Tecnologia 2n d’ESO Materials d’us tècnic

TEMA
TEMA 2:
2: ELS
ELS METALLS
METALLS
Des que l’home començara a emprar el coure (primer metall d’ús
tècnic) des d’aproximadament l’any 7000 a. de C. els metalls han
sigut usats en múltiples aplicacions. Si penses el contrari, fixa’t a
l’aula: el bolígraf que tens a la teua mà, les potes de la taula,
panys, frontisses i poms de portes, els marcs de les finestres, el
marc de la pissarra, xinxetes dels suros, etc. Tots aquests objectes
estan fabricats o posseeixen alguna part metàl·lica. La majoria
dels metalls es troben en la naturalesa formant minerals. La seua
obtenció resulta costosa i complicada, però de molt d’interés, a
causa de les seues importants qualitats tècniques.

2.1. PROPIETATS DELS METALLS.

Encara que són moltes i molt diverses les propietats dels materials
metàl·lics tots tenen algunes característiques en comú:
 Els metalls posseeixen una lluentor característica denominada
lluentor metàl·lica.
 Són dúctils i mal·leables. D’aqueixa manera és fàcil
d’obtindre fils i planxes de la majoria dels metalls.
 La majoria presenten una gran plasticitat (no recuperen forma
després de veure’s sotmesos a una força externa); mentre
alguns posseeixen una forta elasticitat (recuperen la forma).
 Són molt bons conductors elèctrics (pensa que els fils del
corrent elèctric estan fets de metall), tèrmics i acústics.
 Tots són sòlids a temperatura ambient, excepte el mercuri. La
temperatura de fusió sol ser molt alta, i gràcies a la seua
fusibilitat poden soldar-se fàcilment a altres peces
metàl·liques.
 Alguns com el ferro són ferromagnètics; és a dir, són atrets
per un imant, i a l’interior d’un camp elèctric es comporten
com a imants.
 Són tenaços perquè aguanten els colps sense trencar-se.
 Presenten bona resistència mecànica als esforços de tracció,
compressió i flexió.
 La majoria dels metalls són reciclables; és a dir es poden
reutilitzar; i la majoria d’ells resulten tòxics per a l’ésser
humà i per al medi ambient.
Figura 1. Mina a cel obert.
Es denomina metal·lúrgia al conjunt d’indústries que s’encarreguen
de l’extracció i transformació dels minerals metàl·lics. La siderúrgia
és la branca de la metal·lúrgia que treballa amb els materials
ferrosos (que contenen ferro).
2.3. TIPUS DE METALLS.
La majoria dels materials metàl·lics no s’empren en estat pur; si no
en forma de mescles homogènies amb altres metalls o no metalls.
Aquestes mescles es denominen aliatges. Així per exemple l’acer
és un aliatge de ferro amb carboni i altres components l’acer és un
aliatge de ferro amb carboni i altres components minoritaris.
De tots els metalls sobreïxen el ferro i els seus aliatges perquè
suposen prop del 90% de la producció mundial de materials
metàl·lics. Per això, dividirem els metalls en:
 Metalls fèrrics: aquells que contenen ferro com a element
base, incloent els seus aliatges. Són el ferro pur, l’acer, les
foses i el grafit.
 Metalls no fèrrics: són aquells que no conté ferro. Solen ser
més blans i de menor resistència mecànica.
2.4. METALLS FÈRRICS.
2.4.1. TIPUS I APLICACIONS DELS METALLS FÈRRICS.

2.2. OBTENCIÓ DELS METALLS.
Els metalls s’obtenen a partir de minerals que formen part de
l’escorça terrestre. Així, el coure pot extraure’s del coure natiu, de
la calcopirita, calcosina, malaquita, cuprita...
En les mines o jaciments els minerals es trituren i es garbellen per
a separar la mena (part útil del mineral) de la ganga (part del
mineral que no té utilitat). La mena es tractarà per a poder
extraure-li el metall d’interés.
Molts dels objectes que ens envolten estan construïts amb
productes ferrosos. Atesa la proporció de carboni que els
constitueixen aquests materials es poden classificar en:
 Ferros: són aquells materials el percentatge dels quals de
carboni està comprés entre el 0,008% i el 0,03%.
 Acers: Són aliatges de ferro-carboni, on el percentatge de
carboni està comprés entre el 0,03% i el 1,76%. Poden
contindre altres elements químics com per exemple el crom
(Cr) i níquel (Ni) en els acers inoxidables. El manganés (Mn)
Pàgina 1 de 4
Tecnologia 2n d’ESO
aporta duresa i resistència al desgast, el níquel (Ni) aporta
resistència a la corrosió, millora la resistència a la tracció i
augmenta la seua tenacitat...
 Foses: Són aliatges ferro-carboni, podent contindre altres
elements químics, on el percentatge de carboni oscil·la entre
el 1,76 i el 6,67%.
 Grafit: Són aquells aliatges on el percentatge de carboni és
major del 6,67%. Per ser molt fràgils pràcticament no tenen
aplicacions.
Materials d’us tècnic
mescla amb carbó de coc i calcària (CaCO 3) i s’introdueix a l’interior
d’un alt forn fins a aconseguir temperatures d’uns 1650°C,
suficients perquè el mineral de ferro reaccione amb el carbó de coc
i es transforme en gotetes de ferro que es depositen en el cresol de
l’alt forn. Així s’obté l’arrabi, que és el mineral de ferro colat amb
cert contingut en carboni i altres impureses.
 Per a obtindre les foses es deixa solidificar l’arrabi i es torna
a fondre en un forn de cubilot.
 Per a l’obtenció de l’acer, l’arrabi líquid es mescla amb
ferralla i mineral de ferro en un mesclador (per a ajustar el
percentatge de carboni, i d’uns altres elements) i s’introdueix
en diferents forns d’afinament (per a eliminar les impureses)
segons el tipus d’acer que es vulga aconseguir.

Figura 2. Classificació dels materials fèrrics segon el seu contingut de carboni.

MATE-
PROPIETATS APLICACIONS
RIAL
Bones propietats Màquines elèctriques i
FERRO PUR

magnètiques. transformadors.
Blans, fràgils i difícils Components electrònics.
de mecanitzar.
Color negre, molt Elements amb formes
fràgils i dures. complicades: radiadors
Figura 3. Procés siderúrgic.
Resistents a les antics, fanals, pilons,
FUNDICIÓ

vibracions. caragols de banc, tapes de

desaigües, baranes, 2.5. METALLS NO FÈRRICS.
terrasses...
Bancades de màquines i Afortunadament existeixen altres metalls diferents al ferro.
motors.
Propietats tals com el seu baix pes específic, poca o nul·la oxidació
És el més utilitzat dels Perfils de tota mena: i corrosió en condicions ambientals variables, la seua fàcil
metalls. bigues, redons, quadrats, manipulació, etc, han contribuït al fet que els materials no ferrosos
Bones propietats esquadres,... tinguen una gran importància en la fabricació de gran quantitat de
mecàniques. Eines, potes de taules i productes.
ACER

És tenaç, mal·leable i cadires de l’aula.

dúctil. Tanques de protecció de Els materials no ferrosos solen classificar-se segons la seua
Aliat amb Cr i Ni les carreteres. densitat en pesants, lleugers i ultralleugers segons la següent
s’aconsegueixen acers Prestatgeries. taula:
inoxidables. Utensilis de cuina.

TIPUS DENSITAT EXEMPLES

Taula 1: resum de les propietats i aplicacions dels materials ferrosos o fèrrics.
≥ 5 Kg/dm3 Coure (Cu), Estany (Sn),
Pesants
Zinc (Zn), Níquel (Ni), ...
2.4.2. OBTENCIÓ DELS METALLS FÈRRICS.
Lleugers Entre 2 i 5 Kg/dm3 Alumini (Al) i Titani (Ti).
El procés siderúrgic inclou gran nombre d’etapes, des de l’obtenció
del mineral (magnetita, hematites, la limonita i la siderita) fins a Ultralleugers ≤ 2 Kg/dm3 Magnesi (Mg) i Beril·li (Be).
l’obtenció final de l’acer. Una vegada separats els minerals no
utilitzables o ganga, dels minerals útils o mena; aquesta última es

Pàgina 2 de 4
Tecnologia 2n d’ESO
Resumim les propietats i aplicacions principals d’aquests materials
en les següents taules.
METALLS ULTRALLEUGERS
MATERIAL PROPIETATS
MAGNESI Molt lleuger i bla, de Pirotècnia (reacciona amb
(Mg) color blanc brillant. l’oxigen).
Mal·leable i poc
1,74 Kg/dm3 dúctil.
Llanda d’Alumini
METALLS LLEUGERS
MATERIAL PROPIETATS
Bla i de color blanc
platejat.
ALUMINI Alta conductivitat
(Al) tèrmica i elèctrica.
Alta mal·leabilitat i
2,7 Kg/dm3 ductilitat.
Alta resistència a la
corrosió.
TITANI Lleuger, de color
(Ti) blanc platejat i
brillant.
4,43 Kg/dm3 Molt dur i resistent.
Fil de Coure
Campana de Bronze
Llibrell galvanitzat
Materials d’us tècnic
METALLS PESANTS
MATERIAL PROPIETATS APLICACIONS
Bla, color vermellós i Cables elèctrics i fils de
APLICACIONS lluentor intensa. telefonia.
COURE Alta conductivitat Canonades i calderes.
(Cu)
tèrmica i elèctrica. Decoració (arquitectura i
Aliatges molt lleugers. 3 Mal·leable i dúctil. bijuteria).
8,92 Kg/dm
Resistent a la Obtenció de llautó i
corrosió. bronze.
Color groguenc. Canonades, connexions
LLAUTÓ
Alta resistència a la elèctriques i claus.
(Cu+Zn)
corrosió. Caragols.
Bona resistència al Campanes, estàtues i
Pròtesi dental de Titani BRONZE
desgast i a la peces de vaixells.
(Cu+Sn)
corrosió. Engranatges, cables...
Molt bla i pesat, de Bateries i piles.
PLOM color gris platejat. Protector contra
APLICACIONS (Pb) Bon conductor de la radiacions.
Línies elèctriques d’alta calor i l’electricitat. Vidre (additiu per a donar
11,3 Kg/dm3 Té plasticitat i és duresa).
tensió.
Fabricació d’avions, mal·leable.
automòbils i bicicletes. Molt bla, de color La llanda (xapa d’acer
Fusteria, útils de cuina, blanc brillant. recoberta d’estany).
pots de beguda... ESTANY Molt mal·leable i Soldadura blana (aliat
(Sn) dúctil. amb plom).
3 No s’oxida a
7,29 Kg/dm
Indústria aeroespacial. temperatura
Pròtesis dentals. ambient.
Acers molt durs. ZINC Color gris blavós i Cobertes d’edificis i
(Zn) brillant. canonades.
Fràgil en fred i de Protegeix l’acer contra la
7,13 Kg/dm3 baixa duresa. corrosió (galvanització).
Color blanc brillant. Acers inoxidables (amb
CROM Dur però molt fràgil. níquel).
(Cr) Resisteix a Acers per a eines.
l’oxidació. Objectes decoratius
7,19 Kg/dm3
(cromat).
Ràcords de Llautó
Color blanc brillant. Acers inoxidables (amb
NÍQUEL Dúctil i mal·leable. crom).
(Ni) Resisteix a Recobriment d’altres
l’oxidació. metalls (niquelat).
9 Kg/dm3
Monedes.
Bateria de plom
Fil d’estany per a soldar Aixeta Cromada Moneda de Coure-Níquel
Pàgina 3 de 4
Tecnologia 2n d’ESO
2.6. TÈCNIQUES DE CONFORMACIÓ.
Les tècniques de conformació són aquelles operacions a les quals
se sotmeten als diferents materials, en aquest cas els metalls per a
obtindre peces de diferents formes. Referent als materials
metàl·lics estudiarem tres tipus, les tècniques de deformació, la
metal·lúrgia de pólvores i les tècniques de modele.
2.6.1. TÈCNIQUES DE DEFORMACIÓ.
Comprén el conjunt de tècniques que modifiquen la forma d’una
peça mitjançant l’aplicació de forces externes. Estudiarem les més
importants:
 Laminació: consisteix a passar la peça
metàl·lica per una sèrie de corrons
(laminadors) que la comprimeixen
disminuint el seu gruix i augmentant
la seua longitud. D’aqueixa manera
s’obtenen làmines, xapes....
 Extrusió: en aquest
cas es fa passar el
metall calent per un
orifici que té la
forma desitjada,
aplicant una força
de compressió mitjançant un èmbol o pistó. Així s’obtenen
peces allargades com les barres, tubs, perfils...
 Forja: se sotmet a
la peça metàl·lica
en calent a
esforços repetits i
continus, fins que
aquesta adopte la
forma desitjada.
 Estampació: s’introdueix la peça metàl·lica en calenta entre
dues matrius, una fixa i una altra mòbil, la forma de la qual
coincideix amb la que es desitja obtindre. A continuació
s’ajunten les dues matrius, amb el que el material adopta la
forma desitjada. Així es pot obtindre peces amb formes
complicades com la de les carrosseries de cotxes, de motos...
 Doblegat: se sotmet a una planxa a un esforç de flexió perquè
aquesta adopte una forma determinada. S’empra per exemple
per a fabricar les olles de cuina.
Materials d’us tècnic
 Trefilatge: es fa passar un filferro per un orifici, i s’aplica una
força de tracció mitjançant una bobina d’arrossegament
giratòria, de manera que s’augmenta la longitud i es
disminueix la secció del material. S’empra per a la fabricació
de fils o de cables metàl·lics.
 Embotició: és un procés de
conformació en fred pel qual es
transforma una xapa o làmina
metàl·lica en un cos buit adaptant-la
a la forma donada per una matriu,
mitjançant la pressió exercida per
una premsa.
2.6.2. METAL·LÚRGIA DE PÓLVORES.
Per a fabricar peces tècniques de gran precisió sol partir-se del
metall en pols que després de sotmetre’s a un conjunt d’operacions
sota el nom de metal·lúrgia de pólvores, se sotmeten a operacions
de conformació o tractaments tèrmics posteriors.
Aquest procés consta dels següents passos:
1. El metall és molt fins a convertir-lo en pols.
2. A continuació es premsa amb unes matrius de pols.
3. Es calfa en forn a una temperatura pròxima al 70% de la
temperatura de fusió del metal·lúrgia.
4. Es comprimeix la peça perquè adquirisca la grandària
adequada.
5. Es deixa refredar.
2.6.3. EMMOTLAMENT.
Consisteix a introduir el metall fos en un recipient (motle) d’arena,
acer o fosa que disposa d’una cavitat interior. Una vegada a
l’interior del motle, el metall es deixa refredar fins que el metall,
en refredar-se, se solidifica. Finalment s’obri el motle.
Pàgina 4 de 4