Captol 7

DERIVACIO

Aquest captol es dedica fonamentalment a l'estudi de la derivada d'una funcio, concepte

basic del Calcul diferencial, i de les propietats de la derivada relacionades amb les operacions
entre funcions. Es pot dir que, en certa manera, es repren l'estudi de les propietats de les
funcions iniciat al captol 5 amb la continutat; aquesta propietat caracteritza les funcions \ben
empalmades" en un punt i la derivabilitat hi afegeix la \suavitat" d'aquesta unio.
A l'Apartat 7.1 es deneix el concepte de derivada en un punt d'una funcio i es generalitza a
un conjunt; a continuacio es relaciona la derivabilitat amb la continutat i, nalment, es deneix
la derivada de funcions complexes i de variable complexa. L'apartat 7.2 estudia els criteris de
derivabilitat i les regles de derivacio, es a dir, la relacio entre les operacions amb funcions i la
derivabilitat; a continuacio (Apartat 7.3) aquestes s'apliquen a l'estudi de la derivabilitat de
les funcions elementals. L'Apartat 7.4 tracta del concepte de diferencial d'una funcio i la seva
aplicacio a calculs aproximats. Finalment, l'Apartat 7.5 estudia la derivacio de les funcions
denides implcitament.

7.1 FUNCIONS DERIVABLES

Aquest apartat es dedica basicament a denir i analitzar el concepte de derivada d'una
funcio en un punt i algunes propietats basiques de la derivabilitat.

7.1.1 La nocio de derivada es un criteri per a l'analisi de la variacio local d'una funcio; si
la funcio es, per exemple, una magnitud variable amb el temps (com ara el desplacament
d'un mobil respecte d'un punt, la carrega en una seccio d'un l conductor, i d'altres), la

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

258 7. Derivacio

derivada es la \variacio instantania" d'aquesta magnitud (velocitat, intensitat de corrent, etc.).
Geometricament, la interpretacio de la derivada correspon al problema del calcul de la recta
tangent a una corba plana y = f(x); si [x0; x1] es un interval contingut en el domini de f, la
variacio mitjana de la funcio en aquest interval es f(xx1 ) ,
,
f(x0 ) , ja que si es considera nomes
1 x0
la variacio total f(x1 ) , f(x0 ), aquesta no indica gran cosa.
Si f : A  R ,! R es una funcio real i x0 es un punt interior de A, es deneix la derivada
de f en el punt x0 , com el lmit:
[1] f 0 (x0) = hlim f(x0 + h) , f(x0 ) ;
!0 h
si aquest existeix i es nit; aleshores es diu que la funcio f es derivable en el punt x0 . La
derivada de f en el punt x0 s'escriu habitualment f 0 (x0); altres notacions que tambe s'utilitzen
df (x ).
son: Df(x0 ) i dx 0
En altres termes, la funcio f es derivable en el punt x0 i f 0 (x0 ) es la derivada de f en x0
si per a " > 0 qualsevol, existeix  > 0 tal que
 f(x0 + h) , f(x0 )
 

[2]  , f 0 (x 0 )

 < "; si jhj < :
 h 

Observeu que l'expressio [1] es pot escriure de forma equivalent:

[3] f 0 (x0 ) = xlim f(x) , f(x0 )
!x0 x , x0 :

A la Figura 7.1 es representa la interpretacio geometrica de la derivada.

7.1.2 Exemple. Funcio coordenada de R.

Si x es la funcio coordenada de R, x0 2 R i h 6= 0, aleshores es compleix:
lim x(x0 + h) , x(x0 ) = lim x0 + h , x0 = 1;
h!0 h h h!0
per tant, la funcio coordenada de R es derivable en qualsevol punt x0 2 R i es compleix
x0(x0 ) = 1.

7.1.3 Exemple. Funcions constants.

Si  es una funcio constant real, en cada punt x0 2 R es te:
lim (x0 + h)h , (x0 ) = hlim
h!0
 ,  = 0;
!0 h

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.1 Funcions derivables 259

i per tant, es conclou que tota funcio constant es derivable en qualsevol punt x0 i es compleix
0 (x0) = 0 per a tot x0 2 R.

Figura 7.1

7.1.4 Exemple. Funcions potencials d'exponent natural.

Si es considera la funcio potencial pn(x) = xn; x 2 R; n 2 N, i x0 es un nombre real
qualsevol, es compleix:
lim pn(x0 + h) , pn (x0) = lim (x0 + h)n , (x0 )n =
h!0 h h!0 h
= hlim nx0 h + n(n2,1) xn0 ,2h2 +


+ hn = nxn,1:
n ,1
!0 h 0
Aix, doncs, qualsevol funcio potencial d'exponent natural es derivable en tot punt x0 2 R i es
compleix p0n (x0) = nxn0 ,1.

7.1.5 Si s'analitza la derivabilitat d'una funcio f en un punt x0, pot resultar que el lmit [1] no
existeixi, i en canvi pot ser que s que existeixin els lmits laterals corresponents. Per exemple,
considereu la funcio f(x) = jxj i x0 = 0; es compleix:
[4] lim f(h) = 1; lim f(h) = ,1:
h!0 h
+ h!0, h
Per tant, el lmit a l'origen no existeix i, com a consequencia, la funcio considerada no es
derivable en aquest punt.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

260 7. Derivacio

Per aquest motiu, es deneixen les funcions derivables lateralment. Si f : A  R ,! R es

una funcio i x0 2 A, es deneix la derivada per la dreta de f en el punt x0, mitjancant:

[5] f+0 (x0) = hlim f(x0 + h) , f(x0 ) ;

!0 + h
si el lmit existeix i es nit; tambe s'escriu habitualment f 0 (x0+) o be D+ f(x0 ). Es deneix
analogament la derivada per l'esquerra de f en x0 :

[6] f,0 (x0 ) = hlim f(x0 + h) , f(x0 ) ;

!0 , h
que s'escriu tambe f 0 (x0 ,) o be D, f(x0 ). E s clar que una funcio es derivable si i nomes si ho
es lateralment.
Si una funcio no es derivable en un punt pero s que ho es lateralment, aixo s'interpreta
geometricament (Figura 7.2) veient que en el punt en questio el grac de la funcio te dues rectes
tangents com a lmits de les rectes secants per la dreta i per l'esquerra, i ambdues tangents son
diferents.

Figura 7.2

7.1.6 Es pot estendre la nocio de derivada lateral si admetem la possibilitat que els lmits que
les deneixen son innits; aix, es dira que f+0 (x0) = +1 si es compleix

[7] lim+ f(x)x , f(x0 )

, x = +1
x!x0 0

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.1 Funcions derivables 261

Es deneixen analogament els casos: f+0 (x0 ) = ,1, f,0 (x0) = +1 i f,0 (x0 ) = ,1. Aixo
permet enunciar la denicio seguent: es diu que f te derivada innita en un punt x0, i s'escriu
f 0 (x0 ) = 1, si:
1) f es contnua en x0;
2) xlim f(x) , f(x0 ) = +1 o , 1.
!x0 x , x 0
La interpretacio geometrica d'aquest cas es senzilla: la tangent a la corba en el punt
(x0; f(x0 )) es vertical i te per equacio x = x0. La funcio representada a la Figura 7.3 compleix:
f+0 (a) = +1, f 0 (x1 ) = 1, f,0 (x2 ) = ,1, f+0 (x2) no existeix i f,0 (b) = ,1.

Figura 7.3

7.1.7 La derivabilitat d'una funcio es, per denicio, una propietat local, es a dir, fa referencia a
una condicio que es compleix en l'entorn d'un punt. Per tal de fer-la mes operativa cal estendre-
la a un conjunt, que no pot ser altre que el format pels punts en els quals la funcio compleix
la condicio; aix, si f : A  R ,! R, es diu que f es derivable en I  A, si f es derivable en
tot punt de I. El conjunt I s'anomena camp de derivabilitat de f i habitualment es un interval
obert (a; b) de R. Si I es un interval tancat, la denicio te sentit igualment i aleshores s'enten
que als extrems de l'interval la funcio es derivable lateralment.
La denicio de camp de derivabilitat d'una funcio permet introduir el seguent concepte;
si f es una funcio derivable en (a; b)  Domf, s'anomena funcio derivada de f, o simplement

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

262 7. Derivacio

derivada de f, la funcio notada f 0 o Df denida en (a; b) per:

f 0 : (a; b) ,! R
[8]
x ,! f 0 (x)
La funcio derivada es de gran utilitat, ja que permet efectuar el calcul de la derivada de f en el
punt x 2 I, simplement com la imatge del punt x per la funcio f 0 , sense necessitat d'aplicar la
denicio; la funcio derivada conte la informacio necessaria per calcular f 0 (x) en qualsevol punt
x del camp de derivabilitat de la funcio. Mes endavant s'insistira en altres aspectes d'aquesta
questio.

7.1.8 Exemple.
1) El camp de derivabilitat de tota funcio constant real es R i en qualsevol cas la derivada es
la funcio nul
la de R.
2) La funcio coordenada de R es derivable en R; la funcio derivada es la constant 1.
3) El camp de derivabilitat de qualsevol funcio potencial d'exponent natural, pn(x) = xn; n 2
N, es R. La funcio derivada es p0n(x) = nxn,1.
4) El camp de derivabilitat de la funcio jxj es R , f0g; la funcio derivada, denida en aquest
conjunt, es jxj .
x

7.1.9 Si f es una funcio derivable en (a; b)  R, donat que f 0 es una funcio denida en (a; b)
es pot plantejar la seva derivabilitat en aquest conjunt, es a dir, en cada punt x0 2 (a; b) es pot
considerar el lmit
0 0 0 0
[9] lim f (x0 + h)h , f (x0) = xlim
h!0 !x0
f (x) , f (x0 ) :
x,x 0
Si aquest lmit existeix
2f
i es nit, s'anomena derivada segona de f en el punt x0 , i s'escriu f 00 (x0 ),
2 d
D f(x0 ) o be dx2 (x0). Aleshores, i de manera analoga a la funcio derivada, es pot denir la
funcio derivada segona de f, escrita f 00 o D2 f, el domini de la qual es el camp de derivabilitat
de f 0 . Es deneix inductivament la derivada n-esima de f en un punt x0, escrita f (n) (x0) o
Dn f(x0 ), mitjancant:
[10] f (n) (x0 ) = hlim f (n,1) (x0 + h) , f (n,1) (x0 ) = lim f (n,1) (x) , f (n,1) (x0 ) ; n 2 N:
!0 h x!x0 x , x0
Aquestes funcions, si existeixen, s'anomenen derivades successives o be derivades d'ordre
superior de f.

7.1.10 Si f es una funcio derivable en I i la funcio derivada de f es contnua en I, aleshores
es diu que f es contnuament derivable en (a; b) o de classe C 1 en (a; b), i s'escriu f 2 C 1 ((a; b)).

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.1 Funcions derivables 263

Analogament, es poden considerar funcions de classe C n , es a dir, funcions tals que son derivables
n vegades en un interval (a; b) i totes les funcions derivades successives son contnues en (a; b).
Si f 2 C n ((a; b)) per a tot n 2 N, aleshores s'escriu f 2 C 1 ((a; b)) i es diu que es una funcio
innitament o indenidament derivable.

A la proposicio seguent s'estableix la relacio entre dues propietats molt importants d'una
funcio: la derivabilitat i la continutat.

7.1.11 Proposicio. Si f es una funcio derivable, aleshores es contnua en el seu camp de
derivabilitat.
Demostracio:
Si f : A  R ,! R es una funcio derivable en (a; b)  A, es tracta d'establir la continutat
de f en qualsevol punt de (a; b). En efecte, si x0 2 (a; b) es te:
lim (f(x0 + h) , f(x0 )) = hlim f(x0 + h) , f(x0 ) h = f 0 (x )
0 = 0;
h!0 !0 h 0
per tant, es compleix xlim
!x0 f(x) = f(x0 ); l'arbitrarietat del punt fa que f sigui contnua en
(a; b).

El recproc d'aquest enunciat no es cert en general, es a dir, una funcio f pot ser contnua
en un punt x0 i en canvi no ser derivable en el mateix. Per exemple, la funcio jxj es contnua en
R pero no es derivable a l'origen (vegeu l'Exemple 7.1.8). Observeu, doncs, que la derivabilitat
afegeix una informacio addicional a la continutat, ja que correspon a la idea d'una funcio \ben
empalmada i amb suavitat" en el seu camp de derivabilitat. Observeu d'altra banda que si a
l'enunciat de la proposicio s'hi afegeix que f es derivable lateralment en els extrems de l'interval
(a; b), aleshores f es contnua en l'interval tancat [a; b].

7.1.12 Com a consequencia immediata de la proposicio anterior, es pot armar que:

[11] C 0 ((a; b))  C 1 ((a; b))  C 2 ((a; b)) 


 C n ((a; b)) 


:

7.1.13 Per acabar aquest primer apartat es deneix la derivada de les funcions complexes i de
les funcions reals de variable complexa.
Si f : A  R ,! C es una funcio complexa de variable real, aleshores es compleix
f(x) = (f1 (x); f2(x)) per a tot x 2 A; les funcions f1 i f2 son funcions reals de variable
real. Es deneix la derivada de f en el punt x0 2 A mitjancant:
f1(x0 + h) , f1 (x0 ) ; lim f2 (x0 + h) , f2 (x0 )  ;


[12] f 0 (x0 ) = hlim

!0 h h!0 h

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

264 7. Derivacio

que existeix si i nomes si les funcions f1 i f2 son derivables en x0. El camp de derivabilitat de
f es la interseccio dels camps de derivabilitat de les seves funcions components, f1 i f2 .

Figura 7.4

Si f : A  C ,! C es una funcio complexa de variable complexa, es deneix la derivada

de f en un punt z0 2 A com el lmit:
[13] f 0 (z0 ) = hlim f(z0 + h) , f(z0 ) = lim f(z) , f(z0 ) ;
!0 h z!z0 z , z0
si existeix.
Si es considera f : A  C ,! R, es deneixen les derivades parcials de f en un punt
(x0; y0 ) 2 A, mitjancant:
D1f(x0 ; y0) = fy0 0 (x0 ) = hlim f(x0 + h; y0) , f(x0 ; y0) = lim f(x; y0 ) , f(x0 ; y0) ;
[14] !0 h x!x0 x , x0
D2f(x0 ; y0) = fx0 0 (y0 ) = hlim f(x0 ; y0 + h) , f(x0 ; y0 ) = lim f(x0 ; y) , f(x0 ; y0) ;
!0 h y!y0 y , y0

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.2 Criteris de derivabilitat. Regles de derivacio 265

es a dir, son les derivades de les funcions reals d'una variable denides a l'Apartat 4.1; es diu que
f es derivable parcialment en un punt si existeixen les dues derivades parcials de f en aquest
punt. Com que les derivades parcials de f son derivades de funcions reals d'una variable, es
poden considerar les funcions derivades respectives, que s'anomenen derivades parcials de f i es
noten D1 f i D2 f, respectivament; s'obtenen derivant formalment f respecte de l'abscissa x o
l'ordenada y. Per a les derivades parcials es habitual tambe la notacio @f @f
@x i @y , respectivament.
La interpretacio geometrica de les derivades parcials d'una funcio f : A  C ,! R en un
punt (x0; y0) 2 A es senzilla: son els pendents de les tangents a les corbes u = f(x; y0 ); u =
f(x0 ; y) que s'obtenen sobre la superfcie u = f(x; y) mantenint constant y = y0 o x = x0,
respectivament (vegeu la Figura 7.4).

7.1.14 Exemple.
1) La funcio f denida per
f(x) = (x3; jxj); x 2 R;
es derivable en R , f0g; la seva funcio derivada es

f 0 (x) = (3x2; jxxj ); x 2 R , f0g:

2) La funcio pn(z) = zn; z 2 C es derivable en C i es pot comprovar facilment que es compleix
p0n (z) = nz n,1.
3) Es considera la funcio real f denida en C per f(x; y) = x2 + y2; (x; y) 2 C ; en un punt
qualsevol (x; y) 2 C es compleix:

D1 f(x; y) = hlim ((x + h)2 + y2 ) , (x2 + y2 ) = lim (2x + h) = 2x:

!0 h h!0

Analogament es veu que D2 f(x; y) = 2y.

4) La funcio f denida per f(x; y) = x3y , yx es derivable en A = C , f(x; 0) = x 2 Rg i es
compleix:

D1 f(x; y) = hlim f(x + h; y) , f(x; y) = lim ((x + h)3y , x+y h ) , (x3 y , xy ) =

!0 h h!0 h
= hlim 2 2 1 2 1
(3x y + 3xhy + h y , y ) = 3x y , y ; (x; y) 2 A:
!0

Analogament s'obte:
D2f(x; y) = x3 + yx2 ; (x; y) 2 A:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

266 7. Derivacio

7.2 CRITERIS DE DERIVABILITAT. REGLES DE DERIVACIO

En aquest segon apartat s'estudia la relacio entre la derivabilitat d'una funcio i les
operacions amb funcions, amb una doble nalitat: d'una banda, obtenir uns criteris per a saber
si una funcio es derivable o no, d'acord amb la seva denicio; d'altra banda, determinar les regles
que permeten obtenir la derivada d'una funcio, establerta la seva derivabilitat. Partint de les
igualtats punt a punt, s'obtenen les expressions de les funcions derivades, que son basicament
les que interessen.

7.2.1 Proposicio. Si f i g son dues funcions reals derivables en l'interval I = (a; b)  R,

aleshores es compleixen les propietats seguents:
1) La funcio suma f + g es derivable en I i per a qualsevol x 2 I es te:
[15] (f + g)0 (x) = f 0 (x) + g0 (x):
Es compleix un resultat analeg per a la funcio diferencia f , g.
2) Si  2 R, la funcio producte per escalar f es derivable en I i per a qualsevol x 2 I es te:
[16] (f)0 (x) = f 0 (x):

3) La funcio producte fg es derivable en I i per a qualsevol x 2 I es te:

[17] (fg)0 (x) = f 0 (x)g(x) + f(x)g0 (x):

4) La funcio quocient fg es derivable en J = I , fg(t) = 0g i per a qualsevol x 2 J es te:

0 , f(x)g (x) : 0
[18] ( fg )0 (x) = f (x)g(x)
(g(x))2

Demostracio:
1) Aplicant la denicio de derivada en un punt, es te:
(f + g)0 (x) = lim (f + g)(x + h) , (f + g)(x) =
h!0 h
= hlim f(x + h) + g(x + h) , f(x) , g(x) =
!0 h
= hlim f(x + h) , f(x) + hlim g(x + h) , g(x) =
!0 h !0 h
0 0
= f (x) + g (x):

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.2 Criteris de derivabilitat. Regles de derivacio 267

2) Immediata.
3) Per denicio de derivada en un punt:
(fg)0 (x) = lim (fg)(x + h) , (fg)(x) = lim f(x + h)g(x + h) , f(x)g(x) =
h!0 h h!0 h
= hlim f(x + h)g(x + h) , f(x)g(x + h) + f(x)g(x + h) , f(x)g(x) =
!0 h
= hlim f(x + h) , f(x)


g(x + h) + hlim


f(x) g(x + h) , g(x)



=
!0 h !0 h
= f 0 (x)g(x) + f(x)g0 (x):
Observeu que, a mes de la derivabilitat de les funcions, s'ha fet servir la continutat de g
en el punt x.
4) Tenint en compte la propietat anterior, es sucient veure que es compleix:

1 0 (x) = , g0 (x) ; per a tot x 2 J:
g g(x)2
En efecte:
1 0(x) = lim g(x1+h) , g(1x) = lim g(x) , g(x + h) =
 

g h!0 h h!0 hg(x + h)g(x)

= hlim

1
,(g(x + h) , g(x))  = , g0 (x) :
!0 g(x + h)g(x) h g(x)2
Aqu tambe s'ha fet servir la continutat de g en el punt x.
D'aquesta proposicio resulten immediatament les igualtats entre funcions derivades.

7.2.2 Corol
lari. Si f i g son dues funcions reals derivables en l'interval I de R, es compleixen:

1) (f + g)0 = f 0 + g0, (f , g)0 = f 0 , g0 ;
2) (f)0 = f 0, per a tota constant ;
3) (fg)0 = f 0g + fg0 ;
0 0
4) ( f )0 = f g , fg .
g g2
Demostracio:
Immediata.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

268 7. Derivacio

Els resultats 1) i 3) de la proposicio anterior es poden generalitzar a un nombre nit de

termes.

7.2.3 Proposicio. Si f1 ; f2;


; fp son funcions derivables en un interval I  R, aleshores les

funcions f = f1 +


+ fp i g = f1


fp son derivables en I i es compleix:
1) f 0 (x) = f10 (x) +


+ fp0 (x); per a tot x 2 I;
2) g0(x) = f10 (x)f2(x)


fp(x) +


+ f1(x)f2(x)


fp0 (x); per a tot x 2 I.
Demostracio:
Exercici per al lector.

7.2.4 De 7.2.2 i de la proposicio anterior, es dedueix que tota funcio polinomica

P (x) = an xn +


+ a1x + a0; x 2 R; ai 2 R; (1  i  n);
es derivable en R i es compleix:
[19] P 0(x) = nanxn,1 +


+ 2a2x + a1:
A mes, com que P 0 es tambe una funcio polinomica, que es contnua i derivable en R, es pot
armar que tota funcio polinomica es innitament derivable en R i es compleix:
(
n,k
[20] P (x) = n(n , 1)


(n , k + 1)anx +


+ k!ak ; si k  n;
(k )
0; si k > n:

7.2.5 Analogament, qualsevol funcio racional:

r(x) = P(x) = an xn +


+ a1x + a0 ; x 2 R; a ; b 2 R; (1  i  n; 1  j  m);
Q(x) bm xm +


+ b1x + b0 i j

es derivable en I = R , fx = Q(x) = 0g i es compleix:

0 0
[21] r0(x) = P (x)Q(x) , P(x)Q (x) ; x 2 I:
Q(x)2

A la proposicio seguent s'estudia la relacio entre la derivabilitat i la composicio de funcions.

7.2.6 Proposicio. (Regla de la cadena.) Si f es una funcio real derivable en I  R, g es una
funcio real derivable en J i f(I)  J, aleshores la funcio composta g  f es derivable en I i es
compleix:
[22] (g  f)0 (x0) = g0 (y0 )f 0 (x0 ); per a tot x0 2 I; f(x0 ) = y0 2 J:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.2 Criteris de derivabilitat. Regles de derivacio 269

Demostracio:
Fixat un punt x0 2 I, notem per y0 = f(x0 ) 2 J la seva imatge; es deneix en J la funcio
y0 seguent:
< g(y) , g(y0 )
8
; si y 6= y0 ;
y0 (y) = : y , y0
g0 (y0 ); si y = y0 :
La clau de la demostracio estara a establir la continutat d'aquesta funcio, propietat que
s'intueix a partir de la seva denicio i de les propietats de les funcions f i g. La funcio
composta y0  f estara denida en I per:
< g(f(x)) , g(y0 )
8
; si f(x) 6= y0 ;
(y0  f)(x) = : f(x) , y0
g0 (y0 ); si f(x) = y0 ;
Observeu que, en particular, (y0  f)(x0 ) = (y0 )(y0 ) = g0 (y0 ). Per altra part, tenint en
compte la derivabilitat de la funcio g en J, es te:
lim  (y) = ylim g(y)) , g(y0 ) = g0 (y ) =  (y ); per a qualsevol y 2 J;
y!y0 y0 !y0 y , y0 0 y0 0 0
es a dir, la funcio y0 es contnua en J. En virtut de la continutat de f en I, la funcio
composta y0  f sera contnua en I, i per tant, es compleix:
lim (  f)(x) = xlim 0
x!x0 y0 !x0 y0 (f(x)) = (y0  f)(x0 ) = y0 (y0 ) = g (y0 ):
Ara ja queda tan sols el raonament nal; a partir de la igualtat:
g(y) , g(y0 ) =  (y)
f(x) , f(x0 ) ;
x , x0 y0 x , x0
(que es certa encara que f(x) = f(x0 ), ja que en aquest cas els dos termes s'anul
len).
Aplicant la denicio de derivada d'una funcio en un punt, s'obte:
(g  f)0 (x0) = xlim (g  f)(x) , (g  f)(x0 ) = lim g(f(x)) , g(f(x0 )) =
!x0 x , x0 x!x0 x , x0

f(x) , f(x 0 ) 

!x0 y0 (f(x))
x , x0

= xlim =
  
f(x) , f(x 0 )


= g0 (y0 )f 0 (x0):
!x0 y0 (f(x))

= xlim x , x0

7.2.7 Corol
lari. Si f es una funcio real derivable en l'interval I = (a; b)  R i g es una funcio
real derivable en J  f(I), aleshores la funcio composta g  f es derivable en I i es compleix:
[23] (g  f)0 = (g0  f)f 0 :

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

270 7. Derivacio

Demostracio:
Aplicant la proposicio anterior, en cada punt x0 2 I es te:
(g  f)0 (x0) = g0(f(x0 ))f 0 (x0) = ((g0  f)(x0 ))f 0 (x0 ) = ((g0  f)f 0 )(x0 );
l'arbitrarietat del punt implica la igualtat corresponent entre funcions.

7.2.8 Exemple. Si x es la funcio coordenada de R, es tracta de calcular D(x4 + 3x)5(1);

aplicant la Proposicio anterior amb f = x4 +3x, g = x5, f 0 = 4x3 +3, g0 = 5x4, x0 = 1, y0 = 4,
es te:
D(x4 + 3x)5(1) = (5x4(4))((4x3 + 3)(1)) = (5
44)
(7) = 8960:

La funcio D(x4 + 3x)5 es

D((x5 )  (x4 + 3x)) = (5x4  (x4 + 3x))
(x4 + 3x)0 = 5(x4 + 3x)4(4x3 + 3):

A continuacio, i per acabar aquest apartat, s'estudia la derivabilitat de la funcio inversa.

7.2.9 Proposicio. Si f es una funcio injectiva i derivable en l'interval I = (a; b) de R i tal que
f 0 (x) 6= 0 per a tot x 2 I, la funcio inversa f ,1 : f(I) ! I es derivable en f(I) i es compleix
[24] 1 ; si y = f(x )
(f ,1 )0(y0 ) = f 0 (x 0 0
0)

Demostracio:
Si es considera un punt x0 2 I amb f(x0 ) = y0 , es deneix en f(I) , fy0 g la funcio '
seguent:
,1 , f(f ,1 (y0 )) = y , y0
'(y) = f(ff ,1(y))
(y) , f ,1 (y ) f ,1 (y) , f ,1 (y ) ;
0 0
la denicio es correcta en virtut de la injectivitat de f i, per tant, de f ,1 . Per denicio de
derivada d'una funcio es compleix:
(f ,1 )0 (y0 ) = ylim 1 1
!y0 '(y) = lim '(y) :
y!y0

En virtut de la derivabilitat de f en x0, per a tot " > 0 existeix r > 0 tal que si
0 < jx , x0j < r, aleshores
 f(x) , f(x0 ) 
 

x , x0  < ";
 


© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.3 Derivacio de les Funcions Elementals 271

per la continutat de f ,1 en y0 , per a tot r > 0 existeix  > 0 tal que si 0 < jy , y0 j < 
aleshores es te jf ,1 (y) , f ,1 (y0 )j < .
Per tant, per a qualsevol " > 0 existeix  > 0 tal que si 0 < jy , y0 j < , es compleix:
 f(f ,1 (y)) , f(f ,1 (y0 ))
 
 , f 0 (x0) = j'(y) , f 0 (x0 )j < ";

f ,1 (y) , f ,1 (y0 ) 

es a dir,
lim '(y) = f 0 (x0) 6= 0:
y!y0
Per tant, s'obte:
(f ,1 )0 (y0 ) = f 0 (x1 ;
)
0
com es volia provar.

7.2.10 Corol
lari. Si f es una funcio injectiva i derivable en l'interval I de R i tal que f 0 (x) 6= 0
per a tot x 2 I, aleshores la funcio inversa f ,1 es derivable en f(I) i es compleix
[25] (f ,1 )0 = f 0 1f ,1 :

Demostracio:
Aplicant la igualtat provada a la proposicio, per a tot y0 2 f(I) es te:
1 =
(f ,1 )0 (y0 ) = f 0 (x 1 =
0) f 0 (f ,1 (y0 )) 

= (f 0  f 1,1 )(y ) = f 0 1f ,1 (y0 );

0

L'arbitrarietat del punt y0 permet establir la igualtat funcional enunciada.

7.2.11 Exemple.
1) Per calcular D(x1=3 )(2), es pot aplicar la proposicio anterior, considerant f(x) = x3,
f ,1 (x) = x1=3, x0 = 21=3, y0 = 2; aleshores es te:
1
(x1=3)0 (2) = (x3 )0(2 1 1
1=3) = (3x2)0 (21=3) = 3
22=3 :

2) La funcio arrel n-esima es la inversa de la funcio potencial xn; donada la derivabilitat i
la injectivitat d'aquesta, resulta la derivabilitat de la funcio x1=n en (0; +1) i a mes es
compleix:
(x1=n)0 = (xn)0 1 x1=n = (nxn,11)  x1=n = 1 = 1 x n1 ,1
nx nn,1 n

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

272 7. Derivacio

7.3 DERIVACIO DE LES FUNCIONS ELEMENTALS

Aquest apartat estudia la derivabilitat de les funcions elementals, s'estableixen les regles
de derivacio i es determina el camp de derivabilitat d'aquestes funcions. E s molt important
coneixer aquestes propietats tant pel que fa a les aplicacions de la derivacio, com per a la
primitivacio de funcions.

7.3.1 Proposicio. (Derivades de les funcions elementals.)

1) Les funcions exponencials, logartmiques i potencials, son derivables en el seu domini i es
compleix:
D exp x = exp x; x 2 R (Dex = ex );
D ln x = x1 ; x 2 (0; +1);
Dax = ax
ln a; x 2 R;
Dloga x = x
1lna ; x 2 (0; +1);
Dxa = axa,1; x 2 (0; +1):
2) Les funcions trigonometriques son derivables en el seu domini i es tenen les igualtats:
D sin x = cos x; x 2 R;
D cos x = , sin x; x 2 R;
D tan x = 1 + tan2 x; x 2 R , f 2 + n; n 2 Zg;
D cot x = ,1 , cot2 x; x 2 R , fn; n 2 Zg:

3) Les funcions trigonometriques inverses son derivables en el seu camp d'existencia; a mes, es
compleix:
D arccos x = p ,1 2 ; x 2 (,1; 1);
1,x
D arcsin x = p 1 2 ; x 2 (,1; 1);
1,x
D arctan x = 1 +1 x2 ; x 2 R;
Darccot x = ,1 ; x 2 R:
1 + x2
4) Les funcions hiperboliques son derivables en el seu domini; es compleixen les igualtats:
D cosh x = sinh x; x 2 R;
D sinh x = cosh x; x 2 R;
D tanh x = 1 , tanh2 x; x 2 R;
D coth x = 1 , coth2 x; x 2 R:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.3 Derivacio de les Funcions Elementals 273

5) Les funcions hiperboliques inverses son derivables en el seu domini i es compleix:

Dargcosh x = p 21 ; x 2 (1; +1);
x ,1
Dargsinh x = p 21 ; x 2 R;
x +1
Dargtanh x = 1 ,1 x2 ; x 2 (,1; 1):

Demostracio:
1) Si x0 2 R, escrivint
ex , ex0 = ex0 ex,x0 , 1 = ex0 t ;
x , x0 x , x0 x , x0
es a dir ex,x0 , 1 = t, i per tant, x , x0 = ln(1 + t), aleshores:

lim ex,x0 , 1 = lim t = lim 1 = 1;

x!x0 x , x 0 t!0 ln(1 + t) t!0 ln(1 + t)1=t

Aplicant ara la denicio de derivada, es te

D exp x0 = xlim ex , ex0 = ex0 lim 1 = ex0 :

!x0 x , x t!0 ln(1 + t)1=t
0

El logaritme neperia es la funcio inversa de l'exponencial real, i per tant es compleix
exp  ln = x, funcio coordenada de R. Aplicant el Corol
lari 7.2.10, es te:
1
D ln = (D exp) = 1 = 1:
 ln exp  ln x

La funcio exponencial de base a es la composicio de l'homotecia de rao ln a, Hln a i la funcio

exponencial; per tant, aplicant la regla de la cadena es te:
Dax = D(exp Hln a ) = ((D exp)  Hln a )
Hln0 a = (exp Hln a )
ln a = ax
ln a:

La derivabilitat de la funcio loga es immediata, tenint en compte la seva denicio i la

derivada del logaritme neperia.
La funcio potencial xa es pot escriure com la composicio xa = exp Ha  ln x; aplicant la
regla de la cadena, s'obte:
Dxa = (exp (Ha  ln x))
(Ha  ln x)0 = xa
a
x1 = axa,1:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

274 7. Derivacio

2) Si x0 2 R, per denicio de derivada en un punt es te:

lim sin x , sin x0 = lim 2 cos x+2x0 sin x,2x0 = cos x
lim sin x,2x0 = cos x :
x!x0 x , x0 x!x0 x , x0 0 x!x0 x,x0 0
2
Tenint en compte que cos x = sin(x + 2 ); x 2 R, s'obte immediatament la derivada de cos.
La derivabilitat de tan i cot es immediata, a partir de la denicio.
3) Tenint en compte que arccos es la funcio inversa de cos, es te:
D arccos = (D cos)1 arccos = (, sin) 1 arccos = p 1 = ,p 1 2:
(, 1 , cos2 )  arccos 1,x
(x, funcio coordenada de R).
La derivada de arcsin, s'obte analogament. Per a la funcio arctan, aplicant la derivacio de
la funcio inversa es te:
D arctan = (D tan)1 arctan = 2
1 = 1 +1 x2 ;
(1 + tan )  arctan
(x, funcio coordenada de R); la derivada de arccot s'obte analogament.
4) Totes s'obtenen immediatament, aplicant la denicio respectiva.
5) Tenint en compte que argcosh es la funcio inversa de cosh, es compleix:
Dargcosh = (D cosh) 1 argcosh = (sinh) 1argcosh =
= p 2 1 = p 21 ;
( cosh ,1)  argcosh x ,1
(x, funcio coordenada de R); les altres es demostren analogament.

Conegudes les derivades de les funcions elementals, es interessant estudiar la derivabilitat
successiva d'aquestes funcions i calcular les funcions derivades n-esimes, questio que es tracta
a la proposicio segueix.

7.3.2 Proposicio. (Derivades n-esimes de les funcions elementals).

1) Les funcions exponencials, logartmiques i potencials, son innitament derivables en el seu
domini i es compleixen les igualtats:
Dn exp x = exp x; x 2 R; n 2 N;
n,1
Dn ln x = (,1) x ; x 2 (0; +1); n 2 N;
n
Dn ax = (lna)n
ax ; x 2 R; n 2 N;
n,1
Dn loga x = (ln,a1)
xn ; x 2 (0; +1); n 2 N;
Dn xa = a(a , 1)


(a , n + 1)
xa,n; x 2 (0; +1); n 2 N:

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.4 Diferencial d'una funcio 275

2) Les funcions trigonometriques son innitament derivables en el seu camp d'existencia i es

compleix:
Dn sin x = sin(x + n 2 ); x 2 R; n 2 N;
Dn cos x = , sin(x + (n , 1) 2 ); x 2 R; n 2 N:

3) Les funcions hiperboliques son innitament derivables en R i es compleixen les igualtats:

D2p cosh x = cosh x; D2p+1 cosh x = sinh x; x 2 R; p 2 N;
D2p sinh x = sinh x; D2p+1 sinh x = cosh x; x 2 R; p 2 N:

Demostracio:
Exercici per al lector.

7.4 DIFERENCIAL D'UNA FUNCIO

7.4.1 Si f es una funcio derivable en un interval I = (a; b)  R, en cada punt x0 2 I es pot
escriure la condicio de derivabilitat de f com:
[26] lim f(x0 + h) , f(x0 ) , hf 0 (x0) = 0:
h!0 h

Si es deneix l'aplicacio Fx0 mitjancant:

[27] Fx0 (h) = f 0 (x0)
h; h 2 R;
que es una aplicacio lineal de R en R, es a dir, Fx0 2 L(R; R), aquesta denicio permet escriure
la condicio de derivabilitat de f en x0 :
[28] lim f(x0 + h) , f(x
h!0 h
0 ) , Fx0 (h) = 0;

es a dir, que per a cada " > 0 existeix un  > 0 tal que:
 f(x0 + h) , f(x0 ) , Fx (h) 
 

[29] 
 h
0  < ";

si jhj < :
Equivalentment, es compleix:
[30] jf(x0 + h) , f(x0 ) , Fx0 (h)j < "jhj; si jhj < :

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

276 7. Derivacio

Si una funcio compleix aquesta condicio es diu diferenciable en el punt x0 ; observeu que
aquesta condicio es, ara per ara, equivalent a la de funcio derivable.

7.4.2 Proposicio. Si una funcio f es diferenciable en un punt x0 , aleshores Fx0 es la unica
aplicacio lineal de R en R que compleix la condicio de diferenciabilitat.
Demostracio:
Suposeu l'existencia d'una altra aplicacio ' 2 L(R; R), que compleixi la condicio, es a dir,
que per a cada " > 0 existeixin 1 ; 2 > 0 tals que:
jf(x0 + h) , f(x0 ) , Fx0 (h)j < 2" jhj; si jhj < 1 ;
jf(x0 + h) , f(x0 ) , '(h)j < 2" jhj; si jhj < 2 :

Aleshores,
jFx0 (h) , '(h)j = jFx0 (h) , (f(x0 + h) , f(x0 )) + (f(x0 + h) , f(x0 )) , '(h)j 
 jFx0 (h) , (f(x0 + h) , f(x0 ))j + j(f(x0 + h) , f(x0 )) , '(h)j <
< 2" jhj + 2" jhj = "jhj; si jhj <  = minf1 ; 2 g;
aixo prova la coincidencia en un entorn de l'origen. Si es considera un nombre real qualsevol
no nul x 6= 0, es pot escriure x = h, amb jhj < , i per tant:
jFx0 (x) , '(x)j = jFx0 (h) , '(h)j = jjjFx0 (h) , '(h)j < jj"jhj = "jxj:
Tenint en compte l'arbitrarietat de " > 0, queda provada la igualtat de les dues aplicacions
lineals.

7.4.3 L'aplicacio lineal Fx0 rep el nom de diferencial de f en el punt x0 i s'escriu habitualment
dfx0 ; aix, doncs, es te:
[31] dfx0 (h) = f 0 (x0 )h; h 2 R:

7.4.4 Exemple.
1) Tota aplicacio lineal f : R ,! R es diferenciable en qualsevol punt x0 2 R i es compleix
dfx0 (h) = f(h).
2) Tota funcio polinomica P (x) = an xn +


+ a1 x + a0 es diferenciable en qualsevol punt de
R; en particular, a l'origen es compleix: dP0(h) = a1h; h 2 R.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.4 Diferencial d'una funcio 277

7.4.5 Si f es una funcio diferenciable en un punt x0; la diferencia
x0 f(h) = f(x0 +h) , f(x0 )
s'anomena increment de f en x0 corresponent a h i es la variacio de la funcio en l'interval
[x0; x0 + h] (o [x0 + h; x0], depenent del signe de h). Donat " > 0 arbitrari, la condicio [29] es
pot escriure ara:
[32] j
x0 f(h) , dfx0 (h)j < "jhj; si jhj < :
Es pot armar, doncs, que l'aplicacio diferencial es, si existeix, l'unica aplicacio lineal que
aproxima localment els increments de la funcio.

7.4.6 Si es considera la funcio 'x0 (x) = f(x0 ) + f 0 (x0)(x , x0 ), que te per grac la recta de
pendent f 0 (x0) que passa pel punt (x0 ; f(x0 )), aleshores es compleix:
lim f(x)x,,'xx0 (x) = 0;
x!x0 0
es a dir, f(x) , 'x0 (x) es un innitesim d'ordre superior a x , x0.

7.4.7 Si x la funcio coordenada de R, per a qualsevol x0 2 R es compleix:

x0 x(h) = x(x0 + h) , x(x0) = h;
i en virtut de la independencia respecte el punt x0, es pot escriure
x = h. D'altra banda, la
diferencial de la funcio coordenada de R en el punt x0 es:
dxx0 (h) = x0(x0 )h = h
que tambe es independent del punt x0 i per aquest motiu s'escriu h = dx. La denicio de la
diferencial d'una funcio es pot escriure ara:
[33] dfx0 (h) = f 0 (x0 )
dx
df (x ).
que justica emprar la notacio f 0 (x0 ) = dx 0
Observeu que es compleix:
f 0 (x0)  f(x0 + dx) , f(x0 ) ;
dx
es a dir:
[34] f(x0 + dx)  f(x0 ) + f 0 (x0 )
dx;
aplicable per a calculs aproximats, tal i com es pot veure a l'exemple seguent.

7.4.8 Exemple.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

278 7. Derivacio

p
1) Es tracta de calcular aproximadament 623. Si s'escriu:
p
f(x) = x; f 0 (x) = 2p1 x ; x0 = 625; f(x0 ) = 25; dx = ,2;

per tant, es te:

p
623 ' 25 + 2
125
(,2) = 25 , 0:04 = 24:96

2) Si es vol calcular aproximadament arctan 1:07, es pot fer considerant la funcio f(x) =
arctan x, el punt x0 = 1, f(x0 ) = 4 = 0:785398, i dx = 0:07. Aleshores,
1
arctan 1:07 ' 0:785398 + 1 + (0:785398)2
0:07 = 0:785398 + 0:043294 = 0:828692

7.4.9 L'inconvenient d'aquestes aproximacions es que es desconeix la tacio de l'error comes,
es a dir, no es coneix un k > 0 tal que f(x0 + dx) 2 (a; b), amb b , a < 2k. Al captol seguent
es veura la formula de l'increment nit, que es semblant a [33], pero permet tar l'error de
l'aproximacio.

7.5 FUNCIONS IMPLICITES

Aquest apartat es dedica a l'estudi de les funcions denides de forma implcita per mitja
d'equacions i al calcul de les seves derivades; s'enfoca la questio de manera practica, ja que el
nivell d'aquest Curs no permet fer un tractament teoric complet.

7.5.1 El lector esta familiaritzat amb una funcio o aplicacio com una relacio entre dos conjunts,
tal que a cada element (antiimatge) del primer conjunt li assigna un unic element (imatge)
del segon; aquesta assignacio s'acostuma a fer mitjancant una expressio analtica que permet
calcular la imatge a partir de la antiimatge, i es diu aleshores que la funcio esta denida
explcitament.
Una altra manera de denir una funcio es la que s'exposa a continuacio. Si F es una funcio
real denida en A  C , el subconjunt , = f(x; y) 2 A = F(x; y) = 0g, format pels punts que
compleixen l'equacio F (x; y) = 0, s'anomena corba plana; si el conjunt , es tat, existeixen
a; b; c; d 2 R tals que els punts (x; y) de la corba compleixen a  x  b i c  y  d. Aix, per
exemple, si es considera la funcio F(x; y) = x2 + y2 , 1, la corba , = f(x; y) = x2 + y2 , 1 = 0g
es la circumferencia de radi 1 i centre a l'origen (0; 0); el conjunt , es tat i els punts (x; y) de
la corba compleixen ,1  x  1 i ,1  y  1.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.5 Funcions implcites 279

Si es considera un punt (x0; y0 ) d'una corba ,, es pot denir una funcio f en un entorn
de x0, I = (x0 , ; x0 + )  (a; b), de la manera seguent: per a cada x 2 I, f(x) es el nombre
real que compleix F(x; f(x)) = 0; evidentment, es te en particular f(x0 ) = y0 . La funcio f
es diu que esta denida implcitament per l'equacio F (x; y) = 0. La mateixa equacio permet
denir una altra funcio g mitjancant: per a cada y 2 (y0 , r; y0 + r)  (c; d), g(y) es el nombre
real que compleix F(g(y); y) = 0; en particular g(y0 ) = x0 . En el primer cas s'acostuma a dir
que l'equacio F (x; y) = 0 deneix \la y" com a funcio implcita de \la x"; en el segon cas, que
deneix \la x" com a funcio implcita de \la y". Per questio de simplicitat, els enunciats es
redactaran d'acord amb el primer cas.

7.5.2 Exemple. Es considera la corba x3 + y3 , 1 = 0 i el punt (0; 1) d'aquesta; es pot

denir en I = (,; ) la funcio f seguent: per a cada x 2 I, f(x) es el nombre real tal que
x3 + (f(x))3 , 1 = 0; es compleix f(0) = 1.
Analogament, es pot denir en J = (1 , r; 1 + r) la funcio g seguent: per a cada y 2 J,
g(y) es el nombre real tal que (g(y))3 + y3 , 1 = 0; es compleix g(1) = 0.

7.5.3 E s natural plantejar ara les questions seguents: a partir d'una equacio F(x; y) = 0 i
donat un punt (x0; y0 ) tal que F(x0; y0 ) = 0, es pot denir sempre una funcio implcita?; es
unica la funcio denida implcitament?; quines propietats te la funcio implcita? Les respostes
les proporciona l'anomenat Teorema de la funcio implcita, que s'enuncia mes endavant en un
cas particular.
Interessa ara estudiar la derivabilitat d'una funcio denida implcitament; abans, cal tenir la
metodologia de derivacio de funcions compostes amb dues variables que s'enuncia a continuacio.

7.5.4 Lema. Si F es una funcio real denida i derivable en A  C , f una funcio real d'una
variable denida i derivable en I  R i ' es la funcio '(x) = (x; f(x)) denida en I i tal que
'(I)  A, aleshores la funcio composta G = F  ', real d'una variable, es derivable en I i es
compleix
[35] G0 (x) = D1 F (x; f(x)) + D2 F(x; f(x))f 0 (x); x 2 I:
Demostracio:
No es fa la demostracio d'aquest resultat, que es un cas particular de la regla de la cadena
per a funcions reals de diverses variables, ja que cau fora dels objectius d'aquest Curs.
Com a exemple, si F(x; y) = x3 + xy2 i f(x) = sin x, aleshores '(x) = (x; sin x) i
G(x) = (x3 + xy2 )(x; sin x) = x3 + x sin2 x. En virtut de [34], la derivada de G es:
G0 (x) = (3x2 + y2 )(x; sinx) + (2xy)(x; sin x) cos x = 3x2 + sin2 x + 2x sin x cos x:
Es pot comprovar facilment la correccio del resultat, derivant l'expressio explcita de G.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

280 7. Derivacio

7.5.5 Si la funcio f esta denida implcitament per l'equacio F(x; y) = 0 i es pot obtenir a
partir d'ella una expressio explcita de f, aquesta s'anomena expressio local de f. Aix, les
expressions locals de les funcions implcites de l'Exemple 7.5.2 son
p
f(x) = 3 1 , x3 ; x 2 (,; )
p
g(y) = 3 1 , y3 ; y 2 (1 , r; 1 + r):
En aquest cas es senzill estudiar la derivabilitat de f i g, ja que es pot fer directament a partir
de l'expressio local corresponent. No sempre es pot obtenir facilment l'expressio local i, per
tant, interessa poder deduir la derivabilitat de la funcio implcita a partir de l'equacio inicial,
questio que estableix l'important teorema seguent.

7.5.6 Teorema. (de la funcio implcita). Si tenim la funcio F : A  C ,! R i (x0 ; y0) 2 A

tal que:
1) F es de classe C r en A (r  1),
2) F (x0; y0) = 0,
3) D2 F (x0; y0) 6= 0;
aleshores existeixen un entorn de x0 , I = (x0 , ; x0 + ) i una funcio f : I ! R tals que:
1) f es de classe Cr (I),
2) f(x0 ) = y0 ,
3) F(x; f(x)) = 0, per a tot x 2 I.
Demostracio:
No es fa, ja que requereix coneixements no estudiats en aquest Curs; el lector interessat
pot consultar les referencies [Ap] i [Fe].

Els exemples que es veuen a continuacio il
lustren l'aplicacio del teorema de la funcio
implcita.

7.5.7 Exemple. Considereu la circumferencia d'equacio x2 + y2 , 1 = 0. Si F es la funcio

denida per F (x; y) = x2 + y2 , 1, aquesta es derivable i les seves funcions derivades parcials
son contnues; el punt (0; ,1) pertany a la circumferencia i es te D2 F(0; ,1) = (2y)(0; ,1) =
,2 =6 0. Es compleixen, doncs, les hipotesis del Teorema 7.5.3, i per tant, existeixen un entorn
de 0 I = (,; ) i una funcio f : I ! R derivable, tal que f(0) = ,1 i x2 + (f(x))2 , 1 = 0,
per a tot x 2 I. Per calcular la derivada de f es parteix de l'equacio x2 + (f(x))2 , 1 = 0,

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7.5 Funcions implcites 281

i aleshores, derivant es te 2x + 2f(x)f 0 (x) = 0; nalment, f 0 (x) = , f (xx) ; en particular es

compleix f 0 (0) = 0.
Es pot deduir una expressio general per al calcul de la derivada de la funcio implcita f
denida en (x0 , ; x0 + ) per l'equacio F(x; y) = 0, aplicant el Lema 7.5.4. En efecte, si f
esta denida implcitament per l'equacio F (x; y) = 0 i es compleixen les hipotesis del Teorema
de la funcio implcita, aleshores es te F (x; f(x)) = 0 i per [1] s'obte:
D1 F(x; f(x)) + D2 F (x; f(x))f 0 (x) = 0;
per tant, es te:
D1 F (x; f(x)) ; (D F(x; f(x)) 6= 0);
f 0 (x) = , D F (x; f(x)) 2
2
en particular, i ja que D2 F(x0; y0 ) 6= 0:
f 0 (x0 ) = , D 1 F(x0; f(x0 )) D1 F (x0; y0)
D2 F (x0; f(x0 )) = , D2 F (x0; y0) :

7.5.8 Exemple. Considereu la corba d'equacio F (x; y) = x3 , xy + y3 , 1 = 0 i el punt (1; 0)

de la mateixa. La funcio F es de clase C 1 i
D2 F(1; 0) = (,x + 3y2 )(1; 0) = ,1 =
6 0;
es compleixen, doncs, les hipotesis del Teorema de la funcio implcita, i per calcular la derivada
de la funcio implcita f, cal escriure
x3 , xf(x) + (f(x))3 , 1 = 0;
derivant s'obte:
() 3x2 , f(x) , xf 0 (x) + 3(f(x))2 f 0 (x) = 0;
es a dir, en el punt (1,0):
3 , 0 , f 0 (1) + 0 = 0 ) f 0 (1) = 3:
La derivada de f es
f(x) , 3x2 ; 3f(x)2 , x 6= 0:
f 0 (x) = 3f(x) 2,x

Observeu que ara es facil calcular, per exemple, l'equacio de la recta tangent a la corba en
el punt (1; 0):
y , 0 = f 0 (1)(x , 1) ) 3x , y , 3 = 0:
En canvi, no seria tan senzill obtenir aquesta equacio si es volgues fer calculant primer l'expressio
local de la funcio implcita f. A partir de l'equacio () anterior, es poden calcular les derivades
successives de f; aix, derivant en aquesta equacio s'obte:
6x , 2f 0 (x) , xf 00 (x) + 6f(x)f 0 (x)2 + 3f(x)2 f 00 (x) = 0;
i nalment,
0 6x , 6f(x)f 0 (x)2 :
f 00 (x) = 2f (x) ,3f(x) 2,x

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

282 7. Derivacio

Captol 7: Exercicis

1. Estudieu la derivabilitat de les funcions que s'indiquen, escrivint la funcio derivada, cas
que existeixi:
(
1 , x; si x  0;
a) f(x) = sin x
E(x); c) f(x) =
e,x ; si x > 0;
b) f(x) = xjxj;
d) f(x) = x2 , E(x2):

2. Es considera la funcio f denida per:

8
2ax + 3; si x < 1;
>
>
>

f(x) = > 2 3; si x = 1;
<

>
> x , bx ; si x > 1:
x,5
:

Estudieu la continutat i la derivabilitat de f, segons els valors de a; b 2 R.

3. Si es considera la funcio f denida en R per:

x2; si x < 0;
(

f(x) =
,x2; si x  0;
proveu que es derivable en R i calculeu les funcions f 0 i f 00 .

4. Estudieu la continutat i derivabilitat de les funcions:

xn sin x1 ; si x 6= 0;
8
<
fn (x) = :
0; si x = 0;
segons els valors de n 2 N.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7. Exercicis 283

5. Estudieu la derivabilitat de les funcions gn(x) = jxnj; x 2 R; n 2 N, i calculeu la funcio

derivada primera.

6. Trobeu les derivades laterals de les funcions seguents en els punts que s'indiquen:
8
<
x ; si x 6= 0;
a) f(x) = : 1 + e1=x
0; si x = 0;
en el punt x = 0.
(x , 2) arctan x ,1 2 ; si x 6= 2;
8
<
b) f(x) = :
0; si x = 2;
en el punt x = 2.

7. Es considera la funcio:
x2; si x 2 Q;
(

f(x) =
0 ; si x 2 R , Q;
proveu que f es contnua nomes en un punt. Estudieu la derivabilitat de f.

8. Si f : A  R ,! R es derivable en x0 2 A i tal que f(x0 ) = 0; demostreu que la funcio jf j

es derivable en el punt x0 si i nomes si f 0 (x0) = 0.

9. Proveu les igualtats seguents:

p 2 2!
1
a) D , a ln a + a +x = p 1 ; (a 2 R);
x x a + x2
2
 r 

b) D , p1 arctan(x ab ) = ax21+ b ; (a; b 2 R , f0g):

ab

10. a) Trobeu els punts en els quals la tangent a la corba d'equacio y = 3x4 + 4x3 , 12x2 + 20
es paral
lela a l'eix d'abcisses.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

284 7. Derivacio

p
b) Trobeu, si existeixen, l'equacio de la tangent i de la normal a la corba y = 3 x , 1 en el
punt (1; 0).
c) Trobeu els punts de la corba y = x , x1 , en els quals la tangent a la corba es paral
lela
a la recta 2x , y = 5.
d) Trobeu els punts de la corba y = (x + 2)2 , en els quals la tangent a la corba passa per
l'origen de coordenades.
e) Trobeu l'equacio de la tangent a la corba y = arcsin x,2 1 en el punt de tall amb l'eix
d'abcisses.
f) Determineu l'equacio de la parabola que es tangent a la bisectriu del primer quadrant
en el punt (1; 1).

11. Trobeu les derivades de les funcions seguents:

a) (x2 + 1) x3 , 1;
p

3 j) lnx logx , ln aloga x;

b) (x p,x1) ; p p
k) cos xa cos x ;
px l) 3 cos1 2 x , cos1 x ;
c) 11 +
, px ;
m) cos(x + ln(x21+ 1) ;
d) y = 31 tan3 x , tan x + x;
o) (x + cos6 x + sin6 x)5;
e) 11 + cos x ;
, cos x p) argtanh (sin2 ex );
f) ecos x2 ; q) arctan(ln x) + ln(arctan x);
g) ecos2 x ; r) ln2(arctan 2x3x+ 1 );
h) cot x , tan x; r
q
p
x2 ;
i) lnx
s) x + x + x:

12. Proveu que en la parabola d'equacio y = Ax2 + Bx + C, la corda que uneix els punts per
als quals x = a i x = b, es paral
lela a la tangent a la corba en el punt d'abscissa x = a+2 b .

13. Proveu que les funcions seguents satisfan, en cada cas, l'equacio que s'indica:
a) y = xe,x , xy0 = (1 , x)y;

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7. Exercicis 285

b) y = 21 x2ex , y00 , 2y0 + y = ex ;

c) y = 1+x1+ln x , xy0 = ,y2 (1 + x);
d) y = C1 e,x + C2 e,2x, y00 + 3y0 + 2y = 0, per a qualsevol C1 ; C2 2 R.

14. Calculeu la derivada segona de les funcions:

p
a) f(x) = exp x2; b) g(x) = ln 3 1 + x2;
c) h(x) = (1 + x2 ) arctan x; d) i(x) = a cosh xa :

15. Determineu els valors de a, b i c per tal que existeixi f 00 (1) per a la funcio.
x3 ; si x < 1;
(

f(x) =
ax2 + bx + c; si x  1;
Obteniu en aquest cas la derivada segona de f.

16. Trobeu la derivada n-esima de les funcions:

a) sin 2x; d) ln x ;
x
b) cos2 x; e) ex cos x;
c) 1 + x; 1 1
1,x f) x + 1 + x , 1:

17. Per aplicacio de la regla de la cadena, calculeu la derivada de la funcio

y = logf (x) g(x);
si f; g son funcions derivables tals que f(x); g(x) > 0, per a tot x 2 R.

18. a) Es tracta d'estudiar la relacio entre derivabilitat i paritat d'una funcio; concretament,
de provar que si f es parell, aleshores f 0 es senar; recprocament, que si f es senar, aleshores
f 0 es parell.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

286 7. Derivacio

b) Proveu que si f es periodica i derivable, la funcio derivada tambes es periodica.

19. Si f es una funcio real derivable en R tal que f 0 = f i f(0) = 1, proveu que es compleixen:
1) f(x) =6 0 per a tot x 2 R, (Suggeriment: vegeu que la funcio f(x)f(,x) es constant,
derivant-la);
1 , per a tot x 2 R;
2) f(,x) = f(x)

3) la funcio f es la unica que compleix totes aquestes condicions. (Suggeriment: suposeu
que una altra funcio g les compleix, i deriveu el quocient fg );
4) f(x) > 0, per a tot x 2 R;

5) f(x + y) = f(x)f(y), per a tot x; y 2 R, (Suggeriment: deriveu el quocient f(xf(x)

+ y) ,
prenent y x, i determineu la constant amb x = 0);

+1 f(x) = +1, (Suggeriment: considereu la successio (2n) ! +1 i vegeu que

6) x!lim
f(2n) ! +1);
7) x!,1
lim f(x) = 0.
(Vegeu que aquesta es una forma axiomatica de denir la funcio exponencial real, a partir de
pocs axiomes.)

20. Siguin f i g dues funcions reals derivables en R, tals que f 0 = g, g0 = ,f, f(0) = 0 i
g(0) = 1. Proveu que es compleixen les propietats:
1) f(x)2 + g(x)2 = 1, per a tot x 2 R, (Suggeriment: deriveu el primer membre;)
2) f i g son les uniques que compleixen aquestes propietats;
3) f es senar i g es parell;
4) f(x + y) = f(x)g(y) + g(x)f(y), g(x + y) = g(x)g(y) , f(x)f(y).
(Aquesta es una manera axiomatica de denir les funcions trigonometriques.)

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7. Exercicis 287

21. Calculeu aproximadament:

p3 c) sin 60o 10 ;
a) 124; p
b) ln 1:012; d) 5 36:

22. Determineu el subconjunt de R en el qual es pot aproximar p5 x per p5 x + 1 amb un error

menor que 0:001.

23. Proveu, a partir de la llei d'Ohm I = VR , que una petita variacio en la intensitat del
corrent (I) deguda a una petita variacio de la resistencia (R), es pot calcular aproximadament
mitjancant
I ' ,I
RR .

24. La resistencia electrica R d'un lferro es inversament proporcional al quadrat del seu radi
; estimeu el percentatge d'error en la mesura de R si en el radi es comet un error maxim del
5 per cent.

25. Demostreu que un error relatiu de l'1% en la determinacio de la longitud del radi, dona
lloc a un error relatiu aproximat del 2% en el calcul de l'area del cercle i de la superfcie de
l'esfera.

26. Proveu que l'equacio 3x3y , y4 + 5x2 + 5 = 0 deneix en un entorn del punt (1; 2) una
funcio implcita derivable f tal que f(1) = 2. Calculeu f 0 (1), la derivada f 0 i obteniu l'equacio
de la recta tangent a la corba en el punt (1; 2).

27. Demostreu que a partir de l'equacio ex , 4xy + y2 , 1 = 0 es pot denir implcitament en

un entorn del punt (0; 1) una funcio derivable f tal que f(0) = 1. Calculeu f 0 (0) i les derivades
f 0 i f".

28. Proveu que l'equacio 2x2 , y3 + 4xy , 2x = 0 deneix en un entorn del punt (1; ,2) una
funcio implcita derivable g tal que g(,2) = 1. Calculeu g0 (,2) i les derivades g0 i g".

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 288 7. Derivacio

Captol 7: Guia de Referencies Bibliograques

[Ap] APOSTOL, T.M.

Analisis Matematico
Al captol 5 d'aquest llibre podreu trobar els conceptes tractats al captol 7 d'aquest Curs,
encara que el desenvolupament es forca mes concs. S'hi troben a faltar les derivades de les
Funcions Elementals i alguns exemples aclaridors. Tracta al nal del captol, de la derivacio de
funcions vectorials i de funcions complexes.

[Ba] BARTLE, R.G. i D.R. SHERBERT

Introduccion al Analisis Matematico de una variable
El contingut del captol 7 d'aquest Curs es correspon basicament, amb la primera part
del captol 5 (\Diferenciacion"). E s interessant llegir la introduccio historica que es fa a
comencament de captol sobre el concepte de derivada i del Calcul diferencial i integral. El
tractament i l'ordenacio dels conceptes son similars als emprats aqu, encara que potser hi
manqui un recull de les derivades de les Funcions elementals i una referencia mes amplia a la
diferencial d'una funcio.

[Fe] FERRER, J. i F. PUERTA

Calcul Diferencial
Per al lector interessat, es forca recomanable la lectura del tema 18, "Funcions implcites".
Comenca amb la denicio de funcio denida implcitament, complementada amb exemples, i
despres desenvolupa el tema en el marc de les funcions vectorials de diverses variables; es fa
tambe un estudi de la dependencia funcional i la seva caracteritzacio. Conte exemples molt ben
seleccionats.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.

 7. Guia de referencies bibliograques 289

[Li] LINE S, E.
Principios de Analisis Matematico
Com en altres temes, aquesta es una referencia forca completa i recomanable. La derivada
es tracta al captol 17, en el qual es fa una introduccio al tema a partir de raonaments
geometrics, es a dir, del problema de la tangent a una corba en un punt; a continuacio es
discuteix la derivabilitat d'una funcio, les derivades laterals i la derivada innita. S'estudien
despres les regles de calcul de derivades, la derivabilitat de la inversa i les derivades de les
Funcions Elementals. L'esquema es, doncs, bastant semblant al captol 7 d'aquest Curs, i a mes
s'hi tracten els extrems locals i el criteri de monotonia. Conte una bona col
leccio d'exercicis
proposats per al lector.

[Or] ORTEGA, J.M.

Introduccio a l'Analisi Matematica
La derivada per a funcions de R en R es tracta a la primera part del captol IV. A
continuacio de la denicio de funcio derivable s'introdueix el concepte de diferencial d'una funcio
i es discuteixen les seves propietats; les derivades de les funcions elementals es desenvolupen
com a exemples. Per acabar l'apartat, s'estableixen les formules de derivacio, regla de la cadena
i derivada de l'inversa. Es recomana la seva lectura, ja que es forca agradable i dona idees molt
clares.

[Spv] SPIVAK, M.
Calculus
De tots els que s'esmenten en aquesta Guia, aquest llibre es el que tracta la derivada amb
mes detall i amb diferencia; ho fa als captols 9, 10 i part del 12. El captol 9 el dedica a denir
el concepte de derivada amb una introduccio de tipus geometric que justica la denicio de
derivada d'una funcio en un punt; despres es fa una interpretacio fsica, amb el concepte de
\velocitat instantania". E s interessant llegir la justicacio de la notacio classica de la derivada
( dfdx(x) ), que es complementa amb exemples. El captol 10 tracta de les formules de derivacio, i
amb especial detall, la regla de la cadena; el captol 12 conte l'estudi de la derivabilitat de la
funcio inversa. Es recomana una lectura atenta d'aquests captols, i especialment la resolucio
dels exercicis que contenen, molt ben seleccionats.

© Els autors, 1998; © Edicions UPC, 1998.