionen amb
alternadors per a generar precisament corrent altern,
que pot ser transportat fàcilment a grans distàncies.

16
2.1Paràmetres elèctrics: tensió, intensitat i potència.

https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/coneixements_basics.htm
Les magnituds elèctriques fonamentals.
Tot seguit estudiarem les magnituds elèctriques fonamentals:
Magnitud Símbol Unitat Símbol

Tensió V/u Volt V
Intensitat I Amper A
Resistència R Ohm Ω
Potència P Watt W
Taula de magnituds (aplicables a V, A, Ω).
Mega Mv 1.000.000
Kilo Kv 1.000
Unitat V 1 1
Mili mv 0,001
Micro µv 0,000001
Quantitat de càrrega elèctrica.
La unitat de càrrega en el sistema internacional (SI) és el coulomb (C). Un coulomb és,

aproximadament, la càrrega de sis trilions d'electrons. Per tant, cada electró té una càrrega
d' C.
El voltatge o diferència de potencial
La diferència energètica entre els dos pols d'un generador, el pol positiu i el pol negatiu,
s'anomena diferència de potencial, tensió o voltatge.
La unitat per a mesurar el voltatge és el Volt (V) i l'aparell per a fer-ho és el voltímetre.
La intensitat
La intensitat es pot definir com la quantitat d’electrons que circulen per un conductor en un
temps determinat.
I=Q/t
La unitat per a mesurar la intensitat elèctrica és l'amper (A), que indica la quantitat de càrrega
elèctrica expressada en coulombs que passa, cada segon, per la secció d'un conductor. El seu
valor es mesura mitjançant un aparell anomenat amperímetre.

17
La resistència
La resistència és la dificultat que oposa qualsevol material, fins i tot els conductors, al pas del
corrent elèctric. La resistència es mesura en Ohms.
Un Ohm és la resistència que hi ha entre els extrems d'un conductor quan se li aplica una tensió
constant d'1 volt i es produeix una intensitat d'1 amper.
La resistència depèn del tipus de material (r), la llargada (L) i la secció transversal (S) del
conductor.
R=rL/S
On r= resistivitat del material expressada en ohms x m
On L= longitud expressada en metres
On S= secció expressada en
La llei d’Ohm
EI físic alemany Georg Simon Ohm va estudiar la relació que hi ha entre la tensió (volts) aplicada
a un circuit, la intensitat (ampers) que hi circula, i la resistència (ohms) que oposa el circuit
segons els material que el componen. Aquest estudi li va permetre determinar la llei que duu el
seu nom, la llei d'Ohm, que diu:
La intensitat elèctrica és la relació que hi ha entre la tensió o voltatge que s'aplica a un circuit
elèctric i la resistència que els conductors i els receptors del circuit ofereixen al pas del corrent
elèctric.
Aquesta llei de proporcionalitat tan simple entre el voltatge,

la intensitat del corrent elèctric i la resistència del conductor,
és la base per a molts càlculs dels circuits elèctrics.

18
L’energia i la potència
L'energia elèctrica, com qualsevol altra tipus d'energia, no es destrueix sinó que es transforma
en llum, calor, so, moviment, etc.
Aquesta transformació la poden fer els aparells receptors, que necessiten consumir una
determinada quantitat d'energia en un temps determinat per a realitzar la funció per a la qual
han estat dissenyats.
Així doncs, la potència és la quantitat d'energia (joules) que, cada segon, consumeix l'aparell
receptor per efectuar el treball per al qual ha estat dissenyat.
La unitat de mesura de la potència és el watt (W). Com que de vegades aquesta unitat pot
resultar petita, també s'utilitza el kilowatt (kW; 1 KW = 1.000 W) i el megawatt (MW; 1 MW =
1.000.000 W).
Fórmula de l’energia. El treball elèctric (T)
El treball realitzat per traslladar una quantitat de càrrega elèctrica Q des d'un punt de menor
potencial al de major potencial és:
E=T=Q·V
Com que sabem que Q = I · t, llavors quedarà E = T = I · t · V
Fórmules de la potència i de l’energia.
L'expressió matemàtica de la potència és P = T / t, tenint en compte l'expressió de l'apartat

anterior, ens queda que P = I · t · V / t, que simplificant queda
P=I·V P és la potència en watts (W)

V és la tensió o el voltatge en volts (V)
I és la intensitat en ampers (A)
P=V·I Circuits corrent continua
P = V · I cos ⱷ Circuits monofàsics corrent alterna
P = V · I · √ · cos ⱷ Circuits trifàsics de corrent alternaⱷ

19
A partir d’aquesta fórmula, i tenint en compte l’expressió E=I·t·V, podem obtenir una nova
fórmula per a l’energia, més emprada en el sector elèctric:
E=P·t E és l’energia el kilowattshora (Kwh)

P és la potència en watts (W)
t és el temps en hores (h)
Representació gràfica línies elèctriques.
Resistències en línia o paral·lel.

20
En un circuit elèctric existeixen tres formes de connectar els generadors i els receptors: en
sèrie, en paral·lel i en mixta
Muntatge en sèrie: es diu que els elements d'un circuit

estan connectats en sèrie quan es col·loca un a continuació
de l'altre formant una cadena, de manera que el corrent
que circula per un determinat element serà el mateix que
per a la resta. Si prenem com a referència una pila de
petaca, una resistència (R), una làmpada (L) i un motor (M),
la connexió en sèrie d'aquests elements serà la que
mostrem a la figura del costat.
Muntatge en paral·lel: es diu que els elements d'un circuit

estan connectats en paral·lel quan tots ells estan connectats
entre els mateixos punts i, per tant, a tots se'ls aplica la
mateixa diferència de potencial o tensió.
Muntatge mixta: es diu que els elements d'un circuit estan

connectats en muntatge mixta quan existeixen elements
connectats en sèrie i en paral·lel.

21
Associació de generadors de corrent continu (piles).
Sèrie simple: La tensió equivalent (Veq) serà la suma de les

tres piles, ja que totes elles estan connectades en el mateix
sentit.
Veq= V1 + V2 + V3
Sèrie en oposició: La tensió equivalent (Veq) serà la diferència
entre el valor de la suma de les piles que estan connectades en
un sentit i el valor de la suma de les piles que estan
connectades en sentit contrari.
Veq= V1 – V2
Paral·lel: En aquest cas s’han de connectar sempre piles del
mateix voltatge i en el mateix sentit. D’aquesta manera, la
tensió equivalent serà la mateixa que la de una de les piles
però aconseguim proporcionar al circuit el doble d’intensitat.
Veq= V1
Associació de resistències
Sèrie: Es troben una a continuació de l’altre. Per al cas de “n”

resistències en sèrie, el valor de la resistència equivalent és:
(exemple sèrie pàg. següent)
Req= R1 + R2 + ... + Rn
Es pot comprovar que si apliquem una pila (tensió) a vàries
resistències connectades en sèrie, la intensitat que circula per
la pila és la mateixa que la que circula per cada una de les
resistències, essent la tensió de la pila igual a la suma de les
caigudes de tensió de cada resistència.
Paral·lel: Es connecten entre dos punts elèctrics essent la

inversa de la resistència equivalent igual a:
(exemple paral·lel pàg. següent)
1/Req= 1/R1 + 1/R2 + ... + 1/Rn

Mixta: Es tracta d’una combinació dels casos anteriors.

22
Exemples càlculs de resistències:
Sèrie
Calcular la resistència equivalent del circuit, la intensitat de corrent que circula per aquest i la
caiguda de tensió en cadascuna de les resistències.
Paral·lel
Calculeu la resistència equivalent del circuit, així com la intensitat de corrent que circula per la
pila i per cada una de les resistències del circuit següent:

23
Mixta
Calculeu la resistència equivalent del circuit de la figura 42a, així com les intensitats de corrent
que circulen per cada una de les resistències i la tensió entre els extrems d'aquestes.

24
Exemples de problemes de teoria elèctrica.
1.Calcula la intensitat que circularà pel circuit quan tanquem l’interruptor.
2.Calcula la resistència elèctrica si V=9v i I=2mA
R=V/I R=9/2 = 4,5Ω
3.Calcula la tensió si R=30Ω i I=0,8A
V=I*R V=30*0.8 = 24v
4.Calcula la tensió total i la caiguda de tensió a cada resistència.
5.Calcula la intensitat que consumirà el circuit.
6.Calcula la intensitat

25
7.Calcula la intensitat total i parcials.
8.Calcula la intensitat que consumeix aquest motor.
9.Calcula la potència i la intensitat d’aquesta resistència.
10.Quina intensitat consumeix aquest motor?.
11.Quina potència elèctrica i mecànica té aquest motor?

26
12.Quina intensitat consumeix aquest motor trifàsic a 230v. ?.
13.Calcula ara la intensitat si el connectem a 400v.

27
2.2Parts de les instal·lacions: connexió de servei, caixa de protecció, línia

d’alimentació, caixa de derivació, comptadors, derivació individual,
quadre de comandament i protecció, circuits interiors.
La instal·lació elèctrica
https://www.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/8448181735.pdf
L’electricitat és una energia fàcil d’obtenir, de transportar i de transformar en altres energies

amb poques pèrdues. Aquestes propietats, i el fet de ser fàcil i còmoda de fer servir, fan de
l’electricitat la font d’energia més utilitzada en els habitatges.
La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar l’electricitat als aparells elèctrics

de l’habitatge, tot garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels
aparells i de la mateixa instal·lació.
La instal·lació elèctrica d’un habitatge està formada per diferents circuits independents, de
manera que si es produeix una avaria en un circuit, els altres continuen funcionant. L’actual
*REBT, vigent des del setembre de 2003, determina dos nivells o graus d’electrificació per als
habitatges:
 Electrificació bàsica: Disposa d’un mínim de cinc circuits per a la utilització dels aparells
d’ús comú (enllumenat, frigorífic, rentadora, rentaplats, termòstat, cuina i forn elèctric).
Permet el funcionament d’una potència no inferior a 5.750 W a 230 V.
 Electrificació elevada: Permet el funcionament simultani d’una potència total no
inferior a 9.200 W a 230 V. Per a edificis de més de 160 de superfície útil, i els que
disposen de calefacció o de climatització elèctrica.
REBT Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e ITC de 2021

https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=326_Reglamento_electrotecnico_para_baja_tension_e_ITC&tipo=C&
modo=2
Elements constitutius de la instal·lació elèctrica
La instal·lació elèctrica d’un edifici d’habitatges està formada per la instal·lació d’enllaç i per la
instal·lació interior de cada habitatge, i també per la instal·lació elèctrica dels elements comuns
de l’edifici (llum d’escala, ascensor, etc.).

28
Instal·lació elèctrica d’un habitatge

http://minguell.net/anexes/instalacionselectriques.pdf
Consta de dues parts:
1.INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ: la instal·lació elèctrica de l’edifici o bloc s’anomena instal·lació

d’enllaç. Es tracta del camí de l’electricitat des de la xarxa de distribució pública de la companyia
elèctrica , fins l’habitatge de l’abonat.
Consta dels següents elements:
1.1. Línia d’escomesa

1.2. Caixa General de Protecció (CGP)
1.3. Línia Repartidora (LR)
1.4. Centralització de Comptadors
1.5. Derivació Individual (DI)
1.6. Interruptor de Control de Potencia (ICP)
1.7. Quadre General de Comandament i Protecció (CGMP)
1.8. Presa de Terra de l’edifici
https://www.mheducation.es/bcv/guide/
capitulo/8448181735.pdf

29
1.1 Línia d’Escomesa
Es la línia que connecta la xarxa de distribució d’electricitat de

la companyia elèctrica amb la Caixa General de Protecció. Les
escomeses es realitzen de forma aèria o soterrada, depenent a
la xarxa de distribució a la qual pertanyen, i es composa de tres
cables conductors de fase i del conductor del neutre (trifàsica).
1.2 Caixa General de Protecció (CGP)
La caixa general de protecció (CGP) hi podem trobar els elements de protecció per la posterior
línia repartidora. En el seu interior hi han 3 fusibles (un per cada conductor de fase) que
protegeixen contra els possibles curtcircuits. La CGP la podem trobar en la façana, u altres llocs
comuns de l’edifici de fàcil accés.
Nota: El fusible és un element de protecció que es connecta al conductor de fase. Està format
per un filferro d’un determinat gruix, el qual es fon quan circula per ell un determinat corrent
major que el seu corrent nominal màxim.
1.3 Línia Repartidora (LR)
La Línia Repartidora (LR) o Línia General

d’Alimentació (LGA) connecta la CGP amb el
estança destinada a tenir la centralització de
comptadors. Inclou els tres cables de fase
(trifàsica), el cable del Neutre i el cable de
protecció (Presa de Terra).

30
1.4 Centralització de Comptadors
El comptador es un element encarregat de mesurar i registrar el consum d’energia elèctrica de

l’abonat. Hi ha un comptador per usuari o habitatge, però en un edifici tots els comptadors
poden estar localitzats en un espai comú (armari, recinte, habitació) anomenat centralització de
comptadors. També els podem trobar a l’interior de cada llar de l’edifici si aquest ja te una sèrie
d’anys.
La centralització de comptadors està format per una sèrie d’elements funcionals:
 Interruptor general de maniobra: Interruptor per desconnectar la centralització

completa. Actua tallant la corrent en la LR que arriba a la centralització de comptadors.
 Unitat d’embarrat general i fusibles de seguretat: Són quatre barres metàl·liques que
es connecten als quatre conductors de la LR (3 fases + neutre). De l’embarrat surten els
cables elèctrics vers a cada comptador. S’hi han d’afegir els fusibles de seguretat.
Nota: L’abonat domèstic

requereix de subministrament
en monofàsic (1 fase + neutre),
tenim en compte que de la LR
arriba a la centralització en
trifàsica (3 fases + neutre). En la
unitat d’embarrat és on es
realitza la conversió de trifàsica
a monofàsica. El subministra a
les llars es reparteix en les 3
fases: cada llar es connecta a
una de les fases, de forma que
les càrregues de cadascuna
d’elles quedi el més igualada
possible.
 Unitat de mesura: conté els comptadors per controlar el consum elèctric de cada usuari,
a més dels dispositius de comandament e interruptors horaris.
 Derivacions Individuals i embarrat de protecció: Les línies elèctriques que surten de
cada comptador i arriben al domicili, s’anomenen Derivacions Individuals. L’embarrat de
protecció es un conjunt de barres metàl·liques unides al terra on aniran connectats els
cables de terra de cada Derivació Individual.

31
El comptador elèctric és l’aparell que mesura l’energia elèctrica, en quilowatts hora (kWh),
consumida per cada abonat. Un kWh equival a l’energia consumida per un aparell d’1 kW de
potència durant una hora, o la d’un aparell de 0,5 kW durant dues hores, ja que l’energia
elèctrica (W) és igual a la potència (P) multiplicada pel temps (t):
En els edificis d’habitatges els

comptadors, encara que es poden
instal·lar de forma individual,
acostumen a instal·lar-se agrupats en
un recinte de característiques
adequades, situat, generalment, a la
planta baixa. En aquest recinte hi ha el
born de connexió a terra que uneix la
presa de terra amb els conductors de
protecció de cada derivació individual;
la presa de terra està en contacte amb
el subsòl de l’edifici. Aquests elements
constitueixen una part fonamental del
circuit de protecció contra els
contactes indirectes i també
descàrregues d’origen atmosfèric
(llampecs) que poden afectar la
seguretat tant dels usuaris com de la
instal·lació.
Nota: En el cas de subministrament a un usuari solament (habitatges
unifamiliars), la Caixa General de Protecció (CGP) i l’equip de mesura de
consum elèctric (comptador), s’integren en un element comú anomenat Caixa
de Protecció i Mesura (CPM), que engloba el comptador i els fusibles de
protecció en un sols element. En aquests casos la LR, que enllaçava la CGP i la
centralització desapareix.

32
1.5 Derivacions Individuals (DI)
Les derivacions individuals surten del comptador de cada abonat i porten l’energia elèctrica al
interruptor de control de potència (ICP), element instal·lat en el interior de la llar.
Cada DI està formada per un conductor de fase, el conductor del neutre i un altre de protecció
(terra). Per tant, el subministrament final als abonats es realitza en monofàsica.
1.6 Interruptors de Control de Potència (ICP) o (ICPM) Màxima.
El interruptor control de potència (ICP) o també dit limitador, es un

interruptor que instal·la la companyia elèctrica. Serveix per limitar el
consum d’energia del client a la potència que s’ha contractat. Es
connecta als conductors que arriben de la DI, de forma que la potencia
consumida pels aparells elèctrics és superior a la potència contractada,
interromp el subministrament.
L’interruptor de Control de Potència es precinta, per evitar-ne la
manipulació.
La característica més important d’un ICPM és la intensitat nominal ( ),
que correspon al valor de la intensitat del corrent a partir de la qual
detecta una sobrecàrrega i obre el circuit automàticament. El valor de
la , (10, 15, 20, 25, 30... ampers) de l’ICPM depèn de la potència
contractada.
Per exemple, en un habitatge alimentat a 230 V i amb una potència (P) contractada de 4 600 W,
l’ICPM instal·lat ha de tenir una de 20 A, perquè ja saps que:
El ICP es sol posar en el Quadre General de Comandament i Protecció, en el interior de la llar,

en un compartiment independent i precintat (per evitar la seva manipulació).

33
1.7 Quadre General de Comandament i Protecció (CGMP)
El subministra monofàsic a la llar arriba des de

la Derivació Individual (DI) al quadre general
de comandament i protecció (CGMP), inici de
la instal·lació elèctrica interior de l’habitatge.
Del CGMP parteixen els circuits independents
que configuren la instal·lació interior
(enllumenat, preses de corrent genèriques +
nevera, preses de cuina i forn, preses de
rentadora, rentavaixelles i escalfador “termo”;
i preses de corrent de les habitacions humides
(bany i cuina).
Es situa a l’entrada de l’habitatge, i conté tots els dispositius de seguretat i protecció de la

instal·lació interior de la llar.
 Interruptor de control de potència (ICP)

 Interruptor General (IGA) + sobretensions permanents i temporals.
 Interruptor Diferencial (ID)
 Petits Interruptors Automàtics (PIA)
Quadre de comandament i protecció
1.7.1 Interruptor General Automàtic (IGA)
Es un interruptor magneto-tèrmic encarregat de protegir en front de sobrecàrregues o

curtcircuits la instal·lació interior de la llar al complert. El Interruptor General Automàtic, talla la
corrent de forma automàtica quan es detecta un gran augment d’intensitat de corrent circulant.
El IGA, també permet la seva activació/desactivació manual, en cas de reparacions, absències
allargades, etc.
Actualment el IGA per una instal·lació nova, ha d’anar

acompanyat per un sobre-tensions permanents i temporals.
Interruptor General Automàtic (IGA)

34
Aquest element es composa de 3 parts:
 Magneto-tèrmic: es desactiva per una sobre intensitat o sigui per sobre-càrregues (part
magnètica) i per un sobre-escalfament per l’efecte Joule (part tèrmica).
 Sobre-tensions permanents: és degut a que
durant una estona (pot durar un instant o que
s’allargui en el temps) hi hagi una falla de
tensió per part d’algun dels conductors i ens
arribi molta més tensió o menys tensió; la qual
pugui afectar els nostres aparells. Hi ha una
descompensació de fases degut a la trencada
del Neutre.
 Sobre-tensions temporals: és degut a que en
un instant hi ha una sobre intensitat produïda
per exemple per un llamp.
1.7.2 Interruptor Diferencial (ID)
Es tracta d’un interruptor de protecció dels usuaris en

front dels possibles contactes accidentals amb aparells
elèctrics metàl·lics carregats amb tensió, degut a una
fuga de corrent amb la instal·lació.
1.7.3 Petits Interruptors Automàtics (PIAs)
Són interruptors magneto-tèrmics que la seva funció és protegir cadascú dels circuits
independents de la instal·lació interior de la llar, en front dels possibles fallades en la instal·lació.
 Sobrecàrregues: un excés de consum elèctric en un habitatge

pot provocar que la intensitat que circuli sigui més gran que la
intensitat de corrent màxima que suporten els conductors del
circuit independent.
 Curtcircuits: sobreintensitats provocades pel contacte directe
accidental entre fases o entre fase i neutre (degut al
deteriorament de l’aïllant dels cables, presència d’aigua, etc.)
N’hi ha de diferents (5, 15, 20 o 25 ampers). Perquè el circuit funcioni correctament cal que el
PIA subministri la potència màxima susceptible de funcionar simultàniament en aquest circuit;
per exemple, si la potència dels aparells que han de funcionar al mateix temps en un circuit de
230 V és de 2 000 W:
Llavors el PIA que cal instal·lar serà un d’ = 10A ≥ 8,69 A

35
Un interruptor magneto-tèrmic, ofereix una doble protecció:
 Protecció tèrmica: contra sobre escalfament, una làmina bimetàl·lica que es deforma en
front d’una sobre càrrega. La deformació de la làmina actua en el contacte de
l’interruptor i desconnecta el circuit.
 Protecció magnètica: contra curtcircuits: es basa amb una bobina que al ser a
travessada per una corrent de curtcircuit, atreu a la peça metàl·lica que produeix
l’apertura dels contactes de l’interruptor, desconnectant el circuit., que protegirà de
forma individual el circuit independent que té connectat.
En el CGMP s’instal·la una PIA per circuit independent de la llar que protegirà de forma
individual el circuit independent que te connectat.

36
1.8 Presa de Terra de l’edifici
La presa de terra consisteix en una instal·lació

conductora (cable color verd-groc) paralel.la a la
instal·lació elèctrica de l’edifici, acabada en un elèctrode
cablat al terra. En aquest conductor a terra es connecten
tots els aparells elèctrics de les llars i la del propi edifici.
La seva missió es derivar a terra qualsevol fuga de
corrent que hagi carregat un sistema o un aparell
elèctric, impossibilitant així greus accidents elèctrics
(electrocució) per contacte del usuari amb sots dits
aparells elèctrics.
2.Instal·lació Interior
Aquesta està composta pels diferents circuits independents de la llar (punts de llum i preses de
corrent) que parteixen de les PIAs del Quadre General de Comandament i Protecció.

37
2.1 Circuits Independents de la Llar
Els circuits independents de la llar són un conjunt de circuits elèctrics que configuren la
instal·lació elèctrica de l’interior de l’habitatge, i que alimenten els diferents receptors
instal·lats. Punts de llum, endolls, etc.
En les llars i solen haver-hi 5 circuits independents:
 C1 – alimenten tots els punts de llum

 C2 – Preses de corrent d’us general + nevera
 C3 – Cuina i forn
 C4 – Rentadora, Rentavaixelles I Escalfador (termo elèctric)
 C5 – Preses de corrent de bany i auxiliars de cuina
Cadascú d’aquests circuits venen protegits de forma individual per la seva corresponent PIA. A
més i com element de protecció addicional el IG que protegeix de forma general els circuits de la
llar.

38
2.2 Cablejat de la Instal·lació Elèctrica Interior
Tots els circuits independents de la llar s’alimenten mitjançant dos conductors (fase + neutre),
que transporten una corrent elèctrica monofàsica a baixa tensió (230V). A ells s’ha d’afegir el
conductor de connexió a terra de l’edifici. Aquests conductors son de coure amb un aïllament de
plàstic.
 Conductor de fase: es el conductor actiu

que porta la corrent des de el quadre
elèctric als diferents punts de llum i
presses de corrent de la instal·lació. El
color del seu aïllament pot ser de color
negre, marró o gris.
 Conductor del neutre: es el conductor del
retorn que tanca el circuit, permetent la
tornada de corrent des de els punts de
llum i presses de corrent. El color del seu
aïllament es sempre de color blau.
 Conductor de Terra: conductor que
normalment no porta corrent si el circuit
funciona bé. Està connectat a la xarxa del
terra de l’edifici i serveix per desallotjar
possibles fugues o derivacions de corrent
cap els elèctrodes del terra. El seu
aïllament ha de ser de color verd-groc.

39
Els conductors de cada circuit independent

parteixen de la corresponent PIA en el quadre
elèctric i recorren la llar allotjats en el interior de
tubs corrugats de PVC encastats en la paret.
Durant el seu recorregut , l’alimentació de cada

receptor es realitza per derivació dels seus
conductors principals del circuit independent, en
caixes de registres. Les caixes de registre (caixes
de derivació), son caixes de plàstic on es
realitzen connexions i empalmaments dels
cables elèctrics. Per que l’empalma es faci
correctament, s’han de fer amb regletes de
connexió.
La secció (grossor) dels cables conductors depèn

de cada circuit. Com es veu en la imatge, el circuit
independent C1 destinat a il·luminació requereix
de cables de secció 1,5 mm2, mentre que el circuit
independent C3 que alimenta les preses de cuina i
forn requereix de conductors de secció 6 mm2. La
secció dels conductors es tria en funció de la
intensitat de corrent a transportar: a més
intensitat, major és la secció del cable.

40
2.3 Graus d’Electrificació de l’Habitatge
El grau d'electrificació d'un habitatge fa referència a la càrrega elèctrica que haurà de suportar la
instal·lació elèctrica d'aquest habitatge. Per exemple, la càrrega elèctrica que haurà de suportar
la instal·lació elèctrica d'un xalet de 200 m2 serà molt major que la que s'ha de suportar en un
estudi de 50 m2 (menys habitacions, menys punts de llum, menys endolls, menys aparells
elèctrics, etc.). Segons el tipus d'habitatge es defineixen 2 graus d'electrificació diferents. Cada
grau d'electrificació identifica la potència mínima que la instal·lació ha de suportar a 230V, així
com els circuits independents amb els quals la instal·lació ha de tenir.
 Grau d’electrificació bàsic

 Grau d’electrificació elevada
Nota: El grau
d'electrificació es
calcula sumant les
potències de tots els
elements receptors
que disposa
l'habitatge, i aplicant
una reducció d'un
40% (ja que no es van
a utilitzar tots els
aparells elèctrics
simultàniament).

41

42

43

44
2.4 Esquemes de Instal·lacions Elèctriques
Per representar la instal·lació elèctrica en un habitatge, es poden usar 3 tipus d'esquemes:
 Esquema topogràfic: representació en perspectiva de la instal·lació.

 Esquema multifilar: representen mitjançant línies tots els conductors que intervenen en
el circuit a mostrar.
 Esquema unifilar: representa el circuit mitjançant una sola línia en la qual es mostren
amb barres creuades el nombre de conductors que la componen.
El sistema de representació més emprat és l'esquema unifilar, per ser el més senzill i simplificar
el dibuix d'instal·lacions elèctriques sobre plànols d'habitatges. En el següent exemple es té el
plànol d'un habitatge amb la seva corresponent instal·lació elèctrica:

45
Per a la representació d'instal·lacions en habitatges mitjançant esquemes unifilars s'utilitzen una

sèrie de símbols normalitzats. Els més habituals es mostren en la següent taula:

46
2.5 Circuits Bàsics de l’Habitatge
En el següent punt es revisaran els muntatges elèctrics més comuns en un habitatge:
Punt de llum simple amb interruptor. Instal·lació d’una bombeta que s’encén i apaga amb un
interruptor.
Timbre amb polsador. Instal·lació d'un timbre actuat per un polsador (típic de rebedors
d'habitatges).
Punt de llum amb commutada d'encreuament. El circuit consisteix en una bombeta que es pot
encendre i apagar indistintament des de 3 punts en localitzacions diferents. Per muntar aquest
circuit, fa falta un commutador d'encreuament.

47
Prens de corrent. Instal·lació elèctrica per alimentar preses de corrent, a les quals es podrà
endollar qualsevol aparell elèctric.
3.Annexes, Notes informatives.

 Si un bloc de pisos no té terra (l’edifici); a un habitatge del bloc que no sigui un local, no
se’l pot obligar a posar presa de terra. Seria recomanable però no se’l pot obligar. Si
s’ha de fer una reforma, fer-la amb els conductors de terra i que aquests arribin a la
Línia Repartidora en previsió d’un futur poder empalmar si la comunitat posa el terra.
 Si és un local, si que aquest està obligat a posar el terra, en qualsevol lloc (el que sigui
més adient).
 Si el que resulta que no te terra és una llar aïllada, aquesta, també està obligada a
posar terra.
 Si tenim un comptador que s’ha donat de baixa, el podem reactivar amb un butlletí de
reconeixement, sempre que es mantinguin les condicions en quan al moment que es
va donar de baixa i si el període de baixa no supera l’any. Si volguéssim canviar de
titularitat o canviar la potencia, hauríem de fer un nou Certificat de Instal·lació.
 IGA amb Sobretensions permanents i
transitòries (Combinat). És un element
que inclou les possibilitats (IGA com a
tal, sobre tensions permanents per si
arriba malament la tensió des de la
companyia, pot durar varis segons o
estona; i transitòries la sobre càrrega
duran tant sols uns instants com pot ser
produïda per la caiguda d’un llamp. En
qualsevol dels casos pot malmetre els
nostres equips electrònics.
REBT Reglamento electrónico para baja tensión e ITC 2021

https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=326_Reglamento_electrotecnico_p
ara_baja_tension_e_ITC&tipo=C&modo=2
ITC-BT 24
http://www.f2i2.net/documentos/lsiF2I2/rbt/guias/guia_bt_24_jun19R2.pdf
norma UNE-HD 60364-4-41

48
2.3Elements de connexió: Simbologia elèctrica normalitzada.
http://www.casj.org.ar/documentos/simbolosnuevos%20electricidad.pdf

49

50

51

52

53

54

55
2.4Conductors elèctrics: aïllants, sense aïllant, rígids i flexibles.

https://ca.eferrit.com/10-exemples-de-conductors-i-ailles-electrics/
Com funcionen els conductors i aïllants elèctrics
Els conductors elèctrics són materials que condueixen electricitat; els aïllants no ho fan. Per
què? Si una substància condueix electricitat depèn de la facilitat amb què els electrons poden
moure's. Els protons no es mouen perquè, mentre porten càrrega elèctrica, estan lligats a altres
protons i neutrons en nuclis atòmics.
Els electrons de Valence són com planetes exteriors que orbiten una estrella. Se senten prou
atesos per mantenir-se en posició, però no sempre pren molta energia per eliminar-los fora de
lloc. Els metalls perden fàcilment i obtenen electrons, de manera que dominen la llista de
conductors. Les molècules orgàniques són majoritàriament aïllants, en part perquè estan unides
per enllaços covalents (electrons compartits) i també perquè l'enllaç d'hidrogen ajuda a
estabilitzar moltes molècules. La majoria dels materials no són bons conductors, ni bons aïllants.
No condueixen fàcilment, però si es subministra l'energia suficient, els electrons es mouran.
Alguns materials són aïllants en forma pura, però condueixen si estan dopats amb petites
quantitats d'un altre element o si contenen impureses. Per exemple, la majoria de ceràmiques
són excel·lents aïllants, però si els protegeixes, podeu obtenir un superconductor. L'aigua pura
és un aïllant, però l'aigua bruta condueix feblement i l'aigua salada, amb els seus ions flotants,
es comporta bé.
10 conductors elèctrics
El millor conductor elèctric, sota condicions de temperatura i pressió ordinàries, és l' element
metàl·lic platejat . No sempre és una elecció ideal com a material, però, a causa del seu cost i
perquè emmalalteix. La capa d'òxid coneguda com a taca no és conductora. De la mateixa
manera, l'oxidació, verdigris i altres capes d'òxid redueixen la conductivitat.
Nº Conductors elèctrics (TOP 10) Més conductors

1 PLATA PLATÍ
2 OR LLAUTÓ
3 COURE BRONZE
4 ALUMINI GRAFIT
5 MERCURI AIGUA BRUTA
6 ACER SUC DE LLIMONA
7 FERRO
8 AIGUA DE MAR
9 CONCRET
10 MERCURI

56
10 aïlladors elèctrics
Nº Aïlladors elèctrics (TOP 10) Més aïlladors

1 GOMA D’ESBORRAR FIBRA DE VIDRE
2 VIDRE PAPER SEC
3 AIGUA PURA PORCELEIN
4 OLI CERÀMICA
5 AIRE QUARS
6 DIAMANT
7 FUSTA SECA
8 COTÓ SEC
9 PLÀSTIC
10 ASFALT
Cal assenyalar que la forma i la mida d'un material afecta la conductivitat. Un tros gruixut de la
matèria durà a terme millor que una part prima de la mateixa longitud. Si es prenen dues peces
d'un material amb el mateix gruix, però un és més curt que l'altre, el més curt serà millor. Té
menys resistència, de la mateixa manera, és més fàcil forçar l'aigua a través d'un tub curt que un
llarg.
La temperatura també afecta la conductivitat. A mesura que augmenta la temperatura, els

àtoms i els seus electrons guanyen energia. Alguns aïllants (per exemple, vidre) són uns
conductors defectuosos quan són bons, però són bons conductors quan estan calents. La
majoria dels metalls són millors conductors quan els conductors més frescos i més pobres quan
estan calents. Alguns bons conductors esdevenen superconductors a temperatures
extremadament baixes.
Encara que els electrons flueixen a través d'un material conductor, no perjudiquen els àtoms o
causen desgast, com per exemple, si es produeixi fricció d'aigua en un canó. Els electrons mòbils
experimenten resistència o provoquen friccions.
El flux de corrent elèctric pot conduir a la calefacció d'un material conductor.

57
https://www.renovablesverdes.com/ca/materiales-conductores/
Parlarem dels materials conductors i les seves

característiques. Es tracta d'aquells materials que tenen
poca resistència la circulació del corrent elèctric a causa
de les propietats específiques amb els que estan creats.
Tenen una estructura atòmica que fa que siguin bons
conductors elèctrics ja que facilita el moviment dels
electrons a través d'ells. Aquest tipus d'elements
afavoreix la transmissió d'electricitat i l'ésser humà s'ha
aconseguit bastants avenços gràcies a aquests materials.
Aquests materials conductors es poden presentar de diverses formes segons les condicions
específiques en què s'ha format. Per exemple, trobem barres de metall que no han estat
elaborades per formar part de circuits elèctrics. Tot i no formar part d'un muntatge elèctric són
molts materials els que tenen propietats de conducció elèctrica. Aquests tipus de materials de
conducció elèctrica poden arribar a produir alguns perills i alguns accidents a la llar.
També hi ha materials conductors d'electricitat unipolars o multipolars. Són empleats

formalment com a elements correctors dels circuits elèctrics. Aquests materials es fan servir tant
en l'àmbit industrial com en l'àmbit o residencial. Sol estar format en el seu interior per fils de
coure i altres tipus de materials metàl·lics. Això és el que s'encarrega de conduir l'electricitat.
Per protegir-se davant de possibles perills es recobreix amb un material aïllant. A més, depenent
de la configuració que tingui el circuit elèctric es poden diferenciar diversos conductors que
tenen una aplicació industrial o per a la distribució d'electricitat. El residencials solen ser més
delicats i els que serveixen per a la distribució d'electricitat són més gruixuts. També depèn de la
quantitat electricitat que han de conduir.
Anem a anar assenyalant una a una

quines són les composicions i
característiques dels materials
conductors. Els materials conductors es
caracteritzen principalment per no oferir
resistència a el pas del corrent elèctric a
través d'ells. Aquest pas de l'electricitat
és possible gràcies a les propietats
elèctriques i físiques. Les característiques
que formen els materials conductors són
els de garantir la circulació d'electricitat.
A més, s'aconsegueix sense la deformació o destrucció del material en qüestió. Anem a veure
quines són les característiques que fan possibles la conducció d'electricitat:

58
Bona conductivitat
Perquè un material sigui bon conductor ha de tenir una bona conductivitat elèctrica. L'any 1913
es va establir que com a unitat de referència de conductivitat elèctrica es va utilitzar el coure. El
coure en estat pur és el que serveix de referència per mesurar i comparar la conductivitat
d'altres materials.
D'aquesta manera, la referència de ser adoptada per la conductivitat un fil de coure d'un metre
de longitud i un gram de massa a 20 graus de temperatura. El valor és igual a 5,80 x 107 Sm-1.
Aquest valor es coneix com conductivitat elèctrica 100% IACS, i és el punt de referència per
mesurar la conductivitat dels materials conductors. A partir d'aquests valors, un material
conductor és considerat com a tal si té més de 40% IACS. Els materials que tinguin una
conductivitat superior a 100% IACS són considerats materials d'alta conductivitat.
Estructura atòmica
Perquè els materials siguin considerats com a conductors han de tenir una estructura atòmica
que permeti el pas de l'electricitat. Els àtoms posseeixen pocs electrons en la seva capa de
valència. Sabem que els àtoms tenen els electrons despresos del nucli. Això vol dir que no s'ha
de requerir una gran quantitat energia perquè els electrons es traslladin d'un àtom altre. En cas
de necessitar una gran quantitat energia no es pot considerar com un material conductor.
Nuclis units
L'estructura molecular dels materials conductors ha d'estar formada per una xarxa de nuclis que
estiguin units entre ells. Aquesta unió es manté pràcticament immòbil a causa de la cohesió
entre ells. Gràcies a la situació dels nuclis units es prepara la situació perquè dels electrons es
puguin mobilitzar de forma lliure i reaccionar davant la proximitat d'un camp elèctric.
Característiques físiques dels materials conductors

mal·leables: es tracta de materials que tenen un grau alt de
mal·leabilitat. Això vol dir que són capaços de poder de
formar-se sense arribar a trencar-se. Els materials
conductors que se solen emprar en aplicacions domèstiques
o industrials han d'estar sotmesos a curvatures i doblegar-
se per poder col·locar-se de forma correcta. Per això, la
mal·leabilitat és una característica important per a aquests
materials.
resistents: Aquests materials han de tenir la resistència alta al desgast. Hem de tenir en compte
que seran exposats altes condicions d'estrès mecànic i altes temperatures. I és que en moltes de
les circulacions de corrent elèctric eleven la temperatura.
Capa aïllant: a l'ésser emprats per a una aplicació residencial o industrial es necessita que
estiguin recoberts per una capa aïllant per evitar perills. La capa externa també se li coneix amb
el nom de jaqueta aïllant i és necessària per evitar ja el corrent elèctric pot entrar en contacte
amb nosaltres. Molts dels perills i accidents que hi ha amb els materials conductors es deu a un
error en aquesta capa aïllant.

59
Tipus de materials conductors
Anem a veure quins són els principals tipus de materials conductors que existeixen:
Conductors metàl·lics: són aquells formats per metalls sòlids i les seves respectives aliatges.
Tenen una alta conductivitat vaig fer dels electrons situats en l'última òrbita dels àtoms sense
invertir major quantitat energia. Això fa que els electrons puguin passar d'un àtom a un altre
gairebé sense gastar energia. Els aliatges més emprats en instal·lacions elèctriques són el llautó,
un aliatge de coure i zinc; la llauna, un aliatge de ferro i estany; aliatges de coure i níquel; i
aliatges de crom i níquel.
Conductors electrolítics: es tracta d'algunes solucions que estan constituïdes per ions lliures.
Conductors gasosos: són aquells que han estat sotmesos a un procés de ionització. Gràcies a
aquest procés es pot aconseguir la circulació elèctrica a través d'ells. L'aire pot arribar a servir
com a conductor d'electricitat, com per exemple durant la formació de raigs durant una
tempesta.
Metàl·lics Gasosos
Electrolítics

60
2.5Canalitzacions i tubs. Tipus i característiques.

Són molts els materials que es necessiten per fer una instal·lació elèctrica, a més són molt cars i
el preu segueix pujant, sobretot el preu del coure, que als últims anys s’ha triplicat. Per això es fa
necessari estalviar i optimitzar les instal·lacions. Per aconseguir aquesta optimització, cal fer un
bon ús dels materials. Emprar el que cal, ni més ni menys.
L’element més importat és el cable elèctric, pel qual passen els electrons que porten l’energia
elèctrica, i sense el qual seria impossible l’execució d’una instal·lació elèctrica. Però a més del
cable són necessaris altres elements que fan la instal·lació més segura i fiable. I això és el que
pretén la reglamentació, en concret, el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i la
normativa UNE (una norma espanyola), fer les instal·lacions més segures i fiables.
Els elements, a més del cable, són els tubs i les canalitzacions que protegeixen els conductors
enfront de deterioraments que puguin vindre de l’exterior (aigua, cops…).
Tant el conductor com els altres elements, cal que tinguin unes dimensions i característiques
suficients, i això només és possible gràcies a les reglamentacions (REBT) i a les normalitzacions
(UNE).
Hi ha, a més, una part molt important per portar a terme la instal·lació: les caixes de derivació i
les connexions. És a dir, no es permet fer qualsevol connexió, en qualsevol lloc, un costum molt
generalitzat en el món no professional de l’electricitat. Una mala connexió en un mal lloc és font
de moltes avaries i en el pitjor dels casos de greus accidents i incendis.
http://www.proyectoelectrico.com/proyectos-electricos-
normativa-y-documentacion/reglamento-electrotecnico-
baja-tension-rebt-2002/

61
El cable elèctric
L’element per on som capaços d’enviar l’energia o el corrent elèctric, des d’allà on es disposa
fins on es consumeix, és el cable elèctric.
El cable elèctric, com qualsevol altre objecte de la tècnica o de la ciència, cal estudiar-lo per
veure com funciona. D’aquesta manera aprofitem al màxim els avantatges, i reduïm al mínim els
possibles inconvenients. El cable, doncs, divideix en dues parts o components físics: el conductor
i l’aïllant. El conjunt conductor i aïllant és el que normalment anomenem cable elèctric.
Per a l’estudi del conductor elèctric ens aprofitem dels avenços de la física i la matemàtica en
aquest camp. El que es tracta és d’associar els fenòmens físics a les fórmules matemàtiques que
ens interessen per després poder conèixer i dimensionar una instal·lació elèctrica.
El fenomen més important associat al conductor elèctric és la resistència que aquest ofereix al
pas dels electrons.
La resistència és un element molt important, ja que en funció d’aquest el conductor s’escalfarà

més o menys. Que un conductor s’escalfi és poc desitjable perquè els conductors porten uns
aïllants plàstics que no suporten altes temperatures, es fonen. Aquesta escalfor també pot ser el
començament d’un incendi. Aquest fenomen d’escalfament és també conegut com a efecte
Joule, en honor al seu descobridor.
Els conductors no poden tenir qualsevol diàmetre,

ni tampoc poden ser del color que més ens agradi
per motius estètics. El conductor, per seguretat,
fiabilitat i per reduir costos són d’uns diàmetres
fixos i d’uns colors que varien depenent de la
funció que desenvolupen dins de la instal·lació.

62
Pel que fa als aïllants, són de materials polimèrics. N’hi ha principalment de dos tipus: els
termoplàstics, que aguanten només fins als 70 ºC de temperatura, però que són barats; i els
termoestables, que aguanten fins a 90 ºC de temperatura i que són més cars. A més a més, hi
altres tipus per a aplicacions especials, com ara que siguin elàstics o que no facin fum en cremar-
se. A més, els aïllants tenen diferents colors que ens vénen imposats per les reglamentacions i
normalitzacions per distingir les diferents funcions que tenen dins la instal·lació. I no per
qüestions estètiques, o imposicions dels fabricants.
https://www.elblogdelaplataforma.es/2018/08/22/todo-sobre-los-colores-de-los-cables-
electricos/
https://codigodecolor.com/calibre-de-cable-electrico/

63
Pel que fa al nom que el cable elèctric pren en el món

professional de l’electricitat és molt divers. S’utilitzen altres
paraules, a més de cable elèctric, per diferenciar tipus o
agrupacions de conductors elèctrics i aïllaments. A
continuació us presentem tot un seguit de termes específics
per parlar de material elèctric amb propietat:
 Fil: conductor cilíndric unipolar i amb un únic fil de coure o alumini.

 Cable o cable unipolar: conductor elèctric format per diversos fils enrotllats amb espiral.
 Mànega o cable multipolar: conjunt de fils o cables
aïllats amb una coberta exterior comuna a tots
aquests.
 Pletina: conductor de secció rectangular. Emprat en quadres elèctrics i bobinatges de
motors i transformadors de potència elevada.
La resistència dels conductors (cable elèctric)
Quan parlem d’un circuit elèctric ràpidament ens ve al cap

una imatge com la següent.
En aquest, i per poc que coneguem la simbologia, veiem una font de tensió i una làmpada que
consumeix tot el corrent. I tots dos estan units per un conductor que suposem ideal, és a dir, un
conductor que transmet tota l’energia elèctrica que genera la font fins al consumidor, la
làmpada, i no tenim cap tipus de pèrdua. En la situació real això no és veritat, hi ha pèrdues,
però aquestes pèrdues de vegades són tan petites que no es tenen en compte. En el cas dels
circuits elèctrics sí que cal tenir-les en compte, ja que poden arribar a ser importants i en alguns
casos perilloses.
Les pèrdues del conductor són degudes al fet que tot conductor s’oposa, ofereix una resistència
al pas del corrent elèctric.
Aleshores si volem apropar-nos més a la realitat, és a dir, que el circuit elèctric ideal s’apropi
més al que realment passa, hem de representar en l’esquema del circuit l’efecte que la
resistència té.

64
Com fem per fer el circuit més fidel a la realitat?
Hem de posar una resistència R (imatge) en la

qual suposem concentrada tota la resistència
que ofereix el conductor al pas del corrent:
Resistència
En realitat aquesta resistència no és un element independent o extern com passa als circuits
electrònics. En l’electrònica les resistències sí que són uns elements físics independents que
s’utilitzen per limitar el pas del corrent o provocar una caiguda de tensió.
Els conductors dels circuits electrònics, com ara els cables elèctrics o les unions soldades entre
components, també tenen una resistència, però aquesta no la tenim normalment en compte per
dues raons: la primera és que els corrents són mínims, a l’entorn de mA, i la segona és que les
resistències són molt curtes, a l’entorn de cm. Però a les instal·lacions elèctriques els corrents
són molt més elevats, a l’entorn de desenes o centenars d’amperes, i les distàncies fàcilment
són centenars de metres. Així doncs, quan posem en marxa una instal·lació elèctrica cal tenir en
compte la resistència que el cable elèctric té, tant a efectes de caiguda de tensió com a efectes
d’escalfament.
Així doncs, quan posem en marxa una instal·lació elèctrica cal tenir en compte la resistència que
el cable elèctric té, tant a efectes de caiguda de tensió com a efectes d’escalfament.
Càlcul de la resistència d’un conductor
Quan parlem de resistència ens referim a la resistència que ofereixen els electrons al pas del
corrent elèctric. Aquest fenomen físic és molt clar, però no ens val conèixer-lo i prou, sinó que
hem de ser capaços de quantificar-lo; és a dir, de mesurar-lo, de calcular-lo i de posar-li unitats. I
per això és imprescindible l’ús de les matemàtiques, matemàtiques molt senzilles però
necessàries, i que tot aquell que vulgui conèixer el funcionament d’una instal·lació elèctrica
caldria que sabés, fins i tot de memòria…
Quins són els factors que afecten la resistivitat d’un conductor?
Podem pensar en el corrent elèctric com un flux d’electrons, com una canonada per on passa
aigua i que, tot passant-hi, va perdent força o millor dit, pressió. Si en comptes d’aigua, pensem
en electrons, en comptes de canonada, en cable elèctric, i en comptes de pressió, tensió o
voltatge, veiem més clarament quin és el funcionament de cada un dels elements. Així, per
exemple, com més ampla és la canonada l’aigua perd menys pressió, en electricitat com més
gran és la secció del conductor menys pèrdua de voltatge tenim. També hi influirà que la
canonada sigui més o menys llarga i que sigui de metall o de plàstic, antiga o nova.

65
Els factors que intervenen en la resistència del conductor elèctric al pas del corrent són:
 s: secció del conductor, que cal expressar-la en mm².

Com més secció més facilitat de pas tindran els
electrons; així doncs, tenim que són inversament
proporcionals: com més secció menys resistència.
 l: longitud del conductor, que cal expressar en metres. Lògicament, com més longitud
els electrons aniran perdent “força”, és a dir, la resistència serà directament
proporcional a la longitud. Com més longitud més resistència.
 ρ: resistivitat. És una constant que depèn del material,
i el material més utilitzat per als conductors elèctrics
són el coure ( = 1/56 Ωmm²/m) i l’alumini ( = 1/35
Ωmm²/m). Com més resistivitat, més resistència
presenta el conductor; així doncs, és directament
proporcional. El coure és més bon conductor que
l’alumini (té menys resistivitat), però té dos
inconvenients: un és que el coure pesa molt més que
l’alumini; l’altre és l’elevat preu del coure, que cada
vegada és més elevat que el de l’alumini.
Aquests tres factors són els que intervenen en la resistència del

conductor i ara només cal posar-los a la mateixa fórmula: els
directament proporcionals multiplicant i els inversament
proporcionals dividint.
Exemple de càlcul de resistència:
Calculeu la resistència d’un conductor de coure de 25 m de longitud, i d’1,5 mm² de secció.

Solució:
ρ és la resistivitat que per ser coure és 1/56 mm²/m
l és la longitud en aquest cas 25 m
s és la secció del conductor, en aquest cas 1,5 mm²
Posant els valors a la fórmula:

66
Una de les conseqüències de la resistència d’un conductor

és la diferència entre la tensió inicial i la tensió final, que es
coneix amb el nom de caiguda de tensió.
La caiguda de tensió és la responsable que a una instal·lació

no hi arribin els 230 V que en un principi surten del
transformador. És a dir, en surten 230 V, però com que el
cable no és perfecte i té una resistència, ens arriben, per
exemple, només 225 V. Això vol dir que la caiguda de tensió
ha estat de 5 V.
Escalfament
Una altra de les característiques que cal tenir en compte en l’elecció del conductor és
l’escalfament al qual estarà sotmès. Per què un conductor s’escalfa?
És el corrent que passa pel conductor el que fa que aquest s’escalfi, per dir-ho així. La resistència
o el fregament dels electrons al seu pas pel conductor fan que aquest s’escalfi. Els elements que
intervenen en aquest escalfament són el corrent que hi passi, la resistència (R) i el temps (t) que
estigui passant. Tot plegat ho podem resumir en la següent fórmula on:
R= resistència
I= intensitat que passa pel circuit
t= temps que està en marxa
Per tant, hem de tenir en compte la quantitat de corrent que passa per un conductor per tal que
no s’escalfi excessivament, ja que si ho fa es pot fondre l’aïllant, provocar un curtcircuit amb
altres conductors i produir un incendi.
I a més, és una pèrdua d’energia el fet que el cable no

tingui la suficient secció i s’escalfi. Un cable que no té
prou secció s’escalfa segons
i aquest escalfament, aquesta energia calorífica, són directament pèrdues que es paguen a la
companyia elèctrica i que no s’aprofiten. Com es pot veure en la fórmula de l’energia calorífica,
la quantitat d’energia que es perd és més gran quan tenim més corrent (I2) i quan el conductor
té més resistència (R), és a dir, menys secció. I finalment, també hi influeix el temps que estigui
en marxa, per la qual cosa si una càrrega té molta potència, i està funcionant durant molt de
temps, és molt important que tingui un cable de bona secció per no tenir unes elevades pèrdues
d’energia (diners).

67
Aïllant
El cable elèctric no només té un element

metàl·lic (coure o alumini) capaç de fer de suport
perquè els electrons puguin circular lliurement.
És necessari que entre diferents conductors no
hi hagi contacte. Si entre diferents conductors
que normalment estan a diferent tensió o
voltatge hi ha contacte es produeix un
curtcircuit; i les seves conseqüències són, en el
millor dels casos, que les proteccions es
disparen; fins i tot es pot produir un incendi per
curtcircuit.
Perquè els conductors mantinguin la tensió aïllada d’altres conductors, és necessari que tinguin
un aïllant.
Els materials emprats per als aïllaments són els materials polimèrics i els elastòmers. El principal
problema que presenten aquests materials és la poca resistència a les altes temperatures. És a
dir, els materials només aconsegueixen suportar, com a màxim, uns 90 ºC. A més temperatura
es fonen i deixen de fer la seva funció. Aleshores els conductors perden l’aïllament i poden
entrar en contacte amb altres conductors o materials a diferent tensió i es produeix un
curtcircuit, tan conegut pel fet de ser el responsable de tants incendis.
Els tipus d’aïllants que s’utilitzen normalment a les instal·lacions electrotècniques interiors són:
 PVC (policlorur de vinil). És un termoplàstic molt econòmic i no suporta temperatures

superiors a 70 ºC. És el més utilitzat a les instal·lacions interiors domèstiques.
 EPR (etilè propilè). És un elastòmer derivat del cautxú i la seva principal característica és
la flexibilitat.
 PE (polietilè) i XPLE(polietilè reticulat). És un termostable resistent a les altes
temperatures de fins a 90 ºC, per la qual cosa permeten fer instal·lacions més segures.
A més, cal mencionar una última exigència que ha entrat al món dels aïllants, sobretot els que
s’utilitzen als locals de molta concurrència. Quan cremen no han de fer fum i no han de ser
propagadors de la flama. Evidentment això fa augmentar-ne el cost, però és necessari que
s’apliqui en instal·lacions en què hi ha d’haver un seriós compromís de seguretat, sobretot en
locals d’una concurrència pública. Aquests tenen una composició de poliolefina per la seva baixa
emissió de fums.

68
El pes
Al contrari del que pugui semblar, pesar les bobines de cables és molt útil per mesurar la
quantitat de cable que hi queda.
La forma de procedir és la següent; primerament és pesa la bobina de cable de la qual sabem la

longitud. Un cop utilitzat el cable necessari per a la instal·lació, tornem a pesar el que queda de
cable i amb una senzilla regla de tres podem saber el cable que ens queda a la bobina.
En els catàlegs dels fabricants el pes és una dada que sol aparèixer. En la taula.1 podem veure
alguns pesos significatius del cable H05VV-K i a la taula.2 alguns pesos significatius del cable
H07V-K:
El pes també té la seva importància a les grans instal·lacions, on per una safata o per un tub
passen una gran quantitat de cables. El pes d’aquests pot fer que el tub es doblegui i que a llarg
termini es trenqui. A les grans instal·lacions cal fer càlculs del pes dels conductors i de la
resistència dels tubs o safates.

69
Secció i identificació de conductors
Les seccions dels conductors elèctrics també estan normalitzades, la qual cosa fa que només
determinades seccions siguin utilitzades. Aquestes seccions normalitzades es poden trobar en
l’RBT-ITC-19, en les UNE o fins i tot als catàlegs dels fabricants (vegeu taula.3).
Cal recordar que aquestes seccions no són ni el diàmetre del cable, ni la secció total del cable
(aïllant més conductor), sinó que són la secció del conductor sol. Per saber la secció total del
cable, és a dir, la secció del conductor més l’aïllant, cal anar una vegada més als catàlegs dels
fabricants de cables elèctrics.
Un dels aspectes més importats a les

instal·lacions elèctriques són les
identificacions dels cables. Seguint la
normativa (EN-UNE) i reglamentació (REBT),
els cables s’identificaran mitjançant un codi
de colors que mostra la seva funció dins la
instal·lació, que és el que podeu veure en la
taula.4.
No seguir aquest codi de colors pot suposar una falta greu en

una instal·lació amb les consegüents sancions. Si més no,
també pot suposar un greu accident, si per exemple, un
conductor de protecció s’utilitza com a fase, i el que treballa no
ho sap, pot haver-hi un greu accident.
Característiques generals dels cables
De conductors n’hi ha de molts tipus; algunes de les característiques que cal tenir en compte
són:
Tensió assignada
La tensió assignada d’un cable és la tensió de referència per a la qual s’ha dissenyat el cable, i
que serveix per a definir els assajos elèctrics. La tensió assignada s’indica mitjançant la
combinació de dos valors U0 / U, expressats en volts, així:
 U0 és el valor eficaç entre qualsevol conductor aïllat i el terra (revestiment metàl·lic del
cable o medi circumdant)
 U és el valor eficaç entre dos conductors de fase qualssevol d’un cable multipolar o d’un
sistema de cables unipolars

70
En un sistema de corrent altern, la tensió assignada d’un cable ha de ser almenys i com a mínim
igual que la tensió nominal del sistema per al qual està previst. Aquesta condició s’aplica tant
per al valor Uo com per al valor U.
De manera general es pot entendre que la tensió assignada és similar a la tensió d’aïllament, és
a dir, el valor màxim de tensió que pot suportar un cable sense que l’aïllament perdi les seves
propietats dielèctriques. D’aquesta manera un cable de tensió assignada 450/750 V podria
suportar fins a 450 V entre fase i terra i 750 V entre fase i fase.
Composició
De cables elèctrics n’hi ha una gran quantitat de tipus, en funció de la tensió nominal, la
instal·lació, i l’ambient on funcionarà. De manera genèrica un cable unipolar pot constar de les
parts següents:
Conductors (1): els conductors poden ser de
coure o d’alumini i tenen com a missió conduir
el corrent. A part del material, també es
podrien classificar en funció de si el conductor
és extraflexible, flexible o rígid. En el cas dels
rígid poden estar formats d’un sol filferro o
diversos filferros.
Capa semiconductora del conductor (2): el
conductor es pot recobrir per una capa
semiconductora, que té una missió doble: per
una part impedir la ionització de l’aire, que es
produiria entre el conductor i el material
aïllant, i per una altra millorar la distribució del
camp elèctric a la superfície del conductor.
Aïllant (3): cada conductor porta un embolcall aïllant, de diferents característiques segons el
tipus de cable. Els més emprats són:
Policlorur de vinil (PVC): el PVC és un polímer termoplàstic sintètic obtingut per polimerització del clorur
de vinil com a únic monòmer. El policlorur o el clorur de vinil són una font de greus impactes ambientals,
tant en la fabricació (emissions de clorur de vinil i generació de residus especials), com en el processament
(ús de metalls pesants i altres substàncies químiques problemàtiques) i la incineració (emissions d’àcid
clorhídric i organoclorats). Fins que va aparèixer el polietilè reticulat com a aïllant, el PVC ha estat un
destacat aïllant per a cables de baixa tensió.
Polietilè reticulat (XLPE o PER): l’XLPE és com es coneix l’aïllament amb polietilè reticulat. Entre les seves
característiques tenim una gran estabilitat tèrmica, baixes pèrdues dielèctriques i una fàcil instal·lació per
fer connexions i empalmaments.
EPR: l’EPR és com es coneix l’aïllament amb goma etilè-propilè. Les seves característiques inclouen els
avantatges de l’XLPE, i a més té un molt bona resistència a la temperatura (gran estabilitat tèrmica) i a la
ionització (efecte corona). A part d’aquestes n’hi ha moltes altres combinacions: goma d’etilè-propilè,
goma de silicona, etc.

71
Cinta semiconductora de l’aïllant (4).
Pantalla (5): s’aplica una pantalla sobre cadascun dels conductors amb la finalitat de mantenir el
camp elèctric a l’interior del cable i limitar la influència de cables propers. Normalment està
constituïda per coure.
Coberta exterior (6): són les capes o embolcalls externs que actuen com a protecció de cables
elèctrics, com per exemple suportar els efectes mecànics produïts durant la vida útil: estesa del
cable, fregament, pressions, etc. També hi ha cables multipolars. Els més habituals són els
tripolars (3 fases) i els tetrapolars (3 fases més neutre). Aquests cables també es coneixen com a
cables multiconductors o mànegues.
De manera general, els cables multiconductors tenen les mateixes parts, però s’inclouen a més a
més les següents
Farciment (7): té com a missió donar forma

cilíndrica al conjunt de conductors.
Armadura (8): va col·locada sobre el

farciment i és un embolcall constituït per
cintes, platines o filferros metàl·lics, que té
com a missió evitar les pèrdues per
inducció.
Coberta (9): recobriment exterior del cable.
Nomenclatura de cables
Perquè tots els fabricants i usuaris de cables elèctrics utilitzin la mateixa nomenclatura, cal que
estigui normalitzada per un organisme oficial. Altrament, cada fabricant posaria el nom
comercial al seu producte i després hi hauria moltes confusions. Per exemple, podem parlar de
sumihplex, pireghrol, retatenax… però aquests noms no ens diuen res. Són de coure o
d’alumini? Quin tipus d’aïllant? Unipolars o multipolars? Totes aquestes preguntes hem de
poder contestar-les només veient el nom del cable.
En el cas dels cables elèctrics fins a 450/750 V, la

normativa que utilitzem és l’UNE 20434, que està
harmonitzada amb les normatives europees més
importats. Això fa que s’anomeni un cable d’igual
manera a tot el territori europeu.

72
La designació normativa dels conductors està formada per les següents parts:
 Correspondència amb altres normatives:

o H: cable conforme a les normes harmonitzades
o A: cable nacional reconegut i autoritzat
o N: cable nacional no reconegut
 Tensió nominal:
o 03:300/300 V
o 05:300/500 V
o 07: 450/750 V
 Tipus de material aïllant + coberta:
o E: polietilè
o V:policlorur de vinil
o V5:mescla de policlorur de vinil resistent a l’oli
o R:goma natural o goma estirè/butadiè
o Z1:compost termoplàstic de poliolefina (baixa emissió de fums)
o Z:mescla reticulada de poliolefina (baixa emissió de fums)
o X:polietilè reticulat
o N:policloroprens(neoprens) només per a cobertes
 Formació del conductor després de guió:
o F:flexible per servei mòbil (classe-5 UNE 21022)
o H:extraflexible per servei mòbil (classe-6)
o K:flexible per a instal·lació fixa
o R: rígid, secció circular, diversos fils (classe-2 UNE 21022)
o U:rígid, secció circular, de només un fil (classe-1)
 Nombre i secció nominal dels conductors:
o Nombre de conductors aïllats
o x: signe de multiplicació (que serà substituït per una G en el cas que sigui el
conductor de protecció verd-i-groc)
o Secció nominal del conductor en mm²

73
Exemples de nomenclatures de cable i el seu significat
H05VV-F 4 G 6:
 H: cable de tipus harmonitzat 05: tensió nominal d’aïllament 300/500 V VV: aïllament i
coberta de PVC
 F: cable flexible per a serveis mòbils (classe 5) 4 G: quatre conductors, un dels quals
verd-i-groc 6: secció de 6 mm²
A07Z1-K 1 x 16:
 A: cable tipus nacional 07: tensió nominal d’aïllament 450/750 V Z1: compost
termoplàstic de poliolefina (baixa emissió de fums)
 K: flexible per a instal·lació fixa 1 x: 1 conductor 16: secció de 16 mm²
H07Z-R 1 x 240:
 H: cable tipus harmonitzat 07: tensió nominal d’aïllament 450/750 V Z: mescla

reticulada de poliolefina (baixa emissió de fums)
 R: rígid, secció circular, diversos fils (classe-2) 1 x: 1 conductor 240: secció de 240 mm²
Per al cas de cables de tensió assignada 0,6/1 kV s’utilitza la norma UNE 21-123, en què la
designació dels cables es fa mitjançant 3 parts, segons apareix a la taula.
Parts en la designació de conductors 0,6/1kV
Tipus constructiu
Es defineix el tipus constructiu d’un conductor 0,6/1 kV definint-ne l’aïllament (taula 2.6), la
coberta de separació (taula 2.7), les proteccions metàl·liques o armadura (taula 2.8) i el material
de la coberta exterior (taula 2.9).

74
Tensió nominal
S’expressarà en kV i designarà els valors Uo i U de la forma Uo/U.
Indicacions relatives als conductors
Per definir els conductors s’utilitzen les dades de la taula 2.10. La xifra, la secció i la naturalesa
són obligatoris, i la resta opcionals.

75
Cables d’alta seguretat
En cas d’un incendi, la seguretat dels conductors depèn dels paràmetres següents:
Comportament davant la propagació de l’incendi
No propagador de la flama
Els cables no propagadors de la flama són aquells que, instal·lats individualment, no propaguen
el foc al llarg de la instal·lació, ja que s’autoextingeixen quan la flama que els afecta es retira o
s’apaga. Norma UNE-EN-50265 (es denominen S)
No propagador de l’incendi
Els cables no propagadors de la flama són aquells que no propaguen l’incendi al llarg de la
instal·lació, fins i tot quan té un gran nombre de cables, ja que s’autoextingeixen quan la flama
que els afecta es retira o s’apaga. Norma UNE-EN 50266 (es denominen AS)
Resistents al foc
Són els cables que, a més de no propagar ni el foc ni la flama al llarg de tota una instal·lació,
mantenen el servei durant un incendi prolongat i després, fins i tot si durant el foc es
destrueixen els materials orgànics del cable a la zona afectada. En particular, s’acostumen a
emprar en serveis essencials com circuits d’emergència o circuits de ventilació en aparcaments i
garatges.
La resistència al foc està determinada per la norma UNE-EN 50200. Aquests cables es
denominen amb les sigles AS+.
En la figura 2.5 i la figura 2.6 podem veure exemples de les proves de resistència al foc d’un
cable:

76
Emissió de gasos àcids, tòxics i corrosius
En el cas d’un incendi elèctric és molt important la composició dels gasos que s’emeten i el tipus
de fum que s’origina. Si es té en compte la evacuació de les persones i la seva salut, s’hauran
d’instal·lar uns conductors amb baixa emissió de fums i amb gasos no tòxics. Les dos proves que
es fan en aquests cables d’alta seguretat son els de lliure d’halògens i baixa opacitat de fums.
Lliure d’halògens
És un assaig en què s’analitzen els gasos que es desprenen durant la combustió dels materials
procedents dels cables en cas d’incendi. S’ha demostrat que la inhalació de gasos tòxics i
corrosius és la principal causa de mortaldat en els incendis.
En un incendi d’un cable convencional es generen una gran quantitat de fums amb un alt
contingut de monòxid de carboni, diòxid de carboni i d’àcid clorhídric, aproximadament un 30%.
En canvi, un conductor lliure d’halògens genera en la combustió menys del 0,5%.
En la figura 2.7 i la figura 2.8 es pot veure la diferència en l’emissió de gasos tòxics entre un
cable lliure d’halògens i un de convencional.
Diferents estudis confirmen que els 3-4

minuts inicials són crucials per evitar les
víctimes ocasionades en els incendis. En els
conductors lliures d’halògens l’evolució del
monòxid de carboni és molt lenta i reduïda.

77
Baixa opacitat de fums. Densitat de fums
Un cable convencional en cas d’incendi desprèn una gran quantitat de fum negre i espès
(transmitància lumínica inferior al 10% als 15 minuts d’un assaig en una cabina, segons la norma
UNE-EN 50268). En canvi, un cable lliure d’halògens amb una baixa opacitat de fums desprèn un
fum gairebé transparent (transmitància lumínica superior al 60% després de l’assaig en cabina
segons la norma UNE-EN 50268).
En cas d’incendi, és de vital importància facilitar la sortida de les persones, que amb gran
quantitat de fum de color negre és gairebé impossible. Per tant, en determinats casos, l’elecció
d’un conductor amb baixa opacitat de fums és l’opció més segura.
En la figura 2.9 podem veure un exemple

d’assajos d’opacitat de fums en diferents
cables.
Guia per escollir un cable segons la normativa
Per a cada part d’una instal·lació elèctrica el reglament determina unes característiques
específiques per als conductors. En funció de la part de la instal·lació (interior, derivació
individual, distribució, etc.) i del tipus de local ( habitatge, lloc amb risc d’incendi, lloc humit,
etc.) es recomana un tipus de cable o un altre.
De forma general, els tipus de cable més emprats són els H07-VK , VV-K, RV-K, RZ1-K(AS) i
ESO7V-K (AS).

78
Tubs i canalitzacions
Podem distingir diversos tubs per a l’execució d’instal·lacions elèctriques en funció del material
de què estan fets i de la forma en què són tractats a l’hora de fer la instal·lació. Per classificar els
diversos tubs i en quin tipus d’instal·lació han de fer-se servir, utilitzarem la ITC-BT-21 de l’RBT.
Aquesta ITC ens marca:
 El tipus d’instal·lació marca el tipus de tub a utilitzar.

 Les característiques tècniques que han de complir els tubs.
 La quantitat de conductors que poden anar dins de cada tub.
Tipus de tubs
Podem distingir els següents tipus de tubs en funció de les seves propietats físiques:
Tubs rígids
Són aquells que necessiten una eina o procés

especial per fer-ne les corbes. I poden ser:
 Corbament en calent, són normalment de

PVC o PE i per fer la corba cal escalfar-los.
 Corbament amb màquina especial. Són
d’acer galvanitzat i presenten una elevada
resistència als cops.
Pel que fa als diàmetres dels tubs rígids, n’hi ha diversos d’estàndard (vegeu taula 2.11).
Tubs corbables
Són aquells que es poden corbar amb la mà, i poden ser de PVC
o metàl·lics. Estan pensats per utilitzar-se en instal·lacions fixes;
per tant, encara que siguin corbables a mà tenen un cert grau de
flexibilitat que cal no sobrepassar.

79
Tubs flexibles
Estan dissenyats i s’utilitzen per suportar al llarg de la seva vida útil una gran quantitat de
flexions. S’utilitzen en maquinària mòbil.
Pel que fa als diàmetres dels tubs flexibles, n’hi ha diversos d’estàndard (vegeu taula 2.12).
Tubs soterrats
La característica més important d’aquests tubs i que els diferencia dels altres és la seva elevada
resistència a la compressió.
Les resistències a la compressió, l’impacte i les temperatures mínima i màxima d’instal·lació i

servei defineixen les característiques bàsiques més rellevants dels tubs, que se solen representar
mitjançant un codi de 4 xifres. El primer dígit fa referència a la resistència a la compressió
(vegeu la taula 2.13), el segon a la resistència a l’impacte (vegeu la taula 2.14), i els dos
següents són les temperatures mínima i màxima d’instal·lació i servei.
http://www.gallicum.es/wp-content/uploads/2011/06/tubos-y-canalizaciones-web.pdf

80
Per al cas de tubs en canalitzacions superficials ordinàries fixes, la codificació mínima per a les 4
característiques bàsiques correspon a 4321. Aquest codi, juntament amb la característica de “no
propagador de la flama”, defineix el producte per instal·lar. Significaria que té una resistència
forta a la compressió (4), una resistència mitjana a l’impacte (3) i una temperatura mínima
d’instal·lació i servei de –5 graus (2) i màxima de 60 graus (1) (no s’adjunta taula perquè
normalment s’utilitzen sempre aquests dos números).
Tipus d’instal·lacions
 Cada un dels tubs s’utilitza preferentment en una o altra instal·lació. Per això és
important fer una classificació de les diferents instal·lacions i el tub que cal emprar:
 Canalització fixa en superfície: els tubs han de ser preferentment rígids i en casos
especials es poden emprar tubs corbables.
 Canalitzacions encastades: els tubs protectors han de ser rígids, corbables o flexibles i
amb unes propietats mecàniques mínimes per suportar els possibles fregaments i
escalfaments. Hi distingim 3 tipus:
o Tubs en canalitzacions encastades en parets tèrmiques aïllants.
o Tubs en canalitzacions en buits de la construcció o en falsos sòls o falsos sostres.
o Tubs en canalitzacions encastades en parets d’obra (figura 2.10).
 Canalització aèria o amb tubs a l’aire: són destinades a alimentar a màquines o elements
de mobilitat restringida i els tubs han de ser flexibles.
 Canalitzacions soterrades: per a aquest tipus d’instal·lacions cal fer servir tubs
especialment fabricats per al soterrament amb molt bona resistència a la compressió.

81
2.6Elements de connexió: base de l’endoll, clavelles, punters, regleta de

connexió, didal de connexió, caixa de connexió i/o de derivació.
https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/connexio.htm
Elements de connexió
Els elements de connexió poden tenir un caràcter temporal ( bases d'endolls, portalàmpades) o
permanent (regletes de connexió, caixes d'empalmament i derivació, caixes de mecanismes).
Portalàmpades
Permet la connexió de les làmpades al corrent elèctric i la

seva correcta subjecció.
Bases d'endoll
Dispositius que permeten fer arribar el corrent a aparells

elèctrics mòbils mitjançant les clavilles que aquests disposen.
Regletes de connexió
Elements fabricats amb un material aïllant per fora que

permeten la unió entre diferents conductors.
Caixes d’empalmament
Totes les connexions amb regleta dels conductors han de

quedar tancades dins d'aquestes caixes.
Caixa de mecanismes
Solen ser quadrades o circulars. A elles s'hi acoblen els mecanismes (interruptors, endolls, etc.)
que van encastats a la paret i al mateix temps arriben els conductors que han de connectar-se al
mecanisme.

82
(Imatges de: Tecnoloxía.org. Llicència CC-BY-SA.)
2.7Elements de maniobra: polsadors; interruptors, commutadors;

telerruptors; sensors; actuadors.
https://www.edu.xunta.gal/espazoAbalar/sites/espazoAbalar/files/datos/1464947843/contido/
314_elementos_de_maniobra_y_control.html
Els elements de control o de maniobra són dispositius que ens permeten obrir o tancar el circuit
quan ho necessitem. Aquests són alguns exemples:
Interruptors
Un interruptor (simple), permet obrir o

tancar un circuit i roman en la mateixa
posició fins que tornem a pressionar.
Un interruptor doble o bipolar és un

interruptor que obre i tanca dos circuits a el
mateix temps.
Exemple
En els següents exemples pots comprovar el funcionament dels interruptors:
Funcionament de l'interruptor simple.
Exemple del ús d'un interruptor doble o bipolar, que

tanca dos circuits alhora.

83
Polsadors
Un polsador permet obrir o tancar el circuit només mentre estiguem actuant sobre ell. Quan
vam deixar de pressionar torna a la posició inicial.
Polsador normalment obert (NA):
En l'estat de repòs el circuit està obert, i es tanca quan es pressiona.
Polsador normalment tancat (NC):
En l'estat de repòs el circuit està

tancat, i s'obre quan es pressiona.
Exemple
Polsador NA. Per exemple, s'utilitza per fer sonar

un brunzidor, tal com apareix en el circuit de la
figura.
Polsador NC. Per exemple, s'utilitza per encendre el llum interior d'un armari o de maleter del
cotxe. Quan la porta de l'armari està tancada el polsador està accionat i el llum es troba apagat.
Quan vam obrir la porta, el polsador torna al seu estat de repòs, que és normalment tancat, i el
llum s'encén.
Commutadors
Commutadors 1 circuit diverses posicions:
Un commutador és un element que estableix una associació entre una entrada i una sortida de
les múltiples que té. Aquesta connexió perdura en el temps, fins que tornem a accionar el
commutador. El commutador de dues posicions té 3 patilles. La connexió d'enmig és la comuna,
i les patilles A i B són les possibles sortides.
Commutador doble o bipolar:
L'element que pots veure a la figura es tracta d'un commutador 2 circuits i dues posicions (6
contactes). Consisteix en dos commutadors de dues posicions que s'activen a el mateix temps.

84
Exemple
Commutadors d'un circuit.
El commutador de dues posicions té 3 patilles. La connexió d'enmig és la comuna (C), i les

patilles A i B són les possibles sortides.
Una aplicació de l'interruptor és poder connectar i desconnectar un circuit des de dos punts
distants, per exemple en les instal·lacions elèctriques.
Podem utilitzar un commutador com a interruptor, deixant

una de les potes (A o B) sense connectar.

85
Exemple
Commutador doble o bipolar
Un commutador doble serveix per accionar alternativament dos circuits diferents. És important
per a connectar-los correctament identificar bé les patilles de l'interruptor.
Una utilitat que té és servir com a clau d'encreuament, per poder invertir el sentit de gir d'un
motor. Quan s'inverteix la polaritat en les patilles d'un motor, canvia el seu sentit de gir.
Per poder fer-ho mitjançant un commutador doble hem d'unir les patilles i connectar el motor
com es mostra a la figura. Després has connectar el motor, una pila i un interruptor general per
desconnectar completament el circuit. Fixa't en el sentit del corrent al canviar la posició de
l'interruptor bipolar.

86
Microinterruptors
Un microinterruptor o final de carrera és un component que s'acciona mitjançant una palanca

empesa per un element en moviment.
Segons la forma de connectar-ho, pot comportar-se com commutador o com polsador, podent
seleccionar la posició inicial com normalment oberta (NO o NA) o normalment tancada (NC).
Els símbols que utilitzarem seran els mateixos que els de el commutador i polsadors, però hem
d'indicar al circuit que es tracta de finals de carrera.
Per a realitzar els muntatges pràctics, has d'identificar les patilles del microinterruptor. La pota
que està més a prop de el suport de la palanca és el comú, que s'ha de connectar sempre. La
d'enmig és la normalment oberta, i l'última és la normalment tancada.
Exemple
Circuit inversor de gir d'un motor amb aturada automàtica
El següent circuit pot servir, per exemple, per fer un ascensor, la porta d'un garatge o un pont
llevadissa. A l'arribar a la fi del recorregut, tant en un sentit com en un altre, el motor per
automàticament gràcies a la introducció dels finals de carrera.

87
Relés
Un relé és un interruptor automàtic controlat per l'electricitat. Els relés permeten obrir o tancar
circuits elèctrics sense la intervenció humana.
El relé és l'element que dóna l'ordre que funcioni el motor d'una porta automàtica, els llums
d'un semàfor, el motor d'un ascensor, i multitud de sistemes automàtics.
El seu funcionament és el següent:
Quan es fa passar corrent elèctric a través de la bobina o electroimant, aquest genera un camp
magnètic al seu voltant, i atreu l'armadura que, amb el seu moviment, fa que els contactes
canviïn de posició.
D'aquesta manera estem actuant sobre un commutador per mitjà del corrent elèctric, sense
contacte físic.
El símbol del relé varia en funció del nombre de contactes que tingui. Pot ser un interruptor, un
commutador unipolar, un commutador doble o bipolar, ...
Exemple
Circuits amb relés.
Circuits de control i de potència d'un relé.

88
Circuit d'enganxament o enclavament
Quan accionem un circuit mitjançant un polsador, el circuit només estarà activat mentre
tinguem el dit sobre el botó. No obstant això en molts circuits de control necessitem que el
circuit quedi activat després de deixar anar el polsador (t'imagines pujar en un ascensor amb el
dit al botó, i que si ho treus l'ascensor s'atura). Per solucionar això el que fem és connectar un
relé d'enganxament:
Sensors i Actuadors
https://bookdown.org/alberto_brunete/intro_automatica/sensoractuador.html
Els sensors i actuadors són una part imprescindible de qualsevol sistema industrial de control
automatitzat. De fet, representen el nivell de camp de la piràmide de l'automatització. Els
sensors són els sentits de sistema de control: li proporcionen informació sobre el que està
passant. Els actuadors són les mans de sistema de control: li permeten modificar el que passa a
la planta.
Diagrama de blocs d’un sistema de control

89
Per realitzar les tasques de control d'un procés industrial, els sensors ens permeten conèixer el
valor de les variables físiques adequades que participen en el procés i convertir-les en senyals
elèctrics. Basant-se aquests senyals, el programa de control ha de marcar les directrius
d'actuació sobre les màquines i elements que intervenen en el procés. Per dur a terme les
accions oportunes, els actuadors s'encarreguen de convertir els senyals elèctrics de control en
un altre tipus de senyals o en senyals elèctrics de major potència.
Els actuadors (també anomenats accionadors) constitueixen la interfície entre els senyals de
control de el dispositiu de control (per exemple, de l'autòmat) i el mateix procés industrial.
Podem distingir tres tipus d'actuadors segons la font d'energia amb la qual treballen: elèctrics,
pneumàtics (aire) i hidràulics (oli).
Sensors industrials
Per poder controlar automàticament un procés de fabricació és necessari disposar d'informació

sobre l'estat de el procés. Això es pot fer mesurant diferents magnituds físiques que intervenen
en el mateix. Malgrat poder rebre diferents noms (detector, transductor, sonda), el sensor és el
nom més utilitzat en control d'autòmats per referir-se a el dispositiu que mesura una magnitud
física.
En general aquestes magnituds
físiques no tenen per què ser
elèctriques, de manera que
s'utilitzen transductors per
convertir a senyals elèctrics
Un transductor converteix un senyal no elèctrica en elèctrica, en la qual algun dels seus

paràmetres (nivell de tensió, corrent, freqüència) conté informació sobre la magnitud mesura. Ja
que cal acoblar la sortida d'aquest dispositiu transductor a sistema de control, pot ser necessari
efectuar filtrat i amplificació del senyal elèctric en l'anomenat circuit condicionador o de
condicionament.
Característiques dels sensors
A continuació, es presenten algunes característiques que defineixen el comportament dels

sensors. En les següents definicions, s'utilitza la variable X per referir-se a l'objecte físic que es
vol mesurar (per exemple, la temperatura a la qual es troba una habitació), i la variable I per
referir-se a la mesura realitzada pel sensor (la temperatura mesura pel sensor tèrmic utilitzat).
Segons el règim de funcionament del sensor distingim dos conjunts de característiques:

estàtiques (quan es té un règim permanent en la variable a mesurar o aquesta varia de forma
lenta) i dinàmiques (relatives a un règim transitori de la variable a mesurar).

90
Característiques Estàtiques:
o Camp de mesura: rang de valors de l'objecte físic (X) que pot mesurar el sensor.
o Sensibilitat: ràtio dY / dX
o Resolució: mínim canvi de X detectable en I
o Llindar: mínim valor de X amb sortida no nul·la en I
o Precisió: error de mesura màxim esperat (si el sensor cal, l'error relatiu entre diverses
mesures és petit)
o Exactitud: diferència entre el valor real X i el valor mesurat I (si el sensor és exacte, la
mesura de I estarà en un entorn proper a el valor real de X)
o Repetibilitat: màxima desviació entre valors de sortida obtinguts al mesurar diverses
vegades la mateixa entrada amb el mateix sensor i en idèntiques condicions ambientals.
o Linealitat: Proporcionalitat entre X i Y
o Histèresi: Diferents valors d'I per a un mateix X en funció de l'evolució de X (ascendent o
descendent)
És freqüent confondre precisió i exactituds. A la Fig. 2.3 es pot apreciar la diferència.
Característiques dinàmiques:
o Velocitat de resposta (temps de pujada / de retard): capacitat per a que el senyal de

sortida segueixi al senyal d'entrada sense retard.
o Resposta en freqüència: capacitat del sensor per seguir les variacions del senyal
d'entrada a mesura que augmenta la freqüència.

91
Classificació dels sensors
Els sensors es poden classificar d'acord amb un conjunt de característiques diferents i no

excloents, segons:
o Principi físic de funcionament: final de carrera, termorresistius, capacitius, inductius,

etc.
o Aportació d'energia: actiu / passiu. En els sensors actius, la magnitud física a mesurar
proporciona l'energia suficient per a generar el senyal de sortida (ex. Termoelèctric,
fotoelèctric, magnetoelèctrics, piezoelèctric). Els sensors passius necessiten una font
d'alimentació externa (ex. Resistius-Termorresistius, Capacitius, Inductius ...).
o Senyal elèctric generat: analògica / digital. Un sensor analògic pot prendre qualsevol
valor dins d'uns determinats marges. En el cas dels senyals analògiques és
imprescindible l'ús de circuits de condicionament. Els sensors digitals prenen un nombre
finit de valors.
o Magnitud mesura: presència / proximitat, pressió, temperatura, humitat, velocitat,
cabal, etc.
o Rang de valors que proporciona: de mesura / tot-res. Els sensors de mesura
proporcionen a la sortida tots els valors possibles corresponents a cada valor de
l'entrada (ex. Sensor analògic termorresistiu). Els sensors tot / res, utilitzats en sistemes
discrets, detecten si la magnitud està per sobre de determinat valor. La seva sortida
només pot prendre 2 valors diferents. Són exemples d'aquest tipus de sensors els que
indiquen si s'ha produït presència / absència d'un objecte en les proximitats del sensor.
També se solen classificar entre continus o discrets.
Tipus de sensors
Interruptors d’acció mecànica
Hi ha certs interruptors que s'accionen mitjançant contacte físic i força suficient sobre certa part
de la mateixa (normalment una palanca). El seu ús està molt estès a causa del seu cost reduït,
però, també limitat a certes aplicacions a causa de certes desavantatges:
o Una vida operativa més curta pel desgast de la fricció del sensor.
o Un problema de rebot del senyal en commutació.
Algunes de les aplicacions d'aquests sensors són la de desconnectar límits de carrera, controlar
avanç d'elements en màquines eina, robots, etc. En particular, el sensor final de carrera s'associa
a la indústria a un sensor de contacte que detecta el final del desplaçament d'un objecte mòbil
en un procés industrial.
Aquests sensors solen ser molt robustos i solen
estar dissenyats per treballar en ambients agressius.
Es poden apreciar diversos tipus a la Fig. 2.4.

92
Sensors de proximitat sense contacte
La detecció (sense contacte) de la presència d'un objecte depèn de diversos factors, com per
exemple, el material de l'objecte a detectar o la distància a la qual ha de ser col·locat per ser
detectat. D'acord amb el principi físic en què es basa el seu funcionament poden ser
optoelectrònics (accionats per llum), inductius (d'acció magnètica), capacitius (d'acció
capacitiva) i ultrasònics (d'acció ultrasònica).
Poden tenir sortida tot / res normalment oberta (NO) o normalment tancada (NC) i estar
implementats amb relés o transistors.
Sensors inductius de proximitat
El sensor inductiu detecta la presència de qualsevol objecte de material conductor sense

necessitat de contacte físic, i el seu funcionament es basa en la influència sobre alguns metalls i
semiconductors de el camp magnètic generat per la bobina del sensor.
A més de la bobina, el sensor de proximitat inductiu es compon d'un circuit oscil·lador LC de què
forma part, un rectificador (que proporciona tensió contínua a partir d'alterna), un comparador
(que proporciona dues tensions diferents en funció de la presència / absència de l'objecte, per
exemple, un disparador Schmitt) i una etapa de sortida (per exemple, tipus relé), tal com es
mostra a la Fig. 2.5.
Quan es fa passar un corrent per una bobina, es genera un flux magnètic φ que depèn de la
inductància de la bobina, la qual al seu torn depèn de les característiques físiques (longitud,
nombre d'espires, secció) i la permeabilitat del nucli. La permeabilitat mesura la capacitat de
conducció de el camp magnètic d'un material, i és igual a el producte de permeabilitat en el buit
i permeabilitat relativa. Si a la bobina se li acosta un material ferromagnètic (la permeabilitat
relativa és molt superior a 1), les línies de força del flux magnètic variable tallen a el material i fa
que es indueixin corrents de Foucalt. Aquestes corrents creen un camp magnètic que s'oposa a
el de la bobina, i això té un efecte de reduir la inductància canviant lleument la freqüència
d'oscil·lació i reduint l'amplitud de les oscil·lacions.

93
El circuit oscil·lador està pensat per tenir màxima amplitud d'oscil·lació sense presència
d'objecte. Si hi ha presència d'objecte, es produeix una disminució d'amplitud d'oscil·lació per
transferència d'energia a causa del corrent de Foucalt. Si es detecta una disminució d'amplitud
per sota d'un nivell d'operació, la sortida s'activa (veure Fig. 2.6).
El fabricant especifica la distància teòrica màxima a la qual el sensor detecta l'objecte patró
(quadrat d'acer de mida específica depenent de les propietats del sensor). En general, la
distància de detecció d'aquest tipus de sensors és petita (1-50mm). La distància a la qual
l'objecte és detectable depèn de la permeabilitat del material, a menor permeabilitat menor
distància. Aquests sensors funcionen pitjor si el material és paramagnètic (permeabilitat
magnètica relativa superior a la unitat), i fins i tot pot ser que no es produeixi la detecció si el
material és diamagnètic (permeabilitat relativa inferior a la unitat).
Resumint, aquest tipus de sensors es poden utilitzar quan es requereix detectar sense contacte
la presència d'objectes metàl·lics situats en màquines eina, robots o línies de producció. El
sensor s'activa com un interruptor al detectar objecte, i genera un senyal elèctric (lliure de rebot
a diferència dels interruptors mecànics) que pot utilitzar-se en el procés, per exemple per a la
commutació d'electrovàlvules.
L'aspecte físic d'aquest sensor es mostra 1 2
a la Fig. 2.7. També es mostra un sensor
capacitiu (que es veurà en la següent
secció) ja que són molt semblants.
Figura 2.7: Exemple de sensor

inductiu (1) i capacitiu (2)

94
Sensors capacitatius de proximitat
Aquests sensors es basen en la interacció produïda entre l'objecte a detectar i el camp

electrostàtic que genera el propi sensor. El funcionament és similar a el cas inductiu, però ara el
sensor és un condensador.
La capacitat d'un condensador depèn de la distància entre elèctrodes, la seva àrea i la

permitivitat dielèctrica que representa la capacitat del material de polaritzar davant la presència
d'un camp elèctric. La permitivitat dielèctrica és igual a el producte de la permitivitat del buit i
de la permitivitat relativa del material dielèctric que separa les plaques de condensador.
Quan un objecte s'aproxima a el sensor i entra a el camp electrostàtic dels elèctrodes, la

capacitat del condensador s'incrementa.
La variació de la capacitat es
detecta mitjançant un circuit
oscil·lador de què forma part. A
causa d'un augment de capacitat,
l'amplificació de l'oscil·lador
s'incrementa fent a l'oscil·lador
entrar en oscil·lació. Quan
l'amplitud d'oscil·lació supera un
cert nivell davant la presència d'un
objecte, l'estat del sensor canvia. Si
l'objecte s'allunya, l'amplitud de
l'oscil·lador disminueix fins
commutar a l'estat original (sense
oscil·lació). El sensor també es
compon d'un circuit rectificador, un
comparador i una etapa de sortida
(igual que el sensor inductiu), tal
com es mostra a la Fig. 2.8. Hi ha
una altra configuració en la qual el
propi objecte a detectar és
l'elèctrode principal.
Aquest tipus de sensors detecten tant materials metàl·lics com no metàl·lics, com el paper, vidre
o tela. Els materials els valors de constant dielèctrica siguin més alts seran més fàcils de detectar
que aquells amb valors més baixos. Per exemple, l'aigua, que té una constant de 80, serà
fàcilment detectable, mentre que el sensor no serà sensible a l'aire que té una constant d'1. En
aquest sentit, els materials amb altes constants dielèctriques poden ser detectats a través de les
parets d'envasos la constant dielèctrica sigui menor. Per tant, es poden utilitzar per al control
d'ompliment de recipients, o control de fluids a través de barreres. També són utilitzats per
molts dispositius amb pantalla tàctil, com telèfons mòbils, ja que el sensor percep la petita
diferència de potencial entre membranes dels dits elèctricament polaritzats d'una persona.
Com a desavantatges, és important destacar que els sensors capacitius tenen una distància de
detecció curta (al voltant de 1-30mm) que varia segons el material que hagi detectar, i a el
mateix temps són extremadament sensibles als factors ambientals.

95
Sensors optoelectrònics de proximitat
Són sensors que detecten la presència d'un objecte mitjançant fenòmens relacionats amb la
llum. També es coneix a aquests sensors com fotocèl·lules, sensors òptics, o detectors
fotoelèctrics.
A cada sensor existeix un emissor

que genera un feix de llum (en
l'espectre visible o infraroig) i un
receptor que pot rebre o no el feix
de llum emès, o rebre-modificat,
segons la presència de l'objecte.
Aquests sensors es poden
classificar, atenent el mètode de
detecció utilitzat i la disposició dels
elements emissor i receptor, com
(veure Fig. 2.9):
 Fotocèl·lules de barrera de llum: l'emissor i receptor estan separats i enfrontats, i

l'objecte bloqueja el feix de llum generat per l'emissor.
 Fotocèl·lules de reflexió: l'emissor i receptor comparteixen carcassa, i el feix de llum
generat per l'emissor es reflecteix fins a arribar a el receptor. El feix de llum es pot
reflectir en un mirall o en el mateix objecte. Quan hi ha reflexió en el mirall, el receptor
identifica la presència d'un objecte si no es rep el feix generat per l'emissor i reflectit pel
mirall. Depenent de la configuració del sensor, es pot utilitzar per detectar objectes amb
diferent grau de transparència. Perquè es doni la reflexió en l'objecte, aquest ha de
comptar amb unes característiques mínimes de reflectivitat. Segons la llum es reflecteix
en el mirall en múltiples direccions o en una única direcció, parlem de sensors de
reflexió difusa o definida.
L'emissor normalment mana un senyal de llum modulada, és a dir, la font de llum rep impulsos
de corrent que generen impulsos de llum. D'aquesta manera es pot aplicar major potència
instantània a la font de llum, i es facilita l'amplificació del senyal altern en el receptor, de
manera que s'aconsegueix un sensor de més abast. A més, l'emissor inclou una lent per
aconseguir llum col·limada a la seva sortida.
La font de llum sol ser un díode d'infrarojos (de arsenur de gal·li, GaAs) o llum visible mitjançant
LEDs (Light Emitting Diode) de color vermell o verd.
El receptor sol incloure una lent a la seva entrada per concentrar el feix de llum emès en un
element fotosensible (com el fotodíode, el fototransistor, o el fotodarlington), el qual veu
modificat algun dels seus paràmetres característics amb la incidència de la llum. A més vaig
poder filtrar i amplificar el senyal (en base a la freqüència de polsos generats en l'emissor) per
evitar la llum que no procedeix de l'emissor.
Aquests sensors poden tenir l'activació quan hi ha llum o quan no la reben. El circuit de el
receptor activa o desactiva la sortida segons si el senyal rebut supera un determinat llindar.
Donada una distància de treball i unes condicions ideals, el marge amb el qual el senyal supera
un cert llindar es coneix com a excés de guany. Quan l'ambient no és ideal, per exemple, davant
la presència de certa brutícia, serà més difícil detectar el senyal, per tant, l'excés de guany ens
dóna una idea de la capacitat del sensor de superar pèrdues de senyal.
Una possible aplicació d'aquests sensors seria el recompte d'ampolles, detecció de trepants,
control d'altura en una línia de producció, o implementar una barrera òptica.

96
Sensors ultrasònics de proximitat
Aquests sensors basen el seu funcionament en els senyals sonors de freqüència superior a la
valor audible per l'ésser humà, 20KHz, els ultrasons (normalment es limita a un rang de
freqüències de 20KHz-250KHz).
Consten d'un element emissor i un altre element receptor d'ultrasons utilitzant com a mitjà de
transmissió normalment l'aire (fig. 2.10).
La manera de realitzar aquests elements és
utilitzant l'efecte piezoelèctric en materials:
la pressió sobre el material fa que es
produeixi un moviment de càrregues pel
que apareix una diferència de potencial
entre les cares del material (el receptor es
basa en la deformació produïda per senyals
de pressió de l'aire). Aquest efecte és
reversible, de manera que si s'aplica una
diferència de potencial apareix una
deformació del material (l'emissor produeix
senyals de pressió d'aire de la mateixa
freqüència que el senyal de voltatge
aplicat).
Un tipus de sensors ultrasònics són els sensors detectors de ressò, que no només detecten la
presència d'un objecte sinó que mesuren la distància a la mateixa. Per això el receptor i
l'emissor estan situats a la mateixa carcassa. L'emissor transmet un tren d'impulsos que és
reflectit en l'objecte i el ressò és detectat pel receptor. Un circuit electrònic mesura el temps
que es triga a rebre l'eco, i coneguda la velocitat del so en l'aire (aproximadament 340m / s) es
determina la distància a l'objecte
Mitjançant aquests sensors es poden detectar líquids, sòlids, o materials de diferents forma i
colors que tinguin unes mínimes característiques de reflexió dels ultrasons.
Les limitacions d'aquest tipus de sensors són el seu caràcter paraxial (la trajectòria de les ones
ha de ser perpendicular al sensor) i la seva dependència amb el medi ambient (ja que tindrà
certa influència en la velocitat del so).
Alguns exemples d'aplicacions dels ultrasons són la mesura de nivell en recipients, el sensat
d'altures, control anticol·lisió, sensat de fissures en materials, etc.

97
Interruptor de llengüeta (Reed Switch)
Un interruptor de llengüeta o reed switch (fig.

2.11) és un interruptor elèctric activat per un
camp magnètic generat per un imant
permanent o una bobina. Està format per un
parell de contactes ferrosos tancats a el buit
dins un tub de vidre, de manera que quan els
contactes estan normalment oberts es tanquen
a la presència d'un camp magnètic; quan estan
normalment tancats s'obren en presència d'un
camp magnètic.
Un ús molt estès es pot trobar en els sensors de les portes i finestres de les alarmes antirobatori,
l'imam va unit a la porta i l'interruptor de llengüeta a el marc.
Sensors de posició
La posició i l'avanç d'objectes en els processos de fabricació són dades que normalment es volen
conèixer per controlar el procés. Segons el marge de distàncies de treball (pot variar des
centèsimes de mil·límetres fins a desenes de metres) s'utilitzen sensors basats en diferents
principis físics.
Codificadors de posició optoelectrònics: Encoders
Aquests sensors estan basats en la detecció de senyals de llum que travessen un disc que
posseeix n pistes concèntriques, cadascuna amb zones opaques i transparents alternes
assignades als números 0 i 1 respectivament. A cada pista li correspon un emissor de llum i un
receptor sensible a la llum, de manera que, si dividim el disc en sectors, cada un es pot
codificar amb un bit per pista el valor depèn de la mesura del receptor. El senyal rebuda passa a
un circuit la sortida es troba a un nivell de tensió corresponent a un nivell lògic si rep llum, i a
canvi si no hi ha senyal lluminós.
Els codificadors de posició poden ser absoluts (quan mesuren la posició respecte a una
referència) o incrementals (quan mesuren un increment de la posició). El principal inconvenient
d'aquests últims és que perden dades si es desconnecta l'alimentació.

98
Criteris de selecció
Algunes de les variables a tenir en compte a l'hora de triar el sensor adequat per a una aplicació
determinada són:
 Magnitud a mesurar
 Tipus d'informació: discret / continu
 Ús de la mesura (resolució, precisió, fidelitat ...)
 Fixeu amb altres dispositius
 Condicions ambientals (criteris de seguretat)
 Preu
Actuadors elèctrics
Relés
*Vist anteriorment
Contactors
Aquest dispositiu electromecànic té per objectiu establir o interrompre el pas de corrent

controlant a distància. Constructivament són similars als relés, encara que difereixen en la seva
aplicació, ja que els contactors s'utilitzen com interruptors electromagnètics en la connexió i
desconnexió de circuits elevada tensió i potència, i els relés manegen corrents de poc valor.
http://www.micronica.es/files/pdfs/SIHD/SIHD_Sens_Actu_EC.pdf
Tant en el cas del relé com en el del contactor, és importantíssim respectar les característiques
de la mateixa:
 Tensió de la bobina i consum de la mateixa: És la tensió i corrent que hem de

subministrar per activar el mecanisme.
 Intensitat i tensió màxima dels contactes de sortida, poden existir diferents valors per
C.C. i per C.A. (Càrregues reactives ¿?).

99
Interruptor diferencial
És un dispositiu electromecànic de protecció que actua conjuntament amb la posada a terra de

endolls i masses metàl·liques de tot aparell elèctric, per evitar danys a les persones si hi ha
contacte amb parts actives de la instal·lació o amb elements sotmesos a cert potencial.
La base del funcionament consisteix a mesurar la intensitat de corrent que entra en un circuit i
la que surt del mateix. Si el mesurament és diferent, vol dir que la intensitat s'està perdent per
algun lloc per derivació o defecte a terra. L'interruptor diferencial desconnectarà el circuit quant
hi hagi un defecte a terra més gran que la seva sensibilitat. Per mesurar aquests corrents, el
dispositiu disposa de dues bobines a l'inici i final de la instal·lació que generen un camp
magnètic oposat que actua accionant certs contactes per interrompre el corrent.
Característiques d'un interruptor diferencial

https://como-funciona.co/un-interruptor-diferencial-disyuntor/
Si bé les característiques depenen de la marca de
l'interruptor, tots han de complir amb les següents:
 Corrent de fuga menor o igual a 30mA.

 Velocitat de resposta menor a 50 mseg.
 Capacitat versàtil - Depenent del disjuntor,
n'hi ha per capacitats mínimes (i màxima
sensibilitat), fins a capacitat industrial (de molt
voltatge).
 Extremadament segurs - A l'ésser un dispositiu electromecànic, davant una mínima
fugida es dispara, i la part mecànica no té falles.
Circuit intern i accionament d'un interruptor diferencial
 Toroide: Nucli central de les bobines de fase, de neutre i de corrent residual.

 Bobina de fase: És la bobina per la qual passa el corrent entrant a la llar per a generar el
primer camp magnètic.
 Bobina de neutre: És per on circula el corrent sortint de la llar per generar el camp
magnètic que s'equipara al generat per la bobina de fase
 Bobina de corrent residual: És la bobina que genera corrent en cas d'haver un camp
magnètic. Aquest corrent residual és la que avisa que hi ha una diferència entre el
corrent entrant i el corrent sortint.
 Solenoide: Conté una bobina per on passa el corrent residual. En cas que hi hagi aquest
corrent vol dir que els camps magnètics no es van anul·lar, de manera que el corrent
d'entrada és diferent de la de sortida. Aquest corrent residual genera un camp magnètic
que atreu el costat del solenoide, generant un moviment que fa que el circuit s'obri.

100
A dalt veiem les connexions internes i el circuit complet d'un disjuntor, mostrat en les diferents
fases i estats; en mode prova, sense derivació (sense modificacions en la tensió elèctrica) i amb
Defecte a Terra (quan hi ha una fuita de tensió elèctrica, moment en què s'acciona el disjuntor
pròpiament).
Parts d’un disjuntor

(imatge dreta)

101
Motors elèctrics
Els motors converteixen energia elèctrica en mecànica per realitzar un treball (s'altera l'estat de
moviment d'un cos) per mitjà d'acció de camps magnètics variables.
Les característiques generals d'un motor són:
 Rendiment (η): És el quocient entre la potència útil que generen i la potència absorbida,
mesura la capacitat que té el motor per convertir l'energia elèctrica en energia
mecànica.
 Velocitat nominal (n): el nombre de revolucions per minut (rpm o RPM) a què gira el
motor.
 Potència (P): és el treball (força aplicada al llarg d'una distància) que el motor és capaç
de realitzar en la unitat de temps a una determinada velocitat de gir. Es mesura
normalment en cavalls de vapor (CV), sent 1 CV igual a 736 watts.
 Parell motor (M): és el moment de força (producte vectorial del vector de posició del
punt d'aplicació de la força i el vector força que actua sobre l'eix del motor) i determina
el seu gir. Es mesura Newtons-metre (N · m).
El motor té dues parts diferenciades:
 L’estator o part fixa on resideixen els pols magnètics

 El rotor o part mòbil que gira dins d'un camp magnètic
El motor inclou dos debanats:
 L'inductor que crea el camp magnètic

 L'induït que gira com a conseqüència de el camp magnètic inductor (per inducció
magnètica, s'origina una força electromotriu en un cos exposat a un camp magnètic
variable, o bé en un cos mòbil respecte a un camp magnètic estàtic no uniforme, de
manera que el corrent deguda a la fem induïda tendeix a mantenir el flux).
De manera molt resumida, el principi de funcionament dels motors es basa en la Llei de Lorentz:
quan un conductor, pel qual passa un corrent elèctric, es troba immers en un camp magnètic,
aquest experimenta una força, governada per la Llei de Lorentz, que és perpendicular a l'àmbit
format pel camp magnètic i el corrent, i la seva magnitud aquesta donada per:
En què:
 F: Força (newtons)
 I: Intensitat que recorre el conductor (ampers)
 L: Longitud del conductor (metres)
 B: Intensitat de camp magnètic (tesles)
 φ: Angle que forma I amb B (radiants)

102
Per tant, es tracta d'aconseguir un camp magnètic o intensitat variable que faci que el rotor vagi
girant. En els motors de corrent altern això es corregeix directament ja que el corrent altern
directament genera un camp magnètic variable. En els motors de corrent contínua això s’ha
d'aconseguir generant aquest camp magnètic variable a partir de corrents contínues.
Vegem a continuació els tipus més utilitzats.
Motor de corrent continu (amb escombretes “escobilles”).
El motor de corrent continu, anomenat també motor de corrent directe, motor CC o motor DC
(per les inicials en anglès direct current), és una màquina que converteix energia elèctrica en
mecànica, provocant un moviment rotatori, gràcies a l'acció d'un camp magnètic.
Un motor de corrent continu es compon, principalment, de dues parts:
 El estator dóna suport mecànic a l'aparell i conté els pols de la màquina, que poden ser
o bé debanaments de fil de coure sobre un nucli de ferro, o imants permanents.
Produeix un camp magnètic constant.
 El rotor és generalment de forma cilíndrica, també debanat i amb nucli, alimentat amb
corrent directa a través de les lamel·les, que estan en contacte alternant amb
escombretes fixes. Produeix un corrent elèctric fixa, però al girar les escombretes fan
que el sentit del corrent vagi canviant, el que fa que el rotor vagi girant.
El principal inconvenient d'aquestes màquines és el manteniment costós i laboriós, degut

principalment a el desgast que pateixen les escombretes a l'entrar en contacte amb les delgues.
Algunes aplicacions especials d'aquests motors són: els motors lineals, quan exerceixen tracció
sobre un rail, servomotors i motors pas a pas. A més existeixen motors de CC sense escombretes
(brushless en anglès) utilitzats en el aeromodelisme pel seu baix parell motor i la seva gran
velocitat.

103
És possible controlar la velocitat i el parell d'aquests motors utilitzant tècniques de control de

motors de corrent continu. Normalment la velocitat es controla amb la tensió. I el sentit de gir
mitjançant un circuit que s'anomena "pont en H", mostrat a la Fig. 2.16.
Figura 2.16: Control d'un motor DC mitjançant un pont en H
Es pot apreciar com controlant els interruptors S1, S2, S3 i S4 es modifica el sentit de gir. A
l'activar S1 i S4 gira en un sentit i a l'activar S2 i S3 gira en l'altre. Els interruptors poden ser relés
o transistors.
Motor de corrent contínua sense escombretes
Un motor elèctric sense escombretes o motor brushless (BLDC) és un motor elèctric que no
empra escombretes per a realitzar el canvi de polaritat en el rotor.
A diferència del motor de corrent contínua amb escombretes, aquest no té escombretes. El

motor compta amb tres enrotllats de cable de coure amb connexió estrella, i depenent de cada
tipus de motor, determinat nombre de pols. Comunament els pols de les bobines es troben en el
estator i al seu voltant un nombre de petits imants concorde a les bobines. A l'activar-se
cadascuna de les bobines, o millor dit, cada parell de bobines, es fa girar al rotor per generar
moviment mecànic. L'activació de les bobines s'ha de fer en ordre seqüencial per una
electrònica específica. El seu funcionament es mostra a la Fig. 2.17.

104
És lleugerament complicat controlar la velocitat de gir d'aquest tipus de motor ja que és

impossible fer els canvis de connexions entre les terminals dels bobinats a mà, és per això que
s'utilitza un ESC (Controlador Electrònic de Velocitat, per les seves sigles en anglès ) per poder
variar les velocitats de gir per mitjà de Modulació per amplada de polsos ja sigui subministrat
per un microcontrolador o per un transmissor de control remot.
Exemples d'aquest tipus de motors són: lectors de CD-ROM, ventiladors d'ordinador, drons, etc.
Els motors Brushless tenen molts avantatges enfront dels motors DC amb escombretes i enfront
dels motors d'inducció. Algunes d'aquestes són:
 Major relació velocitat-parell motor.

 Major resposta dinàmica.
 Major eficiència.
 Més vida útil.
 Menys soroll.
 Major rang de velocitat.
A més, la relació parell motor-grandària és molt més gran, la qual cosa implica que es poden
emprar en aplicacions on es treballi amb un espai reduït.
Tenen el desavantatge que no giren a l'inrevés al canviar-los la polaritat (+ i -). El principal

impediment en la implementació d'aquest tipus de motor és el cost de la mateixa ja que tendeix
a ser més elevat que qualsevol altre motor; l'altre és el control el mateix, ja que com es va
esmentar, és impossible controlar-manualment per la qual cosa necessita l'ajuda electrònica per
funcionar.
El control d'aquests motors es realitza mitjançant un controlador específic. A la Fig. 2.18 es

mostren dos: 1 ESC (Electronic speed control) de radiocontrol i un xip.
A més d'alimentació i massa,

tenen una entrada PWM14
(Throttle en el cas de l'ESC) per
indicar la velocitat del motor i tres
sortides per a cadascuna de les
fases del motor.

105
Motor pas a pas
El motor pas a pas (Stepper) és un dispositiu electromecànic que converteix una sèrie
d'impulsos elèctrics en desplaçaments angulars discrets, el que significa que és capaç de girar
una quantitat de graus (pas o mig pas) depenent de les seves entrades de control. Aquest motor
presenta els avantatges de tenir precisió i repetibilitat pel que fa al posicionament. Entre les
seves principals aplicacions destaquen les CNC, impressores 3D, etc.
El seu funcionament és semblant a el dels motors de corrent contínua sense escombretes, però
els pas a pas permeten un major control de posició. Els brushless s'utilitzen quan el motor ha de
girar contínuament, i els stepper quan el moviment és discret (a passos).
El principi de funcionament està basat en un estator construït per diversos bobinats (organitzats
en fases) en un material ferromagnètic i un rotor que pot girar lliurement en l'estator. Aquests
diferents bobinats són alimentats un a continuació de l'altre i causen un determinat
desplaçament angular que s'anomena "pas angular" i és la principal característica del motor.
Hi ha tres tipus de motors pas a pas:
 De reductància variable
 De imant permanent
 Híbrid
Tots tenen boines bobines connectades a l'estator, 2 o 3, normalment, i es diferencien en el

rotor. Els d'imant permanent tenen un imant en el rotor. Els de reluctància variable no tenen un
imant en el rotor, però el rotor està format per un material ferromagnètic que fa que s'alineï
amb el camp creat per l'estator. Els híbrids són una combinació dels altres dos.

106
Motors de reductància variable
El seu funcionament es basa en la reductància variable, mitjançant un rotor dentat en ferro dolç,
que tendeix a alinear-se amb els pols bobinats de l'estator. Es poden seguir passos molt petits. El
rotor és de material magnètic, però no és un imant permanent, i presenta una forma dentada,
amb sortints. El estator consisteix en una sèrie de peces polars connectades a 3 fases. En tot
moment, el rotor "buscarà" alinear-se de manera que minimitzi la reductància rotor-estator,
circumstància que es dóna quan l'espai entre els pols del estator es troba ocupat per material
del rotor, és a dir, orientant els sortints o dents cap els pols energitzats de l'estator (fig. 2.19).
Aquest tipus de motor pot dissenyar-se per funcionar amb passos més petits que els passos d'un
motor pas a pas d'imant permanent. D'altra banda, el seu rotor és de baixa inèrcia, de manera
que es millora la seva resposta dinàmica, encara que té el desavantatge de tenir menor parell
motor que un motor elèctric d'imant permanent de similar grandària.
Per al seu control es necessiten 4 cables, un per cada extrem de cada bobina i un de comú a
l'altre extrem de les tres bobines.
Motors d'imant permanent
Hi ha dos tipus principals com mostra la Fig. 2.20:
 Motors pas a pas unipolars: cada bobina només té una polaritat, que pot estar activa o
no. Les bobines compten amb un punt de connexió central a més dels dos extrems.
Aquests motors solen tenir 5 o 6 cables (depenent de si les connexions centrals estan
unides o no).
 Motors pas a pas bipolars: cada bobina pot tenir dues polaritats (N-S o S-N). Les bobines
només compten amb connexions en els dos extrems. Aquests motors solen tenir 4
cables (2 per bobina).

107
Per al motor unipolar existeixen 3 seqüències de manejo17 (suposant que el punt comú, en la
imatge Power 1 i Power 2 estan posats a V +, ON significa posar a V i OFF desconnectar), les
quals es poden apreciar a la Fig. 2.21 :
 Seqüència normal: el motor

sempre avança un pas per
vegada pel fet que sempre
existeixen 2 bobines activades.
Amb aquesta seqüència s'obté
un alt parell de pas i retenció.
 Seqüència Wave drive (pas
complet): s'activa només una
bobina per vegada, la qual cosa
ocasiona que l'eix del motor
giri cap a la bobina activa. En
alguns motors això brinda un
funcionament més suau, però
el parell de pas i retenció és
menor.
 Seqüència mig pas: s'activen les
bobines de tal manera que es
combinen les seqüència
anteriors. El resultat que s'obté
és un pas més curt (la meitat de
el pas de les seqüències
anteriors). Primer es activan2
bobines i posteriorment només
1 i així successivament.
1 2
4
3

108
Els motors bipolars requereixen de la inversió del corrent que circula per les seves bobines en un
seqüència determinada. Cada inversió de polaritat provoca el moviment de l'eix en un pas. El
sentit de gir estarà determinat per la seqüència seguida (fig. 2.22).
El control dels motors pas a pas es realitza mitjançant un controlador, a l'igual que en els motors
DC sense escombretes. Un exemple de controlador es mostra a la Fig.2.23. En aquest cas per al
control no s'utilitza un senyal PWM, sinó una entrada digital ('STEP' a la figura): cada flanc de
pujada provoca el moviment d'un pas del motor. La DIR ens permet escollir el sentit de gir. Les
sortides que controlen les fases del motor són els senyals 1A, 1B, 2A i 2B.

109
Motor de corrent altern asíncron (inducció)
El motor asíncron, motor asíncron o motor d'inducció és un motor elèctric de corrent altern, en
el qual el seu rotor gira a una velocitat diferent de la de el camp magnètic de l'estator.
El motor asíncron trifàsic està format per un rotor,

que pot ser de dos tipus: de gàbia d'esquirol o
bobinat, i un estator, en què es troben les bobines
inductores. Aquestes bobines són trifàsiques i
estan desfasades entre si 120º en l'espai. Veure
Fig. 2.24
El motor asincrònic funciona segons el principi d'inducció mútua de Faraday. A l'aplicar corrent
altern trifàsica a les bobines inductores, es produeix un camp magnètic giratori, conegut com a
camp rotant, la freqüència serà igual a la del corrent altern amb la qual s'alimenta a el motor.
Aquest camp al girar al voltant del rotor en estat de repòs, induirà unes tensions elèctriques que
generarà uns corrents en el mateix. Aquestes produiran al seu torn un camp magnètic que
seguirà el moviment de camp estatòric, produint un parell motor que fa que el rotor giri (principi
d'inducció mútua). No obstant això, com la inducció en el rotor només es produeix si hi ha una
diferència en les velocitats relatives de camp estatòric i el rotòric, la velocitat del rotor mai
arriba a la del camp rotant. En cas contrari, si les dues velocitats són iguals, no hi hauria inducció
i el rotor no produiria parell. A aquesta diferència de velocitat se l'anomena "lliscament"
Els motors d'inducció de CA es troben entre els més senzills de controlar. Això es deu al fet que
només requereixen una connexió de 3 cables per a funcionar en la seva manera més bàsic
(sistema relé contactors per obrir o tancar les tres fases a la vegada). Es pot aconseguir un
control més eficient utilitzant algoritmes avançats, com Field Oritented Control (FOC).
Motor de corrent altern síncron
Els motors síncrons són un tipus de motor de corrent altern en el qual la rotació de l'eix està
sincronitzada amb la freqüència del corrent d'alimentació; el període de rotació és exactament
igual a un nombre enter de cicles de CA. La seva velocitat de gir és constant i depèn de la
freqüència de la tensió de la xarxa elèctrica a la qual estigui connectat i pel nombre de parells de
pols del motor, sent coneguda aquesta velocitat com "velocitat de sincronisme". Aquest tipus de
motor conté electromagnetos al estator de el motor que creen un camp magnètic que trencada
en el temps a aquesta velocitat de sincronisme.
L'expressió matemàtica que relaciona la velocitat de la màquina amb els paràmetres esmentats
és:
 f: Freqüència de la xarxa a la qual està connectada la màquina (Hz)

 P: Nombre de parells de pols que té la màquina
 p: Nombre de pols que té la màquina
 n: Velocitat de sincronisme de la màquina (revolucions per minut)

110
Servomotors
Un servomotor és un motor que utilitza retroalimentació de posició per controlar el seu

moviment i posició final. L'entrada al seu control és un senyal (ja sigui analògica o digital) que
representa la posició ordenada per a l'eix de sortida.
El motor està aparellat amb algun tipus de codificador de posició per proporcionar
retroalimentació de posició i velocitat. En el cas més simple, només es mesura la posició. La
posició mesura de la sortida es compara amb la posició de la comanda, l'entrada externa a el
controlador. Si la posició de sortida difereix de la requerida, es genera un senyal d'error que
després fa que el motor giri en qualsevol direcció, segons sigui necessari per dur l'eix de sortida
a la posició adequada. A mesura que s'acosten les posicions, el senyal d'error es redueix a zero i
el motor s'atura.

111
2.8Elements de protecció i seguretat: interruptor diferencial, interruptor

magnetotèrmic, protector sobretensions, línia de terra.
Interruptor diferencial
Vist anteriorment
Interruptor magnetotèrmic
http://www.tecnobloc.com/interruptor-magnetotermic/
Els elements de les instal·lacions elèctriques estan dissenyats per suportar un corrent nominal.
L’interruptor magnetotèrmic s’utilitza per protegir els circuits elèctrics contra les sobrecàrregues
i els curtcircuits, augments de corrent que poden arribar a cremar-los. L’ICPM i els PIAs del
nostre QCP són interruptors magnetotèrmics.
Aquests interruptors són els successors

dels antics “ploms”, avui prohibits pel
REBT, que eren en realitat fusibles amb un
fil de plom o de coure al seu interior que
es fonia al produir-se una sobrecàrrega en
la instal·lació.
Imatge antics “ploms”

112
El funcionament dels interruptors magnetotèrmics es basa en dos efectes:
Efecte tèrmic
Es produeix una sobrecàrrega quan el corrent que circula pel circuit és més gran que el nominal
de la instal·lació (quan connectem massa aparells). En aquest cas, una làmina bimetàl·lica (dos
metalls fermament units amb diferent coeficient de dilatació), es dilata per l’excés de calor i es
corba fins que activa el mecanisme d’obertura de l’interruptor.
+ info: http://www.tuveras.com/aparamenta/magnetotermico.htm
Efecte magnètic
Es produeix un curtcircuit quan els conductors entren en contacte, és a dir quan es connecta un
receptor d’impedància (resistència) nul·la (o exageradament petita), produint una sobrecàrrega
superior a 3 cops la nominal. En aquest cas, el camp magnètic creat per la bobina augmenta i
atrau la tija, cas que provoca la desconnexió instantània.
+ info: http://www.tuveras.com/aparamenta/magnetotermico.htm

113
Protector sobretensions
https://selectra.es/energia/info/que-es/protector-sobretensiones
Limitador de Sobretensions Permanents i transitòries. Com funciona?
Un protector contra sobretensions o protector elèctric és un dispositiu que es pot localitzar en el

quadre de llum dels habitatges i que s'encarrega de protegir els aparells elèctrics davant pics de
tensió. Quins tipus de protectors hi ha segons la instal·lació elèctrica i quin preu tenen?
Què és un limitador o protector de sobretensions?
Un limitador o protector de sobretensió (PCS) és un dispositiu que es pot localitzar en els

quadres elèctrics i que ajuden a protegir els aparells connectats a la xarxa elèctrica davant
pujades de tensió. Quan es produeix una pujada de tensió elèctrica aquest dispositiu salta
desviant el corrent i protegint els aparells de possibles avaries.
Els pics de tensió es poden produir per fallades en la xarxa i en

la mateixa instal·lació elèctrica. S'originen normalment quan
aquells electrodomèstics de gran potència excedeixen el llindar
de potència contractada, per un curtcircuit, per manipulacions
en la instal·lació o fins i tot per tempestes elèctriques.
Es poden localitzar tres tipus de protectors:
1. Protector contra sobretensions transitòries.

2. Protector contra sobretensions permanents.
3. Protector contra sobretensions combinat.
És obligatori tenir instal·lat un limitador de sobretensions en totes les instal·lacions

elèctriques i és el primer element que s'ha de col·locar en els quadres elèctrics actuals.

114
Com funciona el protector de sobretensions elèctriques?
La funció dels protectors contra sobretensions elèctriques és la d'administrar l'energia elèctrica

d'un aparell connectat a la instal·lació elèctrica. El que fan els PCS és regular el voltatge d'un
aparell desviant aquells voltatges que superin el límit màxim de la instal·lació, d'aquesta manera
mai es sobrepassa el llindar de seguretat.
La protecció contra sobretensions es realitza mitjançant uns protectors connector entre la fase
neutre i terra. Ha d'instal·lar un protector per cada fase i en el moment que es produeix un pic
de tensió, aquests protectors s'encarreguen de desviar el corrent a terra i d'aquesta manera
evitar possibles avaries tant en la instal·lació individual de cada habitatge com en tots els
aparells elèctrics connectats.
Protector contra sobretensions permanents i transitòries
En funció de la durada i la intensitat del pic de tensió produït podem distingir tres tipus
diferents de protectors contra sobretensions:
1 Protector contra sobretensions transitòries:
Aquest dispositiu protegeix davant pics de tensió de curta durada que s'originen per
commutacions de xarxa o descàrrega de ratlles provocant incidències a la xarxa de transport
elèctrica.
Aquests dispositius protegeixen la instal·lació a través d'uns "varistors" que tenen una tensió
nominal superior que la que manté la xarxa. En el cas que la tensió de la xarxa pugi per sobre de
la tensió que mantenen els varistors, aquests s'encarreguen de desviar el corrent evitant que
arribi fins als equips receptors.
Davant situació de sobretensió transitòria no la seva sol suspendre el subministrament elèctric.
2 Protector contra sobretensions permanents:
Aquestes sobretensions es produeixen normalment per problemes interior en la instal·lació

individual interior de cada habitatge, el més comú és per la descomposició de les fases. Davant
errors d'aquest tipus el protector sobretensions permanents suspèn immediatament el corrent
elèctric.
El major inconvenient davant de situacions d'aquest tipus és que el temps de suspensió del
subministrament pot ser de llarga durada.

115
3 Protector contra sobretensions combinats:
És habitual trobar dispositius combinats que incorporen les dues proteccions en un mateix
element i fins i tot altres que incorporen directament el IGA.
També es poden distingir segons el tipus d'instal·lació elèctrica dels protectors sobretensions
monofàsics o trifàsics:
 Protectors monofàsics: Aquests protectors es poden trobar a habitatges amb tensió

entre els 220 i els 230 volts, amb un únic corrent altern.
 Protectors trifàsics: Aquests protectors es solen localitzar en aquells immobles d'ús
professional el voltatge és superior a 380 volts i la instal·lació està formada per tres
fases i tres corrents alterns.
Com triar un protector sobretensions? Preus i voltatge
Si has d'instal·lar o substituir el protector contra sobretensions elèctriques has de tenir en

compte la potència elèctrica que tens contractada i la intensitat de l'ICP, si el teu ICP és de 25
amperes el protector de sobretensions també ha de tenir la mateixa intensitat.
A continuació realitzarem una comparativa de preus aproximats del protector elèctric segons la
seva intensitat. Normalment és habitual trobar dispositius que incorporen la protecció
transitòria i permanent.
En el cas que estiguis buscant per separat alguna d'aquestes proteccions, en les següents taules
pots conèixer els preus aproximats per a cada article.

116
línia de terra
https://www.areatecnologia.com/electricidad/puesta-a-tierra.html
La llei estableix que tots els edificis que es construeixin i els seus habitatges han de tenir una
instal·lació de posada a terra o presa de terra (T.T.).
Què és la Posada a Terra?
Anem a donar una definició, millor dit una explicació del que és fàcil d'entendre per tots i
després donarem la definició tècnicament correcta.
La posada a terra és una instal·lació de cables de protecció que van des de cada un dels endolls
de la instal·lació, on es connectaran aparells elèctrics amb parts metàl·liques com ara la
rentadora, fins a la terra (el terreny).
La seva missió és que si hi ha un corrent de fuga, en lloc de quedar-se a la part metàl·lica de

l'aparell connectat a l'endoll, aquest corrent es derivi a el terreny per aquests cables o
instal·lació anomenada "Instal·lació de Presa de Terra".
En el terreny hi haurà clavat o enterrat un "elèctrode" o "Pica" en contacte directe sempre

amb el terreny.
Tots els cables de la instal·lació de la posada a terra estaran units mitjançant la instal·lació de la
posada a terra i directament amb aquesta pica o elèctrode.
 Pica = Barra Metàl·lica.

 Elèctrode = Cable nu en forma de Malla o Anell metàl·lic de cable nu, és a dir sense
aïllant.
La instal·lació permetrà el pas a terra

dels corrents de defecte (fuites) o les de
descàrrega d'origen atmosfèric perilloses
directament a el terreny pels cables de
protecció a través de la pica o elèctrode.
A el conjunt de tota la instal·lació és al

que se li crida "Posada a Terra".
Tècnicament la definició i segons el REBT (reglament electrotècnica de baixa tensió) la posada o

connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap protecció, d'una part del circuit
elèctric o d'una part conductora no pertanyent a la mateixa mitjançant una presa de terra amb
un elèctrode o grups d'elèctrodes enterrats al terra.

117 * https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-18-puestas-a-tierra/
Veure Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) en la Instrucció tècnica *ITC-BT 018.
 La unió elèctrica = cables de la instal·lació de presa de terra.

 Part del circuit elèctric = endolls i tots els aparells amb parts metàl·liques de la
instal·lació o edifici.
 Presa de Terra o Elèctrode = pica soterrada en el terreny o cable nu enterrat en el
terreny en forma de malla.
Mitjançant la instal·lació de posada

a terra s'haurà d'aconseguir que en
el conjunt d'instal·lacions, edificis i
superfície pròxima de el terreny no
apareguin diferències de potencial
perilloses i que, al mateix temps,
permeti el pas a terra dels corrents
de defecte (fuites) o les de
descàrrega d'origen atmosfèric.
En la següent imatge podem veure

un esquema d'un sistema de
connexió a terra.
Què es Connecta a la Posada a Terra?
En els edificis, es connectaran a la posada a terra:
- La instal·lació de parallamps.
- La instal·lació d'antena col·lectiva de TV i FM.
- Els endolls elèctrics i les masses metàl·liques compreses en els lavabos i banys.
- Les instal·lacions de fontaneria, gas i calefacció, dipòsits, calderes, guies d'aparells elevadors i
en general totes les canonades metàl·liques i elements metàl·lics importants.
- Les estructures metàl·liques i armadures de murs i suports de formigó.
- Tots els aparells elèctrics amb carcassa metàl·liques com la rentadora, el rentaplats o el
microones han de connectar-se a la posada a terra a través dels endolls de el local o habitatge.
Com es connecta a terra un electrodomèstic amb carcassa metàl·lica a través d'un endoll?
Quan connectem un aparell elèctric a un endoll, la seva clavilla de connexió té 3 cables inclòs un
cable de presa de terra de color verd-groc que va connectat amb la carcassa de
l'electrodomèstic per mitjà d'un cargol.
D'aquesta manera, al connectar la clavilla amb l'endoll es connectarà directament la seva

carcassa metàl·lica amb la instal·lació de presa de terra de l'edifici (veure imatge de més avall).
Tenim la carcassa metàl·lica de l'aparell unida directament amb la instal·lació de posada a

terra. Això és molt important, després veurem per què.

118 * https://www.areatecnologia.com/electricidad/resistencia-electrica.html
En definitiva la posada a terra és un sistemes de connexió elèctrica a terra que desvia els
corrents elèctrics potencialment perilloses.
Aquests corrents perilloses per a les persones, de la que ens ha de protegir la posada a terra
poden donar-se en dos casos, per contactes indirectes o per corrents estàtiques
emmagatzemades.
Els dos casos es consideren contactes indirectes, hi ha tensió on no hauria de tenir, però
expliquem aquests dos casos una mica millor.
Justificació de la Instal·lació de la Presa de Terra
Quan es tracta d'un circuit elèctric normal, el corrent es desplaça (entra) pel conductor de la
fase fins a un receptor elèctric, per exemple un llum, i torna per un altre cable anomenat neutre.
Els mateixos ampers que entren surten, no hi ha

pèrdues per fuga de corrent.
Si durant el recorregut, el conductor es troba

danyat en el seu aïllament (per exemple un cable
pelat) i contacta amb la carcassa metàl·lica d'un
aparell.
Per exemple, d'un microones o una rentadora, el

corrent del cable pot desviar-se per la carcassa o
el que és el mateix, la carcassa passa a estar sota
tensió.
Si algú la toca, ofereix al corrent el camí més curt i

amb menys *resistència per desviar-se, produint-
se una descàrrega a través de la persones.

119 * https://www.areatecnologia.com/electricidad/diferencial-luz.html
Aquests tipus de contactes de cables pelats en mal estat que deriven corrent a parts
metàl·liques, com una carcassa de microones, es diuen contactes indirectes, passa corrent per
on no hauria de passar.
Un altre cas pot ser que alguna carcassa metàl·lica d'algun aparell emmagatzemi càrrega
elèctrica estàtica, per exemple per simple fregament amb l'aire.
En aquest cas també si la toca una persona patirà una descàrrega a través del seu cos. El que es
coneix col·loquialment com un enrampada.
El conjunt de parts metàl·liques d'un aparell elèctric que en condicions normals estan aïllades de
les parts actives (amb corrent o tensió), es diuen "massa".
Els conductors de presa de terra a l'interior d'un habitatge o local és un cable (verd-groc) que
uneix directament les parts metàl·liques dels aparell a la terra (a el terreny).
En cas de fuita de corrent o emmagatzematge de càrrega estàtica, el corrent sortirà pel cable
de presa de terra directament a el terreny res més que es produeixi aquest corrent de fugida o
estàtica.
La Presa de Terra i el diferencial
Quan succeeix això, fugida o corrent

estàtica per carcassa metàl·lica, el corrent
que entra per la fase serà diferent de la
que surt pel neutre ja que part del corrent
es deriva (s'escapoleix) a el terreny per la
instal·lació de la posada a terra .
Aquesta diferència entre el corrent

d'entrada i sortida el detectarà un aparell
anomenat "*Diferencial".
Aparell que detecta si hi ha diferència entre el corrent que entra i surt pel circuit.
Si hi ha diferència talla el corrent de tot el circuit.
El Diferencial de Llum res més que detecti aquesta desviació de corrent tallarà el corrent en
tota la instal·lació.
Ara quan tenim un contacte directe o corrent estàtica a la carcassa, abans de tocar-una persona
es tallarà el corrent en la instal·lació (saltarà el diferencial) protegint-nos dels corrents
potencialment perillosa que podrien descarregar-se a través del nostre cos per culpa d'aquesta
fuita o corrent estàtica, com ja vam explicar.

*https://www.areatecnologia.com/Instalacion-electrica-viviendas.html
120
Abans de tornar a activar el diferencial hem d'esbrinar on està l'avaria.
ATENCIÓ! segons l'explicat la posada a terra no haurà ni fusibles ni qualsevol altre element que
pugui tallar en algun moment el corrent de fuga o estàtica.
Sempre ha d'unir els cable de terra directament a el terreny.
El diferencial està unit al neutre i a la fase per detectar la diferència de corrent d'entrada i
sortida, però mai als cables de connexió a terra.
Com pots comprovar el diferencial i la presa de terra estan íntimament lligats a la protecció de
les persones en una *instal·lació elèctrica.
La presa de terra desvia el corrent de fuga i el diferencial ho detecta tallant el corrent per
protegir les persones d'estar exposades a aquest corrent de fuga.
Objecte de la Posada a Terra
L'objecte de la posada a terra de les masses dels receptors és garantir la seguretat de les
persones davant contactes indirectes.
Les posades a terra s'estableixen principalment a fi de limitar la tensió que, respecte a terra,
puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les
proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics
utilitzats.
Component de la Instal·lació de Posada a Terra
Qualsevol instal·lació de posada a terra constarà de les següents parts:
 Elèctrode de terra, Pica o Presa de Terra: element metàl·lic o conjunt de conductors

interconnectats, encastades a terra (enterrats) i en contacte elèctric amb el mateix (o
encastades en formigó que estigui en contacte amb la terra en una gran superfície)
encarregats de canalitzar les corrents de fuga que procedeixin de la instal·lació o de
descàrregues elèctriques.
A aquests conjunt de conductors connectats (malla o anell) poden acompanyar-piques o barres

metàl·liques clavades a terra.
 Línia d'Enllaç amb Terra: De el born principal de terra sortirà el conductor de terra o
línia d'enllaç amb terra (LET), que enllaçarà amb l'anell o els elèctrodes de posada a
terra.
 Born Principal de Posada a Terra: En un edifici principalment d'habitatges, el born
principal de terra és una barra metàl·lica, subjecta a la paret o sòl mitjançant cargols o
urpes, a la qual es connecten la resta de conductors de la instal·lació de posada a terra
mitjançant borns i que va situat a la caixa de comptadors.

* https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-18-puestas-a-tierra/
121 * https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-26-viviendas-prescripciones-
generales-de-instalacion/
Pot tenir borns de posada a terra secundari formant punts d'unió entre els conductors de presa
de terra i la presa de terra o born principal de posada a terra.
A aquests borns es connectaran les canalitzacions metàl·liques d'aigua, gas, dipòsits de gasoil,
antenes de TV i totes les masses metàl·liques de l'edifici.
 Línia principal de terra i derivacions: La línia principal de terra, així com les seves
derivacions (línies secundàries) i els conductors de protecció (circuits interiors)
compleixen la funció d'unir les masses amb la posada a terra de l'edifici.
 Conductors de Protecció: Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament
les masses d'una instal·lació a certs elements amb la finalitat d'assegurar la protecció
contra els contactes indirectes.
En el circuit de posada a terra, els conductors de protecció uniran les masses (endolls) a la línia
d'enllaç o principal de terra. Seran de color verd-groc.
Són els conductors interiors dels locals i habitatges.
Seccions Instal·lació de Presa de Terra
La secció dels cables de terra està especificat en les Instruccions Tècniques del Reglament
Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT).
En el dibuix anterior pots veure que per a la LET la *ITC-BT 18 a la taula 1 i per a la LPT la *ITC-BT
26 en el seu pto 3.4.
Per als conductors de protecció de l'interior de el local o habitatge la seccions són les de la taula
2 del punt 3.4 de la ITC-BT 18.

122
En edificis d'habitatges, la línia principal de terra anirà per la mateixa canalització que la línia
general d'alimentació (LGA), i serà de Cu secció mínima 16 mm2 si les fases són de secció menor
de 35 mm2, i per a valors majors de secció de fase, seran la meitat d'aquest valor, segons la
taula 3 (taula 2 de la ITC-BT-18).
 En els edificis de nova construcció, abans de formigonar, en el fons de les rases de
fonamentació s'instal·larà un cable de coure nu formant un anell tancat que cobreixi tot el
perímetre de l'edifici.
 A aquest anell es connectarà l'estructura metàl·lica de l'edifici.
 Les unions es faran mitjançant soldadura aluminotèrmica o autògena de manera que
s'asseguri la seva fiabilitat.
 Les preses de terra estaran enterrades com a mínim 0,5 m tot i que es recomana que el
conductor estigui enterrat a el menys 0,8 m.
 L'anell serà de coure nu i de secció mínima de 25 mm2, encara que el més habitual és que
sigui de 50 mm 2.
 Si fos necessari per reduir la resistència a terra de l'anell, a l'anell es connectaran
elèctrodes formats per piques o plaques verticalment clavats al terreny.
 L'elèctrode més habitual són les piques de 2 metres de longitud.
 El nombre de piques unides a l'anell conductor dependrà de la resistència que tingui l'anell.
 Es posaran tantes piques com sigui necessari perquè la resistència a terra sigui menor de
l'establerta pel REBT.
 Si són necessàries 2 piques connectades en paral·lel per tal d'aconseguir una resistència de
terra admissible, la separació entre elles és recomanable que sigui igual almenys, a la
longitud soterrada de les mateixes.
 Si són necessàries diverses piques connectades en paral·lel, la separació ens elles ha de ser
més gran que en el cas anterior.
A continuació veurem el seu càlcul.
Càlculs de la Presa de Terra
Aquest valor de resistència de terra serà tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions
de contacte superiors a:
 24 V en local o emplaçament conductor

 50 V en els altres casos.
Aquests Valors vénen especificats en el Reglamenti Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) en la

Instrucció tècnica ITC-BT 018.
Però ...De quin valor ha de ser la resistència de la presa de terra perquè es compleixi el que
anteriors voltatges en una instal·lació o circuit ?.Doncs això depèn de la valor de el diferencial.
Per exemple, en els habitatges s'utilitzen diferencials de 30mA (miliampers) de sensibilitat, el

que vol dir que quan el corrent de fuga és de 0,03A (30mA) o major, el diferencial salta tallant la
instal·lació.
Recorda la llei d'ohm V = I x R; on si aïllem la R tenim; R = V / I.
Per a una instal·lació de presa de terra amb un diferencial de 30mA, la tensió màxima que pot
tenir és 24V, i el corrent màxim que pot circular per ella és 0,03A ja que és la intensitat de fuga
que tallarà el diferencial.

123
Llavors el valor de la Resistència a Terra per a aquest diferencial serà:
Rtierra = 24 / 0,03 = 800 ohms.
Ara haurem de dimensionar la nostra presa de terra perquè el valor de la resistència total de la
instal·lació de la presa de terra sigui com a màxim de 800 ohms, en cas contrari no compliria els
24V establerts pel REBT.
Com pots veure per determinar les

resistències de terra admissibles
només cal aplicar la llei d'Ohm:
A la següent taula s'indiquen els valors admissibles calculats en funció de les diferents opcions,
sent emplaçaments conductors les instal·lacions a la intempèrie, els locals mullats o humits,
tintoreries, etc.
Taula Resistències de terra màximes

admissibles en funció de l'emplaçament i
dels diferencials usats.
El reglament estableix una excepció per a

aquests valors en les instal·lacions
d'enllumenat exterior:
"La resistència de posada a terra, mesurada en la posada en servei de la instal·lació, serà com a
màxim de 30 Ω (per diferencials de 300 mA).
No obstant això, s'admetran interruptors diferencials d'intensitat màxima de 500 mA o 1 A,
sempre que la resistència de posada a terra mesura en la posada en servei de la instal·lació sigui
inferior o igual a 5 Ω i a 1 Ω respectivament ".
Els valors de les resistències màximes de terra que estableix el reglament (els de la taula
anterior) són molt elevats, pel que se sol prendre un valor màxim de 10 ohms a l'hora de
calcular i dimensionar una instal·lació de presa de terra.
Per què?
Doncs perquè el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions

per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis, estableix una resistència a
terra màxima de 10Ω.
Per tant, serà aquest el valor que prendrem de referència.
Ara que ja tenim els valors que ha de tenir la nostra instal·lació de posada a terra, ara només ens
queda dissenyar-la i calcular dimensions de la malla i nombre de piques perquè compleix que la
seva resistència màxima sigui de 10Ω.

124
Vegem com es fa mitjançant un exemple.
Tenim un edifici d'habitatges amb les següents característiques:
- Edifici d'habitatges.
- Presa de terra formada per un conductor de coure enterrat (anell de cable) i piques de 2 m. de
longitud.
Aquest tipus d'instal·lació és la més habitual fer a tot arreu (Malla + Picas), tret que amb la malla
sigui suficient.
- terreny: calcàries compactades amb

una resistivitat, ρ = 1500 Ωxm.
- Planta de fonamentació segons

l'esquema següent:
- La longitud del conductor de coure

enterrat o anell és de 282 m. (En
l'esquema de la fonamentació, el
conductor apareix a línies discontínues
en vermell)
Volem calcular el nombre de piques de 2

m. de longitud necessàries perquè la
resistència a terra sigui màxim de 10
ohms.
En primer lloc hem de tenir en compte que el conjunt de piques i l'anell estan sempre en
paral·lel respecte de terra, per tant es compleix que:
R total de la presa terra = 1 [(1 / Rc) + (1 / Rp)]
Limitarem la resistència a terra a 10Ω, segons

s'ha explicat en l'apartat anterior.
Després Rt = 10Ω
Per calcular la resistència de la malla o anell i de les piques hem d'utilitzar les següents fórmules:

125
Com l'anell és un conductor enterrat horitzontalment, la seva resistència serà segons la tercera
fórmula:
Ranillo = (2 x 1.500) / 282 = 10,64Ω
És menor dels 10Ω dels que partim?
Si ho fos amb la malla seria suficient, però com no és el cas hem de calcular el nombre de
piques de 2 m que hem de col·locar per baixar la resistència total de la instal·lació de terra i que
sigui menor de 10Ω.
Utilitzant la fórmula de les resistències en paral·lel:
1/10 = 1 / 10,64 + 1 / Rp ------> Rp = 166,67Ω.
Aquest serà el valor de la resistència del total de piques instal·lades.
A partir d'aquest valor, es pot obtenir el nombre de piques (de 2 m. Cadascuna) aïllant de la 2a
fórmula de les anteriors (resistència per a pica vertical)
Quan en lloc d'una pica tenim diverses ("n" nombre de piques) la fórmula de la resistència de
totes les piques és:
Resistència de les piques = r / n x L
On r és la resistivitat de el terreny en ohmiosxmetro, n el nombre de piques i L la longitud de

les piques.
El Nº de piques es posa a la part de baix de la fórmula perquè estan en paral·lel.
Rp = ρ / (Nº Picas x L) = 1500 / (Nºpicas x 2 m) = 166,67Ω.
Nº piques = 1500 / (166,67Ω x 2) = 4,49 piques, és a dir 5 PIQUES.
Resistència de les piques = r / n x L = 1500 / (5 x 2) = 150Ω
Calculem finalment la resistència total a terra amb la malla i les 5 piques per comprovar que és
menor dels 10Ω:
Rtotal presa terra = 1 / *(1 / 10,64) + (1/150)+ = 9, 95Ω, menor dels 10Ω dels que partim.
Ara comprovem si ho vas entendre.
Et plantegem un exercici perquè ho facis tu sol:
Exercici: Calcula el nombre de piques necessari per a un edifici d'habitatges sobre un terreny de
sorres argiloses de resistivitat, ρ = 300 Ωxm. La longitud del conductor de coure enterrat que
plantegem és de 55 m.
Solució a l'exercici plantejat: 2 piques.
Per acabar direm que la posada a terra i els valors de la resistència a terra s'han de comprovar
per personal tècnic de tant en tant, ja que poden canviar els valors.
Les normes concretes i específiques de les posades a terra deuen llegir-se en els respectius
Reglaments Elèctrics de cada País.

126
2.9Elements de control, de maniobra, de connexió, de protecció,

receptors.
https://ingenieromarino.com/electricidad-elementos-de-control-y-maniobra/
L'electricitat és una branca de la física que s'encarrega de l'estudi de les propietats físiques de
les partícules amb càrrega elèctrica. Electricitat. Elements de control i maniobra, és la segona
entrega de la categoria dedicada a l'electricitat, teoria i simbologia, components elèctrics,
proteccions, plantes elèctriques i instal·lacions en els vaixells etc.
1-Polsadors
Els polsadors són elements de control d'accionament manual, com el seu propi nom indica
s'accionen polsant-los i serveixen per activar relés, contactors, llums etc. La seva estructura
interna no conté enclavaments, és a dir, el polsador deixarà d'actuar en el moment que deixem
de fer pressió sobre ell, retornant a la seva posició original gràcies a un ressort.
La simbologia és intuïtiva i hi ha dos configuracions simples

possibles:
 NA: Normalment Obert. El circuit està obert en estat de repòs en el polsador

 NC Normalment Tancat. El circuit està tancat en estat de repòs en el polsador
Els nombres que acompanyen els

polsadors en els borns ens aporten
la següent informació:
En la posició de les desenes, ens indica l'ordre del contacte en el polsador (1, 2, 3, 4 etc.)
En la posició de les unitats, ens indica si el polsador és NA o NC
 NC: 1 i 2
 NA: 3 i 4

127
Codi de colors dels polsadors:
2-Interruptors i Commutadors
Els interruptors i commutadors són elements de control

d'acció manual i la diferència amb polsadors és senzilla;
mentre que els polsadors deixen d'exercir la seva funció
sobre el circuit quan deixem d'actuar sobre ells, els
interruptors mantenen la seva posició un cop s'accionen.
Existeixen també diferències entre interruptor i commutador;
 El interruptora obre o tanca un mateix circuit

 El commutador obre un circuit i tanca un altre simultàniament.
A la següent imatge s'aprecia la diferència d'una manera més visual.

128
3-Relés
Els relés són interruptors, la diferència entre aquest dispositiu i

un interruptor comú és el seu accionament. Com havíem vist en
el punt 2, l'accionament d'un interruptor és manual, mentre que
l'accionament del relé es realitza per mitjà d'un electroimant.
Aquests dispositius es fan servir com a elements de

protecció de motors i equips davant sobrecàrregues,.
anomalies Elèctriques i Sistemes de Protecció.
Parlarem de l'estructura i simbologia.
El funcionament és simple, es fa passar un

corrent per la bobina, aquesta s'excita i genera
un camp electromagnètic que amb ajuda d'un
mecanisme desplaça els contactes elèctrics i
s'obre el circuit, aquest dispositiu es fa servir
com a element de protecció davant
sobrecàrregues.
estructura:
Estan constituïts per una bobina dins d'una

armadura de ferro en dues meitats separades.
4-Contactors
Aquests dispositius obren i tanquen contactes per mitjà d'un electro-imant, la diferència amb els
relés és que disposen de dos tipus de contactes elèctrics:
 Contactes de força
 contactes auxiliars

129
Els contactes de força s'accionen equips receptors (motors, enllumenat, mecanismes diversos ...)
a unes tensions mínimes i a distància, minimitzant el risc per a les persones que realitzen les
tasques de manteniment. Aquests dispositius es fan servir en moltes instal·lacions elèctriques ja
que permet un ampli grau d'automatització
estructura:
 bobina
 circuit magnètic
 contactes elèctrics
1-Contactes mòbils
2-Contactes fixos
3-Ferro mòbil
4-Moll antagonista
5-Bobina
6-Espira d'ombra (en corrent altern)
7-Ferro fix
8-Alimentació de la bobina
El contactor de la imatge funciona de la següent manera; quan la bobina s'excita amb l'aportació
de corrent, aquest genera un camp magnètic de la mateixa manera que en els relés magnètics i
desplaça la unió mecànica vencent la resistència dels molls antagonistes la funció és mantenir
separada del nucli una peça magnètica solidària a el dispositiu i encarregada d'accionar els
contactes elèctrics.
La nomenclatura dels contactors se sol representar

per les sigles KM seguit de les unitats dels borns, que
com es relata en el punt primer, simbolitzen l'ordre
d'actuació (d'1 a 4 en aquest cas).
5-Relés Temporitzadors
Com hem esmentat en el punt de relés, aprofundirem

en els tipus de relés en la pròxima entrega de la sèrie
«Electricitat», tot i que és interessant conèixer els relés
temporitzats ja que són àmpliament utilitzats com a
sistemes de control i maniobra.

130
L'objectiu d'aquests relés és obrir o tancar contactes de la mateixa manera que els relés descrits
en el punt 3 amb la diferència que l'obertura o tancament no es realitza de forma instantània
sinó que es retarda aquesta acció per un temps predeterminat.
Comptem amb 3 tipus de relés temporitzadors:
 Temporitzador a la connexió
 Temporitzador a la desconnexió
 Temporitzador a la connexió / desconnexió
Temporitzador a la connexió
Aquest relé retarda l'obertura o tancament dels contactes a partir del seu accionament durant
un temps predeterminat, és a dir;
1. El relé rep corrent

2. Transcorre el temps predeterminat
3. S'acciona el relé i actua sobre els contactes
Temporitzador a la desconnexió
Aquest relé retarda l'obertura o tancament dels contactes a partir de la desconnexió durant un
temps predeterminat, és a dir;
1. Cessa el corrent sobre el relé

2. Transcorre el temps predeterminat
3. S'acciona el relé i actua sobre els contactes
Temporitzador a la connexió / desconnexió
És una barreja dels dos anteriors. En aquest cas, es retarda l'obertura o tancament durant la
connexió i desconnexió durant el temps predeterminat.

131
6-Detectors
Els detectors són dispositius electrònics que amb la sola presència de l'element a detectar, varia
un senyal de sortida. En l'article d'avui no entrarem en l'electrònica de manera que la definició
de detectors serà la següent:
Són dispositius que en presència de l'element a detectar, produeixen una resposta per mitjà
d'un actuador que envia un senyal elèctric a través d'un circuit i efectua una acció o resposta.
En aquest punt parlarem dels detectors més emprats en instal·lacions comunes a bord.
 pressòstats
 termòstats
 Detectors de nivell
Els materials dels detectors de tenir en compte les següents condicions d'ambient per al disseny
efectiu:
 humitat
 temperatura
 acidesa
 pols
 explosivitat
Si els sensors o detectors són electrònics, no caldria que el sensor estigui en contacte amb
l'objecte o element a detectar, però els sensors electromecànics que tractarem en aquest punt
necessitaran estar en contacte amb el medi.
6.1-Pressòstat
El pressòstat o interruptor de pressió, és un element dissenyat per detectar la pressió d'un

sistema, en funció de la mesura obtinguda obre o tanca un circuit elèctric. Hi ha diferents tipus
de pressòstats depenent dels fluids i condicions per a les que s'utilitzin. Equips com
compressors, calderes o sistemes com la refrigeració de les rebostos de bord (cambres
frigorífiques), utilitzen aquests dispositius per controlar que les pressions de el fluid operant
siguin les desitjades.

132
tipus:
 De regulació (baixa pressió)

 De seguretat (alta pressió)
La diferència entre tots dos és la pressió de

disseny, els pressòstats de regulació solen
dissenyar-se per baixes pressions, ideals per
controlar el correcte funcionament de l'equip
o instal·lació. Per exemple, un pressòstat de
baixa pressió regulés el funcionament del
compressor d'aire comprimit o el compressor
de el sistema de refrigeració de les rebostos.
Nota *: Els pressòstats de baixa pressió poden emprar igualment com a control de seguretat per
evitar que el sistema treballi en depressió (buit).
En el següent vídeo s'aprecia el funcionament d'un pressòstat de regulació.

https://youtu.be/uMmj9y7r5gA
6.2-Termòstat
El termòstat és un element dissenyat per detectar temperatures. La constitució d'aquest

detector és similar a la dels pressòstats.
Existeixen de diverses classes, però en aquest context elèctric, descriurem l'empleat que
tradueix la resposta mecànica en resposta elèctrica:
La seva composició i funcionament seria el següent:
Aquest element consta d'un bulb farcit de gas unit per

un tub capil·lar a el cos del termòstat. La temperatura
del fluid extern a mesurar influeix en el gas del bulb que
emet una resposta en forma de pressió sobre la part
inferior d'una manxa on es troben uns contactes que
s'obren o tanquen en funció de la valor prefixat.
A l'igual que en els pressòstats, aquest element té un ressort localitzat a la part superior (veure
imatge) que ens permet regular la temperatura a la qual els contactes canvien de posició.

133
Per donar una visió més genèrica dels termòstats, descriurem també els tipus de termòstats
amb els quals ens podem trobar.
De manxa o pulmó: El funcionament és molt intuïtiu seguint les següents imatges.
El termòstat consta d'una manxa de llautó que

conté al seu interior un fluid específic (depenent
del grau d'obertura o tancament que es vulgui
obtenir aprofitant les seves propietats
tèrmiques) que en funció de la temperatura del
fluid extern que l'envolta, dilata o contreu dit
manxa, obrint o tancant pas segons
correspongui.
De càpsula (cera): El termòstat de càpsula,

comunament anomenat de cera per ser el
material emprat per al seu funcionament,
consta de ceres especials (d'aquí el nom
comú de termòstat de cera) amb alt
coeficient de dilatació que en funció dels seus
paràmetres , es dilataran i contrauran a una
temperatura determinada, aquest moviment
de dilatació fa girar un pistó que acciona al
seu torn una vàlvula.
De làmina bimetàl·lica: Aquest tipus de termòstats funciona amb el mateix principi de dilatació,
però en lloc d'emprar un fluid o una cera especial, empra dues làmines metàl·liques de
coeficients de dilatació diferents que en funció de la temperatura rebuda es deformen amb la
calor i obren o tanquen pas.
N'hi ha de dos tipus, normalment tancats o normalment oberts.

134
6.3-nivostat
Els nivostat o interruptors de nivell són elements compostos per un flotador amb un imant
incorporat que al pujar o baixar la seva posició influeixen en els contactes elèctrics que s'obren o
tanquen en funció del seu disseny.
Com en tot, n'hi ha de diversos tipus, hem esmentat el més simple,

amb el qual sabem si el nivell és alt o baix en funció de la resposta
dels contactors produint un senyal d'alarma per alt nivell o baix, per
exemple els tancs de sentina, però n'hi ha molt més precisos que
ens permeten saber l'altura precisa, per exemple el nivell dels tancs
de combustible.
7-Llums de Senyalització
Aquests elements s'afegeixen als quadres elèctrics per a indicar a l'usuari el funcionament de
determinats sistemes. En funció de la color del llum, aquesta ens indica el comportament de
sistema.

135
2.10Mètode d’etiquetatge per a la seva identificació.

https://www.consumoteca.com/suministros/etiqueta-energetica/
https://selectra.es/energia/info/que-es/etiqueta-energetica
L'etiqueta energètica: què és, per a què serveix
etiqueta energètica
L'etiqueta energètica és una eina

informativa al servei dels compradors
d'aparells consumidors d'electricitat que
ens permet conèixer de forma ràpida
l'eficiència energètica d'un
electrodomèstic dels obligats a portar-la.
Les etiquetes energètiques inclouen les

dades sobre consum i eficiència que
aporten els fabricants d'acord amb la
normativa que les regula.
Les empreses de distribució (distribuïdors) han de exhibir-se obligatòriament en cada
electrodomèstic posat a la venda de les categories que es mostren més a baix. Des de 2010, hi
ha una normativa sobre etiquetatge energètic més exigent que l'existent fins llavors.
L'etiqueta energètica informa dels valors de consum d'electricitat i aigua de l'aparell (eficiència
energètica). També informa de les prestacions de l'aparell amb diferents indicadors depenent de
l'electrodomèstic de què es tracti.
Per aquesta raó, la llei obliga que es trobi sempre en un lloc visible en els comerços, a la vista del
consumidor (fixa't que la veuràs a la part frontal o superior de l'electrodomèstic).
Què vol dir el que posa a l'etiqueta energètica?
Actualment, l'etiqueta energètica té una classificació que va des de la lletra D, que està en
vermell i indica la menor eficiència dins de la seva classe, fins a la A +++, en verd i que assenyala
als electrodomèstics que menys consumeixen.
No obstant això, com veurem, aquesta classificació ha canviat amb el temps i tornarà a fer-ho en
breu, així que és important conèixer la denominació actual, però també la nova.
La lletra D, en vermell, indica que aquest aparell és el que més consumeix de la seva classe. Per
exemple, un frigorífic sense optimitzar pot consumir gairebé 700 kWh a l'any, i una rentadora
uns 500 kWh.
La lletra C, ataronjada, vol dir que el consum és d'un 75% a un 90% menor que la lletra D.
La lletra B, amb un altre to taronja, significa que el consum està entre un 55% i un 75% inferior.
La lletra A, en groc, vol dir que gasta entre un 42% i un 55% menys.

136
La lletra A +, ja en tons verds (igual que la resta de lletres A amb creus) indica que està entre el
30% i el 42%.
L'A ++ implica un consum menor a l'30%.
L'A +++ vol dir que el consum és inferior a l'25% de què fa un aparell amb la lletra D.
Així, si un frigorífic amb la lletra D en la seva etiqueta energètica consumeix de mitjana aquests
700 kWh a l'any, un amb l'A +++ consumiria al voltant dels 175 kWh.
Com veiem, l'estalvi per la nostra butxaca en aquest últim cas és molt important i l'impacte
ambiental és molt menor, així que convé fixar-se bé.
Nova etiqueta energètica a partir de 2021
Al març de 2021 apareix un nou etiquetatge energètic. Això vol dir que a partir de llavors podem
trobar dos tipus diferents d'etiquetes d'eficiència energètica en els electrodomèstics.
Aquest canvi que afectarà tots els països membres de la Unió Europea té com a
objectiu identificar de manera més clara aquells aparells més eficients.
Fins llavors, el grau d'eficiència energètica s'ha mesurat amb les lletres, de major a menor
eficiència (A +++, A ++, A +, A, B, C, D), amb aquest canvi es pretén eliminar els nivells A +++, A
++ i A i deixar-lo finalment en una escala de 7 lletres de l'a a la G, sent l'etiqueta a la de major
eficiència i la G la de menor.
Amb aquesta mesura es pretén eliminar la confusió respecte a la classificació entre A +++, A ++,
A + i A, ja que pot haver-hi una gran diferència entre una categoria i una altra i aparentment a
l'ésser categoria A s'identifiquen tots aquests rangs amb un alt nivell d'eficiència energètica,
quan realment no ho són.
Amb la nova etiqueta energètica es

pretén deixar la lletra A únicament per a
aquells electrodomèstics que realment
són eficients en consum, encara que de
moment com a màxim només podran
assolir el grau B, ja que el nivell A s'està
reservant per a nous aparells millorats
en aquest terme .

137
Classificació electrodomèstics "nova" etiqueta energètica
El nou model d'etiqueta energètica classifica els electrodomèstics segons el seu consum de la
següent manera:
 A: es representa amb el color verd fosc. Es tracta d'una etiqueta que incorporaran
electrodomèstics millorats d'una alta eficiència energètica no coneguda fins llavors.
 B: de color verd, coincidiria amb l'etiqueta A +++ anterior.
 C: es relaciona amb l'etiqueta A ++ i presenta un color verd poc intens.
 D: de color groc i correspon a el valor A + de l'etiqueta energètica "antiga".
 E: l'identifica el color taronja i es relaciona amb el valor A de la llista anterior.
 F: d'un color taronja intens engloben el grup d'electrodomèstics de el grup B de l'antiga
etiqueta.
 G: es tracta del grup de menor eficiència energètica, es representa amb el color vermell.
A diferència de el grup anterior, en aquesta nova categoria s'engloben els
electrodomèstics que generen entre el 75% i el 100% del consum, els que a la llista
anterior corresponien a el grup C i D.

138
Quant puc estalviar amb electrodomèstics d'etiquetatge energètic A +++?
Per entendre millor l'apartat anterior, realitzarem una comparativa entre frigorífics de diferents
nivells d'eficiència energètica per a comprovar quant estalvi pot suposar comptar amb un
aparell eficient.
Preu del kWh més actualitzat,

per fer els càlculs de nou.
Etiqueta A+++ 09h.
130kWh x 0,28713 = 37,32 €
Etiqueta D 09h.
650kWh x 0,28713= 186,63€
Diferència de A+++ a D €/any
+149,31€
https://tarifaluzhora.es/info/precio-kwh

139
3.Equips d’instal·lacions domòtiques.

https://www.areatecnologia.com/electricidad/domotica.html
Què és Domòtica?
La domòtica es defineix com la tecnologia necessària per fer que tots els aparells elèctrics d'un
habitatge estan connectats a una xarxa controlable a distància.
Els llums, electrodomèstics, endolls elèctrics, sistemes de calefacció i refrigeració són alguns
d'ells.
Però també des d'una perspectiva de seguretat per a la llar, també s'inclou el sistema d'alarma, i
totes les portes, finestres, panys, detectors de fum, càmeres de vigilància i altres sensors que
estan vinculats a la mateixa.
La domòtica dóna accés als dispositius de control d'una casa des d'un dispositiu mòbil en
qualsevol lloc de món.
La domòtica utilitza simultàniament l'electricitat, l'electrònica i la informàtica per aconseguir
automatitzar tots els elements elèctrics de l'habitatge.
Una casa amb un sistema
d'Automatització també es coneix
com una casa o llar intel·ligent.
Des del punt de vista etimològic la

paraula domòtica va ser inventada a
França i està formada per la
contracció de "domus" que significa
habitatge més automàtica.
El concepte va tan lluny com la Fira

Mundial de 1934 a Chicago, on es va
donar a conèixer la "casa de el futur".
En els últims 80 anys, però, la llar automatitzat s'ha transformat a la llar intel·ligent gràcies a
Internet, els sensors i la connectivitat.
La domòtica moderna pot fer alguna cosa més que encendre el nostre sistema de calefacció i les
llums, de fet, pot pensar per nosaltres.
Gràcies a l'anomenat "Internet de les Coses", que simplement és tenir objectes connectats a
internet per poder ser controlats a distància, la domòtica ha patit un gran avanç en els últims
anys.
A més del que s'ha dit anteriorment la domòtica pot servir per al funcionament automàtic
d'aspersió d'aigua, aparells de preparació d'aliments, control remot de telèfons i dels
contestadors automàtics.
Màquines de fax, ràdios d'aficionats i altres equips de comunicacions i de robots com ara
aspiradores automàtiques, alimentar les mascotes en un horari i amb quantitats
predeterminades d'aliments i fins i tot pot permetre controlar les funcions vitals d'un ésser viu
per a ser controlades de forma remota des de qualsevol lloc de el món a través d'un ordinador
connectat a Internet.

140
Què Finalitat Té la Domòtica?
Crear habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar la gestió energètica i la qualitat
de vida dels seus habitants.
Redueix el treball físic dels habitants, augmenta la seguretat, i com la gestió dels diferents
recursos no les fa un ésser humà, es racionalitzen els diferents consums energètics.
Per exemple, les persianes es podrien pujar soles quan hi ha sol i baixar soles quan no hi ha sol
per guardar la calor.
Elements o Components d'Una Instal·lació Domòtica
Segons vagis llegint fixa't en l'esquema de més avall.
En una instal·lació domòtica hi ha 4 elements comuns i necessaris:
 Una central de gestió: Normalment un ordinador, una tablet o fins i tot un SmartPhone
amb la programació adequada per controlar els diferents dispositius.
Això si, han de tenir instal·lat un programari de gestió.
Ja existeixen App’s per l'Smartphone o programes per al PC o Tablet gratuïts, però també n'hi
ha de pagament.
A més d'això també ha de disposar d'un transceptor que és l'aparell que permetrà enviar el
senyal als dispositius de l'habitatge.
Aquest senyal també pot ser via WiFi, en aquest cas només caldrà una antena de transmissió,
però ull, els sensors i actuadors han de ser tots controlables via WiFi també.
Normalment una central de gestió ve amb tots els elements incorporats.
 Sensors: Són els elements encarregats de recollir la informació dels diferents

paràmetres que controlen (la temperatura ambient, l'existència d'una fuita d'aigua, la
presència de llum solar suficient en una habitació, etc.) i enviar-la a sistema de control
centralitzat o central de gestió perquè actuï en conseqüència.
La informació proporcionada per aquests sensors és utilitzada per la central de gestió per a
prendre diverses decisions importants pel que fa als aparells i quan canviar o desactivar-los.
Alguns d'aquests sensors poden ser:
* Els termistors que es poden utilitzar per controlar els condicionadors d'aire, refrigeradors,
sistema de calefacció, o en cas d'incendi.
* Sensors d'humitat que detecten el nivell d'humitat en el medi ambient.

141
* Els sensors de gas que es poden utilitzar per detectar fuites de gas.
* Sensors de llum que es pot utilitzar per detectar la intensitat lluminosa a la casa.
* Sensors de moviment per detectar intrusos a l'habitatge.
 Actuadors: Els sensors detecten i els actuadors executen.
Per exemple un sensor de temperatura pot fer que s'activi l'interruptor (actuador) de la
calefacció.
Els actuadors són els dispositius utilitzats pel sistema de control centralitzat, per modificar
l'estat de certs equips o instal·lacions (l'augment o la disminució de la calefacció o l'aire
condicionat, el tall de subministrament de gas o aigua, l'enviament d'una alarma a una
centraleta de seguretat, etc.).
Aquests dispositius solen estar distribuïts per tot l'habitatge i, segons el model, poden admetre
bateries.
En molts casos, el sensor i l'actuador són integrats en el mateix dispositiu.
Fixa't en la imatge següent, és un endoll que deixarà passar el

corrent pel electrodomèstic connectat a ell quan el termòstat
incorporat arribi a una temperatura.
Entre els diferents actuadors que podem trobar tenim:
* Contactors i / o Relés.
* Bases d'Endolls controlables.
* Electrovàlvules d'obertura i tanca controlat.
* Vàlvules per a calefacció i aigua.
* Sirenes d'avís.
* Interruptors i reguladors de llum, aigua, gas, etc.
Per exemple, la regulació de la quantitat d'aigua a la piscina s'aconsegueix accionant un

interruptor (serà l'actuador) que activi la vàlvula d'entrada d'aigua.
L'actuador està situat de tal manera per operar instantàniament amb les vàlvules d'aigua.
Això vol dir que el flux d'aigua es pot supervisar i controlar de forma remota sense necessitat
d'incórrer en costos de treball humà.
 Suports de Comunicació: Pot ser la xarxa elèctrica o Internet.
Aquest suport és el que comunica a través del cable o sense fils les diferents dispositius.

142
La tecnologia WiFi és la més usada actualment.
És important tenir una font d'energia

alternativa per al sistema domòtic, ja que
si patíssim un tall de corrent no
funcionaria res.
El Problema de la Domòtica
Es calcula que en poc temps hi haurà uns 50 mil milions de dispositius connectats.
El problema és la falta d'un estàndard de comunicacions comú o protocol. si fem servir
dispositius de diferents marques, és possible que no puguin ser controlats des d'un mateix
comandament ni comunicar-se entre ells, ja que no "parlen" el mateix idioma.
Samsung ha proposat un estàndard anomenat "Thread", Apple té un altre anomenat "Homekit" i

Google també està treballant en un altre diferent.
Sembla que el que s'està imposant és el KNX per espais grans com camps de futbol o pavellons,
i el *ZigBee per a la domòtica o les llars inteigentes.
Per saber més sobre el zigbee ves a l'enllaç anterior, de l'KNX parlarem després una mica més.
Des del punt de vista d'un usuari el que ens interessa és que quan anem a realitzar la nostra
instal·lació de domòtica tinguem en compte el protocol de comunicació i que tots el nostre
aparells tinguin el mateix.
KNX Domòtica
KNX és la iniciativa de tres associacions europees unides per crear un únic estàndard europeu
per a l'Automatització dels habitatges i oficines.
S'ha convertit en el primer sistema normalitzat a nivell mundial per a la comunicació de control
dels habitatges i edificis, però a més és totalment lliure.
Aquesta Standar de Comunicació o Protocol tracta de, partint dels sistemes EIB, EHS i BatiBUS,
crear un únic estàndard europeu que sigui capaç de competir en qualitat, prestacions i preus
amb altres sistemes nord-americans com el LonWorks o CEBus.
Per saber més pots visitar el lloc de *KNX.
Finalment et deixem aquest *vídeo on s'explica la definició de domòtica i perquè serveix:
*Zigbee: https://www.redesinalambricas.es/zigbee/
*KNX: https://www.knx.es/es
*vídeo: https://youtu.be/Ocg10VYx51c

143
Elements d’un sistema domòtic

https://portal.institutguindavols.cat/andromines/wp-content/uploads/2017/03/TEC_1BAT_U5.pdf
 Sensors: capten un canvi físic i transmeten la informació a un dispositiu.

o Per exemple: sensors de fum, d’humitat, de gas, etc.
 Actuadors: reben una ordre i realitzen una acció.
o Per exemple: obren o tanquen una electrovàlvula, encenen o apaguen una
làmpada, etc.
 Unitat de control o controlador: central que gestiona el sistema domòtic.
o Per exemple: un microprocessador.
Instal·lacions domòtiques
 Instal·lacions centralitzades
 Instal·lacions cablejades
Tipus d’instal·lacions domòtiques
 Instal·lacions distribuïdes
 Instal·lacions mixtes

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/
2099.1/7246/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence=1 144
&isAllowed=y
Un sistema destinat a gestionar una llar intel·ligent, ha de constar dels següents quatre punts:
Senzill
Tant a nivell del sistema de control, com al de la interfície d’usuari, es preferible que es tracti
d’estructures simples i intuïtives, ja que això afavoreix l’acceptació per part de l’usuari i un millor
confort del mateix.
Flexibilitat
Han de disposar de capacitat d’incorporar futures ampliacions i modificacions.
Integració
Cadascuna de les àrees a gestionar, han d’estar completament integrades entre sí.
Modular
L’estructuració del sistema ha de ser modular, ja que en cas de que es produeixi algun error o
problema, aquest no afecti a la totalitat del edifici o habitacle.
Topologia de la xarxa
El terme de topologia de la xarxa, es pot definir com a la distribució física dels elements de
control respecte al mitjà de comunicació o cable.
Els tipus existents més utilitzats són:
Topologia en bus
Els elements comparteixen la mateixa línia o bus de

comunicació. Cadascun dels elements és identificat
per una única direcció i es poden comunicar dos
elements de forma simultània. Les principals
avantatges que presenten aquest tipus de xarxes, son
la facilitat d’afegir i treure elements, no necessita cap
tipus de controlador principal, un error en un
element no afecta a la resta, la velocitat de
transmissió és elevada i el cablejat es minimitza.
Per contra, alguns dels punts febles que presenten son que els elements han de tenir un grau
d’intel·ligència i necessita mecanismes de control per a evitar que més de dos elements
accedeixin a la vegada al bus.
Topologia en anell
Els elements estan connectats entre ells, formant un

anell tancat. D’aquesta manera, la informació circula
per tots els elements. Els principals desavantatges que
tenen, són que presenten vulnerabilitats a errors
deguts a que un error en un element significa que falli
tota la xarxa, i per a afegir-hi elements hi ha algunes
complicacions, degut a que s’ha de paralitzar el
funcionament de la xarxa sencera.

145
Topologia en estrella
En aquest cas, els elements estan units entre sí a

través del controlador principal. Les seves
avantatges principals són, la facilitat per a afegir
nous elements i en cas de produir-se un error d’un
element que no sigui central, no afecta a la resta
del sistema. Els seus inconvenients son que un
error en el controlador principal, provoca una
fallada del sistema complet, necessita una gran
quantitat de cablejat i es produeix un efecte de
coll d’ampolla a l’entrada del sistema central.
Topologia en arbre
Aquesta està confeccionada a partir de les

anteriors, unificant la topologia en estrella i la de
bus, d’aquesta manera permet establir una
jerarquia entre els elements de la xarxa. Els
avantatges i desavantatges principals són en
funció de a topologia específica.
Arquitectura centralitzada
Un controlador centralitzat, rep informació de múltiples sensors i, una vegada processada,

genera les ordres oportunes per als actuadors.
Arquitectura descentralitzada
Es tracta de l’arquitectura inversa a l’anterior. Tots els elements del sistema disposen
d’intel·ligència ja que son totalment independents. El sistema ha de disposar d’un bus compartit
que permeti la comunicació de tots els elements.
Arquitectura distribuïda
Es tracta de l’arquitectura en que tota la intel·ligència del sistema està distribuïda per tots els
mòduls siguin sensors o actuadors. Acostuma a ser típic en els sistemes de cablejat en bus.

146
3.1Elements de senyalització.
Senyals
Si ens fixem en els diferents tipus de senyals que poden utilitzar-se en una instal·lació domòtica,
podem fer la següent classificació.
Per a concretar més, dins dels senyals discrets, cal diferenciar-ne un subgrup molt estès i comú,
el dels senyals binaris. Reben aquesta denominació aquells senyals que tan sols disposen de dos
estats, tot o res.
Són molts els dispositius d’una instal·lació domòtica, els que utilitzen aquest tipus de senyal, ja
que tan sols tenen dos modes de funcionament, encès o apagat.
3.2Elements de senyalització: números de senyalització i identificació,

https://repositorio.upct.es/bitstream/handle/10317/2793/pfc438
bandes d’identificació i senyalització. 1.pdf
MITJANS DE TRANSMISSIÓ / BUS
Els mitjans de transmissió de la informació, entre els diferents dispositius dels sistemes de
domòtica poden ser de diversos tipus. A continuació s’exposen els principals mitjans de
transmissió utilitzats:
 Cablejat Compartit - S'utilitzen cables compartits amb xarxes existents per a la

transmissió de la informació, per exemple la xarxa elèctrica, la xarxa telefònica o la xarxa
de dades (internet).
 Cablejat Propi - La transmissió per un cablejat propi és el mitjà més comú per als
sistemes de domòtica, principalment són del tipus: parell trenat, paral·lel, coaxial o fibra
òptica.
 Sense fil - Molts sistemes de domòtica utilitzen solucions de transmissió sense fils entre
els diferents dispositius, principalment tecnologies de radiofreqüència o infraroig.

147
KNX pot utilitzar 4 medis de comunicació. Cada mitjà de comunicació Pot ser utilitzada en
combinació amb un o més modes de configuració, permitent a cada fabricant Escollir la
combinació correcta per a cada segment de mercat i aplicació.
Parell Trenat, TP (Twisted Pair): TP1
Aquest mitjà de comunicació, parell trenat, de velocitat de transmissió 9600 bits / s, ha estat
pres d'EIB.
El sistema es basa en un bus de comunicació la

qual la instal·lació pot fer-se en diverses
topologies: bus, estrella, anell, arbre o
qualsevol combinació d'aquestes. L'única cosa
que cal respectar és no assignar adreces
idèntiques a dos dispositius de la mateixa
instal·lació.
Tots els productes certificats EIB TP1 i KNX TP1 operaran en un mateix bus de control
independent intercanviant informació.
Avantatges i inconvenients: Posseeix un bus de control independent. està pensat per a noves
instal·lacions i grans renovacions. Posseeix un nivell màxim de fiabilitat en la transmissió. Gran
velocitat de transmissió.
Necessita d'instal·lació prèvia del bus de comunicació.
Corrents Portadores, PLC (Power Line Carrier): PL110
Aquest mitjà de transmissió de corrents portadores, power line carrier, de velocitat de

transmissió 1200 bits / s, també ha estat pres de EIB.
El Sistema fa possible la transmissió de telegrames a través de la xarxa de 230/400 V.
D'aquesta manera, ja no és necessària una línia de bus independent. La transmissió de

telegrames té lloc a través dels conductors de fase i neutre, els quals han d'estar connectats a
cadascun dels aparells.
Els productes certificats EIB i KNX PL110

operaran i es comunicaran els uns amb els
altres sota la mateixa xarxa de distribució
elèctrica. La distància màxima que es pot
aconseguir sense repetidor és de 600 metres.
Avantatges i inconvenients: Està pensat per a llocs on no es pot instal·lar un cable de control
addicional i hi ha disponible cable de 230 V. És de fàcil instal·lació pel usuari.
A causa de la indefinició de les condicions de la xarxa, que poden variar constantment, la

transmissió de telegrames es pot veure interrompuda, produir errors en el sistema o interferir
amb altres sistemes.

148
Tradueix per veu

RF (Radio Frequency)
Els dispositius KNX admeten aquest Mitjà de

Transmissió que empra senyals de ràdio per
transmetre telegrames KNX. Aquests
telegrames són transmesos a la banda de
freqüència 868 MHz (Dispositius de Curt
Abast), amb una força màxima irradiada de
25 mW i velocitat de transmissió de 16.384
Kbit / sec. El mitjà de transmissió KNX RF pot
ser fabricat amb components (xips) que es
troben disponibles; altres característiques
són que permet implementacions tant
unidireccionals com bidireccionals, es
caracteritza pel seu baix nivell de consum
energètic i està destinat a petites i mitjanes
instal·lacions que només necessiten
transmissors en casos excepcionals.
Avantatges i inconvenients: Està pensat per a llocs on no es desitja o no pot instal·lar cablejat.
No pot usar-se en grans superfícies i pot tenir interferències externes.
IP (Ethernet)
Usant l'estàndard Ethernet a 10 Mbps permet

la transferència de telegrames EIB a través
del protocol IP a habitatges o edificis remots.
Els telegrames KNX es encapsulats en
telegrames IP, tant en xarxes LAN com per
Internet, que s'envien amb protocol UDP tant
unicast com musticast.
Avantatges i inconvenients: És el millor mitjà per al control remot de sistema des de fora de
l'habitatge.
Requereix d'escollir un maquinari adequat depenent de el tipus d'aplicació a implementar.

149
Estructura general del sistema

https://riun/et.upv.es/bitstream/handle/10251/75512/Apuntes%20de%20Domotica.pdf?sequence=1

150
3.3Característiques dels conductors utilitzats en instal·lacions

domòtiques: parell trenat, pla, apantallat i mànega de bus.
Cable Parell trenat https://ca.wikipedia.org/wiki/Cable_parell_trenat
El cable parell trenat és una manera de

cablar en la qual dos conductors estan
trenats per aconseguir la cancel·lació
d'interferències electromagnètiques de fonts
externes.
De manera general, l'estructura de tots els

cables parell trenat no difereix
significativament, encara que també és
veritat que cada fabricant introdueix algunes
tecnologies addicionals dins dels estàndards
de fabricació. El cable està compost per un
conductor intern que és de filferro electrolític
recuit, de tipus circular, aïllat per una capa de
polietilè acolorit.
El cable parell trenat és un dels més antics en el mercat i en alguns tipus d'aplicacions és el més
comú. Consisteix en dos filferros de coure o de vegades d'alumini, aïllat amb un gruix d'1 mm
aproximadament. Els filferros es trenen amb el propòsit de reduir la interferència elèctrica de
parells similars propers. Els parells trenats s'agrupen sota una coberta comuna de PVC
(Policlorur de Vinil) en cables multi-parells de parells trenats (de 2, 4, 8, fins a 300 parells)
Estructura del cable
El cable està compost per un conductor intern que és

de filferro electrolític reduït, de tipus circular, aïllat
per una capa de polietilè colorejat. Per sota de
l'aïllament colorejat existeix una altra capa
d'aïllament també de polietilè, que conté en la seva
composició una substància antioxidant per evitar la
corrosió del cable. El conducte acostuma a tenir un
diàmetre aproximadament de mig mil·límetre, i
sumant-hi l'aïllament pot superar el mil·límetre de
diàmetre.
Normalment es parla d'aquest tipus de cable per parells o per grups de parells, paquet conegut
com a cable multiparell. Tots els cables del multiparell estan trenats entre ells amb l'objecte de
millorar la resistència de tot el grup enfront de les diferents interferències externes existents.
Tots els cables que el componen es defineixen per colors, per identificar en els extrems del cable
multiparell els cables que es corresponen entre ells.
Els colors de l'aïllant estan estandarditzats : Taronja/Blanc-Taronja, Verd/Blanc-Verd,

Blau/Blanc-Blau, Marró/Blanc-Marró. Quan ja estan fabricats els cables unitàriament i aïllats, es
trenen depenent el seu color. Els parells que es van formant s'uneixen i formen subgrups,
aquests s'uneixen en grups, els grups donen lloc a superunitats, i la unió de superunitats forma
el cable.

151
Tipus
 UTP acrònim de Unshielded Twisted Pair o Parell Trenat Sense apantallar. Són cables de
parells trenats sense apantallar que s'utilitzen per a diferents tecnologies de xarxa local.
Són de baix cost i de fàcil ús, però produeixen més errors que altres tipus de cable i
tenen limitacions per a treballar a distàncies elevades sense regeneració del senyal.
 STP, acrònim de Shielded Twisted Pair o Parell Trenat Apantallat. Es tracta de cables de
coure aïllats dins d'una coberta protectora, amb un nombre específic de trenes per peu.
STP es refereix a la quantitat d'aïllament al voltant del conjunt de cables i, per tant, a la
seva immunitat al soroll al contrari que l'UTP que no disposa d'aquest aïllament.
S'utilitza en xarxes d'ordinadors com Ethernet o Token Ring. És més car que la versió no
apantallada o UTP.
 FTP, acrònim de Foiled Twisted Pair o Parell trenat amb pantalla global.

152
Característiques de la transmissió
Està limitat en distància, amplada de banda i data rate, també cal destacar que l'atenuació és
una funció fortament depenent de la freqüència. La interferència i el soroll extern també són
factors importants, per això s'empren cobertures externes i el trenat. Per senyals analògics es
requereixen amplificadors cada 5 o 6 quilòmetres, per senyals digitals cada 2 o 3. En
transmissions de senyals analògics punt a punt, l'amplada de banda pot arribar fins a 250 kHz.
En transmissió de senyals digitals a llarga distància, el data rate no és gaire gran (pocs Mbps), no
és gaire efectiu per aquestes aplicacions. En xarxes locals que suporten ordinadors personals, el
data rate pot arribar a 10 Mbps (Ethernet) i 100 Mbps (Fast-Ethernet).
Al cable parell trenat de 4 parells, normalment s'utilitzen només dos parells de conductors, un
per rebre (cables 3 i 6) i un altre per transmetre (cables 1 i 2), tot i que no es poden fer ambdues
coses alhora, tenint una transmissió half-duplex. Si s'utilitzen els 4 conductors la transmissió és
full-dúplex.
Avantatges i desavantatges
Avantatges:
 Baix cost.
 Alt nombre d'estacions de treball per segment.
 Facilitat pel rendiment i la solució de problemes.
 Pot estar prèviament cablejat el lloc.
 Instal·lació fàcil.
Desavantatges:
 Altes taxes d'error a altes velocitats.

 Amplada de banda limitat.
 Baixa immunitat al soroll.
 Baixa immunitat a l'efecte crosstalk.
 Alt cost dels equips.
 Distància limitada (100 metres per segment).
Variants menors del parell trenat
Parell trenat carregat: És un parell trenat al qual se li afegeix intencionadament inductància,

molt comú a les línies de telecomunicacions, excepte per algunes freqüències. Els afegits
inductors són coneguts com a bobines de càrrega i redueixen la distorsió.
Parell trenat sense càrrega: Un parell trenat que no té càrrega de bobines afegida.
Parell trenat esclau: Els parells trenats són a títol individual en règim d'esclau per augmentar la
robustesa del cable.
Cable trenat de cinta: És una variant del stàndard de cable de cinta on els conductors adjacents
estan en mode esclau i trenats. Els parells trenats són lleugerament esclaus els uns als altres en
un format de cinta. Periòdicament al llarg de la cinta hi ha petites seccions amb no trenats
habilitats connectors i capçaleres pcb per ser terminades usant la típica tècnica de cable de cinta
IDC.
Tipus de connexió
Cable recte (pin a pin) i Cable creuat

153
Accessoris i aparells genèrics
3.4Font d’alimentació, Emissors, Sensors ,Receptors i Actuadors.
Font d’alimentació
La F.A. té com a missió

subministrar 24V. C.c. al rail de
dades (BUS)
Característiques generals
 Permet salvar microtalls de la xarxa que no superin de 100 ms.

 És resistent davant curtcircuits
 Separació galvànica entre el bus i la xarxa de 230V.
Significat dels LEDs
 Verd: La F.A. està connectada a la xarxa de 230V.

 Vermell: La F.A. està sobre carregada per un curtcircuit en el bus.
 Groc: S’ha aplicat un voltatge superior a 30V. en el bus
Tipus de fonts d’alimentació
 Amb filtre incorporat: Corrent nominal de sortida 640 mA.

 Sense filtre incorporat: Corrent nominal de sortida 320 mA.
Filtre
Solament és necessari quan s’utilitza la F.A. de 320 mA.
Funcions que realitza:
 Desacoblar els telegrames davant variacions de tensió

 Mitjançant el botó "Reset" es desconnecta la línia de
bus i es restableix els mecanismes connectats a ella.
Connector
 Permet la connexió entre el “Bus per a perfil DIN” i el

“Cable Bus”
 Permet la unió entre dos Busos per a perfil DIN entre
sí.

154
Emissors o Sensors
Acobladors de línia i àrea
 Acoblament entre línies i àrees.

 Separació entre la línia principal i secundaria.
 Amplificació de senyal.
 Filtració programable de dades.
Significat dels LEDs:
 Groc: Recepció d’un telegrama de la línia principal.

 Verd: Funcionament normal.
 Groc: Recepció d’un telegrama de la línia secundaria.
Interface de comunicació
És necessari adjudicar-li un D.F.
Polsadors
Són unitats d'aplicació (Emissors) que necessiten per al seu

funcionament un acoblador de bus per encastar.
Tot i que depèn de fabricant, es distingeixen per norma

general diversos tipus:
Les funcions que poden realitzar són les següents:
 Connexió i desconnexió de càrregues.

 Regulació de la il·luminació
 Control de persianes.
 Assignació mitjançant flancs de funcions ON/OFF.
 Emissió d’un valor de 0 a 255.
 Control de LEDs.
 Control del Display (Solament la sèrie Triton).

155
Emissors o Sensors
Mòduls d’entrada binaris (Per a senyals de tipus convencional)
El muntatge pot ser: carril DIN o fals sostre.
Existeixen varis tipus:
 Número d’entrades: 4 o 6.
 Entrades a 230V.
 Entrades a 230V. lliures de potencial.
 Entrades a 24Vcc lliures de potencial.
Les funcions que poden realitzar són les següents:
 Connexió i desconnexió de càrregues.

 Regulació de la il·luminació
 Control de persianes.
 Assignació mitjançant flancs de
funcions ON/OFF.
 Emissió d’un valor de 0 a 255.
Mòduls de entrades analògiques (2 i 4 EA)
El muntatge pot ser: carril DIN o fals sostre.
Els senyals d'entrada poden ser:
 0 ... 1 V
 0 ... 5 V
 0 ... 10 V
 0 ... 20 mA
 4 ... 20 mA

Receptors o actuadors 156
Actuador Interruptor fals sostre
Aparell per al muntatge per exemple de làmpades

d'ús comercial.
És capaç de rebre ordres de connexió i desconnexió.
Mitjançant el ETS es poden ajustar:
 Retard de temporització.
 Posició de preferència si falla la tensió del bus.
 Concatenació lògica (Y/O).
 Capacitat d’inversió.
Actuador regulador universal
L'actuador regulador universal és un component

integrat que pot utilitzar-se en lluminàries normals,
canalitzacions o falsos sostres.
Es fa servir per commutar i regular les lluminàries

incandescents, halògenes de tungstè de 230 V, així com
halògenes de baixa tensió per mitjà de transformadors.

Receptors o actuadors 157
Actuador per a persianes i gelosies.
Aparell de muntatge per al control d'un accionament

per a persianes.
A més a és possible PUJAR, BAIXAR i ajustar les
làmines mitjançant un polsador convencional per a
persianes.
També és possible el bloqueig independent (posició
PUJAR) per exemple a través d'un controlador de
vent.
L'aparell s'utilitza igualment per exemple per ser

muntat en llums d'ús comercial. És possible a més la
connexió i desconnexió a través de polsadors
convencionals.
Mòdul de sortides binàries.
Per muntatge sobre carril DIN. Connecta dispositius elèctrics

independents mitjançant contactes lliures de potencial a
través del ABB i-bus® EIB. L'aparell no necessita cap font
d'alimentació.
Es fa servir per commutar i regular les lluminàries
incandescents, halògenes de tungstè de 230 V, així com
halògenes de baixa tensió per mitjà de transformadors.

158
3.5Elements d’enllumenat interior/exterior.

https://hinforcom.com/domotica-iluminacion/
Control il·luminació domòtica
Per al control de la il·luminació de la nostra casa domòtica podem fer-ho de diverses maneres:
 Utilitzant les bombetes i polsadors existents: La primera opció, i recomanada per

Indomotiv, utilitzant les bombetes, leds o punts de llum que ja tenim (ens oblidem de
canviar bombetes, llums ... etc i simplement transformem en intel·ligents els
interruptors de la llum que ja tinguéssim al nostre habitatge. aquest procés és senzill:
Com? Simplement vam col·locar un petit controlador darrere de l'interruptor. Així
reduïm costos i mantenim l'estètica de la casa. a més aquest sistema està integrat amb
tots els altres elements domòtics de l'habitatge des de la mateixa APP.
 La segona opció és comprar una bombeta intel·ligent, et recomanem aquesta opció
només si no vols integrar cap o gairebé cap més elements domòtics, ja que cada
fabricant sol tenir una app diferent, i caldria configurar cada vegada que canviem una
bombeta. Pel que, excepte casos puntuals, des recomanem aquesta opció; tot i així et
deixem una llista amb les que considerem
 La tercera opció per tenir llums intel·ligents és el canvi d'un interruptor normal a un
interruptor domòtic intel·ligent.
Combinar els llums intel·ligents amb un sensor de

presència és sempre una excel·lent opció.
D'aquesta manera les llums ens "seguiran" per
tota la casa. És molt còmode per a zones de pas,
per al rebedor (per exemple quan vam entrar amb
les mans plenes), o fins i tot per a les llums
auxiliars nocturnes que es poden encendre a un
percentatge baixet de la seva lluminositat.
Com funcionen les bombetes intel·ligents i llums intel·ligents
Una bombeta intel·ligent o il·luminació domòtica a través de la domotització de les llums actuals
ens permet el control de les llums en remot des de qualsevol part del planeta. De la mateixa
manera, podrem comprovar que no ens hem deixat un llum encès al sortir de casa tot i que ja
estiguem lluny.
Il·luminació domòtica i escenes programables
Al seu torn podrem crear escenes d'il·luminació domòtica de manera que per exemple tinguem
maneres programables que s'adaptin al nostre ritme de vida. Mode sortir de casa, mode
vacances, mode cinema ... etc.

159
Bombetes intel·ligents alexa / google home
Més que bombetes intel·ligents com a tal, hauríem de parlar de la possibilitat d'integrar la veu
en la il·luminació amb el sistema domòtic. Des Indomotiv, ens sembla un dels elements més
pràctics i demandats (només per darrere dels sensors de presència combinats a les bombetes
intel·ligents o il·luminació domòtica).
On comprar les bombetes o il·luminació intel·ligent?
Tot i que cada vegada hi ha més models en grans retailers com el Leroy Merlin, el Corte anglès,
Amazon ... et recomanem que et posis en mans d'instal·ladors professionals. Una cosa és
instal·lar una sola bombeta (que potser si pots fer-ho tu mateix) i encara que el cost comparatiu
sigui més alt, que si volem instal·lar tant bombetes com il·luminació domòtica a tota la casa.
Llavors sí et recomanem a el 100% de les ocasions que et posis en mans de professionals.
Tot i així si només vols com diem canviar una bombeta aïllada, per tenir un primer contacte amb
la domòtica, et deixem una llista amb les nostres favorites:
Millors bombetes intel·ligents
 El millor kit de bombeta intel·ligent: Philips Hue White Ambiance Smart Light Bulb
Starter Kit
 El millor kit barat: Sengled Element Classic A19 Kit
 La millor bombeta senzilla: Bombeta intel·ligent Wi-Fi Sengled
 La millor bombeta econòmica: bombeta Wyze
 La millor bombeta intel·ligent que canvia de color: Lifx Mini 800-Lumen Light Bulb
 La millor bombeta intel·ligent per instal·lar: Philips Hue Go
 La millor bombeta intel·ligent regulable: Kasa Smart Wi-Fi Light Bulb
 La millor mini bombeta intel·ligent: Lifx Mini White
 La millor bombeta per dormir millor: bombeta Harth Sleep-shift
 La millor bombeta "genial pel fet de ser genial": Rhythm Starter Kit
 La millor bombeta de nit: Maz-Tek Plug-In LED Night Light
Millors sistemes d'il·luminació domòtica professionals
Fibaro
AlfredHome
serveis INDOMOTIV
INDOMOTIV ofereix un servei professional de domòtica per a professionals o particulars que

inclou la instal·lació sistemes d'il·luminació intel·ligent de gran qualitat a preus competitius.

160
Comparativa Sistemes de control d’il·luminació domòtica

https://domoconnect.com/domotica-luces
3.6Elements calefactors.
https://domoticaintegrada.com/calefaccion-inteligente/
Tot el que cal saber sobre la calefacció intel·ligent a la llar
La calefacció intel·ligent és una funció de la domòtica que s'encarrega del manteniment de la

temperatura a les llars, controlat a distància i programat segons els requeriments propis.
La calefacció intel·ligent també coneguda com termòstat digital o termòstat wifi, és molt més
que sol controlar a distància la temperatura dels ambients de casa teva.
En el cas dels termòstats estàndard, aquests tenen unes funcions bàsiques com l'encesa i
apagada de calderes o de la calefacció. Es pot configurar el temporitzador a una temperatura
específica però de forma manual.
La calefacció intel·ligent ofereix molts elements

addicionals que milloren la qualitat de vida dels usuaris o
habitants d'un habitatge. En termes de comoditat, el
maneig a través d'un Smartphone ho fa accessible i fàcil.
Té moltes avantatges comparatius amb els dispositius de

calefacció o termòstats manuals o convencionals.

161
Per què escollir la calefacció intel·ligent per a la casa?

Hi ha dos motius principals per canviar el teu sistema convencional de calefacció manual a la
calefacció intel·ligent.
El primer motiu és econòmic. L'estalvi d'energia que s'aconsegueix amb la calefacció intel·ligent
no només disminueix despeses mensuals a l'economia domèstica de la família, sinó que són
amigables des del punt de vista mediambiental.
Es considera que els sistemes de calefacció intel·ligents redueixen la suma de factures per
energia entre 14 a 26%.
El segon motiu, té a veure amb la comoditat i el confort que proveeix un sistema de calefacció
intel·ligent que regula sense necessitat de canvis manuals freqüents.
Pot calcular el moment exacte d'encendre o activar la calefacció intel·ligent d'acord a l'horari
d'arribada i hàbits dels ocupants de la casa.
Tradueix per veu
Funcionament de la calefacció intel·ligent
Té una unitat principal de control que substitueix l'antiga unitat convencional, la qual sol ser més
petita i compacta.
El dispositiu s'ha de configurar a través d'un procés molt simple. Es pot col·locar a la paret o pot
ser col·locat sobre qualsevol superfície segura: taules, escriptoris o mobiliari de la casa.
La configuració es fa a el principi i podem variar paràmetres de la programació si volem alguna

cosa en particular.
El sistema de calefacció intel·ligent té la virtut de processar una quantitat d'informació sobre els
hàbits i horaris dels ocupants de l'habitatge i activar en forma precisa o intel·ligent la calefacció.
Característiques generals d'un termòstat intel·ligent
✓ Fàcil instal·lació
Les instal·lacions a casa de la calefacció intel·ligent es connecta sense necessitat de cablejats
aparatosos, només s'usa el wifi de la llar. Es pot col·locar a la paret o també sobre alguna taula o
escriptori. Els seus dissenys solen ser minimalistes i molt decoratius.
✓ Disposa de geolocalització
Activa o desactiva la calefacció intel·ligent d'acord amb la ubicació dels ocupants de la casa. Es
pot programar per encendre quan vas camí a casa.
La calefacció intel·ligent s'encén amb l'anticipació suficient com per tenir la temperatura
desitjada just a l'hora d'arribar a casa.
Aquesta activitat la realitza de forma automàtica ja que "prediu" l'arribada dels habitants
d'acord amb els horaris o rutines diàries.

162
✓ Estalvi d'energia
L'avantatge principal és l'estalvi energètic que ofereix. Els termòstats convencionals s'activen
quan arriben a una temperatura establerta, l'oscil·lació fa que la caldera estigui treballant la
major part de el temps amb un consum considerable d'energia.
En el cas del termòstat sense fil intel·ligent mantenen el consum al mínim necessari per a
satisfer les necessitats de cada espai.
✓ L'ús flexible i els paràmetres personalitzats

Fa referència a la possibilitat de programar la temperatura de la calefacció intel·ligent en
moments del dia o nit per defecte i d'acord a l'estació de l'any.
✓ Informes intuïtius
Pots conèixer la quantitat d'energia que es fa servir per a la calefacció i l'estalvi energètic que et
proveeix la calefacció intel·ligent, igualment et subministra informes o recomanacions per
estalviar més energia.
✓ Previsió meteorològica
Utilitza la previsió del clima en temps real per controlar la temperatura de manera més eficient,
activitat que fa el dispositiu de forma automàtica sense necessitat que l'operador ingressi dades
o canviï alguna programació de l'equip.
✓ Previsió
Calcula el temps en què es refreda o escalfa els espais de la casa de forma tal d'activar-se el
menor temps possible i mantenir els paràmetres desitjats de temperatura amb mínima despesa
d'energia.
✓ Control a distància
Amb l'accés des del mòbil o Tablet de tot el control del termòstat sense fil.
✓ Actualitzacions automàtiques
Quan s'incorporen noves funcions o es milloren les propietats ja existents. La majoria dels
sistemes compten amb aquestes actualitzacions que milloren el funcionament de l'equip sense
necessitat de realitzar noves despeses.
✓ Gran compatibilitat
Els equips de calefacció intel·ligent són compatibles amb calderes de diferents marques i equips
de calefacció comuns, com la calefacció per terra radiant convencional o elèctric, calderes de gas
o oli, calderes de condensació, calderes de baixa temperatura, bombes geotèrmiques, entre
d'altres.
✓ Compatibilitat
Tenen la seva pròpia App (aplicació) per descarregar en el dispositiu mòbil i gestionar a
distància.

163
Factors a tenir en compte al comprar un termòstat intel·ligent
 Establir bé les necessitats com les dimensions de la casa, usos i costums o estil de vida
dels seus habitants.
 Analitzar la forma d'instal·lació que tens actualment i si els sistemes de calefacció de la
teva llar són compatibles amb la calefacció intel·ligent. La instal·lació és diferent si es fa
en forma col·lectiva a un edifici o només a una casa.
 Hi ha diversos sistemes de calefacció intel·ligent, per la qual cosa cal assessorar-se
adequadament per conèixer quin tipus específic de dispositiu s'ajusta més al teu cas.
Avalua les possibilitats d'adaptació.
 Verifica l'eficàcia en l'estalvi energètic dels diferents sistemes disponibles per poder triar
entre les millors possibilitats d'estalvi en el consum a mig i llarg termini.
Termòstats intel·ligents multizona
Han estat dissenyats per a cases o edificacions de grans dimensions, amb múltiple espais.
Permet apagar el sistema de calefacció de certes àrees de la casa que no es vol o no es necessita
un maneig específic de el nivell de temperatura.
És fonamental l'experiència d'un personal qualificat i professional per assessorar, instal·lar i

mantenir els seus sistemes de calefacció intel·ligent.
Un cas pràctic en la regulació de la calefacció mitjançant un termòstat convencional. Aquest

està basat en la regulació entre dos punts de temperatura, anomenat també cicle d’histèresi:
Temperatura mínima i Temperatura desitjada. El sistema actuarà de manera que demanarà
calor mentre l’habitatge o edifici no arriba a la temperatura desitjada; una vegada arriba al valor
desitjat establert, deixa de demanar i no tornarà a demanar fins que la temperatura no baixi fins
al valor de temperatura mínima.
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iea_m05_/web/fp_iea_m05_htmlindex/WebContent/
Aquest sistema té l’inconvenient de la
inèrcia tèrmica, la qual varia depenent
dels elements calefactors que tingui. Per
exemple, si tenim la temperatura de
consigna a 22ºC (temperatura màxima),
quan el local o dependència a calefactar
arriba a la temperatura desitjada de 22ºC,
el termòstat deixa de demanar calor, però
degut a la inèrcia dels radiadors i altres
elements calefactors de la instal·lació es
pot incrementar d’1ºC a 2ºC, pujant la
temperatura del local fins a uns 24ºC, una
temperatura no desitjada.
u1/a1/continguts.html

164
3.7Dispositius de control. Dispositius auxiliars que configuren les

instal·lacions automatitzades.
https://www.ramonmillan.com/documentos/dispositivosviviendadomotica_acta.pdf
EL SISTEMA DE CONTROL CENTRALITZAT
El sistema de control centralitzat és un cervell electrònic

encarregat de recollir tota la informació proporcionada
pels sensors distribuïts en els diferents punts de control
de l'habitatge, processar-la, i generar les ordres
d'executar-ne els actuadors.
Fa uns anys, s'utilitzaven diferents sistemes de control per gestionar la il·luminació, la seguretat,
la calefacció, l'aire condicionat, el consum energètic, electrodomèstics, etc. Avui dia, l'habitual
és integrar totes les funcions en un únic dispositiu, per tal de reduir l'equipament necessari a
l'edifici.
En general, els fabricants de sistemes domòtics comercialitzen solucions que consten d'un
sistema de control centralitzat i una extensa gamma de sensors i actuadors, que poden anar
sent adquirits
poc a poc pels usuaris segons es vagin necessitant. Això assegura la compatibilitat total entre el
sistema de control central i els sensors i actuadors distribuïts per tot l'habitatge. És important
assegurar-se també que el sistema de control centralitzat i la passarel·la són compatibles.
El sistema de control centralitzat té d’estar situat prop d'un endoll, ja que generalment
requereixen alimentació de la xarxa elèctrica. Per evitar la caiguda de la centraleta davant una
fallada de potència, aquest sol incloure també piles de liti de llarga durada.
La informació rebuda dels sensors en la unitat de control centralitzada es tracta segons un

algoritme introduït en la memòria del sistema; a més, la unitat de control és capaç de
proporcionar informació de l'estat del sistema a l'operador. D'altra banda, l'operador té la
possibilitat d'intervenir en el procés, o bé prendre el comandament complet de la mateixa. Les
accions a prendre seran enviades als diferents actuadors, amb la finalitat que es produeixi la
resposta desitjada.
Des del sistema de control centralitzat, l'usuari pot programar i controlar tots els sensors i
actuadors de la seva llar. Fins fa pocs anys, existien poques alternatives per interactuar amb els
sistemes domòtics. Els sistemes es podien operar principalment de forma local, a través d'un
teclat i pantalla embeguts en la mateixa centraleta; no obstant això, les alternatives actuals són
molt més grans: noves interfícies locals com els polsadors i comandaments, interfícies vocals
accessibles mitjançant les xarxes telefòniques, interfícies web accessibles a través d'Internet o la
intranet, missatges mòbils que permeten informar l'usuari de determinats esdeveniments o
incidències, etc. Quan en la habitatge hagi una passarel·la, en comptes de connectar el sistema
de control centralitzat a les xarxes telefòniques i de dades externes, ser dita passarel·la que faci
de intermediària.

165
Elements de control
Els sistemes domòtics necessiten un dispositiu d’emmagatzematge i gestioni la informació

rebuda (es pot denominar el cervell del sistema) a través dels sensors que es troben distribuïts
per tota la casa per a poder fer comprovacions de seguretat i de manteniment. Aquest
dispositius poden fer modificacions a altres dispositius connectats a la casa.
Exemples de dispositius:
3.8Mòduls d’entrades i sortides.
Els mòduls d'entrada i sortida

tenen la missió de protegir i
aïllar l'etapa de control que
aquesta conformada
principalment pel
microcontrolador de l'PLC, de
tots els elements que es troben
fora de la unitat central de
procés ja siguin sensors o
actuadors
https://instrumentacionycontrol.net/modulos-de-entrada-y-salida-de-datos/

166
4.Ús, manipulació i manteniment de les eines i equips.
4.1Sistemes d’instal·lació: sota tubs protectors; sobre parets; soterrats; aeris; en canaletes de
protecció; sota motllures.
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iea_m02_/web/fp_iea_m02_htmlindex/WebContent/u3/a2/continguts.html
Sistemes d'instal·lacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)
No totes les instal·lacions estan sotmeses al mateix entorn si se’ls demana la mateixa fiabilitat,
flexibilitat, durada… No és el mateix una instal·lació en una nau industrial, que en un comerç o
un habitatge.
Diferents tipus d’instal·lació requereixen diferents tipus de tubs, cables, mecanismes de
connexió, etc.
Els diferents tipus o sistemes d’instal·lació elèctrica d’interior han de complir el que marca el
Reglament electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries
(ITC). Les ITC que ens indiquen el tipus d’instal·lacions i les condicions tècniques de cadascuna
d’elles són, fonamentalment, la ITC-BT-19, ITC-BT-20 i ITC-BT-21 per a les instal·lacions interiors
o receptores en general.
Tipus d'instal·lacions interiors en general
Les instal·lacions elèctriques d’interior les classifiquem segons el lloc per on col·loquem els
cables, si van per dins de tubs o directament fixats a les parets, si els tubs per on van els cables
són superficials o encastats, o si al contrari, els cables estan col·locats sota canals protectors,
motllures, sòcols o canalitzacions prefabricades.
Conductors aïllats sota tubs protectors
Les conduccions de tub poden ser de:
 Superfície.
 Encastades.
 Situades en buits de la construcció.
El concepte d’una conducció amb tubs comporta els tubs i els seus accessoris (unions, ràcords,
taps de final de conducció, canvis de direcció). Els tubs i els seus accessoris han de mantenir al
llarg de la instal·lació les mateixes característiques, el mateix grau de protecció IP.
El material, la forma de col·locació dels tubs i la de les seves fixacions i proteccions influeixen en
la intensitat que són capaces de conduir. Els cables utilitzats han de ser de tensió assignada no
inferior a 450/750 V.

167
Els conductors en un tub seran d’un mateix circuit.
Si els conductors en un tub no són d’un mateix circuit s’haurà de complir el següent:
 Tots els conductors seran del mateix aïllament, el del més gran.
 Tots els conductors derivaran d’una mateixa font i punt de seccionament.
 Cal respectar uns radis de curvatura dels conductors perquè no es deformin les seves
seccions.
Pel que fa a la instal·lació dels tubs cal tenir en compte les regles següents:
 El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals, o paral·leles a

les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la seva instal·lació.
 Els tubs s’uniran entre ells per mitjà de maneguins adequats a la seva classe de
protecció (IP i IK), que asseguren la continuïtat de la protecció que proporcionen als
conductors.
 Els tubs aïllants rígids que es corben en calent podran ser acoblats entre ells en calent, i
recobrint l’entroncament amb una cua especial quan en calgui una unió estanca.
 Les corbes practicades en els tubs (taula2.1) seran contínues i no originaran reduccions
de secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub seran els
especificats pel fabricant conforme a la UNE-EN-50.086-2-2.
Els tubs es fixaran a les parets o

sostres per mitjà de brides protegides
contra la corrosió i sòlidament
subjectes. La distància entre les
brides serà, com a màxim, de 0,50
metres. Es disposaran fixacions d’una
part i l’altra en els canvis de direcció,
en els entroncaments i en la
proximitat immediata de les entrades
en caixes o aparells.
Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-se o usant els
accessoris necessaris. En alineacions rectes, les desviacions de l’eix del tub, respecte a la línia
que uneix els punts extrems, no seran superiors al 2%. És convenient disposar els tubs, sempre
que sigui possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los
d’eventuals danys mecànics.

168
En els encreuaments de tubs rígids amb juntes de dilatació d’un edifici, s’hauran d’interrompre
els tubs, de manera que quedaran els seus extrems separats entre ells 5 centímetres
aproximadament, i s’empalmaran posteriorment per mitjà de maneguins lliscants que tinguin
una longitud mínima de 20 centímetres .
Serà possible la introducció i retirada fàcil dels

conductors en els tubs després de col·locar-los, i
un cop fixats aquests i els seus accessoris, i es
disposaran per a això els registres que es
considerin convenients, que en trams rectes no
estaran separats entre ells més de 15 metres
(figura2.1). El nombre de corbes en angle,
situades entre dos registres consecutius, no serà
superior a 3.
Els conductors s’allotjaran normalment en els tubs després de col·locar-los.
Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors
en els tubs o servir al mateix temps com a caixes d’entroncament o derivació.
Durant la instal·lació dels conductors, perquè el seu aïllament no pugui ser danyat pel seu
fregament amb les vores lliures dels tubs, els seus extrems, quan siguin metàl·lics i penetrin en
una caixa de connexió o aparell, estaran proveïts d’embocadures amb vores arrodonides o
dispositius equivalents, o bé les vores estaran convenientment arrodonides.
En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindran en compte les possibilitats que es
produeixin condensacions d’aigua al seu interior, per a la qual cosa es triarà convenientment el
traçat de la seva instal·lació, se’n preveurà l’evacuació i s’establirà una ventilació apropiada a
l’interior dels tubs per mitjà del sistema adequat.
Els tubs metàl·lics que siguin accessibles s’han de connectar a terra. La seva continuïtat elèctrica
haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d’utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és
necessari que la distància entre dues connexions de terra consecutives dels tubs no excedeixi els
10 metres. No es poden utilitzar els tubs metàl·lics com a conductors de protecció o de neutre.
Conductors aïllats fixats directament sobre les parets
Per a l’execució de les conduccions es tindran en

compte les prescripcions següents:
 Es fixaran sobre les parets, per mitjà de

brides, abraçadores o collars, de manera que
no en perjudiquin les cobertes.
 A fi que els cables no siguin susceptibles de
doblegar-se per efecte del seu propi pes, els
seus punts de fixació es trobaran prou
pròxims (figura2.2). La distància entre dos
punts de fixació successius no excedirà els 0,4
metres.

169
 Quan els cables hagin de disposar de

protecció mecànica, pel lloc i condicions
d’instal·lació en què s’efectuï, s’utilitzaran
cables armats. En el cas de no utilitzar
aquests cables, s’hi establirà una
protecció mecànica complementària
(figura2.3)
 S’evitarà corbar els cables amb un radi
massa petit i, excepte prescripció en
contra fixada en la norma UNE
corresponent al cable utilitzat, aquest radi
no serà inferior a 10 vegades el diàmetre
exterior del cable.
 Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar per
la seva part anterior o posterior, deixant una distància mínima de 3 cm entre la
superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables, quan
l’encreuament s’efectuï per la seva part anterior.
 Els punts de fixació dels cables seran prou pròxims per evitar que aquesta distància
pugui quedar disminuïda. Quan l’encreuament dels cables en requereixi l’encastament,
per respectar la separació mínima de 3 cm, se seguirà el que es disposa per a les
conduccions entubades.
 Quan l’encreuament es faci sota motllures, se seguirà el que es disposa per a
conduccions en motllures i sòcols.
 Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o
emplaçaments així ho exigeixin, i per a això s’utilitzaran caixes o altres dispositius
adequats. L’estanquitat podrà quedar assegurada amb l’ajuda de premsaestopa.
 Els cables amb aïllament mineral, quan porten cobertes metàl·liques, no s’hauran
d’utilitzar en locals que puguin presentar un risc de corrosió per a les cobertes
metàl·liques d’aquests cables, llevat que aquesta coberta estigui protegida
adequadament contra la corrosió.
 Els entroncaments i connexions es faran
per mitjà de caixes o dispositius
equivalents, proveïts de tapes
desmuntables que assegurin, al mateix
temps, la continuïtat de la protecció
mecànica establerta, l’aïllament de la
inaccessibilitat de les connexions i
permetin la seva verificació si escau.

170
4.2Tècniques de muntatge dels diferents tipus de canalitzacions, tubs, armaris i caixes.

https://www.hogarmania.com/bricolaje/tareas/electricidad/instalacion-electrica-oculta-13974.html
Instal·lació elèctrica oculta
Generalment, en les estances de les cases es necessita tenir diferents instal·lacions elèctriques.
Per aquest motiu, en aquesta ocasió us anem a mostrar pas a pas com realitzar una instal·lació
elèctrica oculta a la paret d'un dormitori.
Per a això, abordarem un treball d'electricitat que consistirà a col·locar uns aplics al costat de la
capçalera del llit i unes bases d'endoll a la part inferior de la paret, havent de fer unes regates en
aquesta.
Nosaltres volem fer una instal·lació elèctrica que quedi totalment oculta, és a dir, que no es
vegi en la paret cap tipus de cable ni canaleta ocultant els cables. És per això pel que és
necessari fer les regates.
Quan tinguem les regates a la paret, passarem el tub corrugat, taparem de nou el buit que
hàgim fet i portarem el cablejat a través del conducte de plàstic als punts desitjats.
Després de pintar tota la paret, col·locarem els aplics i les bases d'endoll i haurem acabat la
feina.
Pas a pas per fer una instal·lació elèctrica oculta:
pas 1
En primer lloc, tallem el corrent elèctric i una

vegada que hàgim dibuixat a la paret el
recorregut de la nostra instal·lació, passem el
detector de metalls per comprovar que no hi ha
canonades que puguem fer mal a l'hora de fer
les regates.
pas 2
A continuació, ens posem uns guants protectors i

unes ulleres, i fem els allotjaments per a les
caixes de seguretat dels endolls. Per fer aquesta
tasca, utilitzarem la maça i un cisell pla.

171
pas 3
Després de comprovar que les caixes entren bé

en els buits, vam començar a fer les regates
seguint en tot moment les línies marcades.
Aquest treball podem realitzar-lo amb la maça i
el cisell, ...
pas 4
... o, podem emprar un martell perforador, la

eina requereix menys esforç que la manual, és
molt fàcil d'usar i gràcies a ella aconseguirem fer
les regates molt més ràpid.
pas 5
El següent pas consisteix a passar el tub corrugat

a través de les regates. A mesura que anem
col·locant el conducte, anirem posant uns
escuradents a manera de topalls.
pas 6
Preparem el guix, l'apliquem a la part posterior

de les caixes de seguretat dels endolls i les fixem
en la seva posició.
pas 7
Humitegem la paret i cobrim les regates amb la

massa, que anirem preparant en petites
quantitats perquè no s'assequi. Per aplicar el
guix a la paret farem servir una plana.
pas 8
Mentre el producte farga, tallem a 3 cables de

1,5 mm a mida, per a les lluminàries, i altres 3
cables de 2,5 mm per als endolls. Acoblem els
cables a la guia i mitjançant el tub corrugat, els
portem als punts desitjats.
pas 9
Amb el guix ja sec, donem una fina capa de pasta

anivelladora emprant una plana ampla.

172
pas 10
Transcorregut el temps d'assecat que ens indica

el fabricant, repassem la zona en la qual estem
treballant amb una polidora proveïda d'un full
de paper de vidre de gra fi. D'aquesta manera,
deixarem la superfície totalment llisa.
pas 11
Netegem la pols produït amb un raspall ample o

un drap, col·loquem cinta de carrosser en les
juntes i en la part superior del sòcol, i donem
una imprimació segelladora, utilitzant un corró
de pèl curt anti-goteig. Gràcies a aquest
producte estalviarem en pintura.
pas 12
Quan la imprimació hagi fet la seva feina, pintem

la paret. Retallem primer les cantonades i zones
d'unió amb una brotxa especial per a aquest
tipus de treball i cobrim la resta de la superfície,
emprant el corró.
pas 13
Retirem la cinta de carrosser i esperem a que la

pintura s'assequi. Després, fem les connexions
elèctriques tant de les lluminàries com dels
endolls emprant unes regletes i tenint en
compte la polaritat i la secció de cada cable.
Posem la tapa de la caixa de registres.
pas 14
Per acabar, cargolem les bases d'endoll i

col·loquem els embellidors. De la mateixa
manera, vam col·locar els aplics que, en el nostre
cas, porten uns interruptors regulables ja
incorporats
pas 15
Connectem la xarxa i vam comprovar que els

aplics i les bases d'endoll funcionen
correctament. Gràcies als aplics, hem aconseguit
una llum directa, molt apropiada per a poder
llegir al llit, i les bases d'endoll resultaran molt
útils, ja que ens permetran connectar qualsevol
aparell elèctric. A més, la instal·lació elèctrica ha
quedat totalment oculta i la paret com a nova

173
4.3Procediments d’ús i manipulació de les eines elèctriques i domòtiques.
Eviteu utilitzar cables d'alimentació en àrees humides. Utilitza una connexió a terra apropiada o
doble aïllament per a les eines elèctriques. Quan no estiguin en ús mantingui les eines apagades
i desendollades. No utilitzeu els cables elèctrics de les eines per transportar-les ni per aixecar-
les.
4.4Procediments d’ús i manipulació dels equips utilitzats en instal·lacions

elèctriques i domòtiques.
Operació segura i manteniment de equips elèctrics portàtils.
Requeriments mínims:
 Ús de l'equip d'acord a les indicacions del fabricant segons les instruccions de maneig,
en l'ambient previst i mai sobrecarregar
 Només ha de ser mantingut i controlat per personal competent segons les instruccions
de fabricant
 Transport segur (no sotmetre a l'equip innecessàriament a xocs o vibracions)
 Evitar que el cable de connexió flexible entre en contacte amb altes temperatures,
petroli, arestes afilades o peces en moviment
 Avaluació de tots els riscos relacionats amb l'ús de l'equip en les rodalies de cables
elèctrics (incloent els cables de subministrament a l'equip) i canonades d'aigua
 No fer servir mai sota la pluja o en condicions humides (veure grau de protecció IP)
 Fer servir l'equip en atmosfera potencialment explosiva només si està previst per a ser
usat en tals condicions (veure grau de protecció Ex)
 Durant el seu ús prestar atenció a les següents senyals de perill:
o Llum feble o vacil·lant
o Arcs elèctrics / espurnes
o Sorolls crepitants / brunzits
o Olors a material socarrimat, pàg. ex. plàstic, goma
o Tret freqüent dels interruptors protectors / fusibles
 Fer servir correctament els dispositius protectors, aquests mai han de ser pontejats
 Emmagatzematge acurat de l'equip quan no estigui en ús.
En cas de necessitat els usuaris han de ser instruïts en l'ús i cura de l' equip i les instruccions més
importants de maneig relacionades amb l'equip de treball han d'estar disponibles al lloc en
forma i llenguatge comprensibles per tots.
https://ww1.issa.int/sites/default/files/documents/prevention/3-Sicherheit-ort-elektrische-Betriebsmittel_es-36184.pdf

174
4.5Ús i interpretació de manuals d’ús i manteniment.
Què és la interpretació de documentació tècnica?
Interpretació de documents tècnics.
 2.1 Dedueix el comportament dels elements mecànics, elèctrics i electrònics de

maquinària i equip, a partir de la consulta d'informació tècnica.
 2.2 Interpreta la informació continguda en catàlegs i manuals, d'acord amb la seva
utilitat i aplicacions.
4.6Pautes de manteniment i emmagatzematge d’eines i equips elèctrics i

domòtics.
1. Disseny ergonòmic. L’eina manual ha de complir una sèrie de requisits bàsics:
 Eficaç en la seva finalitat.

 Proporcionada a les dimensions de l’usuari.
 Apropiada a la força i resistència de l’usuari.
 Efectiva per reduir la fatiga de l’usuari.
2. Adquisició. L’objectiu és adquirir les eines de qualitat d’acord al tipus de treball a realitzar.
3. Ensinistrament-utilització. És la fase més important perquè és en aquesta part on es

produeixen la majoria dels accidents. L’objectiu és que l’usuari de l’eina estigui capacitat per al
seu ús en les condicions més segures possibles.
4. Control i emmagatzematge. Totes les eines s’han de trobar en perfecte estat. El servei de
manteniment general de l’empresa haurà de reparar o posar a punt les eines manuals que li
arribin, i rebutjaran les que no es puguin reparar o les que estiguin defectuoses.

175
4.7Instal·lacions d’elements i equips de les instal·lacions elèctriques i

domòtiques en edificis.
https://www.onulec.com/blog/novedades-onulec/209-elementos-de-una-instalacion-electrica
A continuació, descrivim el conjunt d'elements que de forma habitual podem trobar en

qualsevol instal·lació elèctrica habitual, ja sigui en un habitatge, en una oficina, comerç o fàbrica.
Equips de mesurament: Són aquells equips de la companyia elèctrica que serveixen per mesurar
el consum d'energia, aquests equips de mesurament són coneguts popularment en molts llocs
d'Espanya com "comptadors de la llum". Aquests equips han d'estar ubicats en una zona
accessible pels tècnics de la companyia, per la seva lectura i revisió i han d'estar segellats i
protegits contra agents externs.
Connexió de servei: Cridem connexió a el punt on la xarxa general de la companyia elèctrica

entronca amb la instal·lació elèctrica particular d'un determinat propietari. En general es
considera la ubicació d'aquest punt en la derivació des del mesurador d'energia de l'edificació o
la propietat. Aquests punts d'entrada a la xarxa local de l'usuari, solen tenir proteccions per
evitar problemes derivats de pujades de tensió provinents de la xarxa general.
Interruptors: Són un dels elements elèctrics de la instal·lació, més coneguts popularment.

Serveixen per obrir o tancar un circuit elèctric, permetent o no el pas de corrent elèctric.
Dins dels interruptors, trobem diferents tipus:
 Interruptor principal: Com el seu propi nom indica és el principal interruptor de la

instal·lació. Generalment col·locat just després de l'equip de mesura, permeten tancar
tot el conjunt del circuit elèctric.
 Interruptor derivat: Situats per protegir i desconnectar alimentadors de circuits que
distribueixen l'energia elèctrica a les diferents parts de la instal·lació.
 Interruptor termomagnètic: Conegut popularment com magnetotèrmic, en moltes
instal·lacions pot fer les vegades d'interruptor principal. La seva funció és protegir la
instal·lació i als seus usuaris davant sobrecàrregues i curt circuits. Existeixen
magnetotèrmics de totes les mides, pensats per a tot tipus d'instal·lacions.
Arrencador:
Es tracta d'un element compost per un interruptor termomagnético amb fusibles, un conductor i
un relevador. Mitjançant el contactor es tanca o obre els contactes a l'energitzar o descarregar
la bobina. Serveix per arrencar motors i sistemes anàlegs.
Transformador:
El transformador és un altre element important en la majoria de les instal·lacions elèctriques.

Serveix per canviar el voltatge del corrent elèctric del subministrament al voltatge necessari en
la instal·lació. En grans instal·lacions pot ser que no necessitin modificar la tensió que ens arriba
des de la connexió de servei, en aquest cas no seria necessari utilitzar transformadors. També es
pot donar el cas en instal·lacions industrials que es necessitin diferents tipus de voltatge en
aquest cas seria necessària la instal·lació de diversos transformadors que es podrien agrupar en
subestacions.

176
Quadres de distribució i connexió:
Coneguts per diferents noms, com ara: quadres elèctrics, taulers de distribució, caixes de distribució i
connexió, etc. Poden ser: encastats (a l'interior de murs, màquines o dispositius de protecció) o de
superfície (fixats sobre diferents superfícies).
És un altre dels principals elements que podem trobar en qualsevol instal·lació elèctrica. Es tracta d'un
habitacle on es trobaran els interruptors arrencadors i altres dispositius. S'hi protegeixen cada un dels
diferents circuits en què es divideix la instal·lació a través fusibles, proteccions magnetotèrmiques i
diferencials.
Hi ha diferents tipus atenent a la seva funció:
 Quadre general: Es col·loca després del transformador i porta generalment un interruptor

general.
 Quadre per al control de motors: S'utilitza habitualment en instal·lacions industrials, els
arrencadors s'agrupen en quadres elèctrics compactes coneguts com centres de control de
motors.
 Quadre de Distribució o derivat. Solen orientar-se a una part de la instal·lació, poden contenir
també un interruptor general.
Motors i altres elements alimentats elèctricament:
Aplicable a instal·lacions industrials principalment. Són l'últim punt de la instal·lació elèctrica.
Punts de control:
Els punts de control tampoc són habituals en instal·lacions elèctriques domèstiques o en petites oficines i
comerços. Són llocs de la instal·lació on es connecten al circuit diferents elements de control com:
limitadors de carreres o de bat, indicadors de nivell de temperatura, de pressió etc.
Sortides per a l'enllumenat i endolls:
Les sortides a les que es connecta l'enllumenat, així com els endolls, a l'igual que els motors, estan a la fi
de les instal·lacions. En el cas de les lluminàries consumeixen energia de la instal·lació i en el cas dels
endolls, serviran com a presa d'alimentació de corrent on es connecten aparells elèctrics i electrònics.
Plantes d'energia d'emergència:
No solen estar presents en instal·lacions domèstiques, o en petites oficines i comerços, encara que si són
habituals en instal·lacions industrials i grans comerços. Sol estar format per un motor de combustió
interna connectat a un generador de corrent altern.
Presa de terra:
Tota instal·lació elèctrica ha de comptar amb presa de terra. Es tracta d'una connexió a terra, per rebutjar
corrents elèctrics indesitjables. Es tracta d'un elèctrode, generalment denominat "pica" enterrat a terra i
unit a un conductor connectat a la instal·lació elèctrica.
Una de les seves principals funcions en instal·lacions de baixa tensió és protegir les persones contra
electrocució.

177
5.Pràctiques
5.1Material aula

178
5.2Exercicis escrits
https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/exercicis_de_coneixements_basics.htm

179
5.2.1PROVES ESCRITES (INS F.X. Lluch i Rafecas, Vilanova i la Geltrú)

180

181

182

183
5.3Pràctiques manuals
(INS F.X. Lluch i Rafecas, Vilanova i la Geltrú)

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201
Pràctiques Dossier Electricitat A.Aspa CFGS Ins Ebre, Tortosa
RESPON:
Mesura i anota la tensió en els borns de la bombeta quan el circuit està en OFF.
Mesura i anota la tensió en els borns de la bombeta quan el circuit està en ON.
Quina potència té la bombeta?
Calcula la intensitat que consumirà.
Mesura la intensitat real que consumeix.
Per què l’interruptor ha de tallar sempre el cable de fase?

202
RESPON
Mesura i anota la tensió a l’entrada del circuit.
Mesura i anota la caiguda de tensió a cada bombeta.
Anota la potència de les bombetes.
Quina relació hi ha entre la caiguda de tensió i la potència de cada bombeta?
Què passa si afluixem una bombeta?
I si li fem un pont?

203
RESPON
Mesura la tensió en els borns de les bombetes i en les regletes de connexió. És la mateixa?
Quina potència té cada i quanta intensitat consumeix?
Mesura i anota la intensitat total del circuit.
Què passarà si afluixem una bombeta?
I si li fem un pont? (NO HO FACIS)

204
MESURA I ANOTA:
Potència de les bombetes
Intensitat total del circuit
Tensió a l’entrada del circuit
Caiguda de tensió a cada bombeta

205
RESPON:
Poden funcionar les dues bombetes a la vegada?
Quina funció fa l’interruptor?
Quina funció fa el commutador?

206
RESPON:
Funcionaran les dues bombetes a la vegada o independentment?
Quina aplicació té aquest circuit?
En quin lloc d’un habitatge instal·laries un circuit com aquest?
Dibuixa el símbol d’un commutador i identifica els contactes.

207
RESPON:
Podríem afegir més commutadors al circuit?
De quin tipus haurien de ser?
En quin lloc del circuit anirien?
En quin lloc d’un habitatge instal·laries aquest circuit?

208
RESPON:
És el fluorescent una làmpada d’incandescència?
Quina funció fa la reactància dintre del circuit?
Com treballa el cebador?

209
RESPON:
Quina funció fa el relé en el circuit?
Què és el circuit de maniobra o comandament?
Què és el circuit de potència?
Per a què serveix el circuit de senyalització?

210

211
RESPON:
De quins colors són els conductors de fase?
Què passa si intercanviem la posició de dues fases?
Què passa quan “falla una fase”?
Dibuixa el puntejat dels caps de les bobines en la caixa de connexions del motor, segons el cas.
230 V 380 V

212
RESPON:
Quines funcions fa el disjuntor?
Quina sobreintensitat protegeix aquest disjuntor?
Quina màquina del taller està connectada d’aquesta forma?
MIRA LA PLACA DE CARACTERÍSTIQUES DEL MOTOR I CONTESTA:
Quina és la potència elèctrica?
Quina és la potència mecànica?
Quines tensions pot funcionar?
Quina intensitat consumeix en cada tensió?
Quin és el cos ⱷ?

213
RESPON:
Identifica i numera els contactes del contactor.
A quina tensió funciona la bobina?
Entre quins conductors l’hem de connectar?
Què representa la línia recta que hi ha entre el contactes i la bobina en el circuit de potència?
Dibuixa l’esquema funcional del circuit de maniobra.
Quina màquina del taller està accionada d’aquesta forma?

214
RESPON:
Com s’identifiquen els contactes de bobina?
Com s’identifiquen els contactes de potència d’entrada?
Com s’identifiquen els contactes de potència de sortida?
Quins avantatges creus que té aquest circuit respecte a l’encesa directe mitjançant
interruptor tripolar o disjuntor?
I quins inconvenients?

215
RESPON:
Dibuixa l’esquema funcional dels circuits de maniobra i senyalització.
Podem invertir el sentit de gir del motor sense passar per parada?
És un circuit de marxa o de paro dominant?
En quina màquina del taller trobem aquest circuit?

216
RESPON:
Quin element és l’encarregat d’invertir el sentit de gir?
En quina màquina del taller trobem aquest circuit?
Creus que aquesta màquina podria invertir el sentit de gir mitjançant contactors? Raona la
resposta.

217
Bibliografia
1
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_iea_m08_/web/fp_iea_m08_htmlindex/WebC
ontent/u1/a2/continguts.html
https://www.mc-mutual.com/documents/20143/47599/manual_basico_ca.pdf/e8379059-
8023-4ee8-81ee-4715447727b9
2
https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=326_Reglamento_electrotecn
ico_para_baja_tension_e_ITC&tipo=C&modo=2
http://minguell.net/anexes/instalacionselectriques.pdf
https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=326_Reglamento_electrotecn
ico_para_baja_tension_e_ITC&tipo=C&modo=2
https://ca.eferrit.com/10-exemples-de-conductors-i-ailles-electrics/
https://www.renovablesverdes.com/ca/materiales-conductores/
http://www.proyectoelectrico.com/proyectos-electricos-normativa-
ydocumentacion/reglamento-electrotecnico-baja-tension-rebt-2002/
https://www.elblogdelaplataforma.es/2018/08/22/todo-sobre-los-colores-de-los-cables-
electricos/
https://codigodecolor.com/calibre-de-cable-electrico/
https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/connexio.htm

218
https://www.edu.xunta.gal/espazoAbalar/sites/espazoAbalar/files/datos/1464947843/conti
do/314_elementos_de_maniobra_y_control.html
http://www.micronica.es/files/pdfs/SIHD/SIHD_Sens_Actu_EC.pdf
https://como-funciona.co/un-interruptor-diferencial-disyuntor/
http://www.tecnobloc.com/interruptor-magnetotermic/
http://www.tuveras.com/aparamenta/magnetotermico.htm
https://selectra.es/energia/info/que-es/protector-sobretensiones
https://www.areatecnologia.com/electricidad/puesta-a-tierra.html
https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-18-puestas-a-tierra/
https://www.areatecnologia.com/electricidad/resistencia-electrica.html
https://www.areatecnologia.com/electricidad/diferencial-luz.html
https://www.areatecnologia.com/Instalacion-electrica-viviendas.htm
https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-26-viviendas-prescripciones-generales-de-instalacion/
https://www.plcmadrid.es/rebt/itc-bt-18-puestas-a-tierra/
https://ingenieromarino.com/electricidad-elementos-de-control-y-maniobra/)
https://youtu.be/uMmj9y7r5gA
https://selectra.es/energia/info/que-es/etiqueta-energetica
https://www.consumoteca.com/suministros/etiqueta-energetica/
https://tarifaluzhora.es/info/precio-kwh
3
https://www.areatecnologia.com/electricidad/domotica.html
https://www.redesinalambricas.es/zigbee/
https://www.knx.es/es
https://youtu.be/Ocg10VYx51c
https://portal.institutguindavols.cat/andromines/wp-
content/uploads/2017/03/TEC_1BAT_U5.pdf
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/7246/Mem%C3%B2ria.pdf?sequence
=1&isAllowed=y
https://repositorio.upct.es/bitstream/handle/10317/2793/pfc4381.pdf

219
https://riun/et.upv.es/bitstream/handle/10251/75512/Apuntes%20de%20Domotica.pdf?seq
uence=1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cable_parell_trenat
https://hinforcom.com/domotica-iluminacion/
https://domoconnect.com/domotica-luces
https://domoticaintegrada.com/calefaccion-inteligente/
https://www.ramonmillan.com/documentos/dispositivosviviendadomotica_acta.pdf
https://instrumentacionycontrol.net/modulos-de-entrada-y-salida-de-datos/
4
https://www.hogarmania.com/bricolaje/tareas/electricidad/instalacion-electrica-oculta-
13974.html
https://ww1.issa.int/sites/default/files/documents/prevention/3-Sicherheit-ort-elektrische-
Betriebsmittel_es-36184.pdf
https://www.onulec.com/blog/novedades-onulec/209-elementos-de-una-instalacion-
electrica
5
https://www.iespfq.cat/dep/tecnologia/ele_dom/exercicis_de_coneixements_basics.htm
INS F.X. Lluch i Rafecas, Vilanova i la Geltrú
Pràctiques Dossier Electricitat A.Aspa CFGS Ins Ebre, Tortosa

Dossier Electricitat 21 - 22

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Electricitat 21 - 22

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dossier Instal·lacions electrotècniques

“No hay emoción más intensa para un inventor

(10 de julio de 1856 – 7 de enero de 1943)

Agustí Aspa Lleixà

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

2. Elements elèctrics P.14

3. Equips d’instal·lacions domòtiques. P.139

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

4. Ús, manipulació i manteniment de les eines i equips. P.166

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

1.Normativa de protecció ambiental, prevenció de riscos laborals i seguretat davant el risc

D’acord amb allò que exposa la guia

4. Procediment de treball és la seqüència de les operacions a desenvolupar per fer un

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

14. Treballador qualificat és el treballador autoritzat que té coneixements especialitzats en

Normativa prevenció de riscos laborals

 Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

Pel que fa a la reglamentació electrotècnica, cal tenir present la legislació següent:

 Decret 3151/1968, de 28 de novembre. Aprova el Reglament de línies aèries d’alta

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

Seguretat davant el risc elèctric.

El pas de corrent elèctric pel cos humà pot produir una

• Electrocució per contacte elèctric.

• Possibilitat de caigudes d’altura o cops amb altres objectes.

• No desconnecteu ni altereu els sistemes de protecció.

• Abans de manipular equips o instal·lacions en tensió,

• Els treballs elèctrics només poden ser realitzats per

• Allunyament de les parts actives de la instal·lació per

• Per als treballs amb presència de tensió elèctrica,

• Utilitzeu eines amb parts aïllants.

• Es posarà especial atenció a no portar anells, braçalets o rellotges metàl·lics.

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

• No treballeu a instal·lacions que no proporcionin

• Poseu especial atenció a l’aïllament de cables i connexions.

• No deixeu connectades a la xarxa aquelles eines que no estiguin en ús.

• És recomanable l’ús de banquetes o catifes aïllants, perxes…

• No realitzeu treballs amb electricitat sobre superfícies humides o conductores.

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

PROTECCIÓ AMBIENTAL (PART 2)

La gestió de residus, que està regulada per la normativa legal

Residus domèstics. Els residus generats

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

Residus no especials. Residus qualificats com a no perillosos per la normativa.

Residus inerts. Residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques

Abans d’avançar, val la pena repassar algunes definicions d’interès:

 La quantitat de residus, fins i tot mitjançant la reutilització dels productes o

Posseïdor de residus. El productor de residus o la persona física o jurídica que estigui en

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

Classificació dels residus per a la retirada selectiva

Residus d’aparells elèctrics i electrònics

Una vegada aprovades les directives

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

 als sistemes de recollida implantats pels fabricants;

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

L'electricitat és una forma d'energia que prové de

Si ajuntem un protó i un electró prou a prop l'un de l'altre veurem

Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electròniques

El corrent elèctric. Els conductors.

D'acord amb la descripció anterior, el corrent elèctric consisteix en un desplaçament d'electrons

En un circuit elèctric cal que hi hagi un aparell que

Corrent continu i corrent altern.

V=IR V=300.8 = 24v