RESUM HISTORIA

3.1 ORIGEN DE LA CLASSE OBRERA

 Camperols, al acabar el regim comunal, no tenien mitjans per al seu sosteniment, i tampoc
podien treballar com assalariats agrícoles per l’ús de màquines.
 Treballadors (domèstic System o feina a domicili) no podien fer front a la competència de les
fabriques.
 Artesans, treballaven en gremis que van tancar, no podien competir amb l’industria.

Introducció de maquines en el procés productiu, origina la classe obrera. Abans, els treballadors tenien
destresa, les maquines fan prescindir d’això, i es contracta ma d’obra barata.

3.2 CONDICIONS LABORALS

Eren molt dures, les empreses buscaven el màxim benefici per damunt de qualsevol altre cosa.

 Jornades laborals de 14-16h/dia.

 Disciplina severa, amb càstigs físics i econòmics.
 Supressió de descans (festius, diumenge).
 No retribució en cas de malaltia, atur o accident laboral.
 Absència de drets laborals o sindicals.

3.3 TREBALL FEMENI I INFANTIL

Escolarització baixa, les famílies necessitaven la ma d’obra dels seus fills per tirar endavant.

A casa vivien avis, tiets, pares, fills (treballaven en tallers domèstics o feines agrícoles).

Feines de donesbarretaire, cotillaire, filadora, criada. Sous baixos, casi no podien sobreviure.

La industrialització les dones tinguin mes presencia en feines com: servei domèstic, industria tèxtil i
mines. Treballen poc en siderúrgia, metal·lúrgia, construcció i ports.

Les dones tenien les mateixes jornades i tasques que els homes, però el salari era inferior.

Opinió favorable al treball infantil. Deien que treballar era bo pels infants, els feia útils, maduraven i
ajudaven a les famílies.

Els nens tenien jornades de 12-14h/dia, salari mes baix que els adults.

Poca assistència a l’escola, nomes durant 2-3 anys, adquirien coneixements mínims (llegir, escriure).

La legislació protectora de la infància va ser escassa. 1850, 1/3 de -15 anys treballava.

4.1 EL SOCIALISME UTOPIC

Socialistes denuncien la misèria del proletariat i donen altres maneres de viure/treballar. Els pensadors
s’anomenen utòpics, es considerava que no tenien en compte la lluita social entre propietaris i obrers,
feia inviable una solució pacifica de la lluita de classes. Idees:

 Volien una societat ideal.

 Importància a la solidaritat, filantropia i amor fraternal.
 Defensaven les novetats industrials, però denunciaven els efectes nocius pels obrers.
3 ideòlegs:

 Saint Simon la societat es basava en l’industria, producció agrícola, comercial, industrial

única font de prosperitat. Pensava que la nació havia de ser un gran taller, dirigits pels millors.
 Charles Fourier odiava l’empresa industrial capitalista, causant de l’explotació i misèria dels
obrers. Proposa igualtat d’homes i dones i fundació de cooperatives autosuficients.
 Robert Owen soci de fabrica tèxtil, aplica millores a les condicions laborals dels treballadors.

4.2 EL SOCIALISME MARXISTA

Marxisme Karl Max i Friedrich Engels.

El Manifest Comunista Idees del socialisme anterior, reconeixia la lluita de classes, criticava que no
s’adonessin que el proletariat era una classe amb un projecte polític propi.

Modes de producció Estructura socioeconòmica de l’evolució de la humanitat. Es creen una noves

classes socials, antagonistes a l’antiga classe dominant. Lluita de classes pels marxistes el motors del
canvis socials.

L’època de Marx i Engels es desenvolupava el capitalisme, societat dividida en classes antagòniques:

proletariat (tenia força de treball, a canvi d’un salari) i burgesia (tenien mitjans de producció).

La burgesia era revolucionaria al passat, fins destruir el mon feudal, després es va unir a les
contradiccions del capitalisme, podria acabar en el fi d’aquest sistema.

Marx fa (El Capital) explica la diferencia entre valor que produeix el treballador i el sou que li dona el cap
per la feina (plusvàlua) mesura l’explotació al treballador, quan mes plusvàlua mes explotació del cap al
treballador.

El marxisme, conquesta violenta del poder pel proletariat, canviar el capitalisme per, un sistema sense
classes, ni propietat privada, aplicació de la dictadura del proletariat.

S.XIX-XX marxisme es la base ideològica d’una part dels moviments revolucionaris.

4.3 ANARQUISME

Anarquismesense autoritat.

Pierre-Joseph Influeix en França als contraris a la intervenció estat, propietat privada i influencia
religió. Sostenia una alliberació dels treballadors de manera pacifica.

Bakuninteòric principal, militar rus, defensava la rebel·lió contra la societat capitalista i l’estat.

Doctrina anarquista Feta per Bakunin i Kropotkin pretenien promoure l’acció dels sectors oprimits:
obrers, soldats, camperols, estudiants.

Anarquistes es diferencien marxistes, s’enfronten, l’objectiu NO era conquerir l’estat sinó destruir-lo.

Marxistes i anarquistes volien societat sense classes ni estat, assolien de manera diferent.

Marxistes Volien que els obrers conquerissin l’estat i controlar-lo durant un temps (dictadura del
proletariat).

Anarquistes Suprimir immediatament l’estat. Objectiu, destruir l’ordre social burges (policia, exercit,
govern, fronteres).
6 LA 1a INTERNACIONAL

6.1 ORIGEN, FORMACIO I OBJETCIUS

ORIGEN Reunió celebrada a Londres entre líders obrers Francesos i Britànics. La 1a Internacional (AIT)
funda míting a Londres 1864.

El lemaProletaris del mon uniu-vos.

El manifest animava al proletariat a conquerir el poder polític.

6.2 PROBLEMES INTERNS I DIVISIO IDEOLOGICA

1eres discrepànciessector mes autoritari (Marx i Engels) volien reforçar el consell.

Apareix un moviment que defensava l’autonomia de les organitzacions locals i nacionals i que
simpatitzava amb l’antiautoritarisme de Bakunin.

Augmenten les discrepàncies. Bakunin ingressa a la internacional.

Ruptura Rebuig bakuninista a tota possible intervenció dels treballadors en la política burgesa ho
consideraven un càncer.

Conferència de París→Marx pensava donar suport a un partit obrer, diferent i oposat als partits
burgesos.

Comuna→ Moviment revolucionari contrari a les clàusules del tractat que va posar fi a la Guerra entre
FRA i PRU. Va ser negada per l’exèrcit.

Congrés d’Haia→ Expulsió de Bakunin i trasllat de l’AIT a NY.

6.3 EL FINAL

Suïssos, espanyols i italians abandonen el Consell General i formen nova internacional autoritària
basada en l’anarquisme de Bakunin.

L’AIT s’extingeix lentament, debiliten la posició de Marx i finalment es va dissoldre l’AIT a la conferència
de Filadèlfia (1876).

7.3 DE LA FUNDACIO A LA CRISI DE LA 2a INTERNACIONAL

La 2a internacionalfundada al congres del 1889 (Paris). Orientació marxista, exclou anarquistes,

participen partits socialistes nacionals.

1900Buró Socialista Internacional, 2 delegats per país (Brussel·les).

Objectiulegislació laboral, favorable als treballadors (8 h/dia, prohibició laboral infantil, femení) 1 de
Maig dia del treballador i 8 de març dia dona treballadora.

S’enfronten a intensos debats, la guerra, colonialisme, arriben a propostes conciliadores. Esclat 1a WW

es neguen a la guerra.

Ruptura definitivatriomf a RUS dels bolxevics, fundació 3a internacional.

1 L’ANGLATERRA VICTORIANA

1.1 UNA POTENCIA ECONOMICA I TERRITORIAL

Regne Victoria I

Era VictorianaGB la seva màxima expansió territorial, bon desenvolupament industrial i manté la
monarquia parlamentaria.

Desenvolupament econòmicafectat per una crisi, perjudica l’agricultura, però afavoreix l’industrial.

ALE i USA tenen un nivell de desenvolupament industrial i econòmic semblant al GB. Malgrat el
declivi, segueix sent principal centre financer mundial.

Els polítics volien expansió imperialista, relacionada amb comerç, finances, control rutes navals.
Cambra dels Comuns (polítics) volia burgesia mercantil/industrial. Cambra dels Lords (nobles) vella
aristocràcia.

1.2 OBERTURA POLITICA I REFORMISME

PartitsTories (conservadors) Wighs (liberals).

Disraeli(conservador) reforma electoral, caràcter democràtic. Potencia el sistema britànic, fer que les
institucions tinguin prestigi (1.000.000 votants).

Gladstone (liberal) potencia les reformes democràtiques de la llei (5.000.000 votants).

 Reformes religioses separació de l’església i l’estat. Suprimeix si vols se professor haver de

pertànyer l’església. Nova escola, taxes d’analfabets mes baixes.
 Altres, nova llei sindical i nova reforma electoral.

1.3 LA QÜESTIO IRLANDESA

Qüestió Irlandesagran problema polític. IRL sota els dominis de GB, teòricament independent fins
1800, quan s’aprova l’Act of Union (unifica IRL amb GB) cosa que no volien.

Gran tensió per la crisi econòmica i l’expulsió d’arrendataris irlandesos.

Charles Parnell (líder) Moviment nacionalista.

Frenar violènciaReforma agrària, i acord entre GB i IRL (pacte Kilmainham) recomana moderació per
no acabar en guerra civil.

Nacionalistes irlandesos al parlament britànic, Gladstonepresenta el Home Rule, IRL territori

autònom dins del Regne Unit.

Insurrecció del 1916 a DublínEs resol la qüestió, comença la separació de l’illa entre el nord (fidels al
Regne Unit) i el sud (no volien pertànyer al Regne Unit) independència al 1920.
6 RELACIONS INTERNACIONALS

6.1 L’EUROPA DE BISMARCK

L’era bismarckiana Bismarck imposa els interessos alemanys a la resta de països europeus.

Objectius:

 Mantenir França en un aïllament diplomàtic, fer-li pagar 5.000 M de la guerra, així la

debilitaven i no es podien venjar.
 Intermediari entre Rússia i Àustria-Hongria, pel control balcànic.
 Fer una política de rearmament bèl·lic, acaba amb una cursa d’armament (França, GB, USA,
Italià).

Principi de la Realpolitik Bismarck, preferia el resultat al principi moral alhora de prendre decisions
polítiques.

6.2 ELS SISTEMES BISMARCKIANS

Sistemes d’aliança que volien mantenir la pau i aïllar França.

LA PREPONDERANCIA ALEMANYA O PRIMER SISTEMA BISMARCKIA

EUrivalitat AiH i RUS, als Balcans. Acords: germanorus i austrorus, es calma.

Aliança 3 Emperadors ALE, AiH, RUSS després ITA.

Tractat San Stefano Forçat per intervencions Russes, crea un estat eslau al Balcans (Gran Bulgària)
influencia RUS.

Congres de Berlin Bismarck, es fan nous acords, dissolució Gran Bulgària, Bosnià i Hercegovina
manada per AiH. RUS es surt de l’aliança.

LA PLENITUD DEL SISTEMA BISMARCKIA O SEGON SISTEMA

1879Doble Entesa (ALE i AUS)

1881Torna RUS, Aliança 3 Emperadors.

1882 Triple Aliança (ALE, AiH i ITA).

Respecte a l’statu quo als Balcans, fa una llarga etapa de pau a EU.

Pau ArmadaLes potencies, que esperaven la guerra, fan un rearmament intens 1879-1914.

FINAL DEL SISTEMA BISMARCKIA O TERCER SISTEMA

3r sistema continuació del 2n. Noves rivalitats entre AiH i RUSS.

Bismarck, 2 nous tractats, equilibri Balcans i aïllar FRA.

1r ALE amb AiH. 2n Secret amb RUS (tractat de Contraassegurança).

El sistema d’aliances fet per Bismarck comença a caure. FRA tractats amb RUS (polítics i militars).
Fi era bismarckianaPresencia de FRA + allunyament RUS. Triple Aliança (ALE, AiH, ITA) i la Triple
Entesa (GB, FRA, RUS).